FANON Franz Els condemnats de la terra

(llegit al gener 2021, a Barcelona

Frantz Fanon (1925-1961) va ser un pensador neomarxista de

Martinica, qui es va enfocar en el tema de la descolonització i
psicopatologia de la colonització. Els seus treballs, principalment
"Els condemnats de la terra" (Les Dammés de la terre) han
inspirat moviments d'alliberament anti colonialista durant més de
quatre dècades del segle xx. Seguint el començament de la Guerra
d'Algèria, el (novembre de 1954) Fanon es va unir en secret al
Front d'Alliberament Nacional (FLN), com a resultat del seu
contacte amb el doctor Chaulet i de la seva experiència directa
dels resultats de les pràctiques que l'exèrcit francès estava emprant.
Les idees centrals de la visió de Fanon poden resumir-se més o menys simplificadament en tres
postulats:
 L'absorció de cultures o ideologies dominants per part dels sotmesos produïx resultats
patològics, tant en l'àmbit social com individual.
 El reemplaçament de formes discriminatòries de relació social és producte de l'expressió
de noves formes culturals i polítiques que apareixen entre els subjugats. Aquestes
formes polític-culturals són l'expressió de l'essència existencial de grups marginats per la
cultura dominant i produir-la inevitablement una nova humanitat.
 El poder catàrtic de la violència revolucionària. Solament la violència pot alliberar
totalment del llegat de la subjugació, eliminant els sentiments d'inferioritat i produint
una consciència de control sobre el mateix destí.

Prefaci a l’edició del 1961, Jean-Paul Sartre

“Pel que fa a revoltar-se, estàvem molt tranquils” => ignorància de l’elit europea banyada en la seva
pròpia ètica i il·lusió d’hel·lenitzar tot el terç-món (per voluntat també d’ells).
Llibre que té com a finalitat ensenyar als camarades com funciona l’Estat francès i les seves
estratègies, en una Europa que es precipita cap a la perdició. Per aquesta raó el llibre és escandalós:
analitza fredament els fets, però sense donar-hi resposta ja que el llibre, malgrat parlar dels
colonitzadors, es dirigit als colonitzats => “En resum, el Tercer Món es descobreix i es parla a través
d’aquesta veu.”