IOLA CLOTET

6/11/2020
SEMINARI 1: HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ SOCIAL

Edad Media

¿Cuáles son las causas de la pobreza en la Edad Media y cómo se organizó la

limosna? ¿Cómo se clasificaban los pobres? ¿Qué función ejercía la limosna?

Van existir dues causes fonamentals a l’edat mitjana de pobresa, les causes
estructurals i les ocasionals.

Pel que fa a les ​causes estructurals​, es referia a les que sorgien de l’estructura
social.

● L’​
augument demogràfic​, ja que la població no creixia tan de pressa com la
població agrícola (collites). D’aquesta manera, creixia la pobresa, ja que no
tenien suficient aliment per alimentar a la societat.
● Les ​guerres també solien ser un factor, ja que obligaven a dedicar les
riqueses al manteniment de l’exèrcit.
● Les ​malalties constants, la medicina no estava tan avançada i per tant la
gent emmalaltia més ràpidament i costava més curar-se.
● Les ​viudeses​, els homes morien a la guerra i les dones es quedaven amb
tota una familia per mantenir.

En canvi, quan parlem de ​causes ocasionals estem parlant de plagues i/o

fenòmens atmosfèrics que també feien augumentar la pobresa en aquella època.
Les plagues infectaven el planter i moltes collites es perdien. Així com els fenòmens
atmosfèrics, és a dir, per exemple les tempestes feien que el sembrat es fes malbé i
generés encara més pobresa.

La ​ “limosna” té un significat totalment religiós, ja que la definició de pobre en

aquells temps ja era des d’un punt de vista religiós. El pobre és el representant de
crist en la terra, és el necessitat. Aquesta figura en l’edat mitjana significava ser “el
pecador elegit per donar-li les culpes, tant del ric com del pobre”. Per exemple, si el
ric ajuda al pobre, es sentirà millor i a l’ajudar a una persona necessitada ja serà
lliure dels seus pecats.

La primera acció social va ser la “limosna”, on la seva funció es dividia en un

aspecte espiritual, atès que procurava la salvació del ric i el pobre, i en un aspecte
social, va ser la primera forma d’assistència social. Per tan, aquí l’església feia
d’intermediària i mediadora entre rics i pobres tot organitzant la “limosna”. L’església
gestionava les donacions que els laics feien al monestir i destinava una part de la
seva renta als pobres.

Segons l’autor Michel Mollat per analitzar als pobres, humils i miserables medievals
utilitza dos grans marcs de referència. El primer, l’aspecte religiós i el segon,
l’aspecte jurídic en matèria civil. A través d’ells explica la protecció que se’ls va
atorgant als pobres i com van adquirint un caràcter institucional.
 IOLA CLOTET
6/11/2020
“Por un lado, se aconsejaba que el "pobre" asumiera con paciencia su condición
miserable, pues ésa era su suerte con el "permiso de Dios"; por la otra, en cambio,
la pobreza era vista con desprecio humillante, los pobres eran "repulsivos,
malolientes, indignos". - M. Mollat

Es classificaven els pobres en tres tipus:

- Pobres solemnes: ​aquestes eren les persones desocupades per qüestió

d’edat, de sexe o de salut (avis o nens).
- Pobres avergonyits: ​gent que havia perdut les seves riqueses. Avergonyits
de la seva situació, no volien admetre que eren pobres i vivien vides
silencioses.
- Pobres treballadors: ​persones que, tot i treballar, no aconseguien subsistir.

Edad Moderna

¿Qué reformas hubo en la caridad en la Edad Moderna? ¿Por qué en esta

época la pobreza no es ya una cuestión moral? ¿Qué tipos de pobres había?
¿Qué disposiciones legislativas surgieron en el segundo decenio de siglo XVI
y qué proponían?

Durant l’Edat Moderna s’incrementa la gent sense sostre, a més a més d’haver-hi un
augment demogràfic que va generar una gran incompatibilitat amb els recursos
econòmics, ja que no creixien al mateix nivell per tothom. Es va crear un desequilibri
entre aquests dos, quan la demografia puja, l’economia s’estanca, per tant pugen
els preus i per tant cada vegada hi ha més població pauperitzable.

