INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Mòdul 1

Guia d'estudi - GES1

Introducció a l'economia

• Presentació de la GES
• Objectius
• Continguts
• Conceptes més importants
• Proposta d'activitats complementàries
• Exercicis tipus
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

Presentació
L'assignatura d’Introducció a la Microeconomia és una assignatura de caràcter introductori i
té per objectiu la familiarització de l'estudiant amb el tipus de raonaments que utilitzen els
economistes. L'assignatura es divideix en tres mòduls:

1. Introducció a l'Economia.

2. Els agents econòmics: consumidors i empreses.

3. Estructures de mercat i comerç internacional.

Aquesta primera guia d'estudi se centrarà en el primer d'aquests mòduls. Desenvoluparem
d'una manera més detallada els conceptes que considerem essencials en aquest mòdul, i
també els que puguin comportar una major dificultat. Conclourem aquesta guia d'estudi amb
alguns exemples d'exercicis tipus en microeconomia.

Coneixements previs
Per abordar l'estudi d'aquesta assignatura en general, i d'aquest mòdul en particular, és
convenient tenir els següents coneixements previs:

• Resolució de sistemes d'equacions lineals.

• Representació gràfica de funcions.

• Concepte de derivada.

Podeu recórrer al material web de l'assignatura per repassar aquests conceptes matemàtics
bàsics.

Objectius
Què és l'economia? Quin tipus de problemes ens plantegem resoldre els economistes? Què té de
particular la nostra manera d'entendre el comportament humà? En un curs d'Introducció a la
Microeconomia ha de ser un objectiu bàsic que l'estudiant sigui capaç d'entendre les respostes a
aquestes qüestions.

En els primers quatre capítols del mòdul I, l'estudiant ha de ser capaç d'entendre què és
l'economia, per què sorgeixen els problemes econòmics, quins avantatges té un sistema basat
en la cooperació i l'intercanvi davant un sistema autàrquic, i què s'entén per cost d'oportunitat.
Serà de gran utilitat que intenteu aplicar els conceptes que anireu aprenent a la vostra pròpia
experiència, perquè prengueu consciència que l'economia no solament pot ser útil per explicar
per què hi ha desocupació o per què és millor un tipus d'impost o un altre, sinó que la manera
d'entendre les coses d'un economista és perfectament aplicable per explicar, per exemple, per
què esteu llegint ara aquesta guia d'estudi en lloc d'estar dedicant el temps a la vostra activitat
preferida.

En els capítols següents d'aquest primer mòdul aprendreu el funcionament bàsic d'un mercat. És
essencial que l'estudiant comprengui perfectament com es determinen l'oferta, la demanda i els
preus, i també què succeeix amb els preus d'equilibri quan el mercat pateix algun tipus
d'alteració (com, per exemple, la introducció d'impost per part del govern).

2
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

Continguts
♦ Demanda i oferta d'un bé
El mercat de qualsevol bé té dos components bàsics: d'una banda, tenim els individus que
desitgen comprar el bé en qüestió, és a dir, els demandants; d’altra banda, hi ha els que
desitgen vendre el bé, és a dir, els oferents del bé. L'anàlisi de l'oferta i la demanda ens
permetrà estudiar d'una manera sintètica com totes dues interactuen fins a aconseguir que el
mercat estigui en equilibri.
Corba de demanda: la quantitat que els individus volen comprar d'un determinat bé depèn de
múltiples factors: la seva renda, les seves preferències, el preu del bé en qüestió, el preu
d'altres béns similars, etc. La corba de demanda emfatitza la relació que existeix entre la
quantitat demandada d'un determinat bé i el seu propi preu, suposant que tots els altres factors
de què depèn la demanda estan donats. Per exemple, la corba de demanda del bé X ens mostra
quina quantitat del bé X es demandaria per a cada preu de X, considerant que la renda dels
individus, els seus gustos, etc., estan donats.
Direm que existeix una relació negativa entre la quantitat demandada d'un bé i el seu preu (una
relació negativa entre dues variables indica que es mouen en sentit contrari, és a dir, que quan
n’augmenta una, disminueix l'altra i viceversa). En altres paraules, la corba de demanda
presenta un pendent negatiu. La intuïció és senzilla: quan un bé s'encareix es fa menys
interessant per als consumidors, de manera que se’n demandarà una menor quantitat. La figura
següent mostra aquesta relació:

Preu (P)

