Nom complet: Hypatia d’Atenes

Raça: Humà

Origen: Grècia antiga

Ofici: militar caça-dimonis

Aparença: dona militar a l’estil grec, és de pell molt morena i de llarga

cabellera roja.

Història:
Adoptada des de ben petita amb la seva germana Hyparchia, forma part
de la gran família d’exterminadores de monstres del temple d’Atenes.
Entrenades des de joves a l’art del combat i al coneixement del Panteó grec, formen part d’una petita
elit grega especialitzada en un tipus de combat ben particular. Si no acostumen a participar a les
guerres hel·lèniques i entre les ciutats-estats gregues, si que son cridades per defensar les ciutats
contra els àtacs de monstres, de civilitzacions estrangeres o bé de ciutats-estats tiranes anant en
contra de la saviesa democràtica i de l’ordre que representa la deessa Atenes.

Atenes, deessa de la guerra, de la saviesa i de la estratègia, és adorada en la seva ciutat i per les
exterminadores de dimonis. Aquestes últimes, seguint l’exemple de la seva deessa, passen les
setmanes estudiant el cos i l’esperit. Gaudeixen d’una experiència de combat acumulada en les
generacions d’exterminadores, a més d’una de les més grans biblioteques de Grècia. Molts són els
savis i erudits de tota la nació que emprenent el viatge per poder consultar aquests documents i arxius.
Atenes, i les exterminadores que li son lleials, és reconeguda per el símbol del mussol, símbol de la
filosofia, i d’un casc grec, símbol de la guerra.
La ciutat d’Atenes és troba a dintre de la regió de Grècia, que en aquest món està en una illa apartada
dels grans continents principals.

Tot i que és molt jove, ja és força experta. La seva arma principal és un llarga llança de dues mans,
perfectament adequada per els monstres de petit i de gran mida.

Un dia, les exterminadores son convocades al palau de Esparta per matar un dimoni aranya: una feina
suposadament fàcil, ja què la Hypatia sap que els monstres més perillosos són sovint els que adopten
forma humana, o essers humanoïdes que han abraçat els deus obscurs. Forma part amb la seva
germana del grup d’exterminadores enviades per dur a terme la missió.
El grup de guerreres arriba a bon port a Esparta, i troba ràpidament el cau del dimoni
aranya. El combat resulta ser fàcil, massa fàcil pensa la Hypatia per els danys
suposadament causats per el dimoni. Es llavors quan la seva germana petita Hyparchia
en és posseïda per alguna entitat demoníaca i mata les seves companyes. Els soldats
del palau maten la germana i la Hypatia resulta greument ferida intentant protegir-la
de les fletxes de l’exercit reial. Abans de caure inconscient, reconeix a l’esquena de la
Hyparchia ja a punt de respirar el seu últim alè el símbol d’Hadès, Deu de l’infern i rival conegut de la
deessa Atena.
El que no sap Hypatia, és que al mateix temps, Hadès envia una gran multitud de
monstres a destruir el poble de les exterminadores, que es troba al voltant del
temple d’Atenes. Aquests són liderats per dos de les seves més lleials guerreres, les
bessones Melinoe (divinitat menor relacionada amb els malsons) i Macania
(divinitat menor relacionada amb les morts prematures). Davant un poble i temple
d’exterminadores afeblit degut al nombre de guerreres que varen anar a Esparta,
les bessones troben poca resistència i n’aprofiten per saquejar el poble i matar
sense pietat qui es trobi per el seu camí. Malgrat una gran resistència de les
exterminadores, no aconsegueixen impedir que les bessones i els seus monstres
entrin al temple d’Atenes, on roben el sagrat mussol d’or de la mà de l’antiga i
sagrada estàtua d’Atenes. L’únic que aconsegueix fer recular l’àtac va ser l’ajuda dels nombrosos
“erudits” que estaven estudiant a la biblioteca d’Atenes, molts des quals dominen l’art de la màgia
per els seus nombrosos estudis. Entre ells, és troba Nícias d’Acarmània, que va venir unes setmanes
abans per estudiar la filosofia d’Atenes.

Hypatia, després de recuperar-se, demana a la ciutat d’Esparta que enviïn els cossos de les
exterminadores mortes durant la missió a Atenes per tenir un funeral grec i poder arribar a l’infern.
En efecte, sense el funeral adequat (que inclou dues monedes d’or tapant els ulls), els morts no poden
pagar a Caront, geni del món infernal encarregat de portar les ànimes a l'Hades amb la seva barca
creuant el riu Aqueront fins a l’altre riba del riu dels morts.