Durant el segle XVI l’esglèsia distingeix entre dos pobres representants dels
episodis bíblics:

● Cum Lázaro: són pobres involuntaris (de solemnitat). P ex: una persona
minusvàlida.
● Cum Pedro: són pobres voluntaris, és a dir, que tot i podent treballar no ho
fan.

Hi va haver un canvi en la concepció de la pobresa, el pobre va deixar de ser el

representant de crist en la terra, es va anar transformant en un perill potencial,
transmissor de malalties, epidèmies, etc. Aquesta situació deriva del mateix
capitalisme, ja que es passa d’una societat agrícola a haver de manufacturar i a
necessitar-se mà d’obra. D’aquesta manera hi ha un canvi de concepció del pobre i
deixa de ser el pobre vulnerable a aquella persona que no treballa. La pobresa deixa
de ser una qüestió moral, es dessacralitza.

A conseqüència, es produeix un auge en l’estimació de la riquesa i es comença a

repulsar la pobresa, a sentir menyspreu. La pobresa ja no és una qüestió moral,
dessacralització de la pobresa, deixa d’estar en l’àmbit d’allò sagrat on havia estat
fins ara i el pobre comença a ser una persona la qual la seva presencia molesta.
 IOLA CLOTET
6/11/2020
Reformes de la caritat en l’edat moderna:

Es prenen mesures per la pobresa: es classifiquen els pobres, el treball i es

restringeix la “limosna”. L’any 1520 es comencen a dur a terme les decisions més
significatives i augmenta la quantitat de pobres. Hi ha revolucions legislatives sobre
l’acció social i es fa una reorganització de l’acció social. Ara es classifiquen els
pobres entre:

● Pobres verdaders (cum Lázaro): perdura la possibilitat d’atenció a través de

la “limosna”.
● Pobres falsos (cum Pedro): estan obligats a treballar i són castigats en cas de
resistir-se. A més a més no podran demanar caritat pels carrers.

Al nord d’Europa cada cop hi ha ciutats més riques, el capitalisme està més
desenvolupat.

Apareixen noves lleis que prohibeixen demanar caritat als carrers i apareix una
repressió contra els vagabunds. Als “pobres verdaders” se’ls dona una assistència
organitzada gestionada per l’ajuntament. Sobretot això passava en les ciutats més
riques.

Tres lleis que apareixen són:

● Ordenament de Nurenberg. (1522)

● Ordenament d’Estrasburg. (1523)
● Ordenament de Bruixes. (1526)

Aquestes lleis sobretot es duien a terme en les ciutats més riques, però després
segueixen per Europa.

Hi ha ciutats que “permeten” demanar caritat als pobres verdaders, però al veure’ls
se’ls proporciona ajuda, ja que existeix l’assitència. En les ciutats on el capitalisme
estava més avançat l’assistència passa a mans de les administracions públiques.

El poder de secularització (poder secular, és aquell que va per segles no com

l’església que té un poder etern) és la nova característica, la primera iniciativa
d’assitència pública que fa que un poder públic (ajuntament), organitzi l’assistència
en risc d’exclusió.

Aportaciones de Juan Luís Vives a la Educación Social. Contextualiza

histórica y sociológicamente las propuestas.

Juan Luís Vives (1492-1540) va ser un humanista cristià i progressista espanyol que
va ser conegut per impulsar idees i reformes, i que va destacar per plantejar una
nova ordre en l’atenció social a la ciutadania.
 IOLA CLOTET
6/11/2020
L’any 1526 (“orden de Brujas”), escriu “​De subventione pauperum”​ (dels socors als
pobres), aquesta obra es divideix en dos llibres. En el primer apartat parla sobre
com l’home té una indigència material, espiritual i moral com a característica pròpia,
ell diu que procedeix del pecat original (poma). Després, retreu als rics que no
comparteixen els seus privilegis, beneficis i diners amb els pobres. Ell diu que el fet
de viure en comunitat exigeix ajuda mútua, que és el que condueix a la cohesió
social i ells no ho estan fent. També es dirigeix als pobres i els indica que han de
voler sortir de la seva pobresa dedicant-se treball i esforç.

