P 08-09

ASSALT AL CAPITOLI DELS EUA

ED3.0
TO L’E
EN

2
IC 0 h
TS DIC

IÓ
EL IÓ
S DE
CO L
El trumpisme

N ES
TI 0
N 0
GU .3
TS 0h
avergonyeix
els Estats Units
El president nord-americà El líder demòcrata fa una crida
havia animat els seus seguidors a a la calma mentre continuen els
impedir la votació per investir Biden aldarulls dels ultres a Washington

DIJOUS
7 DE GENER DEL 2021
NÚMERO 3659

1,50 EUROS

FINS A UN 30% D’ESTALVI

PER ALS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS.ARA.CAT

OPINIÓ
‘Sedició a
Washington: el
llegat de Trump’,
per Antoni
Bassas
P. 02

INVASIÓ DEL CAPITOLI PER DESENES DE MILERS DE SEGUIDORS DE TRUMP

Els manifestants han assaltat el Congrés i han entrat a l’interior, cosa que ha obligat a suspendre la sessió. STEPHANIE KEITH / REUTERS

P 12-13

Segona vacuna contra el covid

La UE autoritza el producte de Moderna per als majors de 18 anys
FOTOS: DANI RÍOS

P 24-25 P 28-29

Maria Barbal guanya BARÇA

el premi Pla i Najat MESSI LIDERA

El Hachimi el Nadal UNA GRAN
Els premis es van entregar en VICTÒRIA A
una gala austera sense convidats SAN MAMÉS
02
les claus del dia
BONDIA
Sedició a
Washington: el
llegat de Trump
DONALD TRUMP va culminar
ahir a la nit la seva presidència
incitant al delicte de sedició. La
insurrecció d’una minoria que
va irrompre a l’edifici del Capi-
toli té uns autors materials, que
són els sediciosos; un instigador
polític, que és el president; i una
cooperadora necessària, que és
la policia del Capitoli. Els asse-
guro que des de l’11 de setembre
de 2001, el Capitoli té unes me-
sures de seguretat tan pròpies
d’un país que sempre està en
guerra que resulta sospitós que
algú pugui interrompre una ses-
sió conjunta de les dues cam-
bres –i bé que la policia actuava
en les manifestacions del Black
Lives Matter–. Trump ha portat
la seva bogeria neroniana fins a
trencar la cadena sagrada de
transmissió pacífica del poder
que els Estats Units preserven
des del segle XVIII.
La insurrecció del
6 de gener de 2021
mereix el proces-
sament del pre-
sident.
ANTONI BASSAS
dietarivv
VICENÇ VILLATORO LAMOLLA
7 DE GENER
No són trànsfugues
NO CREC QUE els antics dirigents
de Ciutadans que ara es presenta-
ran a les llistes del PP a Catalunya
siguin trànsfugues, en un sentit es-
tricte. I segur que no se’n conside-
ren. Un trànsfuga és algú que can-
via de jaqueta. Però els qui abans
estaven a Ciutadans i ara estan al
PP, o al contrari, no s’han canviat de
jaqueta. Porten la de sempre, del
mateix color i de la mateixa forma.
Només que d’una altra marca. No
han canviat en res de substancial el
producte polític que volen vendre.
Ara el venen en una altra botiga de
la mateixa cadena. En això, fan com
la majoria dels electors, que enca-
ra que votin llistes diferents tenen
la convicció de no sortir mai de la
mateixa família política. Als llocs
on la política és un joc estricte en-
tre dretes i esquerres, el votant
d’esquerres de vegades vota PSOE
o de vegades Podem. I el de dreta
pot votar PP, Ciutadans o Vox. A
Catalunya, a més d’aquestes dues
famílies, dreta i esquerra, hi ha un
altre parentiu polític més decisiu,
que és el nacional. La gent es mou
dins d’un bloc, però no surt del bloc.
Els electors, dintre de la família,
busquen la marca més útil. Els pro-
fessionals de la política fan el ma-
teix, amb un matís: sovint busquen
la marca que els és més útil, laboral-
ment parlant.
vistaltwitter
Gerardo Tecé (@gerardotc)
Escriptor i guionista
“Donald Trump ha aconseguit l’objectiu final de
qualsevol feixista: deixar al seu país en ridícul”
Suso De Toro (@SusodeToro1)
Escriptor
“¿Serà processat Trump per incitació a assaltar
el congrés dels EUA ? Si no és així, el sistema
polític quedarà trencat”
Carmen Juan (@mcarmenjuan)
Periodista
“Trump és l’instigador però el Partit Republicà
és el seu còmplice necessari. Els Estats Units
semblen avui [ahir per al lector] Bielorússia...”
Carles Spa (@CarlesSpa)
Politòleg
“El fanatisme polític crea monstres. No és
només un problema dels EUA”
Meius Ferrés (@mferres)
Cap de l’àrea de comunicació i relacions
institucionals de la UDG
“Comença fort, el 2021”
Júlia Olivé (@itsjuliaolive)
Periodista
“Ara tenim en viu i en directe les clares
conseqüències de donar veu a l’extrema dreta
i del perill que suposa tenir un piròman
a la presidència”
Argelia Queralt (@ArgeliaQueralt)
Professora de dret constitucional
“Contra el feixisme encara no hem
trobat la vacuna”
Aleix Salvans (@aleixsalvans)
EFE
Escriptor
“Que dimarts es vacunessin 10.000 persones
està molt bé, és cert. Que en la mesura del
possible haurien de ser més i que no
hauríem d’haver de felicitar el Govern per
fer la seva feina també ho és, de cert”
Marina Geli Fàbrega (@marinageli)
Metge i exconsellera de Salut
“Si vacunem el 15%-20% de la població
de Catalunya, la de més risc de gravetat, per
edat o malalties de base, i personal essencial,
tindrem menys pressió assistencial i menys
mortalitat. Cal accelerar, ja que pot arribar la
grip estacional en qualsevol moment”
Salvador Esquena (@DucMantua)
Metge
“Si algú es mereix tots els regals que ha
demanat aquest any són els nens; els vam
tenir més de 40 dies tancats a casa i són els
que més compleixen les mesures de
seguretat per evitar contagis”
pareumàquines
ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)
Felip VI no s’amaga, només obvia
diplomàticament
“EL REI evitarà la polèmica en el dis-
curs de la Pasqua Militar”, diu un dels
titulars de portada de La Razón. Al
text es recorden els sidrals que afec-
ten l’emèrit i el debat obert sobre la
monarquia i s’anuncia –com si es
tractés d’un diari d’avisos– que seran
“diplomàticament obviats”. El diari
argumenta en la notícia, com si fos
un editorial, que es tracta d’un acte
de caràcter militar. Aleshores, ¿no
seria el moment de censurar oberta-
ment els militars retirats que advo-
caven per afusellar 26 milions de
conciutadans? ¿O d’anunciar mesu-
res contra els soldats en actiu que de-
fensaven aquests militars amb ànsi-
es executores? No pas. Deu ser això
TOVALLONSNEGRES
Sobrietat
i goig
omença, a partir
C d’avui, un mes de
sobrietat etílica i
alimentària, i no dic
de gimnàs perquè
els gimnasos, en aquesta nova
vida que fem tots, estan de mo-
ment tancats. Però és moment
de parlar dels productes que te-
nim pel voltant i de proposar-
nos comprar-los. Per què? Per-
què són nostres? Sí, però sobre-
tot perquè són bons.
Tothom consumeix allò que
coneix, de manera, diguem-ne,
orgànica. Els de la Ribera del
Duero consumeixen –m’he
mort d’enveja, veient-ho– amb
perfecta naturalitat el vi que
fan. Coneixen aquella varietat,
la veuen a casa des de petits, i
tots els bars i restaurants la te-
nen (a bon preu). Els asturians
estimen la sidra i quan vas a una
sidreria t’admires de la perfec-
ció del tirador, tan acostumada,
tan natural. Un tirador dolent,
en una sidreria asturiana no hi
posaria els peus; cap dels parro-
quians l’acceptaria. Perquè allò
és seriós. A la Xampanya no hi
EMPAR MOLINER
DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 ara
d’«obviar diplomàticament». Segons
recorda el diari de Planeta, en prime-
ra persona del plural, les paraules del
rei “no es dirigeixen al conjunt de la
Nació sinó als soldats, marins, avia-
dors i guàrdies civils que realitzen la
seva missió en servei de la nostra so-
birania i seguretat tant dins de les
nostres fronteres com a l’estranger”.
Més adequat, impossible. Però vivim
en un Estat on la manca d’exigència
a Felip VI, quan no es tracta de Ca-
talunya, és eixordadora i on s’aplau-
deix obviar els problemes.
“Maria! M’estàs enganyant?!”
“No, amor, només t’estic obviant di-
plomàticament”.
● VENÈCIA SENSE ELS CANALS
“Som Irlanda del Nord sense pisto-
les”, escriu Juan José Domínguez a
Libertad Digital sobre Catalunya. És
bona, aquesta tècnica: invocar una
cosa que immediatament suggereix
violència per dir que justament allò
no forma part de l’equació. Irlanda
sense pistoles és Bèlgica: dues co-
munitats nacionals compartint un
territori. Però, esclar, llavors la com-
paració no queda tan lluïda. Amb
aquesta fantàstica tècnica qualsevol
té via lliure per dir que els catalans
som els nazis sense l’extermini i els
bigotets o que som la pesta negra
sense la taxa de mortalitat.
ha dubte de quines bombolles
s’han de prendre, i tot al teu vol-
tant fa que les respiris, que te
les vulguis beure i que, com el
frare famós, exclamis que “es-
tàs tastant les estrelles”.
A Catalunya tenim pa amb
tomàquet, tòfona, fuet, bull,
bisbe, espetec, mar-i-munta-
nyes, espardenyes, gambes, xa-
tó, crema cremada, pa de pessic,
pets de monja, calçots, bolets,
fruita seca, fruita dolça i vi tan
diferent que amb totes les de-
nominacions d’origen podríem
fer un àpat de dalt a baix, co-
mençant per les bombolles,
passant pels blancs, pels negres,
i acabant amb els rancis. Tenim
restaurants de tota mena (fins,
informals, innovadors, de tall,
moderns, clàssics, petits,
grans...) Ho dic pel que ha des-
truït la covid, esclar, però ho
dic, sobretot, perquè la bona
notícia és que tenim
productes meravello-
sos, i el més sensat és
que ens els regalem,
també, sobretot,
nosaltres.
Suma’tal’
ARAa:
subscri
pcions.
ara.
cat
932751 110
04
Un any d’equilibris per donar vida
a la investidura més ajustada
El primer govern de coalició a l’Estat resisteix en un inici de legislatura marcat per la crisi del covid
OT SERRA
MADRID
Wuhan avisava, però fa un any, quan
Pedro Sánchez va ser investit presi-
dent del govern espanyol, ningú al
Congrés duia mascareta ni pensava
que el coronavirus marcaria el primer
tram de la legislatura. La prova és que
l’única menció a la Xina durant el de-
bat va ser del líder de l’oposició, Pablo
Casado, però per referir-se al comu-
nisme. En això sí que va ser premoni-
tori: la pandèmia ho ha capgirat gai-
rebé tot, però no pas la crispació en-
tre el PSOE i el PP, ni l’amenaça ju-
dicial de la dreta contra la coalició
“socialcomunista”, que ja es va anti-
cipar en el debat d’investidura. La cri-
si del covid-19 no ha fet sinó incre-
mentar l’ofensiva, amb moció de cen-
sura fallida de Santiago Abascal inclo-
sa. El 7 de gener del 2020 també va
donar pistes del rol que jugarien el
PNB, ERC i Bildu en les seves alian-
ces amb l’executiu, i durant aquests
Política
LA GOVERNABILITAT A L’ESTAT
mesos s’ha posat a prova el que va dir
aleshores Gabriel Rufián: “Sense tau-
la de negociació no hi ha legislatura”.
La taula existeix, però fins ara no ha
estat operativa i la legislatura no se
n’ha ressentit.
El primer govern de coalició de la
democràcia espanyola va començar
a caminar amb una fragilitat parla-
mentària –la dreta va pressionar els
partits minoritaris perquè tombessin
una investidura que finalment va re-
eixir en segona volta amb 167 vots a fa-
vor i 165 en contra– que acabaria mar-
cant les relacions entre el PSOE i Uni-
des Podem. L’estira-i-arronsa entre
els dos socis amb motiu de les aliances
per tirar endavant els pressupostos ha
sigut una de les tensions principals,
especialment per l’aparició de Cs com
a soci potencial. Un canvi promogut
per la nova presidenta, Inés Arrima-
das, que va trobar en l’excepcionalitat
de la crisi sanitària l’argument perfec-
te per fer un gir estratègic i intentar ai-
xecar un partit que Albert Rivera ha-
via ensorrat el 10-N.
Els vetos creuats entre Cs i Es-
querra van permetre que el líder de Convivència
Podem acabés guanyant aquesta ba- Sánchez i
talla davant Sánchez, que entre per-
dre la majoria de la investidura i in- Iglesias han
corporar Cs va preferir el que li dona- reconduït les
va més estabilitat. Ara bé, mantenint tensions que
les dues vies obertes fins al final va ha viscut la
aconseguir que el suport dels repu- coalició
blicans fos a canvi de poc i amb la tau-
la de diàleg oblidada. Conscient d’ai-
xò, la dreta sospita que la contrapar-
Catalunya
tida real podrien ser uns eventuals La pandèmia
indults als condemnats pel Procés.
va aparcar la
Crisi monàrquica sobrevinguda taula de
Si bé la pandèmia va copar tota diàleg, clau
l’atenció política durant la primera per a l’èxit de
meitat de l’any, la monarquia va de- la investidura
manar pas amb la fuga de Joan Car-
les I als Emirats Àrabs Units a prin-
cipis d’agost. Abans, Felip VI ja li ha-
via retirat l’assignació i havia re-
nunciat a la seva herència per les
informacions sobre els escàndols
judicials, però els partits arquitec-
tes del cadenat del 78 van voler evi-
DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 ara
tar tant sí com no un debat sobre la
legitimitat de la Corona que sí que
va obrir Podem.
Novament, aquest ha sigut un al-
tre dels flancs de discòrdia entre les
dues formacions de la coalició, ex-
plicitat i alimentat des del partit
d’Iglesias, però sempre controlat. El
vicepresident segon no ha tingut
cap problema per reconèixer que hi
ha qüestions sobre les quals s’ha de
mesurar per no arribar a l’extrem de
posar en perill el govern. Així, da-
vant el seu electorat, Iglesias ha evi-
denciat que els seus plantejaments
republicans o en defensa de l’auto-
determinació es queden en l’àmbit
de la retòrica, molt lluny d’esdeve-
nir cap línia vermella. Caldrà veu-
re com gesticula Podem quan el
consell de ministres hagi de decidir
sobre els indults.
Si els catalans ja havien pogut
constatar que els ganivets volen en
un Govern format per dues formaci-
ons diferents, JxCat i ERC, aquest
2020 la ciutadania espanyola ha pre-
ara DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021
EL SÍNDIC VOL El síndic de greuges, Rafael Ribó, recomana el vot
QUE ELS POSITIUS per correu als contagiats de covid-19 i demana que
VOTIN PER CORREU s’ampliïn els terminis per sol·licitar-lo. Creu que “és
un atemptat a la salut pública” que surtin per votar.
Pedro Sánchez ara fa un any,
el dia que va ser elegit
president del govern
espanyol. JUAN CARLOS HIDALGO / EFE
senciat com les desavinences entre
socialistes i liles han sigut una cons-
tant. El poc pes d’Unides Podem en
la faceta de la gestió ha fet que Igle-
sias hagi utilitzat els mitjans per
pressionar el PSOE amb mesures so-
cials que li permetessin endur-se
trumfos polítics. Va passar amb la
llei de llibertats sexuals, el decret per
regular el preu del lloguer i el dels
desnonaments, entre d’altres, fins al
punt que Unides Podem va arribar
a plantejar una d’aquestes mesures
–la del lloguer– com una esmena als
seus propis pressupostos.
L’any va acabar amb la ministra
d’Hisenda, María Jesús Montero,
acusant-lo de tossut [cabezón, li va dir
en una conversa informal als passa-
dissos del Congrés]. Les vicepresi-
dentes Carmen Calvo i Nadia Calviño
són les ministres més assenyalades
per Unides Podem, que reivindica els
acords signats en el programa de go-
vern com a full de ruta. A finals d’any,
Sánchez va fer balanç dels compro-
misos adoptats i, dels subscrits amb
Podem, només un 20,3% s’han com-
plert. Entre les mesures més destaca-
des d’aquests últims dotze mesos
apareixen la pujada del salari mínim
a 950 euros tan bon punt es va confi-
gurar el govern, la creació de l’ingrés
mínim vital, l’aprovació d’una nova
llei d’educació –no exempta de polè-
mica– i la legalització de l’eutanàsia.
L’acord pels fons europeus, una de les
claus de la legislatura, va permetre
elaborar uns comptes més ambicio-
sos, però alhora ha obligat l’executiu
a revisar les prioritats.
Les claus d’un 2020
polític amb mascareta
Pandèmia
La investidura, sense mascare-
tes i amb els 350 escons ocupats,
no va donar cap pista que el co-
ronavirus acabaria capgirant els
plans del govern que naixia.
Pressupostos
Van consolidar la majoria de la
investidura i van suposar una
victòria per a Pablo Iglesias, que
contra el criteri de Sánchez vo-
lia excloure Cs de l’equació.
L’oposició de la dreta
Casado ha redoblat l’oposició
per les aliances del PSOE i blo-
queja la renovació d’un CGPJ
que ha criticat el govern. La se-
paració de poders ha grinyolat.
Mesures socials
La pujada del salari mínim, l’in-
grés mínim vital i la llei d’euta-
nàsia són algunes de les mesu-
res destacades d’un any que ha
fet protagonistes els ministres
Salvador Illa i Yolanda Díaz.
Aliens a les tensions internes, el
2020 ha promocionat particular-
ment dos ministres: la de Treball, Yo-
landa Díaz, que ha unit govern, patro-
nal i sindicats per afrontar la crisi de-
rivada del coronavirus; i el més ines-
perat, el de Sanitat, Salvador Illa, el
ministre que ha arribat a tenir més
poder en la història de la democràcia
espanyola amb l’estat d’alarma. La se-
va hiperexposició mediàtica l’ha por-
tat ara a intentar guanyar les elecci-
ons catalanes com a candidat del PSC.
Com Sánchez, Illa ha sigut el membre
de l’executiu que ha hagut de posar
més en pràctica la “cogovernança”
amb les comunitats autònomes, una
assignatura que el president s’havia
imposat per a la legislatura.
La dreta i el braç judicial
Malgrat les tensions, la coalició ha
resistit en part gràcies a la fúria de la
dreta, que va utilitzar el covid per
intentar que l’executiu descarrilés.
La forta oposició del PP ha compor-
tat el bloqueig en la renovació del
Poder Judicial, en un any en què el
president, Carlos Lesmes, també ha
jugat el seu paper contra el govern.
Sánchez va adobar el terreny per
portar a l’esfera judicial la polarit-
zació amb la dreta quan va decidir
que Dolores Delgado fes el salt del
ministeri de Justícia a la Fiscalia
General de l’Estat.
Un any després d’una investidu-
ra per la mínima, el 2021 Sánchez
espera vèncer el covid i blindar la
coalició amb el convenciment que la
legislatura serà llarga.e
05
política
UN DIRIGENT DE VOX, El dirigent de Vox a les Balears, Jorge Campos, va
AL JUTJAT PER declarar dimarts per un cas de violència masclista en
VIOLÈNCIA MASCLISTA un jutjat d’Inca. La jutge va rebutjar la petició d’una
ordre d’allunyament perquè creu que no hi ha perill.
Felip VI apel·la a la
Constitució davant l’exèrcit
El rei respon implícitament a les exaltacions feixistes
O.S.
MADRID
En l’apel·lació de Felip VI a la Cons-
titució, tal com fa cada any per la
Pasqua Militar, es va poder llegir
ahir entre línies la seva resposta als
diferents escàndols protagonitzats
per membres i exmembres de les
forces armades que han expressat
simpatia per tesis feixistes. Durant
el seu discurs d’aquest 6 de gener, el
dia que es dona per inaugurat l’any
militar, el rei no va fer cap referèn-
cia explícita als episodis coneguts
recentment –com sí que va fer la mi-
nistra de Defensa, Margarita Ro-
bles–, però va recordar que “tothom
està incondicionalment compro-
mès” amb la Constitució.
“La Constitució reconeix els
drets i les llibertats i consagra els va-
lors i l’ordre democràtics. També
els deures a què tots estem subjec-
tes. La Constitució és el camí lliure
i democràticament decidit pel poble
espanyol. Tots hi estem incondicio-
nalment compromesos perquè és
l’origen de la legitimitat dels poders
i les institucions de l’Estat. Una le-
gitimitat que es renova cada dia res-
pectant-la i observant-la”, va sub-
ratllar el monarca. En la seva inter-
venció, va voler destacar “l’ex- Felip VI saludant ahir membres de les forces
cel·lent reputació” arreu del món armades durant la Pasqua Militar. PABLO CUADRA / GETTY
que, va assegurar, tenen les forces
armades espanyoles, i va reconèixer ar guiats per la “neutralitat políti-
a tots els seus components la seva Discurs ca” i, fins i tot, “defensant si cal
tasca de “servei”. El monarca amb la seva vida els principis i va-
Especialment després d’aquest lors de la Constitució”.
2020 de tragèdia sanitària, Felip VI afirma que “És una insignificant minoria
va tenir paraules d’agraïment per tothom està que només es representa a si ma-
les actuacions dutes a terme relaci- “compromès” teixa, que busca una publicitat i
onades amb la pandèmia. A la pri- amb la carta protagonisme que no es mereix ni
mavera va tenir lloc l’operació Bal- magna té, i que qüestiona irresponsable-
mis, en què l’exèrcit va desenvolu- ment les bases de la convivència.
par tasques de desinfecció, així com Només es mereix el rebuig més ab-
de trasllat de malalts i acompanya- Equilibris solut per la seva intolerància, de-
ment a qui va perdre la vida com a Robles critica liri i allunyament dels valors cas-
conseqüència del coronavirus, va trenses”, va continuar Robles, que
destacar el cap d’estat. En l’actual els exmilitars es va dirigir directament a Felip VI:
operació Baluart, els integrants de però ignora “Senyor, puc assegurar-li que
les forces armades fan tasques de els escàndols comptem amb unes forces arma-
rastreig de contactes. de membres des modernes i altament prepara-
en actiu des, formades exclusivament en el
Unes forces “modernes” marc de la Constitució”.
Margarita Robles, en canvi, sí que La ministra de Defensa va voler
va parlar explícitament sobre el donar pes a aquestes paraules des-
grup de militars retirats que van prés que la vigília de Nadal el presi-
enviar una carta a Felip VI amb un dent del govern espanyol, Pedro
to bel·ligerant contra el govern es- Sánchez, en el tradicional missatge
panyol, amb membres que com- als militars a l’exterior, esquivés la
partien un xat on defensaven afu- polèmica. Tanmateix, Robles no-
sellar 26 milions d’espanyols. més va citar el cas dels exmilitars
“Ningú té dret, i menys qui al seu –uns fets que va portar a la Fisca-
dia va vestir l’uniforme de les for- lia–, però va ignorar que els últims
ces armades, a perjudicar l’immens dies també s’han publicat als mit-
prestigi que tenen els exèrcits”, va jans actes d’exaltació feixista per
assegurar Robles, després de de- part de components de l’exèrcit en
fensar que els militars han d’actu- actiu i incorporats recentment.e
06
política
TRIBUNALS
Penúltim assalt
de l’euroordre de
Lluís Puig a Bèlgica
El Tribunal d’Apel·lació decideix avui si
l’extradeix, però encara quedarà un recurs
AÏDA SÀNCHEZ
BRUSSEL·LES
Nou episodi en la batalla judicial
dels polítics catalans exiliats a Bèl-
gica. Avui l’exconseller de Cultura
Lluís Puig coneixerà si el Tribunal
d’Apel·lació belga accepta extradir-
lo per malversació de fons públics
en relació al referèndum de l’octu-
bre del 2017. El mes d’agost passat
la primera instància judicial de Bèl-
gica va denegar l’euroordre de Puig,
però la Fiscalia belga va recórrer la
sentència. Passi el que passi, el més
probable és que la batalla no es que-
di aquí i es traslladi a la següent ins-
tància judicial: el Tribunal de Cas-
sació. Sobre el polític català pesa
una ordre d’extradició enviada pel
Tribunal Suprem.
Ara, però, és el torn del Tribunal
d’Apel·lació, que pot decidir si com-
parteix el veredicte del jutjat de pri-
mera instància de Brussel·les o si
sentencia que Puig ha de ser extra-
dit. Fonts de la defensa de l’excon-
seller consultades per l’ARA confi-
en en poder guanyar també aques-
ta nova batalla judicial. Però apun-
ten que aquesta és “una etapa més
d’una complexa defensa”. El més se-
Fachin ultima la dissolució de Som Alternativa com a partit
XAVI TEDÓ
BARCELONA
Aquestes són les primeres elecci-
ons dels últims cinc anys en què Al-
bano Dante Fachin no ha rebut cap
oferta ni ha mantingut converses
per formar part de cap candidatura.
L’exlíder de Podem Catalunya i la
seva companya, l’exdiputada de la
formació lila al Congrés Marta Sibi-
na, han decidit centrar-se en l’ac-
tivisme periodístic a través de la
plataforma Octuvre i ultimen la
dissolució de Som Alternativa com
a partit polític.
Ells dos eren les cares més visi-
bles d’aquesta plataforma, que van
crear el 12 de novembre del 2017,
només cinc dies després que Fachin
dimitís com a secretari general de
Podem pel seu rebuig a la consulta
que havia imposat Pablo Iglesias
per concórrer el 21-D amb els co-
muns. Fachin apostava per una
confluència més àmplia perquè
considerava que “dividir entre in-
gur, expliquen des de la defensa, és
que el cas arribi a un tribunal supe-
rior, el de Cassació, ja sigui per un
recurs del polític català o de la Fis-
calia. Una altra de les opcions que
s’obren és que el tribunal decideixi
elevar una qüestió prejudicial al
Tribunal de Justícia de la Unió Eu-
ropea (TJUE).
El polític català ja va comparèi-
xer per aquest cas davant del Tribu-
nal d’Apel·lació al mes de desembre
passat en una vista que va durar
unes quatre hores. Llavors es va
mostrar optimista respecte a les se-
ves possibilitats, conscient que la
justícia belga ja li havia donat la raó
una vegada. La sentència del mes
d’agost passat va ser la primera que
un jutjat belga emetia sobre les eu-
roordres dels polítics catalans. En
aquell cas, el jutge va considerar que
el Tribunal Suprem no era el com-
petent per enviar l’euroordre i per
això va denegar l’extradició.
Tal com va passar al mes d’agost
passat, l’exconseller no haurà de
comparèixer al Palau de Justícia de
Brussel·les per conèixer la sentèn-
cia, sinó que està previst que sigui
un dels seus advocats –explica la de-
fensa– l’encarregat de recollir la co-
municació. Aquesta és la tercera eu-
FORMACIONS POLÍTIQUES
dependentistes i no independentis-
tes” era “assumir el relat del bloc
del 155”. Tres anys després de la se-
va creació, Som Alternativa s’enca-
mina cap a la desaparició després
de més d’un any sense cap tipus
d’activitat. “Com a partit ja no se-
gueix viu i la idea és que aquest any
engeguem els tràmits per dissol-
dre’l”, admet a l’ARA Fachin, que
afegeix que hi ha una proposta so-
bre la taula per “seguir treballant
com a associació”, tot i que tampoc
hi ha un projecte clar al darrere per
materialitzar-ho.
El desacord amb la CUP
La dissolució és fruit de la falta d’en-
tesa a l’hora de teixir aliances amb
altres formacions, especialment
amb la CUP, cosa que l’ha relegat a
la irrellevància. Després que Poble
Lliure –un dels dos grans sectors de
la CUP–, Pirates i Som Alternativa
decidissin presentar-se junts a les
eleccions espanyoles del 28-A del
2019 sota el nom de Front Republi-
cà i amb Fachin com a cap de llista,
L’exconseller roordre que la justícia belga ha trac-
Lluís Puig amb tat sobre Puig, però l’única, fins ara,
Carles que ha arribat a una sentència.
Puigdemont,
Toni Comín i Precedents
Meritxell La primera petició d’extradició con-
Serret. ACN tra l’exconseller va ser enviada per
l’Audiència Nacional durant l’octu-
bre del 2017, just després de la seva
arribada a Bèlgica, però va ser reti-
rada al mes de desembre d’aquell
mateix any. El segon cop ja va ser el
Albano Dante la CUP, que aleshores va rebutjar
Fachin en una participar-hi, no va voler reeditar
imatge d’arxiu. aquella coalició als comicis al Con-
MARC ROVIRA grés que es repetirien mig any des-
prés. “La decisió de la CUP de no vo-
ler reeditar el Front Republicà el va
matar”, reconeix el màxim respon-
sable del moviment, que lamenta
que els cupaires “no volguessin
aprofundir en el que s’havia iniciat
i l’intent de fer un front morís”.
“Ara ja no té gaire sentit mirar de re-
DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 ara
jutge del Tribunal Suprem Pablo
Llarena qui va emetre una euroor-
dre el març del 2018, però va ser re-
butjada per Bèlgica pocs mesos des-
prés per un defecte de forma.
Llarena va fer el tercer intent
després de la sentència del Procés,
el 2019: per primer cop va descartar
els delictes de rebel·lió i sedició pre-
sents en les altres dues euroordres i
va reduir la petició a un delicte de
malversació de fons per l’1-O.e
activar la plataforma”, conclou. Als
que l’acusen de buscar la paga, Fa-
chin els recorda que ha anat rebent
ofertes tant d’ERC com de JxCat
que ha rebutjat. Explica que a les úl-
times eleccions espanyoles, veient
que la CUP es negaria a integrar
Som Alternativa, la candidata de
JxCat, Laura Borràs, li va proposar
un lloc de sortida que no va accep-
tar. “M’hauria embutxacat 260.000
euros, dietes a part”, ressalta.
Mesos abans, a les primeres elec-
cions generals, Fachin havia decli-
nat el lloc de sortida que li havia
ofert ERC al Senat i Sibina va fer el
mateix, tot i que tenia assegurat un
escó al Congrés, i van optar per en-
capçalar la llista del Front. “En lloc
d’agafar una paga segura vam prefe-
rir ser conseqüents i presentar-nos
amb el Front”, subratlla. Als comi-
cis del 21-D, just després de la seva
creació, Fachin i la diputada de Po-
dem Àngels Castells van rebre ofer-
tes d’ERC per anar en llocs de sor-
tida, però a títol individual, i també
les van rebutjar.e
ara DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 07
PUBLICITAT
ara DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 11
internacional