1
P1
0
P0
Corba de demanda (D)

Q1 Q0

En el punt 0, el preu del bé és P0 i la corba de demanda ens indica que, a aquest preu, la
quantitat demandada és Q0 . Si el preu pugés fins a P1, la quantitat demandada descendiria fins
a Q1 (punt 1).
Moviments al llarg de la corba de demanda versus desplaçaments de la corba de
demanda: és essencial que diferencieu clarament el que són moviments al llarg de la corba de
demanda del que són desplaçaments de la corba. Per exemple, a la figura anterior, quan
passem del punt 0 al punt 1, analitzem què succeeix amb la quantitat demandada quan varia el
preu del propi bé. En aquest cas, ens estem movent al llarg de la corba. Imagineu, tanmateix,
que per alguna raó el bé la demanda del qual estem analitzant es posa de moda, és a dir, ara

3
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

les preferències dels consumidors afavoreixen aquest bé. En aquest cas, haurà canviat algun
dels elements que considerem com donats per representar la corba de demanda. Si ara el bé és
més preferit que abans, el que passarà serà que, per cada preu, la quantitat demandada serà
més gran. S'haurà produït un desplaçament de la corba de demanda. Vegem-ho gràficament:

Preu (P)

P0
D'

Q0 Q0' Quantitat (Q)

Fixueu-vos que, en aquest cas, la corba de demanda s’ha desplaçat perquè els gustos dels
consumidors han variat (això ho veurem amb més detall més endavant).
Corba d’oferta: l’anàlisi és similar a l’anterior, però ara des del punt de vista dels oferents. La
corba d’oferta ens mostra quina quantitat d’un bé estan disposats a oferir els oferents d’aquest
bé per cada preu. Com abans, l’oferta d’un determinat bé dependrà de múltiples factors com el
preu dels factors de producció, la tecnologia, etc., a més del preu del propi bé. La corba d’oferta
ens mostra la relació que existeix entre la quantitat oferta d’un bé i el seu propi preu,
considerant com a donats la resta dels elements que influeixen en la seva determinació.

Direm que hi ha una relació positiva entre el preu d’un bé i la quantitat oferta d’aquest bé. En
altres paraules, la corba d’oferta presenta un pendent positiu (hi poden haver excepcions que
analitzarem més endavant). Per tant, la quantitat oferta d’un bé augmenta quan ho fa el seu
preu, considerant tota la resta constant. Gràficament:

Preu (P)

Corba d’oferta (S)

P0

P1

Q0 Q1 Quantitat (Q)

4
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

Observeu que ara la quantitat oferta augmenta quan ho fa el preu.

Moviments al llarg de la corba d'oferta versus desplaçaments de la corba d'oferta: la

manera de raonar és la mateixa que en el cas de la corba de demanda. Quan analitzem com
varia la quantitat oferta quan varia el preu del bé, ens movem al llarg de la corba d'oferta. Si
algun dels factors que considerem com a donats per analitzar la corba d'oferta varia, estarem
parlant d'un desplaçament de la corba d'oferta. Suposem, per exemple, un encariment de les
matèries primeres utilitzades en la producció del bé. En aquest cas, els oferents estaran
disposats a oferir una menor quantitat per cada preu:

Preu (P)
S'

P0

Q0' Q0 Quantitat (Q)

♦ L'equilibri
Quan està en equilibri, un mercat? Quan els participants satisfan els seus desigs, és a dir, els
demandants compren la quantitat que desitgen comprar i els oferents venen la quantitat que
desitgen vendre. És el preu el que juga el paper essencial en la determinació de l'equilibri.
Estarem en equilibri quan el preu sigui tal que la quantitat demandada coincideixi amb la
quantitat oferta, és a dir, el preu d'equilibri és aquell que iguala l'oferta i la demanda.
Considerem el següent exemple per al bé X. Les funcions d'oferta i demanda són les següents:

Demanda: X d = 4400 − 2 PX
Oferta: X s = PX − 100
Representem gràficament aquestes funcions:

5
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

Px

S
2200

1500

1400 4400 X

Només existeix un preu per al qual la quantitat oferta i demandada coincideixen. Aquest serà
el preu d'equilibri. Com el podem obtenir, analíticament? Igualant les funcions d'oferta i
demanda. Sabem que en equilibri X = X . Per tant,
d s

4400 − 2 PX = PX − 100 → 4500 = 3PX → PX* = 1500

14243 1 424 3
Demanda Oferta

Quan el preu és 1.500, la quantitat oferta i demandada coincideixen i, per tant, el mercat
estarà en equilibri. Només ens queda determinar la quantitat que s’ha intercanviat a aquest
preu. N'hi ha prou amb substituir PX = 1500 en l'equació d'oferta o de demanda. Si així ho
*

feu, obtindreu que X = 4400 − 2 × 1500 = 1400 . Podeu comprovar que per a qualsevol altre
*

preu, les quantitats ofertes i demandades no coincideixen, de manera que els demandants o
els oferents no satisfaran els seus desigs i no hi haurà equilibri.

