2.

MANIERISME
CONTEXT HISTÒRIC DEL MANIERISME
- Finals del s. XVI i principis del s. XVII
- Tendència artística a desenvolupar una reacció anticlàssica que posa en dubte tots
els
valors del renaixement, per tant també posa en dubte l’ideal de bellesa.
- És un estil d’impas entre el renaixement i el barroc, conegut també com: alt
reneixament.
- El concepte manielisme ha patit al llarg dels temps una complicada evolució fins
arribar
a tenir el sentit actual.
- El seu origen està en l’expressió italiana “alla maniera di...” la traducció és “a la
manera
de”, és a dir, pintar o esculpir seguint el patró de Miquel Àngel, de Rafael, de
Leonardo
però tenir la seva pròpia personalitat artística.
- Més endavant es va entendre aquest estil com a tendència imitativa i com un
esgotament dels grans del reneixament, per tant va ser considerat un estil majoratiu
(negatiu), era sinònim de decadència. Peró és un estil unic que s’ha valorat a
l’actualitat.
- El Greco: artista maniavelista a destacar
- A nivell polític / històric apareix en un moment complex on hi ha canvis polítics,
religiosos... que deixaràn enrere l’optimisme del renaixemnet.
- Un dels fets que marca aquesta etapa és el 1527: el Sacco di Roma (el saqueig de
Roma). Va suposar que moltes obres d’art fosin destruides o robades per altres
països i fins i tot va asesinar algun artista
- També coincideix aquest moment amb la reforma protestant i es posarà en dubte
la supremercia de Roma.
- Desequilibris compositius, certs atactonismes, composicions dinamiques,
personatges amb formes serpentinades, entrelligats i amb més moviment, obres
amb Horror vacui i carregades.
- Jocs de llum i ombres, donaran pas al Barroc.
- A nivel arquitectonic: s’utilitzen formes classiques, apareixen elements
hornamentals, decoratius.
2.1 VILLA CAPRA
DOCUMENTACIÓ GENERAL:
- Nom de l’obra: Villa Carpa també coneguda com a Villa Rotonda
- Nom de l’arquitecte: Andrea Palladio (nom en honor a la deesa Pal·lace Atenea)
- Cornologia: 1551-1553 però pateix modificacions des del 1580-1591
- Estil: Manierisme
- Material: marbre i pedra
- Sistema constructiu: arquitravat i voltat
- Proporcions: 25 x 25 m de façana
- Localització: Itàlia, Veneto, Vinzenza
- Aproximació temàtica: edifici amb funció residencial que és privada. Pretén tenir les
- mateixes qualitats que un palau però en un entorn rural.

ALÇAT (ELEMENTS DE SUPORT I SOPORTATS):

- La casa està situada sobre un podi (amb escultures classiques) i en aquest habitatge
s’accedeix per quatre escales que van a un portican, 6 columnes jòniques, fris,
arquitrau (on apareix el nom del propietari de la casa), cornisa, frontó triangular.
Tot aquest conjunt s’anomena loggia.
- Trobem 4 loggies idèntiques, una en cada punt cardinal de tal manera que hi ha 4
façanes idèntiques. No hi ha façana principal. Es propi manierisme, ja que no es
necessari.
- Té vistes increïbles a tot l’entorn natural.

PLANTA:
- Forma de creu grega (4 iguals)

COMPOSICIÓ:
- Convina perfectament les formes geomètriques pures. Per exemple la forma
circular (és la perfecte i s’atribuiex a la divinitat) del vestíbul central que funciona
com a tambor de la cúpula, el quadrat de la planta o el triangle del frontó.
- Convina formes quadrades i la forma del cercle
- Com a punt d’iluminació trobem una llanterna que és el punt de llum central, ocul.
- La planta circular és l’eix distribuido de l’habitatge ja que les habitacions se situen
als
laterals.
- A partir de la cúpula central es distribueix la casa.
- La casa té un suterrani on es troba la cuina i el magatzem.
- La part més complexa és com convinar una residència senyorial amb un ambient
natural.
- A les zones laterals trobem els dormitoris.
- Cadascun dels exesos s’articulen a partir de unes escalinates pronunciades que
condueixen a cada logia.
- Esta situada sobre un turó.
- La dificultat es integrar una edificació amb formes geometriues a un espai natural,
obert i lliure.
- És la convinació entre un espai natural salvatge amb un espai arquitectonic
geometric.
- Casa residencial en entorn rural.

