LITERATURA TEMA 4

PROSA RELIGIOSA, DIDÀCTICA I SATÍRICA. SEGLES XIV-XV

- Isabel de Villena - Francesc Eiximenis
- Anselm Turmeda - Ausiàs March
- Jordi de Sant Jordi - Bernat Metge

1.2. PROSA DIDÀCTICA, RELIGIOSA I MORALITZANT

L’ activitat cultural i literària gira al voltant dels nuclis religiosos. Per això en aquesta època
hi ha més literatura religiosa que profana, i destaquen:
➞ La religiositat: presència del sentiment de devoció a la divinitat
➞ La moralització: orientació de l’opinió i conducta en favor dels valors ètics que s’inspiren
en el cristianisme
➞ El didactisme: la voluntat de fer entenedors valors ètics i morals, i la doctrina religiosa de
la qual deriven (cristianisme)

1.3. ELS GÈNERES DIDÀCTICS I RECURSOS LITERARIS

La prosa medieval té com a finalitat moralitzar (amb valors cristians ortodoxos) una població
analfabeta. Per això fan servir diversos gèneres didàctics, així l’aprenentatge dirigit al públic
que escoltava, és més fàcil i agradable:
➞ Faula: narració protagonitzada per animals personificats que transmet una lliçó.
➞ Exemple: Conte que il·lustra una lliçó moral.
➞ Sermó: exposició oral sobre preceptes morals i doctrinals.
➞ El poema didàctic: poesia destinada a memoritzar preceptes morals i doctrinals.
L’analfabetisme i la inaccessibilitat del llibre (escàs i car), afavoreix a la utilització de
recursos retòrics i així cridar l’atenció i convidar a la meditació (interrogacions retòriques,
sentències; expressar un pensament profund de manera concisa, paradoxes; s’afirma una
idea que sembla absurda com: els països pobres són molt rics, antítesis; joc de contraris ) i
per facilitar la memorització (anàfores; repetició d’una o diverses paraules al principi d’una
frase o vers, enumeracions, paral·lelisme; repetició d’una mateixa estructura sintàctica en
diverses oracions)

SANT VICENT FERRER (València 1350 - Bretanya 1419)

Era frare dominicà, orador i taumaturg (fa miracles). Va predicar per tot Europa i participà en
el cisme d’occident, partidari del Papa d’Avinyó. Es conserven gran part dels seus sermons
perquè anava acompanyat de reportadors/taquígrafs que transcrivien les seves paraules.
Els seus sermons arribaven fàcilment al públic perquè tenia molta força, dramatisme i el seu
estil caracteritzat per:
➞ Un llenguatge col·loquial i popular
➞ L’escenificació i gesticulació de part dels seus discursos
➞ Vulgarització i actualització de passatges bíblics per fer-los més entenedors
➞ Ús de recursos retòrics repetitius, facilitant la memorització de idees principals de
sermons
➞ Utilització d’exemples, comparacions i onomatopeies
➞ Ús d'hipèrboles per explicar el martiri de sants o càstigs de condemnats a l’infern
FRANCESC EIXIMENIS (Girona 1327? - Perpinyà 1409)
Era frare franciscà, tenia una gran formació intel·lectual i fou bisbe. Obres:
➞ Regiment de la Cosa Pública
➞ El llibre dels àngels
➞ El llibre de les dones
➞ Lo Crestià: obra més ambiciosa, té una gran enciclopèdia de 13 volums (es conserven
els tres primers i el dotzè) sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals.
Alterna explicacions amb exemples i faules que fan més amena la lectura.
(A classe hem llegit: Com usar bé de beure i menjar)
Es dirigeix principalment a burgesos amb consells pràctic i realistes i desconfia dels
camperols. La seva misogínia o aversió a les dones ( comuna amb molts de moralistes de
l’època) s'oposa al corrent “feminista” de la lírica trobadoresca.

