TEMA 2. MAQUINARI.

ÍNDEX
1. Codificació de la informació.
1.1. Sistemes de numeració.
1.2. Unitats de mesura de la informació.
1.3. Codi ASCII.
 INTRODUCCIÓ
 Un sistema de numeració és el conjunt de símbols
utilitzats per a la representació de quantitats, així
com les regles que regeixen aquesta representació.
 En un sistema de numeració podem distingir la
base, que és el número de símbols que utilitza i es
caracteritza per ser el coeficient que determina quin
és el valor de cada símbol, depenent de la seua
posició.
 Actualment tots els sistemes de numeració que
utilitzem són posicionals, ja que el valor de cada
símbol depèn de la posició que ocupe.

1.1. Sistemes de numeració.

 A continuació es presenten els diferentes sistemes
de numeració que s'estudiaran a aquesta unitat.
Aquests són:
 Sistema decimal.

 Sistema binari.

 Sistema octal.

 Sistema hexadecimal.
 SISTEMA DECIMAL
 Fa molt de temps que l’ésser humà va adoptar el
sistema decimal per a representar números.
Possiblement perquè tenim 10 dits en les mans.
 Utilitza com base el número 10, per tant utilitza 10
símbols distints i donada una cadena de símbols,
associa a cadascun d’ells una potència de 10
respectivament.
 Els símbols possibles són 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

 La fòrmula per a interpretar estos símbols és la

següent (encara que el nostre cervell ho faja de
forma automàtica):

Nº = Σ (símbol x basei)
 On i representa la posició que ocupa el símbol
 On base en este cas és 10

Exemple: 768 = (7 x 102) + (6 x 101) + (8 x 100)
 SISTEMA BINARI
 El sistema binari és un sistema amb base 2, és a
dir, es composa de dos dígits, el 0 i l’1. Cada dígit
d’un número representat en este sistema es
denomina bit (concentració de binary digit).
 La fòrmula per a obtenir el número donada una
seqüència de dígits és, com hem vist en el sistema
decimal, igual per a tots els sistemes de numeració
però ajustant la base.


En este cas: Nº = Σ (símbolo x basei)
 On i representa la posició que ocupa el símbol
 On base en este cas és 2

Exemple: 11001 = (1 x 24) + (1 x 23) + (0 x 22) + (0 x
21) + (1 x 20) = 25
 Per tant tenim que el número binari 11001 és el
número decimal 25.
 SISTEMA OCTAL
 El sistema octal és un sistema amb base 8, és a dir,
es composa de 8 dígits, 0 1 2 3 4 5 6 7.
 La fòrmula per a obtenir el número donada una
seqüència de dígits és:

Nº = Σ (símbolo x basei)
 On i representa la posició que ocupa el símbol
 On base en este cas és 8

Exemple: 237 = (2 x 82) + (3 x 81) + (7 x 20) = 128 + 24
+ 7 = 159
 Per tant tenim que el número octal 237 és el número
decimal 159.

SISTEMA HEXADECIMAL
 Tal i com hem definit els sistemes de numeració
cada dígit d’un sistema de representació s’ha de
representar amb un únic símbol que l’identifique.
 Quan hem definit el sistema binari no hi havia cap
problema perquè la base és 2 i per tant hi ha 2
possibles dígits. En el sistema hexadecimal la base
és 16, és a dir tenim 16 possibles dígits. Per tant
hem de poder representar cadascun dels dígits amb
un únic símbol:
 Els dígits del 0 al 9 es representan igual.
 Per als dígits del 10 al 15 utilitzem les lletres A,
B, C, D, E i F respectivament.
 La fórmula per a obtenir el número donada una
seqüència de dígits és, com ja hem vist en el
sistema decimal i binari, igual per a tots els
sistemes de numeració però ajustant la base.

En aquest cas: Nº = Σ (símbol x basei)
 On i representa la posició que ocupa el símbol
 On base en aquest caso és 16
 Exemple: 1A0F = (1 x 163)+(10 x 162)+(0 x 161)+
+ (15 x 160) = 4096 + 2560 + 0 + 15 = 6671
 Per tant tenim que el número hexadecimal 1A0F és el
número decimal 6671.

CANVIS DE BASE. DECIMAL A

BINARI.
 Ja hem vist com podem passar d’un sistema de
numeració qualsevol a decimal. Per a això
desenvolupem la sèrie de potències que hem vist.
 Nº decimal = Σ (símbolo x basei)
 On i representa la posició que ocupa el símbol.
 Ara anem a vore com passar de decimal a binari,
per a això anem a utilitzar el mètode de divisió.
Este sistema consisteix en dividir la part sencera del
número que es desitja convertir per la base del
número que desitgem obtenir. La resta d’esta divisió
serà el primer dígit extrem dret de la nova xifra. El
quocient es torna a dividir per la base, repetint-se
estes operacions fins que el quocient obtingut siga
menor que la base. S’agafa l’últim quocient i totes
les restes.

