Sant Pere

Bous Solts uatretonda

del 1 al 5 de juliol de 2011

Dir sant Pere, dir bous, i dir Quatretonda s una mescla de paraules que vnen a dir el mateix.
Jos Vidal. Programa de festes de SP, 1993

La frase

Les festes de bous formen part del patrimoni cultural de Quatretonda. Ac, la festa de bous al carrer aconseguix una dimensi nica. D'una banda els animals, mostrant tota la seua bellesa i casta. Qui no s'ha emocionat en vore passar el bou que es deixa solt a les 12? Quants de nosaltres anem a les ramaderies per participar en l'elecci dels animals? O qui, dels no tan joves, no recordeu haver anat de xiquet al barranc per vore arribar el bestiar, quan la transhumncia era una forma de vida? I d'altra banda, la festa, que a Quatretonda t un marcat carcter social. Sn unes festes que es viuen als carrers, al costat de vells amics o amb nouvinguts. A la porta de les cabiles o en les terrasses dels bars. O esperant en la barrera que arribe el bou conversant dels temes ms diversos. Des d'estes lnies m'agradaria convidar a tots, locals i vinguts de fora, a eixir al carrer a viure estes festes tan nostres. Igualment, vull agrair als nostres empresaris el treball que han realitzat, aix com tota la illusi que han depositat en "les seues festes de bous". Sense la seua dedicaci "la festa de Sant Pere a Quatretonda" no seria tal com la coneixem. I recordeu, primer que res, tindre precauci a l'hora de crrer i respecte a l'animal. Jos Lus Oltra L Alcalde

Empresaris/es 2011
Programa de Festes de Sant Pere, any XIII Revista d'estudis i tradicions de la festa dels bous Coordina: rbenavent Grafisme Capalera: Rubn Colomer Edita: Ajuntament de Quatretonda - Regidoria de Festes Imprimeix: Enigma Serigrafia

Comercial Azulejera Alberola, S.L.

Alberola
ALMACN: Ctra. Benignim, Km.1 46837 QUATRETONDA (Valencia) EXPOSICIONES: Ctra. Benignim, 1 Tel. 96 226 46 33 46837 QUATRETONDA (Valencia)

Material de Construccin, Azulejos, Gres y Sanitarios

Empresaris i Empresries del 2011

Andreu Benavent Benavent Irene Benavent Benavent Lara Benavent Benavent Lloren Benavent Benavent Desire Bixquert Cuquerella Desire Bixquert Muoz Maria Canet Benavent Quique Esquer Oltra Cris Glvez Pons Joan Gonzalez Bellver Eliseo Guerola Briz Eloy Llacer Bella Ins Llinares Vidal Carla Mahiques Carlos Jaime Margarit Benavent Lydia Oltra Quiles Reme Oltra Sentandreu Aleix Pla Oltra

Saluda dels empresaris/es del 2011

Ens acostem a unes festes que per als vens i venes de Quatretonda sn imprescindibles. Sn cinc dies que molta gent els espera durant l'any amb entusiasme i sempre hi passen massa apressa. Com a novetat aquest any hem preparat per al dia de l'Entr un concurs de samarretes per a colles amb premi a la millor samarreta. El que cal tenir en compte aquestes festes de Sant Pere, s que el bou no t amics, i que hem d'anar amb molta cura per poder passar unes festes alegres i sense cap incident. Per a nosaltres, els nascuts al 1993, aquest any ser ms especial que cap altre, ja que, per f, ens toca ser els Festers i les Festeres del 2011. Pel que ens respecta a nosaltres, sols ens queda dir-los que gaudiu de la festa amb responsabilitat i de la millor manera possible. Que passen molt bones festes de Sant Pere! Una salutaci.

Programa de les Festes de Bous de 2011

Divendres, 1 de juliol: L'Entr. A les 19:00h. Espectacular entrada infantil (de 6 a 12 anys) en la Plaa de l'Oliver. A carrec de la Penya Bouera de Quatretonda A les 20:00h. Passacarrer. Al finalitzar es far el concurs de samarretes en les Escoles Velles. A les 21:00h.Tradicional Entrada de bous a crrec de la Ramaderia Granchel. A la 01:00h. Orquestra TITANIC. Dissabte, 2 de juliol: Primer dia de bous. A les 8:00h. Entrada de bous a crrec de la Ramaderia Granchel. De 09:00h a 10:00h. Esmorzar de colles. De 10:00h. A 13:00h. Bou solt. De 18:00 a 22:00h. Bou solt. A la 01:00h. Orquestra MATRIX. Diumenge, 3 de juliol: Segon dia de Bous. A les 8:00h. Entrada de bous a crrec de la Ramaderia Benavent. De 09:00h a 10:00h. Esmorzar de colles. De 10:00h. A 13:00h. Bou solt. De 18:00 a 22:00h. Bou solt. De 01:00 a 3:00h. Vaquetes a la Plaa a crrec de la Ramaderia Benavent. Dilluns, 4 de juliol: Tercer dia de bous. A les 8:00h. Bou solt a crrec de la Ramaderia Granchel. De 09:00h a 10:00h. Esmorzar de colles. De 10:00h. A 13:00h. Bou solt. De 18:00 a 22:00h. Bou solt. De 1:00 a 3:00h. Vaquetes a la Plaa a crrec de la Ramaderia Granchel. A partir de les 03:30h Discombil al carrer del pub LOm. Dimarts, 5 de juliol: ltim dia de bous. A les 8:00h. Bou solt a crrec de la Ramaderia Benavent. De 09:00h a 10:00h. Esmorzar de colles. De 10:00h. A 13:00h. Bou solt. De 18:00 a 21:00h. Bou solt. De 21:00 a 22:00h. Vaques i bous solts. Fi de festa. Correran braus de les afamades ramaderies BENAVENT I GRANCHEL de Quatretonda. Les orquestres actuaran al Parc Enric Valor ( al costat del camp de futbol Municipal La Plana).