Per exemple, imagineu que PX = 2000 > PX* . En aquest cas, podeu comprovar fàcilment que
X d = 400 y X s = 1900 . Al preu Px = 2000, els oferents desitgen vendre més del que els
demandants desitgen comprar; existeix doncs un excés d'oferta. Com el podem resoldre?
Només una caiguda del preu portarà a l'equilibri; observeu que a mesura que el preu vagi
baixant, la quantitat demandada augmentarà i la quantitat oferta disminuirà, i es reduirà
progressivament l'excés d'oferta. El procés d'ajustament culminarà quan el preu arribi al seu
nivell d'equilibri, PX = 1500 . Imagineu ara el cas contrari. Suposem que PX = 1000 < PX . En
* *

aquest cas, X = 2400 i X = 900 . En aquest cas ens trobaríem amb un excés de demanda
d s

que es resoldrà en la mesura en què el preu vagi augmentant, cosa que farà que la quantitat
demandada es redueixi i la quantitat oferta augmenti. De nou, el procés culminarà quan
arribem al preu d'equilibri, PX = 1500 . Gràficament:
*

6
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

Px

2200 Excés d’oferta S

2000

1500

400 1400 1900 4400 X

Px

2200 S

1500
1000
Excés de demanda
D

900 1400 2200 4400 X

♦ Canvis en la situació d'equilibri

La situació d'equilibri canviarà quan canviï l'oferta o la demanda o totes dues. Imaginem, en
primer lloc, que la demanda augmenta, és a dir, que ara els demandants desitgen una major
quantitat del bé per cada preu. En tal cas, la demanda es desplaçarà cap a la dreta i el preu i la
quantitat d'equilibri augmentaran. Gràficament:

(P*)'
P*

D D'
Q* (Q*)' Q

7
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

Suposem ara que l'oferta augmenta, és a dir, que per a cada preu la quantitat oferta és
major. En tal cas, el preu d'equilibri disminuirà i la quantitat d'equilibri augmentarà:

P S

S'

P*
(P*)'

D
* *
Q (Q )' Q

Sens dubte, pot passar que variïn tant l'oferta com la demanda. En aquest cas, el resultat
final dependrà dels desplaçaments relatius de cadascuna de les corbes.

♦ L'elasticitat

L'elasticitat d'una variable respecte a l'altra mesura la sensibilitat de la resposta de la primera

davant de variacions en la segona. Així, per exemple, l'elasticitat de la demanda ens indica la
sensibilitat de la quantitat demanda d'un bé davant de variacions en el preu d’aquest bé. La
pregunta que pretenem respondre és la següent: en quin percentatge varia la quantitat
demandada d'un bé quan el seu preu varia un u per cent? La resposta ens la dóna
l'elasticitat:

∆Q d
% variació quantitat demandada Qd ∆Q d P
Ed = = =
%variació en el preu ∆P ∆P Q d
P

Observeu que l'elasticitat de la demanda tindrà signe negatiu, ja que la quantitat demandada
∆Q d
i el preu es relacionen negativament (és a dir, serà negatiu).
∆P
Per la seva banda, l'elasticitat de l'oferta indicarà com varia la quantitat oferta quan varia el
preu. És a dir:

∆Q s
% variació quantitat oferta Qs ∆Q s P
Ed = = =
%variació en el preu ∆P ∆P Q s
P

8
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

Observeu que l'elasticitat de l'oferta tindrà signe positiu, ja que la quantitat oferta i el preu es
∆Q s
relacionen positivament (és a dir, serà positiu).
∆P

♦ L'excedent dels consumidors i dels productors

Els economistes mesuren el benestar dels consumidors i els productors a través de

l'excedent. Aquest és un concepte que pretén quantificar d'alguna manera el benestar que
experimenten els consumidors quan adquireixen una determinada quantitat d'un bé a un
determinat preu i el benestar que experimenten els oferents quan venen una determinada
quantitat d'un bé a un preu determinat.

Excedent dels consumidors

Veiem ara la motivació que hi ha darrera del concepte d’excedent del consumidor com a mesura
monetària de benestar. Començarem pel cas del consumidor individual.

En la següent figura es mostra la corba de demanda de gelat de xocolata d’un consumidor.

Inicialment per simplificar l’exposició considerem unitats discretes (1 litre , 2 litres, 3 litres,…).
Suposem que el preu d’un litre de gelat és 1 euro.

euros

0.5

1 2 3 4 5 6 7 Litres de gelat

Aquesta corba de demanda individual ens indica que: l’individu està disposat a pagar 7 euros pel
primer litre de gelat, 6 euros pel segon litre, 5 pel tercer litre, 4 pel quart litre, 3 pel cinquè, 2
euros
pel sixè i 05 pel setè…

Com sols està pagant 1 euro, l’individu té un estalvi de 6 euros pel primer. Aquest estalvi per
unitat s’anomena excedent marginal del consumidor del primer litre. Anàlogament podríem

9
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

calcular els excedents marginals de les altres unitats comprades: 5 pel segon, 4 pel tercer, 3 pel
quart, 2 pel cinquè i 1 pel sisè. Si sumem tots els excedents marginals de les 6 unitats
adquirides obtenim l’excedent (total) del consumidor.

