Fitxes de reforg Fitea 1 El grup nominal Laccentuacié Fira 3 Els possessius Fitxa 4 accent en les paraules agudes Fitka 5 Els demostratius Fita 6 accent en les paraules planes Fitta 7 Els pronoms personals Fita 8 accent en les paraules esdruixoles. El verb Lapostrot Exposar causes El verb: nombre i persona Fita 10 Fit 11 Fitea 13 La contracci6 Fitea 14 El verb: temps verbals. Fitea 15 Vis de biv Fita 16 La primera conjugacié Fitxes d’ampliacié Fiba 1 34 Fitxa 6 Fita 2 25 —Fitxa7 Fita 3 25 Fitxa 8 Fita 4 37 Fitxa 9 Fitaa 5 28 Fitxa 10 Reforg i ampliaci6 Llengua Fitya 17. Las sonoa Fitra 18 La segona conjugacié Fitya 19 Las sorda Fitra 20. La teroera conjugacié Fitra 21 Laxi la ix Fitra 22 Descriure un toc Fitra 23. El verb: formes simples i compostes lah. Vadverbi P ibafinal de paraula Els enllacos Tid afinal de paraula, Lloracié: subjecte i predicat Ciga final de paraula Fitxa 30, Fitta 31 Narrar un conte 39 40 41 Fita 13 42 Fitba 14 43 19 au 23 24 SBBLRK BR Sh&aE Voramar Santillana PrimariaReforg i ampliacié Llengua 4 és una obra collectiva concebuda, creada i realitzada al departament d'Edicions Educatives de Santillana Educacién, S. L/Edicions Voramar, S. L., sota la direcci6 'ENRIC JUAN REDAL, JOSE LUIS ALZU GON IMMAGULADA GREGOR! SOLDEVILA. Text: M. Josep Cebrian Ilustracié: NEGROGRAPHICS Correcelé: Guillem Soler Composicio, confeccio i muntatge: Femando Calonge i Virtudes Llobet Edicio: Empar Tortosa (© 2005 by Eaicions Voramar, SL Santlana Eauescién, 8. L (/ Valencia, da 46210 Plearya (Valencia) PRINTED IN SPAIN Imprés 2 Espanya per ‘op: 788503. Depasit leat Douet undercoat iets de tet ar ig eas pocket ‘aedual cquoeto Yorurr/Srtlan Cl vam tine @ cue! Steun, Gunia pointe se uae tet fos aon bee.le Education §. {© 2005 Edicion Vora, 8. LSe Fitxa Refor¢ Nom Data Els substantius sn les paraules que anomenen persones, animals ocoses. Quan el substantiu va acompanyat d’altres paraules, forma amb aquestes un grup nominal. - Relaciona i forma grups nominals. cases magica granera trist balls moderns pallasso boniques Pp IM Encercla les paraules que acompanyen els substantius que has escrit i copia tot el grup nominal. El grup nominal 3Fitea Reforg Nom Data La sil-laba que sona més forta en una paraula és la sil-laba tonica. Algunes paraules duen accent grafic sobre la sil-laba tonica. En valencia l'accent grafic pot ser agut (‘) o greu (). 1. Subratila la sil-laba tonica d’aquestes paraules. * casa © rosella * baled * harmonica © formiga © arbre * llengol ® tombola © bagul * aficio 2. Escriu el nom de cada dibuix. VSDee I Classifica les paraules anteriors segons tinguen e 0 0 oberta 0 e 00 tancada eoberta > ooberta > etancada > | o tancada > 3. Completa la regla amb les paraules greu o agut i escriu un exemple de cada cas. 4) m Laccentuacié {© 2005 EdiconsVoramay,S.LSantilana Edveacién,le Education §. {© 2005 Edicion Vora, 8. LSe Fitxa Refor¢ Nom Data Els possessius sOn les paraules que indiquen a qui pertany el substantiu que acompanyen 1. Qui ha escrit el text? Llig i marca. Fixa’t en els possessius. {Els meus cabells son negres i rulls | jels seus, blanes com la neu. La seua cara és redona i simpatica | mentre que la meua és allargada Sols coincidim en una cosa: els nostres ulls son grans. MH Subratlla els possessius del text anterior. Escriu-los on corresponga i completa el quadre. Masculi | mea, (———|——|nestre| = sou Singular | | Femeni ||| | seta} Masculi ———] teu Plural Femeni 2. Aquestes