DBIVENSI6 PLURILINGDE INTERCULTURAL a Dimensié plurilingie i intercultural Les competéncies d’aquesta dimensié plantegen continguts relacionats amb le habiltats i destreses per ala convivéncla, el respecte enteniment entre les persones basats en els usos socials de les llengles en contextos rmulilingues, Es patel de a idea que aprendrellengles és, zbans que altra cosa, aprendte a comunicarse amb altres persones, a prendre contacte ab distntes realitats ia assumir la propia expressié com a modaltat fona- mental d'obertura als altres Per aquest motiu, questa dimensié es subdivideix en dues competencies, Una primera se centra en's de la llengua catalana en una realtt mutiingde com és la Catalunya actual. Per entendre per qué 6s necessari aquest 4s, un alurnne/a d'aquest pats ha de tenia inforracié suficient per poder contivey, crticarment, a cealitat social de la lengua catalana en els diversos territoris on aquesta es parla. En aquest sentit,també shaura de cont sera prépa dversitat interna de la lengua, com a element basic de respecte entre les diverses variants del ca- tala, que trobara reflectida, basicament, en els diversos textos literaris que I'alumme/a es pugi ana trobant al liarg de la vida escolar ‘en els mitjans de comunicact6 propis dels diferents territors. (Una segona competéncia se centra en el conelxement de la diversitat linguistica de la nostra societat, Partint de la realtat més immediata, també sha d'ntroduirladiversitat, en aquest cas geografca, principalment de I's tat, perd tambe d' Europa i del mén, Per fomentarlinterés per aquesta diversitati per "aprenentatge de llengues, especialment les lenges més properes ala nostra, és a dr ls lenges romaniques, sha de treballarla inter. comprensié entre aquestes lengues, com a pas previ perque I'alumnne/a s'interessi en el seu aprenentatge, La dimensié plurilingie i intercultural esta integrada per les competéncles seguents: + Competancia 13, Ser conscient dea pertinenca ala comunitat lingulstca | cultural catalana i mostrar interés per Ids de la lengua catalana. + Competéncia 14. Conéixerivalorarla diversitatlingstica i cultural de Catalunya, de Estat espanyol,d'Eu- ropa i del mén, (COMPETENCIES BASIQUES, EDUCACIO PRIMARIA.LLENGUA CATALANAI LLENGUACASTELANA 69BIVENSIO PLURIUNUE INTERCULTURAL. COMPETENCI1S COMPETENCIA 13 Ser conscient de la pertinenca a la comunitat lingijstica i cultural catalana i mostrar interés per I’lis de la llengua catalana Explicaci6 Viure ala Catalunya del segle oa implica ser conscient ue, pera la continvitat de la lengua propia del pas, résimprescindible un eshabitual, sense el qual, armés, ‘no es pot garantir la plenia competéncia linguistica encatala de 'alumnat, independentment de quina si- gull seva lengua familar. Parallelament, també cal ser conscient que, cada cop més, ales nostres socie tats hi conviuen persones de lengles familiars molt, diverses ide procedéncies culturals sovint molt allu- nyades de les que tradicionalment s‘han desenvolu: pat en aquest pals. Aquesta competéncia implica contixer ls principals caracterstiques socilingUistiques iculturals dels di versos territoris que conformen la comunitat linguis tica catalana, (la qual cosa inclou un coneixement dels, trets basics deles diverses variants dela lengua), fer tn ds dea lengua catalana que s'adeqti ales neces- sitats de ambit escolar (que implica, pe tant, tenir tuna competéncia comunicativalingulstica plena en catala) i fer un ds de la lengua que sigui respectuds amb els altres quan s‘interactua (la qual cosa es de ‘mostra, també, amb un ds dela lengua no racista, no dlassista, no seista i en definitva, no discriminator! per ales altres persones). En la gradacié daquesta competéncia s'ha tingut en compte tant'és que fa alumnat de ia llengua catala- na