Arribant a Atenes, Hypatia veu el temple i el poble de les exterminadores encara en fum, destruït des
de fa poc per les bessones d’Hades. Queden menys de la meitat de les exterminadores, entre les quals
és troba Arete de Cirene, novia i enamorada de la Hypatia, la qual corre a veure buscar reconfort i
trobar una persona amb qui poder desfogar-se de les seves llàgrimes, fins ara guardades al seu cos
per dignitat guerrera. L’Arete de Cirene, al contrari de l’Hypatia, és una guerrera de pell clara i amb
una llarga cabellera de color d’or, una de les dignes representants de la bellesa típicament grega que
fa l’honor a aquesta raça mil·lenària. L’Arete té com a arma principal l’arc, sent una ranger i caçadora
experta.

Després de l’enterrament de totes les guerreres i una reconstrucció del temple, el conjunt d’elles és
reuneixen a l’Àgora per fer assemblea i complir l’important acte de democràcia per el qual és coneix
Atenes afí de prendre una decisió sagrada sobre el rumb a seguir.
Algunes, entre les quals Hypatia i Arete, volen perseguir les bessones d’Hades i venjar el temple i
l’afront a la deessa Atenes amb un acte de la mateixa magnitud contra el deu Hades atacant el seu
temple de la ciutat de Ephyra on es dedicant al seu culte i a l’estudi de la nigromància.
Després d’una batalla d’ethos, de pathos i de logos, l’assemblea decideix no prendre cap acció contra
el temple del deu Hades, ja que saben molt bé que els deus tenen les seves rivalitat i poden jugar amb
els mortals amb les conseqüències que ja coneixem, però l’acte no és recíproc i en molt poques
ocasions hi ha hagut mortals que han pogut desafiar les divinitats i sortir-ne indemnes ells i el seu
poble. Tanmateix, l’Assemblea decideix enviar un grup de guerreres a perseguir les bessones d’Hades,
menor divinitats que encara formen part del món mortal i poden, en conseqüència, sagnar i ser
matades. Al mateix temps que una venjança, llur missió és també de recuperar el mussol d’or sagrat
de robat de la estàtua d’Atenes.

Hypatia i Arete formen part d’aquest grup enviat, on també son acompanyades per Nícias
d’Acarmània, home en busca d’aventures i coneixement que ha demostrar ser un guerrer lleial i ha
demanat poder formar part del grup. El grup de guerreres naveguen a dins del vaixell Iberian rumb a
la ciutat portuària Farum. En efecte, el més probable és que les bessones hagin fugit de Grècia i
guanyat el continent. Les guerreres decideixen separar-se en arribar al port afí de recol·lectar
informació sobre l’amagatall de les bessones: si segueixen la pista dels monstres del continent i de les
destrosses provocades per entitats malèfiques, probablement arribaran algun dia sobre la pista de les
sicàries d’Hades. Les exterminadores reconeixeran un lloc on ha passat una companya gràcies al signe
distintiu del mussol d’Atenes.

Anhels i psicologia:

Té un odi cap als homes que prenen massa confiança, odi que pren la seva arrel havent vist com se
comporten aquests últims en temps de guerra i durant els pillatges de ciutats.

Ha perdut moltes amigues, i en conseqüència li costa acceptar-ne de nous.

S’estimen mútuament amb l’Arete de Cirene, però han acceptat separar-se per l’honor guerrer i
acomplir la missió encomanada per l’Assemblea.

La seva ciutat, temple, nació i companyes guerreres ho son tot per ella. Porta en ella els valors i filosofia
de vida atenenca: el respecte per les lleis, l’ordre, l’equilibri la democràcia. No prendrà una decisió
que pot alterar un ordre establert en el continent si no té tots el fets per poder jutjar-ho en tots els
aspectes (si la llei és justa etc.). De la mateixa manera, considera que el seu honor és la seva vida.

Té poc respecte per qualsevol que no sigui un guerrer demostrat, i denigra obertament als covards
(sobretot si són homes). Al contrari, si una persona demostra valentia i aptituds guerreres, li tindrà un
respecte mutu sigui quin sigui el seu origen o passat.