Excedent (total) del consumidor = 6+5+4+3+2+1=21 euros.

Observem que l’excedent del consumidor és igual a l’àrea que es troba per davall de la funció de
demanda i per sobre de la recta horitzontal en el nivell de preu.

euros

p=1
0.5

1 2 3 4 5 6 7 Litres de gelat

Considerem ara unitats continues del bé, enlloc d’unitats discretes, de manera que la corba de
demanda sigui una línia continua. Suposarem també, per simplificar, que aquesta corba de
demanda ve donada per una línia recta, d’expressió p=a-b·q, on p és el preu del bé, q la
quantitat adquirida, i a i b són paràmetres, és a dir, constants, de la corba de demanda. Per
exemple, p=10-2q, mostra una corba de demanda on l’ordenada en l’origen, a, val 10 i el
pendent, -b, és –2. Denotarem el preu de mercat per p0, un valor donat de p; per exemple,
p0=2. Gràficament:

10
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

p=a-bq

EC

p0

p0·q0
q
q0

El consumidor adquiriria successives unitats del bé fins arribar a la q0, doncs per a totes
aquestes unitats el que està disposat a pagar per cada una d’elles supera el que li costa, donat
per el preu de mercat, p0. A partir de q0, el preu de mercat supera el que esta disposat a pagar
el consumidor per a cada unitat addicional i, per tant, no n’adquiriria més.

El que està disposat a pagar el consumidor per les q0 unitats que compra és l’àrea sota la corba
de demanda fins el nivell q0. És a dir, la quantitat EC+ p0·q0. Però, el que, en realitat, paga és
p0·q0. Per tant, el consumidor obté un guany per les q0 unitats que adquireix, la diferencia entre
el que està disposat a pagar i el que paga. Aquest guany és l’excedent (total) del consumidor,
donat pel triangle EC i és una mesura monetària del benestar que obté el consumidor per les q0
unitats que compra.

Per calcular l’excedent del consumidor, per tant, només fa falta trobar l’àrea del triangle
corresponent.

Per exemple, donats la demanda p=10-2q i el preu de mercat p0=2, el consumidor adquiriria la
quantitat q0 que igualés ambdues expressions: 10-2q0=2. Per tant, q0=4. Aquesta és la base del
triangle EC. La seva alçada ve donada per l’ordenada a l’origen, a=10, menys el preu de
mercat, p0=2. És a dir, l’alçada és 8. Per tant, l’excedent del consumidor val EC=4·8/2=16.

Suposem un consumidor amb la següent demanda del bé X:

X d = 20 − PX .

Podem obtenir la següent taula, que reflecteix la demanda així expressada:

Preu Quantitat
demandada

11
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

15 5

10 10

5 15

Suposem que el preu d'equilibri del mercat és P* = 5. Això significa que el consumidor
anterior adquireix 15 unitats del bé a un preu de 5 u. m. per unitat del bé. En fer això, el
consumidor està obtenint un "benefici". La raó és la següent: ell està disposat a pagar 15 u.
m. per cadascuna de les 5 primeres unitats del bé i, amb tot, només paga 5 u. m. per
cadascuna. A més, pagaria 10 u. m. per unitat per cadascuna de les 5 segones unitats del bé
però, donat el preu d'equilibri, només paga 5 u. m. per cadascuna. Així doncs, en comprar
totes les unitats del bé al mateix preu, està obtenint un excedent. Observeu que la diferent
disponibilitat a pagar de l'individu depèn del nombre d'unitats que tingui del bé.
Concretament, com més es té d'un bé menys es valora i, per tant, menys s'està disposat a
pagar per unitats addicionals del bé (aquest és el principi de la utilitat marginal decreixent,
essencial en economia). Vegem com es pot calcular d'una manera gràfica l'excedent que el
consumidor obté en comprar 15 unitats del bé a 5 u. m. cadascuna:

20
Excedent del
consumidor

5
Corba de demanda

15 20 Q

Cada punt de la corba de demanda mostra quant estaria disposat a pagar el consumidor per
cada unitat successiva del bé. La suma de la diferència entre el que estaria disposat a pagar
per cada unitat i el que efectivament paga ens donarà l'excedent del consumidor. En aquest
cas, seria l'àrea assenyalada, ja que adquireix 15 unitats a un preu de 5 u. m. per unitat. En
general, l'excedent del consumidor es mesura per l'àrea situada per sota de la corba de
demanda i per sobre del preu d'equilibri. Calculem l'excedent del consumidor en aquest cas.
Com podeu observar a la figura, hem de calcular l'àrea d'un triangle la base del qual és 15 i
l'altura del qual és (20-5) = 15:

15 × (20 − 5)
Excedent del consumidor = = 112,5
2
Si, enlloc de tenir una demanda individual, considerem una demanda de mercat, llavors podem
trobar l’excedent dels consumidors de manera anàloga, és a dir, com l’àrea del triangle per sota
de la corba de demanda fins a trobar la línia horitzontal que mostra el preu de mercat.
Novament, l’excedent dels consumidors és una mesura monetària, és a dir, en termes de diner,
del benestar que experimenten els consumidors al adquirir la quantitat de bé, diguem Q0, que
adquireixen.

12
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

Variacions de l’excedent dels consumidors

* *
Quan el preu de mercat per alguna causa disminueix de p 0 a p1 , l’ excedent dels consumidors
augmenta en la franja en forma de trapezi compresa entre la corba de demanda, el preu “antic”
i el “nou” preu.

P*1
p

P*0

P*1
p

La variació de l’excedent dels consumidors és una mesura monetària de l’augment del benestar
* *
que experimenten els consumidors quan el preu de mercat baixa de p 0 a p1 .

Excedent dels productors

El concepte és el mateix que en el cas dels consumidors. Posem un exemple. Suposem que la
funció d'oferta ve donada per X = 2 PX . Suposem de nou que el preu d'equilibri són 5 u. m.,
s

pel qual el productors en venen 10 unitats. Representem gràficament aquesta situació:

13
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

Excedent del
productor
Corba d’oferta

10 Q

La corba d'oferta mostra a quin preu estaria disposat el productor a oferir cada unitat. La
primera unitat l'oferiria a un preu inferior a 5 u. m., però obté 5 u.m. per cada unitat del bé
que ven. La suma de la diferència entre el preu al qual vendria cada unitat i el que realment
obté és l'excedent del productor. En aquest cas, seria l'àrea assenyalada que, de nou, no és
més que l'àrea d'un triangle de base 10 i altura 5. Per tant,

10 × 5
Excedent del productor = = 7,5
2

En general, l'excedent dels productors és l'àrea situada per sobre de la corba d'oferta i per
sota del preu d'equilibri.

♦ L'efecte dels impostos

Els imposts fixats pel govern generen importants efectes sobre l'equilibri dels mercats.
Bàsicament, els imposts són de dos tipus: de quantia fixa o sobre el valor. En el primer cas,
es grava amb una suma fixa, mentre que en el segon l'impost es fixa com un percentatge del
valor. (Al material web de l'assignatura hi podeu trobar més detalls sobre aquests aspectes.)

Suposem que som en un mercat que està en equilibri. Suposem que el govern decideix
introduir un impost. Quins efectes generarà sobre el preu i la quantitat d'equilibri? Què
passarà amb l'excedent dels productors i els consumidors? Qui paga efectivament els
impostos? Intentarem respondre a aquestes preguntes.

(El material web de l'assignatura recull aquests efectes de manera detallada)

La forma més senzilla d'explicar aquestes qüestions és amb un exemple. Imaginem un

mercat tal que:

X d = 20 − PX
X s = PX − 10

Calculem l'equilibri d'aquest mercat:

14
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

20 − PX = PX − 10 → 30 = 2 PX → PX* = 15 u. m.

Per tant, X = 5 . Gràficament:

*

Preu
Oferta
20

15

10

5
Demanda

5 10 15 20 Quantitat

L'excedent dels consumidors és donat per l'àrea situada per sota de la corba de demanda i
per sobre del preu (àrea A). Per la seva banda, l'excedent dels productors és donat per l'àrea
situada per sobre de la corba d'oferta i per sota del preu (àrea B):

5×5
ExC = = 12.5 u.m.
2
5× 5
ExP = = 12.5 u.m.
2

Suposem ara que el govern introdueix un impost d'1 u.m. per unitat venuda del bé (és a dir,
en principi, l'impost recau al cantó de l'oferta). Quins efectes es generen? D'una banda, la
demanda no varia. Però, els oferents només oferiran la mateixa quantitat del bé que abans
de l'impost a canvi d'una unitat monetària més per unitat del bé. És a dir, si abans de
l'impost començaven a oferir per un preu de 10 u. m., ara ho faran per un preu d'11 u. m.
Dit d'una altra manera, l'oferta passaria a ser:

X s = PX −11.