Salutaci de la penya bouera de Quatretonda

Com cada any i per aquestes dates s'acosta Sant Pere, una festa molt arrelada en els costums i tradicions del nostre poble. Per aquest any se celebrar amb la participaci d'una nova agrupaci: La Penya Bouera de Quatretonda. Som un grup de gent del poble que ens hem unit per a promoure, conservar i donar a conixer per tot arreu el que s la festa dels bous al carrer de Quatretonda. Aix mateix, aprofitem aquest escrit per a convidar tota la gent qu s'uniu a nosaltres per poder fer ms gran aquesta festa. Desitgem que gaudiu dels dies de bous i com diem en el poble: Qui no vulga pols, que no vaja a l'era.

Bous
La primera vegada que vaig vindre a Quatretonda plovia. Plovia molt. A l'estaci de Benignim noms jo vaig baixar del tren. Crec que va ser pel mes de desembre i em van vindre a buscar Rosa i Batiste. Ho recorde perfectament. La pluja queia dolament sobre el parabrisa del cotxe. Per tots els camins que donaven a la carretera eixien riuades d'aigua blanquinosa i Batiste parlava del seu poble: - No havies estat mai ac? - Ara pareix com adormit. s hivern. Per a l'estiu, a Sant Pere... S que sn devots en aquest poble, vaig pensar, i per continuar en la conversa vaig preguntar... - Qu passa a Sant Pere? La contestaci de Batiste va ser automtica: - A Sant Pere. Bous. Va ser la primera vegada que vaig sentir la paraula bou relacionada amb el poble que amb el pas dels anys anava a convertir-se en el meu poble. Per a mi els bous sempre havien estat un espectacle relacionat amb els toreros, els picadors, les banderilles i la plaa de Valncia. Havia anat algunes vegades. En casa, de menut , sempre que anvem al cementeri per Tots Sants passvem per davant del mausoleu del torero Granero em deien: - Mira Manolo, este torero s famlia teua i a ms a ms li diuen com a tu... Jo no s si perqu de xiquet et creus tot el que et diuen o perqu em va impressionar moltssim saber com va ser la forma en qu va morir, sempre ho he donat per vertader i fins i tot em feia grcia tindre a la meua sang algun gen d'aquest torero i violinista. Total que les meues neurones sempre tant atabalades- van imaginar una plaa de bous a Quatretonda amb tot el poble assentat a les grades i Sant Pere presidint l'espectacle. Ja vos podeu imaginar la sorpresa quan al proper Sant Pere, el primer dia de bous per a mi, vaig veure els carrers tallats amb barreres de troncs de xop corcat lligades amb llicera d'espart, carrers atapets de gent caminant amunt i avall sense pressa, sense formalismes, sense etiqueta, gaudint la festa, de l'alegria de viure... He de reconixer que no he corregut mai davant el bou, es veu que Granero no va deixar al meu ADN una gran empremta. S que recorde un any, quan encara els bous matinejaven, que dalt de la barrera de l'hostal, vam poder, el bou i jo, mirant-se fixament als ulls, comentar alguna cosa intranscendent sobre el que fiem ell i jo all a soles quan tots estaven encara dormint. Ell es va girar i em va deixar amb els meus pensaments era ell el que estava treballant- i jo vaig anar poc a poc pujant pel carrer Nou mentre poc a poc el Sol matava les ombres que la nit havia escampat pel poble. Tenim la gran sort d'haver pogut conservar una gran festa. Una festa ancestral de comuni de l'home amb la natura, una festa que ens apropa els uns als altres amb sentiments de formar part d'una mateixa identitat que no han destrut els anys ni les civilitzacions. Al final. Caldr donar-li les grcies a Sant Pere per mantindr viva la festa ms pagana que conec. Manolo Valls

Quin seria el ttol

Mirades que maten. Entre l'amor i la por. I ara, qu? Ai, mare! Desafiament mutu. Puges o baixes? Aix interprete jo aquesta foto d'un dia qualsevol de bous. La vaqueta baixa un poc abans de migdia carrer Nou avall, quasi asoles, acompanyada possiblement de quatre crits de la gent: -La vaca, la vaca! El xaval ha tingut temps de pujar a l'ltim tronc de la barrera i deixar-la passar. Fa un sol que atalba i en aplegar al carrer Sant Domingo la vaca es troba cmoda a l'ombra i all es para, es relaxa, camina tranquil.lament al seu pas sense saber quina decisi prendre. Es gira i se n'adona que hi ha una cosa estranya all dalt que li pica la curiositat. A lacostar-se el xaval es queda quiet, sense nervis, pareix que juga amb avantatge: sap que els balcons els t al seu abast. La vaca continua apropant-se i tamb es queda queta, es miren fixament i pareix que es pare el temps, eixe instant sembla etern. La gent que ja ha acabat d'esmorzar mira encuriosida, per amb prudncia des de dintre de la barrera. Ells no sn els protagonistes. L'escena s'allarga i ens dna temps per canviar de posici, arribar al carrer Finet i disparar la foto capturant un moment ms de la nostra festa, ni ms ni menys important que un esmorzar, passejar el manso o xarrar amb els amics. Aix sn les nostres festes de simples, per per a nosaltres NIQUES. Vicent M Benavent Benavent

INSERLAND
Avda. Emilio Bar, 82-bajo.46020 VALENCIA.-

Corredura de Seguros, S.L.