En la segona part, el segon llibre, exposa una proposta d’acció social, que és el que
per ell ha de solucionar el problema de la pobresa. Defensa que qui ha de participar
són els municipis, els ajuntaments i els alcaldes, que aquests són els que han de
solucionar els problemes públics. L’autor diu que la clau de l’assistència està en el
treball obligatori per a tothom que pot treballar, inclús a les persones grans i als
malalts, encara que un treball més lleuger.

Juan Luís Vives proposa distingir entre pobres verdaders i falsos. Als verdaders
se’ls ajuda, però se’ls ha de donar un treball si es pot. I als falsos, se’ls ha d’obligar
a treballar. D’aquesta manera i amb aquest sistema ell diu que els pobres falsos
deixarien de demanar caritat, ja que tindrien un treball encara que sigues més
lleuger. Així doncs, la caritat desapareixeria. Aquesta va ser una proposta molt
revolucionària i progressista per aquella època.

¿Cómo se llevaba a cabo la integración de los niños huérfanos, expósitos o

abandonados durante el siglo XVI? Explica cómo funcionaba su integración.

En el segle XVI, van sorgir unes institucions les quals vetllaven i duien a terme
iniciatives per a la integració dels nens/es orfes. Aquests eren els contractes
d’aprenentatge, els col·legis de doctrins o orfes i “el pare dels orfes”.

Contractes d’aprenentatge

En aquella època el nen és un adult en miniatura, no es distingeix com una etapa

diferent. Així doncs, la integració dels nens/es és a través del treball des d’edats
molt petites. Vivien en condicions de vida extremes (pobresa, malalties, etc), pocs
aprenien a llegir i escriure. Les nenes encara tenien menys possibilitats d’aprendre a
llegir i a escriure, perquè se’ls hi atribuïa el matrimoni o la religió. En canvi els nois,
a un taller artesà o se’ls destinava una persona representant.

Els contractes es feien davant d’un notari, s’hi escrivien les obligacions tant de
l’infant com del mestre o “amo”. Dins del contracte també hi havia feines de l’ofici de
la casa, és a dir, durant el dia treballant, però també amb condicions de caràcter
domèstic. El contracte és el primer pas de cura per als menors abandonats.
S’integrava en l’ambient de la casa de manera d’alumne o de criat, fins que el nen
arriba a l’edat adulta (20 anys aproximadament).
 IOLA CLOTET
6/11/2020
La funció dels contractes d’aprenentatge era possiblitar la formació professional dels
nens/es, permetre la inserció del nen/a a la societat i la convivència en un ambient
familiar “normalitzat”. D’aquesta manera diluïa la seva situació d’abandonat/ada.

Tot i així, el mestre o “amo” també tenia unes obligacions com: alimentar-lo,
vestir-lo, ensenyar-li l’ofici i pagar-li un petit sou. El salari el fixava l’ajuntament amb
una taula de salaris segons l’edat.

Normalment, l’ofici se’ls hi atribuïa, no se’ls deixava triar.

El pare dels orfes es preocupava de què tothom rebés el salari, de què els nens
estiguessin ben cuidats i de la mateixa manera que els nens complissin amb la seva
feina. És a dir, que tant una part com l’altre del contracte complissin la seva part.

Cal destacar, que un contracte d’aprenentatge no és caritat, és una forma barata de

tenir un treballador (explotació infantil). En zones rurals encara començaven a
treballar abans. També cal dir que els llegats particulars i les “limosnes” també hi
contribuïen.

Col·legis de doctrins o orfes

Els col·legis d’orfes tenien un caràcter assistencial i un caràcter educatiu. En

general, es tractava de col·legis on els infants hi vivien, tot i així hi havia de tot.
Institucions que depenien administrativament i econòmicament de l’ajuntament i
s’ensenyava la doctrina cristiana.

Aquests nens no tenien el contracte d’aprenentatge d’oficis. El pare d’orfes decidia

quins nens anaven al colegi o a una família amb un contracte. Alguns eren
abandonats davant d’un hospital i els agafaven amb un contracte o ve els portaven
en un col·legi d’orfes.

Al col·legi hi havia nens de tot, hi havia nens de famílies burgeses que s’ho podien
permetre i coincidien en les hores lectives. Tot i que els orfes dormien i vivien allà.
Els que sortien del col·legi de doctrins havien de buscar treball.

