LA LITERATURA CONTEMPORÀNIA (de la postguerra a l’actualitat)

GUERRA CIVIL (1936-1939)

- L’alçament del general Franco el 18 de juliol de 1936 contra el govern de la
Segona República, desencadena la guerra civil Espanyola, que acaba l’1 d’abril de
1939 amb la victòria franquista. S’instaura la dictadura franquista amb el suport
del feixisme europeu i s’acaba amb la democràcia, hi hagué una dura repressió
política, social, nacional i cultural (1939-1945)
- Tímida obertura als anys 60, represa cultural i moviments d’oposició a la
dictadura.
- 1975 mort del dictador Franco, recuperació de la democràcia, del sistema
parlamentari i recuperació de les institucions
- Durant la guerra civil, escriptors, artistes i intel·lectuals van esforçar-se per
mantenir la vida cultural del país.
- La Generalitat de Catalunya adaptà les institucions a la nova situació i en creà de
noves.
- Iniciatives que promovien l’ensenyament, la conservació del patrimoni i el
manteniment de les institucions.
- Serveis al front per fer arribar les novetats literàries
- Alguns escriptors compromesos amb la causa republicana es van allistar al front:
Pere Calders, Joan Sales, Avel·lí Artís Gener.

LITERATURA GUERRA CIVIL I DICTADURA (1939-1945)

- L’any 1939 amb la victòria de les tropes franquistes s’imposa el règim dictatorial:
els partits polítics van ser prohibits, les llibertats sindicals abolides, la Generalitat
i l’Estatut suprimits, les institucions catalanes desmantellades i la llengua
catalana, basca i gallega van ser prohibides de l’àmbit públic. El president de la
Generalitat, Lluís Companys, va ser afusellat i les represàlies contra els vençuts
va durar molts anys.
- Alguns han titllat aquest període com un intent de genocidi cultural i lingüístic.
- La majoria d’escriptors i intel·lectuals catalans van restar fidels a la República,
alguns es van exiliar, altres es van silenciar i altres es van mantenir a la
resistència.
Literatura:
- La literatura de l’exili: literatura escrita i editada a l’estranger Europa o Amèrica,
entre 1939-1945. Temes: exili, pèrdua, enyorança, rebuig dels totalitarismes.
- La literatura clandestina: literatura escrita pels escriptors que es van quedar al
país.
- A partir de 1945: la derrota de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista fa que la
repressió es moderi i cap als anys 50 la literatura catalana comença sortir de la
clandestinitat: neixen editorials, revistes, Orfeó Català, premis literaris,
Agrupació Dramàtica d’Adrià Gual (teatre català)...
- La cultura catalana inicia un procés de recuperació important.
- Es conrea poesia simbolista i d’avantguarda, narrativa psicològica i realisme
històric.
- Lenta recuperació econòmica, creix el moviment d’oposició al règim
Franquista.
DEMOCRÀCIA
- 1975 Mort de Franco, transició d’una dictadura a una monarquia parlamentària.
17 comunitats, Catalunya recupera les institucions de govern:
1978 Constitució
1979 Estatut d’Autonomia
1980 Generalitat de Catalunya i Parlament
- El català torna a la vida pública i llengua de l’Administració i Ensenyament.
- 1983 Llei de normalització lingüística i es crea TV3 i Catalunya Ràdio.
- Creix el públic lector i el sector editorial.
- Gran diversitat d’autors i de propostes estètiques i ideològiques.
- Ferran Torrent, Jaume Cabré, Albert Sánchez Piñol, Carme Riera, Sílvia Alcàntara,
Marta Orriols, Jesús, Montcada, Quim Monzó, Isabel-Clara Simó, Sergi Pàmies...