ÀSIA

Mig centenar d’activistes

detinguts a Hong Kong
Se’ls aplica la llei de seguretat nacional per
haver organitzat primàries preelectorals
Q.A.
LONDRES
Almenys 53 activistes pro democrà-
cia de Hong Kong van ser detinguts
ahir per la presumpta violació de la
llei de seguretat nacional, en l’acció
més dura del règim proxinès des que
la polèmica legislació va entrar en vi-
gor, l’1 de juliol. Sis van ser arrestats
per haver organitzat unes primàries
l’any passat amb l’objectiu d’identifi-
car els candidats més populars par-
tidaris de la democràcia per presen-
tar-se a les eleccions al Parlament de
la ciutat contra la majoria de la líder
fidel a Pequín, Carrie Lam. Les altres
47 persones, per haver participat en
les esmentades primàries, segons in-
formava ahir la mateixa policia de
Hong Kong.
L’operatiu repressor va ser gegant.
Va implicar, de fet, la participació d’un
miler d’agents, que van irrompre en
72 punts de Hong Kong per practicar
les detencions massives. Entre els que
van caure en la batuda destaquen al-
guns dels legisladors destituïts re-
centment, Alvin Yeung i Kwok Ka-ki,
i l’exprofessor de dret Benny Tai, un
dels principals organitzadors de l’en-
questa. Altres detinguts són membres
del Partit Demòcrata de Hong Kong,
el grup d’oposició més gran de l’exco-
lònia britànica, inclòs l’expresident de
la formació, Wu Chi-wai, segons va
comunicar el grup opositor.
Defensa de la Xina
Les autoritats de la ciutat havien ad-
vertit prèviament que accions com
dur a terme enquestes d’opinió pú-
blica podrien considerar-se una vi-
olació de la draconiana llei de segu-
retat nacional, imposada a Hong
Kong pel Partit Comunista de la Xi-
na. Però el sector pro democràcia va
tirar endavant amb aquesta mena de
primàries no oficials amb l’esperan-
ça de guanyar la majoria al Consell
Legislatiu de la ciutat, de 70 escons,
amb l’objectiu de filibusteritzar pro-
postes desfavorables i impulsar re-
formes democràtiques més profun-
des. El ministeri d’Afers Exteriors de
la Xina va acusar els arrestats de sub-
versió dient que “l’acció policial era
Conferència de necessària i essencial”, ja que les au-
premsa d’un toritats de Hong Kong no poden to-
grup de lerar aquests crims.
representats Grups a favor dels drets humans
del Partit Cívic han condemnat les detencions, que
de Hong Kong van qualificar de “la demostració
ahir. J. FAVRE / EFE més dura de com s’ha bastit la llei de
seguretat nacional per castigar qual-
sevol persona que s’atreveixi a des-
afiar l’establishment”, en paraules de
Yamini Mishra, director regional
d’Àsia-Pacífic d’Amnistia Internaci-
onal. Les eleccions del Consell Legis-
latiu, previstes inicialment per al se-
tembre del 2020, van ser ajornades
un any per les autoritats de Hong
Kong, adduint com a excusa la pan-
dèmia del coronavirus.
Escorcoll domiciliari
Entre altres accions policials, tam-
bé hi va haver un assalt a casa de
Joshua Wong, un dels activistes pro
democràcia més destacats, que
compleix una recent pena de presó
de 13 mesos i mig per haver partici-
pat en una manifestació no autorit-
zada l’any passat. Els agents també
van registrar la seu de Stand News,
un mitjà en línia, amb una ordre ju-
dicial de documents com a part
d’una investigació sobre seguretat
nacional.
La polèmica llei de seguretat na-
cional de Hong Kong castiga fins i
tot amb la cadena perpètua tot allò
que les autoritats de la ciutat con-
sideren secessió, subversió, terro-
risme i connivència amb una potèn-
cia estrangera. La mateixa llei ha re-
but la condemna del Regne Unit i al-
tres països occidentals com una
manera d’esborrar la dissidència a
Hong Kong.e

FESTIVAL 09/01/2021 30/01/2021

INTERNACIONAL CARLES VIARNÈS LA LUDWIG BAND
DEL TEATRE 16/01/2021 + CARPA NEGRA
MUNDIAL
TEATRE MUNDIAL • LA BISBAL D’EMPORDÀ MARIA JAUME 06/02/2021

23/01/2021 MEDUSA BOX

JAUME ARNELLA
& CARLES BELDA
OBERTURA DE PORTES A LES 20 H.
8€ ANTICIPADA / 10€ TAQUILLA / WWW.ENTRADIUM.COM
www.fitm.cat
ORGANITZA: COL·LABORA:
12
La Unió Europea autoritza la
vacuna de Moderna
L’Agència de Medicaments considera segur i eficaç el fàrmac per immunitzar els majors de 18 anys
QUIM ARANDA
LONDRES
La Comissió Europea va autoritzar
ahir a la tarda la vacuna de Moder-
na seguint la recomanació feta el
mateix matí per l’Agència Europea
de Medicament (EMA, en les sigles
en anglès), que va considerar segu-
ra i efectiva per al seu ús el fàrmac
de la biotecnològica nord-america-
na. Tal com s’esperava, l’EMA va re-
comanar que la Comissió atorgui
una “autorització de comercialitza-
ció condicional”. L’ús, però, es des-
tina de moment a persones “majors
de 18 anys”, segons el comunicat
que va fer públic l’organisme.
Aquesta és la segona vacuna contra
el virus del SARS-CoV-2 que el re-
gulador de la Unió Europea (UE) re-
comana que s’autoritzi, després que
el 21 de desembre fes el mateix amb
la de Pfizer/BioNTech.
En principi, la UE n’ha comprat
160 milions de dosis al fabricant
dels Estats Units. La presidenta de
la Comissió, Ursula von der Leyen,
va piular poc després de saber la de-
cisió de l’EMA: “Bones notícies per
als nostres esforços per portar més
vacunes covid als europeus. L’EMA
ha valorat que la vacuna de Moder-
na és segura i eficaç. Ara treballem
de valent per aprovar-la i fer-la dis-
ponible a la UE”.
El comitè de medicaments hu-
mans de l’EMA (CHMP), que ja ha-
via celebrat una primera reunió di-
Educació descarta ajornar la represa de les
classes i farà cribatges massius a partir de dilluns
ARA
BARCELONA
Cribatge massiu amb PCR entre els
170.000 docents de 5.130 centres
educatius catalans mitjançant auto-
mostres entre l’11 i el 29 de gener.
Educació ja havia anunciat que es
farien PCRs a les escoles i instituts,
però ahir Josep González Cambray,
director general de Centres Públics,
va concretar en una entrevista a Ca-
talunya Ràdio que no començaran
abans de la represa de les classes tal
com havia demanat el col·lectiu
Tornem a les Escoles. González-
Cambray també va assegurar que
els docents hauran rebut formació
Societat
Capses amb la vacuna de Moderna, autoritzada per la UE després de la recomanació feta
per l’Agència Europea de Medicaments. JOSEP PREZIOSO / AFP
de com fer-se la mostra a través d’un
frotis nasal.
A la primera setmana, les proves
es faran en el 45% dels centres, se-
guit del 35% durant la segona set-
mana i el 20% en la tercera. Es bus-
ca, d’aquesta manera, que les proves
es facin de manera esglaonada –co-
mençant pels municipis grans– i co-
brir les places dels positius amb
professors substituts.
En la mateixa entrevista, el direc-
tor general de Centres Públics es va
ratificar en la decisió de reprendre
les classes presencials l’11 gener
malgrat que els contagis diaris de
covid continuen disparats. Salut va
registrar ahir 4.387 casos nous con-
firmats amb PCR o test d’antígens,
PANDÈMIA
653 més que el dia anterior, una xi-
fra que no s’assolia des del pic de la
segona onada a principis de novem-
bre. A més, el risc de rebrot continua
a l’alça i s’enfila 24 punts fins als
576, i la velocitat de propagació (Rt)
s’eleva dues centèsimes, fins a l’1,47.
I la pressió als hospitals tampoc mi-
llora: hi ha nou persones més in-
gressades a les UCI, que sumen un
total de 417.
El sindicat USTEC-STEs, tal com
ja va fer dimarts una vintena d’ex-
perts en epidemiologia i estadística,
també va demanar ahir endarrerir
la presencialitat i reprendre les
classes telemàticament. Un dels
seus representants, David Caño, va
proposar adoptar l’exemple del
DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 ara
lluns sense arribar a una conclusió
final per l’allau d’informació que
havia de processar, va avaluar “a
fons” les dades sobre la qualitat, la
seguretat i l’eficàcia de la vacuna i
en va recomanar, “per consens”,
l’esmentada autorització formal de
comercialització condicional.
D’acord amb l’EMA, doncs, això as-
segurarà als ciutadans de la UE que
el fàrmac “compleix els estàndards”
que es demanen i garanteix que “es-
tableix les salvaguardes, controls i
obligacions per sustentar les cam-
panyes de vacunació” a tots els es-
tats membres.
Cinc vacunes en aplicació
“Aquesta vacuna ens proporciona
una altra eina per superar l’actual
emergència”, va dir Emer Cooke, di-
rector executiu del regulador. “És
un testimoni de l’esforç i el compro-
mís de tots els implicats”. Des del
punt de vista científic, és un èxit
sense precedents que un any des-
prés que l’OMS declarés la pandè-
mia ja hi hagi no només dues vacu-
nes en aplicació (Pfizer/BioNTech i
Moderna), sinó almenys cinc,
comptant la d’Oxford/AstraZeneca,
aprovada la setmana passada al
Regne Unit, la xinesa de Sinovac i la
russa Sputnik V.
La vacuna de Moderna –com
també la de Pfizer/BioNTech– és
d’última generació tecnològica, la
denominada d’ARN missatger. En
aquesta plataforma, diferent de les
més clàssiques de virus atenuat,
Imatge d’arxiu d’una professora fent classe amb una
pantalla transparent. FRANCESC MELCION
ara DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 13
societat
CONTROLS PER Avui es posen en marxa diferents dispositius d’Esquadra, que han activat un desplegament sortides de les poblacions. També hi haurà
GARANTIR EL policials per garantir el compliment de les de 258 punts de control, es coordinen amb les revisions als accessos de les estacions de tren
CONFINAMENT noves restriccions del Govern per fer front a policies locals amb l’objectiu de fer de Renfe i Ferrocarrils i es mantenen els
la transmissió del covid-19. Els Mossos comprovacions selectives a les entrades i controls en l’àmbit de la restauració.

Unes restriccions “insuficients” que

s’injecten fragments del material
genètic del coronavirus (ARN) per-
què les cèl·lules del cos humà l’uti-
litzin per fabricar proteïnes virals
que provocarien la generació d’an-
ticossos. La gran diferència en rela-
ció amb la de Pfizer és que la de Mo-
derna es manté estable a 20 graus
sota zero durant un màxim de sis
mesos i es pot conservar en una ne-
vera estàndard (entre 2 i 8 graus)
fins a un període màxim d’un mes.
Això hauria d’afavorir les qüestions
logístiques per distribuir-la i inocu-
lar-la a la població.
Els estudis clínics de Moderna
són molt semblants als que va fer
Pfizer. Al voltant de 30.000 perso-
nes hi han participat. Dels volunta-
ris, la meitat van rebre la vacuna i
l’altra meitat un placebo. La prova
era de doble cec, en què ni qui la rep
ni tan sols qui inocula el producte
sap amb precisió què conté el vial.
Més fàcil de conservar
La vacuna de Moderna ha
d’estar a 20 graus sota zero i es
manté en una nevera estàndard
L’eficàcia de prevenció s’ha calcu-
lat en unes 28.000 persones d’entre
18 i 94 anys que no tenien senyals
d’infecció anterior. Així doncs, l’as-
saig va mostrar una reducció del
94,1% en el nombre de casos simp-
tomàtics de covid-19: la malaltia
només la van experimentar 11 dels
14.134 voluntaris. Entre els que van
rebre el placebo, el nombre d’infec-
tats va arribar a 185 sobre 14.073
amb injeccions fictícies. L’assaig
també ha mostrat el 90,9% d’eficà-
cia en participants amb risc de co-
vid-19 sever, inclosos els que teni-
en malalties pulmonars cròniques,
malalties del cor, obesitat, malalti-
es hepàtiques, diabetis o infecció
pel virus de la sida. L’alta eficàcia
també es va mantenir entre els dos
gèneres, les races i els diferents
grups ètnics.e
Regne Unit o l’Aragó amb l’objectiu
que la tornada a les aules es pugui
fer amb garanties de seguretat sani-
tària. Sobre el cribatge als centres
educatius, el representant sindical
ha posat en dubte en una entrevis-
ta a Catalunya Ràdio que els kits de
PCR perquè els professors es pu-
guin agafar mostres estiguin dispo-
nibles a partir de dilluns.
10.000 dosis en un sol dia
Amb tot, Salut va notificar ahir que
es van administrar en 24 hores
10.368 dosis de la vacuna i que en to-
tal s’han vacunat 20.843 catalans.
Fins diumenge només es van admi-
nistrar el 10% de les 60.000 dosis
que s’havien rebut per un retard en
l’arribada de neveres i en les auto-
ritzacions per ser vacunat. Per acce-
lerar el ritme de vacunació, Salut va
començar a vacunar els professio-
nals sanitaris i va administrar vacu-
nes els dies festius.e
podrien abocar a nous confinaments
Els epidemiòlegs avisen que l’alt nombre de contagis dificulta la vacunació
1. Les restriccions són suficients? 2. Acabarem aplicant un nou confinament total?
3. Com influeix el context expansiu actual en la campanya de vacunació?
LAIA VICENS
BARCELONA
El confinament municipal i les res-
triccions al comerç, que entraran en
vigor avui, seran només les prime-
res mesures de l’any. Els experts
consultats per l’ARA consideren
que són restriccions laxes i que, a
més, arriben tard, a banda que enca-
ra ha d’arribar el pitjor: els ingres-
sos dels contagis que s’hagin produ-
ït durant les festes de Nadal.
Sílvia de Sanjosé
EPIDEMIÒLOGA I PRESIDENTA DEL GCMSC
“La vacunació és l’única
esperança que tenim”
1. Han pres mesures i això és el que
compta, perquè està augmentant
molt la circulació del virus i qual-
sevol restricció de la mobilitat és
benvinguda. Si són mesures sufici-
ents o no caldrà monitoritzar-ho
amb els dies.
2. Dependrà de si som capaços de
frenar la transmissió. El Govern ha
sigut magnànim amb aquestes res-
Les preguntes
triccions i és probable que això ho
paguem car.
3. Quan hi ha tanta gent infectada,
podem estar vacunant gent que ja es-
tà contagiada o que es contagiarà
abans que la vacuna faci efecte, i ai-
xò li restarà impacte. Ara bé, això no
vol dir que el Govern hagi d’esperar
per vacunar: està bé que l’estratègia
sigui posar el màxim de vacunes, per-
què és l’única esperança que tenim.
I si entre la primera i la segona dosi hi
ha restriccions de mobilitat, millor,
perquè potser tindrem un impacte
més ràpid de la vacunació.
Àlex Arenas
FÍSIC I INVESTIGADOR DE LA URV
“Haurem de trepitjar el fre del
confinament total”
1. Donada la gravetat de les dades,
les mesures són insuficients i no
s’entén que s’apliquin a partir d’avui.
La situació era crítica i va d’hores: els
índexs estan disparats, els contagis
augmenten i també creix la positi-
vitat, cosa que vol dir que estem tro-
bant pocs casos. Això ens deixa en
una situació molt arriscada perquè
no partim de zero, sinó que ja ve-
nim d’una situació difícil als hospi-
tals i es podria col·lapsar el sistema
sanitari. Les mesures s’han quedat
curtes, però el problema és que ja
vam avisar que els tancaments no
haurien de ser així, que el pont de
desembre era molt perillós, i el ma-
teix per Nadal. Arrosseguem una
mala gestió que ens perjudica mol-
tíssim. Anem sempre a destemps.
2. Anem tan tard que haurem de
trepitjar el fre del confinament to-
tal. Tenim molt poc marge a les
UCI i el creixement de la corba és
exagerat. No hem reduït la socia-
lització per Nadal, i això ens passa-
rà una factura molt cara.
3. Influeix negativament: perquè
una campanya tingui èxit necessi-
ta una baixa incidència del virus.
La situació actual és la que no es
voldria mai en un escenari de va-
cunació, i per això és tan urgent
que s’acceleri al màxim, les 24 ho-
res del dia, amb torns, oberta a tot-
hom. Com més correm, abans ens
en sortirem, però no sembla que la
campanya s’hagi preparat gaire bé.
Daniel López Codina
INVESTIGADOR DEL GRUP DE RECERCA EN
BIOLOGIA COMPUTACIONAL DE LA UPC
“El confinament total no és
immediat però hi ha l’amenaça”
Inici de la 1. Si ens fixem només en la dinà-
campanya de mica epidemiològica, clarament
vacunació el són mesures insuficients. Però a
dia 27 a la l’altre costat de la balança hi ha els
Residència efectes socials i econòmics, que
Gent Gran són molt durs. Trobar l’equilibri és
Creu de Palau. molt difícil i hem de tenir respecte
DAVID BORRAT per les restriccions, malgrat que
s’haurien d’haver aplicat abans.
Hem salvat l’economia de Nadal,
però ara ens sortirà molt car.
2. El confinament total no és im-
mediat, però l’amenaça és clara.
En els propers dies la situació
continuarà empitjorant perquè
veurem els efectes de les festes,
i quan passin 10 o 14 dies a partir
del dia 7 haurem de veure si hem
frenat la corba. I si no la frenem,
no quedarà cap altra opció que el
que han aplicat a Londres, i fer-
ho com més aviat millor, perquè
si no el nostre sistema hospitala-
ri no ho podrà suportar.
3. Hem de continuar vacunant de
la millor manera i al ritme més alt
possible. Si esperem que baixi la
incidència del virus no vacuna-
rem fins a la tardor.e
14 DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 ara