Pare d’orfes

Era un funcionari, normalment home, contractat per l’ajuntament que tenia com a
missió principal protegir i assistir als menors abandonats. Els ajudava a trobar un
contracte i procurava que es complissin les obligacions tant de la part de la família,
com de l’infant. Si el nen no complia les normes, podien castigar-lo.

El pare d’orfes era escollit per la seva solvència moral i per la seva sensibilitat
pedagògica, és a dir, havia de ser una persona ben vista per la societat.
 IOLA CLOTET
6/11/2020
També s’encarregava dels nens que corrien pel carrer (p. exemple: un nen que
s’escava del col·legi de doctrins), ell els podia internar o castigar. Per part de la
família, si no complien les obligacions, no tenien represàlia, sinó que se li retirava
l’infant directament, es trencava el contracte.

¿Qué instituciones surgieron durante el siglo XVII para la asistencia social de

los colectivos vulnerables, cómo funcionaban y qué tenían en común?

Durant el segle XVII, incrementa molt la pobresa, cosa que va obligar a accelerar les
polítiques assistencials. Es van crear institucions per atendre als pobres necessitats
i això se li diu segregació o confinament de la pobresa.

Aquesta segregació es diu que va ser produïda per reeducar moralment i

religiosament als indigents i per convertir-los en braços útils al servei del sistema.
D’aquesta manera, en la majoria d’aquests centres se’ls obligava a treballar.

● Workhouses (Anglaterra): ​ostatges o asils sostinguts pels impostos

parroquials amb fins educatius. Principalment protegien a menors i es
centraven a potenciar l’ocupació infantil. Es convertien en asils on els nens
anaven a dormir i adquirien hàbits o habilitats laborals fins a arribar a
convertir-se en membres útils de la societat. S’hi estaven des de nadons fins
als 8 o 9 anys, que era quan se’ls aconseguia un lloc de treball per fer
d’aprenents.
● Hospitals generals (França): ​típiques institucions assistencials que
principalment acollien gent gran, invàlids o orfes. Les persones físicament
aptes estaven obligades a presentar-se a l’hospital només arribar a la ciutat i
tenien un termini de dues setmanes per buscar treball. Si no el trobaven se’ls
proporcionava allotjament i menjar a l’hospital, a més a més de tenir un treball
allà. Si algú no respectava les normes, era castigat, se li privava la llibertat,
entre d’altres.
● Cases de misericòrdia (Espanya): van ser inventades pel canónge Miguel
Giginta que va escriure el “Tractat del remei dels pobres (1576)”,​ obra en la
qual dissenya el funcionament de les cases. Aquestes cases tenien formació
professional i educació religiosa, a més a més d’haver-hi formació literària
durant dues hores diàries.

Antecedentes de la Educación Social (Modernidad)

Explica las influencias de Rousseau en los principios pedagógicos de

Pestalozzi.

Pestalozzi va portar a la pràctica allò que pensava el gran teòric educatiu

Roussesau i en la seva obra pedagògica explica els sis principis.
 IOLA CLOTET
6/11/2020
1r principi: Anschauung (intuició)

Tot l’aprenentatge ha d’estar en contacte amb els sentits, és la primera forma

d’aprendre alguna cosa. Tot l’aprenentatge ha d’estar anclat a la
vivència/experiència de l’educat.

Primer s’aprèn la forma, després la paraula i finalment el nom (concepte). Per això el
nen aprèn per intuïció, perquè passa d’una cosa concreta quelcom abstracte. Per
exemple: la forma seria el primer pas: quin color té, forma, mida, etc. Després ser li
assigna una paraula i finalment, se li associa el nom al conjunt de coses semblants.

Segons Pestalozzi, “​el que és garantia en l’educació, és allò en relació amb el món
real. No s’ha d’ensenyar res des de fora, el nen ha d’aprendre per ell sol a través
dels sentits i la intuïció”.

Com a conclusió n’extreu que el que s’ha de fer és dinamitzar el desig de saber.

2n principi: Simplificació elemental

El nen s’ha de rodejar d’un entorn el més simple possible, Pestalozzi està en contra
dels mètodes pedagògics molt complexes, tan complexes com artificials. Es tracta
de posar en moviment la inquietud del nen.

