El relleu d’Espanya E SI ens elevem encara més i observem el relleu peninsular, ens adonarem que LES UNITATS DE RELLEU [Al conjunt d°Espanya hi podem distingi: + LAMESETA. £5 un gran altipla situat al centre de la Penin Sula que ocupa més de la meitat de la seva extensi6, ~ El Sistema Central és una serralada que la divideix en dues parts: la Meseta Nord ila Meseta Sud. ~ Els monts de Toledo travessen la Meseta Sud. + LES SERRALADES PERIFERIQUES. Es tracta d'un con- junt de sistemes muntanyosos que ervolten la Meseta: ~ Les muntanyes de Lleo (al norc-oest), ~ La serralada Cantabrica (al nord) ~ El Sistema Ibéric (al nordest). ~ Sierra Morena (al sud), + LES SERRALADES EXTERIORS. S6n un conjunt de serra lades exteriors a la Meseta: ~ | massis Galaie (al noré-oest). = Les muntanyes Basques (al nord). ~ Els Pirineus (al norc-est). = El Sistema Mediterrani (al nord-est). ~ Les serralades Batiques (al sud). = LES DEPRESSIONS, Es coneixen pel nom dels grans rius que les travessen. Son aquestes: ~ La depressi6 de! Guadalquivr (al sud) = La depressi6 de VEbre (al nordest) EL RELLEU DE LES ILLES Les les Balears no s6n gaire muntanyoses. Mallorca i Eivissa s6n una protongaci6, mar enlla, de les serralades Betiques. A Mallorca destaca la serra de Tramuntana, Les Illes Canaries son c'origen volcanic i moltes tenen relleus accidentats, amb altituds molt importants. A Villa de Tenerife hi ha el Teide (3.718 m), la muntanya més alta d' Espanya. el centre d'Espanya esta dominat per un extens altipla: la Meseta. Belge (3.738 m) 6501 pc mes alt c'Espana. La Mesola 68a conve doa Poin, Les Apuares amb el Muhacen a fons (seratedes Batques)Els rius d’Espanya Bona part d’Espanya té un clima mediterrani, per aixd la majoria dels seus rius © tenen poc cabal, que disminueix molt a lestiu. ELS VESSANTS ‘Segons el mar on desemboquen, classifiquem els rius espanyols en tres grans vessants: + EL VESSANT MEDITERRANI. Té, en general, rius no gaire llargs i amb cabals irregulars. N'és una excepci6 I'Ebre. Altres rus importants del vessant mediterrani s6n el Llo- begat, el Turia, e! Xtiquer, el Segura, |'Almanzora i el Guadalhoree. “EL VESSANT ATLANTIC. Inclou des de rius curts, com els gallecs Mio o Sil, fins als rius més largs que traves- ‘sen tota la Meseta. Tots tenen cabals importants | forca regulars. Alguns desemboquen a Portugal, com el Duero © el Tajo, | el Guadiana fa de frontera en el seu tram final. Els rus de lest o'Andalusia, com el Guadalquivi també desemboquen a l'ocea Atlantic. “EL VESSANT CANTABRIC. Té rius que salven un gran desnivell en un breu recorregut, @ causa de la proximitat de a serralada Cantabrica al mar, com el Bidasoa, Nerbion, el Sella, el Nalén, el Navia i|"Eo. Sén curts perd cabalosos, perque es localitzen en una zona plujosa. Als arsipeiags de les Canaries i les Balears no hi ha rius, siné que solament shi formen torrents quan plou. Erbin al seu pas per Bio Marosmos el Guadaigun ESTANYS, MARESMES | ALBUFERES A Espanya hi ha alguns estanys a les grans serralades, pperd s6n escassos i petits. En alguns llocs de la costa ‘mediterrénia, perd, hi ha maresmes o albuferes.LES COSTES ESPANYOLES Les costes espanyoles sén diverses, segons els diferents mars i oceans que les formen. Distingim la costa mediterrania, Ia costa cantabrica | a costa atlantica: + LA COSTA MEDITERRANIA. Situada entre els Pirineus | lestret de Gibraltar, 6s majoritaria: ‘ment baixa i sorrenca, tot i que hi ha algunes zones altes i abruptes, especialment al nord de Catalunya i a les lles Balears. + LA COSTA CANTABRICA. Va des dels Pirineus (ent frontera amb Franca) fins @ la punta de La Estaca de Bares (a la Corunya, Galicia). &s alta i escarpada, amb algunes ries. “LA COSTA ATLANTICA. Situada al sud-oest de la Peninsula (entre l'estret de Gibraltar i la desembocadura del riu Guadiana), 65 bai- xa i forma platges; en canvi, a l'extrem nord est (entre la punta de La Estaca de Bares i la desembocadura del riu Mino) és alta i retalla-~ dda, amb nombroses ries. A les Illes Canaries, tot i que hi ha grans platges, predominen les costes altes i amb penya-segats.Els climes d’Espanya ! A Espanya podem trobar totes les varietats dels climes temperats, més algunes ° ¥ zones amb clima de muntanya i una varietat de clima cali. CLIMES | VEGETACIO A ESPANYA ‘A Espanya hi ha cinc varietats climatiques ben diferencades, i cada una té un tipus de paisat: ge vegetal propi. Aquests climes sn: el clima mediterrani litoral, el clima mediterrani conti- rental, el clima de muntanya, el clima atlantic Jel clima tropical. “EL CLIMA MEDITERRANI LITORAL. Es propi de la costa mediterrdnia, incloenthi les Illes Balears, | de la depressi6 del Guadalquivir. Hi predominen els arbres de fulla perenne les, maquies. + EL CLIMA MEDITERRANI CONTINENTAL. Domi: naa la major part de la Meseta i a la depres: si6 de I'Ebre. La vegetaci6 és similar a la del clima mediter: rani litoral, amb pins, alzines i matollars. “EL CLIMA DE MUNTANYA. Correspon a les zones altes de les serralades. En aquests indrets, la vegetacié és formada per avets, pins negres I prats. EL CLIMA ATLANTIC. Es propi de la franja cos- tanera atlantica. Hi ha arbres de fulla caduca, com el faig, el roure o el castaryer, i prats. “EL CLIMA TROPICAL, Domina a la major part de les Illes Canaries, situades a una latitud més baixa que la Peninsula. Les precipita- ions s6n escasses i les temperatures, suaus durant tot any. Hi trobem un tipus de vegetacié propia draquestes illes: les tabaibas |e! llorer canar ‘Als Maseta Ni donna ol cima mesteran continental se - a es La costa alltion tun cla alr Lanzarote (ies Canaries) 6 un cha tplwan canraanica Els climes Ia vegetacs 'Esparva