iel coneixement que té de la comunitatlingUistica i cultural catalana com 'actitud de respecte envers la nostra propia realitat plural, pel que fa ales variants del catala i pel que fala realitat multilingde de a nos- tra societat Gradacié 13a. Identificar les principals caracterstiques socolin. gulstiques i culturals dela comunitatlinguistica catalana, User adequadamet la lengua catala- naentots els mbits que implica la vida escolar, Identificar les variants del catalaivalorar la im- portancia d'un model estandard de llengua ‘Contixe les principals caracterstiques sociolin gilstiques i cultuals de la comunitatlingustica catalana, tot comparant-les. Usar la lengua cata lana adequadament en tots e's ambits que mpi calla vida escolar | saber per qué és necessari fer-ho. Conéixer les variants del catlaivalorar saber explicar amb arguments laimportancia'un model estindard de la llengua. 32. 13.3. Condixer les principals caracteristiques sociolin- gilstiques i cuturals dela comunitat ingutstica catalana, tot comparantles ticament. Usar a llengua catalana adequadament en tots els am bits que implica la vida escolar, saber per qué és nnecessarfer-ho icollaborar en la fciitacié del cconeixement de la lengua als companys que po- den tenirhi difcutat Condiver es variants del ca taldvalorari saber expicrcrticamentla impor- tncia d'un model estandard de llengua. Continguts clau + Dades basiques sobre la comunitatlingilstica cata lana i sobre les variants de la llengua, + Recursos per analitzar la situacié de les lenges en lanostrasocetat: enquestes, mapes, pagines web, ritjans de comunicacis + Usos no discriminators del llenguatge. 70 COMPETENCIES BASQUES EOUCACIO PIMARIA.LLENGUA CATALANA LLENCUA CASTELLANADMENSI6 PLURIUNGUE INTERCULTURAL. COMPETENCIAD Orientacions metodoldgiques Ensenyar lengua a la Catalunya actual implica, en primer llc tenir molt present quina és [a realitat sociolings tica de 'alummnat (lengua o lengies familiar lengles d's, contet linguistic en qué viven..). En una part del territoriparlarem, senzllament, d'ensenyament en catala a que a majoria de 'alurnnattindra com allengua farmliar la llengua propia de 'ensenyament (ola coneixera per serlallengua d's habitual en lentor social on iu). En una altra part el tercitori hem d'aplicar, ja que el catala mo és fa llengua familar dela rmajria de lum: nat, les estratdgies d'ensenyament idaprenentatge del Programa dimmersié lingistica (PIL), tant a area de Nlengua com a les arees no linguistiques. Per garantirla competéncialingUstica i cormunicatva plena de 'alumnat, cl afavorra'aula en els dversos es- pals escolars no curiculars ts adequat dela lengua catalana a tots els nivels. En aquest aspecte, el paper del mestre/a com a model tant ingilstc (pel que fa als usos no discriminator del lenguatge) com d's &s fona- mental. També &s basic aprofitar la ealtat del centre de 'entorn més immediat per reflesionar sobre les llen- {les il seu ds. Per exemple es pot fer un estudi sobre la preséncia de les dues llengues oficials en alguns am- bits de a societat i veure la situacié sociolinguistic real del catala en ambits com la premsa, la televisi, el cinema, els rétols del carrer. Per conéiver la realitat plural de la lengua catalana és molt tl fer servir els recursos que es poden obtenir dels rmitjans audiovisuals en catala dels diversos territoris de parla catalana, o aprofitar cancons o textos literaris Es poden comparar, per exemple, els models de llengua estandard de les diferents televisions dels terttoris de parla catalana o les variants emprades per cantautors i grups musicals dela nostra comunitatlingustca. La prestnciad'alumnes que tenen com a lengua familiaraltres lenges dferents al catalao al castella (o que par- lin variants d'aquesta lengua que no