Curs Autorescat

Bloc específic nivell II. Tècnic esportiu en barrancs.
Seguretat en les activitats del descens de barrancs.
1. PREVENCIÓ I AUTORESCAT.
1.1. Què és l’autorescat?

Podríem definir autorescat a totes aquelles accions o maniobres que utilitzam per a solucionar
amb els propis medis qualque problema sorgit durant la realització d’alguna activitat.
Aquests possibles problemes sorgits durant la realització d’una activitat podes ser molts i
variats, i a més, hi haurà tota una sèrie de factors que condicionaràn la nostra decisió i la nostra
actuació a l’hora de fer el rescat, entre d’altres, s’haurà de valorar:
tipus d’intervenció
tipus de lesió
lloc on succeeix el problema (accessibilitat, distància, dificultat del terreny,...)
condicions metereològiques
nombre de persones (lesionades i que ens poden ajudar)
Per tant davant totes aquestes possibles variables que ens marcaran la nostra decisió i la nostra
actuació, podem afirmar que no trobarem mai una situació igual i que per tant no podem crear
unes pautes genèriques d’actuació. És per tot això que la nostra actuació vindrà determinada pels
nostres coneixements i per una valoració de totes les variables anteriors, podent així decidir el
què fer.
A part també hem de tenir en comte o estar segurs de que es pot realitzar el rescat:
sense agreujar la lesió de l’accidentat

sense que suposi un risc pels rescatadors
garantint l’evacuació de tots els membres que participin en el rescat
A més de tenir presents aquests punts hem de ser conscients de que l’autorescat és:
una matèria complicada i en constant evolució, i que normalment requereix d’un temps
bastant important, tant per a la instal·lació com per a l’execució.
requereix d’una pràctica continuada per a refrescar conceptes i poder actuar amb
“soltura” i eficàcia sabent en cada moment el que es fa i perquè.
degut a l’infinitat de situacions que poden sorgir, l’autorescat necessita d’una gran dosis
de improvisació i de sabre adaptar els coneixements adquirits a la situació que ens
trobem. Això es va adquirint a través dels anys, de l’experiència i de l’entrenament.
Malgrat tot, l’objectiu d’aquest curs és conèixer i practicar una sèrie de maniobres i de recursos
que ens podran ser de molta utilitat a l’hora de practicar el descens de torrents. Però abans
d’entrar en matèria, la millor manera de poder gaudir de l’activitat sense haver de posar en
pràctica les tècniques d’autorrescat, és evitar l’accident amb tota una sèrie d’accions i actuant de
manera lògica.
Tots aquests conjunt d’accions els podem englobar baix un concepte: LA PREVENCIÓ.
Tomàs Mut Ferragut.

Tècnic esportiu en barrancs.
1
1.2. LA PREVENCIÓ.
Tal vegada el concepte de prevenció es té molt oblidat i només ens recordam d’ell quan ha
sorgit la tragèdia: s’hi haguesim fet, si haguesim mirat, si haguesim duit...
La prevenció és la millor eina de l’autorrescat i la primera pasa a dur a terme durant la
preparació i la realització de l’activitat.
-Com podem possar en pràctica la prevenció?
Podríem resumir que per possar en pràctica la prevenció, el que s’ha de fer bàsicament, és actuar
sempre de manera lògica, tenint en compte sempre tota una sèrie de factors que intervenen
directament en l’activitat que anam a realitzar i aplicant-los abans i durant la realització de la
mateixa.
El muntanyisme és una activitat que implica un cert risc.
(la seguretat absoluta a la muntanya no existeix).
FFaaccttoorr N
Naattuurraa FFaaccttoorr H
Huum
màà
Medi en constant canvi Sobreestimació.

Tècnica.
Forçes molt poderoses Coneixaments.
Experiència.
Preparació física.
Preparació psicològica.
Errors.
PPeerriilllss oobbjjeeccttiiuuss
Es poden preveure PPeerriilllss ssuubbjjeeccttiiuuss..
però no evitar. Es poden evitar.
Podem aprendre a
reconèixer-los.
A
ACCCCIID
DEEN
NTT
És l’acumulació d’errors que per separat poden no
tenir importància, però que junts, poden desembocar
en un final tràgic
LLaa m
maajjoorriiaa ssóónn eevviittaabblleess
A
Accttuuaarr aam
mbb SSE
ENNYY II R
REESSPPO
ONNSSA
ABBIILLIITTA
ATT

