INFORMACIÓ : revistamito.

com
Les dançes de la mort son manifestacions artistiques
protagonitzades per la mort com a personatge central,que sol ser
representada com un esquelet, que inicia una dança arrastran a
diversos personatges que son de diferents clases socials.

Una dança de la mort completa combinaria la representació gràfica

i en el text literari.Pero tambè existeixen dançes unicament
gràfiques i altresrigurosament textuals.

L'origen de les danses de la mort és un dels problemes a resoldre,

constituint el seu datació un dels majors inconvenients, a causa,
sobretot, de la gran diversitat dels seus orígens.

N'hi ha que defensen la primacia dels textos germànics sobre els

francesos i llatins. La majoria dels investigadors consideren que les
danses es van gestar a Alemanya (referint-nos, en aquest cas, als
orígens literaris, ja que es creu que la primera dansa gràfica va ser
la del Cementiri dels Innocents a París, avui desapareguda), ja que
la creença en festes nocturnes als cementiris dutes a terme pels
morts que sortien de les seves tombes prové d'aquest àmbit
territorial.

Alguns investigadors opinen que l'origen de les dançes es centra

en els sermons eclesiástics y en una petita representació teatral
feta en l'esglesia a mode de escenari, peero no hay documents
que o confirmen.

A les dançes, podem observar una evolució en la representació

dels morts que es poden col·locar en dues etapes. A la primera els
morts es mostren separats de l'àmbit dels vius. Poden aparèixer
parlant, movent-se i fins i tot de peu però encara sense barrejar-se
amb la vida mateixa. Amb el pas del temps es produeix un canvi i
observem com aquests es mostren envaint el món i fent-li ballar.

Aquesta transformació en les formes de representació es

desenvolupa paral·lelament a un canvi en la mentalitat religiosa de
l'època. La idea de representar el cos en la seva putrefacció
pertany a una religiositat més severa, corresponent-se amb un
cristianisme ascètic, temorós de la vida, hostil a la bellesa ia la
ventura. Aquesta modificació en la imatge dels cadàvers pot
observar-se també en les escultures que decoren les tombes. Els
difunts adormits sobre les pesades lloses, joves i bells comencen a
alterar-cap a la segona meitat del segle XIV, incorporant motius
macabres similars als de les danses.