Tfno: 963932848. Fax: 963934297.

Mail: inserlandnserlandseguros.com

SEGUROS BOUS AL CARRER

GARANTIAS: desde las indicadas en el Decreto 24/2007, hasta la ASISTENCIA SANITARIA ILIMITADA. Incluyendo para el experto y todos los colaboradores: Accidentes: Muerte y/o invalidez: 30.000 . Responsabilidad civil: Hasta 300.500 . CON LOS MEJORES PRECIOS DEL MERCADO, SOLICITEN PRESUPUESTO SIN COMPROMISO!

SERVICIOS: Gestin integral de documentacin y servicios (ambulancias, mdicos, ats, arquitectos, etc.)

ESPECIALISTAS EN SEGUROS PARA FESTEJOS DE TODO TIPO, CON MAS DE 20 AOS APORTANDO SERIEDAD Y CONFIANZA A NUESTROS CLIENTES!

Cif: B96808357. Ins. Reg. VS-98-0188. Seguro R.C. y capacidad financiera de acuerdo a Ley.-

El militar francs i una vaca.

Que alce la m qui no vullga saber-ne res dels susuts que han ocorregut durant les festes de bous a Quatretonda. Veus?, no n'hi ha cap de m alada! Benvolgut lector, si ests passant els ulls per damunt d'estes lletres s perqu t'agrada saber qualsevol cosa que parle de nostra festa i, un altre any, ac estic per contar-te'n una que de segur no l'haurs ot mai. T el valor i la credibilitat que podem donar-ne a all del diuen que diuen; encara que per a mi este susut en t un grapat, m'ho cont mon pare i deia que li ho havia contat son pare, que tamb li ho havia contat el seu. s un succs que va ocrrer al poble quan els francesos vingueren a ajudar a lliurar-nos de la bogeria liberal, com no, i retornar per la senda de la monarquia tradicional absoluta, s a dir: com Du mana, o manava, que no sabem mai per on aniran els tirs, este mn pega tantes voltes que... a saber! No s si t'haur quedat clar, per jo sempre he pensat que s una histria verdica, era paraula de rei perqu ho deia Salvauret Alberola i aix, per a mi, anava a missa. Acamparen les forces gavatxes a la porta lateral de l'esglsia, enfront de la casa d'un avantpassat meu fill del patriarca Alberola que, com tots en sabem, temps desprs de tirar-nos una maneta els francesos, quan la desamortitzaci de Mendizbal i ms si cal la de Madoz, es va fer amb un bon tros de les terres del terme d'algunes propietats en puc donar fe perqu tinc documents al meu arxiu familiar, que tot siga dit, no aprofiten per a res perqu no consten al Registre de la Propietat d'Albaida. Ai estes guerres incivils nostres que sempre han tingut propensi a botar-li foc al paper escrit! Com anava contant-vos la tropa dels francesos munt el campament perqu dormira la soldadesca davant de la porta de l'esglsia; aix s, els dos o tres militars que ms manaven foren allotjats en cases de gent benestant que amb els braos obertes les oferiren als alliberadors; el meu rebesiaio, sent de famlia acabalada, tingu la fortuna de rebre a l'oficial mois Gerard Renoir. Senyor quin honor! El mois, pel que es veu, no era de la corfa amarga i li agradaven les dones com a qualsevol quartond i segons deien li fic l'ull, uns creuen que la m tamb, a una de les filles del tio Pepe, que aix s'anomenava el meu avantpassat; tanmateix la xica no volgu correspondre a l'honor tan gran de ser requerida per un estranger amb entorxats i galons a la bocamnega i sense pensar-ho molt li ho va contar a son pare. Este, la primera cosa que pens fou obrir en canal al francs com es fa amb un porc, reacci visceral prpia, normal i molt familiar, per es va refer i li ho consult al patriarca Alberola que, com home amb ms experincia, li digu que ho deixara en les seues mans, que les coses del clan han de ser solucionades com cal. Per arreglar l'assumpte de l'assetjament de la nta tingu una idea que pos en prctica amb la celeritat i determinaci que el caracteritzaven. Va parlar amb el comandant de l'exrcit i li propos fer una festa en agrament del favor que representava l'ajuda que prestaven a Espanya els amics francesos. Este accept l'oferiment, havia llegit alguns dels escrits de Prosper Mrime i li atreia conixer de primera m la festa brbara que tant fascinava a l'autor que anys ms tard escriv la novella Carmen. Embelliren el poble, tancaren amb taulons de fusta les eixides del carrer de la Poassa, l'actual del mestre Codonyer i des del carrer del Mig fins els peus del campanar, perqu fra un lloc redut on es poguera mostrar amb detall les actuacions dels toreros ms anes eren uns aficionats i prou que va poder aconseguir a Xtiva i Gandia. Per arrodonir-ho li deman que per demostrar als espanyols que un soldat francs no s'atemoreix mai per res perqu s un valent, hauria de baixar a ficar-se davant del bou l'oficial que estava hostejat a casa del seu fill, sabia de bona tinta que tenia all que tot home ha de tindre ms ben ficat entre cames que qualsevol altre de la seua tropa, exceptuant clar, el comandant. Li paregu b el repte i accept sense consultar-ho amb el seu subordinat, cosa la ms normal tractant-se del mn castrense.