2
En aquest apartat hem d’incloure un altre concepte directament relacionat amb la prevenció i
que ens serveix per a preparar amb meticulositat qualsevol sortida o activitat i que és:
SA LOGÍSTICA.
Sota aquest concepte englobam tota una sèrie de punts que són importants i que s’han de
valorar abans de preparar una sortida a la muntanya amb un grup de persones. D’aquesta manera
és com començam a fer prevenció. Podríem dir que sa logística és la forma de fer prevenció de
manera més concreta i la valoració dels perills objectius i subjectius, és la forma de fer prevenció
de manera més general, però al cap i a la fi, ambdós conceptes s’han de tenir presents quan
preparam qualsevol sortida, i molt més nosaltres que actuam o actuarem com a guies d’un grup
de clients.
1.3. MITJANS DE FORTUNA.
Sota aquest cocepte englobam a tots aquells elements que feim servir per a realitzar una acció i
que substitueixen als aparells mecànics, realitzant la seva mateixa funció.
Bàsicament aquests elements són:
- cordinos
- mosquetons amb fiador i sense fiador
- cintes cosides
- nusos autoblocants i especials
- també hi podríem incloure aparells de reduides dimensions tipus tibloc,
ropeman, mini traxion, etc...
Amb la combinació d’aquests elements i amb els coneixaments necessaris podem realitzar tota
una sèrie de maniobres que ens permetran poder fer front i solventar algún problema que pugui
sorgir durant la realització de l’activitat. La utilització d’aquests tipus d’elements (mitjans de
fortuna) bàsicament el que ens aportaràn sirà un estalvi de pes i de material important a la nostra
motxila, per contra, hem de tenir present que la seva utilització té uns desevantatjes o
inconvenients:
- necesiten d’una vigilància constant

- el seu rendiment, és inferior als aparells mecànics.

3
2. NUSOS.
Dels molts nusos que existeixen, els nusos autoblocants i els nusos especials, són de gran utilitat a
l’autorrescat. Però abans d’entrar en matèria convé recordar i recalcar una sèrie de conceptes que
tenen relació amb la confecció i amb la utilització dels mateixos:
- és important aprendre una manera d’execució per a recordar la seva elaboració
- és important sabre la utilitat i la limitació de cada un per escollir el més adequat per a cada
situació (una practica continuada, ens ajudarà a agafar “soltura” i seguretat)
- és important tenir present el concepte de resistència residual.
2.1. Resistència residual.
Aquest concepte fa referència a la resistència que li restam a una corda quan hi realitzam un nus.
Per tant depenent de la maniobra a realitzar s’ha de tenir present aquest concepte per tal de realitzar
el nus més adequat a cada situació. A més hem d’afegir i recalcar també la importància que té el
deixar “ben pentinats” tots els nusos que realitzem, per tal de ni minvar encara més aquesta
resistència.
A continuació teniu un taula amb la resistència residual d’una sèrie de nusos recollida de diferents
fonts publicades i a on es pot veure que no hi ha concens:
DIVERSES PUBLICACIONS
NOU 70 % 70 % 75 %
VUIT 55 % 55 % 70%
PESCADOR DOBLE 56 % 56 % 50 %
PAPILLON 51 % 50 % 51 %
NUS DE CINTA 44 % 56 % -

4
2.2. Nusos autoblocants.
Aquests nusos es confeccionen amb un cordino que es col·loca damunt la corda de progressió. La
seva principal característica, al igual que els aparells mecànics, és que cap a un costat deixen passar
la corda i cap a l’altre queden bloquejats, d’aquí la seva denominació o classificació com a
autoblocants.
Hi ha varis factors que influeixen pel que fa a la seva capacitat de bloqueig ui que hem de tenir
present a l’hora d’utilitzar-los:
- la confecció del nus
- la diferència de diàmetre entre cordino i corda
- el nº de voltes que li donem
- el tipus de corda sobre la qual es fa el nus (dinàmica, estàtica, gelada, etc...)
- la flexibilitat del cordino utilitzat per fer el nus.
Aquests factors és important conèixer-los i tenir-los present a l’hora de fer un nus autoblocant, ja
que sempre abans de fer-ne servir un hem de comprovar si bloqueja o no, perquè la nostra seguretat
dependrà d’ell quan ens hi penjem.
Per acabar aquesta sèrie de puntualitzacions i abans de passar a explicar els diferents nusos
autoblocants que veurem en aquest curs, hem de sabre que el diàmetre mínim que han de tenir els
cordinos que farem servir és de 7 mm.
2.2.1. Machard.
Podríem dir que és el substitut del jumar, té

moltes aplicacions i és un nus molt utilitzat.
Hem de posar atenció a que si posam la mà just
damunt el nus, aquest deixa de bloquejar.
A l’hora de confeccionar el nus és important
anar apretant el cordino a cada volta que li feim a
la corda perquè no quedi fluix i faci la seva
funció.
Machard bidireccional Machard unidireccional

