UNITAT 9: Assagem un bon final

-Laura Querol Monfort

-Isabel Ferrer Palos

-Nicolás Segarra Martínez

-Abril Prats Guimerà

1r ESO A
CURS: 2018/2019
3r TRIMESTRE
 ÍNDEX

Literatura. L’assaig Abril

Taller de comunicació. Parlem de multilingüisme. Nico
Ortografia. Els signes de puntuació. Isabel
Tipus de text. Textos predictius. Abril
Gramàtica. Els complements verbals Laura
Lèxic. Topònims i gentilicis. Nico

2
 TEMA 9: LITERATURA
L’ASSAIG
SUBGÈNERE
AUTORS

ESTRUCTURA FUNCIÓ/
INTENCIÓ
CARACTERÍSTIQUES
DEFINICIÓ

Gènere literari format per

textos en què l’autor
dóna la seua opinió
sobre un tema polèmic

3
 TEMA 9: LITERATURA
L’ASSAIG

CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURA
INTENCIÓ

-Tracta de qualsevol tema, ●

PRESENTACIÓ: es
però té controvèrsia, és a dir, 
Estètica (crear planteja la idea o el tema
és polèmic. bellesa) sobre el qual es vol parlar.

Didàctica, és a dir, DESENVOLUPAMENT:
-Llenguatge entenedor i ●

accessible. d’ensenyar o difondre s’aporten els arguments a

idees i pensaments. favor i en contra (raons).
-L’autor ha de donar Per resumir-ho, sovint
arguments sòlids (raons, és diu que l’assaig és ●
RECAPITULACIÓ: es fa un
motius lògics), per a defensar “literatura de resum de tot el que s’ha dit
la seua opinió (tesi) sobre el i es plantegen les
idees” 4
tema. conclusions.
 TEMA 9: LITERATURA
L’ASSAIG

AUTORS
SUBGÈNERE

Alguns dels assagistes Els aforismes són reflexions

valencians més
sobre un tema molt concret
importants són:
expressades preferentment en
➔
Joan Francesc Mira
una sola oració.
➔
Toni Mollà
➔
Enric Sorià
➔
Martí Domínguez
➔
Joan Fuster.
5
TEMA 9: LITERATURA

DEURES:
Pàg. 201:
-37 i 38 a la llibreta
-41 llibre
- 40 Voluntari

Pàg. 205:
-9 a la llibreta

6
 Tema 9
Parlem de bilingüisme

Al món
hi ha
200 estats 6000 llengües

Vol dir
Hi ha molts estats Hi ha pocs estats
PLURILINGÜES MONOLINGÜES
(PARLEN MÉS (parlen una sola
d’una llengua) llengua)

7
 Tema 9
Parlem de bilingüisme
BILINGÜISME

INDIVIDUAL
TIPUS
TERRITORIAL

Les persones saben Territoris on es parlen

parlar dues llengües dues llengües

p. ex. els valencians parlen p. ex. a la Comunitat

Valenciana
valencià castellà
Litoral: valencià Interior: castellà

8
TEMA 9: TALLER DE COMUNICACIÓ:
PARLEM DE BILINGÜISME

DEURES:

Pàg 205: 6 llibre

9
 TEMA 9: ORTOGRAFIA
ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ

SIGNES de
PUNTUACIÓ
1. Indiquen l’entonació correcta.

2. Indiquen les pauses que cal fer.

3. Faciliten la lectura i, per tant, la comprensió.

4. Ordenen el text sintàcticament.

10
SIGNE NOM FUNCIÓ

Indica final d’oració (punt i seguit), d’un paràgraf (punt i a part)

. Punt
o d’un text (punt final).
Marca incisos i explicacions dins d’uns oració.
, Coma Separa els elements d’una enumeració o sèrie.
Marca elements elidits.
Pausa intermèdia entre la coma i el punt.
; Punt i coma Separa els elements d’enumeracions i sèries si ja s0han fet
servit comes.
Introdueix una enumeració.
: Dos punts Introdueixen citacions textuals i parlaments en estil directe
(reproducció literal -exacta- del que diu algú).

