Professional Documents
Culture Documents
Treball Durkheim
Treball Durkheim
1
1. Biografia
2
2. Corrent en què es mou l’autor
L’autor està inserit dins el corrent positivista, ja que, com es comentarà al punt
posterior, Durkheim està plenament influït per aquest.
El positivisme es una corrent o escola filosòfica sorgida a França (inicis del
segle XIX), a la que podríem definir de manera molt simplificada com aquella a
tendència filosòfica que estableix les dades dels sentits com a font fonamental i
pràcticament exclusiva de tot coneixement.
Malgrat que el primer en utilitzar el terme “positvisme” fou Saint Simon, els
creadors d’aquest corrent són August Comte i John Stuart Mill, i aquesta escola
va tenir una importància cabdal al seu temps estenguent-se ràpidament per tota
Europa a partir de la seva formulació.
Una bona definició de positivisme de la mà d’un dels seus fundadors, August
Comte, es pot trobar en el seu famós Curs de filosofia positiva (basat en
conferències que ell mateix donà a la dècada de 1820) observa que: “el
caràcter fonamental de tota filosofia positiva consisteix en considerar a tots els
fenòmens subjectes a lleis naturals invariables, el seu descobriment i reducció
al menor nombre possible d’aquestes es l’objectiu de tot el nostre esforç”.
Aquesta definició ens remet a l’admiració de Comte per la precisió quantitativa
de les ciències naturals, com les matemàtiques, la física i la biologia.
Algunes de les característiques a destacar del positivisme serien:
- La ciència com a únic coneixement vàlid
- Proporciona un coneixement purament descriptiu
- S’ha d’extendre a tots els camps del saber, incloent l’ésser humà.
Comte (es parla exclusivament de Comte per ser un autor que influí
sobremanera a Durkheim) amb el seu positivisme s’oposa a altres autors com
Rosseau o Voltaire als que els atribueix mals com l’anarquia o la inseguretat.
Com a dada per a reforçar la influència de Comte en Durkheim, està
documentat que aquest darrer ja havia llegit a Compte abans de realitzar el seu
doctorat pels volts de 1880-81.
3
3. Influències de l’autor
Altres autors pels que Durkheim fou influïnt, encara que en diferent intensitat,
foren els seguents:
- Hyppolite Taine (psicóleg, historiador y crític) al que considerava
introductor d’una tradició filosófica que s’iniciava amb Aristòtil i passava
per Hobbes i Spinoza, a la que Durkheim va denominar “empirisme
racionalista” a la que Durkheim admirava.
- Fustel de Coulangues, historiador francès, va ser el mestre de Durkheim,
aquest últim dedicarà la seva tesi universitària a la seva memòria
- Saint Simon, filòsof i teòric social francès, segons alguns autors iniciador
de la sociologia. Tingué una gran influència també sobre autors tant
destacats com Auguste Comte i J.S.Mill
Durkheim també fou influït, encara que de manera més indirecta, per altres
autors com René Descartes, creador del mètode i considerat pare de la filosofia
4
moderna o Jean-Jacques Rosseau autor il·lustrat amb molta influència a la
Revolució Francesa.
5
4. Idea central que desenvolupa l’autor. Relació amb l’educació
Ésser individual: format pels estats mentals que només tenen relació amb
nosaltres mateixos.
Però no només són aquests dos els aspectes que influeixen en les necessitats
socials a les que l’educació dóna resposta, també és important tenir en compte
altres aspectes com:
6
del control de l’Estat. L’Estat s’ha d’encarregar de fer que es compleixi
l’ensenyament d’aquestes idees i sentiments bàsiques per a qualsevol
societat.
De tot el que s’ha dit anteriorment podem entendre que la finalitat de l’educació
és “suscitar i desenvolupar en l’ infant un cert nombre d’estats físics,
intel·lectuals i morals que li exigeixen tant la societat política en conjunt com el
medi especial al qual està particularment destinat”, i per tal d’aconseguir-ho,
l’educació compta amb uns mitjans d’actuació.
Donat que les predisposicions innates són molt generals i molt vagues , les
persones som molt mal·leables. L’ instint és la nostra guia abans d’haver rebut
alguna mena d’educació, o mentre n’ estem rebent, ja que és una mena de guia
natural, l’ única predisposició ferma, rígida i invariable que no deixa espai per a
l’acció de factors externs.
Així doncs, en un principi ens guiem per l’ instint però això no és suficient per a
viure en societat, així que des de ben petits ens eduquem. La primera
“educació” que rebem és de part dels pares, però són única i exclusivament
facultats molt generals.
7
5. Aspectes positius del pensament de l’autor
Com alguns dels aspectes positius del pensament de l’autor podem destacar el
següent:
8
6. Aspectes negatius del pensament de l’autor
Com a aspectes negatius del pensament de l’autor podem aportar les següents
punts:
Tot i que l’educació canviï amb el temps per tal de respondre les
necessitats d’una societat canviant com la nostra, sempre toparem amb
resistències sempre que ens desviem del tipus de regulador d’educació.
S’admet implícitament que un sistema educatiu no posseeix cap
contingut real en ell mateix ja que no s’ha organitzat lentament al llarg
del temps.
L’educació varia infinitament segons la societat, i aquesta varia segons
el temps i els països en el que ens trobem.
Les definicions parteixen d’una educació ideal, perfecta i valida per a tots
els individus, quan tots els
9
7. BIBLIOGRAFIA
10