T. Gestors Atc. Annex 1 Tema 19: WWW - Cef.es Info@cef - Es 902 88 89 90

P.º Gral.
Martínez Campos, 5 28010 MADRID Tel. 914 444 920

Gran de Gràcia, 171 08012 BARCELONA Tel. 934 150 988
Alboraya, 23 46010 VALÈNCIA Tel. 963 614 199
Ponzano, 15 28010 MADRID Tel. 914 444 920
www.cef.es info@cef.es 902 88 89 90
T. GESTORS ATC. ANNEX 1 TEMA 19
1. La contractació pública
1.1. Concepte de contracte

1.2. Normativa
1.3. Principis rectors de la contractació pública
2. Òrgans competents en matèria de contractació

2.1. Òrgans de contractació
2.2. Òrgans d’assistència
2.3. Òrgans consultius
2.3.1. Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat
2.3.2. Comitè de cooperació en matèria de contractació pública
2.3.3. Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació
2.3.4. L’Oficina Nacional d’Avaluació
3. Tipus de contractes
3.1. En funció de l’objecte
3.1.1. Obres (art. 13)
3.2.2. Contracte de concessió d’obra pública (art. 14)
3.2.3. Contracte de concessió de serveis (art. 15)
3.2.4. Contracte de subministrament (art. 16)
3.2.5. Contracte de serveis (art. 17)
3.2. En funció de si estan subjectes o no a regulació harmonitzada
3.3. En funció del règim jurídic aplicable
4. La preparació de l’expedient de contractació

4.1. Expedient de contractació: inici, contingut i aprovació (arts. 116-118 LCSP)
4.2. Tipus de tramitació de l’expedient de contractació (arts. 119-120 LCSP)
5. El procediment de licitació i les formes d’adjudicació

5.1. Normes generals del procediment de licitació (arts. 131 a 155)
5.2. Procediments d’adjudicació (arts. 156 a 187)
6. Els drets i les obligacions del contractista i de l’Administració
www.cef.es GENER 2022 Sumari

"Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització del Centro de Estudios Financieros, CEF, llevat excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRE (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanar cap fragment d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47)".
T. GESTORS ATC
Oposicions
7. La
contractació electrònica i la gestió de la publicitat contractual
7.1. La contractació electrònica
7.1. Gestió de la publicitat contractual
Sumari www.cef.es
P.º Gral. Martínez Campos, 5 28010 MADRID Tel. 914 444 920
Gran de Gràcia, 171 08012 BARCELONA Tel. 934 150 988
Alboraya, 23 46010 VALÈNCIA Tel. 963 614 199
Ponzano, 15 28010 MADRID Tel. 914 444 920
www.cef.es info@cef.es 902 88 89 90
19
TEMA
La contractació pública. Òrgans competents en matèria de contractació.

Tipus de contractes. La preparació de l’expedient de contractació. El procediment
de licitació i les formes d’adjudicació. Els drets i les obligacions del contractista i de
l’Administració. La contractació electrònica i la gestió de la publicitat contractual.
1. LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA
1.1. CONCEPTE DE CONTRACTE
Les entitats que conformen el sector públic, com qualsevol particular, necessiten contractar amb
tercers determinats serveis, obres i subministraments per atendre les seves necessitats de funcionament
i complir així les seves finalitats específiques.
La definició de contracte com a institució jurídica pertany a la teoria general del dret i és comuna a
totes les disciplines jurídiques. Es pot definir com l’acord de voluntats que crea drets i obligacions a les
parts que el subscriuen.
Partint d’aquest concepte general de contracte, l’art. 2 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de

contractes del sector públic LCSP), disposa que són contractes del sector públic els contractes onerosos
que subscriguin les entitats del sector públic, aclarint que s’entén que un contracte té caràcter onerós en
els casos en què el contractista obtingui algun tipus de benefici econòmic.
1.2. NORMATIVA
Unió Europea:
• Directiva 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública.

• Directiva 2014/23/UE, de 26 de febrer de 2014, relativa a adjudicació de contractes de
concessió.
• Directiva 2014/25/UE, de 26 de febrer de 2014, relativa a la contractació per entitats que
operen en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals.
www.cef.es GENER 2022 19 ‒ 1

T. GESTORS ATC
Oposicions
Els destinataris d’aquestes normes són els Estats membres de la Unió Europea. L’objectiu d’aquesta
aplicació conjunta és garantir les llibertats comunitàries de lliure circulació de mercaderies, llibertat
d’establiment i lliure prestació de serveis, tot garantint uns procediments transparents i no discriminatoris
que permetin als operadors econòmics del mercat intern europeu accedir a la contractació publica en
qualsevol estat de la UE en condicions d’igualtat.
Estatal:
• Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a
l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE
i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014 (LCSP).
• Reial decret 817/2009, de 8 de maig, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 30/2007,
de 30 d’octubre, de contractes del sector públic.
• Reial decret 1098/2001, de 12 d’octubre, Reglament general de la Llei de contractes de les
administracions públiques (RGLCAP).
L’article 149.1.18 de la Constitució atorga a l’Estat la competència exclusiva per establir la

legislació bàsica sobre contractes. Això vol dir que les comunitats autònomes podran dictar legislació de
desenvolupament de la legislació bàsica de l’Estat. A Catalunya trobem, entre d’altres, les següents normes:
• Títol III de la Llei 5/2017, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.
• Disposició addicional 2.ª de la Llei 2/2014 de mesures fiscals, administratives, financeres i
del sector públic.
• Articles 45 a 47 de la Llei 16/2008, de 23, de mesures fiscals i financeres.
• Llei 3/2007, de 4 de juliol, de l’obra pública.
• Llei 12/2017, de l’arquitectura.
Cal tenir en compte la disposició final primera de la LCSP, que estableix les matèries que no tenen
caràcter bàsic.
1.3. PRINCIPIS RECTORS DE LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA
La contractació del sector públic s’ha d’ajustar a un seguit de principis rectors (art. 1 LCSP):
• Llibertat d’accés a les licitacions o lliure concurrència.

• Publicitat dels procediments.
• Transparència dels procediments.
• No discriminació i igualtat de tracte entre els candidats.
L’article 1 estableix que la LCSP també té per objecte –a més de garantir que la contractació pública
s’ajusti als principis esmentats– assegurar, en connexió amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i
control de la despesa, i el principi d’integritat, una utilització eficient dels fons destinats a la realització
d’obres, l’adquisició de béns i la contractació de serveis mitjançant l’exigència de la definició prèvia
de les necessitats que s’han de satisfer, la salvaguarda de la lliure competència i la selecció de l’oferta
econòmicament més avantatjosa.
19 ‒ 2 www.cef.es
Annex 1
Oposicions
La LCSP fa un especial èmfasi en el principi d’integritat, que persegueix la coherència de l’actuació

dels càrrecs i empleats públics amb els valors, principis i normes que la guien amb la finalitat d’evitar
l’existència de conflictes d’interessos i impedir l’abús de la posició que ocupen per obtenir beneficis propis.
2. ÒRGANS COMPETENTS EN MATÈRIA DE CONTRACTACIÓ
La LCSP distingeix entre òrgans de contractació, òrgans d’assistència i òrgans consultius.
2.1. ÒRGANS DE CONTRACTACIÓ
Els ens del sector públic actuen en matèria de contractació a través dels seus respectius representants,
corresponent aquesta representació als òrgans de contractació, òrgans que poden ser unipersonals o
coŀlegiats, i que en virtut d’una norma legal, reglamentària o estatutària, tenen atribuïda la facultat de
subscriure contractes en nom de l’entitat contractant.
Els òrgans de contractació poden delegar o desconcentrar les seves competències i facultats en
aquesta matèria amb compliment de les normes i formalitats aplicables en cada cas per a la delegació o
desconcentració de competències, en cas que es tracti d’òrgans administratius, o per a l’atorgament de
poders, quan es tracti d’òrgans societaris o d’una fundació.
En l’àmbit de l’Estat, els òrgans de contractació estan regulats en els articles 323 a 325 de la LCSP.
Amb caràcter general, els òrgans de contractació en l’Administració General de l’Estat són els Ministres
i els Secretaris d’Estat, que en determinats supòsits (art. 324) necessitaran l’autorització del Consell de
Ministres.
En l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, l’art. 45 de la Llei 16/2008, de 23 de desembre, de

mesures fiscals i financeres (en la redacció donada per la Llei 2/2014 i la Llei 5/2017) regula els òrgans
de contractació de l’Administració de la Generalitat:
«1. Els consellers són els òrgans de contractació ordinaris de l’Administració de la