Gràficament, obtindríem el següent:

15
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

Preu S'
S
20

15,5
15

10

5
D

4,5 5 10 15 20 Quantitat

La nova situació d'equilibri es produirà allà on l'oferta i la demanda s'igualin, és a dir:

20 − PX = PX − 11 → 31 = 2 PX → PX* = 15.5 u. m. .

Per la seva banda, la quantitat d'equilibri serà menor que abans: X = 4,5 . Veiem que
*

l'impost porta a un augment del preu d'equilibri i a una reducció de la quantitat d'equilibri. El
preu que ara paga el consumidor són 15.5 u. m., 0.5 u. m. més que abans de l'impost. Però
aquest no és el preu que rep el productor, ja que de les 15.5 u. m. que cobra al consumidor
ha de pagar 1 u. m. al govern, de manera que el productor realment ingressa 14.5 u. m. per
unitat venuda, 0.5 u. m. menys que abans de l'impost. D'aquí n’hem d'obtenir una primera
conclusió interessant: el fet que l'impost recaigui sobre l'oferta no implica que sigui el
productor qui el pagui. De fet, en aquest exemple observem que el productor ha traslladat
una part de l'impost als consumidors. Concretament, en aquest cas, el productor paga 0.5 u.
m. per unitat i el consumidor paga 0.5 u. m. per unitat (el repartiment no sempre serà a
parts iguals; dependrà de les elasticitats de l'oferta i la demanda). Evidentment, la diferència
entre el que paga el consumidor, 15.5 u. m., i el que ingressa el productor, 14.5 u. m., és el
que ingressa el govern, 1 u. m. en aquest cas.

És important que observeu també que l'impost genera un pèrdua de benestar (de vegades
denominada excés de gravamen), perquè implica una reducció de l'excedent global de
l'economia que no aturarà el govern (això ho veurem en un exercici).

Conceptes més importants

Tot i que no pretenem oferir-vos una llista exhaustiva dels nombrosos conceptes que inclou el

16
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

mòdul I de l'assignatura, aquí teniu els que podríem considerar conceptes fonamentals, amb
una breu descripció:

• Escassetat i elecció: el fet que els recursos siguin escassos i que puguin ser dedicats
a usos alternatius dóna lloc a un problema econòmic.

• Especialització i intercanvi versus autosuficiència: l'especialització dels agents

econòmics i l'intercanvi s'han mostrat molt superiors, des del punt de vista de
l'eficiència econòmica, a l'autosuficiència.

• L'organització econòmica d'una determinada societat és la forma en la qual

aquesta respon a les qüestions de què, com i per a qui es produeix. Les formes
bàsiques en les quals s'ha concretat la resposta a aquestes preguntes són dues, i han
donat lloc a dues formes bàsiques d'organització econòmica: els sistemes de mercat i
els sistemes centralitzats o planificats. En els primers, és el mercat, a través del
sistema de preus, el que determina què es produeix, com es fa i com es reparteix
aquesta producció entre els agents; en el cas d'un sistema planificat o centralitzat el
paper protagonista el té l'Estat.

• Cost d'oportunitat: sempre que prenem una decisió incorrem en un cost

d'oportunitat; aquest es defineix com a allò a què hem de renunciar per obtenir
alguna cosa.

• Frontera de possibilitats de producció o corba de transformació: mostra les

possibilitats de producció d'una economia quan aquesta empra tots els seus recursos
amb la millor tecnologia disponible.

• Corba de demanda: mostra les quantitats que els demandants d'un bé estan
disposats a demandar per cada preu del bé.

• Corba d'oferta: mostra les quantitats que els oferents d'un bé estan disposats a
oferir per cada preu del bé.

• Moviments al llarg de la corba de demanda (oferta) davant de desplaçaments

de la corba de demanda (oferta): vegeu els continguts d'aquesta GES.

• Equilibri del mercat: el mercat està en equilibri quan la quantitat comprada i venuda
en aquest mercat i el preu a què l'esmentada quantitat s'intercanvia són tals que tant
els oferents com els demandants satisfan els seus desigs, per la qual cosa no hi ha
cap incentiu perquè la situació canviï.

• Variacions de l'equilibri: vegeu els continguts d'aquesta GES.

• Elasticitat: l'elasticitat mostra la sensibilitat de la resposta d'una determinada

variable davant de variacions en una altra variable.

• Excedent del consumidor (productor): mesura la satisfacció o el benestar del

consumidor (productor) quan compra (ven) una quantitat determinada d'un bé a un
preu determinat.

• Efectes dels impostos: vegeu els continguts d'aquesta GES.

• Aranzels: en algunes ocasions, amb l'objectiu de protegir els productors nacionals,

els governs introdueixen aranzels sobre les importacions de béns. Els aranzels
redueixen l'excedent dels consumidors.