societat

PANDÈMIA POBRESA ENERGÈTICA

Una residència
de Madrid desvia
vacunes a familiars
ARA
MADRID

Una residència de gent gran de la localitat de

Valdemoro, a Madrid, ha proporcionat vacu-
nes del coronavirus a familiars dels treballa-
dors. Tal com va revelar ahir Eldiario.es,
persones pròximes a professionals sociosani-
taris van rebre la vacuna dimarts al geriàtric
concertat Casablanca Valdesur, amb la qual
cosa van vulnerar l’ordre de prioritat que s’ha-
via establert des del ministeri de Sanitat en
col·laboració amb les comunitats autònomes.
Els residents i treballadors d’aquests centres
formen part del primer grup a qui s’ha d’admi-
nistrar la vacuna Pfizer/BioNTech, però no els
seus familiars. La gent sense cap dependèn-
cia o problema de salut o que no forma part
de cap col·lectiu essencial no hauria de rebre
la vacuna fins a la segona meitat del 2021, se-
gons l’estratègia de vacunació que va elabo-
rar el govern espanyol.
El mitjà explica que va presenciar l’arriba-
da d’un vehicle amb les vacunes i com profes-
sionals sociosanitaris accedien amb les seves
parelles a la residència. Al sortir, alguns reco-
neixien amb naturalitat que, de manera “ex-
cepcional”, s’havien concedit dosis a persones
a les quals no els pertocaria. “Crec que és un fa-
vor que ens fan perquè els metges de l’empre-
sa som estrangers, i així podem tornar a ca-
sa”, deia una de les implicades. “Sí, sí, sí. N’han
ofert a familiars”, confirmava una segona tre-
balladora a la periodista d’Eldiario.es que va
fer acte de presència al lloc dels fets. Havia es-
tat prèviament avisada per una font de la com-
panyia que gestiona el centre i allà es va trobar
amb la responsable sanitària de Casablanca,
que va provar de negar el que havia constatat.
El govern d’Ayuso ho investiga
El govern de la Comunitat de Madrid està in-
vestigant el cas, tal com informa el mitjà i con-
firmen fonts de la conselleria de Salut madri-
lenya a l’ARA. “Es prendran totes les mesures
pertinents”, subratllen aquestes fonts. Es do-
na la circumstància que Madrid és un dels ter-
ritoris amb més dificultats en la campanya de
vacunació. Les dades de dimarts indicaven que
només ha administrat un 5,4% de les dosis re-
budes des del 27 de desembre. Isabel Díaz
Ayuso ha decidit subcontractar la Creu Roja
perquè dotze equips amb 25 professionals re-
forcin l’equip logístic de vacunació.e
Vacunació en una residència d’Alcalá de
Henares el 28 de desembre. FERNANDO VILLAR / EFE
Alguns veïns del carrer Alfons XII han baixat una banyera on cremen carbó per escalfar-se. MANOLO GARCÍA
Sant Roc es revolta pels talls de
llum: “Els pisos són una nevera”
Els veïns denuncien talls de llum indiscriminats des de fa cinc anys
MARTA RODRÍGUEZ CARRERA
BADALONA
Fins a tres cops al dia, els veïns del
barri de Sant Roc de Badalona es po-
den quedar sense llum per un temps
indeterminat. Són talls que Endesa
atribueix a “connexions irregulars i
no avaries”, és a dir, als cables que
s’empalmen il·legalment a la xarxa
elèctrica. De totes maneres, la com-
panyia assegura que treballa amb
l’Ajuntament i la policia local per tro-
bar una solució que no arriba, perquè
aquesta situació fa cinc anys que du-
ra, i mai com fins aquest 2020 pandè-
mic la falta de subministrament ha-
via sigut tan acusada i especialment
greu en el cas de malalts i criatures.
Hi ha com a mínim dos barris
més amb aquests talls “indiscrimi-
nats”, segons l’Aliança contra la Po-
bresa Energètica, que responsabi-
litza l’elèctrica per la seva “deixade-
sa”: la Font de la Pólvora de Girona
i el Culubret de Figueres. Tenen en
comú uns blocs de pisos sense man-
teniment i una població empobrida,
sense feina i de majoria gitana, i ca-
da cop més immigrants.
“Quan la xarxa peta no distingeix
entre els que paguem i els que no”,
es queixa Luisa Moreno, que com al-
tes residents que estan al dia del pa-
gament afirma que s’està replante-
jant continuar pagant les factures.
A l’armari de comptadors en falten
alguns que l’elèctrica ha retirat.
Els continus talls de llum han fet
que al carrer Alfons XII alguns veïns
hagin tret una banyera per omplir-
la de carbó i de fustes. A les tardes
fredes d’hivern, quan els pisos es
queden a les fosques, baixen i s’ar-
rauleixen al voltant de l’escalfor de
les flames. “Sabem que això no és le-
gal, però què hem de fer? Els pisos
són una nevera”, diu Moreno.
Si el tall és al vespre, les flames de
la banyera no són ja només una es-
tufa sinó que es converteixen en una
cuina comunitària, on els residents
expliquen que baixen la carn o la so-
pa per ficar-se alguna cosa calenta al
cos. A Mohammed Islam l’indigna
que, malgrat que paga puntualment
les factures de l’electricitat, es que-
di sense servei. El 2005 va comprar
el pis, on viu amb un germà i la ma-
re i el pare, que està malalt i gaire-
bé no es pot moure.
Durant el confinament explica
que el seu germà gairebé perd la fei-
na de professor d’anglès en una aca-
dèmia perquè, com que es va quedar
sense llum, no podia complir els ho-
raris de les classes. Es queixa que
quan truca a la companyia, els tèc-
nics triguen massa temps, de vega-
des fins a sis o set hores.
En el mateix bloc, Domingo Flo-
res descansa en un sofà envoltat de
tres màquines d’oxigen que necessi-
ta per respirar. Hi ha d’estar connec-
tat 16 hores al dia, i a causa dels talls
es veu obligat a recórrer a la bateria.
Ell és un dels que no pot assumir la
factura de la llum des que va perdre
la feina després de caure malalt. La
pensió i mantenir una família dona
per ben poc, i per poder seguir respi-
rant fa servir el cable d’una filla que
sí que paga i viu al pis del davant.
Sense electricitat i amb uns pisos
amb una nul·la impermeabilitat, el
fred es cola per tot arreu. “Tenim el
fred al cos”, explica Sonia Silva, que
apunta que va deixar de pagar la
llum quan fa uns anys el seu marit la
va deixar amb una filla a càrrec i un
petit sou de netejadora. “No em ne-
go a pagar, però demano una tarifa
social, perquè entre menjar, roba i
pagar els morts, no em queda gaire
del sou”, replica.
Abandonament institucional
Des de la Plataforma Sant Roc Som
BDN, Carles Sagués denuncia
l’abandonament institucional
d’aquest barri, “estigmatitzat” his-
tòricament i que es va quedar a mig
rehabilitar. Ho sosté una llei no es-
crita però coneguda pels serveis so-
cials: l’arquitectura i els efectes de
l’urbanisme marquen les condici-
ons de vida. Així, afirma que “el 99%
dels desallotjaments i talls de llum
es produeixen en les zones no reno-
vades” gràcies a la llei de barris, im-
pulsada pel conseller Nadal el 2004.
Els veïns es queixen que el barri
és un forat negre per on no passen
els serveis i els recursos d’altres àre-
es de Badalona. I en culpen Xavier
García Albiol. “L’alcalde ens tracta
com a cabres”, diuen. Comparteixen
les paraules de Mohammed Islam
quan, enmig de la conversa sobre les
festes nadalenques, afirma que la via
pública té l’excés lumínic que falta
als pisos. “No ens fan falta els llu-
mets de Nadal als carrers sinó la
llum a casa”. La resta assenteixen en
un migdia qualsevol al sol.e
ara DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 15
societat

SORTEIG

La rifa del Nen esquitxa Catalunya: “És un miracle”

El primer premi toca a Castelldefels, Badalona, Sallent, Barcelona, Girona i Lloret de Mar

ARA Els números premiats

BARCELONA
La rifa del dia
El primer premi del sorteig de Reis, de Reis
valorat en dos milions d’euros cada

19.570
sèrie, és el 19.570 i va repartir sort
arreu de Catalunya. S’ha venut en
tres administracions de Barcelona, 1r premi
situades al carrer Pelai, al carrer 2.000.000 €
Gran de Sant Andreu i a la Via Jú-

03.436
lia; en dues de Sallent, a la plaça de
la Pau i al carrer d’en Sendra; a Ba-
dalona, en una administració del 2n premi
carrer del Mar; a Castelldefels; a Gi- 750.000 €
rona, i en dues administracions de

Lloret de Mar. El segon premi, de
750.000 euros per sèrie, és el 3.436
i va caure parcialment a Barcelona,
a l’avinguda Madrid, i a Lleida, al
carrer Miguel Hernández.
Com no pot ser d’una altra mane-
ra, a totes les administracions que
han venut números premiats esta-
ven “molt contents”. Un dels que no
parava de repetir-ho era Genís Mar-
tínez, de la botiga Somies!! de Cas-
telldefels, que també ven llamina-
dures. Mentre responia a les pre-
guntes de l’ARA, anava saludant cli-
ents i veïns que el venien a felicitar.
“Ara va arribant la gent –deia con-
tent–, però espero que no siguem
gaires, perquè amb tot això del co-
vid s’ha d’anar amb compte”.
Als membres d’El Gato Negro
de Barcelona els va agafar “per
sorpresa total” després del “des-
engany” d’un Nadal, el d’enguany,
en què havien trencat la bona rat-
xa dels últims anys. “És un mira-
cle que surti un premi”, celebra-
va Teo Baró. A Sallent, dos dels
afortunats s’han arribat fins a una
05.587
3r premi
250.000 €
Teo Baró, de de les administracions, on encara El tercer premi, de 250.000 euros
l’administració no s’ho podien creure. La família cada sèrie, és per al 5.587 i va caure en
El Gato Negro, Solar el va agafar perquè s’assem- una dotzena de localitats catalanes:
a Barcelona, blava a la data de naixement d’una Castelló d’Empúries, Mataró, Sant
celebrant amb familiar i Juanjo Cebollero per- Andreu de la Barca, Sant Llorenç
dues què la seva nòvia li havia demanat d’Hortons, Sant Fost de Campsente-
treballadores aquella terminació. Molts veïns i lles, Torelló, Barberà del Vallès, Les,
el primer curiosos es van desplaçar fins a les Lleida, les Borges del Camp i diverses
premi de la rifa botigues per donar l’enhorabona administracions de Barcelona. A més,
del Nen. als encarregats de repartir la sort com la resta de premis, també ha que-
QUIQUE GARCIA / EFE i als premiats. dat repartit per tot l’Estat.e
16
societat
enbreu
MARC ROVIRA
■ Detenen la parella de la dona morta
trobada al jardí de casa seva de Lloret
Els Mossos d’Esquadra van detenir dimarts a la
parella de la dona morta trobada al jardí de casa seva
a Lloret de Mar (Selva). Es tracta d’un home de 62
anys, a qui la policia acusa de maltractaments en
l’àmbit de la llar. Tot i això, el desvinculen de la causa
de la mort, ja que tot apunta que no hi va tenir una
relació directe. Els agents continuen investigant per
esclarir els fets. Caldrà esperar al resultat de
l’autòpsia, però tot indica que la dona va morir per
hipotèrmia i que no es tractaria, doncs, d’un homicidi.
MARÍA JOSÉ LÓPEZ / EUROPA PRESS
■ Una morta i cinc ferits greus per un
incendi en una residència a Sevilla
Una dona de 89 anys va morir i cinc persones van
resultar ferides greus ahir després d’un incendi en
una residència de gent gran al barri de San Pablo de
Sevilla. Hi havia setanta-dos residents a dins de
l’edifici en el moment del foc, vint-i-un dels quals han
hagut de ser hospitalitzats i la resta han sigut
reallotjats en altres residències o amb els seus
familiars. Per ara no es coneixen les causes del foc,
però la hipòtesi dels Bombers i la policia és que el va
originar un aparell elèctric situat en “una
habitacioneta enganxada a l’escala d’emergència”.
Francesc Vilardell i Viñas
Creu de Sant Jordi
El Govern de la Generalitat de Catalunya
expressa el seu dol
DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 ara
CONTAMINACIÓ
Detecten microplàstics
a la placenta humana
La mida reduïda permet que circulin per la sang del fetus i de la mare
XAVIER PUJOL GEBELLÍ
BARCELONA
No se sabia, però sí que es podia
sospitar. Els microplàstics, partícu-
les derivades de la fragmentació de
mil i un productes de consum dia-
ri i de processos industrials, també
es detecten a la placenta de fetus
humans en gestació. Es troben a les
dues cares, a la interna, que és la
que està en contacte amb el futur
nadó, i a l’externa, la que està de ca-
ra a la dona gestant. Tant la mida
com la quantitat fan que siguin de-
tectables i que es puguin incorpo-
rar al torrent sanguini de la mare i
el nadó. El que no està clar, de mo-
ment, és si afectaran en el llarg ter-
mini la salut de cap dels dos. En el
termini més immediat no s’han tro-
bat afectacions. L’estudi, que re-
produeix resultats encara prelimi-
nars, s’ha publicat a la versió digital
de la revista Environment Interna-
tional que es publicarà en paper
aquest mes de gener.
L’estudi és tan preliminar que
només ha detectat els compostos
plàstics en quatre placentes de qua-
tre dones sanes que van tenir un
embaràs normal i van parir sense
complicacions. Tot i que el nombre
pugui semblar petit –que ho és– i
que no se’n puguin extreure valora-
cions estadístiques, el fet d’haver
trobat fins a una dotzena de com-
postos plàstics és rellevant, perquè
mai abans se n’havien detectat i
perquè l’anàlisi es va fer amb tot
just el 4% de la placenta, cosa que
suggereix que la quantitat de plàs-
tics podria ser molt superior. Per la
seva composició, els experts consi-
deren que es tractaria de plàstics
derivats d’envasos i embolcalls,
pintures, cosmètics o productes de
neteja personal.
Continuar la investigació Un fetus de nou setmanes. Segons l’estudi dut a terme, els microplàstics
El seguiment i posterior estudi de també es detecten a la placenta de fetus humans en gestació. GETTY
les placentes ha estat dirigit per An-
tonio Ragusa, de l’Hospital Sant tus, els nadons o les futures mares. cultius cel·lulars alerten d’afecta-
Giovanni Calibita de Roma. En la Sí que se sap, però, que poden al- cions en vies neurològiques, en-
presentació de resultats, l’investi- terar el microbioma intestinal i ar- docrines i immunològiques en
gador, que també és metge obstetra ribar a afectar la salut d’organis- aquests animals. A l’estar consi-
i ginecòleg, va posar en evidència el mes aquàtics. derats models d’estudi, es creu
valor de la troballa. “Ara que sabem En un treball de revisió elaborat, que es podrien trobar afectacions
que hi ha microplàstics circulant als entre d’altres, per investigadors de similars en humans.
dos costats de la placenta, cal deter- la Universitat Autònoma de Barce- Tot i que en condicions nor-
minar quants casos es donen global- lona i del CREAF publicat recent- mals més del 90% dels frag-
ment i si hi ha danys a llarg termi- ment a la revista Science Bulletin, es ments plàstics que ingerim o in-
ni, especialment en la resposta del destaca la facilitat amb què les mi- halem són execrats de l’organis-
sistema immunitari a productes po- cropartícules plàstiques poden en- me, una porció es degrada, can-
tencialment tòxics”. També, va dir, trar a qualsevol organisme per via via de composició i pot penetrar
cal estudiar el desenvolupament del alimentària i provocar efectes tò- a les cèl·lules. Malgrat que enca-
fetus i, de manera continuada, mo- xics. Potencialment, diu l’article, si ra no s’ha verificat, alguns estu-
nitorar els nadons en previsió l’exposició és reiterada i persistent dis suggereixen la possibilitat
d’afectacions futures. es poden identificar alteracions en d’alteració en l’expressió d’al-
Altres estudis amb animals de els sistemes immunitari, endocrí i guns gens. Per la seva banda, Ra-
laboratori han evidenciat que els nerviós. Ara com ara, però, no s’ha gusa recorda que molts plàstics
microplàstics poden provocar un trobat cap d’aquests efectes en hu- es comporten com a disruptors
menor creixement fetal, però s’ig- mans, tot i que sí en peixos, crusta- endocrins que podrien causar
nora fins a quin punt afecten el fe- cis i mol·luscs. Estudis recents amb efectes a llarg termini.e
ara DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 17
economia

Economia
FINANCES

El Banco Santander també

s’escapa de l’ombra de Falciani
La Fiscalia afirma que el banc dels Botín va possibilitar el blanqueig de l’HSBC però no reuneix proves

ALBERT MARTÍN 02

BARCELONA

Hervé Falciani es va convertir l’any

2009 en la persona més odiada i te-
muda pels grans bancs internacio-
nals, així com pels clients poc
amics de la hisenda pública i 01