Generalitat i estan facultats per a adjudicar i formalitzar en llur nom, i dins l’àmbit de les
competències de cada departament, els contractes corresponents. No obstant això, l’adjudicació
dels contractes menors correspon als secretaris generals o a l’òrgan en qui es delegui.
2. Els representants legals dels organismes autònoms i de la resta d’entitats del sector
públic són els òrgans de contractació d’uns i altres segons la norma legal o reglamentària o la
disposició estatutària corresponent. S’ha de determinar per reglament la quantia a partir de la
qual cal l’autorització del conseller o consellera del departament al qual estiguin adscrits per a
l’adjudicació i la formalització dels contractes.
3. L’òrgan de contractació necessita l’autorització del Govern en els casos següents:
a) Si el pressupost del contracte és igual o superior a 12.000.000 d’euros, IVA exclòs,

llevat del que estableix la lletra c.
b) En els contractes de caràcter pluriennal, si es modifica el nombre d’anualitats establertes
per la Llei de finances públiques de Catalunya.
c) En el cas de la contractació d’estudis i dictàmens de pressupost superior a 30.000 euros,
IVA exclòs.

T. GESTORS ATC
Oposicions
d) Si el pagament dels contractes es concerta mitjançant el sistema d’arrendament financer

o mitjançant el sistema d’arrendament amb opció de compra i el nombre d’anualitats és superior
a quatre anys a comptar de l’adjudicació del contracte.
Resten excloses de l’obligació que estableixen les lletres a i b les entitats que no es financin
amb aportacions provinents de l’Administració de la Generalitat, del Servei Català de la Salut,
de l’Institut Català de la Salut i dels organismes autònoms de caràcter administratiu. Tanmateix,
quan el contracte és igual o superior a dotze milions d’euros, amb l’IVA exclòs, cal comunicar-
ho al departament competent en matèria de finances.
4. Sens perjudici del que estableixen els apartats 1, 2 i 3, per ordre del conseller o consellera
del departament corresponent, es poden constituir juntes de contractació amb competència
d’òrgan de contractació per adjudicar els contractes menors d’obres, de subministraments i de
serveis del departament. L’acord de constitució de les juntes de contractació n’ha de determinar
la composició.
5. Els òrgans competents en el sistema de contractació centralitzada són objecte de regulació
per reglament.
6. No obstant el que estableix l’apartat 1, el Govern pot actuar com a òrgan de contractació
amb relació a grans projectes estratègics de caràcter horitzontal i d’especial transcendència, amb
la deliberació prèvia del Consell Tècnic, en què s’hi apreciï la concurrència de circumstàncies
excepcionals».
En aquests supòsits, el Govern inicia la tramitació de l’expedient de contractació per mitjà d’un
acord i adopta l’acord d’adjudicació del contracte. La tramitació de l’expedient, el control de l’execució
i l’exercici de la resta de potestats que corresponen a l’òrgan de contractació corresponen al departament
que el Govern determini, i també la partida pressupostària a què s’ha d’aplicar la despesa.
En l’àmbit de les entitats locals, la disposició addicional 2.ª de la LCSP regula la distribució de
competències entre Alcalde/President i Ple.
2.2. ÒRGANS D’ASSISTÈNCIA
L’òrgan d’assistència de l´òrgan de contractació és la mesa de contractació. Es tracta d’un òrgan

coŀlegiat de caràcter tècnic especialitzat que assisteix a l’òrgan de contractació en l’adjudicació dels
contractes, i que bàsicament té com funcions, l’examen i la qualificació de la documentació acreditativa
del compliment dels requisits dels licitadors i, si escau, acordar l’exclusió d’aquells que no acreditin
aquest compliment; l’avaluació de les ofertes dels licitadors i, com a conseqüència d’aquestes actuacions
prèvies, elevar a l’òrgan de contractació una proposta d’adjudicació del contracte a favor del licitador
que presenti la millor oferta.
La composició de la mesa de contractació es troba regulada, amb caràcter no bàsic, a l’art. 326
LCSP. Els membres de la mesa s’han de nomenar per l’òrgan de contractació i publicar en el perfil del
contractant. La composició és la següent:
• Un President (amb veu i vot).

• Almenys quatre vocals (amb veu i vot). Entre els vocals hi ha de figurar necessàriament un
funcionari dels qui tinguin atribuït legalment o reglamentàriament l’assessorament jurídic de
l’òrgan de contractació i un interventor o, a falta d’aquests, una persona al servei de l’òrgan
19 ‒ 4 www.cef.es
Annex 1
Oposicions
de contractació que tingui atribuïdes les funcions corresponents al seu assessorament jurídic,
i una altra que tingui atribuïdes les relatives al seu control econòmic pressupostari.
• Un Secretari (amb veu i sense vot), que s’ha de designar entre funcionaris o, si no n’hi ha,
un altre tipus de personal dependent de l’òrgan de contractació.
En cap cas poden formar part de les meses de contractació els càrrecs públics representatius ni el
personal eventual. Sí que pot formar part personal funcionari interí únicament quan no hi hagi funcionaris de
carrera prou qualificats i així s’acrediti en l’expedient. Tampoc pot formar part de les meses de contractació
el personal que hagi participat en la redacció de la documentació tècnica del contracte de què es tracti.
En l’àmbit de les Entitats Locals, la composició de les meses presenta especificitats (disp. addic. 2.ª
de la LCSP). Així per exemple, en poden formar part membres de la corporació (càrrecs electes) fins a
un terç del total.
2.3. ÒRGANS CONSULTIUS
La LCSP regula diversos òrgans consultius en matèria de contractació pública.
2.3.1. Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat
La Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat és l’òrgan específic de regulació i consulta

en matèria de contractació pública del sector públic estatal i està adscrit al Ministeri d’Hisenda (art.
328 LCSP). Té com a funcions principals aprovar recomanacions generals o particulars als òrgans de
contractació, informar sobre les qüestions que se sotmetin a la seva consideració en matèria de contractació
pública. O portar el Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades de l’Estat.
A les comunitats autònomes es poden crear òrgans homòlegs, que exerciran la seva competència al seu àmbit
territorial i en coordinació amb l’òrgan estatal. Catalunya compta des de 1981 amb la seva pròpia Junta Consultiva
de Contractació Administrativa, adscrita al Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, i regulada
pel Decret 376/1996, de 2 de desembre, de reestructuració de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa
de la Generalitat de Catalunya. Aquesta Junta és l’òrgan consultiu específic en matèria de contractació de
l’Administració de la Generalitat, de les seves entitats autònomes i de les restants entitats de dret públic amb
personalitat jurídica pròpia vinculades o dependents de l’Administració de la Generalitat.
2.3.2. Comitè de cooperació en matèria de contractació pública
En el si de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat, el Comitè de cooperació en

matèria de contractació pública assumeix compromisos específics en àrees d’acció comuna de les diferents
administracions públiques. En particular, entre d’altres, la cooperació té per objecte coordinar els criteris
d’interpretació que segueixen les administracions públiques amb relació a les normes de la contractació
pública, coordinar l’impuls de la contractació electrònica en l’àmbit del sector públic, o supervisar el
funcionament del Registre oficial de licitadors i empreses classificades del sector públic .
2.3.3. Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació
Òrgan amb independència orgànica i funcional, adscrit al Ministeri d’Hisenda a efectes purament
organitzatius i pressupostaris, amb la finalitat de vetllar per l’aplicació correcta de la legislació i, en particular,