5
2.2.2. Bachman.
És una variant de l’anterior, el que passa que aquest nus amb l’ajuda del
mosquetó es desbloqueja i es desplaça millor que l’altre. Això pot-ser una
avantatja però també un perill, ja que la gent té la tendència a agafar-se del
mosquetó i això anul·la el bloqueig.
És un nus molt útil a l’hora de remuntar per una corda fitxa.
2.2.3. Swicero.
La seva principal característica d’aquest nus és que es pot confeccionar amb

la pròpia corda de progressió. En cas de no disposar de cordinos, amb la
mateixa corda que tenim per a realitzar l’activitat podem amb els caps de la
corda realitzar-lo.
S’han de realitzar un mínim de 5-6 voltes, alerta a la seva utilització en
cordes molt noves o estàtiques, ja que no bloqueja tant bé, si cal realitzarem
més voltes.
Al igual que al machard s’han d’anar apretant les voltes que realitzem per tal
de que el nus quedi ben estret i bloqueji.
2.2.4. Valdostano.
Es realitza amb corda dinàmica (mínim 9-10 mm.). Per fer-lo més flexible,
es pot llevar un o dos fils de l’ànima.
La llongitud dependrà un poc del pes de l’usuari.
Normalment el seu ús està indicat per a baixar sobre una corda en tensió.
Cal recordar que per baixar per una corda tensa hi ha un altre sistema, però
el seu ús està limitat quan la corda és doble.

6
2.3. Nusos especials.
Dintre d’aquest apartat englobarem tota una sèrie de nusos que per les seves característiques i
aplicacions són molt interessants conèixer. Els anomenarem especials ja que no són ben be un nus
solament, sinó que per a la seva elaboració és necessària la utilització d’algun element auxiliar,
generalment mosquetons, que col·locats d’una manera determinada a la corda ens permetran realitzar
diverses funcions: bloqueig, frenada...
2.3.1. Nus dinàmic.
És un dels nusos més polivalents que hi ha, ja que té moltes aplicacions.

És un nus que treballa de manera bidireccional i ell mateix es col·loca en la
direcció on es sol·licita que treballi.
Per a la seva elaboració necessitam un mosquetó H.M.S.
Hi ha moltes maneres de confeccionar-lo i és molt important sempre deixar-
ho posicionat en el sentit correcte amb el que volem que faci feina.
Si al nus dinàmic el rematam amb un nus de fuga, es converteix amb un del
nusos que més s’utilitza en maniobres de rescat, ja que d’aquesta manera
aconseguim tenir un nus per poder dónar corda i que a la vegada queda
bloquejat quan el bloquejam amb el nus de fuga.
Claus de bloqueig del nus dinàmic.

7
2.3.2. Nus de cor.
En realitat aquest no és propiament un nus, sinó

més bé un sistema amb el qual passam la corda
principal d’una manera determinada entre dos
mosquetons simètrics aconseguint així que la
corda es quedi bloquejada cap a un sentit i cap a
l’altre es pugui desplaçar.
S’ha de possar molta atencióen què els
mosquetons quedin sempre ben col·locats ja que
sinó el sistema deixaria de funcionar. Entre
d’altres, el podríem fer servir com a pedalina per a
remuntar una corda o com a polifrè en el muntatge
d’un polipast.
Nus de cor.
Existeix una versió millorada i més segura d’aquest

sistema, ja que la corda queda sempre ben posicionada
entre els dos mosquetons i es coneix amb el nom de
nus Remí. Aquest nus es confecciona de la mateixa
manera que el nus de cor, peró donant mitja volta més
al bucle que introduim en el segón mosquetó. Per tant
és més recomanable que l’anterior i té les mateixes
aplicacions.
Nus remí.
2.3.3. Vuit a la italiana.
De les moltes aplicacions que té el vuit, aquest sistema, ens permetrà poder remuntar una corda. Per
tant és un sistema molt útil conèixer-lo en el descens de torrents, ja que normalment el vuit és el
dispositiu que es sol utilitzar per fer rapel, tot i que amb l’aparició del “piranha” de petzl molta gent
a optat per fer servir aquest aparell per descendre, encara que no sigui tan versàtil com el vuit.
S’ha de tenir present que al ser
un mitjà de fortuna quan
utilitzem el vuit a la italiana,
hem de possar especial atenció
al seu ús, ajudant a que cada
vegada quedi el sistema ben
posicionat i bloquejat, ja que és
molt fàcil que la corda no quedi
correctament col·locada i el
sistema deixi de funcionar.
8
3. MANIOBRES.
Les maniobres que veurem en aquest curs no són, per dir-ho de qualque manera, les maniobres
clàssiques que s’han de conèixer per a relitzar un descens en condicions “normals”, sinó que les
maniobres que a continuació es descriuen estan pensades per utilitzar-les en situacions especials ,
quan ens trobam davant de qualque problema durant la realització del descens. Són un complement
essencial per a poder ampliar els coneixaments adquirits i poder ser més autònoms.
Cal recordar que tots els problemes que poden sorgir i als quals ens podem haver d’enfrontar, són
molt diversos i que els coneixaments adquirits en aquest curs tindràn per tant una aplicació limitada.
Tot el temari inclós dintre d’aquest apartat de maniobres en l’especialitat del descens de barrancs té
un factor condicionador i limitant:
-la presència d’aigua i sobretot el cabal de la mateixa.
Totes les maniobres que a continuació veurem són una eina que ampliarà els nostres coneixaments i
ens permetrà poder ser més autònoms, peró vull insistir i recalcar que no ens garanteixen la seguretat
absoluta, que com ja hem vist anteriorment, a la muntanya aquest concepte no existeix.
En l’autorescat degut a l’ampli ventall de situacions a les quals ens podem haver d’enfrontar, no
podem tampoc tipificar o estandaritzar unes maniobres, sinó més bé el que haurem de fer en moltes
ocasions és:
adaptar els coneixaments adquirits aportant una gran dosis d’imaginació i improvisació depenent
de:
- la situació que ens trobem
- el lloc on succeeixi
- el material que dispossem
- el personal que estigui amb noltros
- la metereologia
- i d’altres possibles variables que faràn que probablement mai ens poguem trobar, per molt
semblants que siguin, dues situacions completament iguals.

