16 Singular Singular 17

L'edifici Secession The Secession Building

coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu

coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu

Un manifest avantguardista vienès A Viennese Modernist Manifesto
Angelina Pötschner Angelina Pötschner
Historiadora de l'art, Viena Art Historian, Vienna
a.poetschner@gmx.at a.poetschner@gmx.at

A
group of innovative young artists in fin-
© BDA

© MAK
de-siècle Vienna, inspired by Belgian Art
Nouveau, the Munich Secession and other
related movements, banded together to
forge the foundations of a new style. This
initiative would mark a departure from the
aesthetics exemplified by the Gründerzeit
or Historicist palaces lining the city’s Ringstrasse (Vienna’s most
important boulevard), one that aimed at completely merging art and
everyday life.
In 1896, a number of artists who were members of the
Genossenschaft bildender Künstler Wiens (Austria’s principal
artists’ association, headquartered in the Vienna Künstlerhaus),
including Gustav Klimt, Carl Moll, Koloman Moser and Alfred
Roller, decided to part ways with the organisation and build their
own exhibition hall. Within a matter of weeks, the fledgling
group secured both the funds required for the project and a lot
on the corner of Wollzeile and the Stubenring, a section of the
Ringstrasse.
Joseph Maria Olbrich, a student and close collaborator
of Otto Wagner, was chosen to design the building. The group
adopted the name Vereinigung bildender Künstler Österreichs,
Secession (the Vienna Secession) and formally declared its
independence from the Association of Viennese Artists in May
1897. Several of Olbrich’s
In the Secession early plans for the building,
building, geometric which incorporated a number
and stylised figurative of ideas contributed by Klimt,
were reproduced in Der
ornaments prevail Architekt and Deutsche Kunst
und Dekoration. This documentation indicates the architect had
initially intended to incorporate a stylised wrought-iron laurel
tree into the building’s imposing portal. It also reveals that he
Period photo of the Secession building, a few years after being completed stuck to his initial design when the group was denied a building
Foto d’època de l’edifici Secession, pocs anys després de ser construït permit for the Ringstrasse site and the project was moved to an
alternative lot secured by Carl Moll on the Getreidemarkt near

E
n la Viena finisecular, un grup de joves artistes pioners
inspirats per l'Art Nouveau belga, la Secession muniquesa
i altres moviments similars es van aplegar per forjar els
fonaments d'un nou estil que marcaria un trencament
amb l'estètica que exemplificaven els palaus Gründerzeit, o
historicistes, que s'arrengleraven al Ringstrasse de la ciutat,
principal bulevard de Viena, i que pretenia una fusió total de
l'art i la vida quotidiana.
El 1896, uns quants artistes que formaven part de l'associació
Genossenschaft bildender Künstler Wiens (la principal associació
d'artistes d'Àustria, amb seu a la Künstlerhaus de Viena), entre els quals
es comptaven Gustav Klimt, Carl Moll, Koloman Moser i Alfred Roller, van
the Akademie der bildenden Künste (Academy of Fine Arts).
Olbrich presented his final construction plan by November of that
decidir separar-se d'aquesta organització i construir la seva pròpia sala
year and the building’s cornerstone was laid on 28 April 1898
d'exposicions. El grup es va batejar amb el nom de Vereinigung bildender
by the honorary president of the association, Rudolf von Alt,
Künstler Österreichs (Unió d’Artistes Austríacs, més coneguda com a
whilst the Secession’s first exhibition was on show. Construction
Secession vienesa) i el maig de 1897 va declarar formalment la seva
was completed in a mere six months and the opening ceremony
independència de l'Associació d'Artistes Vienesos. En qüestió de poques
took place in conjunction with the group’s second exhibition.
setmanes el nou grup va aconseguir tant el finançament necessari per al
Patrons such as the industrialist Karl Wittgenstein helped pay the
projecte com un terreny a la cantonada de Wollzeile i Stubenring, una
building expenses, which totalled 148,000 Gulden.
zona del Ringstrasse.
Olbrich had paved the way for a radically new way of
Joseph Maria Olbrich, estudiant i estret col·laborador d'Otto
constructing that the art critic Ludwig Hevesi summed up as a
Wagner, fou l'encarregat de dissenyar l'edifici. Alguns dels plànols inicials
“tangible demonstration of a new possibility”: the stereometric
d'Olbrich per a l'edifici, que incorporaven unes quantes aportacions de
volumes of the Secession building were achieved by means of
Klimt, es van reproduir a Der Architekt i a Deutsche Kunst und Dekoration.