T. GESTORS ATC
Oposicions
promoure la concurrència i combatre les iŀlegalitats, amb relació a la contractació pública. Està integrada
per 5 membres nomenats pel Consell de Ministres entre funcionaris de carrera que comptin almenys amb
10 anys d’experiència professional en matèries relacionades amb la contractació pública.
Per a l’exercici de les seves funcions, l’Oficina podrà realitzar enquestes i investigacions. Els òrgans
de contractació hauran de facilitar la informació que aquella els reclami. En cas que l’Oficina tingui
coneixença de fets constitutius de delicte o infracció en l’àmbit estatal, autonòmic o local, n’ha de donar
trasllat immediat, en funció de la seva naturalesa, a la fiscalia o òrgans judicials competents, o a les
entitats o òrgans administratius competents, inclosos el Tribunal de Comptes i la Comissió Nacional
dels Mercats i la Competència.
2.3.4. L’Oficina Nacional d’Avaluació
Integrada en l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació, té com a finalitat

analitzar la sostenibilitat financera dels contractes de concessions d’obres i contractes de concessió de
serveis. Ha d’emetre informe preceptiu previ a la licitació dels contractes de concessió d’obres i de
concessió de serveis en determinats casos.
Les Comunitats Autònomes es poden adherir a l’Oficina Nacional d’Avaluació perquè elabori els
informes esmentats o poden crear un òrgan equivalent. En aquest darrer cas, els poders adjudicadors
dependents de la Comunitat Autònoma corresponent hauran de soŀlicitar aquests informes preceptius a
l’òrgan propi quan afecti els seus contractes de concessió. En el cas de la Generalitat de Catalunya, el Decret
40/2017, de 2 de maig, de reestructuració del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda va
crear en el si de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya l’Oficina
d’Avaluació de Partenariats Públics Privats, amb la finalitat i les funcions establertes en la normativa estatal
respecte de l’Oficina Nacional d’Avaluació, però en l’àmbit només de la Generalitat de Catalunya.
3. TIPUS DE CONTRACTES
Els contractes subjectes a la LCSP es poden classificar segons diferents criteris, essent tots ells
necessaris per determinar el concret règim jurídic aplicable a cada contracte.
3.1. EN FUNCIÓ DE L’OBJECTE
L’art. 12 de la LCSP ve a distingir entre contractes típics i la resta dels contractes del sector públic.
Els contractes típics són: Obres; Concessió d’obres; Concessió de serveis; Subministrament i Serveis.
Així mateix, la LCSP regula el contracte mixt (art. 18), que és aquell que conté prestacions corresponents
a dos o més tipus de contractes (Ex. Obra i subministrament). Cal tenir en compte que només es poden
fusionar prestacions corresponents a diferents contractes en un contracte mixt quan aquestes prestacions
estiguin vinculades directament entre si i mantinguin relacions de complementarietat (unitat funcional).
3.1.1. Obres (art. 13)
Són contractes d’obres els que tenen per objecte l’execució d’una obra. Per obra s’entén el resultat
d’un conjunt de treballs de construcció o d’enginyeria civil, destinat a complir per si mateix una funció
19 ‒ 6 www.cef.es
Annex 1
Oposicions
econòmica o tècnica, que tingui per objecte un bé immoble. També es considera obra la realització de
treballs que modifiquin la forma o substància del terreny o del seu vol, o de millora del mitjà físic o
natural. Si escau, l’obra es podrà contractar conjuntament amb la redacció del projecte.
3.2.2. Contracte de concessió d’obra pública (art. 14)
La concessió d’obres és un contracte que té per objecte que el concessionari dugui a terme algunes de
les prestacions del contracte d’obres, així com la conservació i el manteniment dels elements construïts,
i en el qual la contraprestació a favor d’aquell consisteix o bé únicament en el dret a explotar l’obra o bé
en aquest dret acompanyat del de percebre un preu.
El dret d’explotació de les obres ha d’implicar necessàriament la transferència al concessionari

d’un risc operacional de caràcter econòmic en l’explotació de les obres esmentades que abraci el risc de
demanda o el de subministrament, o tots dos. S’entén per risc de demanda el que es deu a la demanda
real de les obres o serveis objecte del contracte, i risc de subministrament el relatiu al subministrament
de les obres o serveis objecte del contracte, en particular el risc que la prestació dels serveis no s’ajusti
a la demanda. Es considera que el concessionari assumeix un risc operacional quan no estigui garantit
que, en condicions normals de funcionament, aquest pugui recuperar les inversions efectuades ni cobrir
els costos en què hagi incorregut com a conseqüència de l’explotació de les obres que siguin objecte
de la concessió.
El TJUE, en ST de 10 de març de 2011, Assumpte C-274/09, ja va dir que la transferència del

risc operacional implica: el risc d’exposició a les incerteses del mercat; el risc d’enfrontar-se a la
competència d’altres operadors; el risc d’un desajust entre l’oferta i la demanda dels serveis; el risc de
la insolvència dels deutors pels serveis prestats; el risc que els ingressos no cobreixin íntegrament les
despeses d’explotació; o fins i tot, el risc de responsabilitat per un perjudici causat per una irregularitat
en la prestació del servei.
3.2.3. Contracte de concessió de serveis (art. 15)
El contracte de concessió de serveis és aquell en virtut del qual un o diversos poders adjudicadors
encarreguen a títol onerós a una o diverses persones la gestió d’un servei la prestació del qual sigui de la
seva titularitat o competència, i la contrapartida del qual estigui constituïda pel dret a explotar els serveis
objecte del contracte o per aquest dret acompanyat del de percebre un preu.
Existeixen dues relacions: una relació contractual entre el concessionari i l’Administració, i una
altra entre el concessionari i l’usuari del servei.
Igual que a la concessió d’obres, el dret d’explotació dels serveis ha d’implicar la transferència al
concessionari del risc operacional, en els termes que ja hem vist per a aquell contracte. Si no es produeix
aquesta transferència, el contracte s’haurà de qualificar com a contracte de serveis.
3.2.4. Contracte de subministrament (art. 16)
Són contractes de subministrament els que tenen per objecte l’adquisició, l’arrendament financer, o
l’arrendament, amb opció de compra o sense, de productes o béns mobles.

T. GESTORS ATC
Oposicions
3.2.5. Contracte de serveis (art. 17)
Són contractes de serveis aquells l’objecte dels quals són prestacions de fer consistents en el
desenvolupament d’una activitat o dirigides a l’obtenció d’un resultat diferent d’una obra o subministrament,
inclosos aquells en què l’adjudicatari s’obligui a executar el servei de manera successiva i per un preu unitari.
Aquesta definició permet que el contracte de serveis abasti tant la realització d’activitats on les
destinatàries són les entitats del sector públic, com la realització d’activitats i serveis els destinataris dels
quals siguin els ciutadans (siguin o no serveis públics stricto sensu), quan el contractista no assumeixi
cap risc operacional.
3.2. EN FUNCIÓ DE SI ESTAN SUBJECTES O NO A REGULACIÓ HARMONITZADA
Són contractes subjectes a regulació harmonitzada aquells que per raó del subjecte contractant, la
tipologia i la quantia es troben sotmesos a les directives europees. Per exclusió, són contractes no subjectes
a regulació harmonitzada aquell conjunt de contractes respecte els quals el legislador nacional té plena
llibertat quant a la seva configuració jurídica.
Les directives europees sobre contractació pública regulen uns llindars econòmics a partir dels quals
els contractes estan subjectes a la seva regulació, essent aplicable, via lleis nacionals de transposició, el
règim jurídic comú europeu. El Dret Comunitari vol així assegurar-se que en la preparació i adjudicació
dels contractes de major quantia tots els estats membres apliquen el mateix règim jurídic i que els
empresaris de qualsevol estat de la Unió Europea poden competir en condicions d’igualtat d’oportunitats.
Una de les garanties més destacables que s’aplica a aquests contractes és l’obligació de publicar la
licitació en el DOUE.
Són contractes subjectes a regulació harmonitzada aquells en què concorrin aquestes circumstàncies:
• Que siguin contractes d’obres, de concessió d’obres, de concessió de serveis, de

subministrament o de serveis.
• Que l’entitat contractant tingui el caràcter de poder adjudicador.
• Que el valor estimat del contracte sigui igual o superior a les següents quanties:
a) En contractes d’obres, de concessió d’obres i de concessió de serveis: 5.382.000 euros

b) En contractes de subministrament i de serveis, 140.000 euros per l’Estat i 215.000
euros per la resta. Això no obstant, el llindar és 750.000 euros per qualsevol poder
adjudicador, quan es tracti de contractes de serveis que tinguin per objecte els serveis
socials i altres serveis específics que enumera l’annex IV de la LCSP (seguretat,
correus, hostaleria…).
Malgrat això, en cap cas estaran subjectes a regulació harmonitzada els contractes enumerats a l’art.
19.2 de la LCSP: determinats serveis jurídics, serveis públics de transport de viatgers per ferrocarril o
metro, concessions per distribució d’aigua potable, etc.
3.3. EN FUNCIÓ DEL RÈGIM JURÍDIC APLICABLE
Els contractes de les Administracions Públiques poden ser administratius o privats.
19 ‒ 8 www.cef.es
Annex 1
Oposicions
• Contractes administratius. Són contractes administratius, si se celebren per una Administració