el pagament d’impostos.
L’informàtic va aconse-
guir aquest honor quan
treballava en una filial
de l’HSBC després
d’obtenir un llistat de
130.000 clients que
amagaven diners no
declarats a Suïssa.
El cataclisme va ser
sonat, per a alegria dels
responsables de les hisendes
d’arreu, inclosa l’espanyola. En-
tre els evasors hi havia els Botín, el
clan dels financers més importants
d’Espanya com a accionistes i ges-
tors del Banco Santander i de Ban-
kinter. La publicació de la cèlebre
llista Falciani va fer que l’Agència
Tributària espanyola ingressés
prop de 300 milions d’euros amb
què no comptava per les regularit-
zacions dels evasors. D’aquests di-
ners, 200 milions eren de membres
de la família Botín, que evitaven ai-
xí que el cas esdevingués delicte.
Però tenir una fortuna no decla-
rada a Suïssa –segons van dir, pro-
cedent d’una herència familiar– no
va ser l’única relació dels Botín amb
el cas. Calia veure quin paper va te-
nir el Santander per ajudar a portar
diners d’Espanya a Suïssa. La Fisca-
lia Anticorrupció ho ha investigat i
ha estat clara: “A través dels serveis
financers de Banco Santander i San-
tander Investment es van fer trans-
ferències de fons, moviments i dipò-
LES CLAUS
1. Quin balanç deixa el cas
Falciani?
130.000 particulars van ser
detectats gràcies a la llista
Falciani. D’espanyols n’hi havia
uns centenars. La majoria, 659,
van acceptar pagar
regularitzacions fiscals per evitar
el delicte. Entre ells els Botín,
que van aportar 200 dels més de
300 milions que va recaptar
Hisenda aleshores.
2. ¿Hi ha hagut condemnes
per l’evasió fiscal?
01. L’exinformàtic del banc HSBC Hervé Falciani. DANIEL GARCIA-SALA 02. La seu del Santander a Boadilla del Monte, a Madrid. GETTY
sits de valor que van aconseguir
ocultar a l’Erari Públic, la Comissió
Nacional del Mercat de Valors
(CNMV) i altres autoritats compe-
tents l’origen dels capitals”.
Segons Anticorrupció, el Santan-
der va dur a terme aquesta activitat
entre el 2005 i el 2015 amb l’HSBC,
en una operativa de la qual es van be-
neficiar els seus clients més impor-
tants, inclosos el ja difunt Emilio Bo-
tín i altres membres de la família.
El banc d’origen càntabre era
l’entitat corresponsal de l’HSBC, i
Hi va haver una part dels
assenyalats per Falciani que van
decidir lluitar per la causa als
tribunals i no pagar. Però el
Suprem va dictaminar que,
malgrat que la prova es va
obtenir d’una manera que Suïssa
veia il·legal (el robatori de dades
de l’informàtic Hervé Falciani),
era correcta en termes judicials.
Hi va haver unes 40 condemnes
que no comportaven l’ingrés a la
presó i una quinzena que van
demostrar que el delicte havia
prescrit. Dels tres condemnats a
“en cap moment no va portar a ter-
me un control sobre l’operativa, ni
existeix cap petició d’informació
acreditada a HSBC Suïssa sobre la ti-
tularitat dels clients del banc, mal-
grat el risc que representava HSBC”.
Arxivament controvertit
Malgrat tot, l’informe –que s’ha fet
públic recentment– demana arxi-
var la causa per falta de proves, di-
ficultat tècnica i prescripció d’al-
guns dels delictes. Això sí, deixa en
mans del Sepblac (la unitat que per-
Per A.M.
més de dos anys de presó, dos van
fer-se fonedissos.
3. ¿Suïssa ha canviat la seva
operativa?
Sí, arran d’un altre cas. El secret
bancari està desapareixent al
país gràcies a les exigències dels
Estats Units, que van obligar el
país alpí a signar la normativa
FATCA, que obliga a revelar la
identitat dels implicats en les
transferències bancàries. La
Unió Europea va arribar a un
acord similar amb Suïssa.
segueix els delictes financers) i la
CNMV la depuració de responsabi-
“Santander i litats en el cas. Aquesta decisió ha
Santander servit al Santander per assegurar
que va obrar, contràriament al que
Investment, i diu la Fiscalia, de manera correcta.
BNP Paribas “El banc actuava com a correspon-
Securities van sal i el seu paper era de mer inter-
prestar el seu mediari. Per tant, no coneixia (ni
suport en havia de conèixer) la identitat dels
operacions emissors i receptors de les transfe-
rències”, va explicar una portaveu.
puntuals” Però els experts no ho tenen tan
clar: José María Peláez, inspector
“Els informes d’Hisenda i autor de Manual prácti-
dels pèrits co para la prevención del blanqueo de
posen de capitales, assegura que pel llarg his-
manifest torial de l’HSBC en matèria de blan-
queig era obligat preguntar qui eren
greus
els titulars dels comptes: “Els ante-
irregularitats cedents de l’HSBC eren clars, i el
de les Santander no va complir”. La matei-
entitats xa opinió tenien els pèrits del Banc
espanyoles” d’Espanya, que en un informe deter-
minaven al juliol que l’entitat dels
Botín va posar la seva infraestructu-
ra per ajudar i blanquejar fons als cli-
ents espanyols de la filial suïssa.
La causa que ara la Fiscalia de-
mana arxivar va néixer el 2017, quan
set directius del Santander i tres de
BNP Paribas van ser imputats per
un delicte continuat de blanqueig
de capitals per a l’HSBC.e
18
economia
enbreu
TONI ALBIR / EFE
■ Aragonès demana al govern espanyol
que faci obligatori el teletreball
El vicepresident de la Generalitat amb funcions de
president, Pere Aragonès, urgeix el govern
espanyol a dictar l’obligatorietat del teletreball de
manera immediata per a les professions que
puguin desenvolupar-se de manera remota. O en
cas de no “atrevir-se” a fer el pas, a transferir les
competències a les comunitats. En una entrevista
a Efe difosa ahir, Aragonès considera que la
mesura s’hauria d’haver pres “fa setmanes” i
apunta que si s’aconseguís elevar el percentatge
de teletreball “del 8% o 10% actual al 30%” es
podria reduir la mobilitat i evitar algunes de les
restriccions per contenir la pandèmia.
■ La feina en empreses privades als
EUA cau per primer cop des de l’abril
Les empreses privades dels Estats Units van
accelerar l’acomiadament de treballadors al
desembre per primera vegada en vuit mesos, ja
que l’augment de les infeccions per covid-19 va
desencadenar una nova onada de restriccions
empresarials que ha obligat a tancar restaurants,
bars i altres establiments de la indústria dels
serveis. Les nòmines privades van disminuir en
123.000 llocs de treball el mes passat, segons va
apuntar dimecres l’Informe Nacional d’Ocupació
del proveïdor de recursos humans estatunidenc
ADP. Aquest va ser el primer descens de les
nòmines privades des de l’abril, en ple esclat de la
pandèmia. L’activitat del sector privat als EUA es
va alentir abans d’acabar el 2020, segons l’índex
de PMI que elabora IHS Markit. Aquest indicador
es va situar en 55,3 punts respecte als 58,6 del
novembre pel repunt de casos de covid-19.
PATRICK T. FALLON / AFP
■ Tesla, Hyundai i Daimler lideren les
pujades a borsa del motor el 2020
Els principals grups automobilístics mundials han
viscut el 2020 de manera molt diferent a la borsa.
El preu de les accions de companyies com Tesla,
Hyundai o Daimler s’ha revaloritzat en gran
mesura, mentre que d’altres, com Volkswagen o
Renault, han vist minvar el valor dels seus títols.
Tesla s’ha posicionat com el fabricant de vehicles
que ha incrementat més el seu valor a la borsa
aquest any. La firma de cotxes elèctrics l’ha
multiplicat per més de vuit: d’uns 70 euros a 574,
segons dades recollides per Europa Press. Hyundai
també ha augmentat un 62% el seu valor, mentre
que el de Daimler ha crescut un 17%.
Una botiga de sabates amb el cartell de rebaixes durant la campanya d’estiu, ja en pandèmia. PERE VIRGILI
Les noves restriccions
al comerç torcen les rebaixes
El sector no podrà obrir durant almenys dos caps de setmana
PAULA SOLANAS ALFARO
BARCELONA
Per més que els descomptes perma-
nents les hagin anat desvirtuant, les
rebaixes encara són un moment
molt esperat als comerços per treu-
re’s de sobre l’estoc que no han po-
gut vendre durant la resta de l’any.
Avui, però, la campanya de promoci-
ons que arrenca tradicionalment el
7 de gener ho fa amb el hàndicap de
les noves restriccions al comerç per
contenir el repunt de contagis del
covid-19. Els establiments que no si-
guin considerats essencials –com
ara els d’alimentació o les farmàci-
es– ja no podran obrir el primer cap
de setmana de rebaixes, que acostu-
ma a ser el tret de sortida a les com-
pres postnadalenques.
El sector, que ha patit una campa-
nya de festes descafeïnada per les li-
mitacions de l’activitat social, enca-
rava les rebaixes com un salvavides
per rescabalar els seus comptes des-
prés de mesos de caigudes en la fac-
turació. “Era l’última oportunitat de
fer vendes o treure l’estoc abans
d’afrontar uns mesos que ja es pre-
veien durs”, explicava el president
de la Fundació Barcelona Comerç,
Salva Vendrell, en declaracions a
l’ACN. Les associacions de comerci-
ants alerten que les noves restricci-
ons de la Generalitat podrien “abo-
car” al tancament definitiu de fins a
un 30% del teixit comercial català.
“Queda resar”, lamentava el presi-
dent de la secció de comerç de la pa-
L’IMPACTE DE LA CRISI
tronal Pimec, Alex Goñi. Així doncs,
els comerços se senten “criminalit-
zats” i exigeixen ajudes directes pro-
porcionals a la magnitud de la crisi
provocada pel covid-19.
A partir d’avui, el comerç no es-
sencial haurà de tancar els caps de
setmana, però el cop serà més dur
per a les botigues de més de 400 me-
tres quadrats i els centres comerci-
als, que no podran obrir fins passats
deu dies. Aquests últims ja van man-
tenir un estira-i-arronsa amb les au-
toritats catalanes al novembre, quan
van estar gairebé dos mesos tancats
per decisió del Procicat. A mitjans de
desembre, just abans de la campa-
nya de Nadal, van poder reobrir, pe-
rò ara no podran aprofitar els pri-
mers caps de setmana de rebaixes.
Indignació
Els botiguers se senten
criminalitzats i avisen que
hi haurà més tancaments
“Caldrà veure si els clients espe-
ren a la tercera setmana de rebaixes
per fer la despesa o si seran més
compres perdudes”, afegeix Ven-
drell. Els comerciants defensen que
els consumidors acostumen a con-
centrar les compres de rebaixes du-
rant les dues primeres setmanes,
mentre que a partir d’aleshores la
despesa és més “residual”. A més, no
confien que les noves mesures dura-
ran només deu dies i temen que
s’allargaran o se n’imposaran de més
DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 ara
perjudicials. “Les noves restriccions
només generen desconfiança i tor-
nen a estigmatitzar el comerç. Po-
den fer que molts empresaris tirin la
tovallola perquè vegin que aquest no
és el principi de la fi com se’ns havia
dit”, lamenta Vendrell, de l’associa-
ció Barcelona Comerç.
Menys vendes al desembre
La indignació dels comerciants creix
perquè venen d’una campanya de
Nadal que no els ha dut gaires alegri-
es. Habitualment aquestes setma-
nes entre el Black Friday i les rebai-
xes poden suposar fins al 35% de la
facturació d’una botiga. Tot i així, les
festes del 2020 van deixar una caigu-
da de la facturació del 19% als co-
merços associats a Comertia, sense
tenir en compte els d’alimentació
bàsica. De fet, un de cada dos boti-
guers ja preveu que haurà d’aplicar
acomiadaments durant el mes de ge-
ner després d’un inici d’any difícil
per les restriccions del Govern.
Per contrarestar el greuge del
tancament dels caps de setmana, els
comerciants exigeixen novament a
la Generalitat més ajudes directes i
critiquen que el subsidi de 2.500 per
botiguer és insuficient. Segons les
últimes dades de Pimec Comerç, la
pandèmia ja ha provocat el tanca-
ment del 12% dels comerços i aques-
ta xifra podria arribar al 35% a finals
de gener. El sector demana al Go-
vern que s’emmiralli en Alemanya,
on l’executiu ha aprovat un sistema
d’ajudes amb un 70% de la factura-
ció de l’any anterior.e
ara DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021
LA BORSA ÍBEX-35
8.350,30 PUNTS
Sessió de dimecres,
6 de gener del 2021 +3,20% VARIACIÓ
La façana del centre operatiu de Cata a Torelló, a la comarca d’Osona. PERE TORDERA
La situació de Cata provoca la
inquietud de la banca creditora
A. MARTÍN / X. GRAU
La situació financera del fabricant d’elec-
trodomèstics Cata, que arrossega l’im-
pacte de la compra i el posterior concurs
de creditors de Fagor, està provocant la
inquietud de la banca creditora. La com-
panyia ha de retornar uns 45 milions
d’euros de l’acord de refinançament, se-
gons han informat a l’ARA fonts del sec-
tor bancari. Cata Electrodomésticos
–amb seu social a Alcobendas però que té
el centre operatiu a Torelló– va comprar
l’any 2014 per 40 milions d’euros la uni-
tat productiva de Fagor i la llicència per
utilitzar aquesta marca basca. Però el ne-
goci no va anar bé i Fagor va entrar en
concurs de creditors l’any 2017. Durant
el procediment concursal la banca va exi-
gir a Cata que es fes càrrec dels avals amb
què s’havia finançat l’operació.
La companyia va patir l’impacte
d’aquesta compra en els seus comptes del
2018 i va tancar l’exercici amb unes pèr-
dues de 5,7 milions d’euros. Però el 2019
l’empresa va redreçar el rumb i va asso-
lir uns guanys d’1,3 milions d’euros. Mal-
grat tot, fonts financeres han informat
que al mes de novembre la companyia no
havia efectuat tot el pagament que toca-
va de la part corresponent dels crèdits.
ELS QUE PUGEN MÉS
BANCO SANTANDER
BANC SABADELL
SOLARIA
RADAR EMPRESARIAL
Però el president de la companyia, Jor-
ge Torné, va assegurar a l’ARA que la com-
panyia “ho té tot en ordre” i que “no hi ha
cap requeriment dels bancs”. “Anem ti-
rant endavant”, va assegurar Torné.
En els comptes de l’empresa del 2019,
formulats el març del 2020, es fa referèn-
cia a aquest tema. L’empresa recorda que
aquell any es van pagar totes les obliga-
cions de l’acord de refinançament i que el
febrer del 2020 es va signar amb les en-
titats una novació del crèdit. D’aquesta
manera, no allarga el venciment (que fi-
nalitza el 2022) però sí els terminis de pa-
gament de les quotes corresponents al
2020. Cata assegura que les novacions
han sigut acceptades per la banca i que “la
societat ha complert amb tots els paga-
ments previstos en les novacions quan
s’ha arribat al seu venciment”.
El refinançament es va signar amb el
Santander, CaixaBank, Bankia, Sabadell
i Ibercaja. La por d’alguns dels creditors
és la possibilitat que alguna de les entitats
no vulgui renovar el crèdit, cosa que com-
plicaria la situació de l’empresa. Cata
Electrodomésticos forma part d’un grup
de societats sota el control de CNA
Group, amb seu a Luxemburg.e
19
economia
% VAR. EUROS
ELS QUE BAIXEN MÉS
% VAR. EUROS
+6,87 2,753 CELLNEX TELECOM -5,66 47,530
+6,38 0,384 PHARMA MAR -1,80 76,200
+6,25 28,240 VISCOFAN -0,85 58,500
Infraestructures
El tràfic al port de Tarragona cau un 20%
El port de Tarragona tancarà el
2020 amb un 20% menys de trà-
fic respecte a l’any anterior, quan
va moure 33,3 milions de tones.
En una entrevista amb l’ACN, el
president Josep Maria Cruset
avança que si no es té en compte
la “gran reducció” del tràfic de
carbó o la menor importació de
cereals, la disminució que es pot
atribuir al covid-19 és de vora el
TJERK VAN DER MEULEN
15%. Aquesta xifra, subratlla el
president, queda lluny de la reculada del 30% que estimaven al principi
de la pandèmia. Malgrat la crisi, el port manté el calendari de projectes cab-
dals com la ZAL i la intermodal de Guadalajara. A més, obre noves con-
nexions, com la ruta Ro-Ro, que començarà a transportar camions de mer-
caderies entre Turquia i Catalunya en vaixell d’aquí poques setmanes. El
port de Tarragona no podrà repetir els bons resultats del 2019, quan va
assolir uns ingressos rècord de 57,6 milions d’euros. El resultat del 2020
serà menor, en part pels 2 milions de bonificacions que es lliuraran a les
empreses concessionàries més colpejades per la pandèmia.
Laboral
Vaga a Konecta contra el treball presencial
El comitè d’empresa de la teleoperadora Konecta va anunciar dimarts que
farà vaga per protestar contra “la imposició forçosa” del treball presen-
cial. En un comunicat, CCOO va explicar que les aturades començaran
l’11 de gener i s’estendran a la resta de dilluns del mes. Segons el sindicat,
és absurd i és un “atemptat contra la salut” imposar el treball presencial
als centres d’atenció telefònica, ja que s’exposa “milers de treballadors”
a un risc de contagi del covid-19. El sindicat considera que aquesta és una
decisió “unilateral” que arriba just a l’inici “de la tercera onada” de la pan-
dèmia. “Els serveis s’han prestat amb total normalitat de manera telemà-
tica i podrien continuar de la mateixa manera, com a la resta d’empreses
del sector”, asseguren. Konecta presta servei a empreses com Banco San-
tander, Naturgy, Bankia, Vodafone o Orange.
Finances
CaixaBank concentra el 32% de la banca digital
CaixaBank ha assolit una quota de mercat en banca digital del 32,8% du-
rant el quart trimestre del 2020. Així ho assegura l’entitat a partir de les
últimes dades de Comscore sobre el nombre d’usuaris a Espanya que
accedeixen als canals web i mòbil de les entitats financeres. Aquesta xi-
fra suposa un creixement de 0,4 punts percentuals respecte a les da-
des del trimestre anterior, situades en el 32,4%, apunta el banc del grup
La Caixa en un comunicat. Per canals, l’entitat ha consolidat especi-
alment la seva posició com a primera entitat en ús de la banca mòbil,
amb una quota del 30,8%, la millor dada de l’any. Pel que fa a l’evolu-
ció dels usuaris via web, segons les dades de Comscore, CaixaBank es
manté com a primera entitat del sector, amb una quota del 28,7%, molt
similar a la registrada el 2019. En l’ús de la web per part dels clients,
va arribar al 28,7%.
Mirades
Desprotegits per tradició
Homes búlgars fan un ball tradicional a les aigües
hivernals del riu Tundzha, a la ciutat de Kalofer,
com a part de les celebracions del dia de l’Epifania,
malgrat les restriccions pel covid-19. Com a tra-
dició, un sacerdot ortodox llança una creu al riu.
Es diu que qui la recuperi estarà sa tot l’any, així
com tots els que ballen a les aigües gelades.
07-01-2021 Foto: Nikolay Doychinov / AFP
22 DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 ara

DEBAT
DIRECTORA
ESTHER VERA

DIRECTOR ADJUNT
IGNASI ARAGAY

DIRECTORA
GERENT
GEORGINA FERRI

SUBDIRECTORS
✦ ✦
DAVID MIRÓ
CATALINA SERRA
JORDI CORTADA

DIRECTORA D’ART
CRISTINA CÓRDOBA

EDICIÓ PAPER
CONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT
ROSA RODON
EDICIÓ WEB
FRANCINA BOSCH
POLÍTICA
GERARD PRUNA
INTERNACIONAL
FRANCESC MILLAN
SOCIETAT
Fortaleses de Catalunya