9
A continuació hi ha un resum de les maniobres que veurem:
dinàmic
descens:
desbloqueig nus d’alondra
3.1. Progressió per cordes
ascens: hi ha vàries opcions
politjat
amb dos vuits

3.2. Descens de ferits:
amb baga d’ancoratge
una corda
controlat desde dalt
dues cordes
a sa capçalera
3.3. Tall de corda:
amb corda auxiliar
desde abaix
3.4. Auxili company:
per corda tensa
3.5. Polipasts.
3.6. Recuperació cordes curtes.
3.7. Saca “lastre”.

10
3.1 Progressió per cordes.
3.1.1. Descens:
-Problema: durant la realització de l’activitat hem perdut el descensor i no en tenim cap de recanvi.
-Material: un mosquetó H.M.S.
-Instal·lació: substituir el vuit per un nus dinàmic. (Veure apartat nusos)
-Precaucions: durant el descens dur les cordes paraleles ja que el nus dinàmic treballa millor, té més
capacitat de retenció i no riça tant les cordes.
3.1.2. Desbloqueig nus d’alondra.

-Problema: durant el descens no hem tingut la precaució de col·locar correctament el vuit a la corda i
s’ens ha format un nus d’alondra. Aquesta maniobra també és útil si ens quedam bloquejats enmig
d’un rapel per qualsevol altre circunstància (nus format a la corda, que s’hagi enredat roba al vuit...)
-2 situacions:
1ª situació: la persona bloquejada ha d’actuar rapidament ja que es troba davall d’una vertical
amb aigua.
2ª situació: no presenta cap altre problema que el d’haver de desbloquejar-se per poder continuar
baixant.
-Material: per a la 1ª situació només cal un mosquetó H.M.S.
per la 2ª situació necesitam un cordino per a confeccionar un autoblocant i un mosquetó.
-Instal·lació:
Desenroscar mosquetó / Posar un dinàmic per davall bloqueig / Superar-se enrodillant corda al peu / Passar mosquetó del vuit al dinàmic /
Llevar pedalina i baixar.
Instal·lar autoblocant damunt bloqueig / Ajudar-se amb una pedalina i anclar-se amb la baga a l’autoblocant / Llevar bloqueig i
bloquejar el vuit / Possar la mà per damunt el machard per llevar bloqueig i continuar baixant.

11
3.1.2. Ascens.
Una vegada haver aprés i assimilat els diversos sistemes que queden bloquejats i que a la vegada ens
permeten recuperar corda (tipus vuit a la italiana i nus de cor o remí) i els diversos nusos
autoblocants, s’obren davant nostre un ventall bastant ampli de possibilitats per tal de poder
remuntar una corda. La situació en la que ens trobem, l’adaptació dels nostres coneixaments i el
material del qual disposem faràn que optem per un sistema o un altre. Un altre factor que influirà en
la nostra elecció sirà el tipus de terreny:
Terreny inclinat o vertical amb paret on poder-se recolzar
Terreny vertical on no ens podem recolzar a la paret
Terreny extraplomat o sense paret
Depenent d’aquest factor hem de tenir en comte que com més vertical i complicat sigui el terreny
hem d’intentar usar un sistema que ens faciliti la progressió per tal de no acabar esgotats. Com més
precari és es sistema mé esforç ens sol·licitarà, per tant en funció d’aquesta petita regla encaminarem
la nostra elecció.
- A continuació vos present un petit resum de possibles sistemes que podem fer servir combinant tot
el que hem vist anteriorment, ordenats de més precaris a més pràctic:
1 sol autoblocant
Switzero
amb dos autoblocants
combinació nus autoblocant + nus de cor o remí
vuit a la italiana + nus autoblocant
minitraxion + tibloc
confeccionar pedalina amb un nus de cor o remí
- 1 sol autoblocant.
És una opció factible peró a evitar en la mesura del possible, ja que esdeve una maniobra bastant
dificultosa i molt lenta. A part, per complir amb la norma bàsica de estar sempre ancorats de dos
punts, hauríem d’anar fent nusos a la corda de progressió com a mesura preventiva per si
l’autoblocant ens fallàs. Una opció bastant interessant i útil en aquesta situació siria combinar-la amb
una pedalina amb un nus de cor o remí.
Aquesta opció que planteig de remuntar la corda amb un sol autoblocant podria ser més bé una
espècie de repte per tal de possar en practica les nostres habilitats personals i anar agafant més
confiança amb l’utilització dels mitjans de fortuna.
Esta clar que si durant el trancurs de la nostra activitat tinguessim que remuntar una corda no
eligiriem aquesta opció, sobretot pel fet de que per descendre un barranc utilitzam el vuit i el
podríem fer servir a la italiana, com veurem més endavant, que combinat amb un autoblocant ens
facilita aquesta tasca.
-Switzero.
Aquest sistema és molt útil com a recurs per poder ascendir per una corda si ens trobam en la
situació de que no tenim res més per a remuntar que la pròpia corda de progressió, ja que amb el cap
d’una corda podem confeccionar un Switzero.
Recordar que aquest nus actua bastant bé amb cordes dinàmiques i no tant amb cordes estàtiques, o
cordes que estiguin banyades o gelades.
Utilitzar dos switzeros si disposam de corda doble, fer-ne un amb cada punta, resulta molt
problemàtic, poc pràctic, molt lent i extremadament dificultós.
12
- Amb dos autoblocants.

