UNITAT 1:

Comença l'aventura

Ivan Ferrer Roda Curs 2020-2021

Abril Prats Guimerà 3r ESO – B
Bianca Mihaela Fleoarca 1r trimestre
Isabel Ferrer Palos 1
 ÍNDEX:

Lèxic: Camps semàntics i famílies lèxiques Isabel

Ortografia: Els aspectes sil·làbics: diftongs, triftongs i hiats. L'accentuació Bianca

Literatura: El fet literari. El naixement de la literatura en llengua romanç. Els inicis de la nostra
literatura Abril

Llengua i societat: La diversitat lingüística arreu del món. Les llengües a Europa Isabel

Tipus de text: La premsa. Els gèneres periodístics. La notícia Ivan

2
TEMA 1
Lèxic: Camps semàntics i famílies lèxiques

Camps semàntics

Relacions semàntiques
Agrupació de paraules que es
relacionen entre si, pel significat.

Ex: illa, mar, muntanya ---- paisatge

Inclusió:
Semblança: Oposició:
S'estableixen entre hiperònims (paraules
amb un significat més ampli i genèric) i Es dona entre sinònims Es dona entre antònims
hipònims (mots amb un significat més (paraules amb un significat (paraules amb un significat
específic) semblant o idèntic) contrari)
Ex: Hiperònim -- Hipònim Ex: mirar -- veure Ex: buscar -- trobar
moble -- taula cadira

3
TEMA 1
Lèxic: Camps semàntics i famílies lèxiques

Famílies lèxiques

Conjunt de paraules que Formades per:

comparteixen el lexema.

Paraula primitiva: + Paraula derivada

(Conté la càrrega semàntica.)

Composició: combinació de lexemes Derivació: afegir prefixos o sufixos

Lexema 1 + Lexema 2 Prefix+lexema / Lexema+sufix

La diferència entre morfema i lexema:

- El morfema aporta informació gramatical.

- El lexema aporta el significat.
4
TEMA 1
Lèxic: Camps semàntics i famílies lèxiques

Pàg.13

Exercicis:
12 – llibreta
13, 15, 16, 17 i 19 – llibre
14 i 18 - voluntaris
5
TEMA 1
Ortografia: Els aplecs sil·làbics: diftongs, triftongs I hiats. L’accentuació

DIFTONG HIAT TRIFTONG

Unió de dues vocals en una Té lloc quan dues vocals no És la unió de tres vocals
mateixa síl·laba. formen part de la mateixa en una mateixa síl·laba.
síl·laba, sinó que pertanyen
a dues síl·labes diferents.
CREIXENTS:
uai
g + u + vocal: vocal forta +
gua, güe, güi, guo vocal forta (a,e,o)
q + u + vocal:
(guai-tar)
gra-e-lla
qua, qüe, qüi, quo po-e-ma
(exemples: llengua i quadern) ieu
Vocal feble (i,u) +
(fé-ieu)
vocal forta (a, e, o)
DECREIXENTS: bi-o-lo-gi-a
Cal que s’unixquen: es-tà-tu-a ueu, üeu
vocal feble + vocal forta:
au, eu, ou, ai,ei,oi
(exemples: riure i pau) (cre-ueu, li-qüeu)
vocal feble + vocal feble:
iu, ui
(exemples: llengua i quadern)

6
TEMA 1
Ortografia: Els aplecs sil·làbics: diftongs, triftongs I hiats. L’accentuació

OBSERVACIONS:
a) A principi de mot, la i seguida de vocal funciona com un fonema
consonàntic i forma una sola síl·laba amb la següent: io-gurt, hiat, hiena
b) Quan la i o la u es troben entre dues vocals, funcionen com a consonants
i formen síl·laba amb la vocal següent: jo-ia, cre-uar.

RECORDA
a) Se separen els prefixos (bes-a-vi) i els elements que integren una
paraula composta (mil-ho-mes).
b) Com que la lletra h és muda, no es té en compte a l'hora de separar
síl·labes (sub-has-tar).

7
TEMA 1
Ortografia: Els aplecs sil·làbics: diftongs, triftongs I hiats. L’accentuació

8
 DEURES

Pàg. 22- 36 (voluntari) i 37 (llibreta)

Pàg. 23- 39 (llibre) 40 (llibreta), 41 (llibre),
42 (llibre)
Preparar 44

9
TEMA 1
Literatura: Què és la literatura?

LITERATURA

Actualment
Antigament

Actualment la literatura és els textos

La literatura era l’art d’escriure i es orals i escrits que tenen la facultat de
considerava literari qualsevol tipus de produir plaer estètic.
text escrit.