Pública, els següents:
a) Els contractes d’obra, concessió d’obra, concessió de serveis, subministrament i serveis

(excepte els contractes de serveis que tinguin per objecte determinats serveis financers,
la creació i interpretació artística i literària i els d’espectacles, i aquells l’objecte dels
quals sigui la subscripció a revistes, publicacions periòdiques i bases de dades).
b) Els contractes declarats així expressament per una llei, i aquells altres d’un objecte
diferent dels que expressa la lletra anterior, però que tinguin naturalesa administrativa
especial perquè estan vinculats al gir o trànsit específic de l’Administració contractant
o per satisfer de manera directa o immediata una finalitat pública de la competència
específica d’aquella (contractes administratius especials).
• Contractes privats. Tota la resta de contractes que subscriguin les Administracions Públiques
i que no siguin administratius d’acord amb l’anterior, així com els contractes subscrits per
poders adjudicadors que no siguin administració pública i els subscrits per la resta d’entitats
del sector públic.
La distinció entre contractes administratius i contractes privats té una gran rellevància pel que fa
al règim jurídic aplicable als contractes. Així, els contractes administratius es regeixen, quant a la seva
preparació, adjudicació, efectes, modificació i extinció, per la LCSP i resta de normes de dret administratiu,
mentre que els contractes privats es regeixen, quant a la seva preparació i adjudicació , si no hi ha normes
específiques, per la LCSP i resta de normes de dret administratiu, i pel que fa als seus efectes, modificació
i extinció, pel dret privat.
4. LA PREPARACIÓ DE L’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ
4.1. EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ: INICI, CONTINGUT I APROVACIÓ (ARTS

116-118 LCSP)
La subscripció de contractes per part de les administracions públiques requereix la tramitació prèvia
de l’expedient corresponent, que ha d’iniciar l’òrgan de contractació motivant la necessitat del contracte
en els termes que preveu l’article 28 de la Llei i que s’ha de publicar en el perfil de contractant (informe
de necessitat).
A l’expedient s’han d’incorporar el plec de clàusules administratives particulars i el de prescripcions

tècniques que hagin de regir el contracte.
Els plecs de clàusules administratives particulars són documents administratius rectors de cada
contracte en particular que l’òrgan de contractació vulgui licitar. Els contractes s’han d’ajustar al contingut
dels plecs, les clàusules dels quals se’n consideren una part integrant. Per tant, regeix una contractació
concreta, amb eficàcia jurídica per a l’Administració, els licitadors i qui acabi sent el contractista.
Els plecs de prescripcions tècniques particulars contindran les característiques tècniques que hagin
de reunir els béns o prestacions del contracte i tenen la mateixa eficàcia jurídica que els anteriors, de
manera que vincula tant a l’Administració com als licitadors com al futur contractista. Aquests plecs.

T. GESTORS ATC
Oposicions
Així mateix, s’ha d’incorporar el certificat d’existència de crèdit, i la fiscalització prèvia de la

intervenció, si escau.
Així mateix, és necessari informe jurídic sobre el plec de clàusules administratives particulars.
En l’expedient s’ha de justificar adequadament:
a) L’elecció del procediment de licitació.

b) La classificació que s’exigeixi als participants.
c) Els criteris de solvència tècnica o professional, i econòmica i financera, i els criteris que
s’han de tenir en consideració per adjudicar el contracte, així com les condicions especials
de la seva execució.
d) El valor estimat del contracte amb una indicació de tots els conceptes que l’integren, inclosos
sempre els costos laborals si n’hi ha.
e) La necessitat de l’Administració que es vol satisfer mitjançant la contractació de les
prestacions corresponents; i la seva relació amb l’objecte del contracte, que ha de ser directa,
clara i proporcional.
f) La decisió de no dividir en lots l’objecte del contracte, si escau.
Així mateix, l’expedient inclourà els documents propis de cada tipus de contracte, com per exemple:
• Concessions de serveis. L’estudi de viabilitat del servei i, en el cas que la concessió

comprengui l’execució d’obres, el projecte d’obres aprovat i el replanteig del mateix.
• Concessions d’obres. L’estudi de viabilitat, el projecte d’obres aprovat i el replanteig del
mateix.
• Contractes d’obres. El projecte d’obres i el seu replanteig.
• Contractes de serveis. L’informe d’insuficiència de mitjans.
Un cop completat l’expedient de contractació, l’òrgan de contractació ha de dictar una resolució

motivada en què l’aprovi i disposi l’obertura del procediment d’adjudicació. Aquesta resolució també
implica l’aprovació de la despesa. Aquesta resolució ha de ser objecte de publicació en el perfil de
contractant.
Els expedients de contractació es poden ultimar fins i tot amb l’adjudicació i formalització del
contracte corresponent, encara que la seva execució, tant si s’efectua en una anualitat com en diverses,
s’hagi d’iniciar en l’exercici següent. A aquests efectes es poden comprometre crèdits amb les limitacions
que determinin les normes pressupostàries de les diferents administracions públiques subjectes a la LCSP.
En relació amb això, l’article 47 de la Llei 16/2008, de 23, de mesures fiscals i financeres, en l’àmbit de
la Generalitat de Catalunya, disposa:
«1. En els expedients de contractació que, d’acord amb el que estableix la legislació de
contractes del sector públic, s’hagin d’executar en l’exercici següent a aquell en què s’ha
adjudicat o formalitzat el contracte corresponent, l’existència de crèdit suficient i adequat per
a atendre el compromís de despesa de l’exercici pressupostari futur s’ha d’acreditar mitjançant
el registre comptable en el sistema de comptabilitat corporatiu de la Generalitat de la reserva
de crèdit de la despesa anticipada. En el cas d’entitats del sector públic de la Generalitat,
l’acreditació s’ha de fer mitjançant un certificat emès per l’òrgan competent, en el qual ha
19 ‒ 10 www.cef.es
Annex 1
Oposicions
de constar que la despesa està prevista en el projecte de pressupost corresponent, o, si escau,

acreditar que l’objecte contractual és de caràcter recurrent.
2. En els casos de tramitació anticipada a què fa referència l’apartat 1, el plec de clàusules
administratives particulars del contracte ha de fer constar que l’adjudicació se sotmet a la
condició suspensiva d’existència de crèdit suficient i adequat per a atendre les obligacions
derivades del contracte en l’exercici corresponent.
3. Si l’execució del contracte, tot i iniciar-se en l’exercici següent, abasta més d’un exercici
pressupostari, la despesa l’ha d’autoritzar el Govern d’acord amb el que disposa l’article 36 del
text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya».
En els contractes menors (els contractes d’un valor estimat inferior a 40.000 euros, quan es tracti
de contractes d’obres, o a 15.000 euros, quan es tracti de contractes de subministrament o de serveis)
l’expedient de contractació és molt més simplificat i s’ha d’ajustar a allò que disposa l’art. 118, en la
nova redacció donada pel Reial Decret-llei 3/2020, de 4 de febrer. En els contractes menors la tramitació
de l’expedient exigeix l’informe de l’òrgan de contractació que motivi la necessitat del contracte i que
no s’està alterant l’objecte del contracte per evitar l’aplicació de les regles generals de contractació.
Així mateix, es requereix l’aprovació de la despesa i la incorporació a aquest de la factura corresponent.
En el contracte menor d’obres s’ha d’afegir, a més, el pressupost de les obres, sense perjudici que
hi hagi d’haver el projecte corresponent quan ho requereixin normes específiques.
No obstant l’anterior, l’informe justificatiu de l’òrgan de contractació no és exigible en aquells

contractes en els quals el pagament es verifiqui a través del sistema de bestretes de caixa fixa o altre similar
per realitzar pagaments menors, sempre i quan el valor estimat del contracte no excedeixi de 5.000 euros.
En l’àmbit de la Generalitat, com a mesura per a promoure la lliure concurrència en la contractació

pública, l’art. 159.1 de la Llei 5/2017, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic
exigeix com a mesura complementària el següent:
«La formalització de més de dos contractes menors consecutius amb idèntic objecte i
adjudicatari en un període de temps inferior a un any o la formalització de contractes menors
amb idèntic objecte i destinatari durant tres anys consecutius requereix l’emissió d’un informe
justificatiu per part de l’òrgan de contractació, en el cas de serveis i subministraments superiors
a 5.000 €, IVA exclòs, i en el cas de contractes d’obra d’un import superior a 12.000 €, IVA
exclòs. Aquest informe s’ha de publicar a la Plataforma de Serveis de la Contractació Pública
i al Portal de la Transparència de la Generalitat».
4.2. TIPUS DE TRAMITACIÓ DE L’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ (ARTS 119-