E
ELENA FREIXA
ECONOMIA
ALBERT MARTÍN n un article anterior em refe- xa ocupacional de gènere. És un conjunt
DEBAT ria al nou índex de progrés so- que retrata prou bé els conceptes que es
TONI GÜELL
CULTURA
cial (IPS) europeu com una volen avaluar. El 113 per cent de Catalu-
LAURA SERRA mina d’informació per avalu- nya és molt meritori. Noti’s bé que són as-
MÈDIA ar les polítiques públiques pectes que no tenen cost econòmic sinó
ÀLEX GUTIÉRREZ que aspiren a millorar el que la Unió Eu- que són aspectes actitudinals, que en po-
ESPORTS
XAVI HERNÁNDEZ ropea anomena “progrés social”. Catalu- dríem dir “culturals”.
DELEGADA MADRID nya no en surt ben parada. Passa de ser la La difusió de la modernitat tecnològi-
MARIONA FERRER comunitat 76 sobre 240 en PIB per càpi- ALBERT CARRERAS ca està ben mesurada amb l’accés a la in-
LLENGUA
ALBERT PLA
ta a ser la comunitat 135 de 240 en IPS. Dit formació i a la comunicació: percentatges
FOTOGRAFIA ràpidament, això és un reflex del dèficit de la població amb accés a internet, amb
ESCI - UNIVERSITAT POMPEU FABRA
XAVIER BERTRAL fiscal que pateix Catalunya, que pesa du- internet a casa, amb banda ampla a casa i,
DISSENY WEB
RICARD MARFÀ
rament sobre les polítiques socials –les per sorprenent que sigui atès el que cal
ARA TV polítiques redistributives i de promoció societat catalana creu ser tolerant i inclu- millorar, amb interacció online amb les
ALBA OM de qualitat de vida–, responsabilitat de les siva. Les creences no sempre coincidei- autoritats públiques. Ens queixem molt
EDICIÓ DE PREMSA
administracions públiques. xen amb les realitats, però en aquest cas del que tenim en aquest sentit, però les
PERIÒDICA ARA, SL L’IPS ofereix molta informació. Em fi- sembla que sí. Es mesura la imparciali- dades mobilitzades assenyalen que estem
xaré en aquelles variables en què Catalu- tat institucional, la tolerància amb els im- lleugerament millor del que ens corres-
PRESIDENT nya dona bons resultats. Dels dotze apar- migrants, amb les persones homosexuals pondria per nivell de producte per càpi-
FERRAN RODÉS
FINANCES tats considerats, en cinc Catalunya queda i amb les minories, la facilitat de fer ta. Parlem d’uns elements crucials, fona-
XAVIER LINARES en millor posició que en PIB per càpita. amics, la difusió del voluntariat i la bret- mentals en la societat de la informació, i
MÀRQUETING Si en PIB per càpita és la 76 per a l’absorció i desplega-
PABLO CASALS
VENDES
de 240, i està al 109 per cent ment de les tecnologies més
EVA MÁRQUEZ de la mitjana de la Unió Eu- avançades. El desafiament
COMERCIAL ropea, en “accés a l’educació europeu concretat als fons
SERGI GERMÁN
NOUS NEGOCIS
avançada” està lleugera- Next Generation, que hauri-
ORIOL CANALS ment per sobre del 109. En en de dedicar-se en bona
TECNOLOGIA “alimentació i atenció mèdi- mesura a la digitalització, es
MARC CAMPRODON
ca” i en “accés a la informa- troba a Catalunya amb un
DIRECTOR FUNDADOR ció i a la comunicació”, està terreny prou preparat i ben
CARLES CAPDEVILA al 111 per cent. En “toleràn- disposat. Una notícia espe-
C/ DIPUTACIÓ, 119
cia i inclusió”, al 113, i en “sa- rançadora de cara a la pro-
08015 BARCELONA. lut i benestar”, al 115. Darre- ductivitat de l’economia ca-
TELÈFON: 93 202 95 95. re d’aquests cinc apartats hi talana i la sofisticació tecno-
ATENCIÓ AL ha vint-i-cinc variables dife- lògica de la seva societat.
SUBSCRIPTOR: rents, totes quantificades. És Finalment, l’apartat d’ac-
93 275 11 10
molta feina i bona feina. cés a l’educació avançada es-
subscripcions@ara.cat
En dos dels apartats amb tà avaluat per la proporció de
TEXT LEGAL més bons resultats, bàsica- la població de 25 a 64 anys
Edició de premsa periòdica
ARA es reserva tots els
ment es mesuren variables que té educació superior,
drets sobre el contingut del sanitàries. ¿Catalunya és que ha assistit a cursos en el
diari ARA, els suplements i
qualsevol producte de més exigent en salut? Els darrer mes, i la mateixa pro-
venda conjunta, sense que governs de la Generalitat porció però només de dones,
es puguin reproduir ni
transmetre a altres mitjans ¿han dedicat més recursos així com la proporció d’estu-
de comunicació, totalment a la salut perquè han cregut diants universitaris sobre la
o parcialment, sense prèvia
autorització escrita. que això seria ben valorat població total. Catalunya es-
Difusió controlada per la ciutadania? Els esta- tà lleugerament per sobre
per l’OJD ments sanitaris ¿han estat del seu nivell de PIB per cà-
més influents en defensa de pita, i amb dades correspo-
la salut? ¿La salut s’orga- nents als anys 2016-2018,
nitza de manera més efici- que són, per cert, anteriors a
ent i eficaç? ¿O les professi- la rebaixa de les matrícules
ons sanitàries estan més universitàries. No sembla
motivades que en altres que el cost de la formació
EL DIARI D’AHIR llocs? No ho sabem. Les da- avançada hagi estat una bar-
GETTY
Fe d’errades: L’ARA
des mobilitzades solen ser rera per a les aspiracions de
agraeix als lectors que del trienni 2016-2018, cosa que vol dir millora formativa de la població adulta.
ens facin arribar els posteriors a les retallades. La salut a Ca- Una hipòtesi: potser aquests punts
errors que detectin en talunya dona bons resultats i convindria El desafiament dels fons Next forts retraten les preferències, les creen-
el contingut dels
diagnosticar el perquè, ni que sigui per Generation, que haurien de ces i els valors de la societat catalana. Es-
articles. Un cop
confirmat l’error, l’ARA
saber què és allò que fonamenta el seu dedicar-se en bona mesura a tem millor, malgrat el dèficit fiscal, allà on
publica la fe d’errades èxit, i cuidar-ho. la digitalització, es troba aquí no suportem estar pitjor, i allà on la capa-
en aquesta mateixa Des de Catalunya hi ha consciència citat organitzativa pròpia –de Catalunya i
columna. Podeu fer- que un apartat sobre tolerància i inclusió amb un terreny prou preparat de les seves institucions– pot desplegar-
nos arribar les vostres
hauria de donar bons resultats perquè la se i gestionar plenament.
esmenes a
opinio@ara.cat.
ara DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021
10 anys pregant per votar
quest 28 de gener tocarà
A felicitar el Congrés es-
panyol: celebrarà el de-
sè aniversari del vot pre-
gat. La reforma de la llei
electoral el 2011 va introduir el fa-
mós voto rogado a un sistema ja poc
garantista. Espanya és aquest país
en permanent campanya electoral
que obliga obertament la seva ciu-
tadania a “pregar” si vol votar. Cal
demanar permís formal setmanes
abans i l’administració l’ha de con-
cedir. PP, PSOE, CiU i PNB van
convertir votar en un favor que
l’Estat et concedeix com si fos un
caprici i no un dret democràtic.
El viacrucis de gestions i termi-
nis impossibles converteix el vot
exterior en una cursa exclusiva a
contrarellotge que desincentiva la
gran majoria. Fa anys que el vot
pregat ha enfonsat la participació
exterior. Sobretot perquè, a més de
ser un sistema desfasat, depèn to-
talment dels serveis postals de ca-
da país. Milers de sobres amb pa-
pers impresos surten de les juntes
electorals provincials per volar fins
a l’altra punta del món si cal, per
després viatjar de nou i ser retor-
nats via Madrid a la mateixa taula
on s’apilen per ser recomptats.
És cert que una dècada després
cap d’aquells partits defensa el vot
pregat. Però tampoc han estat capa-
ços de tirar endavant cap reforma
que garanteixi el dret de vot, tot i te-
nir propostes a punt de ser votades.
Junts va presentar fa poc una tími-
da PNL que, com sempre, quedarà
en paper mullat. L’esperança rau
ara en la proposició de llei d’ERC
que reuneix elements ja de consens,
El destí dels vots de fora
continuarà lligat al servei
postal en temps de
pandèmia, quan no ens
han arribat ni els torrons
MIREIA DOMÈNECH
BONET
PERIODISTA
amb solucions com poder-se impri-
mir la documentació i la butlleta au-
toemplenable, cosa que estalviaria
temps i viatges. Només faltaria in-
cloure-hi la delegació de vot, com es
fa al Regne Unit i França, per com-
pletar el ventall d’opcions efectives.
Mentrestant, PSOE i Podem, que
quan eren a l’oposició s’havien com-
promès a derogar el vot pregat, no
troben temps per fer-ho des que go-
vernen a la Moncloa.
De fet, no s’ignoren els drets de
tots els votants. A Espanya, si s’és
militar o policia desplaçat, no no-
més són la Junta Electoral Cen-
tral, ministeris, sindicats policials
i partits afins els qui corren a de-
fensar el seu dret implementant
totes les solucions imaginables. És
fins i tot el Tribunal Suprem, a cop
de maça, qui obliga a fer respectar
el dret de vot i la Constitució. I no
al cap de 10 anys, sinó en poques
hores. Però, en canvi, quan el que
toca és garantir que més de
255.000 catalans o de 2 milions
d’espanyols puguin votar, ja no
deu ser tan anticonstitucional. No
tots som iguals davant la llei.
De cara al 14 de febrer, la Junta
Electoral Central permetrà que el
votant per correu es pugui descar-
regar online sobres i butlletes elec-
torals, però no que es descarregui
els certificats de votació exterior
que els han d’acompanyar i validar,
una petició denegada a la conselle-
ria d’Exteriors. Absurd. El destí dels
DE FIT A FIT
vots de fora seguirà lligat al servei
postal en temps de pandèmia, quan
no ens han arribat ni els torrons.
A les darreres eleccions, el 2019,
només es va recomptar el 9,3% del
vot exterior català. El 12% a les del
Parlament, el 2017. Milers de vots
pregats que mai arriben. Continua
sent un misteri si la papereta entra
a cap urna. Ningú obliga els conso-
lats a publicar dades de participa-
ció: quants sobres arriben per cor-
reu, quants es consideren vàlids i
quants s’envien via Madrid a cada
junta electoral provincial. Que
lluny que queda aquell 2016, quan
l’aleshores consellera Meritxell
Borràs va prometre a la Catalunya
exterior a Brussel·les que la Gene-
ralitat aviat implantaria el vot elec-
trònic. Cinc anys després, ni una
prova pilot, tot i tenir a Barcelona
l’empresa líder mundial en la matè-
ria. Ara es veu que volen fer una
NASA catalana.
De fet, fa 40 anys que es va res-
tablir el Parlament de Catalunya. I
des d’aleshores mai s’ha aprovat
una llei electoral pròpia, tot i que ho
ha fet fins la darrera comunitat au-
tònoma espanyola. Això no és cul-
pa de Madrid, sinó exclusivament
dels partits catalans. Deuen prefe-
rir que a Catalunya hi regeixi la Lo-
reg espanyola. Els darrers 10 anys
s’ha duplicat la ciutadania exteri-
or i ara mateix més d’un quart de
milió d’electors catalans segueixen
sense poder votar amb garanties.
La Catalunya exterior és part del
país. En nombre de ciutadans equi-
val a la segona ciutat de Catalunya.
Ara només cal que no se’ls tracti
com a ciutadans de segona.
La Catalunya exterior
és part del país. En
nombre de ciutadans
equival a la segona
ciutat de Catalunya
23
debat
Bernat Vidal i
Tomàs, fonamental
SEBASTIÀ ALZAMORA
ESCRIPTOR
✒ Un dels obsequis més valuosos d’aquestes
festes és Una vida per a la cultura. Bernat Vi-
dal i Tomàs. Centenari del seu naixement
(1918-2018), catàleg de l’exposició del mateix
títol que va produir l’Ajuntament de Santanyí
per commemorar el centenari del naixement
d’un fill il·lustre d’aquesta vila del Migjorn
mallorquí. I també un dels personatges més
interessants i a la vegada menys coneguts de
la cultura catalana moderna, i de la resistèn-
cia cultural i civil antifranquista.
✒ Bernat Vidal i Tomàs va ser apotecari a
Santanyí, i al mateix temps va ser un activis-
ta en favor de la llengua i la cultura catalanes
en els anys més crus del franquisme. A banda
de la seva pròpia obra escrita, la tasca que va
dur a terme Vidal i Tomàs en favor de la tas-
ca d’altres escriptors va ser impagable. Succe-
eix que Santanyí és un poble especialment
afortunat pel que fa a la seva densitat literària:
autors fonamentals per a la literatura catala-
na moderna, com Blai Bonet, Antoni Vidal
Ferrando o Antònia Vicens, són de Santanyí,
així com d’altres de joves, com el novel·lista
Joan Pons Bover (excel·lent la seva recent Tà-
nia i els vius) o el poeta Pau Vadell, responsa-
ble a més del segell editorial AdiA Edicions. Bé:
no és cap exageració afirmar que, com a mí-
nim, les obres de Blai Bonet, Antoni Vidal Fer-
rando i Antònia Vicens no haurien estat pos-
sibles sense el mestratge i la cura que els va de-
dicar Bernat Vidal i Tomàs. Especialment en
el cas de Blai Bonet, que Vidal i Tomàs es va
ocupar de fer ingressar al sanatori per a tuber-
culosos de Caubet (actual Hospital Joan
March, ja que el magnat el va fer construir), co-
sa que va salvar la vida del poeta i va donar peu
a l’escriptura de la seva impressionant novel·la
El mar. Però, a més d’això, una intensa feina
pedagògica en forma de prescripció de lectu-
res i revisió de textos, així com d’aprenentat-
ge de la llengua catalana, van posar els fona-
ments per a la construcció de les obres d’An-
toni Vidal Ferrando i d’Antònia Vicens.
✒ Tanmateix, la influència de Bernat Vidal
i Tomàs va anar bastant més lluny de Santa-
nyí, i també més enllà de Mallorca. En els anys
cinquanta i seixanta va ser un dels que més
van fer, de manera discreta però sostinguda
i tenaç, per la cohesió cultural dels Països Ca-
talans. Com escriu el mateix Antoni Vidal
Ferrando: “Per la rebotiga de Bernat Vidal i
Tomàs hi passaren Josep Pla, Joan Fuster,
Joan Coromines, José María Gironella, Josep
Maria Castellet, Blas de Otero o Camilo Jo-
sé Cela”. Bernat Vidal i Tomàs va fer, d’una
apotecaria de poble a Mallorca, un epicentre
literari i cultural de primer ordre. Si es trac-
ta d’efemèrides, és cert que el centenari ja ha
passat, però –com que malauradament va
morir jove, als 52 anys– aquest any 2021 ja es
compleixen els cinquanta anys de la seva de-
funció. Seria un bon pretext perquè aquesta
exposició, així com l’obra teatral Bernat, so-
bre la seva figura i obra, sortissin a voltar per
les Balears, Catalunya i el País Valencià, a fi
que tots poguéssim conèixer millor un altre
referent del nostre segle XX.
24
Premi per a les dones valentes de
Maria Barbal i Najat El Hachmi
Barbal guanya el Josep Pla amb ‘Tàndem’, una història sobre la felicitat d’una parella
JORDI NOPCA
BARCELONA
La cerimònia d’entrega dels premis
Josep Pla i Nadal va ser tan atípi-
ca que les dues guanyadores de la
vetllada, Maria Barbal i Najat El
Hachmi, van haver d’agafar elles
mateixes els guardons, fet que
trenca amb la tradició que sigui un
membre del jurat qui els hi doni.
No va ser l’única excepció de la vet-
llada: ahir, a diferència de les edici-
ons anteriors, al cèntric Hotel
Palace –actualment tancat a causa
de la crisi sanitària– només hi van
poder accedir una trentena de pe-
riodistes, que van seguir l’austera
cerimònia en cadires rigorosament
separades, per respectar les nor-
mes de seguretat. Una de les po-
ques notes de color de l’acte es va
produir al final de la intervenció
inicial de Najat El Hachmi, a qui li
va caure una peça del premi al ter-
ra de l’escenari. Lorenzo Silva, no-
vel·lista i membre del jurat, va
trencar els estrictes protocols co-
vid –protagonista a l’ombra de l’ac-
te– i la va ajudar a recollir-la.
Tàndem, de Maria Barbal
(Tremp, 1949), rebrà els 6.000 eu-
ros del premi Josep Pla de narrati-
va per una novel·la que l’autora va
definir com “una història sobre la
El Nadal, per a una novel·la escrita
en castellà i català alhora
J.N.
BARCELONA
“Virginia Woolf es va deixar alguna
cosa important quan va dir que per
escriure necessitaves una habita-
ció pròpia i diners. També és im-
prescindible algú que posi les ren-
tadores, que s’ocupi del dia a dia i
ens doni ànims per continuar. En
el meu cas, aquesta persona es diu
Carlos. Li vull donar les gràcies per
ser al meu costat”.
Amb aquestes paraules es va
presentar ahir Najat El Hachmi,
guanyadora del premi Nadal, dotat
amb 18.000 euros, per El lunes nos
querrán. Un any després de l’assaig
feminista Sempre han parlat per
nosaltres (Edicions 62/Destino),
l’autora de L’últim patriarca –pre-
DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 ara
Cultura
LITERATURA
felicitat”. “Feia molts anys que no guerra viscuda amb gran valentia. anys ha de marxar a casa els oncles.
em presentava a cap concurs litera- Consciència Em van deixar aquella història com En gairebé quatre dècades, la no-
ri”, va dir Barbal: des de País íntim, Els nous a herència, perquè l’escrigués jo. Ai- vel·la ha superat les 60 edicions amb
amb la qual va guanyar el premi xò em va obrir el camí cap a la litera- més de 300.000 exemplars venuts,
Prudenci Bertrana l’any 2005, la personatges tura, que és com una segona pàtria: 100.000 dels quals a Alemanya. Bar-
novel·lista només havia recollit de Barbal és exigent però dona alegries com bal, però, ha publicat una quinzena
guardons a la trajectòria, com ara el s’adonen que aquest premi”. de llibres més, entre els quals hi ha
Jaume Fuster el 2009. “A Tàndem, “tenen dret Pedra de tartera explicava en pri- Càmfora (1992), Carrer Bolívia
l’Helena i l’Armand es coneixen i a a canviar” mera persona la vida de la Conxa, (1999), Emma (2008) i En la pell de
partir d’aquell moment prenen cinquena de sis germans que als 13 l’altre (2014). Aquesta última esta-
consciència de tot allò que els té
atrapats –va explicar l’autora sobre Valor
la novel·la–. Tots dos decideixen re- “La literatura
conquerir l’alegria del present. Pre-
nen consciència que cadascú s’ha és com una
d’estimar a si mateix: tenen dret a segona pàtria
canviar, a mirar-se el món de mane- per a mi”,
ra diferent a com ho han fet durant va admetre
molt de temps. L’Helena i l’Armand l’escriptora
s’han de concedir la llibertat de viu-
re lliurement. Aprendre a deixar-se
portar per la vida. No és segur, però
potser tots dos pedalejaran junts i
formaran un tàndem”.
Una reflexió sobre el present
Maria Barbal va aprofitar també per
recordar els seus orígens com a es-
criptora. “Una història em va triar
i em va donar una empenta cap a
l’escriptura –va afirmar, fent refe-
rència a Pedra de tartera, el debut
que la va consolidar el 1984–. Aque-
lla novel·la era un homenatge als
meus grans, sobretot a la meva pa-
drina i a la mare, una història de la
mi Ramon Llull 2008– ha escrit
una novel·la “sobre la recerca de la
llibertat per part de dues dones, a
qui els toca créixer a la perifèria de
la perifèria, un barri que condici-
ona les seves vides”. “Ho tenen
pràcticament tot en contra per
aconseguir-ho –va afegir–. Sexe,
procedència, classe social. Així i tot
volen tirar endavant portant una
vida digna”. El Hachmi va recordar
que ella mateixa –nascuda al Mar-
roc el 1979 i instal·lada a Vic des això l’autora ha escrit el llibre “en
dels 8 anys– va conèixer “situaci- totes dues llengües simultània-
ons de patiment” com les de les ment”. “Les persones que som
protagonistes, que provenen de fa- multilingües tenim tendència a se-
mílies musulmanes. Elles mateixes parar els mons en funció de les
tenen “visions diferents sobre la llengües en què es parla –va expli-
seva religió i cultura”. Algunes de car–. La novel·la ha estat una forma
les dones amb qui Najat El Hachmi Najat El Hachmi de visibilitzar una part de la meva
va coincidir de jove s’expressaven realitat que fins ara havia quedat
en català i d’altres en castellà, per fora de la meva literatura”.
ara DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 25
cultura
DR. DRE, André Young, conegut com a Dr. Dre, va ingressar en un NEIL YOUNG ES Neil Young ha venut el 50% dels drets d’autor del seu
INGRESSAT PER hospital de Los Angeles després de patir un aneurisma VEN PART DEL catàleg musical a una companyia d’inversions per uns
UN ANEURISMA cerebral. El músic va confirmar la notícia a través d’un SEU CANÇONER 40 milions d’euros. Young conserva el poder de vetar
comunicat tranquil·litzador sobre el seu estat de salut. l’ús dels seus temes en publicitat o actes polítics.

