Mòdul1-Drets de Societats

Dret de societats
José Manuel Calavia Molinero
P01/01021/00379
Universitat
Oberta
de Catalunya
© Universitat Oberta de Catalunya • P01/01021/00379 Dret de societats
Índex
Introducció ........................................................................................... 7
Objectius ................................................................................................ 8
1. Introducció al dret de societats. Societat i empresa

col·lectiva ......................................................................................... 9
1.1. L’exercici col·lectiu de l’empresa. El dret de societats................. 9
1.2. Les societats mercantils. Principals trets identificadors .............. 9
1.3. Tipus de societats mercantils....................................................... 11
1.4. La societat com a negoci jurídic. La societat com a persona
jurídica ......................................................................................... 11
1.5. L’empresa familiar........................................................................ 13
2. Les societats col·lectiva, comanditària simple

i per accions ..................................................................................... 17
2.1. La societat col·lectiva com a societat mercantil general............. 17
2.2. La societat comanditària simple.................................................. 18
2.3. La societat comanditària per accions .......................................... 18
3. La societat anònima....................................................................... 20
3.1. Introducció i nocions fonamentals ............................................. 20
3.1.1. Descripció i concepte de societat anònima ...................... 20
3.1.2. L’estructura econòmica: capital i patrimoni ..................... 21
3.1.3. L’estructura organitzativa: socis i organització ................. 22
3.2. La constitució de la societat anònima ........................................ 22
3.2.1. El negoci jurídic fundacional. Escriptura de constitució
i estatuts socials ................................................................. 22
3.2.2. Procediments de fundació: simultània i successiva.......... 23
3.2.3. La subscripció d’accions i el desemborsament
del capital social ................................................................ 24
3.2.4. Règim dels actes i contractes conclosos durant
el període fundacional. La societat en formació
i la societat irregular.......................................................... 26
3.2.5. La nul·litat del negoci fundacional................................... 27
3.3. L’estructura financera .................................................................. 28
3.3.1. Aproximació al concepte de recursos propis
i recursos aliens ................................................................. 28
3.3.2. Els principis configuradors del capital social................... 29
3.3.3. Les reserves ........................................................................ 29
3.3.4. Els recursos aliens.............................................................. 30
3.4. Les accions ................................................................................... 30
3.4.1. L’acció com a part del capital social ................................. 31
3.4.2. L’acció com a fonament de la condició de soci.

Copropietat i drets reals sobre les accions ........................ 31
3.4.3. L’acció com a valor mobiliari. La circulació de les accions
i el règim de restriccions a la seva lliure transmissibilitat.
Règim dels negocis sobre les pròpies accions ................... 34
3.5. Els òrgans societaris: la junta general i els administradors......... 36
3.5.1. La junta general d’accionistes ........................................... 36
3.5.2. Els administradors ............................................................. 41
3.6. La modificació dels estatuts socials ............................................. 45
3.6.1. Els estatuts socials i la seva modificabilitat ...................... 46
3.6.2. Modificacions relatives a l’objecte social,
el domicili i la denominació ............................................. 47
3.6.3. L’augment de capital social ............................................... 47
3.6.4. La reducció de capital social ............................................. 49
3.6.5. L’operació de reducció i d’augment
de capital simultanis ......................................................... 50
3.6.6. La redenominació en euros............................................... 51
3.7. Procés d’extinció de la societat anònima. La dissolució
i la liquidació ............................................................................... 53
3.7.1. La dissolució ...................................................................... 54
3.7.2. La liquidació ...................................................................... 54
4. La societat de responsabilitat limitada.................................... 56

4.1. Introducció i nocions fonamentals ............................................. 56
4.1.1. Evolució històrica, concepte i notícies sobre
la seva reforma .................................................................. 56
4.1.2. Característiques específiques de la societat limitada:
caràcter híbrid, caràcter tancat i règim flexible................ 57
4.2. La constitució de la societat de responsabilitat limitada............ 57
4.2.1. La fundació de la societat.................................................. 57
4.2.2. Període fundacional. La nul·litat de la societat ................ 58
4.2.3. Les aportacions socials ...................................................... 59
4.2.4. Les prestacions accessòries ................................................ 59
4.3. Les participacions socials............................................................. 60
4.3.1. Estatut del soci: drets, obligacions i deures ...................... 60
4.3.2. El llibre registre de socis .................................................... 61
4.3.3. Règim de la transmissió de les participacions socials....... 61
4.3.4. Règim de l’adquisició de les pròpies participacions
socials................................................................................. 62
4.4. Òrgans socials: junta general i administradors ........................... 62
4.4.4. La junta general de socis ................................................... 62
4.4.2. Els administradors ............................................................. 64
4.5. La modificació dels estatuts socials ............................................. 65
4.6. Separació i exclusió de socis ........................................................ 66
4.6.1. Separació de socis .............................................................. 66
4.6.2. Exclusió de socis ................................................................ 67
4.6.3. Valoració de les participacions i reemborsament.

Reducció de capital............................................................ 67
4.7. Dissolució i liquidació ................................................................. 68
4.7.1. Dissolució parcial per separació i exclusió de socis .......... 69
5. La societat unipersonal anònima i de responsabilitat

limitada ........................................................................................... 70
5.1. La societat unipersonal. La XII Directiva i la Llei
de societats de responsabilitat limitada ...................................... 70
5.2. Delimitació legal dels supòsits d’unipersonalitat:
unipersonalitat originària i unipersonalitat sobrevinguda. ........ 71
5.3. Règim de la publicitat de la societat unipersonal.
Responsabilitat limitada al soci únic........................................... 71
5.4. Règim intern del funcionament de la societat unipersonal:
les decisions del soci únic............................................................ 72
5.4.1. Aplicació del règim general a la societat unipersonal ..... 72
5.4.2. Especialitats per a adoptar, formalitzar i executar
acords socials de la societat unipersonal .......................... 73
5.5. Règim extern del funcionament de la societat unipersonal....... 73
5.5.1. Els contractes celebrats entre el soci únic
i la societat unipersonal .................................................... 73
5.5.2. Exigència de transparència de l’autocontractació ............ 73
6. Els comptes anuals de la societat anònima

i de la societat de responsabilitat limitada............................. 75
6.1. Introducció .................................................................................. 75
6.2. Els comptes anuals. L’informe de gestió ..................................... 76
6.3. Elaboració dels comptes anuals................................................... 76
6.4. Aprovació i aplicació dels comptes anuals.
El dret al dividend ....................................................................... 78
6.4.1. Aprovació dels comptes anuals ......................................... 78
6.4.2. Ordre de prelació en l’assignació del resultat positiu....... 78
6.4.3. Aplicació del resultat negatiu............................................ 78
6.4.4. Dret del soci al dividend ................................................... 78
6.5. Dipòsit i publicitat dels comptes anuals.
El Registe Mercantil ..................................................................... 78
6.5.1. Obligació de dipòsit dels comptes i documents
que cal dipositar-hi............................................................ 78
6.5.2. Règim sancionador quan no s’hi dipositen
els comptes anuals............................................................. 80
7. La transformació, la fusió i l’escissió de societats

anònimes i limitades ..................................................................... 82
7.1. La transformació .......................................................................... 82
7.2. La fusió......................................................................................... 85
7.3. L’escissió....................................................................................... 86
7.4. Fussió i escissió transfronterera ................................................... 86
8. La cooperació interempresarial. La societat anònima

i el mercat de valors. Altres tipus de societats ....................... 88
8.1. La cooperació interempresarial ................................................... 88
8.1.1. El fenomen dels grups de societats ................................... 88
8.1.2. Les unions temporals d’empreses ..................................... 89
8.1.3. L’agrupació d’interès econòmic ........................................ 89
8.1.4. L’agrupació europea d’interès econòmic .......................... 90
8.2. La societat anònima i el mercat de valors................................... 90
8.2.1. El dret de societats des de la perspectiva del mercat
de valors ............................................................................ 90
8.2.2. La societat anònima com a entitat emissora
de valors negociables......................................................... 90
8.2.3. La societat anònima com a subjecte passiu del control
que duu a terme la Comissió nacional del mercat
de valors............................................................................. 91
8.2.4. Les ofertes públiques d’adquisició de valors (OPA) .......... 91
8.3. Les societats anònimes especials ................................................. 92
8.4. La forma de societat anònima i les empreses amb participació
de capital públic .......................................................................... 93
8.5. La societat cooperativa i la societat anònima laboral................. 93
8.5.1. La societat cooperativa ...................................................... 93
8.5.2. La societat anònima laboral .............................................. 94
Resum ..................................................................................................... 96
© Universitat Oberta de Catalunya • P01/01021/00379 7 Dret de societats
Introducció
Aquest mòdul, que forma part de l’assignatura Dret mercantil, recull una de les
parts fonamentals i més significatives de la disciplina: l’estudi de la forma
jurídica dels denominats empresaris socials, és a dir, les societats mercantils.
Les societats mercantils constitueixen actualment la immensa majoria dels

empresaris que actuen en els diferents sectors econòmics. Les societats mer-
cantils, en la mesura que representen una tècnica d’organització de perso-
nes, capitals i idees, han assolit un grau de perfecció tan alt que moltes de
les seves característiques s’apliquen en altres institucions i fins i tot en enti-
tats sense ànim de lucre.
Les societats constitueixen una agrupació de persones que busquen una fina-
litat comuna. Aquestes societats poden adoptar diferents formes. El nostre
estudi se centra en les societats mercantils, és a dir, aquelles que neixen d’un
contracte de societats qualificat de mercantil i, per tant, regulat per les dispo-
sicions del Codi de comerç i per les lleis especials relatives a les societats mer-
cantils. I això té una important conseqüència pràctica: el nou ens que es crea
és un empresari i, com a tal, quedarà sotmès a l’estatut de l’empresari (comp-
tabilitat, auxiliars, dret concursal...) que vàreu estudiar prèviament en el
mòdul corresponent de l’assignatura Introducció al dret.
Objectius
L’objectiu principal i fonamental és estudiar i conèixer les línies essencials del

contingut del mòdul denominat “Dret de societats”.
L’anomenat dret de societats mercantils és constituït per un conjunt de nor-

mes que regulen el naixement, el funcionament i l’extinció de les societats
mercantils. Estudiar-lo i conèixer-lo exigeix dominar les tècniques jurídiques
establertes per al funcionament de les societats, i determinar els interessos
que hi intervenen i la seva protecció.
En definitiva, els objectius bàsics del mòdul denominat “Dret de societats”

són els següents:
1. Acostar-se a la terminologia i a la legislació bàsica del dret de societats.
2. Estudiar les diferents menes de societats mercantils, especialment la socie-

tat anònima i la societat de responsabilitat limitada, pel fet de ser els tipus
societaris més utilitzats i difosos, i perquè constitueixen la forma jurídica
de la gran majoria de les empreses.
3. Estudiar i conèixer, en relació amb el funcionament del dret de societats

mercantils, els mecanismes previstos per a protegir els diversos interessos
que hi intervenen, que són els socis, els creditors de la societat i els tercers
que es relacionen amb la societat.
1. Introducció al dret de societats. Societat i empresa

col·lectiva
1.1. L’exercici col·lectiu de l’empresa. El dret de societats
L’exercici de l’activitat empresarial pot ser a càrrec tant de l’empresari indivi-

dual com de l’empresari social. En una primera fase històrica, la difusió de les Exercici de l’activitat
societats es va basar en l’avantatge de permetre repartir entre diverses perso- empresarial
nes el capital, el risc i l’activitat necessària. En una segona fase, la necessitat

d’augmentar els mitjans que calien, tant econòmics com personals, va anar
desplaçant l’empresari individual del camp de l’activitat industrial i comercial Individual Col·lectiu
fins al punt que actualment, en molts sectors econòmics, la presència de l’em-

presari social és aclaparadora i fins hi ha sectors que estan exclusivament Empresari Empresari
individual social
reservats a les societats per prescripció expressa del legislador (per exemple, el
sector bancari i el d’assegurances).
L’exercici col·lectiu de l’empresa ha esdevingut un dels trets defini-

dors de l’activitat empresarial en el moment actual. Això és degut a
dues causes fonamentals:
1) L’exercici col·lectiu de l’empresa permet associar capitals, perso-

nes i idees.
2) En l’exercici col·lectiu de l’empresa és on s’han produït més

avenços pel que fa a tècniques d’organització i funcionament de l’ac-
tivitat empresarial.
El dret de societats, atès el nombre tan elevat de societats existents, ha meres-

Empresaris socials
cut l’atenció de tota mena d’estudiosos (economistes, comptables, juristes,
El fet que la gran majoria
etc.), de manera que s’ha aconseguit un debat permanent d’idees que ha dels empresaris siguin
permès fer grans avenços en tots els aspectes. empresaris socials és la raó
per la qual tant la normativa
europea com la normativa
El dret de societats, nacional dediquen un cos
de normes a regular la
creació, el funcionament
• En sentit estricte comprèn les societats civils i mercantils. i l’extinció dels empresaris
socials.
• En sentit ampli, abasta a més a més, altres formes jurídiques d’empresa,

com ara cooperatives, fundacions i fins i tot associacions que desenvolu-
pin activitat empresarial.
1.2. Les societats mercantils. Principals trets identificadors
La societat mercantil és l’agrupació voluntària de persones que es vinculen per

mitjà d’un contracte per a constituir un fons patrimonial comú destinat a explo-
tar una empresa amb la intenció d’obtenir-ne uns guanys que seran repartits
entre els socis. !
Entre els principals trets o notes identificadores de la noció de societat mer-
El contracte de societat
cantil cal destacar els següents:
Art. 1665 del Codi civil
(CC): La societat és un
1) Tant el Codi civil (CC) com el Codi de comerç (CCo) defineixen la societat contracte mitjançant el qual
dues o més persones
com un contracte. És un contracte en què participen dues o més persones, tot i s’obliguen a posar en comú
diners, béns o indústria, per
que per excepció una societat anònima o una societat limitada pot ser fundada tal de partir-se’n els guanys.
per una sola persona; són les denominades societats unipersonals. Art. 116 del Codi de comerç
(CCo): El contracte de
companyia, pel qual dues o
més persones s’obliguen a
2) És una associació o agrupació de persones de caràcter voluntari i també de posar en fons comú béns,
caràcter durador, perquè es constitueix per un temps major o menor i, espe- indústria o alguna d’aquestes
coses, per a obtenir-ne
cialment, és una associació organitzada adreçada al fi comú de desenvolupar guanys, serà mercantil, sigui
de la classe que sigui, sempre
l’activitat empresarial. que s’hagi constituït d’acord
amb les disposicions d’aquest
codi.
3) Els socis, en tant que integrants de la societat, han d’aportar o posar en comú Un cop constituïda la
companyia mercantil, tindrà
diners, béns o drets. Es tracta del fons patrimonial que constitueix el patrimoni
personalitat jurídica en tots
de la societat, la quota d’aportació del qual determina la quantia econòmica del els seus actes i contractes.
risc que assumeix cada soci en l’exercici col·lectiu de les activitats empresarials.
4) La societat exigeix la col·laboració dels socis en l’exercici d’una activitat

econòmica comuna. Per aquest motiu, els socis tenen el deure de ser fidels i
lleials entre ells i amb la societat.
5) L’exercici i l’explotació de l’empresa social per part dels socis es produeix amb
el desig d’obtenir-ne un lucre o benefici, a fi de repartir-se els guanys obtinguts.
Tanmateix, un concepte ampli de societat permet englobar-hi societats que no
tenen finalitat de lucre per si mateixes (per exemple, les cooperatives i les agru-
pacions d’interès econòmic).
L’existència a Espanya d’un Codi civil i d’un Codi de comerç, que regulen res-
pectivament el contracte de societat civil i el de societat mercantil, planteja el
problema del criteri de distinció entre tots dos tipus de societats.
Així, es consideren societats mercantils totes les que hagin adoptat una de les
formes previstes pel Codi de comerç i les lleis mercantils especials (col·lectiva,
comanditària simple o per accions, de responsabilitat limitada i anònima), les
quals s’hauran d’inscriure al Registre Mercantil, ja que per a alguns tipus d’a-
questes societats la inscripció té eficàcia constitutiva, de manera que no existei-
xen aquests tipus de societats sense la inscripció (per exemple, per a l’anònima,
la societat comanditària simple o per accions i la de responsabilitat limitada); i
també són mercantils les societats que, sense haver-se inscrit al Registre Mer-
cantil, desenvolupin una activitat empresarial.
I seran societats civils aquelles que, sense haver-se inscrit al Registre Mer-
cantil, tinguin una activitat no mercantil.
1.3. Tipus de societats mercantils
L’article 122 CCo assenyala que les societats mercantils adoptaran alguna de
les formes següents:
1) Societat col·lectiva: és la societat mercantil tradicional de caràcter essen-

cialment personalista, ja que els seus socis intervenen directament en la ges-
tió social i responen personalment, solidàriament i subsidiàriament, amb tots
els seus béns, dels deutes socials.
2) Societat comanditària o comanditària simple: també és de caràcter per-

sonalista, ja que té uns socis col·lectius que responen de la mateixa manera
que els del tipus anterior, i uns altres de comanditaris que no intervenen en
la gestió social i no responen de les pèrdues i els deutes socials fins que hi fan
les seves respectives aportacions.
3) Societat comanditària per accions: es diferencia de la Societat

Capitalista Personalista
comanditària simple en el fet que el capital aportat pels mercantil
socis està representat i dividit en accions i té un règim

Anònima
molt semblant a l’anònima; amb la particularitat que un
Responsabilitat
o diversos socis col·lectius s’encarreguen de l’administra- limitada Limitada
ció de la societat i responen dels deutes socials.
Comanditària Comanditària
per accions simple
4) Societat anònima: prototip de societat capitalista, que
té un capital mínim dividit en accions. Els seus socis no res-
Responsabilitat
ponen mai personalment dels deutes socials i la seva respon- il·limitada
sabilitat envers la societat queda limitada al desemborsa- Col·lectiva
ment de l’import de l’aportació compromesa.
5) Societat de responsabilitat limitada: és un tipus híbrid entre les personalis-

tes i l’anònima, amb un règim que es troba més a la vora de la darrera; té el capi-
tal dividit en participacions i els seus socis no responen dels deutes socials.
1.4. La societat com a negoci jurídic. La societat

com a persona jurídica
Les societats mercantils s’han d’examinar des de l’aspecte contractual i l’as-

pecte institucional. El contracte és el vincle jurídic que aglutina originària-
ment tots els socis fundadors de la societat i posteriorment tots els que s’hi
vagin incorporant; però un cop constituïda, la societat mercantil adquireix
personalitat jurídica en tots els seus actes i contractes.
És a dir, en el contracte hi ha l’origen de la societat, però un cop celebrat

aquest i fets tots els tràmits que la llei estableix, ens trobem en presència d’un
ens jurídic nou i diferent dels socis que la integren, dotat de vida pròpia i
d’òrgans especialment adequats per a actuar, i amb un patrimoni propi i dife-
renciat del dels socis. !
El contracte de societat
El contracte de societat mercantil és un contracte plurilateral d’orga-

nització que serveix per a crear un ens que adquireix personalitat jurí-
dica quan es compleixen determinades formalitats.
El Codi de comerç exigeix com a formalitats constitutives de la societat mer-

cantil (art. 119 CCo):
1) L’atorgament d’escriptura pública davant notari, que reculli el contracte

de societat.
2) La inscripció de la societat mercantil al Registre Mercantil del seu domi-

cili. Cal destacar que l’article 19.2 CCo estableix que la inscripció de les socie-
tats mercantils serà obligatòria, però aquesta exigència no s’ha de considerar
essencial per a l’existència de la societat, sinó simplement un requisit neces-
sari per a la seva regularitat.
Es denominen societats irregulars les que, tenint un objectiu mercantil, no

han complert les formalitats exigides pel Codi de comerç per a constituir-se
(manca del doble requisit de l’escriptura pública i de la inscripció registral, o
senzillament aquest últim). Tot i que a les societats irregulars se’ls nega la per-
sonalitat jurídica, se’ls aplica el règim de societat col·lectiva (la qual cosa sig-
nifica, com veurem, que tots els socis han de respondre personalment, solidà-
riament i il·limitadament dels deutes de la societat).
La persona jurídica
Ja s’ha assenyalat anteriorment que la societat mercantil no és simplement un

contracte; el contracte és l’origen de la societat, però un cop aquesta s’ha
constituït mitjançant els tràmits exigits per la Llei, se li reconeix la persona-
litat jurídica.
La personalitat jurídica té, per a les societats mercantils, les conseqüències

següents: !
1) La societat adquireix la condició de subjecte de dret amb capacitat jurídi-
ca plena, tant per a adquirir i obligar en el tràfic, com per a ser titular envers
els socis de drets i obligacions propis.
2) La societat, per a desenvolupar les seves activitats internes i externes, es

val de l’actuació dels seus òrgans, de manera que els actes realitzats pels repre-
sentants de la societat amb tercers vinculen la societat.
3) La societat adquireix una autonomia patrimonial i és titular, consegüent-

ment, d’un patrimoni propi diferent del dels socis, si bé inicialment és for-
mat per les seves aportacions.
4) Es produeix una separació de responsabilitats entre les de la societat i les

dels socis, ja que la societat respon del compliment de les seves pròpies obli-
gacions amb el seu patrimoni. És per això que en les societats col·lectives i
comanditàries simples, els socis col·lectius responen de forma subsidiària (és
a dir, després de la societat) dels deutes socials.
5) La societat té un nom propi, un domicili i una nacionalitat.
Els supòsits patològics de la personalitat jurídica se centren en l’abús

d’aquesta personalitat, ja que l’experiència ha demostrat que s’ha usat per a
fins que l’ordenament jurídic no ha de protegir (per exemple, quan l’activitat
empresarial s’exercita amb un capital molt reduït, amb la qual cosa el risc de
pèrdues es desplaça cap als creditors; com a instrument per a distorsionar la
nacionalitat de les societats; també com a instrument d’evasió fiscal; etc.). !
L’abús de la personalitat jurídica es corregeix per mitjà de la tesi o doctrina
denominada aixecament del vel jurídic. La doctrina de l’aixecament del vel de
les societats mercantils consisteix a descórrer el “vel” (la societat) per a poder L’expressió aixecament
del vel...
accedir a la responsabilitat i al patrimoni dels socis, i una de les conseqüèn-
cies més generalitzada de la seva aplicació és que es priva als socis dels efec- ... es va originar arran d’una
famosa sentència del tribunal
tes del principi de responsabilitat limitada pels deutes socials. I, en conse- de Londres, de l’any 1897,
en el cas Salomon vs.
qüència, passen a respondre dels deutes socials amb el seu patrimoni, pel fet Salomon Co. Ltd. A Espanya
és una tesi àmpliament
d’haver utilitzat la societat mercantil com a mecanisme d’abús de dret o d’e- utilitzada per a exigir
xercici antisocial del dret per a causar dany a tercers. responsabilitats als socis pels
deutes socials.
1.5. L’empresa familiar
1) Noció i tipologia d’empreses familiars
La noció d’empresa familiar s’estructura sobre la base de tres notes essen-

cials:
a) Pel que fa a la propietat, una part important d’aquesta ha de pertànyer a

una família o propietaris units entre si per llaços familiars.
b) Pel que fa a la direcció i govern de l’empresa, un o diversos propietaris

han de treballar en l’empresa familiar com a directius o membres dels seus
òrgans de govern.
c) Pel que fa a la seva transmissió, el desig i intenció de la família propietà-

ria que l’empresa, i els valors propis assignats pels seus propietaris, es trans-
metin cap a les futures generacions. En conjunt dels valors específics de cada
empresa familiar constitueix el que s’ha anomenat la cultura empresarial

d’una família.
Sobre la base d’aquests elements essencials, proposem la següent noció d’em-

presa familiar: aquella la propietat total o més significativa de la qual per-
tany a un o diversos propietaris units per llaços familiars, participant algun o
alguns dels seus membres en els òrgans de govern i direcció, i el funciona-
ment de la qual està sotmès a uns determinats principis o cultura amb la cla-
ra intencionalitat de ser transmesa a les generacions següents.
L’empresa familiar no s’ha de confondre amb la societat mercantil, si bé, la

majoria de les vegades l’empresa familiar s’estructura en forma de societat
mercantil o fins i tot de grup de societats mercantils.
Podem assenyalar quatre tipus d’empresa familiar:
Empresa de treball familiar
Els propietaris tenen la voluntat de continuar units en la propietat i la intenció

que els membres de la família hi treballin. Això no significa que no es contrac-
tin persones alienes a la família, sinó que la intenció és animar als membres de
la família perquè es preparin per a treballar en l’empresa familiar.
Empresa de direcció familiar
Els propietaris també tenen la voluntat de continuar units en la propietat, però

a diferència de l’anterior la intenció és que solament alguns membres de la famí-
lia hi treballin –els més capacitats per a la direcció– ocupant càrrecs en els òrgans
de direcció o de govern.
Empresa familiar d’inversió
Els membres d’una o diverses famílies estan units per a fer inversions en activi-
tats de negoci, i la seva feina consisteix essencialment en l’adopció de les deci-
sions d’inversió i en el control de les inversions realitzades. En aquesta modali-
tat no hi ha una clara intencionalitat de participar en la gestió i direcció.
Empresa familiar conjuntural
Els membres de la família estan units com a propietaris més per circumstàncies
d’herència que per una elecció voluntària de continuar units. Per això, quan hi
ha oportunitat de vendre la seva part o d’associar-se amb tercers no es rebutgen
aquestes opcions.
Les quatre modalitats descrites no són estàtiques, ja que sovint l’empresa

familiar evoluciona d’un tipus a un altre (un gran nombre neixen com a
empreses de treball familiar i evolucionen cap a empreses de direcció familiar
per acabar essent empreses familiars d’inversió). També ens trobem amb
empreses familiars que tenen algunes característiques de dos tipus o més.
2) Protocol familiar i estatuts socials
Com a instruments idonis mitjançant els quals s’ha de planificar adequada-

ment les solucions relatives al funcionament d’una societat familiar cal dis-
tingir entre:
a) El protocol familiar destinat a recollir els principis fonamentals regula-

dors de les relacions entre la família o famílies propietàries i l’empresa fami-
liar, que permetin donar continuitat a l’èxit de l’empresa.
b) Els estatuts socials de la societat anònima o limitada familiar que han de

recollir aquells principis del protocol familiar que afecten el funcionament
de la societat mercantil.
El nexe entre ambdós instruments ha de ser de coordinació, ja que part dels

principis establerts en el protocol familiar s’han de plasmar de manera con-
creta i detallada en els estatuts socials. És evident que entre les matèries prò-
pies del protocol familiar i el contingut dels estatuts socials es produeixen
moltes coincidències i zones comunes. Per això, és aconsellable realitzar en
primer lloc el protocol familiar, i després procedir a redactar els estatuts
socials de manera coordinada amb l’establert en el protocol familiar.
El contingut d’un protocol familiar ha de ser un vestit fet a mida per a cada
empresa familiar a fi de respectar les peculiaritats de la família propietària i
de la seva cultura empresarial.
El seu contingut més característic fa referència a les qüestions següents:

Determinades empreses
familiars han establert...
a) Valors a transmetre. Es tracta d’identificar de manera concreta els valors
... en la seva cultura la
familiars i empresarials que han d’integrar els principis fonamentals de l’em- realització d’activitats no
lucratives com a senyal
presa familiar i que s’anomena la cultura de cada empresa familiar. d’identitat pròpia i
recentment d’altres han
adoptat el criteri de
b) Tipus d’empresa familiar. Establir les notes característiques del tipus desenvolupar la seva activitat
empresarial tenint especial
d’empresa familiar que es vol ser significa adoptar una posició explícita sobre cura en les mesures
els aspectes més bàsics de les relacions entre l’empresa i la família. de protecció ecològica.
Determinades empreses familiars assenyalen en el seu protocol familiar els

trets que han de tenir els socis no familiars (així, per exemple, es regula la pos-
sibilitat que una part de les accions cotitzin, la possibilitat de tenir com a soci
no familiar un fons de pensions, etc.).
c) La propietat. S’han d’establir les regles de funcionament i exercici de la pro-

pietat de l’empresa familiar, especialment les recomanacions sobre transmissió
d’accions o participacions socials, sobre determinades condicions per a adqui-
rir la condició de soci, sobre política de retribució de socis, sobre beneficis, etc.
d) El treball de membres de la família en l’empresa familiar. Cal establir

les regles que evitin caure en la confusió de propietat i capacitat. En definiti-
va, establir els procediments per a avaluar les qualitats dels membres de la
família que vulguin treballar en l’empresa familiar, sistemes de selecció i pro-
moció, remuneracions i edats de jubilació.
Així, per exemple, establir que els familiars hauran de realitzar uns determi-
nats estudis i pràctiques en empreses diferents de la familiar; un cop comen-
cin a treballar en l’empresa familiar no podran estar subordinats a parents de
grau molt pròxim; que en cas de parella, solament un podrà treballar en l’em-
presa familiar, etc.
e) Òrgans de govern. Cal establir una clara distinció entre els òrgans de
govern de la societat i els òrgans per a les relacions entre els membres de la
família i l’empresa.
Entre els òrgans familiars cal destacar:
• l’assemblea familiar, integrada per tots els membres de la família. L’as-

semblea es reuneix per a donar informació sobre l’empresa familiar, sobre
el protocol familiar, etc.
• el consell de família, integrat per membres significats de la família (bé per

la seva autoritat moral, bé per la seva edat, bé per la propietat que posseei-
xen...). És el màxim òrgan de govern del protocol familiar i les seves fun-
cions essencials són l’aplicació i desenvolupament del protocol familiar i
també participar en el consell d’administració.
• el comitè de liquiditat, que té com a funció estudiar les peticions de liqui-

ditat per part dels familiars propietaris i aconsellar al consell de família
sobre la utilització del fons de liquiditat.
• el comitè de formació i selecció, que té com a funció essencial procurar

la formació dels membres de la família que vulguin treballar en l’empresa
i fer propostes d’acord amb la capacitat i coneixement d’aquest.
• el comitè d’arbitratge amb funcions essencialment de mediació i d’arbi-

tratge per a intentar desactivar els conflictes entre membres de la família
o families que participen en l’empresa. De vegades aquest comitè té assig-
nada la funció d’anomenar a tercers com a àrbitres en ordre a la realitza-
ció d’arbitratges de dret o d’equitat.
2. Les societats col·lectiva, comanditària simple

i per accions
2.1. La societat col·lectiva com a societat mercantil general
Les sigles SC o SRC...