El dia assenyalat el carrer que s'havia convertit en plaa de bous improvisada estava de gom a gom; balcons, finestres, carros, entaulats, tot s'ompl d'espectadors, la festa la tenien garantida, el tio Alberola corria amb les despeses i a ms el Consistori no hauria de desembossar ni un gallet. A les cinc de la vesprada els msics, puntuals com era el costum a les places ms importants del pas, feren sonar la trompeteria i els timbals i comen la festa. Al valent mois, que tremolava ms que el pen de la conquesta, ben dinat i amb ms d'un got de vi del celler de l'amfitri al cos, li cediren l'honor d'eixir el primer. Anava vestit amb l'uniforme de gala, la capa que pesava un quintar, el clssic barret del militar francs i el sable d'oficial ms lluent que un espill. Es fic plantat enmig del carrer entre ca la Vila i el campanar, quadrant-se a la manera militar salud les autoritats que hi estaven i deman perms per comenar la faena. Al tog, al tog cridava a la vaca alant les mans mostrant-li la capa i el sable tal i com li havien ensenyat que s'hauria de fer segons manaven les regles del bon toreig. L'animal havia eixit de la plaa del mestre Codonyer i en veure'l, com una fona arranc a crrer cap al borinot que li plantava cara; la primera envestida la pogu sortejar, la segona tamb, i la tercera; a l'anim creient que dominava l'art de Cchares i es va girar cara el pblic desafiador i valent sense adonar-se del moviment de la vaca que el va enganxar per darrere clavant-li una de les banyes que li va entrar pel forat que tothom tenim per defecar; portant-lo en l'aire com un drap, comen l'animal a passejar-se carrer amunt i carrer avall fins que els companys mamprengueren a pegar tirs a tort i a dret aconseguint acabar amb la vida de la vaca deixant-la amb ms forats en la pell que en t un colador. Les ultimes paraules que oren de boca del francs foren: mon Dieu, quelle horreur Sauvages espagnols! La festa s'acab com el ball de Torrent, a pa i ceba; la gent se'n torn a sa casa sense saber-ne que dir, els francesos l'endem partiren cap a Murcia i la meua avantpassada, la requerida d'amors Elvira Alberola, com tampoc el patriarca podia fiar-se de la seua virtut, entr de monja al convent de l'Encarnaci de Valncia. Us he contat la histria com me la contaren sent jo menut quan s'acostaven les festes de Sant Pere. La tia Elvira en entrar al convent prengu el nom de sor Maria de la Encarnacin del Nio Jess; va morir quan li faltaven mesos per complir cent anys, ho s perqu en les tertlies vespertines que es feien a ma casa amb la segona muller de l'Estanislau Alberola, esta ens digu que el seu marit, de xiquet, ms d'una vegada el varen dur a veure a la tia monja a Valncia, una relquia viva que encara en quedava de les glries de la rica soca d'aquell patriarca dels Alberola. Ens deia sovint una frase que el seu Estanislau en repetia quan l'economia del matrimoni estava en caiguda lliure: ai filla s que: sic transit gloria mundi. A casa li contestaven: quanta ra t vost tia Pepita. Un dia mon pare em pregunt: Salvadorn, ara que ests donant ja llat al collegi dels jesutes, podries dir-nos que vol dir la tia amb aix del mundi? s que els romans parlaven al reves de com ho fem mosatros, aix significa: el xic de Gloria i de Mundo viu al carrer de Trnsits. I em vaig quedar ms ample que llarg. Potser que este fra un de tants antecedents que hauran hagut de la popular festa de bous a Quatretonda. Amb tot, contant-vos este succs no pretenc de cap manera xafar la guitarra als estudiosos del tema taurmac que hi en tenim i que estic ben segur que en saben ms que jo..., i de bon tros! Amn. Salvador Alberola Benavent