va inspirada en el cas d’Enric Mar-

Maria Barbal
Una gala només per a periodistes
A diferència del sopar tradicional a l’Hotel Palace amb
centenars de convidats, a la cerimònia d’aquest any només hi
van assistir els autors, els editors, els membres del jurat i la
premsa que cobria l’acte. FOTOS: DANI RÍOS
Les protagonistes d’El lunes nos
querrán, que sortirà en castellà i
català simultàniament el 10 de fe-
brer –en català es dirà Dilluns ens
estimaran–, són dues joves que
“necessiten l’amistat mútua per
tirar endavant”. Juntes descobri-
ran “el desig, la sexualitat, la dure-
sa del món laboral i la precarietat
–ha dit l’autora–. Viuen en un
món que les ofega amb les seves
normes, però també s’adonen que
el món de fora té normes que tam-
bé són asfixiants. Tots comencem
amb una visió idealista, mirant
d’adaptar-nos a la vida familiar
tradicional i a la moda. Si no t’es-
timen com ets, has de canviar per
encaixar en uns motlles predeter-
minats. El llibre explica aquesta
co, que va presidir durant anys l’as-
sociació Amical Mauthausen sense
haver estat mai deportat en un
camp de concentració alemany i
que també va inspirar la novel·la de
Javier Cercas El impostor.
Una etapa prolífica
“A diferència de Pedra de tartera o
d’altres llibres meus, Tàndem no és
una novel·la pallaresa en cap sentit,
ni per l’ambient ni pels personatges
–va dir–. El llibre passa a Barcelona,
fonamentalment al barri de Sants”.
L’autora va explicar que va comen-
çar a escriure aquesta novel·la fa
anys. “La tinc acabada més o menys
des del 2015 –va afegir–. Abans i du-
rant el confinament he anat enlles-
tint històries que tenia començades
i que no havia pogut continuar. En
tinc una altra gairebé a punt que
m’agradaria publicar l’any que ve”.
És cert que el ritme creatiu de Bar-
bal s’ha incrementat durant els úl-
tims anys: després d’En la pell de
l’altre (2014) i abans de Tàndem va
publicar A l’amic escocès (2019),
ambientada a Catalunya i França
entre el 1913 i el 1940.
Igual que va passar amb Emma
–inspirada en el cas d’una dona que
va ser cremada en un caixer–, Tàn-
dem va néixer a partir d’una reflexió
de Barbal sobre un tema d’actuali-
tat. “Hi ha moltes persones que s’es-
tabilitzen vitalment de forma con-
fortable i no es plantegen qüestions
sobre la seva llibertat, que puguin
actuar de forma plena, conservant
les ganes de viure –va continuar–.
Aquest retraïment comporta obli-
dar per què no fem determinades
coses. La societat que retrato en
aquest llibre és de classe mitjana. O
mitjana-baixa”. Destino publicarà
Tàndem en català el 3 de febrer i du-
es setmanes després la novel·la ar-
ribarà també en castellà.e
lluita perquè t’estimin com ets i
no com voldrien que fossis”.
“Vull dedicar el llibre a les dones
que viuen en circumstàncies en
què aquesta llibertat sembla lluny
però que s’han decidit a deixar el
camí establert per ser lliures” –va
afegir El Hachmi–. Encara que
sembli molt difícil i el desànim ens
venci, encara que tinguem la
temptació d’abandonar i de tor-
nar, hi ha possibilitats de tenir una
vida mínimament digna. Sense un
mínim de dignitat no hi ha lliber-
tat”. Després de debutar als 25
anys amb el llibre de memòries i
reflexió Jo també soc catalana (Co-
lumna, 2004), Najat el Hachmi es
va consolidar amb L’últim patriar-
ca, que es va traduir a una desena
de llengües. Dos dels temes clau de
la seva obra són el xoc cultural en-
tre la immigració marroquina i la
societat catalana i la dificultat de
la dona per tirar endavant en con-
textos d’opressió patriarcal, ex-
plorats també en el díptic format
per La filla estrangera (2015) i
Mare de llet i mel (2018).e
Una nit atípica per
a dos premis literaris
amb molta història
Va ser Ignasi Agustí, llavors director de la re-
vista Destino, qui va proposar crear un premi
literari als seus socis de setmanari i editorial,
Josep Vergés i Joan Teixidor. Un dels models
era el Crexells, el qual l’Ateneu havia instau-
rat l’any 1928 per recompensar una novel·la
inèdita en llengua catalana. En ple franquis-
me, Destino va engegar el premi Nadal en
castellà l’any 1944, i amb 77 edicions és el
guardó literari més antic de l’Estat. El primer
guardó es va fer públic el 6 de gener del 1945,
en un sopar al Cafè Suís: l’obra guanyadora va
ser Nada, de Carmen Laforet. La gran acollida
del llibre va donar l’embranzida que el guardó
necessitava: en la primera dècada d’història
va ajudar a impulsar les trajectòries de Miguel
Delibes, J.M. Gironella i Lluïsa Forrellad. Altres
guanyadors històrics han sigut Carmen Mar-
tín Gaite, Ana María Matute i Rafael Sánchez
Ferlosio. Des dels anys 90, el Nadal forma
part de Planeta i ha premiat autors com Lucía
Etxebarría, Lorenzo Silva, Francisco Casave-
lla, Álvaro Pombo i Clara Sánchez, entre d’al-
tres. L’última guanyadora va ser Ana Merino
amb El mapa de los afectos.
El premi Josep Pla de narrativa arriba aquest
any a la 53a edició: compta també amb una
història que ha donat embranzida a carreres
literàries com les de Terenci Moix, que va in-
augurar el palmarès amb Onades sobre una
roca deserta, Baltasar Porcel, Pau Faner, Em-
par Moliner, Jordi Llavina, Eva Piquer, Cristi-
an Segura, Genís Sinca i Llucia Ramis. A dife-
rència del premi Nadal, el Pla no es limita úni-
cament a recompensar novel·les i al llarg de
mig segle de vida ha premiat assajos com Jo-
sep Pla o la raó narrativa, de Josep Maria Cas-
tellet (1977); l’emblemàtic dietari El vel de
Maia, de Marià Manent (1974), i els llibres de
memòries Aquella porta giratòria, de Lluís
Foix (2016), i Bon dia, són les vuit!, d’Antoni
Bassas (2018). L’última obra guanyadora del
Pla va ser la novel·la Pluja d’estels, de Laia
Aguilar, coneguda per llibres juvenils com
Wolfgang i Juno.
La barcelonina Carmen Laforet, de qui
aquest any se celebrarà el centenari, va
guanyar el primer premi Nadal. EFE
26
cultura
ANTONI RIBAS TUR
BARCELONA
El pintor i moblista Aleix Clapés
(1850-1920) va pel camí de conver-
tir-se en un artista de culte, més en-
llà de la relació que va tenir amb An-
toni Gaudí i Eusebi Güell. Va ser una
de les incorporacions destacades a la
col·lecció renovada d’art dels segles
XIX i XX del Museu Nacional d’Art
de Catalunya (MNAC) i el mateix
museu va dipositar al Palau Güell la
pintura monumental Hèrcules bus-
cant les Hespèrides. Ara, en aquesta
antiga residència dels Güell a Nou de
la Rambla es presenta una exposició
amb una trentena de pintures que es
poden veure en paral·lel a les que va
fer per al saló principal de l’edifici.
Tant les unes com les altres són re-
veladores del caràcter de rara avis de
l’artista, que va suscitar reaccions
enfrontades al seu temps: el crític
Raimon Casellas era un entusiasta
del seu art i, en canvi, Feliu Elias no
l’apreciava i el va qualificar de “cala-
mitat plàstica” i d’“energumen sen-
se humanitat ni maneres” quan Cla-
pés va dirigir la decoració dels patis
de la Pedrera.
“La pintura de Clapés és difícil
–diu el comissari de la mostra, l’his-
toriador i crític Josep Casamarti-
na–. La pintura catalana des de mit-
jans del segle XIX fins als anys 20
és brillant –afegeix– i, en canvi, la de
Clapés és adusta, amb un punt a ve-
gades necrofílic i dur”. La seva pro-
ducció, diu, és “irregular” –se’n co-
neixen prop de 100 pintures– i les
obres menys reeixides perjudiquen
les bones. Malgrat tot, en conjunt
Clapés va ser un pintor més “cohe-
rent” del que feien pensar les pintu-
res vistes aïlladament, i creu que la
foscor forma part del món gaudinià
i la seva càrrega de misticisme.
Polaritzador
Raimon Casellas era admirador
de Clapés però Feliu Elias el
considerava “una calamitat”
Clapés va ser un personatge poli-
facètic i també va ser l’editor de la
revista Hispania, en la qual havia
publicat moltes de les seves pintu-
res abans, quan era propietat de
l’empresari Hermenegild Miralles;
i va tenir una botiga de materials ar-
tístics i objectes d’art amb el mateix
nom. L’exposició, que estarà oberta
fins al 30 de maig, està basada en la
recerca que va fer l’arquitecte mexi-
cà Carlos Alejandro Lupercio per a
la seva tesi doctoral sobre Clapés i
l’arquitecte Manuel Sayrac. Casa-
martina ha desenvolupat el discurs
expositiu i ha localitzat les peces, al-
gunes de les quals són inèdites, grà-
cies als seus contactes amb mar-
xants i col·leccionistes. “L’objectiu
és valorar Clapés d’una manera no-
va”, subratlla.
Després de la mort de Clapés es
van fer tres exposicions de la seva
obra i se’n va fer una altra als anys
90 a l’Arxiu Museu de Vilassar de
Dalt. Tot i així, segueix sent un per-
sonatge encara poc conegut fins i tot
per a la seva família. Per això l’expo-
sició porta per títol Aleix Clapés,
DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 ara
ART
Aleix Clapés es revela
l’enigmàtic pintor de Güell i Gaudí.
Entre les històries llegendàries que
l’envolten hi ha la que diu que
Trotski va comprar el quadre El peó
com un artista de culte per dos milions de francs a París
l’any 1920 i que el va dipositar al
Kremlin. Més endavant, la família
hauria rebut una carta manuscrita
Una exposició al Palau Güell amb una trentena de Stalin amb “unes consideracions
amables”, com explica Lupercio a la
d’obres reivindica el llegat polièdric de l’artista seva tesi, però aquesta missiva no es
conserva. Un altre dels misteris que
l’envolta és l’estada que va fer a Ro-
01 ma, i encara un tercer enigma són
les raons per les quals es va trencar
la relació amb Eusebi Güell. Part de
la família assegura que el distanci-
ament es va produir perquè Clapés
va incomplir uns encàrrecs.
Sí que estan més clares dues his-
tòries que tenen a veure amb la Pe-
drera: el propietari, Pere Milà, es va
convertir en un gran col·leccionista
de l’obra de Clapés, però comprava
els quadres per menys diners dels
que deia i destinava la resta a les se-
ves amants. I Clapés es va barallar
amb Gaudí durant les obres perquè
l’arquitecte no volia que Clapés fes
totes les pintures de l’edifici, ja que
volia donar feina a un pintor que
protegia. Clapés, però, les va acabar
fent totes. Fins i tot es va arribar a
dir que va fer la porta d’entrada de
l’edifici després que Gaudí abando-
nés les obres. Pel que fa a la col·labo-
ració de Clapés amb Gaudí, Casa-
martina creu que va participar en el
02
disseny d’uns mobles produïts per
la casa Hoyos Esteva que la junta
constructora de la Sagrada Família
va dipositar en comodat al MNAC
l’any 2014.
Uns caps d’apòstols abstractes
Al saló principal del Palau Güell hi
ha quatre pintures de Clapés als
angles superiors del saló principal
del palau: Santa Isabel, reina
d’Hongria, donant almoina als po-
bres; Misericòrdia, Senyor! o Pre-
gària; Retrat de Jaume Balmes i
Nenes jugant, que trenca amb la
pàtina pietosa de les altres. També
hi ha els caps dels apòstols de les
portes de la capella. “A vegades
són tan esbossades que no saps
què representen”, explica el co-
missari. La mostra continua a la
sala d’exposicions ubicada a les
golfes. Entre les pintures exposa-
des destaca un autoretrat en què
03
es pot veure que portava molt
lluny l’esbossament d’algunes
parts dels quadres “amb unes pin-
zellades gairebé barroeres”, com
assenyala Casamartina. També hi
ha un retrat femení que va pertà-
nyer a Ramon Casas i un altre a
Santiago Rusiñol, titulat Filleta
rossa; un esbós de la pintura mo-
numental que va comprar l’Hospi-
tal Sant Pau a la família de l’artis-
ta, Trasllat de les restes de Santa
Eulàlia, i un retrat primerenc del
poeta Joaquim Maria Bartrina fet
pòstumament. Un altre retrat, el
de l’acadèmic Josep Maria de Pe-
reda, revela les qualitats de Clapés
com a dibuixant, evocador de la se-
va formació a la Llotja amb Clau-
dio Lorenzale. També destaquen
els esbossos de tapissos, un altre
dels punts forts de la seva obra, tot
Nenes jugant (01) i Misericòrdia, Senyor! (02), d’Aleix Clapés. L’exposició de l’artista i que amb prou feines se n’han
al Palau Güell (03) inclou una trentena de pintures. BRUNA CASAS conservat.e
ara DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 27
PUBLICITAT
ara DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021
FUTBOL - COPA DEL REI
Els jugadors del Cornellà celebrant la victòria contra l’Atlètic de Madrid, que
va quedar eliminat de la Copa del Rei. QUIQUE GARCÍA / EFE
El Cornellà es carrega
l’Atlètic de Madrid
Els del Baix Llobregat derroten per primer cop en
la seva història un conjunt de Primera (1-0)
ROGER REQUENA
BARCELONA
El Bayern Munic, el Reial Madrid i el
Cornellà. El conjunt del Baix Llobregat
es va convertir ahir en el tercer equip
que derrota aquesta temporada l’Atlè-
tic de Madrid (1-0). El Nou Municipal
de Cornellà va acollir la primera sorpre-
sa sonada, l’eliminació d’un Atlètic que
va arribar amb un onze farcit de titulars.
Tot i enfrontar-se a un dels equips
més en forma d’Europa, el Cornellà no
es va arronsar el més mínim i va fer un
Gran remuntada de Joan Barreda al Dakar
ARA
BARCELONA
El castellonenc Joan Barreda (Honda)
va ser el guanyador de la quarta etapa
del ral·li Dakar en la categoria de mo-
tos, un recorregut de 476 quilòmetres
d’enllaç i 337 d’especial des de Wadi al-
Dawasir fins a Riad. El de Torreblan-
ca, que ja havia sigut el millor en la se-
gona etapa, va recuperar la seva millor
versió per desfer-se del mal gust de bo-
ca que li va deixar la jornada de dimarts,
a l’Aràbia Saudita.
Barreda va dominar l’etapa amb un
temps en meta de 2 hores, 46 minuts i
50 segons i es va col·locar virtualment
segon de la general, a només 15 segons
del francès Xavier de Soultrait (Hus-
partit rodó que no oblidarà mai. Només
havien transcorregut sis minuts quan
Medina va servir una gran falta que
Adrián Jiménez, jugador format al
planter de l’Atlètic, va rematar de pri-
meres al fons de la xarxa. El Cornellà va
aprofitar la lesió de l’uruguaià Giménez,
que es va haver de retirar poc després,
per obrir la llauna.
Els del Baix Llobregat, amb les ide-
es molt clares, van poder ampliar el
marcador a través del joc directe i les ac-
cions a pilota aturada. Els de Guiller-
mo Fernández van seguir posant la por
al cos a un Atlètic vertical que va topar
MOTOR - DAKAR
Joan Barreda va completar una etapa
majúscula. ANTONIN VINCENT / EFE
amb el travesser i amb la falta d’encert
de Correa i Felipe. Els dos equips van
trobar a faltar el VAR en diferents mo-
ments del partit. A l’inici de la segona
part, en canvi, va anul·lar una cursa de
Vitolo, que encarava tot sol la porteria
rival, per un fora de joc inexistent, ja que
el canari havia arrencat en camp propi.
Abans del gol local, l’àrbitre no havia
vist unes clares mans de Ricard Sánchez
que haurien suposat penal favorable al
Cornellà. El defensa de l’Atlètic va veu-
re la segona groga quan faltava mitja ho-
ra de joc. Un contratemps que va difi-
cultar encara més l’intent de remunta-
da dels de Simeone, que, tot i que van
acabar el partit amenaçant la porteria
local, van topar amb la solidesa d’un re-
sistent Cornellà decidit a fer història:
per primer cop en la seva història van
derrotar un equip de Primera Divisió.
Cara i creu per a l’Espanyol i l’Olot
També va passar de ronda un Espanyol
ple de suplents que va tirar d’ofici per
imposar-se al Burgos (0-2). Els blanc-i-
blaus en van tenir prou amb una rema-
tada de cap de Wu Lei i una bona acció
de Max Svensson per tombar un rival
que va obligar Oier a disfressar-se d’he-
roi amb diverses intervencions de gran
mèrit en el tram final. Un altre Oier, el
de l’Osasuna, es va convertir en el bot-
xí d’un Olot que ja perdia 0-1 al minut 2.
A la segona part, Budimir i Kike Barja
van augmentar l’avantatge i sentenci-
aven els garrotxins, que s’acomiaden de
la Copa en el seu primer enfrontament
contra un equip de Primera (0-3).
Avui arriba el torn del Girona i del Sa-
badell, que, tres dies després d’enfron-
tar-se a Montilivi, són conscients que la
Copa és una distracció prescindible ve-
ient les dinàmiques dels dos conjunts a
la Lliga. Els gironins reben el Lugo (19
h, Esport3), que va golejar-los (3-0) a
l’octubre, amb el cap en el partit contra
la Ponferradina de dilluns. “L’equip es-
tà dolgut perquè la dinàmica de joc no
és bona, però treballem per capgirar-
la”, va assegurar Francisco, que dona-
rà minuts als menys habituals.
A la mateixa hora, el Sabadell visita-
rà una Peña Deportiva que lluita per es-
capar del descens en el seu subgrup de
la Segona B. Els eivissencs només han
guanyat un dels últims vuit partits dis-
putats.e
qvarna). El líder va perdre 7:19 respec-
te al castellonenc en la jornada de dime-
cres. La lluita per la general s’ajusta a
l’avantsala de l’etapa més dura del ral·li
Dakar, prevista per a avui amb un enllaç
de 205 quilòmetres i una especial de
456 fins a Al Qaisumah. De Soultrait de-
fensarà una renda de 15 segons sobre
Joan Barreda. L’argentí Kevin Benavi-
des (Honda) completa provisionalment
el podi, a 3:24 del francès.
En cotxes, el qatarià Nasser al-At-
tiyah va brindar a Toyota Gazoo Ra-
cing la seva tercera victòria d’etapa
consecutiva en aquesta edició del ral·li
Dakar, amb el seu triomf en la quarta
especial. Al-Attiyah va superar per 11
segons el líder de la general, el francès
Stéphane Peterhansel, que encara
manté la primera posició.e
31
esports
BÀSQUET - EUROLLIGA
Léo Westermann durant el seu
primer entrenament. FC BARCELONA
El Barça fitxa
Westermann i
no es desprèn
d’Heurtel
ÀLEX GOZALBO
BARCELONA
Sis anys i mig després de fitxar-lo per
primera vegada, el Barça ha tornat a
contractar Léo Westermann. El ba-
se francès jugarà a l’equip blaugrana
fins al 30 de juny del 2022. El direc-
tor de joc, de 28 anys i 1,98 metres,
arriba lliure després d’haver acordat
la seva sortida del Fenerbahçe. El
club català va anunciar la seva incor-
poració 30 minuts abans que es tan-
qués la finestra per inscriure juga-
dors a l’Eurolliga. “Estic molt con-
tent i emocionat d’estar aquí. Conec
l’entrenador i crec que puc aportar
la meva manera de veure el bàsquet
a l’equip”, va dir.
Westermann ha disputat un total
de 139 partits a l’Eurolliga amb el Par-
tizan (14), el Llemotges (20), el Zalgi-
ris (57), el CSKA (17) i el Fenerbahçe
(31). La mitjana del base, que va co-
incidir amb Sarunas Jasikevicius a
Kaunas, és de 6,6 punts per partit. “És
un jugador que ens pot aportar mol-
ta experiència perquè té un coneixe-
ment del joc molt bo. Sap conduir
l’equip perquè ha estat en equips
grans com el CSKA o el Fenerbahçe.
Necessitàvem un altre base i, a més,
pot jugar en altres posicions. Coneix
l’entrenador i això facilitarà la seva
adaptació”, va dir el tècnic lituà.
El Barça i Thomas Heurtel no es
van posar d’acord i el jugador francès
segueix formant part de la disciplina
del club, “a l’espera de trobar una so-
lució idònia per a les dues parts”.
L’entitat blaugrana pretenia que el
base renunciés al sou que li queda per
percebre aquesta temporada a canvi
de la seva carta de llibertat.
El València Basket visita el Palau
El Barça reprèn avui (21 h, DAZN)
l’Eurolliga rebent un València Basket
que, tot i les baixes, dilluns va fer un
gran partit a Badalona. “És un rival
que té un potencial ofensiu molt im-
portant”, va avisar Jasikevicius.e
32
El rusc és el niu de les abelles i representa un model de societat ideal, especialment per la seva habilitat per al treball en equip. GETTY
El que podem aprendre de les abelles
La seva filosofia és una font d’inspiració per aprendre a descobrir el potencial de cadascú
AURE FARRAN LLORCA
BARCELONA
es abelles poden ser font
L d’inspiració per a les nos-
tres vides. Seguir les lli-
çons que ens donen
aquests insectes amb la
seva manera d’organitzar-se, relaci-
onar-se i treballar pot ajudar-nos a
elaborar un manual per aconseguir
un millor creixement personal. Ai-
xò, com a mínim, és el que afirma el
llibre La filosofía de la abejas, d’Ali-
son Davies (Libros Cúpula), una
sorprenent guia d’autoajuda que
pren com a exemple la vida en un
rusc i que proposa exercicis i refle-
xions per millorar en el nostre dia
a dia. Un llibre que també ens per-
met conèixer les abelles i entendre
el paper que tenen en el planeta.
Símbol de fascinació en diverses ci-
vilitzacions, Davies pren les abelles,
les alquimistes de la natura, com a
font d’inspiració per aprendre a
descobrir el potencial de cadascú.
María José González, doctora en
pedagogia i creadora de BeeCoa-
ching Innovació Educativa, va aga-
far les abelles com a imatge i inspi-
ració en la seva tasca com a exper-
ta en coaching i intel·ligència emo-
cional per superar una por de la
infantesa. “Vaig viure la infància en
Estils
un entorn rural de poble a Galícia i
a mi les abelles em feien por –expli-
ca–. Però, curiosament, pots con-
vertir una por en la teva marca per-
sonal quan et comences a descobrir,
a reconèixer les teves vulnerabili-
tats, i permets que apareguin els
teus talents ocults”. González reco-
neix que les abelles li resulten fasci-
nants “per com són de sàvies”. “Al-
guna cosa deuen tenir, les abelles,
que hagin interessat grans pensa-
dors com Aristòtil, per al qual les
abelles representaven l’harmonia
del cosmos”, diu. Sembla clar que
les abelles han estat font d’inspira-
ció i d’admiració al llarg de tota la
història de la humanitat, i ja els fa-
raons egipcis optaven per enterrar-
se amb pots de mel.
Però què en podem aprendre?
“Potser l’aprenentatge més obvi és
que representen un model de soci-
etat ideal, especialment per la seva
habilitat a l’hora de treballar en
equip. Persegueixen un objectiu co-
mú fent cadascuna la seva aportació
individual, amb rols molt diferenci-
ats i de manera sincronitzada. Cre-
en sinergies, i això resulta molt com-
plex en els equips humans, ja que
tendim a pensar que som autosufici-
ents”, diu González. I afegeix: “Hi ha
un tret crucial en el funcionament
d’aquests insectes, i és la claredat en
els objectius. Això és clau per diri-
gir les nostres metes. Cadascuna sap
Ideal el que ha de fer i ho fa, es concentra
Les abelles exclusivament en una tasca i no es
distreu ni es descentra. Un altre
representen aprenentatge que ens transmeten és
un model de la cura mútua i de tot el sistema per
societat garantir la supervivència. I hi podem
cooperativa i afegir l’adaptabilitat i la versatilitat”.
solidària En definitiva, de les abelles podem
aprendre els valors de la passió per
la feina, el poder dels equips, l’ordre,
Exemple la coherència, la generositat, l’entu-
En podem siasme, la disciplina, el lideratge, el
compromís.
aprendre el La doctora en pedagogia apunta
sentit de que “les aplicacions que les quali-
l’ordre, la tats de les abelles poden tenir en la
disciplina o el nostra vida quotidiana, tant en
compromís l’àmbit personal i familiar com pro-
fessional, poden ser molt pràcti-
ques. Ens transmeten què significa
tenir un pla d’acció, i això és essen-
cial en les nostres vides per fer una
millor gestió del temps, per passar a
l’acció i per no quedar-nos paralit-
zats mirant d’entendre-ho tot a tra-
vés de la raó”.
Abelles en el món de l’empresa
La filosofia de les abelles també es
pot aplicar al món empresarial,
com demostren des de Green
Events Barcelona, empresa que es
dedica a dissenyar i organitzar acti-
vitats de team bulding a l’aire lliu-
re amb impacte social i ambiental
DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 ara
positiu. Luz Monsalve, coordinado-
ra de Green Events, explica que
proposen una experiència en què
prenen com a exemple les abelles.
“Hem fet un acord de col·laboració
amb una fundació que treballa en la
inserció de persones amb diversitat
funcional psíquica i que té un pro-
jecte d’apicultura en una masia al
Maresme. Hi portem grups d’em-
preses perquè coneguin les abelles,
com s’organitzen, com viuen, la se-
va importància per a la biodiversi-
tat i les propietats que tenen els
productes que ens donen, i després
fem una analogia de com s’organit-
zen les abelles i les empreses i fem
una reflexió estratègica útil per a
l’empresa. A partir de la seva es-
tructura de treball fem una pluja
d’idees i això els serveix de reflexió
interna”. Una sessió inspirada en
les abelles que serveix per detectar
debilitats, fortaleses, oportunitats
i amenaces i que és un primer pas
per si es volen canviar estratègies.
“Posem èmfasi en la importància
de fer equip i col·laborar, ja que, si
no hi ha treball en equip, empresa
i rusc s’acaben”, afirma Monsalve.
Uns aprenentatges aplicables al
món empresarial però també a la
vida personal dels participants. I és
que, com va dir Marc Aureli, “el que
no és bo per al rusc no pot ser bo per
a les abelles”.e
ara DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021
La vida en joc
El declivi de pol·linitzadors en
tots els continents fa perillar
la supervivència de les espèci-
es vegetals, la sostenibilitat de
l’agricultura i la vida humana.
Davant d’aquesta situació, el
Jardí Botànic de Barcelona
acull fins a l’octubre del 2021
l’exposició Més que abelles
amb l’objectiu de donar a co-
nèixer i sensibilitzar la ciuta-
dania sobre el paper essencial
dels pol·linitzadors, i especial-
ment de les abelles silvestres,
per garantir la supervivència
de bona part de plantes del
planeta Terra. A la península
Ibèrica hi ha al voltant d’un
miler d’espècies d’abelles soli-
tàries que no viuen en ruscs ni
fan mel i que són les veritables
protagonistes de la pol·linitza-
ció i d’aquesta exposició.
Els comissaris de la mostra,
Berta Caballero i David Ber-
tran, expliquen que a la mostra
“s’explica què és la pol·linitza-
ció, quins són els agents impli-
cats i curiositats relaciona-
des”. “Però l’objectiu principal
és donar a conèixer la verita-
ble importància de la pol·linit-
zació en un sentit funcional, ja
que nou de cada deu flors ne-
cessiten que un insecte les
pol·linitzi per fer llavors”. Ca-
ballero i Bertran alerten que la
pol·linització és la base de l’es-
tabilitat dels ecosistemes, ai-
xí que sense pol·linitzadors el
planeta es pot veure abocat a
una crisi de diversitat sense
precedents. Això té un impac-
te directe per a la humanitat
en diversos vessants, però el
més clar és l’alimentació, ja
que el 75% del menjar
que consumim està
pol·linitzat per in-
sectes. Per tant,
en el fet que
desapareguin
les abelles ens
hi va l’alimen-
tació”.
I què podem
fer per canviar la
situació? “La mi-
llor manera de con-
tribuir-hi és canviar la
perspectiva que en tenim,
intentar ajudar-les plantant
flors aromàtiques (romaní, fa-
rigola, sajolida, espígol, etc.) o
col·laborar en molts dels pro-
jectes que ja s’han engegat per
conèixer els pol·linitzadors
que tenim a tocar”, expliquen
els comissaris de la mostra.
L’exposició s’ha dissenyat per
arribar a tots els públics i ens
permet conèixer com es do-
na la pol·linització, com hi ac-
tuen aquests insectes i el pa-
per que desenvolupen en
l’equilibri ecològic de la Terra.
Kim Kardashian i Kanye
West preparen el divorci
Els mitjans nord-americans donen
per acabat el matrimoni de set anys
entre Kim Kardashian i Kanye West.
Segons avança Page Six, el divorci és
imminent i Kardashian ja ha contrac-
tat Laura Wasser, coneguda com l’ad-
vocada de les estrelles –ha represen-
tat Angelina Jolie en el procés de di-
vorci de Brad Pitt–. “Ho porten amb
discreció, però han acabat. Kim ha
contractat Laura Wasser i ja estan en
negociacions per arribar a un acord”,
explica una font pròxima a la parella
en la publicació.
Kim Kardashian i Kanye West es
van casar l’any 2014 a Itàlia i tenen
quatre fills: North, de set anys; Saint,
de cinc; Chicago, que aviat en farà
tres, i Psalm, de 19 mesos. Durant les
vacances de Nadal la parella ha estat
instal·lada al seu ranxo de Wyoming,
valorat en 14 milions de dòlars. Se-
Emma Stone i el seu marit esperen el seu primer fill
PASCAL LE SEGRETAIN / GETTY
33
estils
Gent TEXT:
ALEJANDRA PALÉS
Presó provisional
per a l’exparella
de Mainat
El jutge ha decretat l’ingrés a pre-
só provisional de l’exparella del
productor de televisió Josep Maria
Mainat, Angela Dobrowolski, des-
prés que la detinguessin aquest di-
lluns per intentar entrar a la casa
familiar situada al districte d’Hor-
ta-Guinardó de Barcelona, segons
va explicar la seva defensa. En de-
claracions a Europa Press al sortir
dels jutjats, els advocats de Do-
browolski van detallar que estudi-
aran recórrer la presó provisional,
decretada per a un termini de sis
mesos, i que treballaran perquè pu-
gui sortir abans d’aquest temps.
Els Mossos han detingut quatre
vegades Angela Dobrowolski: la
JEAN-BAPTISTE LACROIX / AFP
primera, acusada d’intent d’homi-
cidi del seu exmarit; la segona, per
la falsificació d’uns talons a nom
del productor televisiu; la tercera,
acusada d’un robatori amb força a
la casa del productor a Canet de
Mar (Maresme), i, finalment, per
violació de domicili, motiu pel
qual la Guàrdia Urbana la va arres-
tar aquest dilluns.
Al desembre, Angela Dobrowols-
ki va concedir una entrevista a Jo-
sep Cuní per al programa matinal
de SER Catalunya. Durant aquella
conversa, l’exparella de Mainat va
assegurar a Cuní que se sentia “odi-
gons Page Six, s’han instal·lat a Wyo- ada per moltes persones”. A més, va
ming per tenir la privacitat necessà- detallar que durant el seu matrimo-
ria per poder tirar endavant el procés ni amb Josep Maria Mainat va pa-
de divorci. tir un “bullying casolà” que incloïa
Un dels motius de la separació, se- “menyspreu” i “odi”.e
gons les fonts dels mitjans nord-ame-
ricans, són els problemes de salut men-
tal que pateix el raper i que en els úl-
tims mesos s’han agreujat. D’un temps
ençà Kardashian intenta deslligar-se
del seu paper d’estrella de realities i
oferir una imatge més seriosa. Seguint
els passos del seu pare, que era advocat,
estudia dret i ha iniciat una campanya
per fer una reforma penitenciària.
DAVID OLLER / EUROPA PRESS
Page Six assegura que un dels ele-
ments conflictius del divorci és qui es
quedarà la casa familiar a l’exclusiu
barri de Calabasas, a Califòrnia, una
finca que Kanye West va reformar fa
poc amb l’ajuda del dissenyador Axel
Vervoordt.e
Emma Stone i el seu marit, David del 2020. L’any 2018 Stone ja avança-
McCary, esperen el seu primer fill, se- va en una entrevista que li va fer la se-
gons avança la revista People. Aquest va amiga Jennifer Lawrence per a la
dilluns el Daily Mail publicava unes revista Elle que tenia ganes de formar
fotos en què es veu l’actriu de 32 anys la seva família. “La meva perspectiva
passejant per Los Angeles amb una in- sobre els nens ha canviat a mesura que
cipient panxa. Stone i McCary, humo- m’he fet gran. No he fet de cangur o res
rista i director, van anunciar el seu per l’estil. Quan era adolescent tenia
compromís el desembre del 2019. Me- molt clar que no em casaria ni tindria
sos després, al març, es van veure obli- fills. Llavors em vaig fer gran i em vaig
gats a ajornar el casament a causa del adonar que sí que volia casar-me i sí
covid. Finalment, la parella va cele- que volia tenir fills”, assegurava l’ac-
brar una cerimònia íntima el setembre triu de La La Land.e
34 DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 ara
PUBLICITAT
ara DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021
La 2 viatja en el temps amb
‘El condensador de fluzo’
La cadena estrena un nou espai de divulgació que vol acostar la història a tots els públics
ALEJANDRA PALÉS
BARCELONA
Trobar espais dedicats a la història
en horari de prime time no és un fet
habitual en la televisió generalista.
La 2, però, s’ha proposat convertir
la història en una matèria amable
per al gran públic. Per aconseguir-
ho estrena avui a les 22 hores El con-
densador de fluzo, un nou espai pre-
sentat per l’escriptor Juan Gómez-
Jurado, autor de la trilogia protago-
nitzada per la investigadora
Antonia Scott. El programa, que
agafa com a referència per al títol el
component principal de la màquina
del temps de la saga Retorn al futur,
aposta per la divulgació històrica
distesa, amb un punt de vista humo-
rístic i d’entreteniment.
Segons detalla La 2, El condensa-
dor de fluzo té com a objectiu fer la
història “amena, accessible i atrac-
tiva”, i per això se centrarà tant en
grans fites com en petites curiosi-
tats o anècdotes que no solen for-
mar part dels temaris del curs esco-
lar. D’aquesta manera, el programa,
producció de RTVE amb Lacopro-
ductora, tractarà cada setmana un
tema concret des del punt de vista
de la història universal: des de grans
descobriments fins a desastres na-
turals, passant per crims insòlits.
Ampli ventall de col·laboradors
Gómez-Jurado s’ha fet conegut per
la seva faceta com a escriptor, pe-
rò és llicenciat en ciències de la in-
Els programes que han marcat la divulgació històrica a la televisió
‘Història de Catalunya’
Per a molts espectadors aquesta
sèrie de dibuixos animats és “la del
Dragui”, en referència al drac de
color rosa i taques liles que feia de
fil conductor dels episodis que
narraven la història de Catalunya
des de la prehistòria fins als anys
80. Creada per Claudi Biern Boyd,
la sèrie es va emetre a TV3 entre el
1988 i el 1989.
Mèdia
formació per la Universidad San
Pablo CEU i ha treballat en mitjans
de comunicació com l’Abc, La Voz
de Galicia i El Mundo. A més, tam-
bé ha col·laborat a Qué leer i Jot
Down i ha presentat els podcasts
Aquí hay dragones i Todopoderosos.
L’escriptor és la cara visible del
projecte, però no estarà sol en la
missió de fer la història menys en-
carcarada. Gómez-Jurado, que aca-
ba de publicar Rey blanco, l’últim
volum de la seva trilogia, compta
amb el suport del col·lectiu de di-
vulgació històrica Ad Absurdum,
‘Érase una vez... el hombre’
Potser una mica menys popular
que la seva germana Érase una
vez... la vida, aquesta sèrie d’ani-
mació produïda a França va servir
per introduir molts nens i nenes en
alguns dels esdeveniments més re-
llevants de la història universal. A
l’Estat s’ha emès dues vegades a
través de TVE, la primera l’any
1979 i la segona el 1983.
TELEVISIÓ
que assessora el programa i en co- L’escriptor
ordina els continguts històrics. Juan Gómez-
El presentador defensa que El Jurado,
condensador de fluzo és un programa presentador
d’història fet per gent apassionada del nou espai
per la matèria, cosa que demostra la de La 2. RTVE
nòmina de col·laboradors. Entre ells
hi figuren els arqueòlegs Ignacio
Martín Merma i Margarita Sánchez-
Romero, la doctora en història con-
temporània Carmen Guillén i l’his-
toriador Javier Traité. També parti-
cipen en el programa els divulgadors
i historiadors de l’art Miguel Ángel
Cajigal, conegut a les xarxes com El
‘300’
Antoni Tortajada és la cara de la divulgació històrica a
TV3. Juntament amb Joan Gallifa, ha desenvolupat di-
ferents formats per fer entrar la història de Catalunya a
casa dels espectadors. 300, sèrie documental de TV3, ser-
via per commemorar el tricentenari de la Guerra de Suc-
cessió, però també per explicar què va passar després. Sis
capítols que analitzaven l’evolució durant els últims tres
segles de temes clau com la identitat o la llengua.
35
mèdia
Barroquista, i Sara Rubayo, que a
YouTube es fa dir La Gata Verde.
També forma part de l’equip Laia
San José, historiadora i especialis-
ta en cultura vikinga.
L’humor serà un dels eixos del
programa i és el terreny en el qual es
mouran els còmics Javier Cansado i
Miguel Iríbar, que explicaran fets
històrics des del seu punt de vista. De
fet, no és la primera vegada que Can-
sado presta el seu humor a la divulga-
ció de la història. El còmic ha partici-
pat diverses vegades a Cero en histo-
ria, un programa de Movistar+ que ja
porta set temporades en funciona-
ment i que intenta aportar coneixe-
ments històrics des de l’humor.
Pioners de la història
El condensador de fluzo s’estrena
amb un capítol dedicat a les prime-
res vegades i, en concret, als pioners
de la història: homes i dones que van
ser els primers a descobrir coses, al-
gunes de bones i d’altres de no tant,
que havien de canviar el món.
Així, el primer episodi parlarà de
la descoberta del foc i l’arribada de
l’home a la Lluna, però també d’es-
deveniments menys coneguts pel
públic general, com ara la història
de nou joves d’Arkansas que van
lluitar contra la segregació racial
l’any 1957. El programa explicarà
com les fake news no són una cosa
recent, sinó que ja les va utilitzar el
faraó Ramsès II a la batalla de Qa-
desh. Per la seva banda, Cansado es
plantejarà com seria el món sense
comunicació a distància.e
‘El favorit’
L’any 2005 Toni Soler i Oriol Jun-
queras feien tàndem en aquest
programa d’entreteniment i divul-
gació que buscava acostar als es-
pectadors alguns dels personatges
més importants de la història de
Catalunya. Al final dels 13 episodis
eren els espectadors els que tria-
ven quin era el personatge favorit
de Catalunya.
36 DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 ara

