lluitant contra allò que es posés per davant. La resistència es trobava sola a l'altra banda de la igualtat, sense el voltatge ni la intensitat.
Era estrany pensar
que tot pogués arribar a connectar. Els ohms se'n van adonar, que volts i ampers seguien junts sense cap intenció de dividir-se per connectar.
La resistència perdia sentit.
Per ella passaven els segons, els minuts i les hores ni s’havia plantejat si a ella també l'ensenyaven a l'escola. Circulant per aquell llarg conductor arribaria a l'infinit
Una immensitat d'electrons semblava inundar la seva grandesa.
Ella, impossible de veure i difícil de percebre. Sense ni tan sols saber-ho, formava part d'un triangle de proporcionalitat.
Un triangle preciós, tres magnituds completes,
una relació capaç de connectar el magnífic món on transcorren mil i un esdeveniments, en menys d'un segon.