JORDI TORMO

Foto 12-13

Havia estat discriminada per ser “dona, vella i valenciana” 17

En tot momento va defensar quatre grans compromisos essencials: amb la lengua, amb les lletres,
amb la política i amb les dones. 22
Una novel·la no serveix per a res, no és una eina, és una obra d’art. Qui vulgui coses útils que
vagi a la ferreteria 28
Partia del tema per escriure i, “en aquest sentit, li agradava citar el Consell que Virginia Woolf
donà als escriptors: “Que no us favi por tractar cap tema” 29

"soc feminista del cap als peus, perquè nosaltres vam ser la generación de sortir al carrer amb el
sómol feminista. Nosaltres cvam cremar sostenidors en públic. Nosaltres vam assentar les bases.
Després, amb la santa democracia, hi ha ahagut un retrocés espectacular. Mai havien matat tantes
dones. M’ha tingut amargada les últimes tres dècades 32"
La seva filla cristina: “No és només que ma mare fos feminista, és que vaa trencar amb molts
estereotips associats a les dones. 32
Es consolida professionalment a Barcelona en diferents ambits i compagina la direccio de
Canigo amb la docencia 88

La seua tesi va ser titulada “Anàlisi del discurs: el simbolisme templer. “Simó es va dedicar
dirant quatres anys a la docencia i a la investigación dins dels camps de la semiòtica i la teoría
dels signes, tot impartint anàlisi i práctica del discurs oral i escrit, i fent de vocal de la Comissió
de Cultura de la universitat. “ 91
“Jo sóc de ficción. El que m’agrada és contar contes. El perdisme, evidentment, magrada, i
evidentmente m’entusiasma, i hi he dedicat molts anys, però és una cosa a la qual em veig
arrossegada, perquè em vaig casar amb un periodista i em vaig trovar davant de la revista
“Canifó”…, però no és la meva inclinació el que m’hi porta” 38 p 106 = Aritzeta Retrats. AELC:
2014
A partir de 1972 Simó agafa la dirección de la revista: “El fet de dirigir la revista i ser dona
produeix una serie de recels. És un problema que, sense adonar-se’n , molta gent el té en el seu
subconscient. Allò d’encarar-se amb una directora que és dona produeix un rebuig inconscient,
crec que sense mala fe. Sí que mhe trobat en ambients periodístics un cert rebuig 41 , p 113
Avui parlo de dones. De dones musulmanes, per exemple, que han sortit al carrer contra les
dictadures i després han estat apartades dels òrgans de govern. Se la jugaven, algunes amb la
vida, tota sencera, sense retorn, i després homes barbuts, mirant-se satisfets de posseir testicles,
els han dit: va, aneu a escombrar i a parir. … I així arreu del món. Diuen que el moviment
feminista està en retrocés, i diuen que les noietes actuals somnien en bodes fastuoses i en la
maternitat com a destí únic. És cert: el feminisme és menys al carrer, però mai hi havia hagut una
bibliografia tan culta sobre les dones. Estem menys al carrer i més a les biblioteques i a la
universitat. Haurem de fer per manera de ser a tot arreu, com les col·legues d'altres continents.

Simó va aprendre a escriure gràcies a Fuster, el seu Mestre, fixant-se també en Josep Pla. I la
seya mestra és Virginia Woolf 132
La seva obra estaba molt més influïda pels nord-americans que pels francesos i catalans, que van
deixar més empremta en els seus Companys de generación. I és que son pare li donà la cultura
anglosaxona, la universitat li donà la ultura francesa, ella descobrí la cultura catalana i totes tres
formen part de la seua obra 134
e literatura n’hi ha moltes menes. La literatura comercial té l’objectiu d’entretenir, i jo crec que
la literatura no s’ha d’avergonyir pas de la seva funció d’entreteniment. Ja ho deia Espriu: “Jo
vull que els meus versos us facin companyia”. Però no ha de ser l’única funció. La literatura
bàsicament ha de fer pensar i fer sentir. I és fascinant entrar un món nou, potser en una altra
cultura o una altra època. La ficció no té fronteres, i la novel·la com a artefacte cultural és el text
de textos. A dins hi cap un poema, una operació matemàtica, un relat, una història, o la pàgina
d’un llistat telefònic (si encara existeixen). I cap altre gènere no és així. 48, Simó I-C “Hem
d’aprogitar la manca d’intel·ligència de l’Estat” 2017

“Diria que conreo fonamentalment el realisme i que no tinc tabús.” Realisme de denuncia i
ine`xistència de tabús és una magnifca combinacio de la qual s’ha servit per establir les seus
ficcions. Per a Simó: “Jo soc escriptora cap a fora. Prefereixo la ficción pura. Amb tot, m’agraa
observar la realitat per agafar-ne detalls I durñls a la ficció a través dels libres” 135
En les seues obres retratava el mon i li agradava que els seus libres tinueren un final parcialment
obert: “La lectura és oberta. Crec que en els meus libres, el lector pot fer la seua particular
lectura” 137
“No existeix la narrativa juvenil. És un invent dels editors que sorgei quan veuen als instituts un
mercat en creixement per vendre libres. I els ha anat molt bé. La narrativa infantil és una altra
cosa”170