• Errors del mercat: encara que el mercat s'ha mostrat com la forma d'organització

17
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

econòmica més eficient, en certs casos no és capaç d'aconseguir l'assignació eficient

dels recursos. Els errors del mercat es refereixen a aquestes situacions en les quals es
fa precisa la intervenció de l'Estat amb l'objectiu d'aconseguir l'eficiència. Entre els
errors de mercat destaquem els següents: externalitats i béns públics.

Exercicis tipus
1. Suposeu que l'oferta i la demanda del bé X són donades per:

X d = 100 − PX
X s = PX

a) Calculeu el preu i la quantitat d'equilibri en aquest mercat.

b) Calculeu els excedents del consumidor i del productor.

c) Suposeu que el govern introdueix un impost de 10 u. m. per unitat venuda.

c.1) Calculeu el nou equilibri del mercat.

c.2) Quina incidència té l'impost sobre consumidors i productors?

c.3) Calculeu com varien els excedents dels productors i els

consumidors, així com la recaptació del govern.

c.4) Quantifiqueu la pèrdua de benestar global que l'impost genera en

aquesta economia.

SOLUCIÓ

a) Calculeu el preu i la quantitat d'equilibri en aquest mercat.

X d = X s ⇒ 100 − Px = Px ⇒ Px = 50; X * = 50.

*

b) Calculeu els excedents del consumidor i del productor.

Representem gràficament la situació d'aquest mercat:

18
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

Px

100
Oferta

50

Demanda

50 100 X

L'excedent dels consumidors és l'àrea per sota de la corba de demanda i per sobre del preu
d'equilibri, és a dir, l'àrea A del gràfic:

50 × 50
ExC = = 1250u. m.
2

Per la seva banda, l'excedent dels productors és l'àrea per sobre de la corba d'oferta i per
sota del preu d'equilibri:

50 × 50
ExP = = 1250u. m.
2

c) Suposeu que el govern introdueix un impost de 10 u. m. per unitat venuda.

c.1) Calculeu el nou equilibri del mercat.

La nova corba d'oferta passarà a ser X = Px − 10 , de manera que el nou equilibri serà:
s

Px − 10 = 100 − Px ⇒ 2 Px = 110 ⇒ Px = 55; X ** = 45

**

Gràficament:

19
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

Px
S+T
100
S

55
50

Demanda

45 50 100 X

c.2) Quina incidència té l'impost sobre consumidors i productors?

El nou preu pagat pels consumidors és 55 > 50; els consumidors paguen 5 u. m. més per
unitat del bé. Per la seva banda, els productors cobren 55 u. m. als consumidors però ells
només es queden amb 45 u. m. < 50 u. m., de manera que paguen 5 u. m. per unitat del bé
d'impostos.

c.3) Calculeu com varien els excedents dels productors i els consumidors, així com
la recaptació del govern.

Els nous excedents són els següents:

(100 − 55) × 45
ExC = = 1012.5 u.m.
2
(55 − 10) × 45
ExP = = 1012.5 u.m.
2

Per la seva banda, la recaptació del govern serà igual al nombre d'unitats venudes per
l'impost unitari, és a dir,

Recaptació del govern =45 x 10 =450 u.m.

c.4) Quantifiqueu la pèrdua de benestar global que l'impost genera en aquesta

economia.

La pèrdua de benestar és la part de l'excedent inicial de consumidors i productors que no

passa a formar part de la recaptació del govern. L'excedent inicial global és igual a:

20
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

Excedent inicial total=ExC+ExP=2500 u.m.

L'excedent total després de l'impost és igual a:

Excedent total després de l’impost=ExC+ExP=2025 u.m.

Per tant,

Variació excedent total=2500-2025=475 u.m.

Per tant, l'excedent total disminueix en 475 u. m. Però una part d'aquesta pèrdua d'excedent
total passa a les mans del govern en forma de recaptació i, per tant, no es perd.
Concretament, el govern recapta 450 u. m. d'aquesta variació de 475 u. m. El que l'economia
perd, l'excés de gravamen, és, doncs:

Pèrdua Economia generada per l’impost= ∆Excedent total+recaudació del govern =

-475+450=-25 u.m.

Aquestes 25 u.m. formaven part de l'excedent inicial de consumidors i productors i no passen

a formar part de la recaptació del govern, per la qual cosa l'economia en el seu conjunt les
perd.