LITERATURA DE GUERRA I POSTGUERRA

- Avantguardisme: Josep Palau i Fabre (surrealisme), Joan Brossa (esperit
transgressor, poema visual, poema objecte), Enric Casasses (poesia popular i
culta, fa paròdia del món i de l’existència), Pere Quart (humor àcid i paròdia).
- Postsimbolisme: Carles Riba, Joan Vinyoli, Rosa Leveroni.
- S’evadien de la realitat a través del símbol, compromesos amb la resistència
cultural.
- Novel·la psicològica: endinsar-se en el coneixement de l’ànima humana: Mercè
Rodoreda (Aloma, Mirall trencat...), Llorenç Vilallonga (la sala de les nines).
- Poesia de l’experiència: es parteix d’una vivència quotidiana, reflexió moral,
llenguatge entenedor, comunicació directa amb el lector. Gabriel Ferreter, Joan
Margarit, Narcís Comadira ...

REALISME HISTÒRIC – anys 1960

- Literatura de denúncia i reivindicació social, compromís social.
- Comunicació directa i eficaç amb el lector, realitat quotidiana, visió objectiva i
crítica de la realitat, registre col·loquial, versos lliures. Pere Quart, Josep Maria
Espinàs, Josep Maria Benet i Jornet.

TEATRE DE REFLEXIÓ I CRÍTICA SOCIAL

- Prohibició de representar públicament en català fins al 1946.
- El teatre català quedà reduït a lectures privades.
- Prohibició de traduccions fins a finals del 1950.
- Restriccions de la censura.
- Es recupera el teatre d’abans de la guerra: sainets, melodrames, comèdies.
- Renovació del teatre català: Agrupació Dramàtica de Barcelona Gual (ADB), Joan
Oliver, pretén dignificar el teatre català, comèdia burgesa de contingut crític, en
el matrimoni i en la família (Ball robat).

- Manuel de Pedrolo: teatre de l’absurd, existencialisme, aspectes socials i polítics.

- Jordi Teixidor: distanciament del conflicte i reflexió
- Lluïsa Cunillé: reflecteix la societat contemporània.
- Quim Monzó: humor negre, incertesa humana...
- Sergi Belbel, Albert Mestres, Carles Batlle.
 Teatre de carrer: La fura dels Baus, Els Comediants, La Cubana.
- Maria Barbal: memòria històrica.
- Maria Mercè Marçal: reflexió de l’ésser humà i de la dona, intimisme, política.
- Jaume Cabré: Jo confesso, gran ressò internacional.

EL REALISME MÀGIC
- Esdeveniments quotidians en els quals s’introdueix un element sorprenent que
altera l’ordre establert de la realitat. Humor i ironia. Va ser molt fructífer en el
gènere teatral impulsat per autors americans i europeus en els anys 40 i 60.

REALISME MÀGIC: PERE CALDERS (1912-1994)

- escriptor, periodista i dibuixant. A la seva narrativa barreja realitat, fantasia,
màgia i humor, una literatura lúdica que fa reflexionar a través de l’humor
- Exiliat a Mèxic va escriure Cròniques de la veritat oculta (1954) i va esdevenir
popular amb l’obra teatral Antaviana.

LA POESIA CIVIL
Una poesia de compromís amb la col·lectivitat que reflexiona sobre les circumstàncies
històriques i socials que viu aquest col·lectiu.
- Salvador Espriu: a La pell de brau (1960) Espriu proposa un diàleg amb Sefarad,
aquesta reflexió inclou la denúncia de les injustícies causades per la guerra civil.
- La poesia civil constitueix una línia poètica a partir dels anys 60, d’un to diferent
de l’estètica del realisme històric, predominant en aquests anys.

CRÒNICA DE LA VIDA QUOTIDIANA

- Els autors catalans han intentat retratar els ambients socials a través del retrat
de famílies prototípiques.
- Montserrat Roig (1946-1991). La seva obra (Ramona, adéu) té semblances amb
la narrativa realista-naturalista del XIX, però hi incorpora el psicologisme propi
del XX. Combina dues tradicions que ja havia emprat Mercè Rodoreda,
especialment a Mirall trencat de M.Rodoreda
- Mercè Rodoreda: estil indirecte lliure, monòleg interior, símbols, elements
autobiogràfics.
- Jordi Casanovas (1978), escriptor i director teatral, retrata ambients particulars
d’una societat a través dels seus costums.