La amenaça fantasma

Món warhammer, 2510 IC

Karl Franz va arribar al poder al 2502 per portar-lo a una nova prosperitat, el Rei Louen Leoncoeur de
Bretonia va ser elegit rei al 2500 obrint el regne a més comerç amb l'Imperi i a una nova generació de
guerrers ambiciosos, el rei Thorgrim el rancurós continua governant amb saviesa els àntics Kazaks
nans. Per la seva banda, tant els Alts elfs de Ulthuan com els Elfs silvans de Lorien no donen cap notícia;
però, com tothom sap, cap notícia dels elfs és una bona notícia.
Malgrat petites ràtzies, les faccions del be estan en una etapa generalitzada de prosperitat fins i tot
havent aconseguit recuperar parts històricament perdudes a les pells verdes.

Al sud de l'imperi es tornen a sentir velles històries per espantar els nens: els orcs han tornat, per
segrestar-vos a tots! Les rates de l'inframón volen recuperar les seves mines i el seu metall, que
nosaltres hem robat per la glòria de l'Imperi! Aquestes històries no són pas noves en períodes d'hivern
i de guerra, però haurien de ser poc nombroses en temps de pau i de bona collita...

Com diu el vell dicto, "tres coses fan gran a l'Imperi: la fe, l'acer i la pólvora". Però Karl Franz sap que
això potser no serà suficient per salvaguardar l'Imperi aquesta vegada, ja que l'història d'aquest món
ens ensenya que com més important és un període de pau, més violenta serà la pròxima onada de
guerra.

Les regions del sud sempre han estat les més afectades per les guerres i incursions bàrbares. En
aquests territoris és difícil mantenir la pau durant molt de temps. Els Orcs i els Goblins llancen atacs
incessantment des de les seves muntanyes, mentre que els boscos obscurs en el mateix cor de l'Imperi
acullen els Homes Bèstia, que sorgeixen sota el mantell de les ombres per saquejar i destruir. A l'est,
en les antigues terres de Sylvania, els morts mai descansen en pau, i sota les bullicioses capitals i
pobles del regne els mesquins Skavens sempre estan tramant els seus atacs contra els habitants de la
superfície.

Averland coneix molt bé aquesta realitat, i sota el comandament del seu Comte elector Marius Leitdorf
ha pogut fins ara repelir tots els atacs. Conegut com "The Mad Count", el Karl Franz li té tanmateix
una confiança absoluta. Marius Leitdorf, preocupat per l'augment dels atacs de les forces del mal, ha
convocat a la seva capital Averheim un conjunt de senyors feudals, caps de gremis de mags, grans
inquisidors i, també, representants dels nans, de Bretonia i dels elfs (recordem la seva frase ""Sigmar
Preserve us, but I often put much more trust in the Dwarfs and Elfs than I do in my fellow Electors.").
La protecció d'aquest territori és clau per el conjunt de l'Imperi però també dels regnes fronterers, ja
que compta a dins seu "Black Fire Pass", la principal entrada de l'Antiga ruta comercial dels nans.

Tots els grans guerrers fan rumb cap a Averheim: com a protecció dels nobles que assisteixen a la
convocatòria del Comte Leitdorf, altres en cerca d'aventures, o fins i tot uns altres que s'ensumen
oportunitats de negoci (quin millor negoci que la preparació per una possible guerra?).