Bous al carrer
Als meus nebots, Sergi i Ddac Bous al carrer, bous solts, bous, vaquetes, vaques, Sant Pere... en definitiva, festa. Una festa de joves i majors, una festa nostra. Perqu som gent de tradicions, de passar-nos el testimoni els uns als altres, de transmetre aquella passi bouera que tant ens agrada... Qui no sent eixa emoci dintre de l'estmac quan la nostra FESTA en majscules crida a les portes dels quatretondins? Els carrers s'omplin de gent, de rialles, d'aldarull, d'olor a corda vella que, un any ms, eixir d'aquella pres on va ser reclosa l'any anterior i, de nou, far el seu paper de lliga-troncs, per tal de sostenir, a les barreres, milers de persones durant quatre dies inoblidables. Les bombetes d'aigua que menuts i grans faran volar per l'aire, apuntant a un despistat o despistada que veu la sorpresa en un obrir i tancar d'ulls; les samarretes acolorides, amb el nom d'una penya imprs al davant o al darrere i que sempre crida l'atenci de curiosos i curioses intentant desxifrar un missatge; autctons i forasters, jugant a ser toreros, provocant aplaudiments estrepitosos que fan ress a la plaa de l'Oliver, tal volta sospirs de temor davant una possible agafada... Espardenyes corredores preparades per aguantar hores i hores d'incansables passejos pel carrer Nou, el carrer sant Josep, el carrer Sant Pere, les places... Ninots penjats de punta a punta d'un carrer, nugats als balcons, capes roges que pugen i baixen a mans d'un xiquet que, en un futur, li passar el relleu a un altre, potser un germ menut... Crits darrere de les barreres, que al so de ue! ue!, criden la vaca per tal que s'acoste i veure-la ben de prop. Esmorzars multitudinaris, formats per vetlladors que han ajornat les hores de festa, o per acabats d'alar que, potser amb alguna lleganya encara, canvien el llit per una cadira al seu bar preferit... Locals de grups d'amics que conviden a passar a tothom, sense excepcions, caracteritzats per una hospitalitat envejable. Tots volen passar la m pel llom del manso, tocar-li les banyes, la cua... b, ja se sap que no passa res, l'animal s dcil i no provoca esglai, no com la sortida del bou que, li ha costat un disgust a ms d'un quan ha intentat escalar eixos barrots que semblen inacabables en fugir de les seues banyes punxegudes. En les festes de Sant Pere s'hi respira germanor, durant quatre dies els quatretondins ens sentim units per una fervor taurina que fa goig a tota mena de gent quan l'estiu comena a fer acte de presncia. I no hi explicaci alguna, simplement s'aparquen les preocupacions, els rancors i les obligacions per sortir al carrer i, d'aquesta manera, avivar una festa que tots portem a dins i que, encara que uns ms que altres, tots venerem amb els ulls tancats. Quan em van encomanar aquesta tasca -que ms que una tasca, trobe que s un plaer- d'escriure alguna cosa sobre la festa de Sant Pere, no vaig poder evitar sentir un poc de temor, ats que no sabia si hi podria plasmar el sentiment que cadasc de vosaltres t per la festa; per el sentiment es contagia, viatja per l'aire, una brisa d'alegria i expectaci que tots els anys, malgrat semblar iguals, sn ben diferents. Qu seria d'una festa sense la gent del poble? Quin sentit tindria celebrar qualsevol cosa si no sortira la gent de casa per viure-la? Acceptem-ho, nosaltres la fem, la vivim i la gaudim, nosaltres la mantenim. I per aix us admire, paisans, pel valor, per la vitalitat i l'optimisme que transmeteu all per on passeu, convidant la gent dels pobles vens a compartir amb vosaltres la festa, sentint-vos ben orgullosos de ser partcips d'una tradici que va comenar temps en i encara hi continua viva. I, com diu aquell grup a una coneguda xarxa social: Sc de Quatretonda i a sovint 'ansomie' en bous. Noms em resta dir que passeu unes bones festes i fins l'any que ve! Nieves Vidal Bataller

Els Bous de Sant Pere ja tenen el seu poema. (des de la barrera)

Pel juny que s en juny quan la calor no s'aguanta als carrers de Quatretonda, el bous, ja hi fan falta . -hi ha guirigall a la plaaVa respirant-se un airet de cabil.les, msica i sarau -que a algunes geles espantaI renaix la primavera ressuscita el moviment no hi ha espai a l'avorriment i lEntr, s la primera. Es conforma un decorat de troncs, cordes i barreres. Les cases, de bat a bat - les mosques, sempre les mosquesa l'amistat i a la festa. on emocions i converses aquests dies sn sinceres: l'esperit ho manifesta. On les bones intencions despullen tots els problemes oblidant-los, diluint-los superant altres barreres. Rius de gent en el context de mil trobades i aplecs (els bous, sn un pretext!) fills del poble i forasters en un entorn especial completen el decorat d'aquest grandis escenari : per la nit, gran restaurant al cel obert, sense portes popular i estrafolari. Ja pel dia on el valor i destresses -ingredients molt necessarisVan omplint-se d'emocions alegrant itineraris . El Bou animal errant cerca meta a la carrera : ja quasi desesperat -entre barrera i barrerael manso ve al seu rescat cansat i un poc rebentat dirigint-se a la bouera: un dels llocs ms respectats. I aix, al llarg de tres dies I aix, al llarg de la Histria I aix, ho guardem al cor (i tamb a la memria)

Pepe Romero-Nieva juny de 2011

uatretonda
Rei En Jaume, 32 - 46837 - QUATRETONDA (Valencia) Tel. 96 226 42 99 Fax 96 226 47 55 e-mail: gestonda@ctv.es