Podem confeccionar dos machards per exemple. En aquets sistema la pedalina va colocada a
l’autoblocant inferior i al superior hi posam la baga d’ancoratge. Per a que el sistema siguis pràctic i
treballi millor, hem d’intentar que els dos autoblocants quedin posicionats un davall l’altre a una
distància el més curta possible.
Ventatges: podem pujar per corda doble sense que estiguin fixats els caps a la reunió.
Inconvenients: per a fer la conversió haurem de col·locar algun descensor.
En terrenys verticals on no ens podem recolzar a la paret i en extraploms és bastant dificultós i
cansat poder progressar.
- Combinació nus autoblocant + nus de cor o remí.

L’autoblocant i la pedalina es col·loquen per damunt el nus de cor o remí. Es podria dir que aquest
sistema és una variant del vuit a la italiana, l’inconvenient és que per baixar necessitam canviar el
nus de cor o el remí per un descensor.
Amb corda doble el nus de cor o el remí no actuen gaire bé.
-Vuit a la italiana + autoblocant.

Es col·loca l’autoblocant per damunt del vuit a la italiana.
La pedalina es possa a l’autoblocant.
Ventatges: es pot realitzar la conversió a descens molt rapidament.
Inconvenients: s’ha de vigilar constantment que la corda quedi ben posicionada en el vuit ja que sinó
no bloqueja. Amb corda doble no funciona molt bé.
- Minitraxion + tibloc.
Si afegim aquests dos elements mini elements mecànics al nostre material personal, és una
combinació bastant interessant i útil a l’hora de remuntar una corda. Recordar que utilitzar elements
mecànics per petits que siguin ens facilitaràn la feina, ajudant-nos a reduir l’esforç i a estalviar
energies. També ens permeten no haver d’estar tan pendents del seu ús, si previament els hem
col·locat correctament, fent d’aquesta manera augmentar la nostra seguretat.
La minitraxion es col·loca directament a l’arnés i el tibloc per damunt, unit al nostre arnés amb la
baga de seguretat.
La pedalina es posa al tibloc.
-Pedalina amb nus de cor o remí.
Més que un sistema, és una ajuda per a facilitar l’ascenció.

Es útil quan solament disposam d’un autoblocant, a n’aquest autoblocant
mitjançant la baga d’ancoratge aniriem agafats a l’arnés i per davall
col·locariem aquest sistema a la pedalina.

13
3.2. Descens de ferits.

En aquest apartat veurem 3 sistemes que podem utilitzar per a poder continuar l’activitat amb un
company ferit. En qualsevol dels sistemes, la gravetat anirà al nostre favor i per tant ens facilitarà la
possible evacuació. Aquestes maniobres permeten baixar al ferit i que una persona l’acompanyi en
tot moment durant el descens, evitant així agreujar les lesions del ferit i controlant en tot moment el
descens per part de la persona que acompanya al lesionat. Depenent de la situació en la qual ens
trobem, la orografia del terreny, la lesió del company, la presència d’aigua, la desavantage de pes
entre socorrista i lesionat, el diàmetre de les cordes,etc... escollirem un sisteme o un altre.
S’ha de puntualitzar que si el ferit presenta o simplement sospitam de qualque possible lesió a
l’esquena esperarem a que un grup de rescat amb camilla, inmovilitzador, etc... ens venguin a
socórrer.
3.2.1. Descens politjat.

Amb aquest sistema socorrista i ferit baixen per la mateixa corda, la qual ha estat pasada per la
instal·lació com s’hi volguessim fer el que s’anomena un “autodescuelgue”, utilitzant un sol
descensor.
Per a controlar millor les distàncies i que tant el socorriste com el ferit baixin a la mateixa vegada, es
posa un autoblocant a la corda de l’accidentat i s’uneix a la corda del socorrista.
El rescatador com a mesura de seguretat instal·larà per davall del seu descensor un altre autoblocant
per a fer el rapel autoasegurat.