2. Considereu un país petit obert al comerç internacional. L'oferta nacional d’un bé

determinat respon a la funció P = 6Q i la demanda nacional és donada per
s

P d = 200 − 2Q . El preu internacional del bé és de 90 u.m. per unitat.

a) Determineu la situació d'equilibri d'aquest mercat suposant que el mercat és

tancat al comerç internacional. Calculeu l'excedent dels consumidors, l'excedent
dels productors i l'ingrés dels productors.

b) Suposeu ara que l'economia és oberta al comerç exterior. Calculeu les quantitats
d’oferta i demanda dels productors i consumidors nacionals, i també les
importacions. Calculeu de nou els excedents de consumidors i productors i els
ingressos d'aquests últims.

c) Suposeu que el govern decideix establir un aranzel de 10 u. m. per unitat del bé

importat. Analitzeu els efectes que aquesta mesura genera sobre els
consumidors i els productors nacionals.

SOLUCIÓ

a) Determineu la situació d'equilibri d'aquest mercat suposant que el mercat és

tancat al comerç internacional. Calculeu l'excedent dels consumidors, l'excedent
dels productors i l'ingrés dels productors.

Per determinar l'equilibri igualarem l'oferta i la demanda:

6Q = 200 − 2Q ⇒ 8Q = 200 ⇒ Q * = 25

Substituint la quantitat d'equilibri en l'equació d'oferta o demanda, obtenim que:

21
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

P * = 6Q* = 6 × 25 = 150 u. m.

Gràficament:

200
S

150

25 100
Q

Calculem ara els excedents:

(200 − 150) × 25
ExC = = 625 u. m.
2
150 × 25
ExP = = 1875 u. m.
2

L'ingrés dels productors serà donat pel producte entre el nombre d'unitats venudes (25) i el
preu per unitat (150), és a dir:

Ingrés productors=25x150=3750 u.m.

b) Suposeu ara que l'economia és oberta al comerç exterior. Calculeu les quantitats
d’oferta i demanda dels productors i consumidors nacionals, i també les
importacions. Calculeu de nou els excedents de consumidors i productors i els
ingressos d'aquests últims.

Si el comerç està permès, la situació canviarà. Observeu que ara el preu és determinat pel
preu internacional que és igual a 90 u. m. En aquesta situació, les quantitats demandades i
ofertes seran les que ens mostrin les funcions de demanda i oferta per a un preu de 90 u.
m.:

Demanda: P d = 200 − 2Q d ⇒ 90 = 200 − 2Q d ⇒ Q d = 55

Oferta: P s = 6Q s ⇒ 90 = 6Q s ⇒ Q s = 15

22
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

Per tant, les importacions seran la diferència entre el que els demandants demanden i el que
els productors estan disposats a oferir al preu vigent, és a dir, s'importaran 55-15 = 40
unitats. En termes monetaris,

Importacions=40x90=3600 u.m.

Representem la situació gràficament:

150

Pint =
90

15 55
Q

Calculem els nous excedents:

(200 − 90) × 55
ExC = = 3025u. m.
2
90 × 15
ExP = = 675 u. m.
2

Així doncs, l'obertura al comerç exterior genera un augment de l'excedent dels consumidors i
una reducció de l'excedent dels productors.

c) Suposeu que el govern decideix establir un aranzel de 10 u. m. per unitat del bé

importat. Analitzeu els efectes que aquesta mesura genera sobre els consumidors i
els productors nacionals.

Si s'introdueix un aranzel, ara el preu al qual es pot comprar el bé serà de 100 u. m. Això
farà que la quantitat demandada sigui menor que abans (Qd = 50) i que la quantitat oferta
sigui major (Qs = 16.67). Els efectes que es produeixen poden veure's en un gràfic:

23
 INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

Guia d'estudi 1

Pint + aranzel = 100

Pint= 90

16,67 50
Q

Els nous excedents són:

(200 − 100) × 50
ExC = = 2500u. m.
2
100 × 16.67
ExP = = 8335
. u. m.
2

Respecte a les importacions, aquestes s'han reduït en relació amb l'apartat b). Concretament,
ara s'importen 50 - 16.67 = 33.33 unitats, cosa que implica, en termes monetaris:

Importacions = 33.33 X 90 = 2999.7 u. m.

Per la seva banda, el govern ingressa:

Ingressos del govern = 33.33 X 10 = 333.3 u. m.

Per tant, resumint, els efectes en l'economia nacional són els següents:

1. L'excedent dels consumidors disminueix de 3025 u. m. fins a 2500

u. m.

2. L'excedent dels productors augmenta de 675 u. m fins 833.5 u. m.

3. Els ingressos del govern passen a ser 333.3 u. m.

Si sumeu totes aquestes variacions obtindreu que l'economia en el seu conjunt surt
perjudicada com a conseqüència de l'aranzel:

Efecte net = var.exc.cons + var. Exc.prod + var.ingressos gov.=

= -525+158,5+333,3 = -33,2 u.m.

24