Asesora

Santander Central Hispano

AGENCIA DE QUATRETONDA
9

Enyorances i arrels dels bous de Sant Pere de Quatretonda

Em suggerixen escriure sobre possibles records o reflexions de les Festes de Bous de Quatretonda... I pense... Qu s el que pot contar ja este setent que no siguen les enyorances d'un xiquet que ha portat, al llarg de la seua vida, en el seu cor i en el pensament, els jocs, afanys, i les illusions arreplegades des que tenia cinc anys?... En estos moments no puc evitar l'acudir als versos del poeta A. Machado quan deia: Mi infancia son recuerdos... de la casa dels meus iaios, del carrer nou de terra i matxaca, del rastell de pedretes arreglades, de les cues de cnters de la font, del ram primerenc, dels melons groguets en la cuina, de la batuda en les eres, i dels meus amiguets, quan jugvem a bous cridant Ue, ue, ue!, quan anvem a vore un niuet en la vinya que algun d'ells sabia o ens escapvem a nadar al Gorg de Polaina, en el ple de migdia, quan els majors descansaven. Els Bous de Sant Pere eren les grans festes, les ms esperades. Tots els anys es repetia la mateixa tocata: la gran preocupaci dels quintos-festers, i de tot el poble, sobre si hi hauria o no bous eixe any, si arribaria o no a temps el perms del governador... Si l'alcalde corresponent carregaria amb la responsabilitat cas que es retardara el feli perms,... si m'han dit, si la tia Maria del telfon ha sabut...; per ac estava Sant Pere qui, al final, des del cel, acabava arreglant-ho tot. Ja s'aproximava la vesprada dels bous, el dia millor, el dia de la entr; comenava el trag de les xiques arreglant les cases i els balcons o portant al forn les coques de tomaca i piment, a vegades fins i tot amb els xufos del monyo posats. A l'arribar el migdia, ja tot el poble queda vestit de troncs lligats amb cordes i sogalls, taponant les cases i els carrers i formant alguna tribuna o graderia a la plaa. Per fi, al declinar del dia, arriba la famosa entr... i els bous i vaques de la rabera, que tan tranquils estaven en el barranc de la Font Vella, entren espantats pel carrer nou, corrent per tots els carrers de la volta, i exaltats per l'entusiasme de la multitud que els fustiga al crit de Ue, ue, ue!... Tot el poble est abarrotat de gent, de visitants de totes les procedncies, per sobretot, de la Vall d'Albaida; els carrers plens i la plaa del Oliver de gom a gom, on volen lluir-se els xicons aspirants a toreros... Els segents dies de bous eren ms tranquils, ms de poble, ms familiars, per el casino del tio Antonio i el de Salvaoret seguien plens; a la vesprada s'animava la festa, i el tio Coleto preparava un pablo amb palla de l'era, lligat a dos balcons enfrontats del carrer Sant Josep i en el qual torejaven els bous i vaques quan passaven. El que acabe de descriure sn records personals, clarividncies, que quasi estic mirant,... de quan era xiquet, per voldria completar aquelles vivncies meues amb altres ancdotes, que m'han contat persones acostades a mi, i que poden ajudar a completar la memria dels Bous del Nostre Poble: - Em conten, locurrncia que van tindre els quintos-empresaris dels bous, de far ms de cinquanta anys, de ridiculitzar l'autoritat que no facilitava el perms esperat, aparellant i passejant un burro amb 'esquellot' per tot el poble, la qual cosa va ocasionar algun disgust als xicons autors d'aquella broma. - Em parlen tamb dels bons oficis de la tia Maria del telfon, que, no arribant el perms corresponent, quan la rabera de bous estava ja en la Font Vella, va aconseguir que el, en aquell temps, alcalde Camps, demanara autoritzaci per a fer un viatge urgent al seu poble de la provncia d'Alacant i fra substitut pel segon alcalde, el tio Xato, qui s que estava disposat a responsabilitzar-se del que fra necessari. - Recorden tamb les persones ja majors, la tremenda baralla que va tindre lloc al carrer Nou, davant de la casa del tio Bufeta, i quan ja la rabera se'n tornava a la seua devesa, entre dos bous molt feroos, un d'ells cridat Maragato, porfiant pels favors d'una vaqueta del ramat - Em contava ma mare tamb que en una ocasi, quan ella era xiqueta, aprofitant un descuit, va entrar un bou en sa casa al carrer Nou buscant la frescor i la pau del corral, i que l'animal es va parar baix la llimera uns moments, mentres ella buscava refugi tancant-se a la porquera del fons del corral fins que la salvaren. A banda de les enyorances que acabe de relatar, voldria, breument, fer una reflexi sobre les arrels ltimes de la passi de Quatretonda pels bous solts. Ja indicava el filsof Ortega i Gasset que: el destino de las personas, y consecuentemente de los pueblos, estaba en sus circunstancias... I, la veritat, s que les circumstncies geolgiques, prehistriques i histriques que ens rodegen han condut necessriament a eixa afici als bous com si fra un poc gentic. Pensem que el nostre poble i tots els assentaments limtrofs prehistrics queden prxims al Barranc de les Fontetes, des de la Font Negra a la Font de Mahiques; i que eixe viver de caves, assuts i ullals, constitua

10

l'abeurador necessari per a les raberes de bous i altres animals transhumants que, des de La Safor, travessaven la gran praderia de la Vall d'Albaida buscant, en terres de La Manxa, ms altes, una segona primavera d'herba tendra... Baix eixes circumstncies, hem de deduir com de familiar resultaria per a aquells primitius pobladors la presncia, per estes terres, del uro, antecessor del bou actual. Si, d'altra banda, imaginem la gran extensi de la nostra Serra, (ms de 100 km quadrats) en l'poca de l'home caador, paleoltic, de fa 20000 anys, quan ocupava les coves del Parpall i Mallaetes, hem de pensar que aquell gran territori estaria ocupat per nombroses bandades d'uros, circumstncia acreditada per les restes arqueolgiques trobades en les indicades coves. Si, ja dins de la Histria, eixa entranyable Serra nostra, formada per abundants boscos i terres ermes, va ser donada al poble de Quatretonda per Reial Privilegi de Felip II en 1587, concedint la ms ampla disponibilitat del bovalar, hem de concloure que les ramaderies de bous continuarien pasturant baix la vigilncia interessada del nou poble Per totes eixes circumstncies, somerament explicades, pensem que la figura del bou queda unida i forma part de la cultura i del ser de Quatretonda. Jos Mahiques Ganda