120 LCSP)
La LCSP regula tres tipus de tramitació de l’expedient de contractació: ordinària, urgent i

d’emergència.
La tramitació ordinària dels expedients de contractació no presenta cap peculiaritat. S’apliquen els
tràmits i terminis ordinaris previstos al text legal.
La tramitació urgent de l’expedient, per contra, presenta especialitats. Poden ser objecte de tramitació
urgent els expedients corresponents als contractes la subscripció dels quals respongui a una necessitat

T. GESTORS ATC
Oposicions
inajornable o l’adjudicació dels quals s’hagi d’accelerar per raons d’interès públic. A aquests efectes
l’expedient ha de contenir la declaració d’urgència feta per l’òrgan de contractació, degudament motivada.
Els expedients qualificats d’urgents s’han de tramitar seguint el mateix procediment que els ordinaris,
amb les especialitats següents:
a) Els expedients gaudeixen de preferència perquè els despatxin els diferents òrgans que
intervinguin en la tramitació, que disposen d’un termini de cinc dies per emetre els informes
respectius o emplenar els tràmits corresponents.
b) Un cop acordada l’obertura del procediment d’adjudicació, els terminis que estableix la
LCSP per licitar, adjudicar i formalitzar el contracte es redueixen a la meitat, llevat dels
indicats a l’art. 119.
c) El termini d’inici de l’execució del contracte no pot excedir un mes, comptat des de la
formalització.
En tercer lloc, la LCSP preveu la tramitació d’emergència. Quan l’Administració hagi d’actuar de
manera immediata a causa d’esdeveniments catastròfics, de situacions que suposin un perill greu o de
necessitats que afectin la defensa nacional, cal atenir-se al règim excepcional següent:
a) L’òrgan de contractació, sense obligació de tramitar expedient de contractació, pot ordenar

l’execució del que sigui necessari per posar remei a l’esdeveniment produït o satisfer la
necessitat sobrevinguda, o contractar lliurement el seu objecte, en tot o en part, sense
subjectar-se als requisits formals que estableix la LCSP, fins i tot el de l’existència de crèdit
suficient. En cas que no hi hagi crèdit adequat i suficient, una vegada adoptat l’acord, s’ha
de procedir a la seva dotació.
b) El termini d’inici de l’execució de les prestacions no pot ser superior a un mes, comptat des
de l’adopció de l’acord que preveu la lletra a). Si s’excedeix aquest termini, la contractació
de les prestacions esmentades requereix la tramitació d’un procediment ordinari.
c) Un cop executades les actuacions objecte d’aquest règim excepcional, s’ha d’observar el
que disposa la LCSP sobre compliment dels contractes, recepció i liquidació de la prestació.
La resta de prestacions que siguin necessàries per completar l’actuació iniciada per l’Administració
i que no tinguin caràcter d’emergència s’han de contractar d’acord amb la tramitació ordinària que regula
la LCSP.
5. EL PROCEDIMENT DE LICITACIÓ I LES FORMES D’ADJUDICACIÓ
5.1. NORMES GENERALS DEL PROCEDIMENT DE LICITACIÓ (ARTS 131 A 155)
Anunci de licitació. L’anunci de licitació per a l’adjudicació de contractes, a excepció dels

procediments negociats sense publicitat, s’ha de publicar en el perfil de contractant. En els contractes
subscrits per l’Administració General de l’Estat, o per les entitats vinculades a aquesta, l’anunci de
licitació s’ha de publicar, a més, en el «Butlletí Oficial de l’Estat».
Quan els contractes estiguin subjectes a una regulació harmonitzada, la licitació s’ha de publicar, a
més, en el «Diari Oficial de la Unió Europea».
Annex 1
Oposicions
Proposicions dels interessats. Les proposicions dels interessats són secretes, s’han d’ajustar als plecs
i la documentació que regeixen la licitació, i la seva presentació suposa l’acceptació incondicionada per
l’empresari del contingut de la totalitat de les seves clàusules o condicions, sense cap excepció o reserva,
així com l’autorització a la mesa i a l’òrgan de contractació per consultar les dades que recullen el Registre
oficial de licitadors i empreses classificades del sector públic.
Criteris d’adjudicació del contracte. Com a regla general, l’adjudicació dels contractes s’ha d’efectuar
utilitzant una pluralitat de criteris d’adjudicació sobre la base de la millor relació qualitat-preu, la qual
s’ha d’avaluar d’acord amb criteris econòmics i qualitatius. Com excepció a la regla general, quan només
s’utilitzi un criteri d’adjudicació, serà un criteri econòmic.
D’altra banda, la LCSP diu que el plec de clàusules administratives particulars ha de donar
preponderància als criteris que es puguin valorar mitjançant xifres o percentatges obtinguts a través de
la mera aplicació de fórmules (criteris automàtics o objectius) per sobre dels criteris la quantificació dels
quals depengui d’un judici de valor (criteris de judici de valor o subjectius).
Adjudicació i formalització del contracte. La mesa de contractació ha de classificar, per ordre

decreixent, les proposicions presentades per elevar posteriorment la proposta corresponent a l’òrgan de
contractació. L’adjudicació del contracte correspon a l’òrgan de contractació prèvia acreditació per part
del licitador que hagi presentat la millor oferta del compliment dels requisits per contractar.
Seguidament, com a regla general, el contracte s’haurà de formalitzar en document administratiu.

El perfeccionament del contracte es produeix amb la formalització.
5.2. PROCEDIMENTS D’ADJUDICACIÓ (ARTS 156 A 187)
Els procediments ordinaris d’adjudicació són el procediment obert i el restringit. Però juntament amb
aquests, la LCSP regula altres procediments especials: procediment negociat sense publicitat, procediment
de licitació amb negociació, diàleg competitiu, procediment d’associació per a la innovació i concursos
de projectes.
1. Procediment obert (arts 156 a 159).

En el procediment obert tot empresari interessat pot presentar una proposició, i queda
exclosa tota negociació dels termes del contracte amb els licitadors.
La LCSP també regula un procediment obert simplificat en els contractes d’obres,
subministrament i serveis quan es compleixin les següents condicions:
• Que el seu valor estimat sigui igual o inferior a 2.000.000 d’euros en el cas de contractes
d’obres, i en el cas de contractes de subministrament i de serveis, que el seu valor estimat sigui
inferior a 140.000 euros.
• Que la ponderació dels criteris d’adjudicació avaluables mitjançant un judici de valor, en
cas d’haver-ne, no superi el 25 % del total, excepte en el cas que el contracte tingui per objecte
prestacions de caràcter inteŀlectual, com els serveis d’enginyeria i arquitectura, en què la seva
ponderació no pot superar el 45 % del total.
La simplificació afecta als terminis, al registre per la presentació de les ofertes o a l’operativa
de la mesa, entre d’altres.