mèdia

EL RADAR L’ARA RECOMANA

TV3 22.40 LA 1 22.10

‘Persona infiltrada’ ‘El paisano’

Un moment de la marató solidària de SER
Catalunya celebrada la nit de Reis. SER CATALUNYA
‘Cap nen sense joguina’ recapta
la xifra rècord de 52.570 euros
En un dels anys més complexos des que es va posar en
marxa la iniciativa Cap nen sense joguina, la campanya va
aconseguir recaptar la xifra rècord de 52.570 euros. La tra-
L’actor Marc Martínez és el convidat famós del capítol d’avui.
Ell i Marta Torné, presentadora del programa, visiten Ullas-
trell perquè l’actor intenti detectar qui és l’infiltrat en una fa-
mília que es defineix pel seu amor a la natura. El Marc ha d’es-
tar preparat per examinar amb ulls d’intèrpret l’actuació fa-
miliar i saber detectar quan li volen donar gat per llebre al sor-
tir a caçar bolets a la muntanya. Tant la família com el
concursant famós competeixen per un premi de 5.000 euros.
INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA
El programa que visita pobles d’Espanya tanca la temporada
viatjant a Iznatoraf, a la província de Jaén. Allà Leo Harlem co-
neixerà dues veïnes: la Isabel, que es va instal·lar al poble per
amor, i la Mari Luz, que té la família marejada amb el seu amor
per les plantes. Harlem recordarà els anys que va fer de for-
ner acompanyant el Nono a repartir el pa. Amb l’Alfonso el
presentador descobrirà que només fan falta dos ingredients
per aconseguir un berenar de luxe.

dicional subhasta solidària de SER Catalunya, celebrada

TV3
durant la nit de Reis i presentada per Rosa Badia, va expe-
rimentar en aquesta edició un increment del 95% de les
donacions econòmiques. “En el pitjor any per a la ciutada- 06.00 Notícies 3/24.
nia, en què les coses estan més complicades que mai, és 07.30 TN matí. Presentadora:
quan la gent ha donat més diners per a aquesta magnífi- Ariadna Oltra.
ca causa”, ha remarcat el director de Ràdio Barcelona i SER
Catalunya, Jaume Serra. En aquesta edició la campanya,
en la qual també participa el Casino l’Aliança del Poblenou,
ha repartit 7.000 joguines, i respon així a l’increment
aquest any del 10% de la demanda de les associacions ad-
herides a la iniciativa. Entre els objectes que més han atret
l’interès dels oients destaquen la guitarra del cantant Alfred 08.30 Els matins (Magazín
d’actualitat). Lídia
García, adjudicada per 4.550 euros, i la de Joan Manuel Ser-
Heredia entrevista
rat, que ha recaptat 3.600 euros. Els dos instruments, a Josep Maria Argimon, 11.00
més, se situen entre els tres objectes més cotitzats de la secretari de Salut
història de la subhasta.e Pública, que analitza
les normes per frenar
els contagis que es
comencen a aplicar
aquest dijous. Així
mateix, el convidat 14.00
respon si faran falta
més mesures i quins
efectes preveuen que 14.30
tinguin. A continuació,
els economistes Elena
Costas i Guillem López
Casasnovas valoren la 15.40
capacitat de l’economia
catalana per suportar
els efectes de les
restriccions. Més tard,
es conversa amb infer-
meres que estan parti-
cipant en la vacunació
contra la COVID-19. 16.00
Amb el politòleg Lluís
Orriols es parla de les
causes i dels possibles
efectes dels canvis en
els cartells electorals
per a les eleccions
catalanes del 14 de
febrer. A més, es rep la
visita de l’històric diri-
gent d’ERC Joan Tardà,
que presenta el seu
últim llibre, En defensa 20.15
pròpia.
Planta baixa (Magazín
d’actualitat). Magazín
d’actualitat social i
política, amb reporters 21.00
al carrer, moltes conne-
xions, sense tertúlies i
amb públic al plató.
Telenotícies comar- 22.05
ques. Presentadora:
Núria Solé.
Telenotícies migdia.
Presentadors: Xavi
Coral, Raquel Sans. 22.40
Esportsa: Marta Bosch.
Cuines (Gastronòmic). 23.35
Amanida d’espinacs: Al
capítol d’avui es cuina
una amanida que no
porta enciam, però sí
espinacs, una verdura
que no només es menja
bullida.
Tot es mou (Magazín).
Presentadors: Helena
Garcia Melero, Lluís
Marquina. Magazín
d’entreteniment que
no perd de vista l’actua-
litat. Un programa fresc
i proper, en què els
presentadors s’acosten
d’una manera informal
i distesa als esdeveni-
ments del dia a dia.
Està passant (Humor).
Informatiu satíric que
analitza les claus de
l’actualitat del dia i en
busca la part divertida.
Telenotícies vespre.
Presentador: Toni
Cruanyes. Esports:
Quim Robert.
Polònia (Humor).
Programa que retrata
l’actualitat política
catalana a través de la
sàtira i el bon humor.
Persona infiltrada
(Entreteniment).
Al cotxe (Entrevistes).
Víctor Tomàs i Oriol
Grau Víctor Tomàs,
exjugador del Barça 00.20 Més 324 (Debat).
d’handbol, i Oriol Grau,
actor i director de
teatre, pugen al cotxe
per compartir una
conversa en profun-
ditat amb Eloi Vila.
Gairebé un any després
d’haver d’abandonat
la competició profes-
sional per problemes
al cor, Víctor Tomàs
reconeix que encara
ho està assimilant.
Al llarg del trajecte,
l’esportista assegura
que el moment que
més recorda de la seva
carrera és quan va
aixecar la Champions
de 2015 com a capità
del Barça. A continu-
ació, Eloi Vila recull
Oriol Grau per fer el
trajecte de tornada
a casa des del teatre
de Montcada i Reixac,
on l’actor assaja l’obra
L’èxit de la temporada.
Espai de debat on es
confronten diferents
punts de vista sobre
temes d’actualitat de
Catalunya i del món.

Manel Fuentes serà el presentador del programa,

que adapta un format sud-coreà. ATRESMEDIA SUPER 3 / 33
Antena 3 prepara el ‘talent
06.00 Teo.
show’ ‘Veo cómo cantas’ 06.22 Tex.
06.45 Lucky Fred.
Després de l’èxit de Mask singer, Antena 3 torna a apos-
07.32 Bob, el manetes.
tar per un format d’origen sud-coreà. La cadena d’Atres-
08.10 El dia que el Henry va
media treballa en l’adaptació d’I can see your voice, que conèixer...
aquí es titularà Veo cómo cantas, un programa que tam- 08.30 El Mic i els seus amics.
bé barreja música i endevinació. En aquest cas, un con- Fem màgia amb el Mic.
cursant, amb l’ajuda d’un grup de famosos, haurà d’en- 09.00 Pel·lícula: Pixels.
certar si un cantant misteriós és bon o mal vocalista sen- EUA, 2015. Dir.: Chris
se sentir-lo cantar. Els únics elements de judici que tin- Columbus. Int.: Adam
dran seran la manera de moure’s, la seva actitud a Sandler i Kevin James.
l’escenari i la manera de fer playback. 10.35 Pat, el gos.
Segons avança Vertele, el mestre de cerimònies de 10.50 Espies de veritat.
11.32 Spirit, cavalcant en
Veo cómo cantas serà Manel Fuentes, que actualment
llibertat.
presenta a Antena 3 Tu cara me suena. La publicació
12.18 En Grizzy i els
també detalla que l’estilista Josie, que acaba de concur- lèmmings.
sar a MasterChef celebrity i que cada any col·labora amb 12.51 Les Sisters.
Cristina Pedroche en la tria del vestit que aquesta última 13.15 Quin crac, l’Angelo!
porta a les campanades, serà un dels assessors.e 13.44 La Pantera Rosa.
14.14 El xai Shaun.
14.58 Manduka.
15.30 Pel·lícula: El petit
príncep. França, Regne
Unit, EUA, 2015. Dir.:
Mark Osborne. Int.: Jeff
Bridges i Mackenzie
Foy. L’amistat entre
una Nena, a la qual la
seva exigent mare està
preparant per a viure
en el món dels adults,
i el seu veí, un ancià
Aviador, bondadós i
excèntric, que revela a
la seva nova amiga un
món extraordinari on
tot és possible.
17.12 Bob, el manetes: el
gran projecte d’en
Bob.
ESPORT3
17.36 El Mic i els seus amics. 07.00 Gol a gol. Postpartit.
18.02 Una mà de contes. 08.35 Dakar. Quarta etapa.
18.20 Els esclataneu. 09.50 Actius.
18.30 Pel·lícula: Pérez, el 11.06 Xarxa natura.
ratolí dels teus somnis 11.59 Bèsties.
2. Espanya, Argentina, 13.00 Gol a gol. Postpartit.
2008. 14.35 Torneig de Nadal.
20.00 Info K. 15.30 Dakar express.
20.18 La Pantera Rosa. 16.00 El món des de l’aire.
21.06 Sam Fox: Aventures 16.26 Horitzons.
extremes (Sèrie). (T1). 17.17 Quan ataquen els
21.55 El gran dictat. taurons.
22.10 Lluís Companys, 80 18.00 Vendée Globe.
anys de l’assassinat 18.30 Afrontant les onades.
d’un president. 18.50 Copa del Rei.
22.45 El documental. 20.45 Dakar. Cinquena etapa.
23.40 Nit de la cultura 22.00 Dakar vintage.
balear. 22.30 Temps de neu.
00.33 Lluís Companys, 80 23.00 Onze.
anys de l’assassinat 00.30 324 Esports.
d’un president. 00.55 Onze.
ara DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 37
mèdia

✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

ANTENA 3 22.10 LA SEXTA 22.30 PARAMOUNT NETWORK 22.25

✰✰✰ ✰✰✰ ✰✰✰✰

‘Rey Arturo: la leyenda de...’ ‘En la cuerda floja’ ‘Apocalypto’

Director: Guy Ritchie / Actors: Charlie Hunnam, Àstrid Director: Richard Tuggle / Actors: Clint Eastwood, Director: Mel Gibson / Actors: Rudy Youngblood, Gerardo
Bergès-Frisbey, Jude Law, Djimon Hounsou, Eric Bana Geneviève Bujold, Dan Hedaya, Alison Eastwood Taracena, Raoul Trujillo, Dalia Hernández

Regne Unit, 2017. Quan el jove Artur troba l’espasa d’Excalibur
la seva vida fa un gir. El noi haurà de prendre decisions difí-
cils i assumir el compromís que comporta el poder de l’espa-
sa. Acompanyat d’una misteriosa jove, Artur defensarà el seu
poble del tirà Vortigern.
EUA, 1984. Wes Block és un policia de Nova Orleans al qual
assignen el cas d’un violador i assassí de dones que actua al
barri francès. La investigació es transforma en un repte per
al Wes quan s’adona que la seva personalitat té punts en co-
mú amb la de l’assassí.
EUA, 2006. L’imperi maia està en un moment de crisi i els seus
sacerdots asseguren que l’única solució possible és augmen-
tar el nombre de sacrificis humans. Per aquest motiu, els
guerrers no dubten en envair les poblacions veïnes per cap-
turar presoners.

TVE-1 ANTENA 3 CUATRO TELE 5 LA SEXTA BARÇATV

06.00 Noticias 24 horas.
08.30 La hora de La 1.
10.00 La hora de la actualidad.
13.00 Las cosas claras.
13.55 L’informatiu.
14.10 Las cosas claras.
15.00 Telediario 1.
15.55 L’informatiu.
16.15 El tiempo.
16.30 Mercado central.
17.20 Servir y proteger.
18.15 Acacias 38.
19.10 El cazador.
20.00 España directo.
20.30 Aquí la Tierra.
21.00 Telediario 2.
22.10 El paisano. (Últim
programa de la tempo-
rada.)
23.00 Pel·lícula: El cambiazo.
EUA, 2011. Dir.: David
Dobkin. Int.: Ryan
Reynolds i Jason
Bateman. Durant la
infància i l’adoles-
cència, el Mitch i el
Dave van ser amics
inseparables, però
amb el pas dels anys
s’han anat distanciant.
El Dave és un advocat
enganxat a la feina,
s’ha casat i té tres fills.
00.45 Viaje al centro de la
tele.
02.40 Noticias 24 horas.
06.15 Las noticias de la
mañana.
08.55 Previo Espejo público.
09.00 Espejo público.
13.20 Cocina abierta con
Karlos Arguiñano.
13.45 La ruleta de la suerte.
15.00 Antena 3 Noticias 1.
15.45 Deportes.
16.00 Cocina abierta con
Karlos Arguiñano.
16.02 El tiempo.
16.30 Amar es para siempre.
17.45 Ahora caigo.
19.00 ¡Boom!
20.00 Pasapalabra.
21.00 Antena 3 Noticias 2.
21.45 Deportes.
21.55 El tiempo.
22.10 Pel·lícula: Rey
Arturo: La leyenda
de Excálibur. Regne
Unit, EUA, 2017. Int.:
Charlie Hunnam i Astrid
Bergès-Frisbey. Quan
assassinen el pare de
l’Arthur, quan ell encara
és un nen, el Vortigern,
l’oncle de l’Arthur, es fa
amb la corona.
00.30 Pel·lícula: La prin-
cesa de Sherwood.
EUA, 2001. Dir.: Peter
Hewitt. Int.: Keira
Knightley i David
Barrass.
08.40 El Bribón.
09.30 Alerta Cobra (Sèrie).
12.15 Mujeres y hombres y
viceversa.
13.15 El concurso del año.
15.10 Noticias Deportes
Cuatro.
15.25 Deportes Cuatro.
15.40 El tiempo.
15.45 Todo es mentira.
17.00 Todo es mentira bis.
17.35 Cuatro al día.
20.00 Cuatro al día a las 20 h.
20.15 Noticias Deportes
Cuatro.
20.40 Deportes Cuatro.
20.55 El tiempo.
21.05 First Dates: en
anteriores citas.
21.45 First Dates.
22.50 Cine Cuatro:
Baywatch: Los vigi-
lantes de la playa. Xina,
EUA, Regne Unit, 2017.
El socorrista professi-
onal Mitch Buchannon
i el seu company, un
principiant insolent,
han de passar per alt
les seves diferències
quan descobreixen una
trama delictiva local que
amenaça el futur de la
badia.
01.05 El Desmarque de
Cuatro.
06.30 ¡Toma salami! 07.30 Previo Aruser@s. 09.00 El partit. SD Huesca-FC
07.00 Informativos 09.00 Aruser@s. Barcelona (3/1/2021).
Telecinco. a de Ana 11.00 Al rojo vivo: previo. 10.45 Tots els gols de
Rosa. 12.30 Al rojo vivo. Ronald Koeman.
13.30 Ya es mediodía. 14.00 La Sexta noticias 1ª 11.15 Dream Team: el somni
15.00 Informativos edición. que va canviar el
Telecinco. 14.55 Jugones. futbol.
15.40 Deportes. 15.30 La Sexta meteo. 12.15 600’’.
15.50 El tiempo. 15.45 Zapeando. 12.30 Tots els gols de falta
16.00 Sálvame limón. 17.15 Más vale tarde. de... Leo Messi.
17.00 Sálvame naranja. 20.00 La Sexta noticias 2ª 13.00 Primera División
20.00 Sálvame tomate. edición. Femenina.
21.00 Informativos 20.55 La Sexta Clave. 14.45 Nascudes per jugar.
Telecinco. 21.15 La Sexta meteo. 15.00 Barça News Flaix.
21.40 El tiempo. 21.25 La Sexta deportes.
15.15 Lliga Endesa. Urbas
21.50 Deportes. 21.30 El intermedio.
Fuenlabrada-Barça.
22.00 Horizonte. Informe 17.00 Barça News Flaix.
Programa satíric que
COVID con Iker 17.15 600’’.
analitza l’actualitat amb
Jiménez. Edició espe- 18.15 Tots els gols de 2020.
humor.
cial que analitza la 19.30 Barça Highlights. SD
22.30 Pel·lícula: En la cuerda
situació sanitària actual Huesca-FC Barcelona.
una vegada acabades floja. EUA, 1984. 19.45 Tots els gols de...
les festes nadalen- Dir.: Richard Tuggle. Antoine Griezmann.
ques, en ple inici de Int.: Clint Eastwood i 20.00 Barça News Flaix.
la campanya de vacu- Geneviève Bujold. El 20.15 Origen.
nació i amb la possible policia Wes Block ha 21.00 Primera División
arribada d’una tercera de detenir un violador i Femenina. FC
onada. assassí en sèrie. A poc a Barcelona-RCD
01.00 Pel·lícula: Misterio poc, el Wes descobreix Espanyol.
en el faro. EUA, 2018. que la seva personalitat 22.45 600’’. Granada CF-FC
Dir.: Fred Olen Ray. Int.: i la de l’assassí tenen Barcelona (2012/13).
Carly Schroeder i Phillip molts punts en comú. 23.00 Barça News Flaix.
P. Keene. Anna, la nova 00.40 Pel·lícula: Yo acuso. 23.15 El partit. SD Huesca-FC
esposa d’un famós Canadà, 2003. Dir.: John Barcelona.
escriptor, es trasllada a Ketcham. Int.: Estella 01.00 Tots els gols de...
una illa remota. Warren i John Hannah. Ousmane Dembélé.