SOR ISABEL DE VILLENA (València 1430 - 1490)

Va ser abadessa del convent de la Trinitat a València.
Va escriure una vida de Jesucrist (Vita Christ, encara que no l’acaba perquè mor), aquesta
obra està pensada perquè sigui un model per a les monges del convent.
Punt de vista molt femení: la figura de Jesucrist és secundària per donar protagonisme a la
verge Maria i dones del seu entorn.
Utilitza un detallisme domèstic i una natura virtuosa de l’ésser femení: ens recorda a la
disposició de l’amor i dona lliçons de la seva propensió a la pietat i misericòrdia, a l’esperit
de sacrifici i a la defensa de la veritat.

1.5. LITERATURA SATÍRICA

Els gèneres satírics pretenien la correcció de vicis socials i individuals mitjançant la burla i
ridiculització. És un moralisme diferent, on la ironia i l’humor donen diferents punts de vista
el sistema de valors de la societat medieval. Autor + destacat:

ANSELM TURMEDA (Mallorca 1352/55 - Tunis 1220?)

Després d’estudiar gramàtica, lógica, física i astronomia, ingressà a l’ordre franciscà. Però
desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, fuig a Tunis on es converteix a
l’Islam. Coneixia diverses llengües europees i treballa de traductor a la duana del port,
després és nomenat cap de la duna i finalment funcionari del sultà. Per la seva feina
propera al port està amb contacte amb mercaders que l’iformen dels països catalans. Es
casà i va tenir almenys 2 fills.
Possiblement representa l’únic cas de l’època medieval d’un escriptor en una llengua
europea i àrab que és considerat un clàssic amb ambdues literatures.
Va tenir tant de prestigi com home savi i sant que la seva tomba és venerada públicament a
Tunis.
Obra:
➞ El llibre de bons amonestaments, és la seva obra més divulgada i és una exposició en
vers de rima fàcil de consells basats en principis morals. També és coneguda com El Fra
Anselm i gran part de l’obra és una adaptació d’un llibre italià ja existent amb passatges
originals. Malgrat tenir problemes amb l’Inquisició, s’utilitza a les escoles de Països catalans
i fins el s. XIX hi ha nombroses edicions.
Inclou també el poema: Elogi dels Diners.
➞ La disputa de l’ase (Disputa de l’ase contra frare Anselm Turmeda sobre la natura e
noblesa dels animals) l’autor discuteix amb un ase sobre la la superioritat dels homes sobre
els animals, esposa 19 raons però totes són refutades per l’ase sins que el convenç amb
l’argument que Jesucrist va triar encarnar-se amb forma humana. És una narració satírica
d’una gran agilitat expressiva amb una estructura inspirada em apòlegs àrabs.
➞ Tuhfa (Autobiografia i atac als partidaris de la creu)1420, en àrab. Consta de tres parts,
la 1r és una autobiografia, la 2n la història de Tunis i la 3r una llarga polèmica musulmana
contra el cristianisme, on acusa els cristians d’haver deformat la Revelació.

LITERATURA TEMA 5

LA NOVEL·LA CAVALLERESCA
Antecedents: Matèria de Bretanya, El cicle Artúric (conta aventures dels cavallers de la
Taula Rodona que estaven sota les ordres del rei Artús i va consagrar la seva vida a la
recerca del Sant Graal, que els hauria suposat la salvació).
Novel·la de cavalleries VS novel·la cavalleresca. La 1r es caracteritza pel seu caràcter
fantàstic, és habitual la presència de: mags (Merlí, Morgana), monstres, cavallers
sobrehumans i d’espais inexistents. En la 2n contràriament es caracteritza pel realisme i la
versemblança (elements fantàstics aparicions esporàdiques).