T. GESTORS ATC
Oposicions
A més, l’art. 159.6 diu que en contractes d’obres d’un valor estimat inferior a 80.000 euros,
i en contractes de subministraments i de serveis d’un valor estimat inferior a 60.000 euros,
excepte els que tinguin per objecte prestacions de caràcter inteŀlectual, i sempre que la totalitat
dels criteris d’adjudicació siguin automàtics, el procediment obert simplificat pot seguir una
tramitació molt més abreujada, destacant la reducció dels terminis, la no necessitat de mesa de
contractació, la no exigència de solvència ni de garantia definitiva.
2. Procediment restringit (arts 160 a 165).
Aquest procediment és especialment adequat quan es tracta de serveis inteŀlectuals d’una
complexitat especial, com és el cas d’alguns serveis de consultoria, d’arquitectura o d’enginyeria.
Així mateix, és preceptiu en els contractes de concessió dels serveis de l’Annex IV.
Aquest procediment es caracteritza per estar dividit en dues fases: una de selecció
d’empresaris que han presentat una soŀlicitud de participació i una altra d’adjudicació del
contracte únicament entre els empresaris prèviament seleccionats.
En aquest procediment, a la vista de l’anunci de licitació, qualsevol empresari interessat
pot presentar soŀlicitud de participació, però només podran presentar oferta aquells que siguin
posteriorment convidats per l’òrgan de contractació, prèvia selecció en base a criteris objectius
de solvència.
3. Procediments amb negociació (arts 166 a 171).
En els procediments amb negociació l’adjudicació ha de recaure en el licitador
justificadament elegit per l’òrgan de contractació, després de negociar les condicions del
contracte amb un o diversos candidats.
El plec de clàusules administratives particulars ha de determinar, entre d’altres, els aspectes
econòmics i tècnics que, si escau, hagin de ser objecte de negociació amb les empreses; el
procediment que s’ha de seguir per negociar, que en tot moment ha de garantir la màxima
transparència de la negociació, la seva publicitat i la no-discriminació entre els licitadors que
hi participin; i els criteris d’adjudicació.
La LCSP regula un procediment de licitació amb negociació (amb publicació d’anunci
de licitació) i un procediment negociat sense publicitat. Tots dos només es poden utilitzar en
els supòsits taxats previstos a la LCSP.
En el procediment negociat sense publicitat no cal anunci de licitació i la mesa de
contractació és potestativa. Es convidarà almenys a tres empreses per tal de negociar.
4. El diàleg competitiu (arts 172 a 176).
El diàleg competitiu és un procediment que permet al poder adjudicador mantenir un
diàleg amb els operadors econòmics a fi de determinar i definir els mitjans tècnics, jurídics o
financers més idonis per satisfer les seves necessitats. És particularment útil en aquells casos
en què el poder adjudicador no està en condicions de definir aquells mitjans, la qual cosa pot
passar, per exemple, en projectes complexos o innovadors.
5. Procediment d’associació per a la innovació (arts 177 a 182).
L’associació per a la innovació és un procediment que té com a finalitat el desenvolupament
de productes, serveis o obres innovadors i la compra ulterior dels subministraments, serveis
o obres resultants. Per tant, es pot utilitzar quan les solucions disponibles en el mercat no
poden satisfer les necessitats de l’òrgan de contractació. A l’efecte de desenvolupar aquells
productes, serveis o obres innovadors, es constitueix, prèvia negociació, una associació amb
un o uns quants socis.
Annex 1
Oposicions
6. Concursos de projectes (arts 183 a 187).

Són concursos de projectes els procediments encaminats a l’obtenció de plans o projectes,
principalment en els camps de l’arquitectura, l’urbanisme, l’enginyeria i el processament de
dades. Aquests plans o projectes es seleccionen per un jurat prèvia convocatòria de licitació.
6. ELS DRETS I LES OBLIGACIONS DEL CONTRACTISTA I DE L’ADMINISTRACIÓ
Durant l’execució dels contractes, l’òrgan de contractació i el contractista tenen drets i obligacions,
tots ells regulats a la LCSP, a vegades amb caràcter general per a tots els contractes, i d’altres, en la part
específica relativa a cada tipus de contracte.
Pel que fa a les prerrogatives de l’Administració pública en els contractes administratius, l’òrgan de
contractació té la prerrogativa d’interpretar els contractes administratius, resoldre els dubtes que ofereixi
el seu compliment, modificar-los per raons d’interès públic, declarar la responsabilitat imputable al
contractista arran de l’execució del contracte, suspendre’n l’execució, acordar-ne la resolució i determinar
els efectes d’aquesta. Igualment, l’òrgan de contractació té les facultats d’inspecció de les activitats
desenvolupades pels contractistes durant l’execució del contracte.
En els procediments que s’instrueixin per adoptar acords relatius a les prerrogatives esmentades s’ha
de donar audiència al contractista.
No obstant això, és preceptiu el dictamen del Consell d’Estat o òrgan consultiu equivalent de la
comunitat autònoma respectiva (Comissió Jurídica Assessora) en els casos i respecte dels contractes que
s’indiquen a continuació:
• La interpretació, nuŀlitat i resolució dels contractes, quan el contractista formuli oposició.

• Les modificacions dels contractes quan no estiguin previstes en el plec de clàusules
administratives particulars i la seva quantia, aïlladament o conjuntament, sigui superior a
un 20 per cent del preu inicial del contracte, IVA exclòs, i el seu preu sigui igual o superior
a 6.000.000 d’euros.
• Les reclamacions dirigides a l’Administració amb fonament en la responsabilitat contractual
en què aquesta pugui haver incorregut, en els casos en què les indemnitzacions reclamades
siguin d’una quantia igual o superior a 50.000 euros. Aquesta quantia es pot rebaixar per la
normativa de la comunitat autònoma corresponent.
Pel que fa als drets del contractista, aquest té dret, amb caràcter general, a:
• L’abonament del preu convingut per la prestació realitzada en els termes que estableixen la
LCSP i el contracte.
• Instar la resolució contractual en els casos previstos ala LCSP.
• Cedir el contracte, prèvia autorització de l’òrgan de contractació i sempre que es permeti al
plec de clàusules administratives particulars.
• Subcontractar l’execució de l’objecte contractual en els termes que prevegi el plec de
clàusules administratives particulars.
• Procedir a la suspensió del contracte si l’Administració es demora en el pagament per temps
superior a 4 mesos.

T. GESTORS ATC
Oposicions
Pel que fa a les obligacions de l’Administració, destaquen:
• Abonar el preu de les prestacions en els terminis de la LCSP.

• Indemnitzar a tercers per danys i perjudicis ocasionats durant l’execució del contracte,
quan siguin conseqüència immediata i directa d’una ordre de l’Administració. També
l’Administració és responsable dels danys que es causin a tercers com a conseqüència dels
vicis del projecte en el contracte d’obres, sense perjudici de la possibilitat de repetir contra
el redactor del projecte.
• Deure de confidencialitat la informació facilitada pels empresaris en els termes de l’art. 133
LCSP.
Pel que fa a les obligacions del contractista, destaquen:
• Executar les prestacions objecte del contracte en els termes i els terminis previstos al
contracte.
• Obligacions aplicables en matèria mediambiental, social o laboral que estableixen el dret
de la Unió Europea, el dret nacional, els convenis coŀlectius o les disposicions de dret
internacional mediambiental, social i laboral.
• Indemnitzar tots els danys i perjudicis que es causin a tercers com a conseqüència de les
operacions que requereixi l’execució del contracte, excepte quan siguin conseqüència
immediata i directa d’una ordre de l’Administració.
• Complir amb la normativa general sobre prevenció de riscos laborals.
• Respectar el caràcter confidencial de la informació a què tingui accés en ocasió de l’execució
del contracte a la qual se li hagi donat el caràcter referit en els plecs o en el contracte, o que per
la seva pròpia naturalesa s’hagi de tractar com a tal. Aquest deure es manté durant un termini
de cinc anys des del coneixement d’aquesta informació, llevat que els plecs o el contracte
estableixin un termini superior que, en tot cas, ha de ser definit i limitat en el temps.
• Respondre dels defectes de l’objecte del contracte durant el termini de garantia.
Pel que fa als drets i obligacions específics de cada contracte regulat a la LCSP, trobem articles
específics especialment en les concessions d’obres i en les concessions de serveis.
7. L
A CONTRACTACIÓ ELECTRÒNICA I LA GESTIÓ DE LA PUBLICITAT
CONTRACTUAL
7.1. LA CONTRACTACIÓ ELECTRÒNICA
Pel que fa als drets i obligacions específics de cada contracte regulat a la LCSP, trobem articles
específics especialment en les concessions d’obres i en les concessions de serveis.
El Preàmbul de la LCSP diu:
«(...) s’ha d’aŀludir necessàriament a l’aposta decidida del nou text legal a favor de la
contractació electrònica, ja que l’estableix com a obligatòria en els termes que s’hi assenyalen,
des de la seva entrada en vigor, i s’anticipa, per tant, als terminis previstos en l’àmbit comunitari».
Annex 1
Oposicions
La LCSP, per tant, aposta per la utilització de mitjans electrònics en la contractació pública, atès
que proporciona més seguretat jurídica. En concret, amb la utilització de mitjans electrònics s’augmenta
i millora la transparència, es facilita l’accessibilitat a les licitacions augmentant així la concurrència, es
redueixen els terminis de tramitació i s’aconsegueix una major eficiència.
La LCSP estableix l’ús obligatori de mitjans electrònics en els procediments de contractació pública,
amb excepcions en supòsits taxats. El nucli de la seva regulació es concentra en les disposicions addicionals
15.ª Normes relatives als mitjans de comunicació utilitzables en els procediments que regula aquesta
Llei, 16.ª Ús de mitjans electrònics, informàtics i telemàtics en els procediments que regula la Llei i 17.ª
Requisits específics relatius a les eines i els dispositius de recepció electrònica de documents.
Com hem dit la LCSP diu que la contractació pública electrònica és obligatòria. Però, ¿què és
obligatori gestionar de forma electrònica d’acord amb aquesta Llei?
1. L’anunci de licitació serà electrònic i els terminis per a presentar ofertes es computen des
de la publicació en el perfil del contractant (com a regla general).
2. Els plecs de clàusules, projectes d’obres, plecs de prescripcions tècniques i altres documents
contractuals han d’estar, per regla general, en format electrònic (art. 138.1 LCSP).
3. Les ofertes, amb excepcions, s’han de presentar en format electrònic. En conseqüència, la
Mesa haurà de disposar de mitjans i «saber» desencriptar ofertes electròniques. En concret,
la Disposició Addicional 15ª diu que la presentació d’ofertes i soŀlicituds de participació
s’ha de fer utilitzant mitjans electrònics. No obstant això, els òrgans de contractació no estan
obligats a exigir l’ús de mitjans electrònics en el procediment de presentació d’ofertes en
els casos següents:
• Quan, a causa del caràcter especialitzat de la contractació, l’ús de mitjans electrònics