 Exemple: Passar el nº decimal 25 a binari.

DÍGIT
DIVIDEND DIVISOR QUOCIENT RESIDU
BINARI

25 2 = 12 1 1

12 2 = 6 0 0

6 2 = 3 0 0

3 2 = 1 1 1

 El número 25 en binari és: 10011.

 CANVIS DE BASE. DECIMAL A
OCTAL.
 Cal dividir la part sencera del número que es desitja
convertir per la base del número que desitgem
obtenir. La resta d’esta divisió serà el primer dígit
extrem dret de la nova xifra. El quocient es torna a
dividir per la base, repetint-se estes operacions fins
que el quocient obtingut siga menor que la base.
S’agafa l’últim quocient i totes les restes.

 Exemple: Passar el nº decimal 150 a octal.

DÍGIT
DIVIDEND DIVISOR QUOCIENT RESIDU
BINARI

150 8 = 18 6 6

18 8 = 2 2 2

 El número 150 en octal és: 226.

 CANVIS DE BASE. DECIMAL A
HEXADECIMAL.
 Ara vorem com passar de decimal a hexadecimal.
Utilitzarem també el mètode de divisió. Aquest
sistema consisteix en dividir la part sencera del
número que es dessitja convertir per la base del
número que dessitgem obtenir. La resta d’aquesta
divisió serà el primer dígit de la nova xifra. El
quocient es torna a dividir per la base, repetint-se
aquestes operacions fins que el quocient obtingut
siga menor que la base. S’agafa l’últim quocient i
totes les restes.

 Exemple: Passar el nº decimal 423 a hexadecimal.

DÍGIT
DIVIDEND DIVISOR QUOCIENT RESIDU
BINARI

423 16 = 26 7 7

26 16 = 1 10 A

 El número 423 en hexadecimal és: 1A7.

 CANVIS DE BASE. BINARI A
OCTAL.
 Per a passar de binari a octal podem dividir el
número en fraccions de 3 bits començant pel costat
dret. A cadascuna d’aquestes fraccions li assignem
el seu valor.
0 0 0 0
0 0 1 1
0 1 0 2
0 1 1 3
1 0 0 4
1 0 1 5
1 1 0 6
1 1 1 7

 Exemple:
 El número 101001011 el dividim en fraccions de 3
bits: 101 001 011
 El número binari 101001011 és el número
hexadecimal 513.
 En un moment donat, en cas de dubte podem passar
el número binari a decimal i posteriorment passar-lo
a octal.
 CANVIS DE BASE. BINARI A
HEXADECIMAL.
 Per a passar de binari a hexadecimal podem dividir
el número en fraccions de 4 bits començant pel
costat dret. A cadascuna d’aquestes fraccions li
assignem el seu valor hexadecimal.
 Per als números del 0 al 9 (0000,0001, 0010, 0011,
0100, 0101, 0110, 0111, 1000, 1001) posem la
seua xifra corresponent.
 Per als números del 10 al 15 (1010, 1011, 1100,
1101, 1110, 1111)assignem les lletres A, B, C, D, E,
F.

 NOTA: 0 0 0 0 0
0 0 0 1 1
0 0 1 0 2
0 0 1 1 3
0 1 0 0 4
0 1 0 1 5
0 1 1 0 6
0 1 1 1 7
1 0 0 0 8
1 0 0 1 9
1 0 1 0 A
1 0 1 1 B
1 1 0 0 C
1 1 0 1 D
1 1 1 0 E
1 1 1 1 F
 Exemple:
 El número 101111 el dividim en fraccions de 4 bits:
10 1111
 El número binari 101111 és el número hexadecimal
2F.
 En un moment donat, en cas de dubte podem passar
el número binari a decimal i posteriorment passar-lo
a hexadecimal.

CANVIS DE BASE. OCTAL A

BINARI.
 Per a passar d’octal a binari podem consulta la
tabla de conversió que tenim a continuació:

0 0 0 0
0 0 1 1
0 1 0 2
0 1 1 3
1 0 0 4
1 0 1 5
1 1 0 6
1 1 1 7
 Exemple:
 El número 26 al consultar la taula es convertix en el
número binari 10110.

CANVIS DE 0 0 0 0 0

BASE. OCTAL A 0
0
0
0
0
1
1
0
1
2

HEXADECIMAL. 0
0
0
1
1
0
1
0
3
4
0 1 0 1 5
 Per a passar d’octal a 0 1 1 0 6
hexadecimal podem 0 1 1 1 7
consulta la tabla de 1 0 0 0 8
conversió que tenim a 1 0 0 1 9
1 0 1 0 A
continuació. D’aquesta
1 0 1 1 B
forma, obtindriem el
1 1 0 0 C
número en binari. A
1 1 0 1 D
continuació agrupant de 4 1 1 1 0 E
en 4 obtindriem el número 1 1 1 1 F
en hexadecimal.
 Exemple:
 El número 36 al consultar la taula es converteix en el
número binari 11110. A l’agrupar obtindrem:
11110
 Que és el número 1E en hexadecimal

CANVIS DE 0 0 0 0 0
BASE. 0
0
0
0
0
1
1
0
1
2
HEXADECIMAL 0 0 1 1 3
0 1 0 0 4
A BINARI. 0 1 0 1 5
0 1 1 0 6
0 1 1 1 7
 Per a passar 1 0 0 0 8
d’hexadecimal a binari 1 0 0 1 9
podem consulta la tabla de 1 0 1 0 A
conversió que tenim a 1 0 1 1 B

continuació. D’aquesta 1 1 0 0 C
1 1 0 1 D
forma, obtindriem el
1 1 1 0 E
número en binari.
1 1 1 1 F
 Exemple:
 El número 159 al consultar la taula es converteix en
el número binari 1 0101 1001
 Per tant el número 159 és el número 101011001 en
binari.

CANVIS DE 0 0 0 0 0
BASE. 0
0
0
0
0
1
1
0
1
2
HEXADECIMAL 0 0 1 1 3
0 1 0 0 4
A OCTAL. 0 1 0 1 5
0 1 1 0 6
 Per a passar
0 1 1 1 7
d’hexadecimal a octal
1 0 0 0 8
podem consulta la tabla de 1 0 0 1 9
conversió que tenim a 1 0 1 0 A
continuació. D’aquesta 1 0 1 1 B
forma, obtindriem el 1 1 0 0 C
número en binari. 1 1 0 1 D
Posteriorment, tan sols 1 1 1 0 E
queda fer agrupacions de 1 1 1 1 F
3 bits.
  Exemple:
 El número 64 al consultar la taula es converteix en el
número binari 110 0100
 Per tant el número 110 0100 és el número en octal
144.

ARITMÈTICA BINARIA. SUMA.

 L’aritmètica binària és molt semblant a l’aritmètica
decimal. Per exemple, per a realitzar una suma
binària hi ha que tenir en compte:

SUMA BINÀRIA
0+0=0
0+1=1
1+0=1
1 + 1 = 0 i excès 1
 Exemple:
 Per a sumar els números binaris 10010 i 110

1 1 Escessos
1 0 0 1 0 1r sumand
1 1 0 2n sumand
1 1 0 0 0 Resultat

ARITMÈTICA BINARIA.
RESTA.
 Si es vol fer una resta binaria s’ha de tenir en compte:

RESTA BINÀRIA
0-0=0
0 - 1 = 1 i excès 1
1-0=1
1-1=0
 Exemple:
 Restar els números binaris 101001 i 1011

1 0 1 0 0 1 Minuend
1 0 1 1 Substraend
1 1 1 1 Excessos
0 1 1 1 1 0 Resultat

1.2. UNITATS DE MESURA DE

LA INFORMACIÓ.
 És important conèixer les principals unitats de
mesura que són utilitzades en l'argot informàtic per
entendre quines seran les nostres necessitats quan
anem a comprar un ordinador.
 Depenent del tipus de la grandària d'arxiu i els
programes amb els quals treballem, necessitarem
unes característiques d'emmagatzematge i velocitat.
 Per entendre les característiques de l'ordinador que
ens proporciona el fabricant és vital conèixer les
unitats de mesura.
 BIT (b):
 Unitat mínima d'informació.

 2 possibles estats: 0 i 1.

 BYTE (B):
 Agrupació de 8 bits.

 Representa la unitat mínima d'informació amb

significat.

 KiloByte o KB: (o Kas) 1024 bytes.

● MegaByte o MB: (o Megas) 1024 KB.
● GigaByte o GB: (o Gigas) 1024 MB.
● TeraByte o TB: (o Teras) 1024 GB.
x 1024 ● / 1024
PetaByte o PB: (o Petas) 1024 TB.
● ExaByte o EB: (o Exas) 1024 PB.
● Zettabyte o ZB: (o Zettas) 1024 EB.
● Yottabyte o YB: (o Yottas) 1024 ZB.
 CODI ASCII.
 El codi ASCII és un codi binari estàndard per a la
representació de caràcters alfanumèrics.
 Utilitza un byte (8 bits) i per tant pot representar un
total de 256 caràcters = 28, entre els quals
destaquen:
 Els 26 codis que representen les lletres majúscules A-Z.
 Els 26 següents que simbolitzen les lletres minúscules
a-z.
 Els 10 codis que corresponen a les xifres 0 al
9.
 Els 32 codis per als caràcters especials de teclat.
 Per exemple el caràcter A té assignat el codi ASCII 65.