Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Arquitectura Balnearia A Acatalunya

    Uploaded by

    Jo HG
    10 views66 pages

    Original Title

    Arquitectura Balnearia a Acatalunya

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    10 views66 pages

    Arquitectura Balnearia A Acatalunya

    Uploaded by

    Jo HG

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 66
    Fen Cee EIR. eer rata Ree Poe Petr terry tee ee eee seus somnis —ja sigui per romandrehi, reprendre forces o refer la salut—, home no pot restar indiferent a tot alld que afecta l'aigua, "Totes les fonts han'estat algun dia un lloc singular. A aquelles fonts diferents per la seva mineralitzacié o temperatura els han estat a buides moltes virtuts i moltes esperances, fins a convertir-se en Ilocs miraculosos. D'entre totes les aigties brollants, només les que tenen tan carieter marcadament diferenciat de les que llisquen superficial- ment, han mantingut un especial interés al larg del temps i només a elles se'ls atribueixen propietats curatives, alhora que han exercit —i exerceixen encara— una gran fascinacié. Una fascinacié que les ha convertit en lloc de pelegrinatge. Perd no forgosamencun lloc de pelegrinatge auster. Al contrat el leure amb elpretex de agua ha ting sovint mis orga datracié que lama teixa recerca de la curacié per laigua. Es d’aquest fet que ‘parla l’ar- guitectura balnedria. El balneat un recive collet pera pasar hi temps, on es va forgat i gustosament a la vegada, i la vida en les seves dependéncies no ve marcada excessivament pel signe de la ne- cessitat, Aixi dones, la seva configuracié arquitectonica ser ben dife- rent de la d’aleres edificis d's col-lectiu, un hospital, una caserna o una pres6, L’arquitectura balneiria ha estat feta per ésser habitada voluntiriament 1 ésser viscuda amb esperaniga, En aquest libre es presenten els més de vint balnearis que funciona- ven a Catalunya en el moment de mixima esplendor del fenomen balneari. Qui conegui les contrades i els edificis que es documenten| ‘en aquest Ilibre i conegui també les estacions balnedries de més ano- menada de Franga, Alemanya, Txecosloviquia i Suissa, haurd de con- venir que abst del fenomen a riquesa de Varquitctrabsleiia sén més aviat modestos a Catalunya. Perd tanmateix, més de vint-- un edificis, constitueixen un gruix de valors irrepetible, (nies, que mereixen d’ésser recopilats i analitzats. ‘Agquesta és la tasca que la Direocié General d'Arquitectura i Habitat- ge del Departament de Politica Territorial i Obres Pabliques va en- comanar al Departament d’Esttrtica i Teoria de l’Escola Técnica Su- erigg @Arguitectra de Bareelona, sora In reci6 nas Morales, Eltreball queara es presenta publicat per la Cambra Oficial dela Pro- pietat Urbana de Barcelona, ha comptat amb la inestimable col-labo- racié de Marta Povo, que ha desvetllat, através de la cambra fotogr’- 9 fica, Pexisttncia d'un fet definible com a arquitectura balnearia i, sobretot, ha sapigut recollir en la seva fotografia 'ambient relaxat, uuna mica fora del temps ino mancat de nostalgia, de la vida balnedria. ‘A ambdds, Ignasi Soli-Morales i Marta Povo, el nostre agraiment per la tasca realitzada, a partir d’una documentacié preexistent prictica- ment nulla, agraiment que es fa extensiu als seus col-laboradors i es- ecialment, a Andreu Barbat, arquitecte de la Direccié General a qui Ex conespee latucataeinnr pecagrada imp iser coordinarel procés quasi indeterminable que va des de la definici6 d’un treball investigacié fins a la seva execucié i publicacié. ‘A la Cambra de a Propietat Urbana de Barcelona, que ha fet possible Ia publicacié del treball, el nostre especial agraiment. Lamentablement, dels més de vint balnearis que en aquest libre es presenten, la relacié dels que estan en funcionament minva cada any. Malgrat el reconeixement piblic donat per la Generalitat de Cata- lunya a entitats com I’«Associacid Balneiria», sén evidents, en ter- mes de rendibilitat, les dificultats economiques que aquests establi- ments pateixen. L’arquitecrura balnedria va néixer del termalisme. De la vitalitat i/o de la renaixenga d’aquest fenomen