requeriria eines, dispositius o formats d’arxiu específics que no estan generalment
disponibles o que no accepten els programes generalment disponibles.
• Quan les aplicacions que suporten formats d’arxiu adequats per descriure les ofertes
utilitzen formats d’arxiu que no poden ser processats per altres programes oberts o
generalment disponibles, o estan subjectes a un règim de llicències d’ús privatiu i
l’òrgan de contractació no les pugui oferir per descarregar-les o per utilitzar-les a
distància.
• Quan la utilització de mitjans electrònics requereixi equips ofimàtics especialitzats
dels quals no disposen generalment els òrgans de contractació.
• Quan els plecs de la contractació requereixin presentar models físics o a escala que
no es poden transmetre utilitzant mitjans electrònics.
Respecte als intercanvis d’informació per als quals no s’utilitzin mitjans electrònics d’acord
amb aquest apartat, la informació s’ha d’enviar per correu o per qualsevol altre mitjà apropiat,
o mitjançant una combinació de correu o de qualsevol altre mitjà apropiat i de mitjans
electrònics. En aquest cas, els òrgans de contractació han d’indicar en un informe específic
les raons per les quals s’ha considerat necessari utilitzar mitjans diferents dels electrònics.
A més de les excepcions anteriors, els òrgans de contractació tampoc estan obligats a exigir
mitjans electrònics en el procés de presentació d’ofertes quan l’ús de mitjans no electrònics
sigui necessari bé per una violació de la seguretat dels mitjans electrònics esmentats, bé per
protegir informació especialment delicada que requereixi un nivell tan alt de protecció que no
es pugui garantir adequadament utilitzant dispositius i eines electrònics dels quals disposen

en general els operadors econòmics, o dels quals es pugui disposar a través d’altres mitjans
d’accés alternatius en el sentit que expressa l’apartat 7 d’aquesta disposició addicional. En
aquest cas, els òrgans de contractació han d’indicar en un informe específic les raons per
les quals s’ha considerat necessari utilitzar mitjans diferents dels electrònics.
A Catalunya, l’Ordre VEH/172/2017, de 25 de juliol, d’aprovació de les aplicacions de la
Plataforma de serveis de contractació pública i del Sobre digital, d’una banda aprova la
Plataforma de serveis de contractació pública de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu
d’oferir un punt de referència únic i complet de les licitacions i dels seus resultats a les
persones licitadores i contractistes de l’Administració de la Generalitat, els ens que integren
l’Administració local a Catalunya, les universitats públiques de Catalunya i els ens del sector
públic que en depenen o s’hi vinculen i als gestors públics de la contractació, i de l’altra
aprova l’aplicació de Sobre digital integrat a la PSCP, amb l’objectiu de dotar l’Administració
de la Generalitat, els ens que integren l’Administració local a Catalunya, les universitats
públiques de Catalunya i els ens del sector públic que en depenen o s’hi vinculen, així com a
les empreses, d’eines per realitzar el procés de licitació per mitjans electrònics amb garanties
jurídiques i tècniques.
Mitjançant el servei de Sobre digital es creen els mecanismes d’enviament i custòdia de les
proposicions dels procediments de licitació de contractes públics de forma segura fins que
es donin les condicions d’obertura que permetin l’accés al seu contingut.
El servei de Sobre digital és accessible per a les empreses licitadores des de l’adreça electrònica
de la PSCP. Des d’aquesta adreça, l’empresa licitadora pot accedir a l’eina de presentació
de proposicions que li permet preparar i presentar les proposicions mitjançant Sobre digital.
En el moment de fer l’enviament de la proposició, l’empresa licitadora s’identifica i signa
l’oferta amb un certificat digital de signatura electrònica avançada basada en un certificat
qualificat o reconegut de signatura electrònica emès o admès pel Consorci AOC. En l’obertura
dels sobres es validen totes les signatures mitjançant la Plataforma de serveis d’identificació
i signatura (PSIS) del Consorci AOC.
La presentació de proposicions per mitjà del Sobre digital es basa en una aplicació web
mitjançant la qual es realitza el xifratge de les proposicions abans de ser enviades i són les
empreses licitadores les que custodien les claus amb les quals s’inicia el procés de desxifrat
de les proposicions presentades.
4. Les comunicacions durant la licitació es duran a terme en format electrònic. La disposició
addicional 15.ª diu que la tramitació dels procediments d’adjudicació de contractes que regula
aquesta Llei comporta la pràctica de les notificacions i comunicacions derivades d’aquells
per mitjans exclusivament electrònics. No obstant això, es pot utilitzar la comunicació oral
per a comunicacions diferents de les relatives als elements essencials d’un procediment
de contractació, sempre que el contingut de la comunicació oral estigui prou documentat.
Sobre això, els elements essencials d’un procediment de contractació inclouen: els plecs de
la contractació, les soŀlicituds de participació i les ofertes.
5. Les notificacions a què es refereix la LCSP es poden efectuar mitjançant una adreça electrònica
habilitada o mitjançant compareixença electrònica (disp. addic. 15.ª) .
Si és mitjançant compareixença electrònica, els terminis a comptar des de la notificació
s’han de computar des de la data d’enviament d’aquella o de l’avís de notificació, sempre
que l’acte objecte de notificació s’hagi publicat el mateix dia en el perfil de contractant de
l’òrgan de contractació. No obstant això, el requisit de publicitat en el perfil de contractant no
és aplicable a les notificacions practicades amb motiu del procediment de recurs especial pels
òrgans competents per a la seva resolució computant els terminis des de la data d’enviament
d’aquella o de l’avís de notificació.
Annex 1
Oposicions
En cas d’adreça electrònica habilitada, els terminis s’han de computar des de la recepció de la
notificació per part de l’interessat.
A més d’aquestes disposicions addicionals, trobem altres articles de la LCSP relacionats amb a la
contractació electrònica, com l’art. 143.1 «subhasta electrònica», l’art. 223 «sistemes dinàmics d’adquisició»,
o l’art. 216.5, que disposa que, si bé la factura ha de ser electrònica, tant la del contractista com la del
subcontractista, en el cas del subcontractista, la factura que presenti al contractista haurà de ser electrònica
quan superi els 5.000 euros.
7.1. GESTIÓ DE LA PUBLICITAT CONTRACTUAL
Perfil del contractant
El perfil de contractant de cada òrgan de contractació agrupa la informació i els documents relatius
a la seva activitat contractual. Amb la finalitat d’assegurar la transparència i l’accés públic a aquesta
informació, cada òrgan de contractació ha de difondre a través d’Internet el seu perfil de contractant.
Per tant, la finalitat del perfil de contractant és garantir la transparència i la publicitat de la contractació
pública de l’òrgan de contractació.
L’accés a la informació del perfil de contractant és lliure i no requereix identificació prèvia. No

obstant això, la identificació es pot requerir per accedir a serveis personalitzats associats al contingut del
perfil de contractant com ara subscripcions, enviament d’alertes, comunicacions electròniques i enviament
d’ofertes, entre d’altres.
Tota la informació que contenen els perfils de contractant s’ha de publicar en formats oberts i
reutilitzables, i ha de continuar accessible al públic durant un període de temps no inferior a 5 anys, sense
perjudici que es permeti l’accés a expedients anteriors davant de soŀlicituds d’informació.
La forma d’accés al perfil s’haurà d’especificar:
• En el web de l’ens del sector públic.