Es comencen a crear llibres de llisons de coses, és a dir, a partir d’una cosa que es
parla a classe se’n crea una lliçó. Per exemple, portar una flor a classe i
manipular-la, es crea la lliçó de les flors on el nen ha après, per deducció tot
explorant la flor, què és una flor.

3r principi: Plantejament acabat

Cada persona ha d’arribar a la seva maduresa per ella sola, sense tenir pressa per
passar a la següent etapa. El que és important de saber fer una cosa és la intensitat,
més que l’extensió de la capacitat. El nen ha de ser protagonista de la seva
educació, aprendre a ser autònom. El que és important és el procés no el fi.

4rt principi: Principi de l’activitat

Sota tots els punts de vista de l’educació, el nen sempre ha d’estar en posició
d’acció, per tant l’educació és acció.

Aquest moviment va del moviment físic (el nen ha de poder moure’s), fins al
moviment interior (el nen ha de moure’s interiorment), per tant els nens són els
mateixos actors de la seva educació.

Per tant, per a Pestalozzi, la pedagogia és des de tots els punts de vista: moviment.

5è principi: Principi de reprendre autònom

El procediment pedagògic no té una finalitat per si mateixa, sinó en com l’educand

s’apropia l’aprenentatge. Per tant, l’educador ha d’estar atent a quan ha de deixar
que el nen emprengui de forma autònoma el seu camí i continuï aprenent ell sol.
 IOLA CLOTET
6/11/2020
6è principi: Principi d’educar a educadors

La competitivitat està present a l’educació sempre i hem d’intentar que aquesta es

converteixi en solidaritat a l’aula. Que els nens comparteixin el saber.

“Un nen que sap, només sap a mitges fins que no posa el seu saber al servei d’un
company amb dificultats”

¿Por qué Pestalozzi es antecedente de la Educación Social? Justifica tu

respuesta a partir de sus principios pedagógicos y de su biografía.

L’objectiu de Pestalozzi és aconseguir la felicitat del poble i dedicar-se a l’educació.

És per això que obra una escola “Neuhof”, vol fer que aquesta escola sigui
autosuficient, ja que està principalment pensada per a nens desocupats, pobres o
orfes. Per això vol aconseguir que l’escola es mantingui sense diners externs, per
exemple, mentre educa als infants els fa plantar plantes per a poder alimentar-se
d’això. D’aquesta manera fa que l’escola no necessiti recursos econòmics per a
mantenir-se i que els infants puguin assistir-hi i viure-hi encara que no tinguin diners.

Pestalozzi és un gran referent i antecedent de l’Educació Social, perquè l’escola que

crea és per a nens desemparats, desfavorits, pobres, etc. Per tant, és dels primers a
treballar l’educació social:

- El primer que parla de l’educació popular.

- El primer que atén a nens en risc d’exclusió social.

Inicio de la Era Contemporánea

Características del Movimiento Ilustrado y cómo debía ser la Educación según

los pensadores ilustrados.

Característiques de la il·lustració (1789-1799):

1. Racionalisme

La raó és el principi individual i personal de veritat. És a dir, és verdader allò que la

raó diu que és veritat. Kant diu que la il·lustració és la sortida de la minoria d'edat de
la humanitat. A partir de llavors, el ser humà és capaç d'actuar per la seva raó, ja és
autònom per pensar per ell mateix i dictar les seves pròpies lleis. A partir de la
il·lustració, la humanitat serà capaç de pensar per ella sola.
 IOLA CLOTET
6/11/2020
La raó és principi fonamental de la veritat. És a dir, ell diu: "atreveix-te a pensar per
tu mateix, atreveix-te a saber".

Segons Pestalozzi, no s'ha de tenir por del que pensin els altres, la raó és via i
mètode de garantir el saber i la veritat. Per tant, sabem tot per la raó humana.

2. Naturalisme

La naturalesa és principi únic i absolut de lo real. Tot el que passa per fenomen
natural, passa necessàriament, és a dir, perquè ha de passar. Per exemple, surt el
sol, perquè necessitem la seva escalfor.

L'ésser humà és, per naturalesa, un ésser racional, per tant el que s'ha de
desenvolupar és la raó de l'ésser humà.

