DESCARTES HUME

Tendència
Racionalisme Empirisme
filosòfica 
 
Vol crear un mètode universal Parteix de l’experiència com a font I
Coneixement Kant Nietzsche
basat en la raó. límit dels nostres coneixements.

Nomodern
Filòsof ens podem fiar de
alemany (s. XVIII). Filòsof contemporani alemany (s. XIX)
Període de
Critica les estructures de jal’Antic
l’experiència sensible, que La Nofilosofia i la fiar
ens podem cultura
de la occidental
raó com a han
la història podem dubtar-ne.
Règim i defensarà la idea que construït un edifici de valorsde quela han
dePunt
la de Escepticisme metòdic. Parteix
instrument del coneixement
partida l’home, amb llibertat, és capaç dedel oprimit l’autèntica
realitat. realitat: lanovida,
El coneixement per això
traspassa
filosofia i dubte per veure si pot trobar una
fer servir la raó i d’aprendre per ell s’hanelsd’esfondrar. Elaborarà una crítica a
límits de l’experència.
motivacions veritat de la qual no en pugui
mateix (sapere aude). tots els sistemes filosòfics occidentals.
dubtar.

Dubtem dels sentits com a eina de La Per

morall’única
noblecosaés que
la podem fer que
d’aquells servirsón
Intentaconeixement
trobar un(jareferent
que a vegades
moral ens la raó és pels judicis matemàtics
capaços d’assumir la vida amb tota la i els
seva
enganyen). Aquest és
universal. Ell elaborarà una ètica l’únic nivell lògics
plenitud. (que són relacions d’idees que
Postura davant
dels sentits/raó autònoma, amb caràcter formal, al
de dubte que mantindrà fins ja Així,nolaamplien
moral, el perconeixement).
Nietzsche, no pot estar
que no finalesdepot
la seva filosofia.
establir cap bé o fonamentada amb dels
L’experiència cap sentits
idea mésensenllà de la
La de
finalitat raólaésconducta
l’única eina
moral de (com, proporciona l’únic coneixement
vida mateixa perquè si no, es converteix en
coneixement fiable.
per exemple, la felicitat o la vida) fiable:dels
la moral les impressions.
esclaus, la que ens ha fet
Ètica més enllà del compliment del deure presoners.
Criteri de moralTot el que jo percebi de forma
(deontologisme). Una idea
Nietzsche només l’ètica
criticarà és vertadera
de Kantsi prové
perquè
Veritat clara
Els postulats i distinta seràkantiana
de l’ètica vertadersón d’una impressió
encara arrossega els valors occidentals
precisament les idees
Representació que N’hi
mental. la raó
ha de (idees
Lesdeidees
la raósónpràctica). Diu que,
representacions per una
mentals
pura no podia acceptar: la llibertat
tres classes: adventícies (provenen banda, Kant rebutja la metafísica
de les impressions, imatges de les i critica la
en elde món, la immortalitat
l’experiència), factícies de raó impressions
però, per l’altra accepta les idees
que han perdut la força de la
l’ànima i l’existència de
(construïm nosaltres Déu.
combinant raó ique
les tenien,
torna a són
introduir
còpiesa d’impressions.
l’ètica.
Idea altres idees) i les innates (el Poden ser simples o complexes i
pensament les posseeix per ell poden provenir de la memòria o de la
mateix). A partir de les Idees Per imaginació
ell Déu és (en aquestenemig,
el gran últim cas, són ha
ja que
Tot iinnates demostra
no poder l’existènciaelde
fonamentar idees falses perquè no remeten
estat l’instrument de repressió dels homes.
Déu.
coneixement metafísic, donen sentit Déudirectament a capell
ha mort i amb impressió
tots els real).
transmons
a la raó pràctica. Per a Kant, la inventats per la metafísica tradicional.
Accepta l’existència d’idees No accepta l’existència d’idees
moral no pressuposa la religió però Nega l’existència de qualsevol entitat
Déu innates i, de fet, aquestes li innates. Defensa la màxima de Locke,
Innatisme condueix cap a aquesta: reverenciar superior a la realitat. En conseqüència,
serviran per provar la segona la nostra ment, quan naixem és com
a Déu no és altra cosa que obeir la qualsevol ètica basada en aquesta creença
veritat (existència de Déu). un paper en blanc (white paper).
llei moral, actuar pel deure mateix. és immoral, l’únic valor important és la
Conceptes Prova l’existència de tres veritats, vida.Critica els conceptes metafísics (jo,
Metafísics tres substàncies: jo, déu i el món. Déu i el món) i la idea de substància.