La societat col·lectiva és aquella en què tots els socis, sota una matei-
... identifiquen aquesta forma
xa raó social, s’obliguen a participar en la proporció que estableixin
societària.
dels mateixos drets i obligacions, i responen subsidiàriament, perso-
nalment i solidàriament, amb tot el seu patrimoni, dels deutes socials.
Els trets definidors del tipus societari denominat societat col·lectiva són els
següents:
1) És una societat de caràcter personalista i per tant:
• funciona o actua sota un nom col·lectiu o raó social, format pel nom de
tots els socis, d’uns quants socis o d’un de sol.
• llevat d’un pacte en sentit contrari, tots els socis tenen la facultat de con-
córrer a la direcció i el maneig dels negocis comuns, sense tenir en comp-
te l’import de la seva aportació patrimonial. La dedicació de tots els socis
a la gestió social fa que es concebi com una comunitat de treball.
2) Per mitjà de l’escriptura pública, que recull el contracte societari, i la ins-

cripció al Registre Mercantil, la societat adquireix la seva personalitat jurí-
dica.
3) Encara que la societat té autonomia patrimonial i respon de tots els seus

deutes amb el patrimoni propi, els socis responen personalment, il·limitada-
ment i solidàriament pels deutes socials, si bé de manera subsidiària, ja que
fins que el patrimoni de la societat no resulti insuficient els creditors no
poden accedir al patrimoni dels socis.
La societat col·lectiva és actualment un tipus de societat mercantil que es fa

servir molt poc, perquè es prefereixen altres tipus societaris que limiten la res-
ponsabilitat dels socis pels deutes socials. No obstant això, convé posar en
relleu que la societat col·lectiva manté la categoria de societat general, per-
què es considera que les seves normes són aplicables quan es constitueix una
societat mercantil i no s’han complert les prescripcions establertes per la Llei
(així, a les societats irregulars se’ls aplica la normativa de la societat col·lecti-
va). Les normes de la societat col·lectiva també s’apliquen subsidiàriament a
les agrupacions d’interès econòmic.
2.2. La societat comanditària simple
La societat comanditària simple és una societat mercantil de caràcter

personalista en què coexisteixen socis col·lectius (que responen il·limi-
tadament dels deutes socials i el nom dels quals ha de servir per a for-
mar la raó social) i socis comanditaris, amb una responsabilitat que es
limita a les seves aportacions.
Els trets definidors de la societat comanditària simple són:
1) És una societat personalista, ja que a més dels socis col·lectius també es

Segons el professor
tenen en compte les característiques personals dels socis comanditaris. Garrigues...
... la societat comanditària

2) Igual que en la col·lectiva, també hi ha una comunitat de treball, si bé simple és la societat
personalista dedicada,
només participen en la gestió social els socis col·lectius, ja que els socis en nom col·lectiu i amb
responsabilitat limitada
comanditaris tenen prohibida qualsevol ingerència en la gestió social. per a uns socis i il·limitada
per a uns altres, a explotar
una indústria mercantil.
3) Hi ha socis col·lectius amb un règim que és igual que el dels socis que for-
men part de la societat col·lectiva, al costat de socis comanditaris, prototip
de soci capitalista, que s’obliga a aportar una determinada part del capital
social, a no immiscir-se en la gestió social, i que té una responsabilitat pels
deutes socials limitada a la seva aportació.
4) La raó o denominació social és de caràcter subjectiu i és formada pel

L’abreviatura S. en C.
nom dels socis col·lectius (amb la indicació “i companyia” si només es for- o S.com...
ma amb els noms d’una part dels socis o tan sols amb un). ... identifica aquesta forma
societària.
En l’actualitat, la societat comanditària simple té una difusió escassíssima, ja

que, igual com passa amb la societat col·lectiva, la responsabilitat il·limitada
dels socis col·lectius no resulta gens atractiva.
2.3. La societat comanditària per accions
La societat comanditària per accions és una societat que té el capital divi-

dit en accions i que n’haurà d’encarregar l’administració a un o més socis
(socis col·lectius), que respondran personalment dels deutes socials, men-
tre que els socis comanditaris tenen limitada la seva responsabilitat.
L’article 152 CCo...
… estableix que s’aplicarà

a la societat comanditària
Els trets definidors de la societat comanditària per accions són els següents: per accions la Llei de
societats anònimes, llevat
de tot allò en què resulti
1) Es tracta d’una societat mercantil de caràcter capitalista, ja que tot i la incompatible amb les
disposicions d’aquesta secció.
seva denominació no és una modalitat de la societat comanditària sinó que
presenta un règim molt similar al de la societat anònima, però amb algunes

coses especials.
2) Tots els socis són accionistes, perquè són titulars d’accions en què es divi-
deix el capital social.
3) Hi ha dues categories de socis o accionistes:
• els accionistes administradors, a qui es confia l’administració de la socie-

tat i que responen personalment dels deutes socials com si fosin socis col·lec-
tius, des de que aceptan el seu nomenament com a administradors i fins que
siguin cessats en el càrrec.
• i els socis comanditaris, que com a tals participen en l’adopció d’acords

socials per mitjà de la junta general, de manera semblant als accionistes
d’una societat anònima.
3. La societat anònima
3.1. Introducció i nocions fonamentals
Actualment el règim legal de la societat anònima es troba recollit al Text

refós de la llei de societats anònimes (TRLSA) de 22 de desembre de 1989,
que ha estat objecte de modificacions posteriors. Aquesta normativa (que
coneixem com a Llei de societats anònimes –LSA–) ha adaptat diverses direc-
trius comunitàries en matèria de societats, que tenen l’objectiu, no tant d’a-
conseguir una mateixa legislació en aquest terreny a tots els països de la
Unió Europea (UE), com d’aproximar les legislacions respectives en els
aspectes fonamentals.
3.1.1. Descripció i concepte de societat anònima

Article 1 de la Llei de
societats anònimes TRLSA
El concepte legal de societat anònima recull tres notes fonamentals: capital Concepte. En la societat
social integrat per les aportacions dels socis, divisió del capital en accions i el anònima el capital, que
estarà dividit en accions, serà
fet que els socis no responen amb el seu patrimoni dels deutes socials. format per les aportacions
dels socis, els quals no
respondran personalment
Tanmateix, aquestes notes característiques no constitueixen més que alguns dels deutes socials.
dels trets més destacats del tipus societari denominat societat anònima, i per a
comprendre més bé el concepte de societat anònima s’ha de fer referència a
les característiques següents:
1) Societat capitalista. El capital social és integrat per les aportacions dels

socis, però no es tenen en consideració les seves condicions personals.
2) Societat per accions. El capital social ha d’estar dividit en parts alíquo-

tes denominades accions, les quals confereixen als seus titulars la condició
de soci i, consegüentment, l’exercici dels drets reconeguts a l’accionista, si bé
el grau en què poden exercir-los és assenyalat per la major o menor partici-
pació en el capital social (així, en l’exercici del dret de vot, si cada acció té
un vot qui sigui titular d’un major nombre d’accions podrà exercir el dret de
vot amb més efectivitat).
3) Societat de responsabilitat limitada. L’aplicació del principi de limita-

ció de responsabilitat dels socis pels deutes socials significa que el soci té
l’única obligació d’aportar a la societat l’import econòmic de les accions
que hagi subscrit, i respondrà davant de la societat de l’incompliment d’a-
questa obligació, però sense cap responsabilitat personal pels deutes socials,
amb la conseqüència que els creditors socials no poden atacar el patrimoni
dels socis per a aconseguir la satisfacció dels crèdits que tinguin contra la
societat.
4) Societat de caràcter mercantil. Qualsevol que sigui l’activitat o objecte

que ha de desenvolupar una societat anònima, se la qualifica com a societat
mercantil per la forma i, en conseqüència, s’hi aplica l’LSA i l’Estatut de l’em-
presari (art. 3 TRLSA).
La societat anònima s’ha convertit en el prototip de societat mercantil de

caràcter capitalista, i l’extraordinària difusió d’aquesta figura es deu sobretot
a dues causes:
1) La divisió del capital en accions (que generalment són d’un valor nominal
Societats anònimes
reduït) ha permès canalitzar l’estalvi privat popular cap a grans empreses, amb obertes i tancades
els beneficis consegüents per al desenvolupament industrial i comercial. Tot Societats anònimes tancades
això s’afegeix al fet que les accions són un instrument jurídic apte per a ser són aquelles en què el
nombre de socis es pretén
transmès amb gran rapidesa i flexibilitat, per mitjà de la borsa (mercat de que sigui estable, i per això
les condicions personals dels
valors) o per altres mitjans. socis són rellevants. Quan
els socis estan units per
vincles sanguinis s’anomenen
2) La societat anònima no tan sols és el prototip de les societats de capital o societats tancades familiars.
capitalistes, sinó que també s’ha convertit actualment en un instrument jurí- Societats anònimes obertes
són aquelles en què les
dic de gran polivalència funcional, ja que és la forma jurídica per a l’exerci- condicions personals del soci
tenen poca importància, ja
ci d’empreses molt diverses: societats de poc capital o d’enormes dimensions; que l’única cosa significativa
és el capital que cada soci
societats de capital públic en què la titularitat de les accions és de l’Estat o aporta a la societat i solen
d’entitats públiques (comunitats autònomes, ajuntaments, etc.); societats ober- tenir una base personal molt
àmplia i canviant.
tes, societats tancades, societats d’accionista únic, etc.
3.1.2. L’estructura econòmica: capital i patrimoni
El capital social o nominal és la xifra, expressada en euros que apareix als

estatuts socials i que és el resultat de les aportacions dels socis o del que s’han
compromès a aportar, i que figurarà en el passiu del balanç amb aquesta
denominació. !
Cal fer notar que a partir de l’1 de gener del 2002 solament es podrà utilitzar
l’euro d’acord amb la Llei 46/1998, de 17 de desembre, sobre introducció de
l’euro (LIE), si bé transitòriament i fins al 31 de desembre del 2001 el capital
pot estar expresat en pessetes (essent en aquest cas la xifra mínima de capital
de 10.000.000 de pessetes). (Vegeu punt 3.6.6.).
El patrimoni net, també anomenat capital real, és constituït pel valor

de les aportacions fetes pels socis o pel que s’hagin compromès a apor-
tar i per les reserves i els beneficis no repartits; del total s’ha de deduir
el conjunt dels deutes contrets per la societat anònima en qüestió.
En el moment fundacional es produeix una equivalència entre el capital social

o nominal i el patrimoni net o capital real; però un cop la societat comença a
desenvolupar les seves activitats, mentre que el capital social es manté estable,
el patrimoni net es pot incrementar (en cas de resultats positius) o reduir (en
cas de resultats negatius).
3.1.3. L’estructura organitzativa: socis i organització
La societat anònima, igual que les altres societats mercantils, és l’instrument

que serveix per a donar naixement a una persona jurídica. La persona jurídi-
ca, creada després de la fundació de la societat, ha de desenvolupar una acti-
vitat pròpia, clarament diferenciada dels socis, i això només és possible per
mitjà dels seus òrgans, en els quals participen els accionistes. El soci és con-
siderat individualment com el titular d’una part alíquota del capital social i
com l’integrant de l’organització corporativa de la societat.
En l’organització corporativa de la societat anònima hi ha una clara sepa-

ració de competències entre els òrgans socials; la iniciativa empresarial o
fixació de les grans línies d’actuació empresarial està reservada a la junta
general d’accionistes, mentre que la iniciativa de govern o el funciona-
ment per al desenvolupament de la iniciativa empresarial s’atribueix als
administradors.
3.2. La constitució de la societat anònima
3.2.1. El negoci jurídic fundacional. Escriptura de constitució

i estatuts socials
La fundació de la societat anònima exigeix, com passa per a constituir qual-

sevol societat mercantil, dos requisits (art. 7 LSA):
• l’escriptura pública que recull el contracte de societat;
• la inscripció de l’escriptura al Registre Mercantil, que dóna lloc al naixe-

ment de la personalitat jurídica de la societat.
A l’escriptura de constitució s’hauran d’esmentar les qüestions següents:
1) El nom dels socis.
2) La voluntat dels socis de fundar una societat anònima.
3) Les contribucions dineràries i no dineràries valorables econòmicament

(béns o drets) que cada soci aporta o s’obliga a aportar, amb indicació del
nombre d’accions atribuïdes com a pagament d’aquesta aportació.
4) L’import aproximat de les despeses de constitució.

5) El nombre de persones que són designades inicialment com a administra-

dores de la societat i el nombre dels auditors de comptes, si se’n designessin.
6) Els estatuts socials que han de regir el funcionament de la societat.
Aquests estatuts socials (art. 9 LSA) hauran de tenir en compte, almenys:
• La denominació de la societat.
• L’objecte social o les activitats que l’integren.
• La durada de la societat.
• La data en què començarà les operacions.
• El domicili social.
• El capital social, expressant, si escau, la part del seu valor no desemborsat

(dividend passiu), i també la forma i el termini màxim en què s’haurà de
satisfer.
• El nombre d’accions en què s’hagués dividit el capital social, el seu valor

nominal, la classe i la sèrie, l’import efectivament desemborsat; i de quina
manera estan representades les accions (títols o anotacions en compte).
• L’estructura de l’òrgan al qual es confia l’administració de la societat.
• La manera de deliberar i adoptar els acords dels òrgans col·legiats de la

societat.
• La data de tancament de l’exercici social.
• Les restriccions a la lliure transmissibilitat de les accions, si se n’establissin.
• El règim de les prestacions accessòries, en el cas que se n’establissin.
• Els drets especials que es reserven als fundadors o promotors de la societat.
En definitiva, les mencions del contracte de societat s’incorporen a l’escrip-

tura i, com que s’hi incorporen els estatuts, es recull l’estructura organitzati-
va o corporativa de la societat.
3.2.2. Procediments de fundació: simultània i successiva
El procediment de la fundació simultània consisteix a celebrar en un sol acte

el contracte de societat –entre els fundadors i els promotors– i recollir-lo a
l’escriptura social. En el procediment de fundació simultània el nom de “fun-
dadors” es reserva per a les persones físiques o jurídiques que atorguin l’es-
criptura de constitució i assumeixin totes les accions.
El procediment de fundació successiva serveix perquè, abans de l’atorga-

ment de l’escriptura de constitució pels fundadors, es faci una promoció
pública de la subscripció de les accions per qualsevol mitjà de publicitat o per
l’actuació d’intermediaris financers. En el procediment de fundació successi-
va la denominació de promotors es reserva als qui redacten el programa de
fundació i formulen la crida pública de subscripció d’accions.
Els fundadors i els promotors poden reservar-se drets de contingut econòmic,

amb un valor en conjunt que no pot ultrapassar el 10% dels beneficis nets obtin-
guts en un balanç, un cop deduïda la quota destinada a la reserva legal i per un
període màxim de 10 anys (art. 11 LSA). Generalment, els avantatges dels funda-
dors consisteixen en una major participació en els beneficis.
3.2.3. La subscripció d’accions i el desemborsament

del capital social
Per constituir una societat anònima cal que tot el capital estigui subscrit. La
subscripció d’una acció obliga el soci a realitzar la corresponent aportació
econòmica pel valor de l’acció a la societat. El desemborsament de les
accions implica precisament que el soci lliuri la seva aportació al capital de la
societat, i que a canvi en rebi una acció.
L’estudi del desemborsament del capital social requereix tractar els aspectes
següents:
1) Les aportacions (classes i control)
L’aportació (art. 36 i següents LSA) pot consistir en diners o en qualsevol altra

classe de bé o dret susceptible de valoració econòmica (com ara immobles,
maquinària, marques, primeres matèries, productes acabats i fins i tot una
empresa).
Com a mecanismes de protecció del capital social s’han establert uns con-
Aportacions
trols sobre les aportacions tenin en compte la seva naturalesa: no pecuniàries
Abans de la Llei de societats

a) Aportacions pecuniàries: es poden efectuar en euros o en moneda estran- anònimes vigent, el valor
gera, si bé en aquest segon supòsit se’n determinarà l’equivalència en euros. El d'aquestes aportacions era el
que fixaven els socis de comú
dipòsit de la quantitat del desemborsament el pot fer directament el soci o tam- acord, amb la consegüent
infravaloració o
bé és possible lliurar l’aportació al notari autoritzant de l’escriptura de consti- sobrevaloració que això
podia implicar. Per tal
tució, perquè sigui aquest qui constitueixi el dipòsit a nom de la societat. d’evitar aquesta
problemàtica, s’exigeix
l’informe d’un o més experts
b) Aportacions no pecuniàries: La verificació de la realitat i la valoració de les independents designats pel
Registre Mercantil.
aportacions no pecuniàries es controlen per mitjà de l’exigència d’un informe
d’un o més experts independents designats pel Registre Mercantil. El valor que
s’atorgui en l’escriptura de fundació a les aportacions no pecuniàries no pot
superar en més d’un 20% el valor atribuït per l’expert independent.
A fi d’evitar l’elusió de les normes de control sobre les aportacions no pecu-

niàries i per a salvaguardar l’efectivitat del capital social en els dos primers
anys, a partir de la constitució de la societat, les adquisicions onerosses d’ac-
cions que excedeixin la desena part del capital social hauran de ser aprova-
des per la junta general i se n’hauran d’elaborar dos informes, un a càrrec dels
administradors i un altre a càrrec d’un o més experts designats pel Registre
Mercantil. L’esmentat control no és exigit quan es tracta d’adquisicions com-
preses en les operacions ordinàries de la societat o es realitzen en la borsa de
valors o en subhasta pública.
2) Els dividends passius

Subscripció
i desemborsament
Com ja hem assenyalat, s’anomena dividend passiu a la part de capital social En la societat anònima les
que no ha desemborsat el soci en el moment de subscriure les accions. Ara bé, accions han d’estar totalment
subscrites, però bastarà que
la llei exigeix que, per a constituir una societat anònima, cal que almenys una hi hagi desemborsat almenys
un 25% del valor nominal de
quarta part del capital estigui desemborsat. Aquesta exigència ho és a nivell cada una de les accions
individual o d’acció, de manera que cal que almenys una quarta part del valor perquè la resta de l’aportació
de cada acció s’ha d’efectuar
nominal de cada acció es desemborsi en el moment inicial de la subscripció. en el termini establert en els
estatuts o, en el cas que no
en diguin res, quan ho
Passat el termini establert als estatuts per a pagar els dividends passius, l’ac- decideixin els administradors.
cionista serà morós, situació que provoca els efectes següents:
– L’accionista morós no podrà exercir el dret de vot ni tampoc el dret de

subscripció preferent ni cobrar els dividends.
– La societat podrà optar per reclamar el pagament dels dividends passius amb
els interessos al soci morós o per vendre les accions a compte i risc del soci.
3) Les prestacions accessòries
L’obligació de desemborsar l’import de cada acció constitueix l’obligació prin-

cipal de qualsevol accionista i només mitjançant la subscripció i el desem-
borsament s’adquireix la condició de soci. Ara bé, els socis poden ser obligats,
si ho estableixen els estatuts, a realitzar les denominades prestacions
accessòries, que s’anomenen així per a diferenciar-les de la prestació princi-
pal d’aportació de capital.
Les prestacions accessòries poden consistir en una obligació de fer (així, per
exemple, subministrar determinats productes a la societat, fer prestacions de
serveis o de feina, aportar patents, marques o llicències d’explotació de
patents i marques, etc.), o en una obligació de no fer (els socis es compro-
meten a no realitzar les mateixes activitats que constitueixen l’objecte social
o a no competir-hi).
Els estatuts socials hauran de recollir el contingut de les prestacions accessòries,

les conseqüències del seu incompliment i la retribució, si n’hi ha.
3.2.4. Règim dels actes i contractes conclosos durant

el període fundacional. La societat en formació
i la societat irregular
Recordem que amb l’atorgament de l’escriptura de constitució ja neix la

societat, però no serà una vertadera societat anònima fins que no s'inscrigui
al Registre Mercantil. La societat en formació, és a dir, aquella en què ja
s’ha atorgat l’escriptura pública de constitució però que encara està pendent
de ser inscrita al Registre Mercantil, pot fer actes i contractes en nom seu.
Però, quins?
Quan es regula el règim dels actes i contractes conclosos durant el període

fundacional es pretén conjuminar dos interessos:
– d’una banda, l’interès de la societat per a poder començar a dur a terme

les seves activitats abans de la inscripció al Registre Mercantil i,
– per una altra, l’interès dels socis i tercers que s’hi relacionen.
D’aquesta manera la societat en formació respon amb el patrimoni format per

les aportacions dels socis respecte dels actes i contractes següents (art. 15 LSA):
a) dels indispensables per a la inscripció de la societat;
b) dels fets pels administradors en virtut de les facultats establertes a l’escrip-

tura per a la fase anterior a la inscripció; i
c) dels estipulats en virtut de mandat específic a persones designades a tal fi

per tots els socis.
Un cop inscrita la societat, aquesta assumeix com a propis els actes i contrac-
tes a què ens hem referit anteriorment.
Ara bé, cal distingir la societat en formació i la societat irregular.
La societat en formació es troba en un procés normal de fundació per

a aconseguir ser inscrita. La societat irregular és un supòsit en què els
socis han celebrat el contracte de societat i pretenen actuar en el tràfic
de forma permanent com a societat no inscrita, sense sotmetre’s per
tant a les regles de constitució pròpies de la societat anònima, és a dir,
a la inscripció de l’escriptura pública.
Amb la finalitat de determinar quan finalitza el període de societat en for-

mació i s’entra en el supòsit de societat irregular, s’han fet servir dos cri-
teris:
– l’element subjectiu: que consisteix en la voluntat manifesta dels socis de

no inscriure la societat al Registre Mercantil;
– l’element de caràcter temporal, que consisteix en el fet que hagi transco-

rregut un any des de l’atorgament de l’escriptura sense que se n’hagi
sol·licitat la inscripció.
En relació amb el règim jurídic aplicable a la societat irregular (art. 16 LSA),

cal distingir entre relacions internes i externes:
1) En les relacions internes els socis es troben lligats per un contracte

de societat que els vincula. Ara bé, com que els socis volien constituir una
societat anònima i aquesta no ha adquirit tal condició pel fet de no haver-se
inscrit al Registre Mercantil, qualsevol soci pot instar la dissolució de la socie-
tat i exigir, prèvia liquidació del patrimoni social, la restitució de les seves
aportacions.
2) En les relacions externes s’aplica a la societat irregular el règim de la socie-

tat col·lectiva o el de la societat civil, segons que el seu objecte social sigui de
caràcter mercantil o civil. La sanció per als socis de societats irregulars que
actuen en el tràfic és la pèrdua del principi de limitació de responsabilitat pro-
pi de la societat anònima (vegeu els punts 1.4 i 2.1).
3.2.5. La nul·litat del negoci fundacional
A pesar d’haver-se complert els requisits d’atorgament d’escriptura pública

i inscripció al Registre Mercantil, la societat pot ser declarada nul·la quan,
en el contracte social o en els estatuts, s’incorri en alguna de les causes
següents (art. 34 i 35 LSA):
1) que l’objecte social resulti ser il·lícit o contrari a l’ordre públic.
2) que a l’escriptura o als estatuts de la societat no es consideri la deno-

minació de la societat, o les aportacions dels socis, o la quantia del capital
social, o l’objecte social, o perquè no es respecti el desemborsament mínim
del capital legalment previst (el 25% del valor de cada acció).
3) Per la incapacitat de tots els socis fundadors.
4) Pel fet de no haver concorregut en l’acte constitutiu la voluntat efecti-

va, pel cap baix, de dos socis fundadors en cas de pluralitat (en l’apartat 5
d’aquest mòdul s’aborda l’estudi de les societats unipersonals, és a dir, les

constituïdes en el moment fundacional per un sol soci).
L’efecte principal de la declaració de nul·litat és que s’obre la liquidació de la

societat i, en conseqüència caldrà satisfer els deutes contrets per la societat
amb tercers i, allò que en resti, s’haurà de distribuir entre els socis.
3.3. L’estructura financera
3.3.1. Aproximació al concepte de recursos propis i recursos

aliens
El capital social, que és integrat per les aportacions dels socis, és l’instrument
financer destinat a explotar i desenvolupar les activitats que constitueixen
l’objecte de la societat. El capital social, juntament amb les reserves i el bene-
fici d’exercici no distribuït, constitueixen els fons propis o patrimoni net i
tenen en conjunt la consideració de capital de risc, ja que pot incrementar-
se (en el cas de resultats positius) o reduir-se i fins i tot arribar a perdre’s total-
ment (en el cas de resultats negatius). O sigui que el capital de risc, que per-
tany als accionistes, constitueix un fons financer de risc que aquests
atribueixen a la societat amb finalitat de lucre, però que es pot arribar a per-
dre parcialment o totalment.
Per contra, s’anomena capital de crèdit els recursos financers que fa servir la
societat anònima, la titularitat dels quals, sense integrar-se en el capital social,
pertany a tercers i fins i tot als mateixos accionistes, si bé en aquest supòsit no
actuen en tal condició sinó com a tercers. El capital de crèdit o passiu exigi-
ble té un dret prioritari enfront del capital de risc, ja que en el cas d’insolvèn-
cia de la societat o de la seva liquidació s’haurà de satisfer en primer lloc, i
només un cop cobert completament es podrà reintegrar als accionistes la seva
part en els recursos propis.
Amb el terme infracapitalització fem referència al fet que els fons propis no són
En la pràctica...
suficients per a desenvolupar les activitats de la societat. Es diu que una societat
... es creen societats
està infracapitalitzada quan el capital propi no és suficient per a la classe i el anònimes amb capitals
volum de l’activitat prevista o efectivament duta a terme, respectant els mètodes inferiors als que la societat
necessitaria per a començar
de finançament, és a dir, sense recórrer a crèdit per a cobrir les necessitats de l’activitat, utilitzant crèdits
dels socis a la societat com
finançament a mig o a llarg termini. A fi de superar la infracapitalització de la un procediment per a
societat, en ocasions els accionistes aporten fons que qualifiquen o disfressen de augmentar el capital social
aformalment.
capital de crèdit (crèdits dels socis) per no augmentar la seva participació en el
capital de risc (a vegades fins i tot garantits amb béns de la societat). Una solu-
ció per a la problemàtica que això planteja és que quan la societat es troba en
una situació d’insolvència i no pot atendre amb el seu patrimoni la totalitat del
crèdit de tercers, els crèdits que els socis han concedit a la societat es requalifi-
quen com a recursos propis, i així s’augmenta el grau de recuperació dels crèdits
de tercers.
3.3.2. Els principis configuradors del capital social
Els principis configuradors o ordenadors del capital social són els següents:
1) Principi de capital mínim: el capital de les societats anònimes no podrà

ser inferior a la xifra establerta.
2) Principi d’unitat: la xifra del capital social i el seu règim regulador són Les accions d’una mateixa classe
atorguen els mateixos drets.
únics, independentment que hi hagi diverses classes i sèries d’accions. Les accions d’una mateixa sèrie,
hauran de tenir el mateix
valor nominal.
3) Principi de desemborsament mínim: el capital haurà d’estar subscrit ínte-

grament i s’haurà d’haver desemborsat una quarta part, pel cap baix, del valor
nominal de cada una de les accions (vegeu punt 3.2.3).
4) Principi de realitat i integritat: tant per als desemborsaments pecuniaris

com no pecuniaris s’han establert unes cauteles per a assegurar-ne l’efectivitat i
la integritat (vegeu punt 3.2.3).
5) Principi de determinació: el capital s’haurà d’haver determinat en els

estatuts, on s’expressarà l’import i el nombre d'accions en què estigués divi-
dit, el valor nominal d’aquestes accions, la classe o sèrie, si n’hi hagués més
d’una, i si són representades per títols nominatius o al portador, o per mitjà
d’anotacions en compte (vegeu punt 3.2.1).
6) Principi d’estabilitat: la xifra de capital nominal que ha de figurar als

estatuts no pot ser alterada, amb increments o disminucions, si no és per
mitjà dels procediments i requisits establerts amb aquesta finalitat i amb la
modificació posterior de la corresponent menció estatutària del capital social
(vegeu punt 3.6.3 i 3.6.4).
3.3.3. Les reserves
Les reserves formen part del capital de risc i es nodreixen de l’aplicació del
Reserves Origen Destinació
resultat positiu de l’exercici que no es distribueix entre els socis. Les reserves
exigència compensació
queden així integrades en la societat, com a mecanisme de previsió que acreix Legal
legal de pèrdues
el patrimoni i reforça l’estabilitat de la societat.

imposada el que disposin
Estatutària
pels estatuts els estatuts
Les classes de reserves són: acordada per de lliure

Voluntària
la societat disposició
1) La reserva legal imposada per l’article 214 de l’LSA, en establir que una
xifra igual al 10% del benefici en l’exercici es destinarà a la reserva legal fins
que aquesta arribi almenys al 20% del capital social. La reserva legal només
es podrà destinar a compensar pèrdues en el cas que no hi hagi altres reserves
disponibles per a aquesta finalitat. La seva funció és absorbir les eventuals
pèrdues que doni el balanç en exercicis desfavorables.
2) Les reserves estatutàries. Es denominen així perquè s’han establert en els

estatuts de la societat i tenen com a finalitats les que disposin els mateixos
estatuts.
3) Les reserves voluntàries. Es tracta de dotacions a reserves en relació amb

el resultat positiu de l’exercici, per acord de la junta general d’accionistes. Són
reserves caracteritzades pel fet de ser de lliure disposició, ja que la junta gene-
ral podrà prendre acords que les afectin en qualsevol moment (per exemple,
per a augmentar el capital amb càrrec a aquestes reserves, per a acordar el
repartiment de dividends), etc.
3.3.4. Els recursos aliens
El capital de crèdit és integrat pel conjunt dels recursos aliens que tercers
posen a disposició de la societat per a finançar-la. Les modalitats jurídi-
ques dels recursos aliens són molt diverses (així, per exemple, tenim prés-
tec de diner, obertura de crèdit, descompte d’efectes, etc.). Ara bé, una
manera de classificar els recursos aliens consisteix a distingir els que exi-
geixen una negociació i un contracte individual dels que es formalitzen
en una única operació de crèdit amb molts creditors (les obligacions).
L’obligació és una part alíquota d’un crèdit concedit a la societat anònima

emissora, la qual lliura en contraprestació d’aquest crèdit un valor mobiliari
denominat obligació. La nota més característica de les obligacions és la crida
global i pública a tercers indeterminats que fa la societat anònima perquè li
prestin diners mitjançant l’emissió dels valors denominats obligacions. Amb
aquesta modalitat la societat anònima pot aplegar recursos aliens a partir de
petites quantitats, ja que les obligacions documenten generalment quantitats
molt petites, però és la suma de totes les obligacions emeses i subscrites la que
s’ha de tenir en compte en la societat, als efectes de recursos aliens.
Les obligacions són valors negociables que, igual que les accions, porten
incorporats els drets propis de l’obligació i mitjançant la transmissió del valor
mobiliari es transfereix no solament el crèdit contra la societat anònima emis-
sora, sinó també el conjunt de drets incorporats. Igual que les accions, les
obligacions es poden representar per mitjà de títols (nominatius o al porta-
dor) o per mitjà d’anotacions en compte.
3.4. Les accions
Convé abordar l’estudi de l’acció des d’una perspectiva triple:
1) Com una part del capital social, ja que cada acció representa una part alí-
quota d’aquest capital.
2) Com a fonament de la condició de soci, ja que la condició d’accionista va

lligada a la titularitat de l’acció i aquesta atribueix a l’accionista un conjunt
de drets.
3) L’acció com a valor mobiliari, ja que les accions podran ser representades
per mitjà de títols o per mitjà d’anotacions en compte, i tenen en tots dos
supòsits la consideració de valor mobiliari.
3.4.1. L’acció com a part del capital social

L'acció...
La fixació del valor nominal de les accions és lliure, ja que l’LSA solament exi- ... és el títol que es lliura
a l’accionista subscriptor,
geix que el valor nominal figuri als estatuts i al títol, o a les anotacions en i que representa i incorpora
l’aportació feta o promesa
compte. per ell.
Les accions no es poden emetre per una xifra inferior al seu valor nominal, però
S’anomenen accions
sí per una xifra superior (art. 47 LSA). Quan les accions s’emeten amb valor amb prima...
superior al seu valor nominal es tracta d’una emissió amb prima. La prima
... les que representen un
consisteix en un desemborsament suplementari que els subscriptors de les desemborsament o aportació
accions han de fer efectiu per damunt del seu valor nominal. La finalitat de l’e- al capital de la societat per
una quantitat superior al
missió amb prima és la d’evitar la desvaloració que amb les ampliacions de capi- valor nominal de l’acció.
tal experimenten les antigues accions, pel fet d’incorporar-se les accions noves
a les reserves que la societat tingui constituïdes.
3.4.2. L’acció com a fonament de la condició de soci.

Copropietat i drets reals sobre les accions
La titularitat de l’acció atribueix a l’accionista la condició de soci i els drets reco-

neguts a la Llei i als estatuts, que amb caràcter de mínims estableix l’article 48.2
de l’LSA, i que seran:
1) El de participar en el repartiment dels guanys socials i en el patrimoni resul-

tant de la liquidació.
2) El de subscripció preferent en l’emissió de noves accions o obligacions con-

vertibles en accions.
3) El d’assistir i votar a les juntes generals i el d’impugnar els acords socials.
4) El d’informació.
L’estudi d’aquests drets de l’accionista es tractarà en els apartats correspo-

nents (per exemple, els drets polítics com els d’informació, assistència, vot
i impugnació d’acords socials a l’epígraf 3.5.1, de la junta general d’accio-
nistes).
Ara bé, les accions poden atorgar drets diferents, sempre que pertanyin a dife-
rents classes, la qual cosa ens duu a distingir entre accions ordinàries i accions
privilegiades.
• Les accions ordinàries atribueixen el règim normal de drets.
• Les accions privilegiades concedeixen aquests mateixos drets però amb

caràcter privilegiat o superior en relació amb les accions ordinàries. El
privilegi que poden atorgar aquestes accions ha de ser de contingut
econòmic o patrimonial (per exemple, el dret a percebre un dividend
preferent, el dret de rebre una quota de liquidació més gran respecte
d’accions del mateix valor nominal, etc.) però no pot recaure sobre el
dret de vot o el dret de subscripció preferent. Aquestes accions perme-
ten que en les societats anònimes obertes i de caràcter despersonalitzat
els accionistes accentuïn més el seu caràcter d’inversors que la seva con-
dició de socis.
La normativa reconeix un tipus específic d’accions privilegiades: les accions

sense vot, a les quals se’ls concedeix el dret a percebre un dividend mínim,
a més del dividend que correspongui a les accions ordinàries, en contrapar-
tida a la pèrdua del dret esmentat. Les accions rescatables són una altra
modalitat d’accions privilegiades que afavoreixen les fórmules de finança-
ment de les empreses per mitjà dels mercats financers (Llei 37/1998, del mer-
cat de valors). Les accions rescatables, solament emeses per a les societats
anònimes cotitzades, s’emeten per a ser rescatades o amortitzades per la
societat en unes condicions predeterminades que s’han d’establir als esta-
tuts. La seva finalitat és variada: incrementar els fons propis amb caràcter
temporal, atendre les necessitats econòmiques de l’inversor o les preferèn-
cies dels inversors, etc.
Copropietat. El conjunt de drets que atorga l’acció al seu titular no es pot

dividir. Per aquesta raó, posat que hi hagi diversos propietaris (copropietat)
d’una acció, aquests hauran de designar una sola persona per a exercir els
drets de soci i respondran solidàriament davant de la societat de totes les obli-
gacions que es derivin de la condició d’accionista (les quantitats pendents de
desemborsament per l’esmentada acció podran ser exigides per la societat a
qualsevol dels copropietaris).
Usdefruit d’accions. En el cas de constituir-se un usdefruit sobre accions, l’u-

sufructuari tindrà dret als dividends acordats per la societat mentre duri l’us-
defruit, però la condició de soci només s’atribueix al nu propietari, el qual
tindrà tots els altres drets de soci. No obstant això, es pot establir als estatuts
que la totalitat dels drets de soci o només alguns sigui atribuïda a l’usufruc-
tuari.
Penyora d’accions. En la penyora d’accions el seu titular posa les accions en

possessió del creditor pignoratiu o d’un tercer, per a ser executades en el cas de
no complir amb la seva obligació de pagament o d’una altra mena davant del
creditor pignoratiu. La titularitat dels drets de soci la continua tenint l’accio-
nista, tot i que en els estatuts es pot establir, com en el cas d’usdefruit, que es
confereixen al creditor pignoratiu els drets de soci totalment o parcialment.
Embargament d’accions. L’embargament preventiu persegueix conservar el

valor de les coses a fi de garantir les resultes d’una reclamació judicial. A pesar
de l’embargament d’accions, el titular de l’acció embargada conservarà tots
els drets de soci, llevat que hi hagi disposició contrària dels estatuts.
En el cas d’alienació forçosa derivada de l’execució d’un embargament sobre

accions sotmeses a clàusules estatutàries restrictives de la seva transmissibili-
tat, aquestes clàusules seran aplicables i en conseqüència la societat es podrà
oposar a l’alienació derivada de l’embargament presentant un nou adquiri-
dor, o, si escau, els socis podran exercir el seu dret d’adquisició preferent.
3.4.3. L’acció com a valor mobiliari. La circulació de les accions

i el règim de restriccions a la seva lliure transmissibilitat.
Règim dels negocis sobre les pròpies accions
Les accions són valors mobiliaris negociables. Cal destacar l’aspecte de la

Les accions són valors
negociabilitat, ja que es tracta d’un instrument apte per a ser negociat a dins mobiliaris...
o a fora de la borsa. ... i es poden representar

mitjançant títols o anotacions
en compte.
L’èxit de la societat anònima, com a instrument d’estalvi i de canalització del
desenvolupament industrial, comercial i tecnològic, es va aconseguir en gran
mesura pel fet d’incorporar al document, denominat acció, el valor econòmic
de la inversió i la condició d’accionista. El títol-acció permtia transaccions
àgils i de cost simplificat. Però l’èxit de la societat anònima va desbordar el
maneig de les ingents masses de documents-acció que acudien a la borsa
(mercat de valors) per a ser negociades.
Per aquest motiu, la LSA va permetre l’emissió, l’ús i la circulació de docu-

ments-acció per un sistema no documental que consisteix a representar les
accions per simples anotacions en compte fetes amb ordinador, segons les
noves tècniques de la informàtica. La denominada desmaterialització de l’ac-
ció (en desaparèixer el document-acció) permet una infinitat de transaccions
en un temps breu i sense el risc de perdre o extraviar els documents.
L’LSA, per tant, admet dues formes de representar les accions:
1) Mitjançant l’emissió de títols-acció, és a dir, amb representació

Els estatuts
documental, en la qual es faran constar les dades identificadores de la de la societat...
societat, el valor nominal de l’acció, el número, la sèrie a què pertany i ... determinaran si les accions
si és nominativa o al portador. estan representades per títols
o per anotacions en compte.
2) Mitjançant la representació a través d’anotacions en compte. En les

societats que pretenen que les seves accions es cotitzin a la borsa, és un
requisit necessari que es representin per mitjà d’anotacions en compte.
La circulació de les accions
El règim de transmissió de les accions és el següent en cada cas:
a) Accions representades per mitjà de títols

Accions nominatives
i al portador
• emeses al portador, es transmeten amb el simple lliurament del docu-
Són accions nominatives
ment que representa l’acció. les que mencionen el nom
del titular i són al portador
les que comporten títols
de legitimació anònima,
• emeses en forma nominativa, es transmeten mitjançant el lliurament del perquè no hi consta el nom
títol amb la firma del qui transmet, i un cop notificada la transmissió als del titular.
administradors de la societat, aquests hauran de procedir a anotar el nom

del nou titular al llibre registre d’accions nominatives.
b) Accions representades per mitjà d’anotacions en compte, la transmissió

tindrà lloc per transferència comptable i la inscripció de la transmissió a favor
de l’adquirent li serveix per a adquirir la condició de soci i els drets que això
comporta.
El règim de restriccions a la seva lliure transmissibilitat
En les societats anònimes hi ha establert el principi de la lliure transmissió

de les accions, ja que una de les seves notes característiques és precisament
la lliure transmissibilitat de les accions. Tanmateix, els estatuts socials
poden establir restriccions a la lliure transmissibilitat de les accions, que tan
sols seran vàlides davant de la societat si estan expressament recollides als
estatuts i s’indica el contingut de la restricció. Les restriccions només es
poden imposar a accions emeses nominativament.
La validesa de les clàusules limitadores de la transmissibilitat de les accions

Un exemple de restricció
nominatives exigeix que figurin als estatuts socials i hauran d’estar inscrites extraestatutària
al Registre Mercantil. Per aquesta raó els pactes, entre els accionistes, que
Un pacte de restricció
estableixin restriccions a la lliure transmissibilitat de les accions, com que no per a la transmissió d’accions
al portador no seria
apareixen als estatuts, no podran tenir eficàcia davant de la societat i només admissible estatutàriament,
ja que l’LSA només n’admet
en tindran entre els socis que els hagin subscrit.
pel que fa a accions
nominatives.
Les clàusules de restricció a la lliure transmissibilitat de les accions es poden
classificar en:
a) Clàusules de consentiment o autorització. Consisteixen a condicionar la

transmissió a la prèvia autorització de la societat, i a aquest efecte els estatuts
han de mencionar de forma precisa les causes que permeten denegar-la.
b) Clàusules que estableixen que l’adquiridor ha de reunir certes condicions,

les quals s’hauran d’assenyalar als estatuts; també s’hauran de concretar de
forma objectiva les característiques o condicions de l’adquiridor.
c) Clàusules que estableixen un dret d’adquisició preferent per a tots,

algun o alguns dels accionistes o per a la societat mateixa.
En el cas que s’estableixin clàusules que restringeixin la lliure transmissibi-

litat de les accions, aquestes no podran de cap manera impedir a l’accionis-
ta obtenir el valor real de les seves accions.
Règim dels negocis sobre les pròpies accions
L’LSA conté una regulació dels negocis sobre accions pròpies, segons la qual
poden consistir en:
1) L’autocartera
Les operacions d’adquisició originària (subscripció) o derivativa (adquisició

a tercers que hagin subscrit) per part de la societat, de les seves pròpies
accions, pot donar lloc a la formació de la denominada autocartera (art. del
74 al 79 LSA).
L’adquisició originària està prohibida i la infracció comporta que les

accions subscrites passin a ser propietat de la societat, però seran els funda-
dors o administradors els qui n’hauran de pagar l’import.
En canvi, s’admet l’adquisició derivativa de les pròpies accions o de les

emeses per la societat dominant sota certes condicions, entre altres que el
límit de l’autocartera no podrà ultrapassar el 10% del capital social, i quan
les accions s’hagin admès a cotització aquest límit es redueix al 5%.
En determinats supòsits (art. 77 LSA) s’autoritza les societats anònimes perquè

adquireixin les seves pròpies accions o les de la seva societat dominant de
manera derivativa, sense la necessària observança dels límits i els requisits
assenyalats.
Ara bé, encara que s’autoritzi, com que aquesta situació pot afectar els princi-
pis d’integració i de conservació del capital i l’assignació de facultats entre els
òrgans societaris, es preveuen disposicions destinades a atenuar-ne els efectes
negatius. Així, doncs, les mateixes accions estaran mancades dels drets polítics
que els podrien correspondre, i els drets econòmics inherents a les accions prò-
pies seran atribuïts proporcionalment a la resta de les accions. !
L’article 80 de l’LSA autoritza l’acceptació en garantia d’accions pròpies, però
dins dels límits i amb els mateixos requisits exigits als supòsits d’adquisició deri-
vativa.
L’assistència financera a tercers per a adquirir accions pròpies està prohibida,

Participacions
llevat que serveixi per a facilitar als treballadors de la societat la participació en recíproques directes
el capital (art. 81 LSA).
A B
La infracció de les disposicions de l’LSA en matèria d’adquisició d’accions prò-
pies pot ser sancionada amb la imposició de multa als administradors de la socie- La societat a participa
en el capital de la societat b
tat, amb prèvia instrucció de l’expedient pel Ministeri d’Economia i Hisenda. i aquesta participa
en el capital de a.
2) Les operacions de participació entre societats
Participacions
Poden ser de tres tipus: recíproques indirectes
a) Les participacions recíproques directes (art. del 82 al 85 LSA). Es prohibei- D

xen les participacions recíproques quan les societats implicades posseeixin,
cadascuna, una participació superior al 10% en el capital de l’altra.
A B C
b) Les participacions recíproques indirectes (art. 82 LSA). La prohibició ante-

La societat a controla la
rior es fa extensiva a les ocasions en què s’actuï a través de societats filials, de societat b; aquesta controla
la societat c; aquesta
manera que queden prohibides les participacions recíproques entre societats, controla la societat d,
i la societat d participa
constituïdes indirectament per mitjà de societats filials, de manera circular. en la societat a.
c) Les participacions unilaterals (art. 86 LSA). En aquest cas no hi ha cap

prohibició; s’exigeix exclusivament la notificació de la circumstància de la Participacions
unilaterals
participació unilateral a la societat participada i es declaren suspesos, men-
tre no es faci l’esmentada notificació, els drets corresponents a les accions
A B
integrants de la participació.
La societat a participa
en el capital de la societat b
3.5. Els òrgans societaris: la junta general i els administradors
La societat anònima, per a desenvolupar i fer funcionar les seves activitats

internes i externes, se serveix dels òrgans socials: la junta general d’accionis-
Societat anònima
tes (òrgan deliberant que expressa amb els seus acords la voluntat de la socie-
tat) i els administradors (òrgan executiu encarregat de la gestió permanent de
Òrgan Òrgan
la societat i de representar-la en les seves relacions amb tercers). ! deliberant executiu
3.5.1. La junta general d’accionistes

Junta Administradors
general
Aquest apartat es tractarà des d’una triple vessant: definició, funcionament i
drets dels accionistes.
1) Concepte, classes i competència
La junta general és la reunió o assemblea dels accionistes, deguda-

ment convocats per a deliberar i decidir per majoria sobre els afers
propis de la seva competència. La junta general és un òrgan necessari,
Assumptes de
ja que no pot faltar ni ser substituït per un altre en les seves funcions, la competència...
però no és permanent, ja que els accionistes només es reuneixen quan
... de la junta general
són convocats en junta. d’accionistes:
– Censura de la gestió social
dels administradors.
– Aprovació dels comptes
Les juntes generals ordinàries són les que s’han de reunir periòdicament dins anuals.
dels sis primers mesos de cada exercici per a censurar la gestió social i aprovar, – Modificació dels estatuts.
si escau, els comptes de l’exercici anterior i prendre resolucions sobre l’aplica- – Augment o reducció del
capital social.
ció del resultat (art. 95 LSA). – Emissió d’obligacions.
– Nomenament i separació
dels administradors.
Les juntes generals extraordinàries són totes les que no tinguin el caràcter
– Nomenament de
periòdic anual de les ordinàries (art. 96 LSA). liquidadors i auditors de
comptes.
– Transformació, fusió i
La diferenciació entre juntes generals ordinàries i extraordinàries es basa en la escissió de la societat.
periodicitat de la reunió i no en els afers sobre els quals poden prendre deci- – Dissolució de la societat.
sions. Així, la junta general ordinària pot adoptar acords no tan sols pel que fa
a la censura de la gestió social, l’aprovació dels comptes anuals i la resolució
sobre l’aplicació del resultat, sinó també sobre qualsevol altra matèria reserva-
da a la junta general. La junta general extraordinària només podria adoptar
acords sobre la censura de la gestió social i l’aprovació dels comptes si la jun-
ta general ordinària no s’hagués celebrat en el moment adequat.
2) Convocatòria
La junta general d’accionistes ha de ser convocada pels administradors, tant

si es tracta de la junta ordinària com de l’extraordinària, i s’ha d’indicar la data
de la reunió i els assumptes que s’hi hagin de tractar. L’anunci de convocatò-
ria s’ha de publicar en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME) i en
un dels diaris de més circulació de la província.
Si els administradors no convoquen la junta general ordinària (ha passat el ter-

mini legal) o l’extraordinària (ho han sol·licitat un nombre de socis que repre-
senta almenys el 5% del capital social) ho farà el jutge de primera instància del
domicili social, el qual convocarà la junta prèvia audiència dels administradors
i designarà la persona que l’haurà de presidir. Parlem en aquests casos de con-
vocatòria judicial.
Aquesta necessitat de convocar la junta, atès el caràcter col·legial d’aquest òrgan,

ha de servir per a donar a conèixer a tots els socis la seva celebració –dia i lloc–
i informar-los de les qüestions a tractar. Quan són presents o representats tots
els accionistes i acorden unànimement constituir-se en junta no cal, doncs,
aquesta convocatòria. En aquest cas la junta s’anomena junta universal.
3) Constitució i funcionament de la junta
Mentre que la convocatòria vàlida de la junta exigeix el compliment dels requi-

sits esmentats per a convocar-la, la constitució vàlida de la junta requereix que
hi hagi un nombre determinat de socis presents o representats.
El nombre d’accionistes o quòrum d’assistents que es requereix per a la consti-

tució vàlida de la junta varia depenent del tipus d’acord que es vulgui adoptar:
a) Quan es tracti d’adoptar un acord sobre l’emissió d’obligacions, l’augment

o la reducció de capital, la transformació, fusió o escissió de la societat i, en
general, qualsevol modificació dels estatuts socials, serà necessària:
– en primera convocatòria, la concurrència d’accionistes presents o repre-

sentats que posseeixin, pel cap baix, el 50% del capital subscrit amb dret
de vot.
– en la segona convocatòria bastarà la concurrència del 25% del capital

social; no obstant això, quan hi concorrin accionistes que representin
menys del 50% del capital social subscrit amb dret a vot, els acords ante-
riorment indicats només es podran adoptar vàlidament amb el vot favo-
rable dels dos terços del capital present o representat a la junta.
b) Quan es tracti d’adoptar qualsevol altre acord social diferent dels assenya-
lats a l’apartat anterior, la junta quedarà vàlidament constituïda en primera
convocatòria quan els accionistes presents o representats posseeixin, pel cap
baix, el 25% del capital subscrit amb dret de vot. En segona convocatòria, serà
vàlida la constitució de la junta qualsevol que sigui el capital que hi conco-
rri. !
Tanmateix, per als quòrums d’assistència assenyalats als apartats anteriors, els
estatuts podran fixar un quòrum superior sense arribar mai a exigir la unani-
mitat (per a la primera convocatòria) ni un quòrum superior al 50% (per a la
segona convocatòria), és a dir, superior al legal establert per a la primera.
La junta serà presidida per la persona que determinin els estatuts, si de cas hi
manca pel president del consell d’administració, i si no hi és, per l’accionista
que elegeixin els assistents a la reunió. El president serà assistit per un secre-
tari. Un cop constituïda la mesa de la junta, pel president i el secretari, es for-
marà la llista o relació d’accionistes assistents a la reunió, personalment o
representats, i en el cas que hi hagi prou quòrum es declararà vàlidament
constituïda la junta i s’entrarà en la deliberació de l’ordre del dia. Un cop exa-
minades i deliberades les qüestions que figuren a l’ordre del dia, els accionis-
tes emetran el seu vot per donar lloc a un acord social.
4) L’adopció d’acords socials i la seva impugnació
Els acords es decideixen per majoria simple dels assistents, llevat que
estatutàriament s’hagi establert que per a adoptar determinats acords
s’exigeixi un vot reforçat d’un nombre determinat superior a la majo-
ria simple.
Els acords adoptats i els resultats de les votacions es documentaran en una acta.
Correspon al secretari
A l’acta de la junta també s’expressaran les dades relatives a la seva convocatò- de la junta redactar l’acta
ria i a la seva constitució, un resum dels assumptes debatuts i les intervencions
Malgrat això a sol·licitud
de què s’hagi sol·licitat constància. d’accionistes que representin
almenys l’1% del capital
social, i també per decisió
dels administradors, es podrà
L’acta de la junta pot ser aprovada per mitjà de dos procediments alternatius: requerir la presència de
a) per la mateixa junta a continuació d’haver-se celebrat; i b) dins del termini notari perquè aixequi l’acta
de la junta (acta notarial).
de quinze dies pel president i dos interventors designats, l’un en representació
de la majoria i l’altre de la minoria. L’aprovació constitueix un requisit indis-
pensable per a l’execució de l’acord, ja que aquest es podrà executar a partir de
la data d’aprovació de l’acta.
A més, quan els acords socials adoptats es puguin inscriure al Registre Mer-
cantil, els administradors hauran d’elevar a escriptura pública els esmentats
acords i sol·licitar que s’inscriguin al Registre Mercantil.
Qualsevol accionista, sigui quina sigui la seva participació en el capital social,

està legitimat per a impugnar els acords socials adoptats a les juntes gene-
rals, sempre que hagués fet constar en acta la seva oposició a l’acord impug-
nat, no hagués assistit a la junta o hagués estat il·legítimament privat del vot,
en el cas que els acords socials:
• siguin contraris a la Llei.
• s’oposin als estatuts socials.
• lesionin, en benefici d’un o més accionistes o de tercers, els interessos de

la societat.
La impugnació dels acords socials es tramitarà davant del jutge de primera

instància del domicili de la societat, que podrà acordar la suspensió de l’acord
impugnat, quan els accionistes impugnants representin almenys el 5% del
capital social i així ho hagin sol·licitat.
5) Els drets de l’accionista relacionats amb l’adopció d’acords socials

Drets dels accionistes
en relació amb les juntes
a) Dret d’assistència. Tot accionista té dret a assistir a les juntes generals, si bé – assistència a les juntes
els estatuts poden exigir la possessió d’un nombre mínim d’accions per a assis- – representació
– informació
tir a la junta sense que, en cap cas, el nombre exigit pugui ser superior a l’1 per – deliberació
– vot
1.000 del capital social. – impugnació dels acords
socials
L’exercici del dret d’assistència a les juntes també pot ser condicionat pels esta-
tuts, si exigeixen que els titulars d’accions nominatives i d’accions representades
per anotacions en compte les tinguin inscrites en els seus respectius registres
amb cinc dies d’antelació a aquell en què hagi de celebrar-se la junta; o si exi-
geixen als titulars d’accions al portador, que amb la mateixa antelació hagin
efectuat el dipòsit de les seves accions o del certificat acreditatiu del seu dipòsit
en una entitat autoritzada, en la forma prevista.
b) Dret de representació. Tot accionista que tingui dret d’assistència podrà fer-
se representar a la junta general per una altra persona, accionista o no, per a exer-
cir els seus drets, encara que els estatuts poden limitar aquesta facultat (per
exemple, autoritzant que la representació només pugui ser a favor d’un altre
accionista).
c) Dret d’informació. Comprèn les facultats següents:
• Sol·licitar per escrit, abans de la celebració de la junta o verbalment durant

la celebració, els informes o aclariments que es considerin oportuns sobre els
assumptes compresos en l’ordre del dia. Els administradors hauran de facili-
tar els informes sol·licitats, llevat que, a parer del president de la junta, la
publicitat d’allò que s’hagi sol·licitat pogués perjudicar els interessos socials
(hi haurà obligació de respondre quan els informes siguin sol·licitats per un
accionista o un grup d’accionistes que representin almenys la quarta part del
capital desemborsat) (art. 112 LSA).
• Obtenir de forma immediata i gratuïta còpia dels comptes anuals i, si escau,

l’informe de gestió i l’informe dels auditors de comptes (art. 212 LSA).
• Quan a l’ordre del dia figuri la modificació dels estatuts, també es podrà obte-
nir, de forma immediata i gratuïta, el text íntegre de la modificació dels esta-
tuts proposada i l’informe dels administradors (en els augments de capital
amb aportacions no pecuniàries, amb supressió del dret de subscripció prefe-
rent, i en els casos de transformació, fusió i escissió també tindran el dret a
obtenir la documentació exigida pel que fa al cas).
• Els accionistes podran obtenir certificació dels acords adoptats a les juntes i
fins i tot de l’acta mateix (art. 26 CCo).
d) Dret de deliberació. L’accionista pot emetre la seva opinió o parer fona-

mentat a fi de decantar la votació dels acords en un sentit o en un altre. El pre-
sident de la junta general és qui té la facultat de dirigir el debat i, conse-
güentment, de decidir quan s’ha de considerar prou discutida una qüestió de
l’ordre del dia.
e) Dret de vot. Cada acció dóna dret a un vot, però els estatuts podran exi-
Interès personal/
gir amb caràcter general a tots els accionistes la possessió d’un nombre mínim interès social
d’accions per a exercir personalment el dret de vot (aleshores s’haurà de pro-
En l’exercici del dret de vot
cedir a agrupar accions entre diferents accionistes per a reunir-ne el nombre l’accionista té una àmplia
llibertat, sense més
mínim i poder assistir-hi i votar). Els estatuts també podran fixar amb caràc- limitacions que el respecte
a l’interès de la societat
ter general el nombre màxim de vots que pot emetre un mateix accionista o i a l’ordre públic. Per aquest
les societats pertanyents a un mateix grup. motiu, l’accionista s’ha
d’abstenir d’emetre el seu
vot en aquelles qüestions
f) Dret a impugnar els acords socials. L’accionista, com ja hem assenyalat en què el seu interès personal
entra en conflicte amb
anteriorment, té dret a impugnar els acords il·legals de les juntes. Igualment, l’interès de la societat
o interès social.
els accionistes que representin un 5% del capital social podran impugnar els
acords il·legals del consell d'administració.
3.5.2. Els administradors
Tractarem tot seguit, les característiques de l’òrgan d’administració, les seves

funcions i també quin és el règim de responsabilitat establert pels adminis-
tradors.
1) Concepte i funció
Les societats mercantils, i específicament la societat anònima, per a desenvo-

lupar la seva vida societària i les seves activitats, necessiten un òrgan execu-
tiu que s’encarregui de la gestió interna i externa de la societat i que alhora la
representi en les seves relacions amb tercers.
L’òrgan d’administració, integrat per persones físiques o jurídiques

denominades administradors, és necessari tant en el moment funda-
cional com durant tota la vida de la societat, i és permanent perquè cal
que existeixi i actuï en tot moment. Les seves funcions són la gestió
interna i externa i la representació de la societat davant de tercers.
En l’àmbit intern, atès el seu caràcter d’òrgan permanent, té atribuïdes, entre

d’altres, les facultats següents:
– convocar les juntes generals (art. 94 LSA);
– informar els accionistes (art. 112 i 212 LSA);
– formular i firmar els comptes anuals i redactar l’informe de gestió (art. 171
LSA);
– entregar els comptes anuals als auditors perquè elaborin el seu informe
(art. 210 LSA);
– dipositar els comptes al Registre Mercantil (art. 218 LSA);
– formular un informe i posar aquesta documentació a disposició dels accio-

nistes davant qualsevol modificació dels estatuts, transformació, fusió o
escissió de la societat.
En el pla extern l’òrgan d’administració representa la societat i aquesta

La representació
representació s’estén a tots els actes compresos en l’objecte social. Ara bé, de la societat
l’àmbit de la representació s’estén tant als actes directament compresos en
L’LSA confereix als
l’objecte social com a d’altres actes connexos que constitueixin mitjans auxi- administradors la funció
de representar la societat
liars per a desenvolupar aquest objecte (per exemple, sol·licitar un crèdit o en judici o fora de judici
(art. 129 LSA).
comprar un immoble per a instal·lar-hi el domicili social i desenvolupar les
activitats).
Per tant, davant de tercers, la representació de la societat pels administradors

s’amplia sempre als actes compresos en l’objecte social determinat als estatuts
socials i actes conexos, a fi de no obligar tercers a entrar en l’estudi i la inter-
pretació de les facultats més àmplies o més restrictives que la societat ha vol-
gut donar als seus administradors aportant seguretat al tràfic.
Per últim, cal distingir el poder de representació atribuït per l’LSA als admi-
nistradors, que constitueix la representació legal, mínima i preestablerta atès
el caràcter d’òrgan necessari i permanent de la societat anònima, del poder de
representació dels apoderats representants voluntaris, que seran les persones
elegides pels administradors i que tindran les facultats de representació de la
societat que concretament se’ls hagin atorgat.
2) Possibles estructures de l’òrgan d’administració
L’òrgan d’administració de la societat anònima ha d’adoptar necessàriament

alguna de les quatre estructures o formes que estableix la Llei.
1) Un administrador únic.
2) Diversos administradors que actuïn individualment (solida-

ris).
3) Dos administradors que actuïn conjuntament (mancomu-

nats).
4) Un consell d’administració integrat com a mínim per tres

membres.
El consell d’administració podrà nomenar entre els seus mem-

bres una comissió executiva o un o més consellers delegats.
El consell d’administració com a òrgan col·legiat d’administració de la socie-

tat ha d’adoptar els seus acords amb la presència de la majoria dels membres,
previ debat o deliberació dels punts de l’ordre del dia.
Funcionament del consell d’administració:
1) Designació dels càrrecs del consell (presidents, vicepresidents, secretaris o vicesecre-

taris, etc.).
2) Les sessions del consell hauran de ser convocades pel seu president i amb un ordre
del dia fixat (no cal la convocatòria quan, havent-hi tots els consellers, accepten cele-
brar la sessió i un ordre del dia determinat).
3) Perquè sigui vàlida la constitució del consell han de concórrer a la sessió, presents o
representats, la meitat més un dels seus components.
4) Els acords s’adoptaran per majoria absoluta dels consellers assistents, llevat que els
estatuts exigeixin una majoria reforçada per a tots o per a determinats acords.
5) Per al nomenament de consellers delegats amb facultats permanents s’exigeix el vot

favorable de les dues terceres parts dels components del consell.
6) Les discussions i els acords del consell es reflectiran en un llibre d’actes, i seran fir-
mats pel president i el secretari.
7) Alternativament, el consell pot prendre decisions per escrit sense necessitat de reu-
nió, sempre que no s’oposi a aquest procediment cap conseller.
Els acords del consell són impugnables per qualsevol dels administradors i per
accionistes que representin un 5% del capital social.
3) Nomenament i cessament dels administradors
La designació dels administradors correspon a la junta general, i exerciran el

seu càrrec durant el termini assenyalat als estatuts socials, el qual no pot ser de
més de cinc anys. Podran ser reelegits una o més vegades per períodes de la
mateixa durada màxima.
Per a ser designat administrador no es requereix la condició d’accionista, lle-

vat que els estatuts ho estableixin així. Els administradors hauran de ser per-
sones físiques o jurídiques, si bé en aquest segon supòsit, la persona jurídica
nomenada administrador, haurà de designar una persona física. Els designats
no poden estar subjectes a incompatibilitat, prohibició o inhabilitació per a
exercir el comerç i hauran de tenir capacitat civil per obligar-s’hi.
Els administradors han d’acceptar el nomenament i poden fer-ho en la matei-

La Llei 12/1995
xa junta que els ha designat o en un moment posterior. El nomenament d’ad- d’11 de maig...
ministrador tindrà efecte des del moment que hagi estat acceptat. ... recull les incompatibilitats
d’alts càrrecs de
l’administració per a ser
En cas d’haver-hi un consell d’administració, el principi de designació dels designats administradors de
societats anònimes privades.
administradors per la junta té dues especialitats: l’anomenada representació
proporcional i l’anomenament per cooptació.
a) En el sistema de representació proporcional, les accions que voluntària-

ment s’agrupin fins a constituir una xifra del capital social igual o superior a
la que resulti de dividir aquest capital pel nombre de vocals del consell, tin-
dran dret a designar els administradors que, superant fraccions enteres, es
dedueixin de la proporció corresponent. Els accionistes agrupats per a desig-
nar d’aquesta manera vocals del consell d’administració no podran participar
en la votació de junta que serveixi per a designar la resta de vocals.
b) El sistema de cooptació permet cobrir vacants produïdes a dins del con-

sell d’administració per mitjà d’accionistes designats pel mateix consell d’ad-
ministració. Aquest nomenament només té eficàcia fins a la celebració de la
següent junta general d’accionistes.
Per acabar, també cal esmentar la designació pel jutge d’un o més administra-
dors, els administradors judicials. Aquesta designació es pot produir quan,
mentre està embargat el patrimoni de la societat o la majoria de les seves
accions, el jutge ho considera convenient per a salvaguardar l’interès general.
Transcorregut el temps per al qual van ser nomenats els administradors ces-
saran en el càrrec. També són causes del cessament dels administradors les
següents:
– per acord de la junta general;
– perquè la junta general acorda promoure una acció de responsabilitat con-

tra els administradors;
– per dissolució de la societat;
– per dimissió de l’administrador mateix;
– per la mort de l’administrador;
– i quan el jutge o l’administració pública ho acordin en determinats supò-

sits específics.
Tant el nomenament com el cessament dels administradors s’haurà d’ins-

criure al Registre Mercantil i publicar al BORME, i actuaran per a tercers a partir
d’aquest moment i davant de la societat des del moment que hagin acceptat el
càrrec o els hagi estat notificat el cessament.
4) Retribució dels administradors
La retribució dels administradors haurà d’estar fixada als estatuts, si bé el càrrec

pot ser gratuït.
Es pot establir en forma de sou, de dietes, d’una quantitat determinada anual,

d’una participació en la xifra de negocis o vendes o del benefici net de cada
exercici; en aquest darrer cas només podrà sortir dels beneficis líquids i un cop
hagin estat cobertes les reserves legal i estatutària, i s’hagi reconegut als accio-
nistes un dividend del 4% (o el tipus més alt que els estatuts hagin establert).
La retribució també podrà consistir en el lliurament d’accions (o de partici-

pacions socials) o de drets d’opció sobre aquestes (les anomenades stock
options). Aquest sistema de retribució generalment s’emmarca en l’oferta
d’un pla retributiu per a diversos beneficiaris (que poden no ser administra-
dors sinó directius i empleats de la societat), però en el cas d’administradors Capacitació
s’exigeix que estigui previst de forma expressa en els estatuts socials i reque- dels administradors
rirà un acord de la junta general d’accionistes o de socis per la seva aplicació. Als administradors no
se’ls demana formació o
experiència en gestió
5) La responsabilitat civil dels administradors d’empreses, tot i que
implícitament ho imposa
l’exigència que actuïn amb
la diligència d’un empresari
Els administradors, en l’exercici del seu càrrec, han d’actuar amb la diligència ordenat. Per a determinats
sectors econòmics sí que
d’un empresari ordenat i un representant lleial (art. 127 LSA). També estan s’exigeix qualificació
obligats a guardar secret de les informacions confidencials, fins i tot després professional (com ara per
a les entitats de crèdit).
del seu cessament.
Els administradors respondran davant de la societat, davant dels accionistes i

davant dels creditors socials del dany que causin en l’exercici del seu càrrec:
a) Per actes contraris a la Llei o als estatuts.
b) O per actuar sense la diligència amb què han d’exercir el càrrec (la d’un
empresari ordenat i representant lleial). S’estableix així una mena de res-
ponsabilitat professional de l’administrador, que es produeix encara que no
hi hagi culpa o negligència en el compliment de la seva funció.
Quan l’òrgan d’administració sigui pluripersonal, tots els membres en res-

pondran solidàriament, llevat el que provi que:
– no va intervenir en l’adopció i l’execució del dany i desconeixia l’exis-

tència de l’acord;
– sí coneixia l’acord i va fer tot el convenient per a evitar-ne el dany,
– es va oposar expressament a l’acord (art. 133 LSA).
Atès que els administradors són un òrgan permanent i independent de la jun-

ta general, l’acceptació, aprovació o autorització de l’acte lesiu per la junta L’acció social
general no implica l’exoneració de la responsabilitat. de responsabilitat…
… té com a finalitat la
defensa i reconstrucció del
L’acció social de responsabilitat contra els administradors té caràcter d’ac- patrimoni de la societat; per
això, qui l’exerciti només pot
ció social, ja que es dirigeix a la protecció i la defensa del patrimoni de la
demanar que l’administrador
societat o dels interessos socials per mitjà del rescabalament del dany pro- o administradors demandats
paguin del seu propi
vocat. L’exercici de l’acció social de responsabilitat contra els administra- patrimoni al patrimoni de la
societat per l’import del dany
dors s’atribueix en primer terme a la societat; subsidiàriament, per al cas causat a la societat.
que la societat no l’exercités, als accionistes com a titulars d’un interès indi-
recte en la defensa del patrimoni social; i, en darrer terme, als creditors
L’acció individual
socials, ja que l’erosió del patrimoni social, com a garantia dels seus crèdits, de responsabilitat…
els perjudica.
… té com a finalitat la
defensa del patrimoni
L’acció individual de responsabilitat correspon als socis i als tercers per del perjudicat; per això,
qui l’exerciti pot demanar
actes dels administradors que lesionin directament els interessos d’aquells. directament que
l’administrador o
Es permet que els perjudicats reclamin individualment la indemnització del administradors demandats
paguin del seu propi
dany sofert directament en el seu patrimoni per l’actuació dels administra- patrimoni al patrimoni
dors com a òrgan social (per exemple, quan els administradors priven el del soci o tercer perjudicat
per l’import del dany causat.
soci de l’exercici del seu dret de vot o del cobrament del dividend acordat).
3.6. La modificació dels estatuts socials
La societat anònima com a tècnica d’organització d’empreses és particular-

ment apreciada perquè reconeix legalment a la majoria del capital social la
facultat de modificar els seus estatuts mitjançant acord de junta general. Les
denominades modificacions socials es poden classificar en dues classes: !
1) Modificacions d’estatuts que comporten canviar alguna clàusula esta-
tutària.
2) Modificacions estructurals que, com el seu mateix nom indica, afecten

l’estructura de la societat, i com que estan delimitades en l’ordenament jurí-
dic no se’n poden realitzar més que les expressament regulades (transforma-
ció de la societat anònima en un altre tipus permès, fusió, escissió, cessió glo-
bal d’actiu i passiu, i segregació). Les modificacions estructurals són
examinades, de manera conjunta per a la societat anònima i la societat limi-
tada, al tema 7 d’aquest mòdul.
3.6.1. Els estatuts socials i la seva modificabilitat
Els requisits de forma i publicitat per a modificar els estatuts socials són:
1) Documentació. Informe dels administradors o dels socis que proposen la

modificació, text de la modificació proposada i, en ocasions, informe dels
auditors o de l’expert independent.
2) Publicitat. En l’anunci de convocatòria s’hauran d’expressar amb la degu-

da claredat els extrems dels estatuts que s’hagin de modificar.
3) Informació. Els accionistes podran obtenir de forma immediata i gratuïta

còpies dels documents relatius a la modificació proposada i l’informe o infor-
mes sobre la modificació.
4) L’acord de modificació dels estatuts es farà constar en escriptura pública

que s’inscriurà al Registre Mercantil i es publicarà al BORME.
La tutela dels accionistes en la modificació dels estatuts socials actua de la

manera següent: !
1) Reconeixent un dret de separació a l’accionista disconforme en els casos de
substitució de l’objecte social (art. 147 LSA) i quan es transfereixi el domicili
social a l'estranger (art. 149 LSA).
2) Limitant el poder de la junta general, establint que determinades modifi-

cacions s’hauran d’adoptar amb el consentiment dels accionistes interessats:
per exemple, en modificacions que impliquin noves obligacions per als accio-
nistes (desemborsament de quantitats complementàries) i en la creació, modi-
ficació i extinció anticipada de l’obligació de realitzar prestacions accessòries.
En aquests supòsits la decisió de la majoria no serà vinculant per als socis dis-
conformes.
3) Quan la societat tingui accions d’una altra classe, no bastarà l’acord majo-
ritari de la junta general per a modificar el règim dels drets concedits per qual-
sevol d’aquestes classes d’accions, sinó que caldrà, a més a més, l’acord de la
majoria de les accions pertanyents a la classe o classes afectades, que es prendrà
separadament per a cada classe (art. 148 LSA).
4) Quan la modificació afecti la transmissibilitat de les accions nominatives,

els tenidors que les hagin adquirit sota un règim de circulació que quedarà
modificat i els accionistes afectats que no hagin votat a favor de cada acord
no hi quedaran sotmesos durant un termini de tres mesos, i dins d’aquest
període podran transmetre lliurement les seves accions.
3.6.2. Modificacions relatives a l’objecte social, el domicili

i la denominació
Modificació i substitució de l'objecte social. No s’ha d’identificar la substitu-

ció de l’objecte social per un altre de distint amb qualsevol canvi o modificació
d’aquest objecte. La modificació implica ampliar, reduir o aclarir l’objecte social
existent, mentre que la substitució és canviar-lo per un altre de contingut radi-
calment distint. El dret de separació dels accionistes només és efectiu en el cas
de substitució de l’objecte social. Ara bé, tant en els supòsits de modificació com
en els de substitució de l’objecte social ens trobem en presència d’una modifica-
ció d’estatuts i cal complir els requisits de forma i de fons.
Canvi de domicili. Per a canviar de domicili social dins d’un mateix terme
municipal, llevat de disposició contrària als estatuts, no cal acord de la junta
general i bastarà l’acord dels administradors. I al contrari, el canvi de domi-
cili d’un terme municipal a un altre exigeix acord de la junta general i el com-
pliment dels requisits de forma i de fons de tota modificació d’estatuts. El
trasllat del domicili, del territori nacional a l’estranger, concedeix als accio-
nistes que no hi estiguin d’acord el dret de separació.
Canvi de denominació. El nom de la societat o denominació social compleix

la funció de distingir la societat com a persona jurídica de les altres societats.
Com qualsevol altra modificació estatutària, exigeix l’acord de la junta i
caldrà obtenir una certificació negativa del Registre Mercantil central per a
poder fer servir la nova denominació.
3.6.3. L’augment de capital social
L’augment de capital és un acord de modificació dels estatuts socials en virtut

del qual s’eleva la xifra nominal de capital social que figura als estatuts. Com
que implica una modificació estatutària, comporta que s’hauran de complir els
requisits de forma, fons i publicitat de tota modificació estatutària. (Vegeu el
punt 3.6.1). !
Les modalitats o classes d’augment de capital es poden classificar de la

manera següent:
1) Segons el contravalor de l’augment:
a) Mitjançant noves aportacions pecuniàries, i aleshores serà necessari el

desemborsament total de les accions abans emeses (s’admet que quedi
pendent el desemborsament d’un 3% del capital social).
b) Mitjançant noves aportacions no pecuniàries al patrimoni social, inclosa

la compensació del crèdit o crèdits contra la societat.
c) Mitjançant la transformació de reserves o beneficis que ja figuraven al

patrimoni i que passen al capital social.
d) Pel sistema mixt de combinar el contravalor de l’augment de les noves

accions per mitjà de noves aportacions i de la utilització de recursos pro-
pis de la societat.
2) Tenint en compte el fet que s’emetin o no noves accions, com a conse-

qüència de l’augment:
a) Emissió d’una nova sèrie d’accions (contra aportacions pecuniàries o no

pecuniàries o capitalitzant recursos propis).
b) Sense emetre noves accions, per elevació del valor nominal de les ja exis-
tents, supòsit que només es pot donar amb el consentiment de tots els
accionistes, llevat que es faci el desemborsament íntegre amb càrrec a
reserves o beneficis de la societat.
Procediments d’augment de capital segons la seva repercussió

en el patrimoni de la societat:
1) Quan s’incorporen al patrimoni de la societat noves aportacions dineràries o altres

aportacions no dineràries: emissió de noves accions contra les aportacions dineràries o
no dineràries, o bé, elevació del valor nominal de les accions existents contra les noves
aportacions (capitalització de recursos propis).
2) Quan no hi ha un augment correlatiu del patrimoni social: les noves accions o les pre-
existents es desemborsen o augmenten de valor, respectivament, amb càrrec a beneficis
o a reserves.
3) Disminució del passiu social: conversió d’obligacions en accions o que el desembor-

sament sigui amb càrrec a crèdits no representats amb obligacions (capitalització de
recursos aliens).
La tutela dels accionistes en tot augment de capital actua pels mecanismes

següents: !
1) Dret de subscripció preferent. És el dret de tot accionista, en l’emissió de
noves accions o d’obligacions convertibles en accions, a subscriure’n un
nombre proporcional al valor nominal de les accions que posseeix o de les
que correspondrien als titulars d’obligacions convertibles si exercitessin en Junta d’accionistes.
aquest moment la facultat de conversió. Els drets de subscripció preferent són

transmissibles en les mateixes condicions que les accions de les quals deriven.
El dret de subscripció preferent s’exclou en el cas que l’augment s’efectuï

amb càrrec a reserves (hi ha una assignació gratuïta de les accions als antics
accionistes), quan es tracti de conversió d’obligacions en accions, en l’ab-
sorció d’una altra societat o de la part del patrimoni extingit d’una altra
societat. Quan l’interès de la societat així ho exigeixi, la junta general podrà
acordar, en decidir l’augment de capital, la supressió total o parcial del dret
de subscripció preferent (supressió que generalment es fa quan el contrava-
lor de l’augment es produeix per mitjà d’aportacions no pecuniàries).
2) Dret d’assignació gratuïta a l’accionista quan l’augment de capital es

faci totalment amb càrrec a reserves a beneficis, ja que en aquest supòsit no
es produeix una subscripció de noves accions, sinó una assignació d’accions
als antics accionistes de forma gratuïta i proporcional al valor nominal de
les accions o de les obligacions convertibles que ho siguin.
Mecanismes de protecció del capital social en determinats supòsits

d’augment de capital:
1) En els casos d’augment de capital amb aportacions pecuniàries, aquestes aportacions

s’hauran de dipositar en un compte corrent d’una entitat bancària, a favor de la socie-
tat.
2) En el cas d’augment de capital amb aportacions no pecuniàries, aquestes aportacions

hauran de ser valorades per un expert independent designat pel Registre Mercantil.
3) En el cas d’augment de capital amb càrrec a reserves, els auditors de comptes hauran
de verificar un balanç aprovat o referit a una data compresa en els sis mesos immedia-
tament anteriors a l’acord d’augment de capital.
4) En el supòsit d’augment de capital per compensació de crèdits, un auditor de comp-

tes haurà de verificar que resulten exactes les dades ofertes pels administradors sobre els
crèdits que cal compensar.
3.6.4. La reducció de capital social
Les causes d’ordre econòmic de la reducció de capital social són les se-
güents: !
Finalitats de la reducció
de capital
1) A vegades perquè el capital subscrit resulta excessiu per a les necessitats del
1) La devolució de les
desenvolupament de les activitats de la societat, i en altres ocasions perquè aportacions.
pot resultar beneficiós per al manteniment de la societat eliminar les tensions 2) La condonació
de dividends passius.
internes permetent a un o més socis que l’abandonin. En tots aquests supò-
3) La constitució o
sits hem de parlar de reducció efectiva del capital, ja que no solament es l’increment de la reserva
legal.
redueix la xifra que figura als estatuts, sinó que correlativament i en la matei-
4) La constitució o els
xa quantia minva el valor real del patrimoni social com a conseqüència de les increments de reserves
voluntàries.
devolucions efectuades als socis.
5) El restabliment de
l’equilibri entre el capital
i el patrimoni de la societat,
2) I al contrari, en altres supòsits són les pèrdues que hi ha hagut les que dis- disminuït com a
conseqüència de pèrdues.
minueixen el valor del patrimoni social per sota de la xifra del capital escrip-
turat. En aquests casos es diu que es tracta d’una reducció de capital mera-
ment nominal, ja que no es rebaixa el valor real del patrimoni, que ja ha dis-
minuït, sinó que allò que es redueix és la xifra del capital nominal, i, amb
aquesta finalitat, s’amortitza una part de les accions o se’n redueix el valor
nominal de totes o d’algunes.
L’acord de reducció de capital, com tota modificació estatutària, exigeix ser

adoptat per la junta general amb tots els requisits de forma, de fons i de publi-
citat.
La protecció o tutela dels creditors socials en la reducció de capital es rea-

litza per mitjà de dos mecanismes: !
1) Quan la reducció de capital sigui efectiva, és a dir, amb devolució de patri-
moni i mitjançant la condonació de dividends passius, com que disminueix
la garantia que el patrimoni ofereix als creditors socials, aquests tenen reco-
negut un dret d’oposició, que consisteix en el fet que la reducció no podrà
efectuar-se fins que no se’ls garanteixin els crèdits no vençuts.
2) Quan la reducció de capital tingui com a única finalitat restablir l’equilibri Reducció per sota
del capital mínim
entre el capital i el patrimoni de la societat, disminuït com a conseqüència de
No es podrà acordar una
pèrdues (que tindrà caràcter obligatori quan les pèrdues hagin disminuït l’ha- reducció del capital social
ver de la societat per sota de les dues terceres parts de la xifra de capital social que impliqui situar-lo per
sota de la xifra mínima legal,
i hagi transcorregut un exercici social sense haver-se recuperat el patrimoni) ja que això representaria que
la societat estaria sotmesa a
i quan es redueixi per a constituir o incrementar la reserva legal, es necessi- una causa de dissolució (art.
tarà un balanç aprovat per la junta general i que sigui verificat pels auditors 169 i 260 LSA). S’admet
l’acord de reducció de capital
de comptes. per sota del mínim legal,
sempre que simultàniament
s’acordi la transformació de
Supòsits de reducció de capital en què no actua el dret la societat en un altre tipus
societari respectant el capital
d’oposició dels creditors:
mínim exigit per a aquest
altre tipus i en el cas que
1) Quan tingui com a única finalitat restablir l’equilibri entre el capital i el patrimoni de simultàniament s’acordi
la societat, disminuït com a conseqüència de pèrdues. un augment de capital.
2) Quan tingui com a finalitat la constitució o l’increment de la reserva legal.
3) Quan es realitzi amb càrrec a beneficis o a reserves lliures, o pel camí de l’amortitza-
ció d’accions adquirides per la societat a títol gratuït.
3.6.5. L’operació de reducció i d’augment de capital simultanis L’operació acordió
Consisteix en una reducció

i un augment del capital fets
Es denomina operació acordió la reducció i l’augment de capital realitzats simultàniament.
simultàniament (art. 169 LSA). Aquesta operació de modificar els estatuts Generalment, aquesta
operació societària es
combina una reducció del capital per causa de pèrdues i un augment simul- produeix perquè s’ha de
reduir el capital per causa
tani amb noves aportacions pecuniàries o no pecuniàries, com a mesura per de pèrdues, i l’augment
a salvaguardar la societat a fi que pugui continuar funcionant normalment. simultani de capital amb
noves aportacions és la
Ens trobem davant de dos acords modificadors, però estretament condicio- mesura de salvaguarda
de la societat perquè pugui
nats, de manera que no es podria produir mai l’execució de l’un sense la de continuar funcionant
normalment.
l’altre. També es pot efectuar la denominada operació acordió de manera
voluntària, és a dir, quan les pèrdues no siguin tan greus que obliguin legal-
ment a reduir el capital social. !
Els accionistes, en l’operació acordió conserven un dret de subscripció prefe-
rent en el nou augment de capital.
3.6.6. La redenominació en euros
• Període transitori
Com a conseqüència de la desaparició de la pesseta, les societats ja constitui-

des, que tenen una xifra de capital expresada en pessetes, han de procedir a
la seva conversió a euros.
a) societats constituïdes abans de l’1 de gener de 1999: conversió del

capital social en euros durant el període transitori
En aquest supòsit hi ha dues opcions clarament diferenciades:
– La primera opció consisteix a no efectuar la conversió del capital i deixar,

consegüentment, que aquest continuï denominat en pessetes fins que no
acabi el període transitori (1 de gener de 1999 a 31 de desembre del 2001).
Lògicament l’opció de la permanència del capital en pessetes afectarà les
ampliacions o reduccions de capital que continuaran expressant-se en pes-
setes fins que es produeixi la conversió interpretativa obligatòria a l’euro
per extinció de la pesseta al final de l’anomenat període transitori.
– La segona opció és la de convertir a euros el capital social i per derivació

tota referència al valor nominal de les accions, participacions socials i quo-
tes en què es divideix aquest, durant el període transitori, sense esperar la
conversió automàtica l’1 de gener del 2002. Les societats mercantils que
optin per la conversió del capital social en euros de manera voluntària
durant el període transitori, podran adoptar també la mateixa mesura en
matèria comptable i fiscal, en virtut de la qual podran efectuar els assenta-
ments comptables i la formulació dels comptes anuals en euros (és l’ano-
menada opció euro completa).
b) societats constituïdes a partir de l’1 de gener de 1999: l’expressió del

capital social en euros durant el període transitori de manera voluntaria
Des de l’1 de gener de 1999 i fins al 31 de desembre del 2001, de manera

voluntària, les societats mercantils es podran constituir amb el seu capital
social expressat en euros. Tanmateix, ha de quedar clar que durant el període
transitori es poden seguir constituint societats mercantils el capital de les
quals es podrà expressar encara en pessetes. Ara bé, els beneficis disposats en
l’article 28 LIE, i també el particular règim d’adopció d’acords, no seran d’a-
plicació a aquelles societats que es constitueixin a partir de l’1 de gener de

1999 sense fer constar el seu capital en euros.
c) societats ja constituïdes o que es constitueixin a partir de l’1 de gener

del 2002: la determinació del capital social en euros
– A partir de l’1 de gener del 2002 el capital social d’aquelles societats mer-
cantils ja constituïdes que no hagi estat convertit en euros quedarà
automàticament convertit en euros. És a dir, que es produirà automàtica-
ment la conversió dels nominals expressats en pessetes a euros, encara que
això no implica l’obligació material per a les societats de procedir a aques-
ta conversió.
– Les societats mercantils que es constitueixin a partir de l’1 de gener del

2002 hauran d’establir el seu capital social en euros.
• Operacions per a la conversió
Durant el període transitori que comprèn des de l’1 de gener de 1999 fins al
31 de desembre del 2001, les opcions per a la conversió a l’euro de la xifra del
capital social de les societats mercantils són les següents:
a) Operació de redenominació
Les societats mercantils podran realitzar l’operació de redenominació en

euros de la xifra del capital social mitjançant l’aplicació a la xifra total de
capital social el tipus de conversió fixat l’1 de gener de 1999, arrodonit pos-
teriorment el seu import d’acord amb el que disposa l’article 11 LIE, és a dir,
arrodonint per excés o per defecte al cèntim més pròxim.
Un cop realitzada aquesta operació, és a dir, el valor nominal de cada acció,

participació o quota social es trobarà multiplicant la xifra resultant en euros
per un nombre que expressi la part alíquota del capital social que el valor
nominal d’aquesta acció, participació o quota social representi respecte de la
xifra original expressada en pessetes (art. 21.1 LIE). El valor nominal resultant
en euros de les accions, participacions o quotes socials, no s’arrodonirà, si bé
es pot reduir el nombre de decimals fins a un nombre no superior a 6.
b) Operació de renominació o ajust del valor nominal al cèntim més pròxim
Qüestió totalment diferent de l’operació de redenominació, és l’operació de

renominació o ajust que consisteix en la possibilitat d’ajustar el valor nomi-
nal de les accions, participacions i quotes socials al cèntim més pròxim,
per a la qual cosa s’haurà de fer un augment de capital amb càrrec a reserves
disponibles o, si escau, una reducció de capital mitjançant la creació d’una
reserva indisponible. La denominada operació de renominació, està prevista i
regulada en l’article 28 LIE i gaudeix d’exempcions de drets i impostos, i tam-
bé d’un règim més simplificat que el propi d’aquestes operacions.
c) Operació d’ajust del capital a una xifra d’euro sencera.
Finalment, hem de fer referència a la possibilitat de realitzar una operació de

renominació o ajust del capital a una xifra d’euro sencera, és a dir, sense deci-
mals ni cèntims, la qual no és objecte de regulació en la Llei d’introducció a
l’euro, però entenem que no solament és possible si bé es tracta d’una opera-
ció que necessàriament comportarà un augment o reducció del capital social,
si escau, sotmès tot això al règim general d’aquestes modificacions estatutà-
ries ja que la Llei d’introducció de l’euro no conté cap règim específic sobre
això.
3.7. Procés d’extinció de la societat anònima. La dissolució

i la liquidació
La dissolució és un pressupòsit de l’extinció, però la societat

continua subsistint com a contracte i com a persona jurídica i
no es paralitza la seva activitat; amb la dissolució s’obre en la
vida de la societat el període de liquidació, en què l’activitat
ha d’estar dirigida a cobrar els crèdits, a pagar els deutes, a
fixar l’haver social romanent i a dividir-lo, si escau, entre els
socis. La societat dissolta
Conserva la seva personalitat

jurídica durant el període de
liquidació, encara que la seva
Hi ha supòsits en què la dissolució sense passar per la liquidació permet arri- activitat en aquest temps no
és l’exercici del seu objecte
bar a l’extinció (per exemple, la dissolució per fusió i escissió total i la cessió social, sinó efectuar la seva
pròpia liquidació.
global de l’actiu i del passiu).
La liquidació, diferentment de la dissolució, no és un acte, sinó un conjunt

d’operacions successives per a fer possible el repartiment del patrimoni social
entre els accionistes, previ pagament als creditors socials.
L’extinció de la societat anònima es produeix quan es cancel·len al Registre Mer-

cantil els assentaments que s’hi refereixen. L’extinció de la societat és la seva
mort jurídica, i amb la cancel·lació dels seus assentaments al Registre Mercantil
desapareix la personalitat jurídica (cal recordar que la personalitat jurídica de la
societat comença en el moment que s’inscriu al Registre Mercantil). L’extinció
de la societat mitjançant la cancel·lació dels seus assentaments al Registre Mer-
cantil només és possible quan hagi estat prèviament liquidada en forma i no L’extinció...
hagi deixat creditors impagats, ja que si no aquests creditors podran demanar la
... o mort jurídica
nul·litat i la reobertura de la cancel·lació. de la societat es produeix
generalment quan, acabat
el procés liquidador i de
distribució de l’haver social,
Posat que la societat sigui insolvent, és a dir, que no es puguin satisfer la totali- se’n cancel·len els
tat dels crèdits dels creditors socials, els liquidadors hauran de sol·licitar la assentaments al Registre
Mercantil.
declaració de suspensió de pagaments, o de fallida, si és procedent.
3.7.1. La dissolució
Les causes de dissolució
poden ser...
Les causes de dissolució de la societat anònima són:
... de dues classes: legals
(recollides als sis primers
números de l’article 260 LSA)
1) Per acord de la junta general. i estatutàries (el núm. 7 de
l’art. 260 LSA reconeix que
els estatuts poden establir
2) Per compliment de la durada de la societat establerta als estatuts. altres causes distintes
de les legals).
3) Per conclusió de l’activitat que en constitueixi l’objecte; per la impossibili-

tat manifesta de realitzar el fi social; i per paralització dels òrgans socials, de
manera que en resulti impossible el funcionament.
4) A conseqüència de pèrdues que deixin reduït el patrimoni a una quantitat

inferior a la meitat del capital social, si no és que aquest s’incrementa o es
redueix en la mesura suficient.
5) Per reducció del capital social per sota del mínim legal.
6) Per fusió o escissió total de la societat.
7) Per qualsevol altra causa establerta als estatuts socials.

Publicitat de la dissolució
Els efectes de la dissolució són que la societat conserva la seva personalitat La dissolució de la societat
anònima s’ha d’inscriure al
jurídica i, consegüentment, el seu patrimoni i la seva condició d’empresari Registre Mercantil i l’acord
de dissolució s’ha de publicar
social; i que s’obre el període de liquidació. Precisament perquè la societat al BORME i en un dels diaris
conserva la seva personalitat jurídica durant el període de liquidació, és pos- de més circulació del lloc
del domicili. A partir de la
sible reactivar la societat dissolta, però per a fer-ho és requisit ineludible la dissolució, la societat afegirà
al seu nom la frase “en
desaparició de la causa de la dissolució. liquidació”.
Els administradors de la societat anònima, com a òrgan permanent de la

societat, estan obligats, quan concorri alguna de les causes de dissolució L’acció de responsabilitat
contra els administradors…
que requereixi la declaració de la junta general constatant l’existència de la
causa, a convocar la junta general en un termini de dos mesos. Els admi- … per no promoure la
dissolució de la societat quan
nistradors respondran solidàriament de les obligacions socials per l’incom- concorri alguna de les causes
de dissolució requereix la
pliment de convocar la junta en l’expressat termini de dos mesos, o de no declaració de la junta general
sol·licitar la dissolució judicial, quan la junta no s’hagi constituït o hagués constatant l’existència de la
causa (v. 3.5.2.).
adoptat un acord contrari a la dissolució (art. 262.5 LSA). !
3.7.2. La liquidació
Les operacions de la liquidació han de ser portades a terme pels liquidadors.

Durant el període de liquidació, la societat, com ja s’ha indicat, subsisteix i,
consegüentment, la junta general continua existint. Però l’òrgan d’adminis-
tració desapareix i és substituït pels liquidadors, sempre en nombre senar, els
quals detenen la gestió i representació de la societat per a les operacions que
condueixen a la liquidació. !
Les operacions de liquidació són essencialment les següents:
1) Formulació de l’inventari i el balanç de la societat.
2) Liquidació de l’actiu mitjançant l’alienació dels béns socials i el cobra-

ment de crèdits i dividends passius dels accionistes.
3) Liquidació del passiu exigible o deutes, mitjançant el pagament o la

satisfacció, sent també admissibles transaccions i compromisos.
4) Formulació del balanç final, que haurà de ser aprovat per la junta gene-
ral d’accionistes i haurà de determinar la quota d’actius socials que caldrà que
es reparteixi per a cada acció.
5) Repartiment entre els accionistes de l’haver social resultant.

4. La societat de responsabilitat limitada
4.1. Introducció i nocions fonamentals
4.1.1. Evolució històrica, concepte i notícies sobre la seva

reforma
Els orígens de la societat limitada es remunten a la segona meitat del segle

XIX. L’única forma societària fins aleshores coneguda que permetia exclou-
re la responsabilitat personal dels socis davant de tercers era la societat anò-
nima, la qual no satisfeia adequadament les necessitats de les empreses peti-
tes i mitjanes.
D’aquesta manera sorgeix la necessitat d’un nou tipus societari que

doni resposta satisfactòria a les quatre qüestions essencials següents:
1) Distribuir el risc entre diverses persones o socis.
2) Limitar el risc dels socis a la quantia de la seva aportació al capi-

tal social.
3) Simplificar els tràmits per a constituir la societat i flexibilitzar-ne

l’estructura de funcionament, tot això en comparació amb la societat
anònima.
4) Al contrari de la societat anònima, tenir en compte les qualitats

personals dels socis.
A Espanya, tot i que la regulació de la societat limitada no ocorregué fins a la

Llei de 17 de juliol de 1953, la pràctica notarial contribuí enormement a difon-
dre-la i a fer-ne ús. Precisament perquè l’LSA de 1951 no exigia un capital
social mínim, la societat anònima va tenir una gran polivalència funcional,
atès que servia per a tota mena d’empreses sense distinció de dimensions, i
això va provocar una infrautilització de la societat limitada.
La reforma del dret de societats espanyol per la Llei 19/1989, com que exigia
un capital mínim per a la societat anònima, ha donat lloc al fenomen de la
transformació de la gran majoria de les societats anònimes en limitades, per-
què tenen un capital social mínim molt inferior. El fet que la gran majoria de
les societats de capital siguin societats limitades ha afavorit en part la pro-
mulgació de la nova Llei 2/1995, de 23 de març, de societats de responsabili-
tat limitada (LSRL).
4.1.2. Característiques específiques de la societat limitada:

caràcter híbrid, caràcter tancat i règim flexible
1) Caràcter híbrid
A partir de la clàssica distinció entre societats personalistes i societats capita-

listes, la societat limitada se sol presentar com un tipus mixt o híbrid entre
totes dues categories.
Es tracta d’un tipus societari en què cobren una importància especial els
aspectes contractuals. En efecte, hi ha importants zones reservades a l’auto-
nomia de la voluntat dels socis, que van acompanyades de normes dispositi-
ves amb la utilitat de proporcionar als socis regles estandarditzades que els
evitin els costos de negociar i regular en cada cas i detalladament les seves
relacions.
2) Caràcter tancat
Quan s’al·ludeix al caràcter tancat de les societats limitades no hem de pen-

Les petites i mitjanes
sar en un nombre reduït de socis, sinó en el fet que el denominador comú és empreses
el desig d’una base de socis estable. La identitat i les qualitats personals dels La societat de responsabilitat
socis no són irrellevants per al conjunt. Per aquesta raó, a les societats limi- limitada és l’instrument
adequat per a les petites
tades el legislador ha previst regles que permeten impedir l’entrada d’es- i mitjanes empreses (PIME),
pel seu caràcter de societats
tranys, i aquestes regles poden ser més exigents en els estatuts per decisió dels tancades, pel seu règim més
flexible i perquè són menys
socis mateixos.
costoses que la societat
anònima.
3) Règim flexible
La societat limitada està dotada d’un règim jurídic més flexible respecte al
tipus societari de l’anònima, i aquesta nota característica es pot trobar en qua-
si tots els aspectes de la limitada (constitució, òrgans societaris, modificacions
estatutàries i estructurals, i dissolució i liquidació).
4.2. La constitució de la societat de responsabilitat limitada
4.2.1. La fundació de la societat
En relació amb la constitució de la societat limitada, la Llei de socie-

tats de responsabilitat limitada (LSRL) segueix en gran mesura el règim
de la fundació simultània de l’anònima. S’exigeix que s’atorgui escrip-
tura pública, que haurà de ser inscrita al Registre Mercantil, i, amb
aquesta inscripció, la societat limitada adquirirà la seva personalitat
jurídica (art. 11 LSRL).
A l’escriptura de constitució s’han de recollir les qüestions següents:
1) La identitat del soci (en el cas de societat unipersonal) o socis.
2) La voluntat de constituir una societat de responsabilitat limitada.
3) Les aportacions pecuniàries i no pecuniàries que es facin, amb indica-

ció dels socis que les porten a cap i de les participacions que se’ls lliuren a
canvi.
4) La forma de l’òrgan d’administració i la identitat de la persona o persones

que en són designats administradors.
5) Els estatuts de la societat.
Els estatuts d’una societat limitada hauran de recollir almenys:
1) La denominació de la societat.
2) L’objecte social o les activitats que la integren.
3) La data de tancament de l’exercici social.
4) El domicili social.
5) L’import del capital social, les participacions en què es divideixi, el seu

valor nominal i la numeració correlativa.
6) La manera o maneres d’organitzar l’administració de la societat (adminis-

trador únic, diversos administradors solidaris, diversos administradors man-
comunats i consell d’administració).
4.2.2. Període fundacional. La nul·litat de la societat
En relació amb el període fundacional l’LSRL segueix el règim de la societat

anònima. Si bé a l’LSRL no hi ha un precepte com l’article 7 LSA, que esta-
bleix la publicació al BORME de determinades dades relatives a l’escriptura de
constitució, l’article 21 CCo completa el doble requisit de la inscripció al
Registre Mercantil i de la publicació al BORME. !
El règim de la societat en formació i de la societat irregular de l’anònima s’a-
plica a la limitada per la remissió que en fa l’article 11.3 LSRL a l’LSA. El règim
de la nul·litat de la limitada, regulat als articles 16 i 17 de l’LSRL, segueix el
de l’anònima tret del matís que la manca de desemborsament íntegre del
capital social és una causa de nul·litat, mentre que a l’anònima ho és la man-
ca de desemborsament d’almenys el 25% del capital subscrit.
4.2.3. Les aportacions socials
La regulació de les aportacions pecuniàries de la societat limitada és anàlo-

ga a l’establerta per a l’anònima. S’exigeix, igual que en aquesta, l’acreditació
de l’aportació mitjançant un certificat de dipòsit a nom de la societat en una
entitat de crèdit o mitjançant el lliurament de l’aportació pecuniària al nota-
ri, perquè aquest constitueixi el dipòsit a favor de la societat en una entitat
de crèdit (art. 19 LSRL). !
El règim flexible de la societat limitada respecte a l’anònima es manifesta A la pràctica...
en relació amb les aportacions no pecuniàries, perquè no s’exigeix infor-
... el fet de poder realitzar
me d’expert independent, cosa que facilita una reducció de costos i un aportacions no pecuniàries
sense la valoració d'un expert
règim més àgil i flexible. L’informe d’expert independent que ha de valo- independent provoca
l'elecció de la forma jurídica
rar les aportacions no pecuniàries en l’anònima és substituït a la limitada de societat de responsabilitat
per un règim de responsabilitat establert de la manera següent: limitada, per l'estalvi de
costos en la constitució que
representa, respecte de
l'anònima.
1) En el cas d’aportació no pecuniària en el moment fundacional, els socis
fundadors i els qui adquireixin alguna participació desemborsada per mitjà
d’aportació no pecuniària respondran solidàriament de la realitat i el valor de
les dites aportacions.
2) En el cas d’aportació no pecuniària fruit d’un augment de capital, els

administradors n’hauran de realitzar un informe i respondran per la diferèn-
cia entre la valoració que haguessin fet en aquest informe i el valor real de les
aportacions no pecuniàries. Si s’augmentés el capital, també en respondrien
solidàriament amb els administradors els socis que van fer l’aportació no
Prestació accessòria
pecuniària i els altres socis que no haguessin fet constar la seva oposició a
l’augment o a la valoració; i també els qui adquirissin alguna participació • Prestació accessòria
de fer: el soci assumeix
desemborsada amb aportació no pecuniària. l’obligació de ser
administrador de la societat
si és designat com a tal.
Hi ha la possibilitat de sotmetre’s al règim de valoració per expert indepen- • Prestació accessòria de no
fer: el soci assumeix
dent de la societat anònima, i aleshores queda exclosa la responsabilitat dels l’obligació de no dedicar-se
al mateix tipus d’activitats
socis. que les que constitueixen
l’objecte social de la
societat (en una societat
amb objecte d’activitat
de restaurant, un soci
4.2.4. Les prestacions accessòries assumeix l’obligació de no
treballar com a cuiner o
restaurador en cap altre
restaurant del mateix terme
La possibilitat d’establir prestacions accessòries distintes de les aportacions de municipal).
capital s’admet tant en la societat anònima com en la limitada. L’especialitat • Prestació accessòria de
donar: el soci s’obliga a
de la limitada és que aquestes prestacions accessòries poden vincular-se als prestar diner a la societat
sempre que es compleixin
socis o a les participacions socials. determinades condicions
establertes (quan la societat
assoleixi una determinada
facturació i sempre que els
L’incompliment de les prestacions accessòries és una causa d’exclusió del
seus fons propis no hagin
soci, llevat que demostri que aquest incompliment s’ha degut a causes invo- assolit una determinada
xifra).
luntàries. (Vegeu punt 4.6.2)
4.3. Les participacions socials
Les participacions socials són una part alíquota del capital social. Per
aquesta raó la participació social confereix al soci la condició de mem-
bre de la societat.
Les participacions atribueixen als socis els mateixos drets, llevat que als
estatuts s’estableixin participacions privilegiades (només es poden crear
participacions privilegiades de vot, de dret al dividend i de quota de liqui-
dació). El privilegi concedeix al titular de la participació social un exercici
del dret privilegiat major que l’establert per a una participació del mateix
valor nominal, però no privilegiada (així, per exemple, entre participacions
del mateix valor nominal, les privilegiades tindrien més d’un vot i les no
privilegiades un).
4.3.1. Estatut del soci: drets, obligacions i deures
La participació social atribueix al soci un conjunt de drets, obligacions i deu-

res que conformen el denominat estatut del soci.
1) Drets:
a) De caràcter patrimonial:
• Dret a participar en el repartiment dels guanys socials (art. 85 LSRL).
• Dret a assumir amb preferència un nombre de participacions socials pro-

porcional al valor nominal de les que posseeixi, en el cas d’augment de
capital (art. 75 LSRL).
• Dret a participar en la quota del patrimoni que resulti de la liquidació (art.

119 LSRL).
b) Drets polítics o administratius:
• Dret d’informació (art. 52 i 86 LSRL). Dret a l’examen de la comptabilitat

de la societat (art. 86 LSRL). Dret a l’examen del llibre registre de socis (art.
27 LSRL).
• Dret d’assistència a la junta general i de fer-s’hi representar (art. 49 LSRL).
• Dret de vot (art. 53.4 LSRL).
• Dret d’impugnació dels acords socials (art. 56 LSRL).

2) Obligacions:
• Desemborsament de les aportacions assumides en el moment fundacional

o en els augments de capital.
• Compliment de bona fe de les prestacions accessòries.
3) Deures:
• Deure general de comportament de bona fe davant de la societat.
• Deure d’abstenir-se en l’exercici del dret de vot en aquells assumptes en què

el soci es troba en conflicte d’interessos amb els de la societat (art. 52 LSRL).
4.3.2. El llibre registre de socis
La societat portarà un llibre registre de socis en què es farà constar la titula-

La transmissió
ritat originària i les successives transmissions de les participacions socials. de les participacions...
... es pot documentar tant

La transmissió de les participacions socials ha de constar en document públic i en l’escriptura pública
atorgada davant notari
s’ha de notificar a la societat. L’adquiridor de participacions socials només com en pòlissa intervinguda
per corredor de comerç
podrà exercir els drets de socis davant de la societat a partir del moment que (art. 26 LSRL).
li hagi notificat l’esmentada adquisició.
4.3.3. Règim de la transmissió de les participacions socials
En relació amb la transmissió de les participacions socials, el

caràcter tancat de la societat limitada ha representat dotar-la
d’unes limitacions en la transmissió que actuen a tall de barre-
ra per a impedir l’entrada de tercers aliens als socis.
Barreres...
... per a la incorporació

d’un tercer no soci a una SL:
Per aquesta raó, quan un soci vol transmetre les seves participacions a un ter- – D’adquisició preferent
cer no soci, es poden articular els següents mecanismes protectors: de la resta d’accionistes
o de la societat.
– Consentiment de la junta.
1) Que el soci que transmet hagi d’oferir les seves participacions a la resta de – Exigència de condicions
en l’adquiridor no soci.
socis, i només en el cas que els altres socis no vulguin adquirir-ne podrà ven- – Prohibició a l’adquisició
dre-les a un tercer no soci (dret d’adquisició preferent). També les pot adqui- amb reconeixement del
dret de separació.
rir la mateixa societat.
2) Que hagi d’obtenir el consentiment de la societat mitjançant acord de la

junta general perquè pugui adquirir les participacions un tercer.
3) Exigència, en l’adquiridor no soci, de determinades condicions (per exem-

ple, una professió determinada).
4) Prohibició directa de la transmissió de les participacions, però reconeixent

al soci un dret de separació que li permeti rebre de la societat el valor real de
les seves participacions.
El caràcter tancat de la societat opera fins i tot en el cas de traspàs del soci, ja
que es pot establir estatutàriament un dret d’adquisició de les seves partici-
pacions a favor dels socis supervivents.
La protecció del soci que se’n vol anar de la societat opera per mitjà del reco-
neixement al dret a percebre el valor real de les seves participacions.
4.3.4. Règim de l’adquisició de les pròpies participacions socials
L’LSRL admet que la societat pugui adquirir les seves pròpies participacions,
només quan hi concorrin determinades condicions i es compleixin les limi-
tacions imposades per la societat mateixa. Aquestes limitacions es fonamen-
ten en les conseqüències negatives que l’adquisició de les pròpies participa-
cions té per al patrimoni de la societat i en la utilització que d’aquestes
participacions adquirides (autocartera) poden realitzar els administradors de
la societat. !
4.4. Òrgans socials: junta general i administradors
La noció, la funció i les competències dels òrgans societaris de la societat limi-

tada, és a dir, la junta general de socis i l’òrgan d’administració o els admi-
nistradors de la societat de responsabilitat limitada tenen en les línies essen-
cials el mateix tractament que el de la societat anònima.
El caràcter flexible del funcionament de la societat limitada respecte de

l’anònima s’aprecia especialment en l’alleujament de requisits i costos
pel que fa a la convocatòria junta general de socis, sense que això sig-
nifiqui més que una diferenciació en aquest aspecte pel que fa a l’òr-
gan de les societats anònimes.
4.4.1. La junta general de socis
1) Competència
La competència de la junta general de socis comprèn les qüestions següents:
a) La censura de la gestió social, l’aprovació dels comptes anuals i l’aplicació

del resultat.
b) El nomenament i la separació dels administradors, liquidadors i, si s’escau,

dels auditors de comptes, i també l’exercici de l’acció social de responsabili-
tat contra qualsevol d’ells.
c) L’autorització als administradors per a exercir, per compte propi o aliè, un

tipus d’activitat idèntic, anàleg o complementari al que constitueix l’objecte
social.
d) La modificació dels estatuts socials.
e) L’augment i la reducció del capital social.
f) La transformació, fusió i escissió de la societat.
g) La dissolució de la societat.
h) Qualsevol altre assumpte que determini la llei o els estatuts.
2) Convocatòria
Com ja s’ha assenyalat, la regulació de la junta general de socis segueix en les

línies essencials la regulació de la junta general d’accionistes de la societat anò-
nima llevat del fet que estableix un règim més flexible pel que fa a la convo-
catòria. En efecte, davant del sistema de la societat anònima, que exigeix un
anunci publicat en un diari i al BORME, en la societat limitada es pot, estatutà-
riament, substituir el sistema de la societat anònima mitjançant un únic anunci
publicat en un periòdic o bé per qualsevol procediment de comunicació indivi-
dual i escrita (per exemple, carta certificada amb avís de rebuda, telegrama, etc.).
En definitiva, es permet substituir el sistema rígid i més costós de la societat anò-
nima per altres mecanismes més flexibles i que permeten abaratir costos. !
3) Els drets del soci amb relació amb la junta
Pel que fa als socis, s’han de considerar tres drets: el d’assistència, el de repre-
sentació i el d’informació.
– Tot soci té dret a assistir a la junta general, i el caràcter diferenciador de la

societat limitada respecte de l’anònima impedeix que es pugui exigir, per a
fer efectiu aquest exercici del dret d’assistència, un nombre mínim de par-
ticipacions.
– El dret de representació, en canvi, s’ha concebut de manera restrictiva, per

a impedir l’accés a la junta de socis de qui no en sigui soci, o de parents del
soci que atorgui el dret de representació.
– El dret d’informació comprèn les dues facultats també reconegudes a l’ac-

cionista: sol·licitar informes de l’ordre del dia (art. 51 LSRL) i obtenir còpia
dels documents que recullen els comptes anuals (art. 86 LSRL). El caràcter
en part personalista de la societat limitada justifica el dret del soci a exa-
minar la comptabilitat (art. 86 LSRL), llevat que els estatuts ho prohibei-

xin, mentre que en l’anònima no existeix aquest dret.
4) Funcionament i adopció d’acords socials
En relació amb el funcionament de la junta i l’adopció d’acords socials, per a

L’acta,...
les societats limitades s’ha previst un règim semblant al de les anònimes, amb
... com a document que
les següents peculiaritats: recull allò que ha ocorregut
a la junta general de socis i la
seva documentació per escrit,
a) Majories per a adoptar acords. En la societat limitada els acords socials té el mateix tractament que
a la societat anònima (art. 54
s’han d’adoptar per majoria de vots, sense que s’exigeixi un quòrum de LSRL).
presència directament, ja que la Llei exigeix unes majories de vots segons el
tipus d’acords (art. 53 LSRL).
Els acords socials s’adoptaran amb les majories següents:
1) L’aprovació dels comptes anuals, de l’aplicació del resultat, de la gestió social i del nome-
nament i cessament d’administradors, i també l’exercici d’una acció de responsabilitat en
contra seu, exigeixen la majoria dels vots emesos, sempre que representin pel cap baix un
terç dels vots corresponents a totes les participacions socials.
2) L’augment o la reducció del capital i qualsevol altra modificació dels estatuts socials
requerirà el vot favorable de més de la meitat dels corresponents a totes les participa-
cions socials.
3) La transformació, fusió o escissió de la societat, la supressió del dret de preferència en els

augments de capital, l’exclusió de socis i l’autorització a què es refereix l’apartat 1 de l’arti-
cle 65, requeriran el vot favorable d’almenys dos terços dels vots corresponents a les parti-
cipacions en què es divideixi el capital social.
b) Dret de vot. Cada participació social concedeix al seu titular un dret de

vot, però s’admet crear vots privilegiats en el sentit que, entre participacions
del mateix valor nominal, les privilegiades tinguin més vots que les ordinà-
ries (art. 53.4 LSRL). (Vegeu el punt 4.3).
c) Deure d’abstenir-se de votar (art. 52 LSRL). Quan el soci es trobi en una

situació de conflicte d’interès amb la societat, no podrà exercir el seu dret de
vot (per exemple, per obtenir crèdits o préstecs).
5) L’acord social i els interessos socials
En relació amb la noció d’interès social, d’interès extrasocial de la majoria i

del conflicte d’interessos entre soci i societat, a la societat limitada se li apli-
ca el mateix règim de la societat anònima, tret del deure d’abstenció en el cas
de conflicte d’interès, una qüestió que ja hem examinat a l’apartat anterior.
4.4.2. Els administradors
El règim dels administradors de la societat limitada recull el de l’anònima pel

que fa al concepte, la funció i les possibles estructures de l’òrgan de remissió,
i també pel que fa al règim dels administradors: a) capacitat i prohibicions; b)
nomenaments i cessament; c) retribució, i d) inscripció.
Però també presenta unes característiques pròpies:
1) Durada. Comparada amb els cinc anys de durada màxima del càrrec pre-
vistos per a la societat anònima, a la limitada el termini es pot ampliar i fins
i tot pot ser per a temps indefinit (art. 60). Aquest tret de flexibilitat permet
estalviar els costos periòdics de la renovació del càrrec d’administrador.
2) Consell d’administració. Si bé s’admet per a la limitada el consell d’ad-

ministració (art. 57 LSRL), per a designar-lo no es permet ni el sistema de
representació proporcional ni el de cooptació (el nomenament d’administra-
dors suplents és una alternativa a la prohibició de cooptació).
3) Prohibició de competència. Els administradors de la societat limitada no

podran dedicar-se pel seu compte o per compte d’altri al mateix tipus d’acti-
vitat, o anàleg o complementari, de la societat, llevat que hi hagi autorització
expressa de la junta general (art. 65 LSRL).
4) La prestació de serveis o d’obra per part dels administradors a favor de

la societat requerirà acord de la junta general (art. 67 LSRL). Es tracta d’un
mecanisme protector dels socis minoritaris en les societats mitjanes i petites,
per part dels administradors o d’empreses en les quals tinguin un control.
L’objecte de la prestació no ha d’estar relacionat amb l’activitat de la gestió i
administració de la societat i la prestació a favor de la societat s’ha d’efectuar
per part dels administradors o d’empreses en les quals tinguin un control (per
exemple, un dels administradors amb la seva pròpia empresa s’encarregarà
d’efectuar la distribució dels productes de la societat i, consegüentment,
aquesta li pagarà per aquests serveis el preu pactat).
En relació amb la representació de la societat limitada, la responsabilitat civil

dels administradors i la impugnació d’acords del consell d’administració, a la
societat limitada se li aplica el mateix règim de la societat anònima, en les
seves línies essencials (art. 62 i 63 LSRL).
4.5. La modificació dels estatuts socials
Pel que fa a les modificacions estatutàries, atès el caràcter híbrid de la socie-

tat limitada, la tutela dels socis cobra una significació especial. Així, quan
la modificació impliqui noves obligacions es necessita el consentiment dels
interessats o afectats (art. 71 LSRL). !
En el cas d’augment de capital, el caràcter flexible de la societat limitada
respecte a l’anònima es manifesta en aquestes matèries pel fet que, en l’aug-
ment per compensació de crèdits amb càrrec a reserves i per aportacions no
pecuniàries, se substitueix l’informe de l’auditor o expert independent, si és
procedent, per un informe dels administradors, procediment que abarateix
els costos d’aquest tipus d’operacions.
Al contrari, en la reducció per a compensar pèrdues s’exigeix verificació per

auditor de comptes, atès que l’interès que cal protegir és, a més del dels
socis, el dels tercers o creditors.
4.6. Separació i exclusió de socis
4.6.1. Separació de socis
En les societats capitalistes, els socis estan sotmesos a la regla de la majoria, i

el dret de separació es presenta com una solució equitativa per a harmonitzar
el principi majoritari amb una adequada protecció dels socis minoritaris dis-
sidents davant de determinats acords modificadors del contracte social, que
es consideren de transcendència especial.
El dret de separació es pot definir com la facultat concedida al soci

perquè, en determinats supòsits establerts a la Llei (art. 95 LSRL) i als
estatuts, pugui sol·licitar la baixa en la societat i la devolució de la quo-
ta de liquidació que li correspondria si la societat es liquidés en el
moment que ell se’n va.
Atès que el dret de separació comporta el lliurament de la quota corresponent al

Preferències actuals
soci dissident i això afebleix el principi d’estabilitat del capital, a les societats
En la pràctica es creen més
capitalistes pures com la societat anònima, el dret de separació es considera de societats de responsabilitat
manera molt restrictiva. En canvi, a la societat limitada, com que té un caràcter limitada perquè es necessita
un capital mínim més petit
mixt, en part de societat capitalista i en part de societat personalista, el dret de i perquè són flexibles i
personalitzades, més
separació s’ha tractat de manera generosa, fins al punt que la llista de causes adaptades a la filosofia
de la petita i mitjana empresa.
legals de separació considerada a l’article 95 es pot ampliar als estatuts. !
Les causes legals de separació de socis són les següents:
1) Substitució de l’objecte social.
2) Trasllat del domicili social a l’estranger, quan hi hagi un conveni interna-

cional vigent a Espanya que ho permeti, amb manteniment de la mateixa per-
sonalitat jurídica de la societat.
3) Modificació del règim de transmissió de les participacions socials.
4) Pròrroga o reactivació de la societat.
5) Transformació en societat anònima o civil, cooperativa col·lectiva o co-

manditària, simple o per accions, i també en agrupació d’interès econòmic.
6) Creació, modificació o extinció anticipada de l’obligació de realitzar pres-

tacions accessòries, llevat que hi hagi disposició contrària en els estatuts.
Com que les causes legals de separació tenen com a pressuposició determina-
des modificacions estatutàries o estructurals, tan sols estaran legitimats per a
exercir aquest dret aquells socis que no hagin votat a favor de l’acord i que
l’exerceixin en un termini d’un mes, a partir de la data en què han conegut
l’adopció de l’acord (art. 97 LSRL).
4.6.2 Exclusió de socis
Com a manifestació del caràcter parcialment personalista de la societat limita-

da, es pot resoldre el contracte de societat en els supòsits d’incompliment d’al-
guns dels socis que incorrin en alguna de les conductes següents (art. 98 LSRL):
1) Incompliment de les prestacions accessòries.
2) Violació de la prohibició de competència pel soci administrador.
3) Quan el soci administrador hagués estat condemnat per sentència ferma a

indemnitzar la societat pels danys i perjudicis causats per actes contraris a la
Llei o als estatuts, o realitzats sense la diligència deguda.
Estatutàriament es pot ampliar la llista legal de causes d’exclusió dels socis.
El procediment per a excloure un soci exigeix acord de la junta general, en el

qual no podrà votar el soci que es pretén excloure; l’acord de la junta general és
impugnable i, consegüentment, revisable pels tribunals. !
4.6.3. Valoració de les participacions i reemborsament.

Reducció del capital
En relació amb la valoració de les aportacions, mecanisme indispensable

per a poder reemborsar la seva participació econòmica en la societat al soci
que se’n separa o n’és exclòs, hi intervindrà un auditor de comptes quan no
hi hagi acord sobre el valor de les participacions o sobre la persona que hagi
de valorar-les o sobre el procediment que s’ha de seguir per a valorar-les, entre
la societat i el soci exclòs o separat.
En els dos mesos següents a la recepció de l’informe de valoració, els socis afec-
tats tindran dret a obtenir el reemborsament del valor de les participacions
socials de què són titulars, les quals quedaran amortitzades (art. 101 LSRL).
Els socis a qui s’hagués reemborsat el valor de les participacions amortitzades

estaran subjectes al règim de responsabilitat pels deutes socials establert per
al cas de reducció de capital per restitució d’aportacions (art. 103 LSRL). És a
dir, el soci continua responent davant dels creditors de la societat per l’import
del que ha percebut, ja que altrament la separació o l’exclusió de socis servi-
ria d’instrument per a poder disminuir el patrimoni social davant de tercers

creditors.
Un cop efectuat el reemborsament del valor de les participacions al soci que se

separa o és exclòs, cal ,com deiem, amortitzar les seves participacions i conse-
güentment reduir la xifra nominal del capital social (art. 102 LSRL). !
4.7. Dissolució i liquidació
La dissolució i la liquidació constitueixen dues fases d’un procediment més

complex, que s’obre amb la causa de dissolució, continua amb la liquidació,
la divisió de l’haver social i s’acaba amb l’extinció o desaparició jurídica de la
societat.
La societat de responsabilitat limitada es dissoldrà per les causes següents (art.

104 LSRL):
1) Per compliment del termini fixat als estatuts, conforme al que estableix
l'article 107.
2) Per acord de la junta general, adoptat amb els requisits i la majoria esta-
blerts per a modificar els estatuts.
3) Per la conclusió de l’empresa que en constitueixi l’objecte, per la impossi-

bilitat manifesta d’aconseguir el fi social, o per la paralització dels òrgans
socials, de manera que resulti impossible el funcionament de l’empresa.
4) Per falta d’exercici de l’activitat o les activitats que constitueixin l’objecte

social durant tres anys consecutius.
5) A conseqüència de pèrdues que deixin reduït el patrimoni comptable a

menys de la meitat del capital social, si no és que s’augmenta o es redueix en
la mesura suficient.
6) Per reducció del capital social per sota del mínim legal.
7) Per qualsevol altra causa establerta als estatuts.

L’article 105 LSRL...
L’article 104 LSRL, en enumerar les causes legals de dissolució, presenta res- ... recull la mateixa tècnica
pecte a l’article 260 LSA les diferències següents: sancionadora de l’article
262 LSA, en establir la
responsabilitat solidària
dels administradors per tots
a) No inclou la fusió i l’escissió total. els deutes socials, quan no
facin el que cal perquè
s’adopti l’acord de dissolució
b) Hi afegeix com a causa de dissolució la falta d’exercici de l’activitat o activi- i s’iniciï la liquidació de la
societat.
tats que constitueixen l’objecte social durant tres anys consecutius.
c) Quan es produeix la reducció del capital social per sota del mínim legal, si
l’esmentada reducció és conseqüència del compliment d’una llei (per exemple,
per separació o exclusió de socis), la societat només es dissoldrà si un cop trans-
corregut un any des de l’acord de reducció no se n’hagués inscrit al Registre Mer-
cantil la transformació, la dissolució o l’augment de capital fins a una xifra igual
o superior al mínim legal (art. 108).
El procés de la liquidació de la societat dissolta (concloure les operacions pen-

dents i realitzar les noves que calguin per a la liquidació de la societat, percebre
els crèdits i pagar els deutes socials) té en la societat limitada una regulació molt
semblant a la de l’anònima.
4.7.1. Dissolució parcial per separació i exclusió de socis
Com ja s’ha assenyalat a l’apartat 4.6, la separació i exclusió de socis exigeix una
valoració del patrimoni net de la societat per a poder calcular, d’aquesta mane-
ra, el valor de les participacions dels socis que se separen o són exclosos. Per
aquesta raó es parla d’una dissolució parcial com a conseqüència de la separa-
ció o exclusió de socis, ja que per al càlcul del valor de les seves participacions
s’actua com si la societat s’anés a dissoldre i a liquidar totalment, encara que
l’esmentat càlcul només és eficaç amb vista a la valoració de les participacions
dels socis que se separen o queden exclosos.
5. La societat unipersonal anònima

i de responsabilitat limitada
5.1. La societat unipersonal. La XII Directiva i la Llei

de societats de responsabilitat limitada
La societat unipersonal permet als empresaris individuals aconseguir

el benefici de la limitació de responsabilitat dels deutes per la seva
activitat empresarial sense haver d’acudir a l’instrument de societats
anònimes o limitades fictícies, que aparenten l’existència d’uns
quants socis que en realitat són testaferros de l’empresari o soci únic.
• Una primera raó en el temps, per a regular la societat unipersonal, és la

constituïda pel desig legítim d’un sector dels operadors del mercat, és a dir,
dels empresaris individuals, d’utilitzar el principi de la limitació de res-
ponsabilitat. Es tracta d’una reivindicació antiga (formulada pel jurista
austríac Pisko l’any 1910, en la seva proposta de limitació de responsabi-
litat per a l’empresari individual), però constant i més acusada en els
darrers temps.
• La segona raó obeeix a la necessitat d’incorporar al dret de societats espan-

yol les disposicions contingudes a la Directiva 89/667 de la Comunitat
Econòmica Europea (CE), de 21 de desembre de 1989 (XII Directiva comu-
nitària en matèria de societats), relativa a la societat de responsabilitat
limitada de soci únic.
La reforma de l’LSRL de 1995 va implicar el decantament cap a l’opció società-

ria, i d’aquesta manera s’evita la dificultat de configurar i delimitar el règim
de funcionament del patrimoni separat, de l’empresari individual que no
queda afectat pels deutes derivats del tràfic empresarial.
La versatilitat funcional de la societat unipersonal de responsabilitat limitada:
1) La societat unipersonal facilita l’accés del petit empresari al mercat, en con-

dicions d’igualtat i sense un risc major per als creditors que el propi de les
societats pluripersonals de capital.
2) Obre la possibilitat de l’organicisme de tercers.
3) Facilita la conservació de l’empresa més enllà de la vida del soci únic i sim-
plifica el procés hereditari.
4) Permet fer jurídicament autònomes unitats empresarials, i així en facili-

ta la transmissió.
5) Facilita l’expansió de l’activitat empresarial mitjançant la cessió total o

parcial de les participacions socials. Fins i tot el procediment d’augment de
capital constitueix un expedient àgil i simple per a abandonar l’activitat
empresarial si escau, o per a incorporar-hi capital nou.
6) Finalment, ofereix la possibilitat de reorganitzar les empreses en el si

dels grups de societats. Precisament l’exposició de motius de l’LSRL es fa
ressò d’aquesta opció, quan afirma que “aquesta Llei s’inclina per aquella
orientació que considera més oportú admetre la unipersonalitat originària
en l’àmbit de la societat de responsabilitat limitada, des d’una perspectiva
que pot servir tant per a l’empresa petita com per a la mitjana”.
5.2. Delimitació legal dels supòsits d’unipersonalitat:

unipersonalitat originària i unipersonalitat
sobrevinguda
L’article 125 de l’LSRL delimita els següents supòsits d’unipersonalitat:
1) Unipersonalitat originària. S’admet tant la societat originàriament uni-

personal fundada per persona natural com per persona jurídica (art. 125a).
2) Unipersonalitat sobrevinguda. L’article 125b admet també la uniper-

sonalitat resultant de la reunió de les participacions o les accions, en el cas
de societat anònima, en una sola “mà” (en un sol accionista o soci).
També per a la societat anònima s’admet la unipersonalitat originària i

sobrevinguda (art. 311 Societat anònima unipersonal, que declara aplica-
bles a l’anònima els preceptes que integren el capítol XI de l’LSRL).
5.3. Règim de la publicitat de la societat unipersonal.

Responsabilitat limitada al soci únic
En el conjunt dels preceptes relatius a la regulació de la societat unipersonal

es detecta una preocupació particular per la transparència de les situacions
d’unipersonalitat, tant de caràcter originari com sobrevingut. El reforçament
de les exigències de publicitat, que a més a més no són mai supèrflues enca-
ra que siguin incòmodes, pot contribuir no tan sols a la transparència sempre
convenient de les situacions d’unipersonalitat, sinó també a l’enfortiment de
la confiança del tràfic pel que fa a la regularitat.
Els mecanismes o instruments de publicitat de la situació d’unipersonalitat

Art. 24 CCo
són tres:
1) Els empresaris individuals,
les societats i les entitats sub-
1) L’exigència que tant la constitució de la societat de responsabilitat limita- jectes a inscripció obligatòria
faran constar en tota la seva
da unipersonal com l’adquisició i la pèrdua del caràcter unipersonal i el can- documentació, la corres-
pondència, les notes de
vi de soci únic, es facin constar en escriptura pública, que s’ha d’inscriu- comanda i les factures, el
re al Registre Mercantil (art. 126.1 LSRL). domicili i les dades identifica-
dores de la seva inscripció al
Registre Mercantil. Les socie-
tats mercantils i altres entitats
Els administradors són els qui han de procedir a formalitzar en escriptu- faran constar, a més a més, la
ra pública la unipersonalitat sobrevinguda i a inscriure-la posteriorment al seva forma jurídica i, si escau,
la situació de liquidació en
Registre Mercantil, ja que estan obligats a conèixer la circumstància de la què es trobin. Si esmenten
el capital, caldrà que facin
unipersonalitat, perquè tenen el deure de portar el llibre registre de socis. referència al capital subscrit
i al desemborsat.
2) L’incompliment d’aquestes
2) També s’exigeix que la societat faci constar la seva situació de societat obligacions serà sancionat,
prèvia instrucció d’expedient,
unipersonal en tota la documentació, en correspondència, notes de pel Ministeri d’Economia i
comandes i factures (art. 126.2). La norma esmentada reitera el contingut Hisenda, amb audiència dels
interessats i d’acord amb la
de l’article 24 del CCo i si no es compleix se sanciona pecuniàriament. Llei de procediment adminis-
tratiu, amb una multa que
pot anar des de 50.000 fins
3) A la inscripció d’unipersonalitat al Registre Mercantil s’expressarà a 500.000 ptes.
necessàriament la identitat del soci únic (art. 126.1 in fine).
La sanció establerta a l’article 129 LSRL, que consisteix en la imposició al soci

Responsabilitat
únic de la responsabilitat il·limitada i amb caràcter solidari dels deutes il·limitada
socials contrets durant el període d’unipersonalitat, només és efectiva quan
La sanció de la responsabilitat
hagi transcorregut un termini de sis mesos des de la concentració de les par- il·limitada i solidària al soci
únic implica que aquest
ticipacions o accions en una sola persona sense que s’hagi procedit a la ins- respon amb el seu patrimoni
dels deutes de la societat i
cripció de la situació d’unipersonalitat al Registre Mercantil. La inscripció fora que el creditor de la societat
de termini implica tornar a la limitació de responsabilitat pels deutes socials, pot exigir el pagament, a
voluntat, al soci únic, a la
des de la dita inscripció al Registre Mercantil. societat o a tots dos.
Finalment, convé assenyalar que no s’estableix cap mena de sanció per la

manca d’inscripcions de la recuperació de la pluralitat (com a conse-
qüència de la pèrdua del caràcter unipersonal), ni tampoc pel fet de no
inscriure-hi el canvi de soci únic.
5.4. Règim intern del funcionament de la societat

unipersonal: les decisions del soci únic
5.4.1. Aplicació del règim general a la societat unipersonal
En els casos d’unipersonalitat originària o sobrevinguda, el fet que la societat

tingui només un soci no n’altera el règim de funcionament intern. El reco-
neixement de la plena normalitat en el funcionament dels òrgans societaris
porta a la conclusió que s’haurà d’aplicar el règim general sobre funciona-
ment d’aquests òrgans, tret de les qüestions en què siguin incompatibles amb
la unipersonalitat.
5.4.2. Especialitats per a adoptar, formalitzar i executar

acords socials de la societat unipersonal
Les especialitats previstes a l’article 127 LSRL del règim general d’adopció, for-
malització i execució d’acords socials són les següents:
1) L’article 127, quan determina que el soci únic exercirà les competències de la
junta general, confirma la subsistència d’aquest òrgan societari. Això repre-
senta que, en aquests supòsits, el soci serà l’únic membre de la junta, i en
aquesta condició exercirà les competències que corresponguin a l’esmentat
òrgan, sempre que es constitueixi i actuï com a tal. Per aquesta raó s’exigeix
que les decisions del soci únic es consignin en acta amb la seva firma o la del
seu representant. El fet d’exigir la documentació escrita de les decisions del
soci respon a una preocupació per a donar transparència i per a evitar que el
soci únic pugui realitzar manipulacions sobre les decisions adoptades.
2) S’admet la representació del soci únic a la junta general.
3) Finalment, cal assenyalar que l’últim incís de l’article 127 determina que
totes les decisions del soci únic adoptades en l’àmbit de la seva competència
poden ser executades i formalitzades pel soci mateix o pels administradors de
la societat. És a dir, que l’especialitat consisteix a atribuir indistintament l’e-
xecució de les decisions del soci únic a ell o als administradors de la societat.
5.5. Règim extern del funcionament de la societat unipersonal
5.5.1. Els contractes celebrats entre el soci únic i la societat

unipersonal
La problemàtica, que ja en si és delicada, dels negocis fets entre el soci i la

societat en les societats pluripersonals, s’agreuja en els casos d’unipersonali-
tat. Per aquest motiu, en la societat unipersonal augmenten les possibles
situacions de conflicte d’interès i s’accentuen els perills de perjudici a la
societat per l’actuació del soci únic, en la qual cosa es fonamenta la necessi-
tat d’establir un règim jurídic que: !
1) Per una banda, doti de transparència la celebració d’aquests negocis.
2) Per una altra, tracti d’evitar que el soci únic en pugui obtenir avantatges
abusius i desfavorables per a la societat.
5.5.2. Exigència de transparència de l’autocontractació
El règim sobre els negocis realitzats entre el soci únic i la societat exigeix:
1) Constància per escrit o en la forma documental que exigeixi la Llei, d’a-

cord amb la seva naturalesa.
2) La transcripció literal i completa dels contractes en un llibre registre de la

societat, que haurà de ser legalitzat d’acord amb el que es disposa per als lli-
bres d’actes de les societats.
3) A la memòria de comptes anuals es farà referència expressa a aquests con-

tractes, i se n’indicarà la naturalesa i les condicions.
Encara que s’estableix una sanció específica per al fet d’incomplir requisits
formals o substantius en el règim de l’autocontractació (sancions establertes
a l’article 128 LSRL), cal concloure que seran també aplicables els principis
generals en matèria d’abús de dret i frau de tercers.
6. Els comptes anuals de la societat anònima

i de la societat de responsabilitat limitada
6.1. Introducció
El règim dels comptes anuals de les societats anònima i limitada es regula de

la manera següent:
1) A les societats anònimes i limitades, com un empresari més, s’hi pot apli-
car el règim general dels comptes anuals, que es regula al Codi de comerç,
dels articles 34 al 41 inclusivament, i són preceptes que formen part d’una
secció que precisament porta el rètol: “Dels comptes anuals”.
2) A les societats anònimes i limitades, pel seu tipus societari, també els és
aplicable el règim especial dels comptes anuals, les normes específiques del
qual es recullen al cap. VII del Text refós de la Llei de societats anònimes (TRL-
SA) (l’art. 84 LSRL remet al cap. VII LSA). Concretament, l’article 172 de l’L-
SA assenyala que per a la formulació dels comptes anuals no n’hi ha prou de
complir els preceptes de l’esmentada Llei, sinó que també cal observar el Codi
de comerç, perquè, com ja s’ha indicat, en aquest cos legal es conté el règim
general dels comptes anuals.
Els comptes anuals i la IV Directiva de la CE
El deure de portar una comptabilitat ordenada i adequada a l’activitat de l’empresa, que

permeti un seguiment cronològic de totes les seves operacions, té la finalitat d’elaborar
una informació comptable que representi la imatge fidel del patrimoni, de la situació
financera i dels resultats de l’empresa.
L’elaboració d’una informació comptable que representi la imatge fidel de la situació

economicofinancera i patrimonial de l’empresa és el factor essencial a l’hora de portar
una comptabilitat ordenada i adequada.
L’objectiu o finalitat de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i

dels resultats de l’empresa, objectiu de la IV Directiva de la CE, transferit al règim gene-
ral dels comptes anuals dels empresaris, s’estructura així:
1) Mitjançant la formulació i l’exigència dels principis rectors dels comptes anuals: cla-
redat i imatge fidel.
2) Establint uns principis i unes regles de valoració de les partides que integren els docu-
ments anomenats comptes anuals.
3) Establint la llista de documents que integren els comptes anuals, el contingut i l’es-
tructura o esquema legal que tenen.
4) Establint uns requisits formals per a redactar i formular els comptes anuals.
5) Exigint l’auditoria dels comptes anuals feta per experts independents, a fi d’oferir
amb els comptes anuals un informe per a saber si reflecteixen la imatge fidel de la situa-
ció patrimonial, financera i de resultats.
6) El sistema es tanca amb el dipòsit dels comptes anuals i l’informe d’auditoria al Regis-
tre Mercantil, on seran públics a partir d’aquest moment final.
6.2. Els comptes anuals. L’informe de gestió
1) Documents que integren els comptes anuals
Els comptes anuals de les societats anònimes i limitades comprendran

els documents següents: el balanç, el compte de pèrdues i guanys i la
memòria (art. 172.1 LSA). La memòria inclourà el quadre de finança-
ment (art. 200 LSA).
És a dir, que els comptes anuals són compostos de tres documents comp-
tables, i aquests documents conformen una unitat, un “tot” que són els
comptes de l’exercici; la seva finalitat és mostrar la imatge fidel del patri-
moni, de la situació financera i dels resultats de la societat. !
Sense formar part dels comptes anuals, però en els mateixos terminis, els admi-
nistradors de la societat estan obligats a formular l’informe de gestió, que haurà
de contenir una exposició sobre l’evolució dels negocis i la situació de la socie-
tat (art. 202 LSA) i la proposta d’aplicació del resultat (art. 171.1 LSA).
2) Models normal o abreujat dels comptes anuals al Pla general de comp-

tabilitat
El nou Pla general de comptabilitat aprovat pel Reial decret 1643/1990, de

20 de desembre, conté a la part quarta, referida als comptes anuals, els
models normals i abreujats dels documents que integren els comptes anuals,
els quals, com a desenvolupament dels esquemes recollits al capítol VII de l’L-
SA, són d’aplicació obligatòria per a les societats limitades. És a dir, els esque-
mes o models per a formular els comptes anuals són recollits al Pla general de
comptabilitat i a les aplicacions sectorials de l’esmentat pla.
Les societats que puguin formular balanç abreujat, no estaran sotmeses a audi-
toria de comptes obligatòria. Podran formular balanç abreujat les societats que
durant dos exercicis consecutius reuneixin les condicions que marca la llei.
6.3. Elaboració dels comptes anuals
El procés de dotar les societats anònimes i limitades dels comptes anuals s’es-
tructura amb la següent atribució de competències als seus òrgans socials:
1) Formulació dels comptes anuals
Els administradors de la societat tenen atribuïda la competència i, consegüent-

ment, tenen l’obligació de formular els comptes anuals en el termini màxim de
tres mesos comptats a partir del tancament de l’exercici social (art. 171.1 LSA).
El deure de portar una comptabilitat ordenada i adequada a l’activitat de

l’empresa es formula a l’article 25 CCo, en un precepte que interpreta legal-
ment, en el cas de societats anònimes i limitades, l’article 171 de l’LSA quan
atribueix als administradors de la societat l’obligació de formular els comp-
tes anuals. Ara bé, els administradors poden delegar la redacció material dels
comptes anuals en terceres persones.
2) Auditoria dels comptes anuals
Els auditors tenen un termini d’un mes, com a mínim, per a presentar el seu
informe, comptat des del moment que els siguin lliurats els comptes anuals
pels administradors (art. 210.1 LSA).
3) Aprovació dels comptes anuals
A dreta llei, s’ha de fer referència no solament a l’aprovació dels comptes

anuals, integrats pel balanç, el compte de pèrdues i guanys i la memòria, sinó
també a l’informe de gestió i a la proposta d’aplicació del resultat. L’aprovació
dels comptes anuals s’atribueix a la junta general d’accionistes (art. 95 i 212.1
LSA) o de socis (art. 44.1a i 45.2 LSRL), i també la gestió social dels adminis-
tradors; la junta general també ha de resoldre sobre l’aplicació del resultat.
4) Dipòsit dels comptes anuals
El dipòsit dels comptes anuals, que s’haurà de realitzar dins del mes següent
a la seva aprovació, és una obligació atribuïda als administradors de la socie-
tat (art. 221 LSA i art. 365.1, RRM).
Actes i terminis relatius als comptes anuals
Matèria Termini Facultat, dret, obligació, deure de: Documents que comprèn
Formulació dels Tres mesos, comptats a partir Administradors Balanç, compte de pèrdues
comptes anuals del tancament de l’exercici i guanys, memòria,
informe de gestió i
proposta d’aplicació del resultat
Verificació dels Un mes, comptat a partir del Auditors de comptes Balanç, compte de pèrdues
comptes anuals lliurament dels documents pels i guanys, memòria,
administradors informe de gestió
Dret d’informació A partir de la convocatòria de Cada soci considerat individualment Balanç, compte de pèrdues
sobre els comptes la junta general periòdica. i guanys, memòria,
anuals informe de gestió,
proposta d’aplicació del resultat i
informe dels auditors de comptes
Aprovació dels Sis mesos, comptats a partir Junta general periòdica de socis Balanç, compte de pèrdues
comptes anuals del tancament de l’exercici i guanys, memòria, informe
de gestió i aplicació del resultat
Dipòsit dels Un mes, comptat a partir de Administradors Certificació de l’acord de la junta

comptes anuals l’aprovació dels comptes anuals general que aprova els comptes
anuals i de l’aplicació del resultat,
el balanç, el compte de pèrdues
i guanys, la memòria,
l’informe de gestió i l’informe
dels auditors
6.4. Aprovació i aplicació dels comptes anuals. El dret

al dividend
6.4.1. Aprovació dels comptes anuals
L’aprovació dels comptes anuals per la junta general és el pressupòsit previ

i indispensable per a determinar que és vàlid l’exercici. En efecte, al balanç
de l’exercici, segons l’article 175 de l’LSA, haurà de figurar el resultat (bene-
fici o pèrdua). Amb l’aprovació del balanç conclou el procés de determina-
ció del resultat, el qual, un cop concretat, pot ser aplicat per la junta gene-
ral amb les limitacions establertes a l’article 213 de l’LSA. !
6.4.2. Ordre de prelació en l’assignació del resultat positiu L'article 213.2 de l’LSA...
... estableix que només

L’acord social sobre l’aplicació del resultat positiu de l’exercici, facultat reser- es procedirà al repartiment
vada a la junta general, és sotmès als condicionaments legals i estatutaris a del resultat positiu un cop
cobertes les obligacions
què es refereix el núm. 2 de l’article 213 de l’LSA. legals i estatutàries, si el
patrimoni net comptable
no és o no resulta ser inferior
al capital social com a
conseqüència del
6.4.3. Aplicació del resultat negatiu repartiment.
Quan el resultat de l’exercici és negatiu, la junta general no té facultat per a

resoldre sobre la seva aplicació. Les regles de confecció del compte de pèrdues
i guanys i del balanç imposen obligatòriament que s’inclogui tota la pèrdua de
l’exercici al passiu del balanç (art. 175 LSA).
6.4.4. Dret del soci al dividend
L’article 48.2a de l’LSA proporciona una noció del que es denomina dret al divi-
dend, que consisteix en el dret de participar en el repartiment dels guanys
socials que la Llei atribueix genèricament als socis. Tot i que no hi ha un pre-
cepte equivalent a l’LSRL, als articles 36.1 i 85 s'al·ludeix clarament a la noció
de dret al dividend. El fonament del dret al dividend constitueix la causa del
contracte de societat, causa a la qual al·ludeix l’article 1665 del Codi civil quan
es refereix expressament a l’ànim “de partir-se els guanys”. La finalitat o cau-
sa de repartir els guanys entre els socis es reitera a l’article 116 del CCo, quan
s’assenyala que l’obligació d’aportar que els contractants adquireixen és “per a
obtenir guanys”.
6.5. Dipòsit i publicitat dels comptes anuals. El Registre Mercantil
6.5.1. Obligació de dipòsit dels comptes i documents que cal

dipositar-hi
La reforma i adaptació de la legislació mercantil a les directives de la CE en

matèria de societats, de l’any 1989, va suposar que el Registre Mercantil afe-

gís a la seva funció tradicional de registre oficial de publicitat pròpiament
jurídica, la de publicitat financera dels empresaris. És a dir, que s’encarrega al
Registre Mercantil, a més de la publicitat pròpiament jurídica, la publicitat
financera dels empresaris, i d’aquesta manera s’organitza un sistema d’infor-
mació financera que constitueix un dels aspectes més innovadors de la refor-
ma. L’actual reglament del Registre Mercantil aprovat per el Reial decret
1784/1996, de 19 de juliol, no ha significat una reforma radical del règim ja
establert sinó que introdueix petites modificacions motivades per la publica-
ció de la Llei de societats de responsabilitat limitada de l’any 1995.
Actes i terminis relatius a la publicitat del dipòsit de comptes anuals
Matèria Documents que comprèn Facultat, dret, obligació, deure de: Termini
Publicitat del Inclusió en la llista alfabètica Els registradors mercantils El primer dia hàbil de cada mes
dipòsit dels de totes les societats que han remetran al Registre Mercantil els registradors mercantils han
comptes anuals dipositat els comptes anuals. Central una relació alfabètica de remetre una llista única del
Anunci al Butlletí Oficial del de les societats que haguessin seu registre de les societats que
Registre Mercantil complert degudament l’obligació hi haguessin dipositat els
de dipòsit. El Butlletí Oficial del comptes en el mes anterior
Registre Mercantil publicarà
l’anunci de les societats que
haguessin complert el dipòsit
dels comptes anuals
L’element essencial de la publicitat financera és el dipòsit dels comptes

anuals.
Totes les societats de capital, sigui quina sigui la seva dimensió o activitat,
estan obligades a dipositar-hi els seus comptes anuals: la societat anònima
(art. 218 LSA), la societat de responsabilitat limitada (art. 84 LSRL, que en
matèria de comptes anuals remet al cap. VII LSA) i la societat comanditària
per accions (art. 152 del CCo, que declara aplicable a la societat comandità-
ria per accions l’LSA). !
L’òrgan d'administració de les societats anònimes i de les limitades, com a
òrgan permanent, té assignada l’obligació de presentar els comptes anuals al
Registre Mercantil per a dipositar-los-hi (art. 365.1 RRM).
Publicitat financera
Amb la finalitat de complir el dipòsit dels comptes anuals s’hauran de pre-
sentar els documents següents: Al Registre Mercantil es pot
obtenir, respecte de les
societats anònimes
i limitades, la informació
1) Certificació de l’acord de la junta general de socis, que aprova els comp- financera següent:
tes i decideix sobre l’aplicació del resultat (amb les firmes dels administradors – Balanç de l’exercici.
– Compte de pèrdues
legitimades per notari).
i guanys.
– Memòria.
2) Un exemplar dels comptes anuals, és a dir, del balanç, del compte de pèr- – Informe de gestió i informe
d’auditors de comptes
dues i guanys i de la memòria, transcrits en els models aprovats per a ser diposi- (quan sigui obligat
formular-los).
tats al Registre Mercantil (Ordre de 8 de maig de 2000).
3) Un exemplar de l’informe de gestió i de l’informe dels auditors, quan la

seva formulació sigui obligatòria, o quan, no sent-ho, s’hagi realitzat.
Els comptes anuals també poden dipositar-se en el Registre Mercantil mit-

jançant suport informàtic (instrucció de 26 de maig de 1999) o per mitjà de
procediments telemàtics (instrucció de 30 de desembre de 1999).
6.5.2. Règim sancionador quan no s’hi dipositen els comptes

anuals
1) Supòsit sancionable
El supòsit sancionable per no haver dipositat els comptes anuals i altres docu-
ments complementaris al Registre Mercantil és constituït tant per l’incompli-
ment total com per l’incompliment parcial.
En el cas que la junta general no hagi aprovat els comptes anuals (perquè no
s’ha celebrat dins del termini establert; perquè s’ha celebrat però no hi van
assistir prou socis per a prendre acords vàlids; perquè s’ha celebrat però no es
va adoptar acord d’aprovació dels comptes anuals), no hi ha obligació de
dipòsit i consegüentment no hi ha infracció. Per a evitar en aquest supòsit el
tancament del registre per falta del dipòsit dels comptes, serà necessari pre-
sentar una certificació de l’òrgan d’administració amb signatures legitimades
en la qual s’expressarà la causa de la falta d’aprovació dels comptes anuals.
2) Sancions
El nou règim sancionador per no complir amb l’obligació del dipòsit dels
comptes anuals s’articula mitjançant dues sancions:
a) El denominat tancament del Registre Mercantil, que consisteix en el fet

que no s’hi podrà inscriure cap document referit a la societat mentre persis-
teixi l’incompliment del dipòsit. Se n’exceptuen els títols relatius al cessa-
ment o dimissió d’administradors, gerents, directors generals o liquidadors, i
a la revocació o renúncia de poders, i també a la dissolució de la societat o al
nomenament de liquidadors i als assentaments ordenats per l’autoritat judi-
cial o administrativa.
b) Si la societat no compleix amb l’obligació de dipòsit, això també donarà

lloc a una sanció pecuniària. La sanció que s’hagi d’imposar es determinarà
segons la dimensió de la societat i segons l’import total de les partides de l’ac-
tiu i la xifra de vendes, dades referides a l’últim exercici declarat a l’Adminis-
tració Tributària, la qual les facilitarà exclusivament amb aquesta finalitat. En
el cas que no es disposi d’aquestes dades, la gravetat de la sanció s’establirà
d’acord amb la xifra de capital social, que amb aquesta finalitat se sol·licitarà
del Registre Mercantil corresponent.
Finalment, per a estimular el dipòsit dels comptes anuals, baldament sigui

amb retard, s’estableix que la sanció que s’imposi serà objecte d’una reduc-
ció, ja que s’imposarà en el grau mínim i reduïda en el 50%, suposant que
els documents s’haguessin dipositat abans d’iniciar-se el procediment san-
cionador.
7. La transformació, la fusió i l’escissió de societats

anònimes i limitades
Les figures de la transformació, la fusió i l’escissió de societats tenen com a

denominador comú que es tracta de modificacions estructurals de la socie-
tat, ja que impliquen un canvi de l’organització, de l’estructura o de totes
dues coses alhora.
La transformació, la fusió i l’escissió es poden produir perquè els socis volen

adaptar el tipus societari o la mateixa organització de la societat a noves
necessitats econòmiques. El fenomen de la transformació obeeix fonamen-
talment al desig de canviar de tipus societari, i les figures de la fusió i l’escis-
sió serveixen per a facilitar les operacions que tendeixen a concentrar i a rees-
tructurar empreses i grups d’empreses.
7.1. La transformació
Respecte de la transformació de societats, s’han de tractar, per la importància

que tenen, els aspectes següents:
1) Concepte.
2) Procediment.
3) Continuïtat de la personalitat jurídica.
4) Tutela dels socis i dels creditors.
1) Concepte
La transformació consisteix en el fet que una societat canvia d’un tipus social a
un altre (per exemple, una societat anònima es transforma en societat de res-
ponsabilitat limitada). Les causes de la transformació són diverses: inadequació
de l’estructura i de l’organització social respecte de l’objecte de l’empresa; dis-
minució del capital per sota del límit legal; exigència de tipus societari distint
per part de nous socis, per a incorporar-se a la societat; o dels socis antics, per a
efectuar noves aportacions al capital social; etc.
La transformació és un mecanisme de reducció de costos, ja que per a asso-

lir el resultat desitjat els socis disposen de dos procediments diferents per a la
transformació:
• El primer, dissoldre i liquidar la societat per a constituir-ne una altra amb

la nova forma que es desitja, a la qual s’aportaria el romanent de la liqui-
dació.
• El segon procediment seria el de constituir una nova societat a la qual s’a-

portaria l’empresa explotada per la primera, que subsisteix, però, com una
mera societat de cartera.
Cap d’aquests procediments no resulta satisfactori, per raons fiscals i sobretot

perquè la nova societat sorgiria després de l’extinció de l’anterior i no podria
ser una autèntica continuadora de la primera en el sentit complet i estricte
del terme.
En definitiva, la transformació és un acord de modificació estructural

pel qual una societat canvia el tipus o la forma societària però conser-
va la seva identitat i la seva personalitat jurídica, és a dir, sense disso-
lució, liquidació i constitució d’una nova societat. O sigui, es canvia de
tipus societari per a canviar de règim jurídic, però es manté la perso-
nalitat jurídica i, en conseqüència, l’estructura de socis i l’estructura
patrimonial (actiu i passiu) no varien.
2) Procediment
La transformació de la societat requerirà un acord dels socis, i aquest acord

Transformació provocada
s’haurà de prendre amb els requisits exigits pel tipus societari de què es trac- per l’LSA
ti (així, en una societat col·lectiva caldrà l’acord unànime de tots els socis
La nova LSA va establir que
col·lectius, mentre que en una d’anònima o limitada bastarà l’acord adoptat abans del 30/VI/1992 les
societats preexistents haurien
amb les majories previstes per les lleis respectives). d'augmentar el seu capital
fins als 10 milions o
transformar-se en societat
La transformació exigeix l’atorgament d’una escriptura pública en què es col·lectiva, comanditària o de
responsabilitat limitada, sota
reculli l’acord de transformació i tot allò que es refereixi al nou tipus societa- pena de responsabilitat
solidària dels administradors
ri en què es transforma l’antiga societat, i l’esmentada escriptura s’haurà o liquidadors.
d’inscriure al Registre Mercantil.
3) Continuïtat de la personalitat jurídica de la societat

transformada
Una de les notes característiques de la transformació és que d’aquesta mane-

ra no canvia la personalitat jurídica de la societat, que continuarà subsis-
tint sota la forma nova (vegeu art. 228.1 i 231.1 LSA i art. 91.1 i 92.1 LSRL).
* Per exemple, a la Llei 29/1994
d’arrendaments urbans s’estableix
que no té la consideració de
Amb la transformació només canvia la forma societària i, per aquest motiu, cessió la transformació de la
societat arrendatària, encara
el règim jurídic de la societat, però no la identitat del subjecte de dret pel que que el creditor tindrà dret
a elevar la renda.
fa a les relacions actives i passives en què aparegués com a titular*.
4) La tutela dels socis i dels creditors
La protecció o tutela dels socis es realitza amb el principi de continuïtat en

la participació en el capital social, cosa que vol dir que la transformació no
podrà modificar la participació dels socis en el capital social. Amb aquesta

finalitat s’estableix que, a canvi de les participacions o quotes socials que
desapareguin, els socis tindran dret que se’ls assignin les quotes, participa-
cions o accions que els corresponguin en proporció al que cada un tingués en
el capital de la societat que es transforma.
El dret de separació apareix, en relació amb la transformació, com un

El dret de separació…
mecanisme de defensa i protecció dels socis que es vulguin apartar de la
… es basa en el fet que
societat de la qual formen part i que s’ha de transformar en un altre tipus els socis no tenen
societari. per què continuar en un
tipus de societat diferent
d’aquell al qual es van unir
voluntàriament.
No es té en compte els creditors per a dur a terme la transformació, però els
seus drets queden protegits o tutelats per mitjà de la subsistència de la res-
ponsabilitat dels socis per deutes socials contrets abans de la transformació
de la societat.
Quan els socis que tinguessin responsabilitat pels deutes socials anteriors a
la transformació continuen responent d’aquests deutes, encara que la
societat es transformi en un tipus societari que limiti l’esmentada respon-
sabilitat (per exemple, si una societat col·lectiva es transforma en societat
limitada), els socis continuaran responent personalment dels deutes socials
assumits per la societat col·lectiva i deixaran de respondre pels deutes que
assumeixi la societat limitada en què s’ha transformat.
El perímetre de la transformació
Es denomina perímetre de la transformació el conjunt de possibili-

tats que existeixen en el dret de societats espanyol per a transformar
societats.
Les possibilitats de transformació són:
1) Transformació entre societats mercantils
Qualsevol dels tipus societaris mercantils admesos per la Llei (societat col·lec-
tiva, societat comanditària, simple o per accions, societat anònima, societat
de responsabilitat limitada i agrupació d’interès econòmic) pot transformar-
se en qualsevol dels tipus societaris mercantils esmentats.
2) Transformació entre societats mercantils i altres persones

jurídiques
Les societats mercantils, especialment l’anònima i la limitada, poden trans-

formar-se en societat civil (quan l’objecte de la societat no sigui mercantil),
en societat cooperativa, en agrupació d’interès econòmic, etc.
7.2. La fusió
La fusió és un procediment de concentració d’empreses que es regula a l’LSA

(art. del 233 al 251) i a l’LSRL (art. 94, que remet a la normativa de la socie-
tat anònima).
La fusió es pot realitzar essencialment per mitjà de dos procediments: !

1) Dissolució de totes les societats que es vulguin fusionar, que s’extingeixen
i en constitueixen una de nova que absorbeix el patrimoni, els creditors i els
socis de les societats fusionades.
2) Absorció per una societat d’una altra o d’altres que es dissolen i s'extingei-
xen, amb el resultat que la societat absorbent adquireix els patrimonis de les
societats absorbides, i si és el cas augmenta el capital social en la quantia que
procedeixi i lliura les accions o participacions del dit augment de capital als
socis de les societats absorbides.
El procediment de fusió té les etapes següents:
1) Etapa preparatòria
I per a les societats
limitades...
Els administradors de les societats implicades han de redactar i subscriure un ... quan al final d’una fusió
projecte de fusió, que constitueix la base de la fusió pròpiament dita. Aquest resulti una societat limitada
nova, o sigui una societat
projecte de fusió i el patrimoni aportat per les societats que s’extingeixen és d’aquest tipus societari
la que absorbeixi una o més
objecte d’un informe fet per experts independents, que han de ser diferents societats, no caldrà l’informe
per a cada una de les societats que es fusionin. d’expert independent, llevat
que hi participi una societat
anònima o una de
comanditària per accions.
2) Etapa decisòria
La fusió ha de ser aprovada per la junta general de cada una de les societats
implicades en el procés de fusió.
3) Etapa d’execució
Un cop han adoptat l’acord de fusió totes les societats implicades en el pro-
cés, i un cop transcorregut el mes que es concedeix d’oposició als creditors,
es podrà atorgar l’escriptura pública de fusió amb el balanç de les societats
que s’extingeixen i les mencions necessàries per a constituir la nova societat
o per a modificar l’absorbent. La inscripció de l’escriptura de fusió al Regis-
tre Mercantil servirà per a cancel·lar les inscripcions de les societats dissoltes.
La tutela dels socis de les societats que participin en un procés de fusió es rea-
litza amb un reforçament del seu dret d’informació. Aquest dret comprèn
l’accés al projecte de fusió, tant de la seva pròpia societat com de les restants
societats que participin en el procés: els informes dels experts independents,
els informes dels administradors de cada societat que participa en el procés de
fusió, els comptes anuals dels tres darrers exercicis de les societats que parti-
cipen en la fusió i el balanç de fusió de cada una de les societats, com també
el projecte d’escriptura de la nova societat. Si es tracta d’una fusió per absor-
ció, també tindran accés al text íntegre de les modificacions que s’hagin d’in-
troduir en els estatuts de la societat absorbent. !
La tutela dels creditors socials en la fusió es realitza per mitjà del mecanis-
me del dret d’oposició, que si s’exerceix implica que la fusió no es podrà ulti-
mar fins que no se’ls garanteixin els crèdits no vençuts (art. 243 LSA). !
7.3. L’escissió
Consisteix en l’extinció del patrimoni d’una societat, amb extinció de la

societat o no, per a ser traspassada en bloc la part o les parts del patrimo-
ni segregat a una altra o unes altres societats ja existents o de nova crea-
ció. !
Les classes d’escissió són:
1) Escissió total. S’extingeix una societat amb divisió de tot el seu patri-
moni en dues o més parts, cada una de les quals es traspassa en bloc a una
societat de nova creació o és absorbida per una societat ja existent. Es pro-
dueix una dissolució i una extinció de la societat, sense liquidació, ja que el
patrimoni fraccionat és transmès a dues o més societats.
2) Escissió parcial. Consisteix en la segregació d’una societat sense extin-

En tots dos supòsits...
gir-se, traspassant en bloc la part segregada a una o més societats de nova
... les accions o participacions
creació o ja existents. La societat escindida no s’extingeix ni es dissol, sinó socials de les societats
que subsisteix amb una part del seu patrimoni, i una o més parts del seu beneficiàries de l’escissió (les
que reben el patrimoni total
patrimoni són segregades per a ser traspassades en bloc a una o més socie- o parcial de l’escindida)
hauran de ser atribuïdes en
tats. contraprestació als socis de
la societat que s’escindeix.
Les societats beneficiàries de
La regulació de l’escissió és, amb algunes excepcions, la prevista a les nor- l’escissió han de ser societats
mercantils.
mes sobre fusió de societats anònimes (art. 254 LSA i art. 94 LSRL). Per aques-
ta raó, els mecanismes de tutela dels socis i dels creditors socials són anàlegs
als de la fusió.
7.4. Fusió i escissió transfronterera
En el marc d’una economia cada vegada més internacionalitzada les fusions

i escissions són cada vegada més freqüents. Encara que no hi ha una nor-
mativa reguladora del fenomen, l’existència d’una regulació harmonitzada
en matèria de fusions (Directiva 78/855/CE) i escissions (Directiva
82/891/CE) a la Unió Europea ha facilitat extraordinàriament les fusions o
escissions entre societats subjectes a la legislació dels estats membres de la
Unió Europea.
En les fusions i escissions transfrontereres s’exigeix el compliment acumu-

latiu dels requisits exigits en totes les legislacions nacionals afectades (així,
per exemple, en el supòsit d’una fusió entre una societat espanyola i una fran-
cesa, caldrà complir els requisits exigits per a aquest tipus d’operació tant pel
dret de societats espanyol com pel francès).
8. La cooperació interempresarial. La societat

anònima i el mercat de valors. Altres tipus
de societats
8.1. La cooperació interempresarial
La cooperació interempresarial és una necessitat com més va més patent en els

mercats nacionals i internacionals, en què la competència cada vegada és més
forta. El major o menor grau de vinculació per a la cooperació interempresarial
ens mostra el major o menor grau de concentració d’empreses.
La cooperació interempresarial té els avantatges bàsics de proporcionar un per-

feccionament tècnic i una millora dels productes o serveis que s’ofereixen al
mercat, però comporta el perill de produir efectes perjudicials per mitjà de les
restriccions de la competència. !
Hi ha les següents classes de cooperació interempresarial:
1) Segons la forma de la vinculació: control d’una empresa sobre una altra per
a posseir-ne la titularitat de part del capital, o perquè estan unides per un vincle
de naturalesa contractual derivat d’un contracte o acord.
2) Per la seva estructuració: cooperació basada en la coordinació o en la subor-

dinació.
3) Acords de col·laboració: per a constituir empreses distintes en les quals la

cooperació serà en règim igualitari (joint ventures).
8.1.1. El fenomen dels grups de societats
Els grups de societats impliquen una cooperació interempresarial

entre un conjunt de societats que es vinculen entre si i se sotmeten
a una direcció única menada per una d’elles, que es denomina socie-
tat dominant o matriu, respecte de les altres societats del grup, ano-
menades dominades o filials. S’opera sota la característica de la
subordinació. La noció legal de grup de societats es recull a l'article
42 del CCo.
El fenomen dels grups de societats, com més va més estesos, tant en sentit
quantitatiu com qualitatiu, ha exigit trobar mesures de protecció per als socis
minoritaris de les societats filials i per als creditors.
En el terreny laboral...
Una de les mesures de protecció adoptades és l’obligatorietat dels
grups de societats, en el sentit que cada una de les societats del grup ... els tribunals de justícia del
social decreten actualment la
ha de confeccionar els seus comptes anuals, i la societat dominant, a corresponsabilitat per deutes
laborals de les societats que
més dels seus propis comptes anuals, ha de formular els comptes formen part d'un mateix
grup.
consolidats de la totalitat del grup, de tal manera que es pugui donar
a conèixer la imatge fidel de la situació patrimonial, financera i de
resultats del grup.
Amb la transparència que proporcionen els comptes consolidats, els accio-

nistes minoritaris i els creditors de les societats filials poden tenir dades per a
exercitar les accions que els corresponguin en el cas d’abús o de frau per part
de la societat dominant.
En relació amb els deutes tributaris, en el càlcul dels quals les normes tri-
butàries procuren evitar la doble imposició, es fa respondre solidàriament a
totes les societats del grup.
8.1.2. Les unions temporals d’empreses
Les unions temporals d’empreses tenen com a finalitat establir contractes de

col·laboració, de caràcter temporal, entre empresaris per a desenvolupar o exe-
cutar una obra, un servei o un subministrament. Es regulen per la Llei 18/1982,
de 26 de maig, que ha estat modificada en alguns punts per la Llei 12/1991. !
Els membres de les unions temporals d’empreses respondran davant dels ter-
cers amb caràcter solidari i il·limitat pels actes i les operacions realitzats en
benefici comú.
8.1.3. L’agrupació d’interès econòmic
Les agrupacions d’interès econòmic (AIE) són societats mercantils sense fina-
litat de lucre, que tenen l’objectiu d’ajudar en el desenvolupament de les acti-
vitats dels seus socis, però que de cap manera no poden desenvolupar les matei-
xes activitats que els seus integrants. Les AIE es regulen a la Llei 12/1991, de
29 d’abril. !
Els socis de les AIE poden ser persones físiques o jurídiques que exerceixin
no tan sols activitats empresarials, sinó també professions liberals, i entitats
sense finalitat de lucre dedicades a la investigació.
El règim de l’AIE és essencialment el d’una societat col·lectiva especial, ja

que el règim de la col·lectiva s’aplica com a supletori en tot el que no sigui
incompatible amb la naturalesa d’aquesta societat.
L’AIE es constitueix amb escriptura pública i s’inscriu al Registre Mercantil,

amb capital d’explotació o sense, i els seus socis responen personalment i
solidàriament dels deutes socials, si bé amb caràcter subsidiari respecte de l’a-
grupació, per la qual cosa els creditors s’hauran d’adreçar primer contra la
mateixa AIE.
8.1.4. L’agrupació europea d’interès econòmic
Les agrupacions europees d’interès econòmic són regulades pel Reglament CE

2.137/1985, de 25 de juliol. És un instrument de cooperació interempresarial
semblant a l’AIE, però per a fomentar la cooperació entre empresaris, institu-
cions d’investigació i professionals liberals pertanyents a diferents estats
membres de la CE. A les AIE que tinguin el domicili a Espanya, se’ls pot apli-
car la Llei espanyola 12/1991, en els aspectes en què el Reglament comunita-
ri remeti a la legislació interna o l’habiliti.
8.2. La societat anònima i el mercat de valors
8.2.1. El dret de societats des de la perspectiva del mercat de valors
Als mercats de valors se subscriuen i negocien valors negociables o mobiliaris

(accions, obligacions, quotes participatives de caixes d’estalvi, cèdules, bons i
participacions hipotecàries, etc.).
Les accions de les societats anònimes, com a valors negociables o mobilia-

ris, constitueixen l’objecte d’actuació, tant en el denominat mercat primari de
valors, en què els inversors subscriuen els valors en el moment de ser eme-
sos, com en els mercats secundaris, en què es contracten valors en un moment
posterior a la seva subscripció (és a dir, el subscriptor o tercers transmeten
posteriorment els valors que han adquirit del subscriptor). !
8.2.2. La societat anònima com a entitat emissora de valors

negociables
El capital social de les societats anònimes es pot representar per mitjà de

títols-acció o d’anotacions en compte (art. 51 LSA).
Precisament la modalitat de representar les accions per mitjà d’anotacions

en compte és un requisit indispensable perquè puguin obtenir la condició
de valors negociables al mercat borsari.
En les accions representades per anotacions en compte es produeix una “des-

materialització”, ja que desapareix el títol (document) i la transmissió de les
accions tindrà lloc mitjançant transferència comptable, en el sentit que la
inscripció de la transmissió de l’acció en el registre comptable en què es tro-

ben inscrites produirà els mateixos efectes que la transmissió dels títols.
El registre comptable de les accions integrants de cada emissió l’haurà de por-

tar una única entitat, escollida i designada lliurement per la societat emisso-
ra, entre societats o agències de valors, quan es tracti d’accions no admeses a
negociació en mercats oficials. Però si es tracta d’accions admeses a negocia-
ció en mercats de valors, haurà de portar el registre comptable necessàriament
el Servei de Compensació i Liquidació de Valors o les entitats que hi estan
adherides.
En definitiva, la societat anònima és l’instrument que serveix per a

acollir i organitzar inversions i el contravalor d’aquestes inversions
(accions representades per mitjà d’anotacions en compte); serveix per
a organitzar la transmissió i negociació d’aquestes inversions a través
dels mercats de valors.
8.2.3. La societat anònima com a subjecte passiu del control

que duu a terme la Comissió nacional del mercat de valors
La Comissió nacional del mercat de valors té encomanada la supervisió i la

inspecció del mercat de valors, i en conseqüència supervisa i inspecciona l’ac-
tivitat de totes les persones, físiques o jurídiques, que es relacionen en el seu
tràfic, i hi exerceix la potestat sancionadora.
Les societats anònimes amb accions representades per mitjà d’anota-

cions en compte que es cotitzen als mercats de valors, són subjectes
passius sotmesos a la supervisió i el control de la Comissió nacional del
mercat de valors.
Les societats anònimes emissores de valors que siguin objecte de cotització en

els mercats de valors estan obligades no tan sols a complir amb el règim
comptable propi i específic de tota societat anònima, sinó que a més a més
han de complir un deure d’informació periòdica dels seus comptes i estats
financers a la Comissió nacional del mercat de valors, i les mateixes entitats
han de fer-los públics amb caràcter general.
8.2.4. Les ofertes públiques d’adquisició de valors (OPA)
La denominada oferta pública d’adquisició (OPA) constitueix un dels

procediments utilitzats modernament per a obtenir el control d’una socie-
tat anònima que cotitzi al mercat de valors o una posició rellevant en l’ac-
cionariat d’aquesta societat, mitjançant la compra de percentatges signifi-
catius del seu capital social.
L’obligació de l’oferent de formular una OPA es basa en la protecció del prin-

cipi de la paritat de tracte dels accionistes de la societat cotitzada, a fi que
tots ells tinguin l’oportunitat de participar en el repartiment de la denomi-
nada prima de control, és a dir, la quantitat superior que es paga respecte del
valor de les accions com a preu complementari per a obtenir el control o tenir
una posició rellevant en aquesta societat.
Les OPA es poden classificar en les categories següents:
1) OPA obligatòries. Quan la finalitat consisteix a adquirir una quota de domi-

ni de la societat afectada i quan es vulguin modificar els estatuts i l’oferent pos-
seeixi més del 50% del capital social de la societat cotitzada. Entre les OPA obli-
gatòries també hi ha l’OPA en cas d’exclusió de la negociació del mercat de valors
o la que es produeix quan una empresa pretén reduir el capital social adquirint
les seves pròpies accions per a amortitzar-les.
2) OPA voluntàries. Són les ofertes públiques que es promouen i formulen

sense ser obligatòries; s’hauran de referir a valors admesos a cotització, hau-
ran de ser autoritzades per la Comissió nacional del mercat de valors i que-
daran sotmeses a les mateixes normes i procediments que les OPA obligatò-
ries.
3) OPA competidores. Es tracta del supòsit que afecta valors sobre els quals
totalment o en part s’hagi presentat prèviament una oferta pública d’adqui-
sició, el termini de la qual no hagi finalitzat, i l’OPA competidora té l’objec-
tiu de competir amb l’OPA precedent.
8.3. Les societats anònimes especials
L’índole específica de les activitats a què es poden dedicar les societats anò-
nimes incideix sobre el seu règim legal. En efecte, les denominades societats
anònimes especials són societats anònimes que s’han de regir en primer lloc
per una normativa especial, i en segon terme per la mateixa Llei de societats
anònimes. !
Entre les societats anònimes especials, les més significatives són: les societats
bancàries, les societats d’assegurances, les societats d’inversió mobiliària, les
societats gestores de fons d’inversió mobiliària i de fons de pensions, les socie-
tats de finançament de vendes a terminis, les societats d’arrendament finan-
cer o de lísing, les societats de garantia recíproca, les societats de crèdit hipo-
tecari, les societats de capital risc, les societats anònimes laborals i les societats
anònimes esportives.
8.4. La forma de societat anònima i les empreses

amb participació de capital públic
La intervenció de l’Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments en les

activitats empresarials es manifesta especialment en la seva participació directa
en societats, per mitjà de la subscripció d’una part del capital social.
La intervenció d’ens públics en el capital de les societats ha donat lloc a dos

tipus de participació clarament diferenciades:
1) Les societats d’economia mixta, en què la participació de capital públic

Empreses públiques
no sostreu aquestes societats de les normes de dret privat que regulin la for- catalanes
ma social adoptada, generalment de societat anònima. La Llei núm. 4/1985, de 29
de març, reguladora de
l’Estatut de l’empresa pública
2) Les societats anònimes públiques, en les quals aprofitant l’estructura de catalana, recull els criteris
la societat anònima com a tècnica d’organització d’empresa es desenvolupen d’actuació de les empreses
públiques catalanes
i presten serveis públics i l’ens públic n’és el soci únic, per la qual cosa ens constituïdes per la
Generalitat i les seves entitats
trobarem en presència de societats anònimes públiques unipersonals. autònomes.
Com a especialitats de les societats anònimes públiques, cal destacar:
a) En la seva fundació, s’ha d’haver seguit el procediment administratiu de

publicitat i de constatació de l’interès o la utilitat pública.
b) En relació amb el règim d’òrgans socials, la junta general de socis apareix

substituïda pel ple de la corporació pública o per l’òrgan directiu de l’ens
públic fundador, i els acords del ple que exerceix la competència de la junta
general són actes administratius impugnables per la via contenciosa admi-
nistrativa, i no pels motius i les normes de l’LSA.
8.5. La societat cooperativa i la societat anònima laboral
8.5.1. La societat cooperativa
Les cooperatives són societats que, amb capital variable i estructura i

gestió democràtiques, associen, en règim de lliure adhesió i baixa
voluntària, persones que tenen interessos i necessitats socioeconòmics
comuns, per a la satisfacció dels quals i al servei de la comunitat desen-
volupen activitats empresarials, i els resultats econòmics de les quals
s’imputen als socis, un cop atesos els fons comunitaris i tenint en
compte l’activitat cooperativa que realitzin.
Els trets característics de la societat cooperativa són els següents:
1) Es tracta d’una societat que exercita una activitat empresarial en favor dels
seus socis, encara que també podrà exercitar-la amb tercers no socis.
2) Tot i que s’exigeix un capital fundacional mínim fixat pels estatuts i inte-
El principi de
grat per les aportacions dels socis, aquest capital és variable a partir del prin- la porta oberta
cipi de la porta oberta per a ingressar-hi i per a donar-se’n de baixa.
El principi cooperatiu de la
porta oberta implica que no
es pot impedir l’accés com a
3) El principi democràtic implica la igualtat dels drets dels socis. Cada soci té soci a una cooperativa a cap
un vot, independentment de la seva aportació al capital. persona que reuneixi les
condicions establertes en
aquest sentit i que qualsevol
soci cooperativista pot
4) La participació obligatòria del soci en l’activitat empresarial que desenvo- sol·licitar-ne la baixa amb
la corresponent devolució
lupi la cooperativa i en conseqüència els eventuals excedents o resultats de les seves aportacions.
econòmics positius es repartiran entre els socis en proporció a l’activitat man-
tinguda per ells amb la societat, mentre que els resultats positius de les ope-
racions amb tercers s’imputen a un fons de reserva; i les pèrdues de l'exercici
s’imputaran en part al fons de reserva obligatori i en part als socis en propor-
ció a les operacions realitzades.
5) No és possible pagar dividends, sinó interessos, si es pacten, per les apor-

tacions al capital.
Les comunitats
6) Llevat de disposició contrària dels estatuts, els socis no responen perso-
autònomes...
nalment dels deutes socials.
... amb competència
exclusiva en matèria de
La normativa reguladora de les cooperatives es troba en la Llei general de coo- cooperatives i que han dictat
la seva normativa són les
peratives 27/1999, de 16 de juliol, que és general en un doble sentit, ja que d’Euskadi, Catalunya (Text
refós aprovat per Decret
s’aplica a totes les cooperatives no sotmeses a la legislació cooperativa legislatiu 1/1992, de 10 de
febrer), Andalusia, Comunitat
autonòmica; i en relació amb les comunitats autònomes que tenen com- Valenciana, Navarra,
petència exclusiva en matèria de cooperatives i que l’han desenvolupat, la Extremadura, Aragó, Galícia
i Comunitat de Madrid.
Llei general de cooperatives només té caràcter supletori.
8.5.2. La societat anònima laboral
La Constitució espanyola estableix en l’article 192.2 la possibilitat que els tre-

balladors accedeixin a la propietat dels mitjans de producció. Mitjançant la
Llei 4/1997, de 24 de març, de societats laborals, es regula la participació dels
treballadors en la majoria del capital de les societats laborals. La Llei 4/1997,
regula exclusivament els aspectes específics de les societats laborals i en la res-
ta de les matèries es realitza una remissió a la normativa sobre societats anò-
nimes i sobre societats de responsabilitat limitada.
Trets característics
1) La Llei crea el Registre Administratiu de Societats Laborals, sense perju-

dici de les comunitats autònomes que puguin tenir competències d’execu-
ció. Com a novetats, la societat laboral pot ser anònima o limitada (SAL o
SLL) i, per poder inscriure-la en el Registre Mercantil, cal aportar el certifi-
cat de qualificació i inscripció en el Registre de Societats Laborals.
2) En la societat laboral, la majoria del capital (més del 50%) ha de ser pro-
pietat dels treballadors que prestin serveis a la societat de manera directa, per-
sonal, que estiguin retribuïts i que tinguin una relació laboral per temps inde-
finit. A més, estableix que el percentatge d’hores per any treballades pel
personal contractat per temps indefinit, que no siguin socis, no pot ser supe-
rior al 15% del total d’hores per any treballades pels socis treballadors. Si la
societat té menys de 25 socis treballadors, el percentatge no pot ser superior
al 25% del total d’hores treballades pels socis treballadors. Si se superen
aquests límits, la societat els haurà d’acomplir en el termini de tres anys,
reduint cada any, com a mínim, una tercera part del percentatge en què ini-
cialment s’excedeixi o superi el màxim legal. La superació d’aquests límits
s’haurà de comunicar al Registre de Societats Laborals perquè es pugui auto-
ritzar.
3) El capital social estarà dividit en accions nominatives o en participa-

cions socials i cap dels socis no podrà tenir accions o participacions que
representin més de la tercera part del capital social, excepte en el cas que es
tracti d’entitats públiques, associacions o altres entitats sense finalitat de
lucre, i llavors poden tenir fins al 50% del capital social. Les accions es divi-
diran en dues classes: les de “classe laboral”, les que estan en propietat dels
treballadors, i les de “classe general”, les altres. En el cas de societat anòni-
ma laboral les accions es representaran per mitjà de títols.
4) La circulació de les accions reservades als treballadors està legalment res-

tringida i s’estableix amb aquesta finalitat un règim d’adquisició preferent,
primer a favor dels treballadors de la societat que no siguin socis, amb con-
tracte indefinit, després a favor dels treballadors socis i, finalment, a favor
dels titulars d’accions o participacions de classe general i de la resta dels tre-
balladors sense contracte indefinit.
5) Si la societat estigués administrada per un Consell d’Administració, el

nomenament dels membres d’aquest consell es faria pel sistema proporcional
regulat per la Llei de societats anònimes.
6) Quant a l’estructura financera, a més de les reserves legals o estatutàries,

les societats laborals estaran obligades a constituir un fons especial de reserva
que es dotarà amb el 10% del benefici de l’exercici.
Resum
Els temes de què hem tractat en aquest mòdul són els següents:
1) L’exercici col·lectiu de l’empresa com a fonament bàsic del dret de socie-

tats mercantils; la noció i els principals trets identificadors de la societat mer-
cantil, i també la societat com a negoci jurídic (el contracte de societat) i de
la societat com a persona jurídica.
2) Les diferents classes de societats mercantils, indicant els trets caracterís-

tics i diferenciadors d’uns tipus societaris respecte dels altres.
3) La societat col·lectiva com el tipus de societat mercantil general, i també

la societat comanditària simple i per accions.
4) El concepte de societat anònima, amb una referència especial a la seva

estructura econòmica i organitzativa; els requisits per a constituir-la, la seva
estructura financera, les accions en una triple visió (com a part del capital, com
a fonament de la condició de soci i com a valor mobiliari), els òrgans societa-
ris (la junta general i els administradors), la modificació dels estatuts socials i
la dissolució i liquidació de la societat.
5) La societat de responsabilitat limitada, examinada amb una metodologia

semblant a l’estudi de l’anònima, però afegint el fet de posar especial atenció
als trets diferenciadors en cada matèria entre l’anònima i la limitada.
6) La societat unipersonal anònima i de responsabilitat limitada, amb

una atenció especial per al règim de publicitat i per la sanció de responsabili-
tat il·limitada que s’imposa al soci únic en cas que incompleixi el règim de
publicitat registral.
7) Els comptes anuals de les societats anònimes i limitades, examinats con-

juntament perquè tenen un règim idèntic i amb un èmfasi especial en la for-
mulació, l’auditoria, l’aprovació i el dipòsit dels comptes anuals.
8) La transformació, fusió i escissió de les societats anònimes i les limitades,

també estudiades de manera conjunta però assenyalant les diferències entre
un tipus societari i l’altre.
9) La cooperació interempresarial, amb una referència especial al fenomen

dels grups de societats i l’agrupació d’interès econòmic, la societat anònima i
el mercat de valors i altres tipus societaris com la societat anònima laboral.

Mòdul1-Drets de Societats

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Mòdul1-Drets de Societats

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Dret de societats

José Manuel Calavia Molinero

1. Introducció al dret de societats. Societat i empresa

2. Les societats col·lectiva, comanditària simple

3.4.2. L’acció com a fonament de la condició de soci.

4. La societat de responsabilitat limitada.................................... 56

4.6.3. Valoració de les participacions i reemborsament.

5. La societat unipersonal anònima i de responsabilitat

6. Els comptes anuals de la societat anònima

7. La transformació, la fusió i l’escissió de societats

8. La cooperació interempresarial. La societat anònima

Les societats mercantils constitueixen actualment la immensa majoria dels

L’objectiu principal i fonamental és estudiar i conèixer les línies essencials del

L’anomenat dret de societats mercantils és constituït per un conjunt de nor-

En definitiva, els objectius bàsics del mòdul denominat “Dret de societats”

1. Acostar-se a la terminologia i a la legislació bàsica del dret de societats.

2. Estudiar les diferents menes de societats mercantils, especialment la socie-

3. Estudiar i conèixer, en relació amb el funcionament del dret de societats

1. Introducció al dret de societats. Societat i empresa

1.1. L’exercici col·lectiu de l’empresa. El dret de societats

L’exercici de l’activitat empresarial pot ser a càrrec tant de l’empresari indivi-

nes el capital, el risc i l’activitat necessària. En una segona fase, la necessitat

fins al punt que actualment, en molts sectors econòmics, la presència de l’em-

L’exercici col·lectiu de l’empresa ha esdevingut un dels trets defini-

1) L’exercici col·lectiu de l’empresa permet associar capitals, perso-

2) En l’exercici col·lectiu de l’empresa és on s’han produït més

El dret de societats, atès el nombre tan elevat de societats existents, ha meres-

• En sentit ampli, abasta a més a més, altres formes jurídiques d’empresa,

1.2. Les societats mercantils. Principals trets identificadors

La societat mercantil és l’agrupació voluntària de persones que es vinculen per

4) La societat exigeix la col·laboració dels socis en l’exercici d’una activitat

1.3. Tipus de societats mercantils

1) Societat col·lectiva: és la societat mercantil tradicional de caràcter essen-

2) Societat comanditària o comanditària simple: també és de caràcter per-

3) Societat comanditària per accions: es diferencia de la Societat

socis està representat i dividit en accions i té un règim

ment de l’import de l’aportació compromesa.

5) Societat de responsabilitat limitada: és un tipus híbrid entre les personalis-

1.4. La societat com a negoci jurídic. La societat

Les societats mercantils s’han d’examinar des de l’aspecte contractual i l’as-

És a dir, en el contracte hi ha l’origen de la societat, però un cop celebrat

El contracte de societat mercantil és un contracte plurilateral d’orga-

El Codi de comerç exigeix com a formalitats constitutives de la societat mer-

1) L’atorgament d’escriptura pública davant notari, que reculli el contracte

2) La inscripció de la societat mercantil al Registre Mercantil del seu domi-

Es denominen societats irregulars les que, tenint un objectiu mercantil, no

Ja s’ha assenyalat anteriorment que la societat mercantil no és simplement un

La personalitat jurídica té, per a les societats mercantils, les conseqüències

2) La societat, per a desenvolupar les seves activitats internes i externes, es

3) La societat adquireix una autonomia patrimonial i és titular, consegüent-

4) Es produeix una separació de responsabilitats entre les de la societat i les

5) La societat té un nom propi, un domicili i una nacionalitat.

Els supòsits patològics de la personalitat jurídica se centren en l’abús

1.5. L’empresa familiar

1) Noció i tipologia d’empreses familiars

La noció d’empresa familiar s’estructura sobre la base de tres notes essen-

a) Pel que fa a la propietat, una part important d’aquesta ha de pertànyer a

b) Pel que fa a la direcció i govern de l’empresa, un o diversos propietaris

c) Pel que fa a la seva transmissió, el desig i intenció de la família propietà-

empresa familiar constitueix el que s’ha anomenat la cultura empresarial

Sobre la base d’aquests elements essencials, proposem la següent noció d’em-

L’empresa familiar no s’ha de confondre amb la societat mercantil, si bé, la

Podem assenyalar quatre tipus d’empresa familiar:

Empresa de treball familiar