10
TEMA 1
Literatura: Elements propis de la comunicació literària

CANAL:
Oral o escrit

RECEPTOR:
EMISSOR: MISSATGE:
El lector o el públic
L’autor de l’obra El text literari
que busca plaer o
entreteniment

CODI:
La llengua literària. L’autor utilitza un
llenguatge que suggereix sensacions i
sentiments al lector.

CONTEXT:
Desconegut o poc conegut pel destinatari. Normalment no el comparteixen.

11
TEMA 1
Literatura: Elements propis de la comunicació literària

12
TEMA 1
Literatura: Gèneres literaris

GÈNERES LITERARIS:

POESIA
TEATRE ASSAIG
NARRATIVA

-És subjectiva -Escrit en forma de

-Conta una -És un text
-Escrita en vers diàleg
història subjectiu
-Utilitza recursos: -Utilitza
protagonitzada per -Escrit en prosa
·La rima acotacions
uns personatges -Tracta d’un tema
·El ritme escèniques i
-En prosa d’actualitat o
·Figures retòriques d’interpretació
-Amb finalitat universal
-Estan escrits per a
estètica. -La finalitat és fer
ser representats
-L’época i el lloc reflexionar al
davant
determinats. lector sobre
d’espectadors
diversos temes,
com política

13
TEMA 1
Literatura: Gèneres literaris

CLASSICACIÓ

TEATRE
NARRATIVA

PRINCIPALS
GÈNERES
SEGONS LA FORMA
SEGONS EL SEGONS PÚBLIC
CONTINGUT Tragèdia
DESTINATARI

Comèdia
-Novel·la
-Conte
-De misteri -Infantil Drama
-Rondalla
-Policíaca -Juvenil
-Diari personal
-Fantàstica -D’adults
-etc.
-D’aventures -etc.
-Romàntica
-etc.

14
TEMA 1
Literatura: El naixement de la literatura en llengua romanç

Des de el s.V ( caiguda de

l’Imperi Romà) es va
LLATÍ accelerar la diversificació Dóna lloc
que va ser un procés lent
que va dura dins al s. VIII.

LLENGÜES
ROMÀNIQUES
GALAICOPORTUGUÉS

CASTELLÀ

CATALÀ

OCCITÀ

SARD
FRANCÉS
ROMANÉS
ITALIÀ

ROMÀNIC
15
TEMA 1
Literatura: El naixement de la literatura en llengua romanç

LL. ROMÀNIQUES CATALÀ EN LES NOSTRES TERRES

TEXTOS
FUNCIONALS PROSA Les primeres manifestacions
en provençal o occità

TEXTOS FUNCIONALS
POESIA Prosa literària
PROSA
Forum iudicum (finals s.XII) Homilies
(Llibre Jutge). Homilies d'Organyà.
Recopilació del Col·lecció de sermons
dret visigot P. TROBADORESCA
Prosa histogràfica
P. ÈPICA

NO SÓN LITERARIS
Perquè son de caràcter
jurídic i religiós ( útils en
la vida quotidiana)

16
TEMA 1
Literatura: El naixement de la nostra literatura

PRIMERES MANIFESTACIONS LITERATURA CATALANA

Els poetes
catalans
escrigueren en
occità des del
Prosa literària P. ÈPICA: POESIA s. XII – s. XV
És una
PROSA manifestació
Els primers textos de caràcter oral
són: de la qual no es s. XV
conversa cap
mostra escrita. P. TROBADORESCA:
Prosa histogràfica (s. (S.XII Occitània, sud de
XIII (van sorgir les França)
primeres mostres de Les obres de Ramon Llull (en la unitat 2 la
(escriptor mallorquí del estudiàrem) Ausiàs March el
este tipo de prosa en la primer valencià en
nostra llengua ) s.XIII) escriure en català.

Escrita en occità
Exemples:

-Llibre de fets
-Crònica de Jaume I
-La crònica de Bernat

17
DEURES:

18
TEMA 1
Llengua i societat: La diversitat lingüística arreu del món. Les llengües a Europa

Al món hi ha 193 estats reconeguts oficialment, però ...

-Quantes llengües creus que es parlen al planeta? -Quina xifra donaries? -En quin
continent creus que es parlen més llengües? -Diries que cada vegada hi ha més llengües
o menys? -Per què trobes que passa això?

Pàg. 28

Exercicis: 55, 56 i 57 – Oral

19
TEMA 1
Llengua i societat: La diversitat lingüística arreu del món. Les llengües a Europa

Africanes i Asiàtiques .... 32%

Continent americà ......... 15% Papua Nova Guinea ....... 832
Indonèsia ........................
Pacífic ............................ 18%
Pàg. 28 - ex. 55 731
Europa ........................... 3%
Nigèria ............................ 515
a) Quantes llengües hi ha al món? Índia ................................
400
Hi ha aproximadament 6000 llengües. Mèxic ..............................
b) Com estan distribuïdes pels diferents continents? 295
Camerun ........................ 286
c) Quins estats presenten el major grau de diversitat lingüística? Austràlia ......................... 268
Brasil .............................. 234
d) Quin fenomen pot provocar la mort d'algunes llengües o fer que es difonguen més fàcilment?
Pot provocar-ho la globalització
e) Quantes llengües estan en perill de desaparició?
Estan en perill de desaparició al voltant del 50% (prop de 3000) de les llengües.

20
TEMA 1
Llengua i societat: La diversitat llingüística arreu del món. Les llengües a Europa.

Exercici 57

21
TEMA 1
Textos: La premsa

La premsa

Segons la Segons
Conjunt de publicacions Gèneres periodístics
periodicitat. l’informació.
impreses o digitals.

Diària
Premsa
General
especialitzada
Setmanal

Mensual

Anual

22
TEMA 1
Textos: La premsa

El periòdic

Característiques Portada Estructura (parts)

És la primera plana Inclou Seleccions

Tracta temes d’actualitat

Societat
Entradeta o avanç: Capçalera:
Finalitat d’informar, Les imatges i els titulars Nom del diari i unes Esports
crear opinió, de les notícies més altres dades amb
educar i entretenir importants del dia. caràcters de menys Economia
grandària
Estil clar i concís Cultura

Local
Continguts variats i
s’organitzen en temes Internacional
o seccions.
Nacional

23
TEMA 1
Textos: La premsa

Els gèneres periodístics

Gèneres informatius Gèneres d’opinió Gèneres mixtos

S’interpreten i es valoren
Ens descriuen Informació i opinió
fets o esdeveniments de
d’una manera objectiva certa importància
uns fets d’actualitat

L’editorial: Àmbit geogràfic

Reflecteix el punt de Crònica:
Reportatge
vista propi del periòdic Narració d’ una
Amplia amb més
(no va signat) notícia amb
detalls i Temàtica concreta elements valoratius
documentació les
circumstàncies dels L’article:
fets ocorreguts Opinió de la persona que
Reportatge d’investigació:
signa. Tema no
Més llibertat expositiva
Notícia necessàriament d’actualitat.
que el reportatge informatiu
Informa sobre fets
reals i actuals La crítica:
d’interés generals Valoració personal sobre un Entrevista de personalitat:
llibre, obra de teatre, pel·lícula... Ofereix un retrat físic i
psicològic d’un personatge a
Les cartes al director: través del diàleg amb el
Opinió dels lectors. periodista.

24
TEMA 1
Textos: La premsa

Avanttítol.
Frases que remarquen altres
idees importants.
Títol
Frase breu i si és possible
impactant, situada a
l’encapçalament de
manera molt destacada.

Cos de la notÍcIa
És la part més àmplia que
desenvolupa, d’una manera
concisa i objectiva, la
informació sobre un fet o una
Autor. Redacció. situació.
Nom del periodista o agència
que ha elaborat la notícia.

Entradeta Titolet
És el primer paràgraf, escrit
amb tipografia diferent que
conté les dades essencials del
fet.

Peu de foto
Comentari breu sobre la
fotografia.
En aquesta notícia no n’hi ha. 25
 Deures:
Pàg. 16 : - 23 (llibreta)
- 24 (llibreta)
- 25 (llibreta)
- 26 (llibre)
- 27 (llibreta)
Pàg. 30: - 1 a i d (llibreta)

26