El Bou Pinto

Estem en el mes de juny; s'acosta la calor, el bon oratge, i la festa de Sant Pere que ja la tenim ac. Tant la volen el joves de Quatretonda com molts que ja no sn tan jvens perqu el bou no s que siga festa, s la gran festa del poble. Ja de molts anys arrere, els bous solien vindre pels barrancs, travessant-los. Quan venien de la part d'Ondara pujaven pel pas de Castell i per la costera del pont de Ferro com es veu en la foto. Era tan bonic vore el ramat de tretze o catorze animals1, tan dcils; i els seus pastors portar-los fins a les Fontetes; i seguint el barranc aplegar al pont del cam Llutxent; i pujar la costera, tranquillets i acompanyats per molta gent del poble; i arribar a l'ermita; i d'all ja emprendre la carrera i aplegar a la plaa de l'Oliver. All era molt bonic. Aquells temps... aquelles entraes de bous passaran a la histria. Eixe any van passar tots els dies de Sant Pere tranquils i no hi va haver cap d'enganxada, ni entre els del poble ni en forasters. S'havien acabat ja els bous i a l'endem de bon remat era ja l'eixida cap al seu terreny. Per sempre les coses no ixen com u se les pensa, i es complicaren! Ja el ramat s'havia partit, i mentre un grapat havia anat a un altre lloc on celebraven les festes, l'altre s'estava al camp, pasturant. Dos bous, que no es miraven massa b, van fer una baralla i la brega va ser grandeta. I tot va ser per una vaca; els dos la volien i passa que al mn dels animals s com al de les persones. I s'hagueren destrut si no s que el pastor va comenar a pegar-los garrotades perqu s'acabara la gresca.

11

Per no est tot ah, perqu un era molt recels i no tenia un pl de bo. Ja el que va quedar de jornada no li va agradar al pastor com actuava i en aplegar l'amo dels animals li va contar el que havia passat eixe dia. Els amos de la ramaderia coneixien molt b els seus animals i com sabia que aquella nit el pastor s'havia de quedar en una caseta enmig de la serra i passar la nit sol, el va avisar: estigues alerta! Tu ja saps este bou com se les gasta!. La caseta tenia com una pallisseta al pis de dalt i l'amo li va dir: No et gites baix pel que puga ser i dem ja ens vorem!. I no es va enganyar de molt perqu eixa nit el bou Pinto va fer de les seues. Sn molt venjatius i qui els la fa, la paga! Tenia encara el llom calent de les garrotades del pastor i, amb eixa memria que tenen i el fato2, va anar cara a la caseta i va comenar a pegar trompades a la porta. En eixes casetes les portes sempre solen ser molt velles; es va fer amb ella i va entrar dins. Com pel fato el sentia, va comenar a bramar com a bou brau que era i... ala! trompades sense parar! El que aquella nit va passar noms el pastor ho sap. All dalt, fosc, sol i el bou baix tota la nit envestint. No se'n va anar en companyia del ramat fins el fer-se de dia. Quan a l'endem va tornar el ramader i el mira, veu que estava groc i desencaixat de tant que havia patit i de no dormir. Sols li va poder dir: Senyor amo, m'he escapat de les voretes!. Jo el que farien amb aquell bou no ho s. Res ms crec que quan aplegarien al seu lloc, de segur que li donarien el passaport. Un consell: a passar-s'ho b en les festes del bou i no se'l deixen de l'ull! Pepita Mahiques Pimentona ____________________
1 2

Podien arribar a vint Olfacte

JA EST EL BOU AH . L'Alberola i els Bous

Potser alg es preguntar si s que el poeta Alberola no va deixar res escrit sobre la nostra festa, ms quan altres quartondins i amics del poeta han fet alguna mostra, per s, s que en fa referncia, ni que siga de manera indirecta, concretament en l'espai que fa de marc d'una de les seues obretes Teus, meus i nostres, l'acci de la qual se situa en un poble de la Vall d'Albaida sense citar la festivitat ni el nom del poble, encara que podem suposar-nos-el quan parla d'un recinte embarrerat: De orde del seor alcalde constitusional, es fa saber a tots els vens d'este veinat, que a les huit en punt se donar solta al bou dins del re re re sinto ambarrerat per les barreres. D'altra banda l'escenari representa una casa de llauradors que t: En el foro, la prta del carrer, intersept per tres vigues plantaes que deixen, prou en pena, pas entre elles. Un bou que suposadament passa diverses vegades per la porta del carrer acompanyat de gent: (El rodo dels cascabells se ou molt prop. Se supn que el bou pasa per la porta del foro. Chent que va davant y els personaches que hi en essena, manco Juan y Casildo, que van a vore, tapen la vista al pblic.) Per aquella casa s podria identificar amb la del poeta, o millor, de la seua segona muller, Pepita Tudela, a la placeta dels en Caus, no debades llegim: Ara va per la plaseta del rac, y en l'atra plasa est tot lo poble en pesa esperant pa presensiar les asaes del Porega. Ms evident encara si llegim el treball sobre el teatre a Quatretonda de la tia Angelita Alberola (bq, 35) quan diu: Carmeta la Germana conta que Estanislau Alberola en dita obra de Teus, meus i nostres es va inspirar en la famlia de son pare, ja que el poeta vivia en la casa del costat de la seua (a la placeta d'en Caus). El fet s que la seua iaia va enviudar amb quatre fills i es va tornar a casar amb el tio Romualdo, que en tenia altres dos, i tots dos tingueren una altra filla, Isabel, de manera que hi havia els fills teus, els meus i els nostres. No falten referncies a enganxades del bou, que per cert havien tret abans de l'hora acordada, les 12, que encara ve sent habitual per ac, de nom Sereso, en una de les quals l'animal s'emportar pel davant un dels teus a qui precisament salvar un dels meus traguent-lo d'entre les banyes: Al seu Daniel, Batiste s'ha tirat com una fiera y colechant al bou, forsut, ser, fa qu'ste chire el cap, li agarra el cuerno y en aix dona temps a que Daniel se salve, y front la fiera se queda plantat ell. El bou, com asombrat d'aquella hasaa, mira a Batiste, sona els cascabells domat per un valor qu'al d'ell supera, y s'escabulla al trot per lo carrer.