CURIAL E GÜELFA
S'escriu en el s.XIII i d’autoria anònima, se’l considera un autor culte i coneixedor de la
literatura francesa, italiana, castellana i llatina. Encara que investigacions recents
atribueixen l’obra a Enyego d’Àvalos, cavaller valencià d’origen castellà, implicat com
diplomàtic en campanyes expansionistes del rei a Itàlia, va viure en corts on es suposa que
va escriure l’obra. L’obra fou descoberta en el s.XIX.
És una prosa humanística que narra les aventures de l’humil cavaller Curial i l’història
d’amor amb la noble Güelfa.
El tema és amorós i cavalleresc:
- Amorós i sentimental: ja que l’autor insisteix en les dificultats que els enamorats tenen
per estimar-se perquè pertanyen a classes socials diferents.
- Cavalleresc: perquè Curial aconsegueix l’ascens social que l’iguala amb Güelfa i fa
possible la bona fi de la relació amorosa gràcies als mèrits cavallerescos.
Estructura: Dividida en tres llibres i un pròleg:
- Llibre primer: Explica com Curial (jove de família humil) és educat en la cort del marquès
de Montferrat i com Güelfa (viuda jove i germana del marquès) se n’emoren i decideix
donar-li una protecció econòmica perquè és faci cavaller. La relació és interrompuda quan
Curial abandona la cort per culpa d’uns difamadors.
- Llibre segon: Es centra en la participació de Curial al torneig de Melú (França), i hi
acudeix acompanyat de la donzella Festa, en representació a Güelfa.
- Llibre tercer: narra el viatge de Curial a Terra Santa i a Grècia, però el vaixell naufraga i
és presoner a Tunis (6 anys) però quan venç els turcs ascendeix socialment i es casa amb
Güelfa.

TIRANT LO BLANC
És va publicar al 1490 i l’autor va ser Joanot martorell, encara que no la va veure publicada
perquè va morir abans, Martí Joan de Galba la dur a la imprenta i es publicà a València.
L’autor venia d’una familia de la petita noblesa però va morir arruïnat, a causa de diferents
plets cavallerescos i econòmics viatjà a Portugal on comença l’obra, aquesta va ser
ràpidament traduïda al castellà, francès i italià. I fou alavada per Cervantes, que esmenta la
seva obra en un dels capítols d’El Quixot, quan el capellà i el berber cremen els llibres que
l’hi han provocat la bogeria, però “indulten” a Tirant.
És la primera novel·la moderna de la literatura medieval i gran monument de les lletres
catalanes, reconegut no només per historiadors de la literatura catalana.
Pertany a la categoria de Novel·la Total: és un autèntic document arqueològic d’època, és
una novel·la cavalleresca, eròtica, d’aventures, social, psicològica…
I té una gran modernitat deguda al realisme, que compren aspectes encara sorpendents
com la desmitificació, la ironia, l’erotisme o l’ús de diferents tipus de llenguatge segons el
personatge i les situacions.
Tirant lo Blanc narra les proses d’un cavaller humil que amb mèrits propis es fa capità
general de l’imperi grec, es casa amb la filla de l’emperador…
Estructura: mostra l'ascens progressiu de Tirant per diferents fases d’aprenentatge i graus
d'experiència militar, humana i cortesana:
- Aventures de guillem de Varoic
- Tirant a Anglaterra
- Tirant a Sicília i Rodes
- Tirant a l’imperi grec

CARACTERÍSTIQUES COMUNES DE TIRANT I CURIAL

➞ Metàfora militar i cavalleresca per parlar de l’amor i relatar escenes amorroses
➞ Versemblança: els cavallers són perfectaments humans
➞ Combinació de personatges de ficció i personatges històric (de vegades legendaris)
➞ Combinació d’aventures cavalleresques i intrigues amoroses
➞ Valors cavallerescos socials:
● Favor de la dama i de la cort
● Gestes heroiques, no tant personals, que també, com en favor de la comunitat
● Estendards dels valors cavallerescos (valor, honor, honestedat…)
● Superació exemplar de les intrigues contra la seva persona

DIVERGÈNCIES ENTRE TIRANT I CURIAL

➞ Tirant utilitza amb major mesura fets històrics i de ficció que no pas Curial.
➞ El llenguatge de Curial sembla més natural que no pas el de Tirant, fins i tot en els
fragments on l’autor adopta voluntàriament un to més culte.
➞ El món femení adquireix a Tirant una dimensió i importància inusuals a l’època, fins al
punt que s’hi retrata amb una sensibilitat més moderna que medieval.Curial conserva un
aire més medieval.
➞Tirant és una novel·la total, més completa que no Curial: alternança d’episodis èpics i
amorosos, però també irònics i dramàtics.