14
3.2.2. Descens amb dos vuits.

En aquest cas es baixa per corda doble, depenent del pes de cada persona, es pot col·locar un dels
descensors de manera ràpida.
El descensor de dalt es per a la persona accidentada i el d’abaix és per al rescatador.
Perquè ambdós baixin a la vegada s’uneixen els dos vuits amb una cinta.
3.2.3. Descens amb baga d’ancoratge.

Una variant dels dos sistemes anteriors siria col·locar la nostra baga d’ancoratge directament al
descensor i posar la baga llarga al ferit i la baga curta al rescatador, per tal de que el ferit quedi
posicionat per damunt noltros.
Per a fer el sistema més segur possariem un autoblocant per davall el descensor.

15
3.2.4. Descens controlat desde dalt.

Amb aquest sistema ferit i socorrista baixen també junts, peró amb la ventatja de que el socorrista es
pot oblidar d’haver de controlar el descens, ja que d’aixó s’encarregara un altre company. Per tant el
socorriste es pot concentrar només en haver d’acompanyar al ferit evitant que es pugui golpejar,
colocant-lo de la manera més controlada i favorable.
El disposituiu de frenada per a baixar a dues persones ha de ser de molta fricció.
A continuació es descriuen diferentes maneres de poder dur a terme aquesta tècnica:
amb una corda:
En aquest cas el ferit anirà fermat a l’extrem de la corda i el socorrista

s’unirà al conjunt mitjançant un autoblocant col·locat a una distància que
li permeti estar situat per davall el ferit.
Per fer més sòlid el conjunt podem acabar unint socorrista i ferit amb les
bagues d’ancoratge.
Una opció interessant en aquests casos és la d’utilitzar un cordino llarg o
un anell de cinta cosida llarga per fer-lo servir com a arnés de pit
improvissant col·locat creuat a l’esquena del ferit i fermat al pit del
socorrista.
amb dues cordes:
En aquest cas si disposam de dues cordes podem fer-les servir per a

baixar a ferit i socorrista. A un cap es fermaria el ferit i a l’altre es
socorrista.
Desde dalt cada corda estaria controlada per una persona diferenta,
aquestes dues persones han d’anar fent el descens a la vegada ben
coordinats.
Podem fermar les dues cordes amb un nus a una distància controlada per
fer el conjunt més sòlid o també unir-les posteriorment minjançant un
autoblocant o un shunt.
També pot ser interessant fer servir el cordino llarg o la cinta plana
llarga per unir a socorrista i ferit. Ambdós podem unir-los amb les
bagues d’ancoratge i dónar així més seguretat al conjunt.

16
3.3. Talls de corda.

Haver de tallar una corda, és una maniobra excepcional i a la vegada una decisió molt dràstica, la
qual cosa ens indica que la situació requereix d’una ràpida actuació, normalment degut a que un
company té el risc de poder ofegar-se. Aquesta maniobra degut a la possible existència d’aigua
durant la realització de la nostra activitat, és una maniobra que no podem passar per alt.
Hi ha diverses maneres de poder actuar, la més urgent és el tall de corda a sa capçalera, ja que en
aquesta intervenció és primordial el temps de reacció i d’ejecució. L’altre situació que podem trobar-
nos a l’hora de tallar una corda, és fer-ho disposant d’una corda auxiliar. En aquesta situació el tall
de corda siria una solució per a rescatar a un company, peró el temps de reacció i d’ejecució no són
tant primordials perquè no posam en perill la seva vida. Pot-ser siria interessant abans de tallar la
corda valorar altres factors i tal vegada ens podem estalviar haver de tallar sa corda si tal vegada
podem recatar al company polijant-lo. Per tant abans de tallar s’han de valorar altres possibilitats.
Execució:
-A capçalera:
-Amb corda auxiliar:

17
3.4. Auxili a un company.

Una altre situació que ens podem trobar diferent a les anteriors descrites, és haver d’ajudar a un
company que s’ha quedat bloquejat durant el descens d’una vertical.
Es podríen dónar dos casos:
- el primer que la persona a la que s’ha d’ajudar és la darrera en baixar o que el rescatador, és a dir,
la persona que té els coneixaments, es troba abaix.
- el segon cas, siria quan hem d’arribar a la persona bloquejada desde dalt, no dispossam de corda
auxiliar i ho hem de fer per la mateixa corda on esta la persona que necessita ajuda, i per tant la
corda està en tensió.
3.4.1. Primer cas: ascens fins a la persona bloquejada desde abaix.