#0 LA 2 BETEVÉ 8 TV IB3 À PUNT

11.01 La vida secreta del 08.00 Cafè d’idees. 07.30 Catakrac. 06.30 Catalunya Blues. 07.00 07.15 Programació infantil. 11.00 Meridià zero.
zoo. 09.55 Pueblo de Dios. 08.20 Slow BTV. El món a RAC1. 07.50 Agafa’m si pots! 12.00 Així dona gust.
11.50 Hipopótamo, el 10.20 La 2 express. 08.50 Especial cinema: El 09.55 Televenda. 08.40 Tothom en forma. 13.00 Terra viva (Magazín).
gigante de África. 10.35 Documenta2. fuego y la palabra. 13.00 Robin Food. 09.05 Al dia. 13.55 À Punt Notícies. Migdia.
12.46 LocoMundo. 11.35 Escaneadores del... 11.10 Arxiu BTV. 15.08 Pel·lícula: Maria 11.00 Els dematins. 15.10 Atrapa’m si pots.
13.17 Dar cera, pulir#0. 12.30 Mañanas de cine: 12.10 Programa especial. Montessori. 13.30 Cuina amb Santi 16.00 Pel·lícula: Veracruz.
13.47 Caramelo. Cementerio sin cruces. 13.45 BTV Notícies 73. 18.36 Tatort: la inspectora Taura. EUA, 1954. Dir.: Robert
14.15 Ilustres ignorantes. El 13.55 La 2 express. 14.00 BTV Notícies migdia. Lindholm. 13.55 IB3 Notícies migdia. Aldrich.
diablo. 14.15 L’informatiu. 14.25 La família Barris. 20.18 Jet lag (Sèrie). Emissió 15.35 Agafa’m si pots! 19.30 Pel·lícula: La batalla
14.46 Cero en Historia. 14.35 La metro. 15.25 Punt de mira. de dos episodis: 16.35 Cinc dies. de les muntanyes del
15.30 Pel·lícula: Malditos 14.50 Calidoscopi. 16.50 Arxiu BTV. Obsessions (T2), 20.05 Cuina amb Santi whisky. EUA, 1965.
bastardos. 15.15 Jo soc Erasmus. 17.50 Slow BTV. Maduresa (T2). Taura. Dir.: John Sturges
17.59 Navidades en el Plaza. 15.45 Saber y ganar. 18.20 Música moderna. 21.18 Teresina, S.A. (Sèrie). 20.28 IB3 Notícies vespre. 20.30 NTC Comarques.
18.49 Hey Joe. Viva el Trap. 16.30 Grandes documentales. 20.00 BTV Notícies vespre. Emissió de dos episodis. 21.30 El temps vespre. 21.00 À Punt Notícies. Nit.
19.47 Pioneras. 18.10 20 Vint. 20.25 El temps. 22.18 Pel·lícula: La reina 21.35 Jo en sé + que tu. 22.00 Tot À Punt (Zàping).
20.45 Otros mundos. 18.35 Punts de vista. 20.30 BTV Notícies 73. Margot. 22.20 Uep! Com anam?. 22.45 Pel·lícula: Èxode, de la
23.26 Diez negritos: Diez 18.45 En línia. 20.45 Especial cinema: Los 00.44 Talking Heads (Sèrie). 01.25 IB3 Notícies vespre. batalla a la frontera.
negritos. 20.00 El vespre. hermanos Bloom. 01.58 Televenda. 02.05 El temps vespre. Espanya, 2019. Dir.:
01.25 Agatha Christie: El 20.15 Turismo rural en el... 22.35 La família Barris. 06.00 8 de 8. Cobla 02.10 Cinc dies. Román Parrado.
misterio de la guía de 20.55 Los jardines ameri- 23.35 Amb els teus ulls. Mediterrània: Ahir, avui 05.40 Paisatges. 00.15 Pel·lícula: Ebro, del
ferrocarriles. canos de Monty Don. 00.05 Habitació 910. i sempre. 05.50 Balears salvatge. bressol a la batalla.
38 DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 ara

passi-ho bé

ABANSD’ARA
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS
CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC

De l’article de Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) que va sortir a La Publicitat (6-I-1924) un dia de Reis. En la seva
columna dels diumenges, Sagarra conreava una prosa de l’amenitat a la manera dels clàssics anglesos del periodisme íntim
(Pepys, Addison, Steele, Dickens...). Ho feia, esclar, amb un toc original. Era un periodisme íntim compartit.

E
n aquest món hi ha dues co-
ses adorables, tan adorables
que fins no semblen d’aquest
món: la primera és creure en la vin-
guda positiva i anual dels Reis d’Ori-
ent; la segona és fer el paper miste-
riós i clandestí de Rei d’Orient.
Quan un pensa que hi ha hagut una
època de la seva vida en què ha espe-
rat i ha vist realitzada la màgica vi-
sita dels Reis d’Orient, i que hi ha
cregut amb una fe pura i absoluta,
li sembla que això hagi passat en un
altre país on van habitar la nostra
ànima i el nostre cos d’infants, un
país de rondalla i de faula merave-
llosa. Sembla que un vegi en aquests
fets realitzada en certa part la famo-
sa teoria platònica de la reminiscèn-
cia. Jo em miro ara tal com sóc, amb
els meus pensaments i les meves
misèries actuals, i penso que quan
era infant també patia de pensa-
ments i misèries infantils. Això que
El misteri dels Reis d’Orient (1924)
diuen que les criatures se la passen
tan i tan bé, i que no tenen preocu-
pacions de cap mena, jo, que tinc
una memòria perfecta i clarís-
sima dels meus anys infan-
tils, em recordo com si fos
ara dels neguits i les angú-
nies d’aquesta època,
dels plors i les preocupa-
cions, i de les humiliaci-
ons, i les enveges que
torturen l’ànima d’un
nen. No és que ara em
cregui feliç ni cosa que s’hi
assembli, però per res del
món voldria tornar a viure
tot allò que ja he viscut i que ja
he liquidat. Però entre els meus
records de criatura n’hi ha un que
aquest sí que em sembla com una
pedra preciosa enmig d’una boira de
neguits. Una pedra preciosa no pas
serena del tot, no mancada d’ex-
cessives vibracions nervioses.
Aquest record és el que fa re-
ferència a tot allò que està
lligat amb la vinguda anu-
al dels Reis d’Orient,
aquella visita misteriosa
de la nit de l’Epifania.
[...] Jo confesso que no hi
ha al món joia compara-
ble com la del matí dels
Reis, i aquell fred, aquella
il·lusió, aquella aparició
misteriosa d’uns objectes
materials, deixats per una mà
sobrenatural... Si algú recorda les
VIQUIPÈDIA seves impressions infantils em do-
narà tota la raó. Perquè en la diada
dels Reis, l’infant es troba en pre-
sència d’un misteri que “no fa por”.
[...] Ara penseu si hi ha res a la vida,
a la nostra vida d’éssers madurs, ra-
cionals, desencantats i desabusats
que es pugui comparar ni molt de
lluny amb aquest misteri de perles
i diamants i violins de la glòria que
vàrem viure un dia quan érem uns
patufets i que vàrem fruir amb la
possessió d’unes quantes joguines
plogudes del cel. I ara ve la segona
part adorable, no tan simple, no tan
pura i tan diamantina com la prime-
ra. És el fer de Reis, és el tenir un fill
que cregui en la vinguda dels Reis,
i anar-li enfortint i matisant aques-
ta fe tan dolça. És la compra clan-
destina, l’amagatall insospitat, les
anades i vingudes sota les estrelles
de gener. És allò d’anar endevinant
els gustos i les alegries. [...]
Josep Maria de Sagarra 1924

Gaudeix online dels mots encreuats de l’ARA a

http://passatemps.ara.cat PASSATEMPS
motsencreuats núm. 3654, elaborat per Senyor Ventura

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

1
Horitzontals 1. Una sortida laboral en auge entre les no- Verticals 1. Inclinen la balança positivament. Pròpia de
ves generacions. Article indefinit. 2. Faries una petició al l’humor cortesà. 2. Faré una petició al meu superior. Bos-
2
teu superior. Grata. 3. Fem una marca al tall d’una eina. Es- cos d’alta muntanya. 3. Isards. Una de les parts implicades
3
pecialista en el pensament antic. Urani. 4. El 1990 deien: en una relació triangular. 4. Cambra d’escoltes. Miquel
4
“És inútil continuar”. En principi, avui hauria de deixar Àngel la va deixar de pedra. Acompanya els nens quan han
5 de sonar. Elabores. 5. Arregla. Faré manetes. 6. Silicat de volar. 5. Sorrals. Té galtes i ous. 6. Fer rodolins. Esquals.
6 d’alumini i beril·li. Està a mig pintar però s’intueix que és 7. Les parets de l’immoble. Són fruits de l’oasi. Bosses. 8.
art abstracte. Lepidòpter nocturn. 7. Centre d’estudis. La del pecat fa proselitisme. Els moments més intensos.
7
Pudor molt forta. 8. Un anglès que va ràpid i que té un El de Normandia. 9. Si marxa, la santa ens cura. Ferireu de
8
final nefast. Pinten un paisatge verd sobre fons blau. Re- l’ala. El cant tirolès. 10. Ideològicament, està a tocar de la
9
tuit. 9. Un jove que no coneix límits. Es passi de la ratlla. CUP. Avançarà amb l’aigua al coll. Essència d’absenta. 11.
10 Informacions. 10. Beguda dels déus. Ara, per exemple. És capaç de descobrir el mal que portem dins. Esbatre. Un
11 Final d’etapa. 11. La setena de l’alfabet grec. Qualitat de nen mallorquí. 12. Cacera africana. Fou l’excusa perfecta

12
ros. Déu romà d’estar per casa. 12. Sorruda, taciturna. Si per organitzar el primer creuer de la història. 13. La his-
el Llobregat és amarronat, aquest és blau. 13. Ens avisa tòria d’aquell avi que marxa de casa seva en globus. Faré
13
que marxarà la llum. Si és terrible, és rus. 14. Un element malbé la roba. Cisneros o Escarré. 14. Fàstic moral. Casada
14
bastant gastat. Un que viu a la lluna. amb un personatge de l’horitzontal.
sudoku solucionsd’ahir
fàcil difícil A L E V I N S A P
R O P A
C A L I D A T R O
N C A T
O B N E C T A R S E R A
4 2 3 1 8 M I C C I O R E T
O L A
P L A U R E T O M
B G A
T P L A N X A O
L I U S
4 8 1 6 3 E C O I C P R O D
I G A
A R N A R E S E
Q U I A

5 1 9 6 7 1 6 E
S
N
O
A M
L A P
E N
A
S
T
T
E
R
U A
N
A L L
M
A
C N V O L C A N S A L I
3 1 1 9 6 7 L
O
I
C
B I
E A N
C O
I C
R T E D E
E S T O P
N
A
P A C T E A G U E R R I R
8 7 3 6 4 2 4 8 6 fàcil difícil
4 3 9 8 5 2 1 7 6 3 2 7 1 6 5 4 9 8
2 7 5 3 2 8 2 1 8 9 7 6 5 4 3 9 4 8 3 2 7 1 6 5
7 6 5 4 1 3 8 2 9 6 1 5 4 9 8 2 7 3

2 7 4 6 8 4 7 9 4 2 1 3 8 7 6 5
1 8 7 6 4 5 3 9 2
7 3 4 2 8 1 6 5 9
5 9 6 7 4 3 8 2 1

7 1 2 8 2 6 5 3 7 2 9 4 1 8
3 2 1 5 9 7 6 8 4
2 8 1 9 5 6 3 4 7
4 7 9 8 3 2 5 1 6
8 9 4 3 6 1 2 5 7 1 6 3 5 7 4 9 8 2
4 6 7 4 3 5 7 6 2 8 4 9 3 1 8 5 2 6 1 9 7 3 4
ara DIJOUS, 7 DE GENER DEL 2021 39
passi-ho bé

ELTEMPS CRÍTICATV
ORIOL RODRÍGUEZ MÒNICA PLANAS CALLOL - PERIODISTA

El cel es mantindrà ennuvolat al llarg de la jornada.

Hi haurà precipitacions sobretot al sud, i algunes de
disperses al litoral. A partir de la tarda també podran
afectar les comarques de l’oest.
La màgia dels Reis
no funciona a la tele
L
a pandèmia ha fet impos- tic. Sempre ha sigut la televisió lots de regals i promocionar sub-
sible les cavalcades de qui s’ha intentat adaptar a la fes- tilment alguns dels productes de
Reis. Però allà on no pot ta del carrer. Mai la festa s’ha marxandatge de la cadena. Va
arribar la gent hi arriba la televi- versionat per construir un relat utilitzar les connexions virtuals
sió. TV3 va ser l’encarregada de televisiu majestuós pensat ex- per omplir el panell d’especta-
portar l’arribada de Melcior, clusivament per ser explicat a dors per reforçar aquesta idea de
Gaspar i Baltasar a les cases on hi través de la pantalla. Aquest any col·lectivitat de les cavalcades
ha criatures. També va connec- no ha sigut una excepció. Va ser que la pandèmia ha impedit en la
tar amb diferents punts de Cata- una emissió d’emergència plena realitat.
lunya perquè, com tothom sap, de bona voluntat, sens dubte. És Històricament, la relació dels
els Reis d’Orient tenen el do de la impossible saber fins a quin Reis d’Orient amb la televisió no
ubiqüitat. El presentador ha sigut mai fàcil ni gaire
Llucià Ferrer i la youtuber fluïda. Fa uns dies vèiem
Laia Oli van ser els encar- al No tenim vergonya, el
regats de fer la retrans- programa de TV3 que fa
missió plena del candor i muntatges amb imatges
la bonhomia que demana d’arxiu del pleistocè tele-
una missió tan important. visiu, com el periodista
Com a parella televisiva Josep Puigbó entrevista-
quedava una mica des- va al Telenotícies un dels
compensada. Això de po- tres Reis d’Orient. L’esce-
sar homes presentadors na, vista ara, justificava el
AVUI DEMÀ
que pràcticament doblen nom del programa que es-
15 h 21 h 08 h 15 h l’edat de les seves compa- tàvem veient. Des de fa
Barcelona 8º 5º 3º 8º nyes de pantalla és un re- anys, els reis també fan
Lleida 3º 0º -3º 3º curs molt passat de moda. Si fa l’estaquirot al plató de Master-
Girona 4º 1º -1º 6º uns anys aquests tàndems eren Adaptació Chef Junior la nit que se suposa
Tarragona 7º 4º 2º 6º una tradició televisiva, els mit- que la tripleta més màgica està
València 6º 5º 5º 7º jans i la societat han evolucionat La relació dels Reis d’Orient treballant per repartir els regals.
Palma 7º 7º 5º 7º
de tal manera que quan ara pas- amb la televisió no ha sigut És com si, per televisió, els reis
Gandesa 1º 0º -2º 1º
sa crida l’atenció i grinyola una mai fàcil ni gaire fluïda perdessin el seu encís. Com si
mica, perquè desemboca en uns perdessin la màgia. Per sort, hi
La setmana rols antiquats. Ell, el conductor punt el programa especial va ser ha una cosa que la televisió no
que porta la iniciativa perquè té un espectacle atractiu per als pot combatre: la innocència, la
l’experiència, i ella, el comple- nens i nenes que es van quedar imaginació i la capacitat de sug-
ment encantador que transmet a casa. Cada criatura és un món gestió dels nens. Gràcies a això,
emocions. i la seva capacitat d’atenció tam- sigui quin sigui l’espectacle tele-
Les retransmissions televisi- bé. Vam veure molta coreografia visiu dels Reis, la llegenda de la
ves de les cavalcades mai no han i disfressa de coloraines. El pro- nit més important de l’any pot
sigut cap gran espectacle medià- grama va aprofitar per sortejar continuar.
El consell
Encara que de bon matí no faci tant fred com ahir, no us en
refieu. La temperatura màxima quedarà frenada pels núvols.
Que no us sorprengui ELRÀNQUING DICCIONARA
Dissabte la cota de neu serà molt desigual. En certes zones
nevarà en cotes baixes i, en d’altres, per sobre dels 500 m.
Fredtitxista
Persona que col·lecciona
CA

fotografies de llocs amb

DA

DA
S

A
A

FO
I

ST
RT

RT
BA

ST

temperatures baixes.
T

PO
SO

SO
PO
AL

NI

07.46 h 08.17 h 17.38 h 18.09 h 01.44 h 13.15 h

@frandomenech

JoGuinness
Europa El que porten els Reis
MÀX. MÍN. d’Orient als anglesos
Madrid 1º 0º a partir dels 18 anys.
Londres 1º -1º @banditcatbdn
París 4º -1º
Berlín 2º 1º Cavalcada de Res
Roma 10º 4º Desfilada dels Reis d’Orient
Brussel·les 3º 0º
que no es pot celebrar com cal
per les restriccions de la
Estocolm 1º 0º
pandèmia. A. Alegret
Amsterdam 3º 1º
Aplicacions de pagament més Aplicacions de pagament més
Praga 1º -3º COORDINA: FRAN DOMÈNECH
descarregades a Google Play descarregades a l’App Store
Lisboa 11º 7º Envieu la vostra paraula al Twitter
Atenes 15º 11º 01 Poweramp full version 01 AutoSleep @diccionara (hashtag #diccionara)
o per e-mail a diccionara@ara.cat
02 75 Hard 02 Procreate pocket
Qualitat de l’aire Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació,
03 Trim healthy mama journey 03 Forest Investigació, Cultura i Esport.
Generalitat Valenciana
04 Navigation Pro 04 InstaWatch

05 Scanner radio 05 NavidAR

06 Nova launcher prime 06 TouchRetouch

07 Las semanas mágicas 07 GoodNotes 5

08 CE5 contact 08 HeartWatch

7.1.2021
A LA CONTRA
HOLA BONA TARDA
Un any que sigui
realment nou
Hem canviat d’any i el fred i la incompetència
continuen entre nosaltres. El fred se n’anirà
amb el pas de les estacions. Els Reis ens han
deixat unes restriccions que segurament les
hauria d’haver cagat el tió. Però és que, enca-
ra que l’aire sigui gèlid, això no és Alemanya.
Sort que ens ho diuen. Ara ja ho sabem. Al sud
es respecten tant les tradicions que ni una
pandèmia és capaç de tombar-les. Han de pas-
sar els Reis. Això sí, aquesta vegada no ens
veurem després de festes. Potser podem apro-
fitar alguna rave, on els Mossos actuen amb
molta més discreció que als desnonaments o
a les manifestacions. Aprofitem-ho. És qües-
tió de prendre’s el 2021 com una festa con-
tínua. I si la música pot ser en directe, molt
millor. No calen focs artificials, que encara
NATZA prendrem mal i d’això en tenim els cabassos
FARRÉ plens. De neveres, en canvi, en podria arribar
un carregament. I més respecte per les infer-
meres, que l’últim que esperàvem és sentir
com es tapen les incapacitats pròpies amb un
col·lectiu de professionals que, literalment,
ens està salvant la vida. Aquesta desconside-
ració no es pot permetre sota cap circumstàn-
cia i encara menys amb els escassos sous que
es paguen per feines tan lloables i amb la
quantitat de diners públics que es perden en
passadissos corruptes des de fa segles. Algun
dia s’hauran de posar les catifes vermelles als
llocs correctes. Podríem començar aquest any
mateix. No hi ha vals experiència però podem
viure costums nous. Molt millor que viatjar
en globus o que llançar-se des d’un pont. So-
bretot si vens d’una rave.
GETTY
Aviat tornarem a ser al març i farà la sensa-
ció de primera vegada. El govern s’ha soli-
daritzat amb la majoria de la ciutadania i
tampoc no planifica gaire res. La diferèn-
cia és que nosaltres no podem i el govern hi
està obligat. El problema és que no s’obren
noves vies de col·laboració i que ningú es-
tà disposat a canviar les normes del joc. I les
eleccions. Les maleïdes eleccions que ens
fan repetir una vegada i una altra i que els
partits, vinguin d’on vinguin, esperen com
hienes davant d’una població perplexa, can-
sada i amb molts forats per tapar. Aquest hi-
FERRERES
DEMÀ Xavier Bosch
vern ja és prou fred per aguantar una cam-
panya electoral. Però han començat els re-
trets i les promeses. Massa tard. Si no po-
dem votar, ens tocarà aguantar-ho igual-
ment. Només cal que tot estigui preparat
com les vacunacions massives a càmera len-
ta i podem esperar assegudes. Votar és im-
portantíssim, prou que ho recordem. Però
també és important exigir a la política un ni-
vell que sigui capaç de generar confiança.
O un nivell, a seques. Que si ens passem
d’ambicioses ens ataquen d’ingènues. En-
cara que és molt possible que no hi hagi re-
mei perquè, al cap i a la fi, la política només
és l’escenari del que passa en altres àmbits
menys visibles. Les grandeses i les misèri-
es humanes al preu que sigui i pels segles
dels segles. Fins i tot de franc.
Han passat els Reis i s’ha acabat aquest Na-
dal. Enfilem el gener després d’aquesta pau-
sa estranya que encara recordarem uns di-
es, quan vegem els punts de recollida d’ar-
bres amb aquelles fulles seques i sense
llums de colors. Com el final d’una festa amb
la taula plena de gots mig plens i tovallons
de paper amortitzats. L’endemà serà un al-
tre dia amb més propòsits dels que som ca-
paços d’assolir. Això també ho sabem. Pe-
rò la roda és implacable i exigeix moviment.
Encara que la direcció no sigui correcta.
L’instint no sempre és fiable. Per això, si de
tant en tant cal llegir un mapa, tampoc no
passa res. Sovint s’agraeix que no tot sigui
una sorpresa.