Lorganitzaci6 politica d’Espanya - Lorganitzacié politica d’Espanya esta establerta per la Constitucié Espanyola. Segons la Constituci6, Espanya és un estat descentralitzat, organitzat en comunitats : autonomes. LA FORMA D'ESTAT “En una monarquia, la maxima autoritat de estat és un rei o una reina, que rep el seu titol de forma hereditaria, és a dir, de pares @ fills. En un sistema politic parlamentari, les lleis les elabora el parlament, com a representant de la ciutadania, MAR CANTABRICA | Pad Ce po + LORGANITZACIO TERRITORIAL Espanya s‘organitza en 17 comunitats auté- homes, més les ciutats auténomes de Ceuta i Melilla, al nord d’Africa. Cada comunitat autonoma és formada per una 0 diverses provincies. A més, cada comu- nitat 0 ciutat autdnoma té un govern i un parlament propis i unes competencies, és a dir, t6 la capacitat de fer lleis i aplicarles en alguns ambits. Per aixd diem que Espanya és un estat descentralitzat. we $$ Fanta nara —— oe | face ee Les comunitats autonomes d’Espanya8 EEE S'S LES INSTITUCIONS ESPANYOLES Espanya s‘organitza en quatre institucions foriamentals: “EL CAP D'ESTAT. Es el rei. La seva funcié és represen- tativa, i no pren decisions politiques. * LES CORTS GENERALS. Aproven les Ileis, controlen I'ac- Ci6 de! Govern i n'escullen el president. Sén formades er dues cambres: ~El Congrés dels Diputats (amb 350 diputats i diputa- des), = El Senat (amb 259 senadors i senadores). Fel Vi, rel é Espanya Els seus membres s6n escollits cada quatre anys per la Poblacié espanyola major d’edat en les eleccions gene- rals. “EL GOVERN. Aplica les Ileis, administra el pressupost de Estat i gestiona I’Administraci6. Es format pel presi- dent del Govern i pels ministres, nomenats per ell, “ELS TRIBUNALS DE JUSTICIA. S'encarreguen de fer Complir les leis i de penalitzar qui no ho faci. Amés, hi ha el Tribunal Constitucional, que vetlla perque les lleis que aproven les Corts Generals o els parlaments de les comunitats autonomes s'ajustin a la Constitucio, Congrés dels Diputats (Mactid) ACTIVITATS @ orserva ef mapa de les comunitats autonomes d'Espanya | contesta: * Quines comuritats autonomes limiten amb Catalunya ion estan situades? * Quines comunitats s6n formades per una sola provincia? * Quina és la capital de Galicia? I del Pals Basc? A quines provincies es troben? + De nord a sud, quines comunitats autdnomes fan frontera amb Portugal? | dloest a est, quines ho fan amb Franca? * On es troben les ciutats auténomes de Ceuta i Mella? @ Ecru ot nom de ractual president del Govern espanyol i ede! parte politic al qual pertany, © Expica per qua aiom que Espanya és un estat descentraltzat, ] 177Espanya i la diversitat . Espanya és un estat en qué conviuen diverses cultures i pobles. Aquesta diversi tat es manifesta en molts ambits: les tradicions, les festes, els simbols i, sobretot, la lengua. LA DIVERSITAT CULTURAL Una cultura és el conjunt de tradicions, cos tums i formes de vida que caracteritzen una collectivitat. La llengua, la literatura, l'art, la historia, els costums i les tradicions, etc., sén elements culturals que defineixen la personalitat de cada poble o colectiu huma. Aquests trets s6n representatius d’una cultura i la diferen: cien de les altres. El fet que Espanya estigui organitzada com un estat descentralitzat es deu a la diversitat de cultures, llengies i pobles que en formen part. ‘Cada comunitat t@ una gastronomia prépia Cada comunitat autonoma té els seus simbols propis, ja siguin els oficials o els tradicionals, a banda dels simbols oficials de I'Estat, com la bandera, I'escut o I'himne. La propia diversitat cultural de I'Estat s’ha vist, enriquida durant els darrers anys per l'arti- bada d'immigrants procedents de tot el mén. Aigunes comunitats autonomes d'Espanya, com Catalunya o el Pats Base, se senten nacions. Una nacié és una comunitat de persones amb una historia, una cultura i una llengua comu- hes, que té voluntat d'organitzar-se i tenir institucions propies.LA DIVERSITAT LINGUISTICA Un aspecte remarcable de la diversitat cultural «Espanya és el linguistic. Hi ha estats en els quals es parla una sola lengua; en canvi, a Espanya, a més del caste- lla, que és la llengua majoritaria i oficial de tot V'Estat, hi ha altres llengties, que s6n propies de diferents comunitats autonomes. Algunes s6n oficials alla on es parlen, com el catalai, el base, el gallec | I'aranés: + EI CATALA és oficial a Catalunya, a les Illes Balears i a la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencia. +E] BASC 0 Buscar és oficial al Pals Base i a part de Navarra. + EI GALLEC és oficial a Galicia, + LARANES és oficial a la Vall d’Aran (a Cata lunya). A Espanya, perd, hi ha altres llengties que no tenen el reconeixement d'oficials, com el bable © asturia (que es parla a Astiiries) o l'aragonés (que es parla a Arag6). Tampoc no esta reconeguda loficialitat del ‘catala a la Franja de Ponent, una zona d’Arag6 on es parla aquesta lengua. Dn Material educatiu en base CoM © comenteu entre tots quines sén les aportacions de la immigracié a la riquesa i la varietat cultural d'un territori. @® Argumenta si consideres que la llengua propia d'un territori ha de ser-ne també la lengua oficial 0 no. Elabora un quadre sindptic sobre la diversitat linguistica Espanya (nom de la lengua, comunitat on es parla, paraules en aquesta llengua). 179