És una situació bastant excepcional, per no dir gairebé impossible, si com a guies sempre possam en
pràctica les normes bàsiques de progressió. De totes maneres per molt excepcional que pugui
resultar practicar aquesta maniobra només com a entrenament per anar refrescant conceptes i possar
en pràctica els nostres coneixaments i experiència, va molt bé de tant en tant fer aquest tipus de
maniobra.
Cal recalcar que en una situació amb aigua podría ser gairebé impossible o millor dit poc
recomanable, tant per la integritat de la persona bloquejada com per a la del rescatador.
Passes a seguir:
- ascendir fins a la persona bloquejada, depenent de si la corda està en simple o
en doble, utilitzariem el sistema més adequat. Si tenim corda auxiliar la
podriem dur amb noltros o si els sobrants de la corda on esta bloquejada la
persona són suficientment llargs, els agafariem per poder-los fer servir més
tard.
- arribar fins la persona bloquejada i superar-la, és a dir posar-nos per damunt
d’ell, recordar que sempre hem d’estar mínim ancorats de dos punts. Podem
fer servir la seva baga d’ancoratge. Aquest procés és el més complicat i a part
dels nostres coneixaments juga un paper important en aquesta situació la
nostra destressa i soltura.
- un cop situats per damunt de la persona bloquejada hi ha un parell d’opcions
depenent de vàries circunstàncies: del motiu del bloqueig, de la situació física
de la persona bloquejada, etc...Després de valorar tot aixó podem actuar, o bé
politjant al rescatat anclant-lo al nostre arnés amb la baga d’ancoratge i
posteriorment fer un descens amb ell, o bé si duim corda auxiliar o si amb el
sobrant de les cordes del descens ens basten, podem baixar-lo fins al terra
amb elles. La darrera opció i més senzilla siria si la persona bloquejada es pot
valer per si mateixa un cop haver-li solucionat el problema ella per si sola pot
continuar baixant i després ho feim noltros.

18
3.4.2. Segons cas: descens per corda tensa.

-Ens podem trobar davant dos casos: que la corda estigui en doble o en simple. En els dos casos
poder fer servir el nus Valdostano i només amb corda doble es pot fer servir un sistema improvisat
utilitzant mosquetons i el vuit. (Veure ilustracions pel muntatge).
-És recomanable realitzar la maniobra autoassegurat.
Corda doble. Corda simple.

3.5. Polipast.
Basicament la seva utilització és per a pujar un pes fins al lloc on ens trobam. Per a poder realitzar
aquesta acció hi ha un element que juga en contra nostra que és el factor gravetat. Per tant abans de
fer servir un polipast siria interessant valorar altres possibilitats que puguin ser viables.
El seu funcionament bàsic o la seva principal particularitat és que desmultipliquen el pes que s’ha
d’elevar, fent que la força de tracció que hem d’exercir per pujar un pes sigui inferior al pes total.
Conten primer amb un sistema antiretorn anomenat polifrè, que ens permet que tots els metres de
corda que anam recuperant no es perdin, i en segon lloc es van col·locant les desmultiplicacions.
No existeix cap polipast ideal o miraculós, sinó que depenent de la situació en la que ens trobem
utilitzarem el més adequat. Existeixen molts tipus de polipasts, peró abans de veurer-ne algun d’ells,
anem a repasar molt bàsicament la teoria amb la qual funcionen.
Politja fitxa 1 politja móvil Politja fitxa + politja móvil

F=P F = 1/2 P F= 1/3 P
F = força
P = pes
De totes maneres degut als roçaments, tipus de politja, estiraments de la corda, fregaments dels
reenviaments, i d’altres factors els resultats ens demostren que tota aquesta teoria quan es posa en
practica obtenim uns rendiments que no són tan reals o exactes.
Com més desmultiplicacions menys esforç haurem de realitzar, peró el polipast és molt més lent i a
vegades resulta poc pràctic.

19
Anem a veure el procés de muntatge i a repasar les avantatges i els inconvenients d’un parell de
polipasts. (Veure ilustracions)
A) Polipast simple. B) Dues desmultiplicacions. C) Mariner simple.
D) Mariner doble. E) Fent servir la corda amb doble.
Molt bàsic i pràctic, facil de recordar. Útil per elevar poc pes.
A) Més desmultiplicació, per tant podem elevar més pes amb menys esforç. Més lent.
B) Senzill i eficaç, ens permet elevar més pes amb poc esforç. Bastant lent.
C) Més força de tracció, una mica més complicat d’instal·lar. Bastant lent.
D) Molt útil per pujar bastant de pes. Necessitam el doble de corda. Redueix bastant l’esforç
a realitzar per aixecar el pes. Molt lent.
Observacions:
Podem confeccionar el polifre amb un nus de cor.
Un machard com a polifre té l’inconvenient de que a part d’haver de vigilar-lo
constantment, no bloqueja automàticament, per tant a cada recuperació perdem
centímetres de corda.
Al no tenir politjes i substituir-les per mosquetons hi ha més fricció, la qual cosa
provoca un rendiment més baix. Al igual pasa quan col·locam reenviamnets que
vanvien el sentit de tracció, augmentam la fricció i reduim el rendiment del
polipast.
20
3:6. Recuperació cordes curtes.