3. Felicitat, el mite del progrés

La felicitat s'ha de trobar aquí i ara, no en una futura vida, per això s'ha de buscar
racionalment. Pestalozzi, està en contra de la felicitat transcendent i futura.

Ell va estar molt criticar per pensar que, a mesura que l'home progressa, l'ésser
humà té més coneixement i la humanitat progressa. Perquè deien que en algun
moment d'aquest progrés s'acaba destrossant alguna cosa, que el progrés no és
veritat que sigui indefinit. Com per exemple quan es progressa en el planeta, ja que
arriba un punt que el destrossem.

4. Religió natural

L'home és bo per naturalesa i per tant, ha de ser fidel als seus dictats naturals i no
als dogmes externs. L'home ha d'actuar conforme les lleis de la naturalesa. És una
religió sense dogmes, sense fe. Per ells l'autèntica religió és la ciència.

5. La secularització cultural

Es qüestiona quin és el paper de l'església i la relació entre l'església i l'estat. Un

monarca és monarca perquè déu ho diu. I és per això que els il·lustrats volien
separar l'església del estat, tot criticant que l'església estigui decidint sobre
assumptes públics.

6. Actitud política

L'actitud política dels il·lustrats és el liberalisme i la seva gran resposta és l'estat.

L'home ha de ser lliure, l'home ha de trobar el seu destí i la seva felicitat i aquest
destí no està marcat per la providència divina.

Volen separar els poders (legislatiu, judicial i executiu). També diuen que la llei és
impersonal, tots els ciutadans són iguals davant de la llei i per tant, la justícia és
cega. Tanmateix, creuen amb el sufragi universal i estan en contra de la monarquia.
 IOLA CLOTET
6/11/2020
7. Educació

Com diu Rousseau i Pestalozzi, l'educació és un dret fonamental i inalienable (no

ens en podem desprendre) dels ciutadans. És una via de progrés insoslaiable (no es
pot evitar) social i individual.

Si volem que la societat prosperi ha d'existir l'educació, no volem ser ignorants, la

gent ha d'estar educada i formada.

L'educació ha de permetre a les persones progressar, és un bé públic i ha d'estar en

mans de l'estat i no d'entitats privades. Així doncs, l'educació serà laica, gratuïta,
pública, única, universal, obligatòria i nacional.

Conclusió

Des de l’època de l’Edat Mitjana fins a l’Era Contemporània hi ha hagut un gran

progrés relacionat amb l’Educació Social. Es va començar amb un tracte cap a la
gent pobre i amb problemes de risc social molt poc humà, ja que se’ls apartava de la
societat com si no en formessin part. El fet d’agreujar-se tant la situació i que cada
cop augmentés més la part pobra de la societat, va fer que per fi posessin fil i agulla
a la situació. Mica a mica van anar solucionant o gestionant el millor que podien la
societat desafavorida o exclosa i fins avui, encara queda molt treball per fer.
M’ha semblat molt interessant el tema del moviment il·lustrat, això va passar molt
temps enrere, però tot i així em sembla molt potent i vàlid el què pensaven. De fet,
m’ha sorprès que en aquella època pensessin d’aquella manera perquè penso que
en l’actualitat encara es troben a faltar alguns aspectes dels quals es parlaven
llavors.
En concret d’aquest moviment, destacaria el tema de l’església i Déu, la seva actitud
tan liberal davant d’aquests temes, així com el racionalisme, “atreveix-te a pensar
per tu mateix, atreveix-te a saber”. Crec que Pestalozzi és un personatge molt
interessant a estudiar, el que també m’ha cridat l’atenció ha sigut quan parla de
l’educació integral, penso que fins i tot avui en dia encara no tenim aquest concepte
interioritzat ni actualitzat del tot en l’educació actual. M’agrada com pensa quan fa
referència a ​“educar les mans, el cor i el cap”​. Des del meu punt de vista, poc o molt,
encara li donem molt pes només en educar la intel·ligència, és a dir el cap, i ens
oblidem d’educar deixant que els infants experimentin, manipulin, descobreixin per
intuïció i deducció (mans). I el mateix amb l’educació emocional i moral (cor) que
penso que avui en dia és la més oblidada, però no menys important.
Per acabar, penso que ha estat un treball molt interessant a fer i alhora també molt
necessari per l’inici d’aquesta carrera.