12

El torero important, que tampoc podia faltar, s el Porega, nom que parla del seu xit, a qui esperarien a l'estaci, suposem que de la vila vena. Detalls tamb com el joc d'un dels nostres, un infant que espanta la gent amb un collar de picarols i que finalment veur els bous des del balc. Costum antic, aquest de posar collar als animals abans de soltar-los, que possiblement s'ha perdut pel perill que comportava. D'alguna manera els valencians que acudiren a l'estrena d'Alberola el 4 de desembre de 1925 en el teatre Moderno van viure l'esperit de la nostra festa: (Se sent el rodo d'un collar de cascabells y el que fa la chent del poble fuchint del bou.) Ya est el bou ah! Benavent. Centenar i mig del naixement de nostre poeta.

BASES DEL I CONCURS FOTOGRFIC DE SANT PERE

1.- Poden participar tots els fotgrafs, tan professionals com aficionats. 2.- El concurs consta d'una nica categoria, el tema de la qual s la festa de bous de Sant Pere, podent presentarse qualsevol fotografia, que retrate la festa, el seu entorn i les seues gents. 3.- Les fotografies podran ser en color o blanc i negre. 4.- Podran presentar-se un mxim de 3 fotografies per autor i les fotografies hauran de ser preses en les festes de Sant Pere d'enguany. 5.- La grandria de la fotografia ser lliure. Les fotografies s'enviaran muntades en un paspart blanc o negre de 40x50 cm. Les fotografies no muntades sobre suport rgid seran desqualificades. 6.- En la cara posterior del paspart s'indicar, amb lletres majscules, el ttol de la fotografia, el nom de l'autor i forma de contacte (telfon, email, adrea postal). 7.- Les obres s'admetran fins al 31 de juliol de 2011, i hauran de remetre's a: I Concurs de Fotografia de SANT PERE, ajuntament de Quatretonda, sense ocasionar despeses a l'entitat organitzadora. 8.- La decisi del jurat ser pblica i inapellable i tindr lloc durant la setmana cultural, aix com tamb el lliurament del premi. 9.- S'atorgar un nic premi de 100 euros a la millor fotografia. 10.- Els autors de les fotografies cedeixen a l'ajuntament de Quatretonda els drets de les mateixes, aix mateix hauran de presentar-les tamb en format digital, en la segent adrea de correu electrnic: ajuntamentquatretonda@gmail.com. 11.- El jurat seleccionar les millors fotografies, que seran exposades durant la setmana cultural. 12.- Qualsevol circumstncia no prevista en aquestes bases ser resolta definitivament pel jurat i en ltima instncia el jurat podr modificar les presents bases del concurs, sempre donant l'oportuna publicitat al canvi. La participaci en aquest concurs suposa la total acceptaci de les presents bases.

gos ntre ami E

Tel. 96 226 41 79 - 96 226 41 80 Fax 96 226 40 93

13

Concurs de samarretes (Entr de Bous)

1.- Tema : El tema pot ser lliure, per no ofensiu. El disseny podr ser foto, text o combinaci de ambds. 2.- Elecci del guanyador : Ser una elecci popular, qui mes aplaudiments reba. 3.- Jurat : Tot el pblic assistent mitjanant els seus aplaudiments. 4.- Premi : Un nic premi per a el grup guanyador, que consisteix en un pernil.

BOUS SOLTS
Normes de seguretat d'obligat compliment.
Recordem que no podem torejar l'animal ni molt menys practicar cap forma de crueltat o maltractament que supose la seua tortura. El menors de 16 anys noms poden ser espectadors, tampoc poden participar aquelles persones que per l'edat o altra causa no presenten les suficients condicions fsiques.

I RECORDEU :
La millor manera de conservar la nostra festa i tradici s seguir aquestes normes bsiques: RESPECTAR l'animal i ser conscients que ALCOHOL I BOU no casen b, si te'n passes vas de bulto, et poses en perill tu, els dems i la festa. Les FESTES sn per passar-s'ho b.

ELECTRO-PICOLA
Installacions Elctriques - Aires Condicionats
C/. Rei En Jaume, 20 46837 QUATRETONDA Tel. 96 226 44 62
Ubicacin Taller: Polgono 3, parcela 173 Domicilio Social: C/. Mayor, 12 46868 BLGIDA (Val.) Tel./Fax: 96 239 07 72 www.aitanapirotecnia.com pirotecnia@aitanapirotecnia.com

TECNOLLUM, S.L.
Doctor Climent, 15 - 46837 QUATRETONDA Tel. 616 463 625 - Fax 96 226 44 40 Castro Montblanch, 6, 1 - 46294 CRCER Tel. 616 463 625

INSTALLACIONS ELECTRIQUES

14

COOP VINICOLA DE QUATRETONDA, COOP.V.BODEGAQUATRETONDA

Avda. Pas Valenci, 1 46837 QUATRETONDA Tels. 96 226 58 02 - 96 226 58 20

15