Poster for the second Secession exhibition in 1898,

the first housed in the new building
Cartell de la segona exposició de la Secession, el 1898.
Era la primera que es celebrava al nou edifici

ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet)

 18 Singular Singular

© Bettina Neubauer BDA

Main entrance of the Secession building. Above the door, the Secession motto devised by Ludvig Hevesi: “To each age its art; to art its freedom”
Entrada principal de l’edifici Secession. Sobre la porta, el lema de la Secession enginyat per Ludvig Hevesi: “A cada temps el seu art, a cada art la seva llibertat”

© Deutsche Kunst und Dekoration

coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu

coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu

Aquests documents mostren la intenció inicial de l'arquitecte d'incorporar
un llorer estilitzat de ferro forjat a l'imponent portal de l'edifici. També
revela que va mantenir el disseny original quan se'ls va denegar el permís
per construir al solar del Ringstrasse i van haver de traslladar el projecte
a un altre terreny aconseguit per Carl Moll al Getreidemarkt, prop de

Lorem © Ipsum
l'Akademie der bildenen Künste (Acadèmia de Belles Arts). Olbrich va
presentar el plànol de construcció
En l'edifici Secession definitiu el mes de novembre
prevalen els ornaments d'aquell any, i el 28 d'abril de
figuratius geomètrics i 1898 el president honorari de
l'associació, Rudolf von Alt, va
estilitzats
col·locar la primera pedra, mentre
estava en marxa la primera exposició de la Secession. Les obres es van
acabar en només sis mesos, i la cerimònia d'inauguració es va celebrar
coincidint amb la segona exposició del grup. Mecenes com l'industrial
Karl Wittgenstein van ajudar a finançar els costos de la construcció, que
van sumar un total de 148.000 Gulden (monedes d'or).
Olbrich havia obert el camí cap a una forma de construcció
radicalment innovadora, que el crític d'art Ludwig Hevesi va resumir
com una “demostració tangible d'una nova possibilitat": els volums
estereomètrics de l'edifici Secession s'aconseguien mitjançant
combinacions de formes simples i s'emfatitzaven amb les superfícies
planes de les façanes, que presentaven una ornamentació moderada
consistent en motius delicats tallats directament sobre la superfície
d'estuc blanc. El llorer de ferro forjat que Olbrich havia concebut en
els primers esborranys com a element decoratiu per al portal havia

© Deutsche Kunst und Dekoration

Above and top: two sketches made by Joseph Maria Olbrich in 1897 for the Secession building, when it was to be built on the
Ringstrasse. Published in Deutsche Kunst und Dekoration, No 3, 1898−1899
Pie de foto inglés
A dalt i més amunt: dos dibuixos de l’edifici Secession fets per Joseph Maria Olbrich el 1897, quan es pensava construir-lo al Ringstrasse.
Publicats a Deutsche Kunst und Dekoration, num. 3, 1898-1899 Peu de foto Català

ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet)

coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu Lateral façade of the building
Façana lateral de l’edifici