• En la Plataforma de Contractació del Sector Públic o de la Comunitat Autònoma.
• En els plecs de clàusules administratives particulars que regeixen la contractació.
• En els anuncis de licitació.
El contingut del perfil és dinàmic, atès que pot incloure qualssevol dades i documents referents a
l’activitat contractual dels òrgans de contractació. En qualsevol cas, s’ha de publicar, entre d’altra, la
informació de tipus general que es pot utilitzar per relacionar-se amb l’òrgan de contractació, com els
punts de contacte, números de telèfon, adreça postal i adreça electrònica, i sobretot, les informacions,
anuncis i documents generals, així com la informació particular relativa als contractes que subscrigui
l’òrgan de contractació.
Plataforma de Contractació del Sector Públic
L’article 347 LCSP regula la Plataforma de Contractació del Sector Públic, depenent del Ministeri
d’Hisenda. A través d’aquesta Plataforma es posa a disposició de tots els òrgans de contractació del sector
públic un territori electrònic que permet difondre a través d’Internet els seus perfils de contractant, així
com prestar altres serveis complementaris associats al tractament informàtic d’aquestes dades.

T. GESTORS ATC
Oposicions
Els perfils de contractant dels òrgans de contractació de totes les entitats del sector públic estatal
s’han d’allotjar de manera obligatòria en la Plataforma de Contractació del Sector Públic, i s’han de
gestionar i difondre exclusivament a través d’aquesta. Les pàgines web institucionals d’aquests òrgans han
d’incloure un enllaç al seu perfil de contractant situat en la Plataforma de Contractació del Sector Públic.
Les comunitats autònomes tenen dues opcions:
• O establir serveis d’informació similars a la Plataforma de Contractació del Sector Públic

en els quals han d’allotjar els seus perfils de contractant de manera obligatòria.
• O subscriure un conveni amb el Ministeri d’Hisenda per allotjar els seus perfils de contractant
en l’esmentada Plataforma.
En tot cas, i independentment de l’opció escollida per les comunitats autònomes, aquestes han
de publicar, ja sigui directament o bé per interconnexió amb dispositius electrònics d’agregació de
la informació, en cas que disposin dels seus propis serveis d’informació, la convocatòria de totes les
licitacions i els seus resultats en la Plataforma de Contractació del Sector Públic. En cas d’una eventual
discrepància entre la informació recollida en el servei d’informació de la comunitat autònoma i la de la
Plataforma de Contractació del Sector Públic, preval la primera.
La Generalitat de Catalunya disposa de Plataforma pròpia, regulada a l’Ordre VEH/172/2017, de 25

de juliol, d’aprovació de les aplicacions de la Plataforma de serveis de contractació pública i del Sobre
digital.
Pel que fa als òrgans de contractació de les administracions locals, poden optar, de manera excloent i
exclusiva, per allotjar la publicació dels seus perfils de contractant en el servei d’informació que a aquest
efecte estableixi la comunitat autònoma del seu àmbit territorial, o bé per allotjar-los en la Plataforma
de Contractació del Sector Públic.

T. Gestors Atc. Annex 1 Tema 19: WWW - Cef.es Info@cef - Es 902 88 89 90

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

T. Gestors Atc. Annex 1 Tema 19: WWW - Cef.es Info@cef - Es 902 88 89 90

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

P.º Gral.

Martínez Campos, 5 28010 MADRID Tel. 914 444 920

www.cef.es info@cef.es 902 88 89 90

T. GESTORS ATC. ANNEX 1 TEMA 19

1.1. Concepte de contracte

2. Òrgans competents en matèria de contractació

4. La preparació de l’expedient de contractació

5. El procediment de licitació i les formes d’adjudicació

6. Els drets i les obligacions del contractista i de l’Administració

www.cef.es GENER 2022 Sumari

www.cef.es info@cef.es 902 88 89 90

La contractació pública. Òrgans competents en matèria de contractació.

1.1. CONCEPTE DE CONTRACTE

Partint d’aquest concepte general de contracte, l’art. 2 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de

• Directiva 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública.

www.cef.es GENER 2022 19 ‒ 1

L’article 149.1.18 de la Constitució atorga a l’Estat la competència exclusiva per establir la

1.3. PRINCIPIS RECTORS DE LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA

• Llibertat d’accés a les licitacions o lliure concurrència.

La LCSP fa un especial èmfasi en el principi d’integritat, que persegueix la coherència de l’actuació

2. ÒRGANS COMPETENTS EN MATÈRIA DE CONTRACTACIÓ

La LCSP distingeix entre òrgans de contractació, òrgans d’assistència i òrgans consultius.

2.1. ÒRGANS DE CONTRACTACIÓ

En l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, l’art. 45 de la Llei 16/2008, de 23 de desembre, de

«1. Els consellers són els òrgans de contractació ordinaris de l’Administració de la

a) Si el pressupost del contracte és igual o superior a 12.000.000 d’euros, IVA exclòs,

www.cef.es GENER 2022 19 ‒ 3

d) Si el pagament dels contractes es concerta mitjançant el sistema d’arrendament financer

2.2. ÒRGANS D’ASSISTÈNCIA

L’òrgan d’assistència de l´òrgan de contractació és la mesa de contractació. Es tracta d’un òrgan

• Un President (amb veu i vot).

2.3. ÒRGANS CONSULTIUS

La LCSP regula diversos òrgans consultius en matèria de contractació pública.

2.3.1. Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat

La Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat és l’òrgan específic de regulació i consulta

2.3.2. Comitè de cooperació en matèria de contractació pública

En el si de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat, el Comitè de cooperació en

2.3.3. Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació

www.cef.es GENER 2022 19 ‒ 5

2.3.4. L’Oficina Nacional d’Avaluació

Integrada en l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació, té com a finalitat

3.1. EN FUNCIÓ DE L’OBJECTE

3.1.1. Obres (art. 13)

3.2.2. Contracte de concessió d’obra pública (art. 14)

El dret d’explotació de les obres ha d’implicar necessàriament la transferència al concessionari

El TJUE, en ST de 10 de març de 2011, Assumpte C-274/09, ja va dir que la transferència del

3.2.3. Contracte de concessió de serveis (art. 15)

3.2.4. Contracte de subministrament (art. 16)

www.cef.es GENER 2022 19 ‒ 7

3.2.5. Contracte de serveis (art. 17)

3.2. EN FUNCIÓ DE SI ESTAN SUBJECTES O NO A REGULACIÓ HARMONITZADA

• Que siguin contractes d’obres, de concessió d’obres, de concessió de serveis, de

a) En contractes d’obres, de concessió d’obres i de concessió de serveis: 5.382.000 euros

3.3. EN FUNCIÓ DEL RÈGIM JURÍDIC APLICABLE

Els contractes de les Administracions Públiques poden ser administratius o privats.

• Contractes administratius. Són contractes administratius, si se celebren per una Administració

a) Els contractes d’obra, concessió d’obra, concessió de serveis, subministrament i serveis

4. LA PREPARACIÓ DE L’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ

4.1. EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ: INICI, CONTINGUT I APROVACIÓ (ARTS

A l’expedient s’han d’incorporar el plec de clàusules administratives particulars i el de prescripcions

www.cef.es GENER 2022 19 ‒ 9

Així mateix, s’ha d’incorporar el certificat d’existència de crèdit, i la fiscalització prèvia de la

En l’expedient s’ha de justificar adequadament:

4.1. EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ: INICI, CONTINGUT I APROVACIÓ (ARTS

4.2. TIPUS DE TRAMITACIÓ DE L’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ (ARTS 119-

6. ELS DRETS I LES OBLIGACIONS DEL CONTRACTISTA I DE L’ADMINISTRACIÓ