es corresponguin a Vestindard peninsular espanyol), també ens ha de per- metre fer conaixer als altres alurnnes la diversitat del nostre pals. Per exemple, es poden comparar els diversos models de llengua estandard de diverses televisions de ambit ingUlstic esparyol tant peninsular com america, Experiéncies com la de 'alurnne/a gula,parelleslingUfsiques o altres variants haurien detenir-se en considera- i i convindriavalorar esforg que també representa per a'alumne/a “expert”. En aquest sent, algunes expe- riencies demostren molt bons resultats quan aquest aluine/a “expert” no és un dels alumnes més avantatjats, sing que és un alumne/a per al qual 'expressid en la llengua vehicular també li suposa un cert esforg. Orientacions per a lavaluacié Uavaluacié daquesta competéncia es pot fer observant I'slumne/a en els seus usos lingUistics, principalment els formals, en els dversos ambits de la vida escolar ien actitud que demostra aula de respecte pela divers tat lingulstica, Cal valorar d'ura forma especialment positiva aquells alurmnes que s'impliquin en l'aprenentatge de la llengua per part dels seus companys nouvinguts al sistema educatiu o dels que tinguin dfcultats per expressarshi Per avaluarel nivel del coneixement de les caracterstiques sociocuiturlsilingistiques dels teritoris que formen la comunitatlingtistica catalana cal teballar amb Vandlisi de textos, orals 0 escrits, periodistics, cangons, textos literaris en els quals 'alumne/a haura d'aplicar els conceptes adquirits. COMPETENCIES BASIQUES.EDUCACIO PRIMAL LLENGUA CATALANA LLENGUACASTELLANA 71DDIMENSIOPLURIUNGDE NTERCULTURAL COMPETENCIA 13 Per avaluar el nvell en qué es troba l'alumne/a podem tenir en compte els indicadors seguents: ce Nivell2 iH Identifica alguna de les Coneix alguna de les Coneix les caracteristiques caracterstiques principals dels _|caracterstiques principals dels __| principals des teritors de parla terrtoris de pala catalana (situacié, | terstoris de para catalana (stuacié, | catalana(situaci, caracterlstiques caracterstques socilingUistiques "| caracterstiques socilingulstiques | sociolingUisiques i culturals), I culturals). ‘culturals). Identifca els principals dialectes | Establiex les semnblances iles catalan. diferéncles més significatives entre cls diversos terrtoris de parla calalana entre les diverses variants dels cata ‘Slimplica activament en el procés Usalallenguaenels contextos | Stimplca,encara que sigul formals de escola. Tninimament, en aprenentatge de | d'aprenentatge dela lengua lallengua per part dealumne/a | datres companys. que en té difculta, Un exemple d'activitt d’avaluacié podria s ‘eure, analitzar comparar un telenoticies d'un dels terrtoris de parla catalana per analitzarne els ele- ‘ments comuns i diferanciats que ajuden a identifcar les diverses formes de l'estandard de a lengua, alx! com les grans varlants dialectals, A partir d'aquesta activitat es poden establir els nivells seguents: + Nivel. Ualumne/a sap distingir a quin territori correspon cada telenoticies | sap identfcar alguns dels trets caracterlstics de les variants dialectals de cadascun dels territors (si més no, de les parles més generals). + Nivell2, Lalumne/a sap distingir la major part de les semblances ide les diferencies entre els models dele: gua que es fan servi en le diverses televisions de parla catalana. Sap explicar la importancia d'un model de llengua estandard al més unitari possible, + Nivell 3, Ualumne/a reconeixi sap explicar les semblances les diferéncies entre els models de llengua es- tindard dels principals dialectes catalans. Sap explicar,encara que sigul molt superfcialment, la situacié en qué es troba la llengua en el territor esmentat 72 COMPETENCIES BASIQUES, EDUCACIS PRIVARIA,LLENGUA CATALANAI LLENGUA CASTELLANA