Singular Singular

coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu

Lorem © Ipsum

© BDA Bettina Neubauer

Decorative detail of a lateral façade, with stylised owl sculptures
Detall decoratiu en una façana lateral de l’edifici, amb escultures de mussols estilitzats

combinations of simple forms and enhanced by the flat planes of
its façades, whose sparing ornamentation consists of delicate motifs
cut directly into their white stucco surface. The wrought-iron laurel
tree Olbrich had conceived in his first drafts as a decorative element
for the building’s recessed portal had evolved into a wrought-iron
sphere of gilded leaves crowning the central part of the building,
which locals quickly dubbed the Krauthappel, an Austrian expression
meaning “cabbage head”. This element is framed by four corner
pillars and placed conspicuously above a massive architrave on
the building’s main façade that bears the motto devised by the
movement’s defender Ludwig Hevesi: “Der Zeit ihre Kunst. Der Kunst
ihre Freiheit” (To each age its art; to art its freedom).
The central, openwork dome (originally illuminated by an
interior electric lighting fixture) can be traced back to earlier designs
by Otto Wagner in which he had studied such a motif and which
Olbrich had subsequently taken up in a number of sketches. Its
inclusion reflects Olbrich’s preoccupation with incorporating an
architectural element that would provide a visual connection with the
dome of the baroque Karlskirche, an architectural feature dominating
the nearby Karlsplatz that he had studied in great detail.
The overall edifice is marked by simple, clean lines, a concept
that goes back to Otto Wagner’s station buildings for Vienna’s
Stadtbahn, the city’s public train system, a project on which Olbrich
had collaborated. The Stadtbahn buildings also provided a precedent
for the clear subordination of Secessionist ornamentation to the severe
ordering principles of architectural forms. In the case of the Secession
building, geometric and stylised figurative ornaments prevail.
The architect’s decision not to hide or attempt to dissimulate
the glazed tent roof of the exhibition rooms, designed to provide
even, daylight illumination, provoked sceptics such as Carl
Schreder, the art critic of the Austrian newspaper Deutsches
Volksblatt, to compare the building to a greenhouse. However, the
opinions of Schreder and other critics who remonstrated against
what they perceived as a “hodgepodge of freely interpreted styles

© BDA Bettina Neubauer

© BDA Bettina Neubauer © Ipsum

© BDA Bettina Neubauer

Two details of the building’s famous cupola, dubbed Krauthappel or “cabbage head” by the Viennese. Left, as seen from inside; right, close-up of the gilded laurel leaves

Pie de foto inglés Dos aspectes de la famosa cúpula de l’edifici, que rep el malnom popular de Krauthappel o “cap de col”. Esquerra, vista des de dins; dreta, detall de les fulles de llorer daurades

Peu de foto Català

ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet)

 22
coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu

Singular Singular

coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu

evolucionat cap a una esfera de fulles daurades de forja que coronava

© Ver Sacrum
la part central de l'edifici i que els habitants locals ràpidament van
batejar amb el sobrenom de Krauthappel, una expressió austríaca que
significa “cap de col". Aquest element es troba emmarcat per quatre pilars
i està situat de manera molt visible damunt un arquitrau massís sobre

Lorem © Ipsum
la façana principal de l'edifici, en la qual s'hi llegeix el lema ideat pel
defensor del moviment Ludwig Hevesi, “Der Zeit ihre Kunst. Der Kunst
ihre Freiheit" (“A cada temps el seu art, a cada art la seva llibertat").
Es pot rastrejar l'origen de la cúpula central, calada (originàriament

© BDA Bettina Neubauer

il·luminada per un dispositiu d'il·luminació elèctric), en dissenys anteriors
d'Otto Wagner en què havia estudiat aquest motiu, i que Olbrich havia
adoptat posteriorment en diversos esbossos. El fet d'incloure-la reflecteix
la preocupació d'Olbrich per incorporar un element arquitectònic que
aportaria una connexió visual amb la cúpula de la Karlskirche barroca, un
element arquitectònic que dominava la veïna Karlsplatz i que l'arquitecte
havia estudiat en profunditat. L'edifici en general es caracteritza per línies
simples i netes, un concepte que es remunta a les construccions d'Otto
Wagner per a les estacions de l'Stadtbahn de Viena, el sistema públic de
tren de la ciutat, un projecte en què Olbrich havia col·laborat. Els edificis
de l'Stadtbahn oferien també un precedent per a la subordinació clara de
l'ornamentació secessionista als severs principis d'ordenació de les formes
arquitectòniques. En l'edifici Secession prevalen els ornaments figuratius
geomètrics i estilitzats.

