Professional Documents
Culture Documents
IMPRESSIONISME
Impressió, sol naixent de Claude Monet
SIMBOLISME
El bes o El petó de Klimt
POSTIMPRESSIONISME
Terrassa de cafè a la nit de Van Gogh
REALISME - El dinar campestre
FITXA TÈCNICA
Títol El Dinar Campestre (Le déjeuner sur l’herbe)
Autor Édouard Manet (1832-1883)
Cronologia 1863
Tècnica Oli sobre tela
Dimensions 2,08 X 2,64 m.
Estil Realista - Impressionista
Temàtica Escena costumista o de gènere
Localització Musée d’Orsay, París
ÉDOUARD MANET
Contra la voluntat del seu pare, Édouard Manet va Cap al 1870 va començar a pintar a l’aire lliure i a
iniciar la seva formació al taller de Thomas Cou- experimentar amb el tractament de la llum i l’im-
ture, un conegut acadèmic de l’època. No obstant pacte d’aquesta sobre els cossos, una pràctica tí-
això, els qui realment van influir en la seva pintura pica de l’Impressionisme, un moviment que va re-
van ser els artistes venecians del segle XVI, els ho- bre la influència de Manet, encara que ell no s’hi
landesos del segle XVII i Velàzquez, l’obra del qual identifiqués plenament, ja que mai no va exposar
habia conegut durant un viatge a Espanya. Fasci- amb aquest grup i, en canvi, sempre es va relacio-
nat per aquest país, va incloure en la seva pintura nar amb els salons oficials.
obres de temàtica espanyola, en les quals destaca
El guitarrista espanyol, que li va valdre el reconeixe-
ment públic al Saló de París l’any 1861. Després de
la mort del seu pare (1862), la seva obra va mostrar
una actitud rebel que el va fer objecte de la crítica
social, a causa, entre d’altres raons, de la presència
reiterada del nu femení en els seus quadres.
ANÀLISI FORMAL
Tractament de l’espai
Tres plans horitzontals sobreposats:
• A sota, una panera amb fruites, pa i els vestits de les
dues dones.
• Al centre, una dona nua que mira fixament l’espec-
tador i dos homes vestits.
• Darrere una altre dona, vestida amb roba interior, re-
mullant-se en un rierol
Les tres escenes queden incloses al triangle compo-
sitiu format per la perspectiva lineal, el punt de fuga
de la qual es troba situat al petit tros de cel pintat a la
part alta de la tela.
Composició
És una composició tancada i unitària.
Cada personatge sembla aïllat en el seu món, especi-
alment pel fet que no es miren entre ells.
Tècnica
La pinzellada es fluida, insisteix en la llum com a de-
terminant del color.
FITXA TÈCNICA
Títol Impressió, sol naixent
Autor Oscar Claude Monet (1840-1926)
Cronologia 1872
Tècnica Oli sobre tela
Dimensions 48 x 63 cm.
Estil Impressionista
Temàtica Paisatge
Localització Museu Marmottan, Paris
OSCAR CLAUDE MONET
Claude Monet va ser el pintor més representatiu variacions de les tonalitats d’un mateix cos segons
de l’Impressionisme. Després d’uns inicis com a la manera com hi incideix la llum. Va arribar a pin-
caricaturista a Le Havre, al 1859 marxà a París, on tar més de tres mil quadres, la majoria dels quals
va tenir contactes amb Pissarro, Renoir, Sisley i, so- són escenes fluvials, paisatges o mariners que re-
bretot, Bazille. Després d’uns inicis desafortunats, sumeixen una nova manera de representar una re-
l’any 1870 va fer un viatge a Londres. Allà, les pa- alitat sempre canviant.
articularitats del clima del país, així com l’estudi
de l’obra de John Constable i William Turner li van
donar una altra visió del tractament pictòric de la
llum.
FITXA TÈCNICA
Títol El bes o El petó
Autor Gustav Klimt (1862-1918)
Cronologia 1907 - 1908
Tècnica Oli i pa d’or sobre tela
Dimensions 180 X 180 cm.
Estil Simbolisme
Temàtica Costumista
Localització Österreichische Galerie Belvedere, Viena
GUSTAV KLIMT
el més cèlebre artista austríac d’aquests temps (la La seva pintura és extremadament ornamental:
fama de Schiele seria pòstuma) i alhora el més re- abunda l’or propi de l’art bizantí (era fill d’un gra-
finat, complex i hermètic. Eren anys en què Viena vador d’or), els motius geomètrics i la sensualitat
estava començant la seva decadència com a capi- amb un exquisit equilibri entre línies corbes i rec-
tal artística mundial, però Klimtbrilló pel seu estil tes.
entre el Simbolisme i el Art Nouveau.
En la seva vida privada vestia amb sandàlies i tú-
Les seves obres, carregades de sensualitat, tenen nica. S’obsessionava artísticament amb les dones
un estil pictòric absolutament eclèctic i cada vega- que posaven per a ell i acabaria tenint aventures
da estan més carregades d’abstracció i plàstiques amb moltes d’elles, des de dames de l’alta societat
innovadores com els seus estranys punts de vista, a prostitutes. Després de la seva mort per pneumò-
corts poc habituals i un valor expressiu de la línia nia va haver-hi 14 demandes de pensions alimentà-
que anuncia l’expressionisme posterior. ries.
FITXA TÈCNICA
Títol Terrassa de cafè a la nit
Autor Vincent van Gogh (1853 - 1890)
Cronologia 1888
Tècnica Oli sobre tela
Dimensions 81 X 65,5 cm.
Estil Postmpressionista
Temàtica Paisatge
Localització Museu Kroller-Muller, Otterlo,
Països Baixos.
VINCENT VAN GOGH
Vincent Van Gogh inicià la seva vocació artística als No obstant, el delicat estat mental de Van Gogh
27 anys arran d’una profunda crisi religiosa, conven- el portà a patir constants crisis nervioses, que fi-
çut que a través de la pintura podria portar algun nalment el dugueren a la mort, el juliol de 1890, al
consol a la humanitat. Durant quatre anys, entre poble d’Auvers-sur-Oise, on s’havia traslladat pocs
1881 i 1885, Van Gogh es dedicà a pintar escenes mesos abans per estar més prop del seu germà.
de camperols, fins que va ingressar a l’Acadèmia de
pintura d’Amsterdam.
Cap dels seus companys impresionistes habien treballat mai d’una for-
ma tant experimental com Morisot. Berthe pintava tot el que veia, li
agradava pintar a l’aire lliure però degut a la seva condició de dona bur-
gesa estava limitada a només poder pintar a l’hogar o als parcs durant
el dia. Tot i això ella entenia l’impresionisme millor que ningú, el seu
estil era molt més propi i autèntic que el de qualsevol altre pintor. Va
participar en totes les exposicions impresionistes exepte una perque
acabava de nèixer la seva filla Julie.