No el menciona com a tal però la

El concepte de deure és clau dins de Qüestiona
Nietzsche el principi
rebutja qualsevolde causalitat
mena de llei o
seva teoria mecanicista del món
l’èticapressuposa
kantiana. Només les accions perquè no tenim impressions
norma en la moral i en tots els àmbits de la del
el principi de
Principi de fetes per deure connexió necessària entre el que
causalitat. són morals.
L’univers La llei
és com un saber perquè diu que són l’expressió del
causalitat moralgrans’expressa en forma anomenem
nihilisme, de la«causa» i «efecte».
moral dels esclaus. PerL’únic
mecanisme on tots els
d’Imperatiu
fenòmenscategòric. Aquest,
estan regits per la valortant,realment
no podemimportant
explicar elsésfenòmens
la vida.
segonsrelació
Kant,causa-efecte.
només ens mostra la a partir criticarà
Nietzsche d’una relació causal.de deure i
la noció
fórmula de la moral i està basat en imperatiu kantians. No existeixen les
Deure i llei
les intencions. No et diu què has de intencions
No podem pures perquèresquan
conèixer més creiem
enllà deque
moral El seu mètode li servirà per
fer en cada cas sinó com has actuem “per deure”,
les nostres impressions en realitat ens
Conseqüències fonamentar el coneixement. Del
d’actuar sempre. La primera impulsen motius irracionals,
(escepticisme). Però també ens dirà sovint
de la  seva seu sistema filosòfic n’extreu 3
formulació de l’imperatiu diu: “obra intencionats,
que creure en dels que veritats
algunes no (comen som
teoria veritats (Jo, Déu i el Món)
només segons una màxima tal que conscients. L’imperatiu categòric
l’existència del món) és necessari només
per és
equivalents a les tres substàncies.
puguis voler al mateix temps que es l’abstracció dels nostres
a la nostra supervivència. interessos
converteixi en llei universal”. personals.
 KANT
Període de Filòsof modern alemany (s. XVIII).
la història Critica les estructures de l’Antic
de la Règim i defensa la idea que l’home
filosofia i s’ha de poder educar a ell mateix
motivacions amb llibertat.
Noció de La idea de llibertat és un dels
llibertat postulats de l’ètica kantiana. És la
condició de possibilitat de
l’Imperatiu categòric i es troba
implícita en la idea de deure. És un
requisit transcendental de la moral.
Ens parla sobretot d’una llibertat
lligada a la raó i s’identifica
sobretot amb la definició de
llibertat positiva (llibertat
d’expressió, de pensament) perquè
ens parla de les potencialitats.
La humanitat és un dels principis
de la seva ètica.  Una de les
formulacions de l’Imperatiu
Humanitat categòric (llei moral) diu: “tracta a
la humanitat, tant en la teva
persona com en els altres, sempre
com un fi i mai com un mitjà”.
Deontologisme ètic
Elabora una ètica autònoma on les
decisions i les lleis morals no
depenen d’un principi extern (com
la recerca de la felicitat). La
finalitat de la conducta moral és
cumplir el deure moral.
En els actes morals, el motiu de la
Teoria voluntat (bona) es troba dins
Ètica d’aquesta i per això, l’ètica té un
caràcter formal i universal.
L’èmfasi es troba en les intencions
de les nostres accions.
Les ètiques que busquen el motiu
de la voluntat en quelcom extern
són heterònomes,empíriques i
materials, ja que reben la llei moral
des de fora de la raó.
Felicitat La felicitat no és un ideal de la raó
sinó de la imaginació i per això no
pot ser una finalitat moral. Per
arribar-hi, pensem en elements
empírics però no podem determinar
amb seguretat i universalitat quina
acció fomenta la felicitat d’un ésser
racional. Segons Kant, la felicitat
es busca a través de l’imperatiu
S. MILL
Filòsof contemporani britànic (s. XIX).
Defensor i teoritzador del liberalisme.
La idea de llibertat és central en la seva
teoria ètica i molt especialment dins de la
seva política (liberalisme).
La proposta de regla utilitarista (basada en
l’autodesenvolupament, la distinció
qualitativa dels plaers i la dignitat humana)
pressuposa la idea de llibertat.
En la seva teoria política fa una definició de
llibertat negativa perquè estableix el límit:
sóc lliure de fer el que vulgui dins del cercle
de no interferències.
La humanitat forma part de la regla moral de
l’Utilitarisme d’S. Mill. Segons ell, la regla
ha de tenir un valor universal, ha de
contemplar la dignitat humana i, com a
mínim, tenir en compte que cap situació que
ens afavoreixi pot ser bona si malmet a un
altre.
Utilitarisme ètic
És una teoria ètica que identifica la utilitat
amb el bé; allò útil és també allò bo i, per
tant utilitat ens apropa a la felicitat, que és la
finalitat  de la conducta moral dels individus.
Els actes morals són útils  (bons) si ens
apropen a la felicitat i inútils (dolents) si ens
allunyen d’aquesta o ens provoquen dolor.
Així, la rellevància moral es troba en els
actes concrets i en les seves conseqüències.
Tot i que l’utilitarisme de Mill contempla
una regla a l’hora de considerar les accions
morals,  la seva ètica se segueix fonamentant
en el valor moral  les accions concretes i en
el seu resultats.
La felicitat és la pauta a partir de la qual hem
de guiar els nostres actes morals. Es
determina si una acció és bona o és dolenta
quan produeix felicitat a un major nombre
d’individus. La felicitat s’identifica amb el
plaer o l’absència de dolor i, per Mill, també
incorpora els elements de la regla
(utilitarsime de la regla): dignitat humana,
autodesenvolupament i plaers intel·lectuals.
hipotètic.