a Catalunya dependr’ la conserva- cid pera les generacions futures dels edificis que encara resten. Enca a que no sigui al seu objectiu principal, esperem que aquest libre contribuird també a aquesta renaixensa, Joan Rifols i Esteve DIRECTOR GENERAL D’ARQUITECTURA I HABITATGE INTRODUCCIO Ignasi SolMorales El fenomen balneari Latribucié de propictats terapbutiques a 'aigua 6s, possiblement, tan antiga com la humanitat mateixa. Com a minim, en la nostra cultura ‘occidental, tan una funcio privilegiada dels banys d’aigua com de la Gress Paighes privilgiades és ficil de reconsru l larg dels pes. Perd el fenomen socioldgic del balnearisme és, en realitat, un fet mo- deen, tot i que puguem trobarli antecedemts remots prestigiosos ire- marcables tant pels llocs on des d’anti s'anavaa prendre banys (Bath, Marienbad, Bagnéres de Luchon, Bafos de San Juan) com també pels balnearistesillustres que coneixem de tota ¢poca (Montaigne, Mme. de Sevigné, Goethe, Moratin, et.) De fet, la medicina termal com a fenomen Ampliament divulgat no «es desenvolupa fins al segle XIX, i est3 indubtablement Iligada ala de- mocratitzacio dels coneixements que la revolucié burgesa i 'esperit ‘Blustrat van aportar a les societats europees D’altra banda, la difusié del termalisme com a conducta social, com 4 fenomen que no solament é reconegut com a itil des del punt de vista médic sind que la seva prictica porta aparellada un signe clar de modernitat i @estatus social alt pectany tamabé, com tantes altres co- es aaquellfenomen Papropinge que la burgesia fa dels privlegis de les classes poderoses de I'anticrégim, reconvertint-ne Forganitzacié i difusid per tal de fer-les assequibles @ una societat on els qui disposen de riquesa no volen privat-se del consum, no sols d’aquests tipus de remels sind també de la significaci6 social que el seu és comporta. E, Chabrol ha comentat, perd, que el termalisme com a doctrina mé- ddica té també el seu cicle vital clar, tot i reconeixent-li una vigeneia fencara respectable en el present. Com a tecnologia prvilegiada, 6 al larg del segle XIX quan el terma- sme i, er tpt les Amplis propia curative de Figea enen cl seu apogew més indiscutible, Contribuelx a aquesta privilegiada apre- BI ge coy Uiesdane pga contac deen Bras de la cutat cap a la natura i retrobament de element primigeni com afont de recuperacié i de curacids gratficacié de l’experi¢ncia del viat- ge; contacte amb el paisatge com a espectacle sublim, és a dir, estatica- ‘ment privilegia; eure no mancat d'un cert rendiment, és a dir, com- binacié de Loci i el negoci (nec-otium) —evidentment el negoci de la salut; fruicié d'aquesta doble condicid d’oci i negoci— tan propia de Pesperit capitalista, com hauria glosat Max Webber —a través duna Y SUS MANANTIALES MINERALES EL BANO DE VOZ Y FAMA UNIVERSAL KARLSBAD El Hersdero (Cer Spr!) 16 FUENTES MINERALES. DE 40-72" C Se 6 BALNEARIOS SELVAS HERMOSAS SPORT — SEMANAS DE FIESTA TEATRO ‘organitzacié basada en un fonament cientific— la medicina hidrotera- pica i els cossos de metges inspectors— i una organitzacié hotelera re- marcable. Posteriorment el concixement de les aigies i els seus efectes no ha fet sind millorar. Aix® ha permés fins i tot clares especialitzacions de les fonts i de les cures en relacié amb les malalties presentades. Perd no es pot oblidar que els progressos de la immunologia ila microbiologia ‘yan comengar a desplacar de l’aigua cap a l’aire els camps d’interés de a medicina de proteccié de Ventorn, coincidint, aquest desplacament dels interessos cientifics, amb canvis en els costums que posaven en cls banys de mar, el soli els viatges turisties tot un seguit dinteressos que no afavorien Ia institucié balnedria. Sigui com sigui, el desenvolupament del fenomen balneari és indiscu: tible ila seva sort esta sens dubte llgada a Vexisttncia d’una vida mo- derna, urbana, trepidant, esgotadors, insana i pollucionada enfront de la qual el baineari apareix i reapareix com un edénic loc privilegiat, ‘com Ia contrapartida a la destructiva vida urbana. I com a desitjable compensacié a tots els desgastaments i agressions que el cos del ciuta-

    You might also like