Exhibition room in the building’s basement, showing Gustav Klimt’s Beethoven frieze, presented at the fourteenth Secession exhibition (1902)
© BDA Bettina Neubauer

Sala d’exposicions al soterrani de l’edifici, amb el fris Beethoven presentat per Gustav Klimt a la 14a Exposició de la Secession (1902)

1899 image of the foyer, with the circular stained-glass window based on a design
by Koloman Moser, published in the Secession magazine Ver Sacrum
Foto de 1899 del vestíbul d’entrada, amb la finestra de vitrall feta seguint un disseny de
Koloman Moser. Imatge publicada a la revista de la Secession Ver Sacrum
La decisió de l'autor de no amagar o intentar dissimular la coberta
vidriada de dos aiguavessos de les sales d'exposició, dissenyades per
proporcionar una llum natural homogènia, va fer que alguns escèptics
com Carl Schreder, el crític d'art del diari austríac Deutsches Voksblatt,
comparessin l'edifici amb un hivernacle. Això no obstant, les opinions
de Schreder i d'altres crítics que van manifestar la seva desaprovació
davant el que consideraven un “calaix de sastre d'una interpretació lliure
and architectural forms”, were countered by the views of writers
such as Hermann Bahr, who considered the building a temple of
art that provided a “refuge from the plight of everyday life into
the eternity of art”.
Although the most striking element of the main entrance
hall was once a large stained-glass window, the Archangel of Art,
based on a design by Kolo Moser that has since been lost, the space
still features its original stucco relief decoration designed by Adolf
Böhm. Josef Hoffmann was responsible for the decoration and
furnishings of the basement office created for the editorial team of
the association’s magazine cum manifesto Ver Sacrum.
Apart from brief hiatuses during periods of war, the building
has continued to serve as the headquarters of the Vienna Secession
to the present day. Due to the sober configuration of its exhibition
halls, designed to facilitate flexible use, the Secession building is
regarded as the prototype of the modern exhibition space.
www.secession.at

© BDA Bettina Neubauer

© Media Wien
d'estils i formes arquitectòniques", van ser contrarestades per les opinions
d'escriptors com Hermann Bahr, que va considerar l'edifici com un temple
de l'art que oferia un “refugi dels embulls de la vida quotidiana vers
l'eternitat de l'art".
Tot i que l'element més sorprenent del vestíbul principal havia
sigut el gran vitrall L'arcàngel de l'art, basat en un disseny de Kolo Moser,
que s'ha perdut, l'espai encara presenta la decoració amb relleus d'estuc
originària dissenyada per Adolf Böhm. Josef Hoffmann fou el responsable
de la decoració i el mobiliari de l'oficina del soterrani, creada per a l'equip
editorial de la revista i manifest de l'associació, Ver Sacrum.
A banda de breus interrupcions durant els períodes de guerra, l'edifici
ha seguit sent la seu de la Secession vienesa fins al dia d'avui. La sobrietat
de la configuració de les sales d'exposició, dissenyades per facilitar-ne un
ús flexible, l'ha convertit en un model dels espais expositius moderns.
Shortly before the Secession building was to be restored in 1999, it was the subjected to an Urban Art experiment by artist Marcus Geiger,
Detail of a side panel of the Beethoven frieze by Gustav Klimt (see opposite page) who decided to paint it bright red. Right, the building after restoration
www.secession.at
Detall d’un lateral del fris de Beethoven de Gustav Klimt (vegeu pàgina dreta) El 1999, poc abans de ser restaurat, l’edifici Secession va ser objecte d’un experiment d’art urbà de la mà de l’artista Marcus Geiger, que va decidir
pintar-lo de roig encès. A la dreta, l’edifici després de la restauració

ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet)