1

DRET DE L’EMPRESA
Semestre set. 10 – feb. 11 MÒDUL 2
Guia d'estudi - GES 2

DRET DE SOCIETATS

• Presentació

• Continguts

• Conceptes més importants

• Actualitzacions normatives

• Bibliografia recomanada
 2

Presentació

El propòsit de la GES 2 és presentar a l'estudiant una de les parts fonamentals del Dret
de l’empresa: l'estudi de la forma jurídica dels denominats empresaris socials, és a dir,
les societats mercantils. Com ja s’ha tractat al Mòdul 1, juntament amb l’empresari
individual apareix l’empresari social, que amb el temps ha anat adquirint singular
importància. Són vàries les raons que han intervingut en la difusió de les societats.
Així, la constitució d’una societat presenta l’atractiu de què per mitjà d’ella pot dividir o
separar el seu patrimoni, que podríem denominar civil o personal, del patrimoni precís
per l’exercici de l’empresa de la qual és titular, de manera que el risc econòmic
patrimonial queda reduït a la possibilitat de perdre l’aportació que es fa a la societat.
També la vessant fiscal pot resultar atractiva a l’hora d’optar per constituir una
societat. I òbviament la constitució d’una societat permet l’acumulació de capitals per
part de vàries persones en una quantia que difícilment pot aconseguir una persona
individual. La dimensió de determinades activitats empresarials requereix que es
reuneixin diverses persones i aportin la seva col.laboració i elements patrimonials, ja
que sense aquesta unió no seria possible dur-la a terme. Així, doncs, aquestes raons
expliquen l’extraordinari increment de les societats en l’actualitat i que el seu règim
jurídic s’hagi convertit en una de les parts més rellevants del Dret mercantil.

Continguts

En aquesta Guia s'aborda el Mòdul 2 de l'assignatura Dret de l’empresa. L'objectiu

del Mòdul és proporcionar a l'alumne una visió completa de l'estatut jurídic de
l'empresari social. Per aconseguir-ho s’aborden les següents qüestions:

La presentació de les diferents formes associatives, que donen lloc a les

diferents classes de societats mercantils, en la agrupació bàsica de societats
personalistes i societats capitalistes.

L’estudi dels diferents tipus socials personalistes, això és la societat col.lectiva,

la societat comanditària simple i els comptes en participació.

L’estudi ampli de la forma associativa capitalista per excel.lència, la societat

anònima, a través dels seus requisits de constitució, del règim del capital social
i de les aportacions dels socis, de l’acció, dels òrgans socials i de les
modificacions estatutàries.

Estudi de la societat de responsabilitat limitada, centrant-nos en els trets

diferenciadors entre la mateixa i la societat anònima.
 3

Anàlisi de matèries comunes a les societats mercantils, com són les

modificacions estructurals i la dissolució i liquidació.

Acostament a altres tipus societaris, com poden ser les societats professionals,
laborals o cooperatives.

Conceptes més importants

1.- Concepte i tipus de societats mercantils

La societat és un contracte pel qual diversos subjectes es comprometen a la

consecució d’una finalitat comuna mitjançant la contribució de tots els seus membres.
Malgrat existeixen també les societats civils, en el Mòdul 2 i en aquest GES 2 centrem
la nostra atenció en les societats mercantils, que poden agrupar-se en societats
personalistes i capitalistes. Així s’exposa en el quadre següent:

Societats personalistes Societats capitalistes

Característiques Intransmissibilitat de la Mobilitat de la condició de soci

condició de soci
Estabilitat de l’organització
Personalització de (objectivació causes de
l’organització (dissolució dissolució)
societat en cas de mort del
soci) Propietat ≠ gestió

Propietat = gestió Responsabilitat limitada

Responsabilitat personal

Tipus socials col.lectiva, comanditària SA, SRL, comanditària per

simple, comptes en accions
Més rellevants participació
 4

Algunes dades

Segons el Directori Central d’Empreses (DIRCE), a 1 de gener de 2008 havia a

Espanya 3.414.779 petites i mitjanes empreses (PIMES), empreses compreses
entre 0 i 249 assalariats. És a dir, el 99,86 per cent de les 3.419.491 empreses que
conformen el cens, exclosa l’agricultura i la pesca. En quant a la seva condició jurídica,
el 54,3% són persona física, el 3,3% societat anònima, el 33,5% societat limitada, el
3,3% comunitat de béns, el 0,7% societat cooperativa y la resta altres formes
jurídiques (societat col—lectiva, comanditària, etc). Per tant, veiem que son les
societats capitalistes les que en la realitat econòmica tenen major transcendència i per
això també són les que més atenció ens mereixen en aquesta GES.

2.- Societats personalistes

Com acabem d’exposar, les societats personalistes són aquelles que fan rellevants les
condicions personals dels socis, perquè aquests responen dels deutes socials de forma
personal i il.limitada. En aquest grup trobem la societat col—lectiva, la societat
comanditària simple i els comptes en participació.

2.1.- Societat col—lectiva

- Concepte i constitució

La societat col.lectiva es defineix com la societat personalista que desenvolupa una

activitat mercantil sota una raó social i en la qual tots els socis responen del
compliment dels deutes socials en forma subsidiària, personal, il.limitada i
solidàriament (art.122 Ccom).

Segons el Ccom, l’acord de constituir una societat col.lectiva haurà de constar en un

contracte de societat col.lectiva que ha formalitzar-se en escriptura pública i inscriure’s
al RM. El contingut de l’escriptura pública està establert expressament (art. 125 Ccom i
209 RRM): raó social, domicili, objecte, data d’inici de les operacions, durada de la
societat, capital, administració social i altres pactes.

- Administració de la societat
 5

El règim jurídic de l’administració de l’empresa social en el model legal atribueix a tots

els socis el dret de concórrer a la direcció i al maneig dels negocis comuns (art. 129
Ccom), ja que cal tenir present que tots assumeixen el risc empresarial com a
conseqüència del règim de responsabilitat al qual estan subjectes. Tanmateix, es
preveu la possibilitat que la gestió s’encarregui només a alguns dels socis (art. 131
Ccom) o a una sola persona denominada gestor estatutari (art. 132 Ccom).

Els socis, administrin o no, tenen dret a examinar l’estat de l’administració i de la

comptabilitat. El risc empresarial assumit per tots els socis col—lectius explica, així
mateix, l’amplitud del dret d’informació atribuït als socis com a instrument de control
de la gestió social. La informació s’ha de sol—licitar als administradors, que no poden
negar als socis l’examen de tots els documents comprovants dels balanços que es
formin per a manifestar l’estat de l’administració social (art. 173 Ccom). En cas que els
administradors es neguin a proporcionar la informació, el soci podrà acudir al jutge, el
qual ordenarà que se li ensenyin els llibres i documents de la societat.

- Obligacions dels socis

Els socis s’obliguen a posar en comú béns o indústria com a mitjans necessaris per a
obtenir el fi social. L’incompliment per part del soci de l’obligació d’aportar pot donar
lloc a la seva exclusió de la societat. El patrimoni de la societat col—lectiva és un
patrimoni separat del patrimoni personal dels socis perquè els elements que l’integren
estan sota la titularitat col—lectiva unificada del grup o de la societat i, per tant, els
socis no en poden disposar individualment. A partir d’aquest patrimoni la societat
podrà portar a terme l’activitat que integra el seu objecte social i que generarà uns
determinats resultats de la societat. El valor de la participació de cada soci en aquests
resultats es fixa per referència al de l’aportació feta per cada un. La distribució entre
els socis s’ha de fer en proporció amb el valor de la seva participació en la societat. Els
socis industrials hi participen en la mateixa proporció que correspongui a la part més
petita de capital, però en cap cas no els són imputables les pèrdues, llevat que hi hagi
un pacte exprés sobre això (art. 140 i 141 Ccom).

A més de l’obligació d’aportar, s’imposa al soci el deure de no-competència amb la

societat (art. del 136 al 138 C de C). El deure de no-competència es fonamenta en el
deure de fidelitat com a manifestació del principi general de bona fe en el dret de
societats, el significat del qual consisteix en la proscripció de les conductes dels socis
que persegueixen l’obtenció d’avantatges propis a costa de la societat.

- Representació de la societat

Dins l’activitat d’administració el Codi de comerç no distingeix entre la gestió interna i

la representació i, per tant, hem de partir de la correspondència entre l’atribució del
poder de gestió i la del poder de representació de la societat. En conseqüència, la
 6

representació de la societat correspon, segons els casos, bé a tots els socis, bé només
a alguns socis o bé al gestor estatutari. Per tant, cada un dels socis té separadament la
titularitat del poder de representació i amb els seus actes vincula la societat malgrat
l’oposició. El poder de representació s’ha d’estendre a tots els actes compresos en
l’objecte social de la societat.

- Responsabilitat pels deutes socials

En aquest tipus social el capital social no presta la garantia dels creditors, sinó que ho
fa la responsabilitat dels mateixos socis pels deutes socials; i per això el règim de
responsabilitat és imperatiu, sense possibilitat de derogar-lo en la configuració
contractual de la societat. La societat respon dels deutes socials amb tot el seu
patrimoni, ja que el vincle obligatori és de la societat, i els socis responen per un deute
aliè en els següents termes:

• en primer lloc, la responsabilitat dels socis pels deutes socials és una responsabilitat
personal i il—limitada, cosa que significa que la responsabilitat recau sobre el patrimoni
personal del soci i que, per tant, no hi ha canvi en la regla general de la responsabilitat
universal (art. 1911 CC).

• en segon lloc, es tracta d’una responsabilitat solidària entre tots els socis i no entre
la societat i els socis, ja que això queda exclòs pel caràcter de subsidiarietat. La
solidaritat no exclou l’acció de regrés del soci que paga contra la societat o contra els
seus cosocis (art. 1145 CC).

• en tercer i últim lloc, la responsabilitat dels socis és subsidiària respecte de la de la

societat (art. 237 Ccom), fet que significa que només respondran quan la societat no
disposi de prou béns per a satisfer els deutes.

2.2.- Societat comanditària simple

La societat comanditària simple és una societat personalista que exercita una activitat
mercantil i es caracteritza per la coexistència de socis col.lectius, que responen
il.limitadament dels deutes socials, i de socis comanditaris, la responsabilitat dels quals
és limitada.
 7

Les especialitats del règim jurídic de la societat comanditària deriven precisament de la

presència d’aquesta nova categoria de socis comanditaris i, per tant, s’ha d’estudiar
fent atenció només a aquestes especialitats, sense que sigui necessari reproduir el que
té de comú respecte a la societat col—lectiva. Aquestes característiques dels socis
comanditaris són:

-els socis comanditaris no poden fer cap acte d’administració dels interessos de la
companyia, ni tan sols en qualitat d’apoderats dels socis gestors (art. 148.IV C de C).
Amb tot, s’accepten els pactes que permetin als socis comanditaris de desenvolupar
activitats d’administració o gestió interna.

-la representació de la societat comanditària només pot recaure en els socis col—lectius
en termes idèntics als que hem analitzat per a la societat col—lectiva, ja que respecte
als socis comanditaris la prohibició d’intervenció en l’administració de la societat
impedeix que tinguin el poder de representació, ni tan sols com a apoderats voluntaris
dels socis gestors (art. 148.IV C de C).

-la responsabilitat pels deutes de la societat recau, en primer lloc, sobre la mateixa
societat comanditària en qualitat de deutora d’aquells deutes. Així mateix, els socis
col—lectius responen pels deutes de la societat comanditària en els mateixos termes i
amb la mateixa extensió que els de la col—lectiva (art. 148.I C de C). En canvi, la
responsabilitat dels socis comanditaris per les obligacions de la companyia queda
limitada als fons que posin o que s’obliguin a posar en la comandita (art. 148.III C de
C).

2.3.- Comptes en participació

Mitjançant aquest contracte, una part aporta uns diners i un gestor els inverteix amb la
finalitat de repartir-se els guanys posteriorment. El més rellevant d’aquest tipus de
contracte és que davant tercers, el gestor actua com si el negoci fos seu (arts.239
Ccom), doncs els comptes en participació no tenen personalitat jurídica i no adopten
una raó social comuna ni un patrimoni comú.

3.- Societats capitalistes

A diferència de les societats personalistes, les capitalistes fan irrellevants les

condicions personals dels seus socis. Són societats de capital la societat anònima, la
societat de responsabilitat limitada i la societat comanditària per accions. Veiem els
trets característics més rellevants d’aquests tres tipus societaris.
 8

3.1.- Societat anònima

- Concepte i constitució

En la societat anònima, el capital, que està dividit en accions, s’integra per les
aportacions dels socis, que no responen personalment pels deutes socials. Té un
capital mínim de 60.000 euros.

Per constituir vàlidament una SA, cal l’atorgament d’escriptura pública i inscripció
d’aquesta al RM. En l’escriptura pública hi ha de constar un contingut mínim, entre el
que destaquen els estatuts, que estableixen les regles que regeixen el funcionament
de la societat (així, entre d’altres regles, preveuen l’estructura de l’òrgan
d’administració).

La constitució de la SA pot ser simultània i successiva, tot i que la més freqüent és la

primera, consistent en el pacte de tots els socis fundadors a través d’un únic acte.
Aquest pacte, però, no existeix en el cas de la SA unipersonal, amb només un
fundador. En aquest cas es fa constar en l’escriptura de constitució i, a més, s’hi ha
d’expressar la identitat del soci únic. En canvi la fundació successiva s’utilitza quan es
vulgui realitzar una promoció pública de la subscripció d’accions per qualsevol mitjà de
publicitat o mitjançant l’actual d’un intermediari financer.

- Capital social i aportacions

El capital social ha d’estar íntegrament subscrit (distribuït entre tots els socis) però el
seu desemborsament en el moment d’atorgar l’escriptura de constitució pot ser parcial
tot i que mínim en una quarta part del valor nominal de cada una de les accions.

Aquest desemborsament s’ha de realitzar mitjançant les aportacions que el soci està
obligat a fer a la societat, aportacions que poden ser dineràries i no dineràries,
cadascuna de les quals té un règim determinat i que difereix, en les aportacions no
dineràries, del previst per a les SL. El que quedi per desemborsar s’anomena
“dividends passius” i de no desemborsar-se en el termini fixat l’accionista es convertirà
en morós, amb les conseqüències que això suposa, exposades al Mòdul 2.

- Les accions

Les accions s’estudien des d’un triple vessant. En primer lloc, s’estudia l’acció com a
part del capital. En aquest sentit, l’acció representa una part alíquota o fracció del
capital social. Així, el resultat de multiplicar el nombre d’accions pel seu valor nominal
ha de ser igual a la xifra del capital social. El valor nominal és el valor fixat com a part
del capital social i sempre és el mateix. En canvi, el valor de mercat i el valor
comptable poden diferir d’aquell valor nominal.

En segon lloc, l’acció constitueix el fonament de la condició de soci. Ser titular d’una
acció concedeix la condició de soci i això significa la concessió d’un seguit de drets, que
es poden agrupar en drets econòmics i drets polítics. Entre els drets econòmics trobem
el dret al repartiment de beneficis, dret a participar en el patrimoni resultant de la
liquidació, dret de subscripció preferent. Entre els drets polítics, el dret d’assistir a les
juntes, el dret de vot, dret d’impugnar els acords socials i el dret d’informació.

Finalment, l’acció com a títol significa que té la consideració de valor mobiliari (art.92
LSC) i ha d’estar representada. Les accions es poden representar a través de dos
 9

mitjans: mitjançant títol i mitjançant les anotacions en compte. Les accions

representades mitjançant títol poden ser nominatives o al portador. Hi ha casos de
nominativitat obligatòria (per exemple, quan la transmissibilitat de l’acció tingui
restriccions). Les accions nominatives han de constar en un llibre registre que ha de
portar la societat, en el qual s’inscriuran les successives transferències de les accions.

- Els òrgans socials

Els òrgans de la societat són la junta general i l’administració.

La junta es defineix com la reunió de tots els socis per a decidir sobre l’actuació de la
societat. Es sol distingir entre juntes generals ordinàries i extraordinàries. Les
ordinàries són les que es celebren dins els sis primers mesos de cada exercici per a
censurar la gestió social, aprovar si escau els comptes de l’exercici anterior i resoldre
sobre l’aplicació del resultat (art.164.1 LSC). La resta de juntes, per exclusió, són les
extraordinàries.

La junta ha de ser degudament convocada mitjançant un anunci publicat al BORME i en

un dels diaris de més circulació de la província, almenys un mes abans de la data
fixada per a la seva celebració i l’anunci ha de contenir la data i hora de la reunió i els
assumptes de l’ordre del dia (art.174.1 LSC). Per constituir vàlidament la junta, es
requereix l’assistència d’un mínim de capital social o quòrum. El règim de quòrum i
majories per a poder celebrar la junta l’estableixen els arts.193, 194 i 201 LSC.

Els acords als que arribin els socis en la junta general són impugnables si van en
contra de la llei, s’oposen als estatuts o lesionen, en benefici d’un o diversos
accionistes o de tercers, els interessos de la societat (art.204.1 LSC).

Per la seva banda, l’òrgan d’administració de la SA manifesta la separació entre les

funcions d’assumpció del risc empresarial, assumida pels accionistes, i la funció
d’administració de l’empresa social, desenvolupada per les persones titulars del càrrec
d’administrador i comprensiva tant de la gestió interna com de la representació de la
SA.

Els seus membres els elegeix la junta general (art.214 LSC) i no han de reunir
necessàriament la condició de socis. L’òrgan d’administració pot ser un administrador
únic, diversos mancomunats, diversos solidaris i consell d’administració.

Dos aspectes hem de destacar. En primer lloc, la representació de l’òrgan

d’administració, l’àmbit de la qual inclou tots els actes compresos en l’objecte social
delimitat en els estatuts. I en segon lloc, la responsabilitat dels administradors, als
quals se’ls imposen el deure de diligència, de lleialtat i de secret. L’incompliment
d’aquests deures, així com una actuació contrària a la llei o als estatuts, fa néixer la
responsabilitat dels administradors. Aquesta responsabilitat podrà ser exigida a través
de l’acció social de responsabilitat, que pot interposar la societat o els accionistes o
creditors, o a través de l’acció individual de responsabilitat, exercida per socis i tercers
perjudicats.

-Comptabilitat

Els administradors tenen l’obligació de formular dintre dels tres mesos comptats a
partir del tancament de l’exercici social, els comptes anuals, l’informe de gestió i la
proposta d’aplicació del resultat. Respecte als comptes anuals, ens remetem al mòdul
 10

1 i GES 1 sobre la seva composició i funció. Únicament apuntar que hi ha societats

que, pel fet de no superar una determinada dimensió, poden presentar comptes
abreujats i que, com a excepció, tampoc estaran obligades a auditar els seus comptes.

- Modificació dels estatuts

Les modificacions estatutàries afecten les normes que regulen l’organització i

funcionament de la societat. Mitjançant la modificació dels estatuts socials (bé dotant-
los d’una nova redacció, bé d’una addició de nous articles o derogació d’aquests), la
societat adapta les seves normes a les noves necessitats. Aquest canvi de les normes
d’organització i funcionament és competència exclusiva de la Junta General de Socis i
està sotmès a una sèrie de requisits i límits. D’entre les modificacions més rellevants
destaquen l’augment i reducció de capital.

3.2.- Societat comanditària per accions

Aquest tipus de societat s’assembla molt a la societat anònima, doncs també té el

capital dividit en accions i està integrat per les aportacions de tots els socis. Però a
diferència d’aquella, com a mínim un dels socis respon personalment dels deutes
socials com a soci col.lectiu, tractament que ja coneixem de la societat col.lectiva.

3.3.- Societat de responsabilitat limitada

En la SL, el capital, que està dividit en participacions socials, s’integra per les
aportacions de tots els socis, els quals no responen personalment dels deutes socials.
És capitalista, doncs es limita la responsabilitat al patrimoni social. Però el capital no es
divideix en accions sinó en participacions, que no es poden incorporar a títols valors i
no tenen un règim de transmissió lliure, per tant denota una societat de capital amb
elements reguladors propis de la societat col.lectiva, de relacions personals entre pocs
socis.

A continuació destaquem les diferències més rellevants amb la SA:

-la constitució de la SL requereix un capital social mínim de 3.000 euros, la qual cosa
ja indica que aquest tipus social està pensat per a projectes empresarials de menor
envergadura que la societat anònima, i a més aquest capital social no només ha
d’estar enterament subscrit, com en la SA, sinó també desemborsat des del moment
de la constitució.

-el control de les aportacions no dineràries no es realitza a través d’un informe pericial
sobre el valor del bé sinó que els socis responen solidàriament davant la societat i els
creditors socials de la realitat de les aportacions i del valor atribuït a l’aportació.

-les participacions no tenen el caràcter de valors i no poden estar representades per

 11

mitjà de títols o anotacions en compte ni denominar-se accions. Respecte a les

participacions, regeix el principi de que no són lliurement transmissibles, a diferència
del principi de lliure transmissibilitat de les accions.

-els acords de la junta no requereixen quòrums de constitució de la junta determinats

però el còmput de vots s’estableix sobre el total del capital social.

-no és obligat constituir consell d’administració quan diversos administradors actuïn

conjuntament.

-els administradors de la SL no poden modificar els estatuts.

4.- Modificacions estructurals de les societats mercantils

Les modificacions estructurals es troben regulades a la Llei 3/2009, de 3 d’abril, sobre

modificacions estructurals de les societats mercantils, per tant una regulació aplicable
a totes les societats mercantils.

Són alteracions de la societat que van més enllà de les simples modificacions
estatutàries perquè afecten l’estructura patrimonial o personal de la societat. Parlem
dels següents fenòmens:

-la transformació. La societat passa convertir-se en una forma social diferent. El que
és rellevant és que durant la transformació la societat no perd la seva personalitat
jurídica.

-la fusió. És l’operació en virtut de la qual dues o més societats mercantils s’integren
en una única societat mitjançant la transmissió en bloc dels seus patrimonis i
l’atribució als socis de les societats que s’extingeixen d’accions, participacions o quotes
de la societat resultant, que pot ser de nova creació (fusió per creació de nova
societat) o una de les societats que es fusionen (fusió per absorció). Aquestes
operacions de fusió són molt freqüents, precisament, en époques de crisis
econòmiques, com la que estem vivint en l’actualitat. Per altra banda, s’ha de recordar
que les fusions que compleixin determinats requisits queden sotmeses al control del
Dret de la competència, tal com ja es va veure en el Mòdul 1.

-l’escissió. L’escissió total és l’extinció d’una societat amb divisió de tot el seu
patrimoni en dues o més parts, cada una de les quals es transmet en bloc per
successió universal a una societat de nova creació o és absorbida per una societat ja
existent, on els socis reben un nombre d’accions, participacions o quotes de les
societats beneficiàries proporcional a la seva respectiva participació en la societat que
s’escindeix.

L’escissió parcial és el traspàs en bloc per successió universal d’una o diverses parts
del patrimoni d’una societat cada una de les quals ha de forma una unitat econòmica a
una o diverses societats de nova creació o ja existents, on els socis de la societat que
s’escindeix reben un nombre d’accions, participacions o quotes socials de les societats
beneficiàries de l’escissió proporcional a la seva respectiva participació en la societat
que s’escindeix i aquesta redueix el capital social en la quantia necessària.
 12

Finalment, la segregació és el traspàs en bloc per successió universal d’una o

diverses parts del patrimoni d’una societat; cada una de les quals ha de formar una
unitat econòmica, en una o diverses societats, on la societat segregada rep a canvi
accions, participacions o quotes de les societats beneficiàries.

-la cessió global de l’actiu i passiu. Suposa la transmissió en bloc de tot el seu
patrimoni a un tercer a canvi d’una contraprestació generalment en diners.

5.- Dissolució, liquidació i extinció de les societats de capital

La dissolució inicia un procés que porta a la liquidació i finalment a l’extinció de la

societat. D’entre les causes de dissolució de la societat que trobeu als arts.360-364
LSC i enumerades al Mòdul, destaquen les pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a
una quantitat inferior a la meitat del capital social, tret que aquest s’augmenti o es
redueixi en la mesura suficient, i la reducció del capital social per sota del mínim legal,
doncs es tracta que normes que busquen el manteniment de la correspondència entre
el capital social i el patrimoni net durant l’existència de la societat, assegurant així que
el capital social constitueix la garantia mínima per als creditors socials.

Davant la concurrència d’una causa de dissolució la junta general haurà d’acordar la

dissolució de la societat. I acordada aquesta dissolució, la societat es troba en situació
de liquidació, durant la qual s’han de nomenar els liquidadors, que duran a terme les
operacions de liquidació, això és,realitzar les operacions pendents, alienar els béns
socials, cobrar els crèdits, pagar els deutes socials i finalitat elaborar un balanç final i
una proposta de repartiment del romanent de la societat.

L’extinció de la societat s’ha de fer constar en escriptura pública, que s’inscriurà al RM i

es cancel.laran els assentaments relatius a la societat.

6.- Altres tipus socials

Aquests que hem vist fins ara són tipus socials bàsics. Però al llarg del temps i
l’aparició de noves realitats econòmics han fet aparèixer també noves institucions
jurídiques que els donin cobertura. Així, per exemple, trobem les societats laborals,
que són SA o SL on més del 50% del capital social pertanys als treballadors per temps
indefinit i jornada completa de la societat. Aquestes societats gaudeixen d’un tracte
fiscal avantatjós.

També trobem les societats cooperatives, formades per persones amb necessitats
socioeconòmiques comunes que busquen la satisfacció de les seves necessitats
mitjançant la realització d’una activitat en comú. N’hi ha de molts tipus, en funció de
quines són aquelles necessitats: cooperatives agràries, de crèdit, de transportistes...

Les societats professionals, de recent introducció al nostre dret (2007), és una

societat que té per objecte l’exercici en comú d’una activitat professional (per exemple,
 13

d’auditoria o de medicina). La majoria del capital i dret de vot han de pertànyer a socis
professionals.

Actualitzacions normatives

El Mòdul 2 està recentment actualitzat, de manera que en la data de realització

d’aquesta GES no existeixen actualitzacions normatives que s’hagin de fer constar.

Bibliografia recomanada

• Bibliografia recomanada al Mòdul 2

• Legislació:

o Codi de comerç

o Llei de societats de capital

o Llei sobre modificacions estructurals de les societats mercantils

• Enllaços d’interès:

www.cnmv.es

www.ipyme.org