Interessant i enginyosa maniobra i a la vegada una mica complicada que ens obligarà a tenir les
idees, els conceptes i les passes a fer molt clares. És una maniobra que només haurà de fer servir la
darrera persona en baixar la vertical i que ens permet poder realitzar un rapel a un bot on cap de les
cordes que tenim té la llargària de la vertical que hem de baixar i que a més ens permetrà poder
recuperar les cordes per seguir progressant per dins el torrent.
Situacions on podem fer servir aquesta maniobra:
- en una exploració ens trobam en una vertical extraplomada on per la mala qualitat de la
roca no podem instal·lar cap fraccionament.
- confussió a l’hora d’esollir la llongitud de les cordes.
- per accident s’ha fet malbé alguna corda i l’hem haguda de tallar.
Exemple:
ens trobam davant un bot de 30m. i la corda més llarga que teniem ha quedat convertida en dues de
20m. i la corda que portam com a corda auxiliar també només fa 20m. Per tant tenim 3 cordes de
20m. amb cap d’elles podem completar els 30m. que fa el bot i hem d’aconseguir recuperar-les per
poder continuar amb els descens del torrent.
Instal·lació: (veure ilustracions)
Com ja hem explicat és una situació atípica i molt poc usual, peró no per aixó s’ha d’oblidar aquest
recurs. És un excel·lent exercici d’entrenamnet ja que és una maniobra que ens servirà i sirà de molta
utilitat per tal de fer servir d’un sol cop diferents recursos i poder possar a prova els nostres
coneixaments i habilitats.

21
3.7. Recurs “saca lastrada”.

Més que una maniobra és pot considerar un recurs de fortuna, ja que matematicament pot-ser no
sempre els resultats siràn els desitjats.
La utilitzarà la darrera persona que hagi de davallar i el farem servir quan només disposem d’una
sola corda igual o lleugerament més llarga que el bot que volem baixar.
Instal·lació:
Una vegada hagin baixat tots els companys en simple amb la corda fixada a la reunió, el darrer ho
desinstal·larà tot i farà un nus de retenció en el cap superior de la corda al qual hi afegirà una saca
plena de pes (per exemple plena de pedres), baixarà fins a la base del bot a on amollarà el cap de la
corda inferior i amb el pes de la saca farà que la corda pugui ser recuperada.
És interessant probar el sistema un parell de vegades abans i que la vertical sigui neta, sense
vegetació ni repises, que puguin fer que la corda o la saca s’hi quedin enganxades.

Tècnic esportiu en barrancs
22

Curs Autorescat

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Curs Autorescat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Bloc específic nivell II. Tècnic esportiu en barrancs.

Seguretat en les activitats del descens de barrancs.

1.1. Què és l’autorescat?

sense agreujar la lesió de l’accidentat

Tomàs Mut Ferragut.

Medi en constant canvi Sobreestimació.

Tomàs Mut Ferragut.

1.3. MITJANS DE FORTUNA.

- necesiten d’una vigilància constant

Tomàs Mut Ferragut.

2.1. Resistència residual.

Tomàs Mut Ferragut.

2.2. Nusos autoblocants.

Podríem dir que és el substitut del jumar, té

Machard bidireccional Machard unidireccional

Tomàs Mut Ferragut.

La seva principal característica d’aquest nus és que es pot confeccionar amb

Tomàs Mut Ferragut.

2.3. Nusos especials.

2.3.1. Nus dinàmic.

És un dels nusos més polivalents que hi ha, ja que té moltes aplicacions.

Claus de bloqueig del nus dinàmic.

Tomàs Mut Ferragut.

2.3.2. Nus de cor.

En realitat aquest no és propiament un nus, sinó

Existeix una versió millorada i més segura d’aquest

2.3.3. Vuit a la italiana.

-la presència d’aigua i sobretot el cabal de la mateixa.

Tomàs Mut Ferragut.

A continuació hi ha un resum de les maniobres que veurem:

3.1. Progressió per cordes

ascens: hi ha vàries opcions

amb dos vuits

3.3. Tall de corda:

amb corda auxiliar

3.4. Auxili company:

per corda tensa

3.6. Recuperació cordes curtes.

3.7. Saca “lastre”.

Tomàs Mut Ferragut.

3.1.2. Desbloqueig nus d’alondra.

Tomàs Mut Ferragut.

- Amb dos autoblocants.

- Combinació nus autoblocant + nus de cor o remí.

-Vuit a la italiana + autoblocant.

-Pedalina amb nus de cor o remí.

Més que un sistema, és una ajuda per a facilitar l’ascenció.

Tomàs Mut Ferragut.

3.2. Descens de ferits.

3.2.1. Descens politjat.

Tomàs Mut Ferragut.

3.2.2. Descens amb dos vuits.

3.2.3. Descens amb baga d’ancoratge.

Tomàs Mut Ferragut.

3.2.4. Descens controlat desde dalt.

En aquest cas el ferit anirà fermat a l’extrem de la corda i el socorrista

amb dues cordes:

En aquest cas si disposam de dues cordes podem fer-les servir per a

Tomàs Mut Ferragut.

3.3. Talls de corda.

-Amb corda auxiliar:

Tomàs Mut Ferragut.

3.4. Auxili a un company.