NIVELLS D'APROXIMACIÓ

El contingut de la càrrega: és el conjunt d'exercicis que realitza l'esportista durant

l'entrenament. Tal com ens indica Verjochanski (1990), el contingut de la càrrega ve
condicionat per les característiques intrínseques del propi exercici, en aquest cas ens
referim al nivell d'especificitat que aquests presenten respecte a la disciplina esportiva.

Nivell d'especificitat dels exercicis: ve donat per la major o menor

similitud de l'exercici amb la manifestació pròpia del moviment durant la competició.
Basant-se en aquest criteri, en el context de la teoria de l'entrenament s'han establert
diferents taxonomies.
En el context dels esports de situació, la classificació que s'utilitza en
el lNEFC és la proposta per Seirul.lo (1993) i Massafret et al (1999). Aquesta presenta
els següents nivells de especificitat:

 Genèrics:
Són exercicis que no presenten cap nivell d'especificitat pel que fa a la competició. Per
exemple, per a un jugador de bàsquet: 45 min de bicicleta. La càrrega és plenament
física, es pretén millorar la base de totes les qualitats físiques.
Si parlem de:
Força:
S'utilitzen exercicis sense cap relació amb l'esport que practiquem, en general són
exercicis amb suport (respatllers, bancs, dos suports o més), aquests exercicis solen
utilitzar-se per realitzar adaptació anatòmica o força màxima.
L'única relació que tenen amb l'esport propi, és que es treballa la musculatura pròpia de
l'esport específic.
Exemples d'alguns exercicis:

Resistència:
Es pretén millorar la base de totes les resistències, en aquest període es treballa
principalment l'eficiència aeròbica i la capacitat aeròbica i el mètode utilitzat sol ser el
continu (harmónic o variable)
Exemples d'alguns exercicis:
Carrera aquàtica, Croos,Farlek, etc…

 Específics:
General:
 Són exercicis que presenten un baix nivell d'especificitat. Generalment, els elements
coordinatius tenen poca relació amb la tècnica del joc, aproxima la capacitat física
bàsica (força, velocitat, resistència i flexibilitat) a l’esport al que fa referència.
Si parlem de:
Força:
Són exercicis amb poca relació amb la tècnica pròpia de l'esport específic. En principi
s'hauria de complir que els exercicis tinguessin algunes característiques similars als
gestos tècnics, com que siguin sense recolzament (propiocepción), que les cadenes
cinètiques siguin iguals (oberta o tancada) i que la contracció tingui les mateixes
característiques que el gest (concèntric, excèntric, isomètric) i que la musculatura sigui
la mateixa.
En general se solen utilitzar en força màxima i potència
Exemples d'alguns exercicis:

Resistència:
Hauríem de treballar la resistència pròpia del nostre esport i de la forma que treballa en
el nostre esport (els mateixos temps, càrregues, etc...)i amb els mètodes que més se
semblin a les càrregues del nostre esport.
Coordinació:
Els exercicis que s'utilitzaran aquí són els de la base de la piràmide de coordinació,
habilitats bàsiques i les genèriques. Que serviran com a base per al treball tècnic
posterior.

Dirigit:
Són exercicis que presenten una lleugera similitud amb els exercicis de competició. Es
busca una certa transferència al meu esport aplicant elements tècnics ja automatitzats
amb presa de decisions inespecífiques. Per exemple, carrera amb conducció de pilota,
passades amb pilota medicinal, etc... Tot això executat amb elements distorsionants.
Es treballa la tècnica i condició física de manera integrada.
Es combina la tècnica amb la presa de decisions simples. Per això s'utilitzen el 1x0, el
2x0 o 3x0, etc.

Especial: són exercicis amb variacions quines siguin semblats als de la competició però
executats permeten accentuar algun aspecte de la preparació. La presa de decisions és
específica. Per exemple, salt des d'un banc, rebem la pilota i llencem a canasta superant
un adversari. Sèries de 30" d'exercici de contraatac descansant 30", etc...permet
optimitzar aspectes tècnic-tàctics.
En aquest cas desglossem l'esport en parts petites i treballem aquestes parts de manera
independent i de manera integrada la part condicional, coordinativa i cognitiva (tàctica
individual). En esports col.lectius apareix al paper del defensa.

Competitiu: Son exercicis de simulació real esportiva, s’aconsegueixen superar o

igualar les situacions en que es manifesta una qualitat durant la competició.