Punts Marquen enumeracions i sèries inacabades.

... suspensius
Oracions inacabades. 11
SIGNE NOM FUNCIÓ

! Admiració Entonació admirativa(sols s’escriu al final)

? Interrogació Entonació interrogativa(sols s’escriu al final)

Delimiten fragments de text dits per algú altre.

« » Cometes
Indiquen que una paraula és usada en sentit figurat o irònic.
Al principi d’un parlament en estil directe en un diàleg.
– Guió mitjà
Delimiten un incís en el discurs.
Marquen un incís en el discurs.
( ) Parèntesi
Acotacions en un diàleg teatral.

12
 DEURES:

Pàg. 198 :

ex. 34, 36 llibre

ex. 35 llibreta

13
 TEMA 9: TIPUS DE TEXT
TEXTOS PREDICTIUS

TEXTOS
PREDICTIUS
DEFINICIÓ CARACTERÍSTIQUES

TIPUS

AMB BASE SENSE BASE

CIENTÍFICA CIENTÍFICA

14
 TEMA 9: TIPUS DE TEXT
TEXTOS PREDICTIUS
TEXTOS
DEFINICIÓ PREDICTIUS
Aquells que informen sobre
una situació futura TIPUS
AMB BASE
CIENTÍFICA
Es basen en l’observació d’unes
dades i l’aplicació d’uns
coneixements i estudis sobre
comportaments previsibles.
Exemples: comunicats meteorològics,
informacions sobre el trànsit, anàlisis
de l’activitat sísmica, etc.
SENSE BASE
CIENTÍFICA
Basats en supersticions o creences.
Exemples: horòscop, les
endevinacions de qualsevol tipus
(números de loteria, resultats
esportius, etc.) i altres suposicions que
no estan basades en cap anàlisi ni
cap dada rigorosa 15
 TEMA 9: TIPUS DE TEXT
TEXTOS PREDICTIUS

TEXTOS
PREDICTIUS CARACTERÍSTIQUES

Són breus

Utilitzem els temps verbals en futur i

condicional

Utilitzem adverbis i locucions adverbials

de possibilitat i probabilitat. Ex.: Potser,
segurament, tal vegada, quasi segur...

Especialment en les prediccions meteorològiques,

tenen importància els elements gràfics (mapes) i
l’ús de signes no lingüístics (icones)
16
TEMA 9: TIPUS TEXTOS
TEXTOS PREDICTIUS

DEURES:
●
Pàg. 192:
-16, 17, 18, 19 a la llibreta

17
 Gramàtica:
Els complements verbals

Complements verbals

Complement
Complement Complement Complements de règim
directe indirecte circumstancials verbal

18
 Gramàtica:
Els complements verbals

Complement Directe: (Verb Transitiu) És l’element sobre el

qual recau directament l’acció designada pel verb, (normalment
no du cap preposició): Antoni comprarà el bolígraf
La manera de comprovar si un sintagma fa la funció de
complement directe és convertir l’oració en passiva.
Antoni comprarà el bolígraf
S V CD

El bolígraf serà comprat per Antoni

S v passiva C. agent
19
 Gramàtica:
Els complements verbals

En la segona oració (El bolígraf serà comprat per Antoni) el CD passa a fer el subjecte, el verb
esdevé una forma composta (ser + participi del verb de l’oració en activa) i el subjecte fa la
funció de complement agent.
El CD se substitueix pels pronoms el, la, els, les, en i ho:

Vaig trobar les tisores. Les vaig trobar Preguntem al verb:

He comprat aquell objecte. L’he comprat QUÈ (comprem,
Vaig veure ma tia La vaig veure mengem....)?
Hem posat sucre N’hem posat
Fes això Fes-ho

20
 Gramàtica:
Els complements verbals

COMPLEMENT És l’element que rep l’efecte

INDIRECTE de l’acció expressada pel verb

Els pronoms febles que poden
actuar com a complement
indirecte són li, en singular, i els,
en plural,
Passa el pa a Joan--- Passa-li el
pa
Pere dóna la mà als amics---
Pere els dóna la mà
Pere dóna la mà a les
amigues--- Pere els dóna la mà
Per a comprovar si un sintagma fa funció de
complement indirecte, cal passar-lo a singular
(si està en plural) i substituir-lo pel pronom
feble. Si el substituïm per li serà efectivament
un CI (complement indirecte).
Compra pomes al xiquet--- Li compra pomes
Preguntem al verb:
A QUI o PER A QUI
(comprem,
mengem....)?
Recorda’t de passar el sintagma al
singular si apareix en plural, perquè si
no ho fas, el pronom que havies
d’utilitzar és els, i el podries confondre
amb un CD (complement directe)
Compra pomes als xiquets--- Compra
pomes al xiquet--- Li compra pomes
21
 Gramàtica:
Els complements verbals
COMPLEMENT DE RÈGIM
VERBAL

Hi ha verbs que, pel seu significat, necessiten anar seguits d’una preposició per a introduir els complements.
Així, referir-se portara sempre la preposició a, perquè sempre ens hem de referir a una cosa, o el verb
discutir anirà seguit de les preposicions de o amb, perquè el verb discutir pressuposa que ho hem de fer
amb algú d’alguna cosa:
Preguntem al verb:
Elles discutien de futbol
Prep.+QUÈ (en què
Joan discuteix amb sa mare penses, de què es
Ell es referia a una altra persona penedeix....)?

●
El complement introduït per la preposició exigida pel significat del verb s’anomena complement de règim
verbal (CRV). Apareix acompanyat verbs del tipus renunciar (a), acostumar-se (a), parlar (de), pensar (en),
etc.

22
 Gramàtica:
Els complements verbals
COMPLEMENTS LLOC: Viu a Paterna. On?
CIRCUMSTANCIALS

TEMPS: Vindran demà. Quan?

Els complements
circumstancials
afigen al significat MANERA: Ho has fet molt malament. Com?
del verb un matís
que fa referència a

INSTRUMENT: Talla-ho amb les tisores Amb què?

COMPANYIA: Aniré amb Marta. Amb qui?

QUANTITAT: Menjava molt. Quant? Quina quantitat?

23
 Pàg. 195- 196:
Ex. - 22 (LLIBRE)
- 23 (LLIBRETA)
- 25 (LLIBRE)
- 26 (LLIBRE)
- 27 I 29 (LLIBRETA)
- 28, 30, 31 (LLIBRE)
- 32 (LLIBRETA)

24
 TEMA 9:LÈXIC
TOPÒNIMS I GENTILICIS
●
Els topònims són els substantius que fan referència a pobles,
ciutats, etc..
●
Alguns llocs tenen formes diferents per al seu nom, depenent
de la llengua en què es diuen, com els exemples següents:
New York Nova York Nueva York

London Londres Londres

Bruxelles Brusel·les Bruselas

25
 TEMA 9: LÈXIC
TOPÒNOMS I GENTILICIS
●
Els gentilicis són adjectius derivats dels topònims que
indiquen la preferència geogràfica d’algú o alguna cosa.
Normalment es forma afegint al lexema una de les
terminacions següents:

-à/-ana valencià valenciana suecà suecana

-enc/-enca benassalenc benassalenca ondarenc ondarenca

-er/-era benidormer benidormera nuler nulera

-í/-ina alfarbí alfarbina polopí polopina

26
 Pàg. 188:
ex. 11 llibre

Pàg. 189:
ex. 12, 14 llibre
ex. 13 llibreta

27