ESTIL:
- Manierisme
- Precedents: runes arqueològiques, ordre jònic, ús de la cúpula, Panteó d’Agripa,
Miquel Àngel i Bramante.
- Conseqüents: Palladio farà un tractat d’arquitectura (on parla de les proporcions i
de com els elements clàssics s’adapten a l’arquietctura civil) que serà seguit per tots
els arquitectes posteriors. La Casa Blanca, cases de americanes…

INTERPRETACIÓ I ENCÀRREC DE L’OBRA:

- Es va començar a construir entre el 1551 i el 1553 i sembla que la seva construcció
es va atrassar fins a finals del segle i és que Mozzi introduirà algunes modificacions
al projecte de Palladio.
- Encarregat per Mauris Capra, que havia estat vicari dels papes Pio IV i Pio V i una
vegada deixa els seus serveis eclesiàstics retorna a la seva villa natal, Vinzenza, i es
construeix aquesta casa. No deixa de ser una casa de camp però ens recorda que la
persona que hi viu és una persona adinerada.
- Ladquireix una familia Valmarana i actualmente es una residencia privada.
- Una de les premises vitals és que ell concep l’arquitectura tenint molt present la
ubicació i l’entorn de la casa.
- Havien de recordar que vivía gent noble, nobles que marxen al camp sense oblidar
la seva clase social.
- Frase palladio: “La città non sia altro che una casa grande e per lo contrario la casa,
una città piccola” (La ciutat no és una altre cosa que una casa gran del contari la
casa, és una ciutat petita).
- Actualment, funció turística.
2.2 DANAE
DOCUMENTACIÓ GENERAL:
- Nom de l’obra: Danae
- Nom de l’artista: Ticià (Tiziano Vecellio)
- Cronologia: 1553-1554
- Estil: manierisme
- Tècnica pictòrica: Oli
- Suport: llenç
- Dimensions: 1,28 x 1,78 m
- Localització: col·lecció reial de felip II (original). Museu del Prado, Madrid (actual)
- Aproximació temàtica: trobem a Danae tancada en una torre pel seu pare amb
l’objectiu principal que l’oracle no es compleixi. Trobem a Zeus conevrtit en or que
entra dins de la torre i fecunda a Danae. Aquest nadó és Perceu que acabarà matant
al seu pròpi avi.

ANÀLISI FORMAL:
- Ticià fa un ús del color molt propi.
- La llum aporta/dona profunditat
- La vivacitat de la llum, la pincellada solta i una gran delicadessa en les modulacions
cromàtiques estaran presents en la seva obra, sobretot a partir de 1540.
- Deixa de banada el dibuix i defineix els contorns no per mitjà de la línea, sinó per
mitjà
del tractament de la llum i el color.
- Aconsegueix efectisme atmosfèric gràcies a l’aplicació del sfumato en el dibuix del
contorn de la jove Danae.
- Gamma cromática de tonalitats càlides, com el vermell o el groc, que reforcen la
sensualitat de l’escena.
- La llum al cos un de la dona i la pluja d’or intensifica l’escena

COMPOSICIÓ:
- Hi ha un gran domini compositiu.
- Joc de llum i ombres
- Molta expressivitat en els personatges (la llum i el color és el principal mitjà
d’expressió).
- Ticià a representat a una jove princesa Danae nua en el llit, recolzada en uns coixins
i
mirant, amb actitud sensual, la pluja de monedes cau del cel. Al seu costat, un gosset
que sembla que està al marge de la situació, mentre que la minyona intenta recollir
amb el devantal l’or que cau del cel.
- La composició de l’obra està dividida en dues parts per mitjà de la forta diagonal
que dibuixa el cos un de Danae.
- Enmig veiem la figura de Déu, convertit en pluja d’or.
- La pluja d’or és el focus de llum, fa de nexe visual entre la serventa que vol agafar
amb
el davantal les monedes i la princesa Danae, que espera l’arribada del Déu.
- Fons sobrenatural i no hi ha atectonismes

ESTIL:
- Manierisme
- Precedents: Giovanni Bellini, Giorgione ( de qui apren el joc de llum i ombres),
Dürer, el manierisme del centre i del nord.
d’Itàlia, Miquel Àngel, l’antiguitat clàssica.
- Conseqüents: Ticià és considerat un geni de la pintura, revoluciona la técnica de l’oli
incorporant pincellades fluides, deixant que el color expressi amb total llibertat.
Com a seguidors destaca Tintoretto i Veronese. Va tenir repercussió en la pintura
Barroca. Tanametix també tenim altres obres de Ticià com: la venus de Urbino.
Manet i la seva Olympia amb una composició molt semblant.

INTERPRETACIÓ:
- Segons la mitologia grega, un oracle havia anunciat al rei d’Argos (Acrici casat amb
Eurídice) que un dia moriria a mans del fill de la seva filla Danae, i per aquest motiu
va decidir tancar-la en una torre de bronze per allunyar-la dels seus pretendents.
Zéus va aconseguir fecundar a la jove princesa convertit en pluja d’or 8entrant per
una esquerda de la torre). D’aquesta unió va néixer Perseu, que passat el temps, va
matar accidentalment al seu avi amb un disc. En els jocs esportius que participa.
- Ticià elegeix el moment precís en què Zeus, convertit en pluja d’or en forma de
monedes, baixa damunt la jove des d’un núvol per fecundar-la.
- Durant l’Edat Mitjana aquest mite va ser símbol de castedat, i alhora, un exemple
de concepció d’una verge per intervenció divina. Tal i com apareix en els escrits
bíblics de l’Anunciació i la concepció Mariana. En el renaixement el mite recupera
el sentit pagà i va esdevenir una temática molt popular entre els pintors, ja que els
permetia representar el nut femení.
- Ticià va fer tres versions diferents del mateix tema.
- Ticià es un pintor conegut pels seus retrats.

ENCÀRREC:
- Aquesta obra forma part dels 7
quadres mitològics de Ticià que
va pintar per Felip II.
- Felip II defineix les obres com a
poesía visuals.

2.3 EL RAPTE DE LES SABINES
DOCUMENTACIÓ GENERAL:
- Nom de l’obra: El rapte de les sabines
- Nom de l’escultor: Giambolonga
- Cronologia de l’obra: 1581-1582
- Estil de l’obra: manierisme / alt renaixament
- Material: marbre
- Tècnica utilitzada: talla
- Forma: excempta
- Tipologia: en grup
- Cromatisme: monocroma
- Localització: formava part de la col·lecció del ducat de la Plaça del Senyoria,
concretament a la Loggia dels Lazzi, Florència (original i actual).
- Dimensions/proporcions: 4,10 m d’alçada
- Aproximació temàtica: ens trobem un tema mitològic, la fundació de Roma.

COMPOSICIÓ:
- Obra formada per un grup de personatges nusos, entrelligats amb forma
serpentinada.
- Trobem un home vençut amb les cames doblegades a la base per donar-li estabilitat
a l’obra. A la part central un home romà enèrgic amb les espatlles arquejades que
està subjectant a una dona que intenta alliberar-se. Sembla que aquests
personatges estiguin fent una dansa.
- Gran varietat d’expressions i de volums, dona estética a lespai.
- L’home de la base és més vell. Mostra devatiment.
- Joc de mirades: L’home amb les cames doblegades mira el romà enèrgic, aquest
mira
a la dona, i ella cap a dalt (ja que intenta alliberar-se). Aquestes mirades li donen
forma
d’espiral ascendent a l’obra. (moviment aliqüidal).
- Tota l’obra sembla que giri entorn a un eix central.
- Tècnicament és complexa perquè està fet a partir d’un sol bloc de marbre i el fet de
tenir aquesta forma elicoidal té múltiples punts de vista.
- Situada en un pedestal on hi ha una placa de bronze amb escenes del rapte.
- Hi ha una 1ra versió de l’obra feta de bronze a un museu de Nàpols.
- Aquesta obra també es coneix com a “les 3 etapes de l’home”, sobrenom.
- Contrastos entre alló vell i jove i entre home i dona.

ESTIL DE L’OBRA:
- Manierisme
- Precedents: mestre de Giambolonga (Jacques du Broeucq), Països baixos, Miquel
Àngel (va fer una crítica a una de les seves obres però s’ho va prendre com una
 critica constructiva i d’aprenentatge), la natura 8uneix lanatomia humana
perfectament.
- Conseqüents: deixa un gran legat pels artistes posteriors com Bernini (apol·lo i
danae).

INTERPRETACIÓ DE L’OBRA:
- Tema mitologic
- Narra un episodi de la història de Roma:
- Segons la llegenda els primers temps del regne de Roma, la població era
bàsicament masculina, per solucionar-ho Romol (fundador i primer rei de
Roma) va convocar unes proves esportives en honor al rei Neptú.
- En aquestes probes convida als pobles veïns (poble de la Sabinia) aquest poble
acudeix amb les seves dones, els seus fills... de manera molt voluntariosa.
- En el 7omento dels seus jocs, tal i com s’havia acordat, els romans rapten a les
dones de la sabinia per cada un d’ells. Tot seguit van fer fora a tots els homes
de Sabinia.
- Els romans justificaven el rapte a les dones dient-lis que s’havien de sentir
orgulloses per ser les escollides i formar part d’un poble romà que havia estat
escollit pels Déus (Roma).
- El poble sabi es va sentir traicionat. I quan estaven apunt d’enfrontarse les
dones d ela sabinia van mediar.
- Tot seguit els sabins enfadats pel fet van atacar a Roma, però quan estaven a
punt d’enfrontar-se, les sabines van mediar perquè si hi havia un enfronatmant
podrien sortir els seus pares morts o bé els seus marits i fills (els romans).
- si guanyaven el poble de la sabinia les dones perdrien esposos i fills.
- El conflicte va durar força anys. Finalment els pobles entren en raó gràcies a les
sabines i es va celebrar un banquet per celebrar la reconciliació. Els dos reis,
romúl i Rei sabi: Titus Taci, van acordar una diarquia (dos monarques dirigint
un mateix pobles) que va durar fins la mort
del Rómul.

ENCÀRREC:
- No hi ha un encàrrec, sinó que l’escultor mostra
la seva tècnica avançada, es llueix.
- Quan Francesc I de Medici veu l’obra ordena que
s’instali a la Loggia dei Lazzi perquè en aquesta
ombra, junt al Perceu, els medicci senten
identificació amb la seva situació a nivell polític,
ja que al 1494 van ser expulsats de Florència, i
desprès van tornar a la ciutat i a recuperar el
poder.

- També s’identifica el Tionf del bé sobre el mal
2.4 L’ENTERRAMENT DEL COMTE D’ORGAZ
DOCUMENTACIÓ GENERAL:
- Nom de l’obra: L’Enterrament del comte Orgaz
- Nom de l’autor: El Greco (Doménikos Theotokópoulos)
- Cronologia: 1586
- Estil: Manierisme
- Tècnica pictòrica: Oli
- Suport: Tela
- Dimensions: 4,08 x 3,06 m (rodó per dalt perquè esta encaixat estructura
arquitectónica)
- Localització: Església Sant Tomé, Toledo (original i actual)
- Aproximació temàtica: Sant Esteve i Sant Agustí baixen del cel per donarli sapultura
al comte Orgaz (posar el seu cos a la tomba). És un fet miraculós del 1328.

ANÀLISI FORMAL:
- Dues parts molt diferenciades: una part celestial amb un dibuix més manierista,
l’altra part és terrenal i renaixentista.
- Divideixen les dues parts de la tela, inferior i superior. Encara que la part celestial
ocupa mes espais, te més protagonisme la part terranal.
- A la part terrenal predomina el color negre (color de dol) i destaca el daurat dels
dos sants.
- Predomina el color per sobre la linia.
- Tota la superficie coberta de figures, horror vacui.
- Per tant és una composició carregada i molt densa.
- Apareixen atecotonismes (fet impensable en el Renaixemnt).
- Característica del Greco, que també veiem en aquesta obra: fons difuminós

COMPOSICIÓ:
- Les dues parts queden separades per un fris humà fet per 25 homes que estan a la
mateixa alçada, fent aquest dibuix d’homes carrega l’obra de pensament. Els homes
observen el fet miraculós, menys 2 que miren a l’espectador (el pintor i el seu fill).
- Les figures tenen posicions retorçades, allargades, serpentinades i fa ús d’escorços
extranys.
- Trobem en primer pla, els dos sants i l’home jacent, que és el compte orgaz.
- Dos estils molt diferents:
- Part superior (molt manierisme), amb iluminació divina i artifial. Trobem un
món celestial on predominen les tonalitats blanquinoses i no es segueixen les
lleis fisiques de la llum, hi ha llum celestial, on les figures (algunes d’elles)
tendeixen a desepareixer, han perdut la seva forma. Están tan a la vora de deu
que no tenen forma humana. Formes caprichosa.
- Part inferior: dibuix on el greco pinta més realista, personatges terranals, a
nivell cromatic: destaca el daurat (color dels dos sants) i predomina el negre.
 Sants: Sant Agustí (dreta) i Sant Esteve (esquerra), ho sabem perquè a la seva
túnica hi ha un dibuix amb l’escena del sacrifici del sant). Vesteixen una túnica
dalmática, on hi ha l’escena quan va ser matat Sant Esteve, martiritzat. (sant de
l’esquerra).
- El monjo i el sacerdot que llegeix la biblia emarquen l’escena inferior, la tanquen
- L’element d’enllaç es l’ànima del difunt que ascendeix cap al cel.
- La Verge Maria (intercectora entre Déu i la humanitat) convida al difunt a formar
part del cel. Ella va de color vermell (passió a Crist) i blau (celestial). Té a Sant Pau
darrera amb les claus del cel.
- Sant joan baptista (vestimenta de pell de camell) davant de la verge.
- Comparativa de l’entrada al cel amb un uter matern
- Apareix Adam, màrtirs, Sant Pau apòstol (porta una espasa), Santiago (patró
d’Espanya, porta una petxina), Sant Tomàs (patró de la parroquia, porta l’esquadre
d’arquitecte), Maria Magdalena (cabells despentinats), figures de l’Antic Testament
com Moisses (amb les taules de les lleis) i altres apostols.
- Trobem a Sant Joan Baptista que porta una pell de camell.
- Podem intuir una forma de triangle dins l’obra, on el vèrtex és Déu.
- Jerarquia de les figures angelicals.
- Característica del Greco, que també veiem en aquesta obra: fons difuminós

ESTIL DE L’OBRA:
- Manierisme
- Precedents: Miquel Àngel, , Tintoretto (d’ell apren l’us del color), Parmigianino (tots
dos són de l’escola veneciana) el model del gòtic. I el renaixement, on hi ha
preocupació estudi anatòmic.
- Conseqüents: serà un dels pintors d’influencia en els artistes posteriors. Greco
s’anticipa al barroc. Ell té un estil molt caracteristic.

INTERPRETACIÓ i FUNCIÓ:
- És un llenç que havia d’anar situat a una capella lateral. L’objectiu és mostrar i donar
fe del miracle i també donar una lliçó teològica.
- L’obra esta inspirada en un fet miraculós. En el segle 14 quan el compte orgaz mor
(senyor d’Orgaz=Gonzalo ruiz de Toledo) el 1328, quan
pujaba el cel el recull Sant esteve per donarli supultura
amb les seves propies mans.
- Objectiu: recordar al creient les virtuts com la caritat i
l’oració. Ja que amb elles pots obtenir la vida eterna
com li va passar al Comte Orgaz

ENCÀRREC:
- Encàrrec d’Andrès Nuñez
de Madrid (Sacerdot de
l’Església de Sant Tomé)
a l’any 1586.