xiquetes parlen dels seus joguets. Inventa el que diuen. Has d’utilitzar almenys tres possessius. Els possessius & | |Fitxa Nom Data Reforg Les paraules que tenen tonica l'ultima sillaba s'anomenen paraules agudes. Les paraules agudes s'accentuen graficament en els casos segtients: © Quan acaben en vocal o en vocal seguida de -s. * Quan acaben en -en o -in. 1. Pinta les etiquetes que continguen una paraula aguda i classifica-les. germa poni matalas cavall aprén caragol malson retin canyis parra ceba camio llantia garrot ferro Agudes amb accent Agudes sense accent Acabada en vocal Acabada en vocal+s Acabada en -en, -in 2. Escriu els seus noms. Totes les paraules sén agudes amb accent. rf" 6 —m Laccent en les Se agudes {© 2005 EdiconsVoramay,S.LSantilana Edveacién,8 = Fitxa Reforc Nom Data Els demostratius son les paraules que expressen la distancia que hi ha entre la persona que parla i els éssers o objectes a que es refereix 1. Llig i subratila els demostratius de la bafarada segiient. Aquesta és la meua casa, Aqueixa és la del genyor Toni, 'amic del iaio i aquella, la de la senyora Agnés. \Veritat que la meua és la més bonica? / 3. Llig i endevina de quins demostratius es tracta. { Indica distancia mitjana iesta_-~ en mascull plural. - ~ Indica proximitat i és masculi singular. Indica llunyania i esta en fement . plural Hl Els demostratius 7Fitea 6 Refor¢ Nom Data Les paraules que tenen tonica la penilltima sfl-laba s'anomenen paraules planes. Les paraules planes s'accentuen graficament en els casos segtients: * Quan acaben en consonant, excepte en les terminacions -en, -in i -as, -es, -is, -os, -us. * Quan acaben en diftong. 1. Subratlla les paraules planes d’aquest text. Els meus amics Alvar i Néstor sn cosins i sempre celebren l’aniversari junts. Com que s6n una miqueta entremaliats, els agrada fer bromes als convidats. Qué dirfeu que han fet enguany? Dones han amagat un magnetdfon davall de la taula i han gravat tot el que passava mentre ens menjavem la coca de pésols i el pastis de platan. I després hem rigut molt escoltant-ho. Quins pillets! IM Respon. Porten accent les paraules que has escrit? © Per que? 8 — m Laccent en les paraules planes {© 2005 EdiconsVoramay,S.LSantilana Edveacién,Fitxa Refor¢ Nom Data Els pronoms personals sén les paraules que serveixen per a anomenar la persona que parla (primera persona), la persona que escolta (segona persona) o una altra persona (tercera persona) sense dir el seu nom. 1, Encercla els pronoms personals d’aquesta nota. Mireia, Elsa i jo ens n’anem ja cap a casa, Nosaltres ens hem emportat les claus que hi havia al segon calaix del teu escriptori. Agafa tu els diners per a pagar a Elsa el regal. Ella els ha de donar aquesta nit. Sara le Education §. 2. Completa les bafarades amb els pronoms personals adequats. {© 2005 Edicion Vora, 8. LSe MH Anaiitza les formes anteriors seguint I'exemple. * nosaltres > primera persona del plural. : » s » : » Els pronoms personals 3Fitxa Reforg Nom Data Les paraules que tenen tdnica l'antepenuitima sil-laba s'anomenen paraules esdrdixoles. Les paraules esdriixoles s'accentuen sempre, 1. Completa les paraules segiients amb la sil-laba tonica corresponent. pé ners lla ma fa nyis — “i= _— I Classifica les paraules anteriors Paraules agudes Paraules planes Paraules esdrtixoles 2. Copia les oracions substituint els dibuixos per paraules esdrtixoles. sh coat etn +H: ania, una, EES ota ponte co fa al “Vaig excoltan fa, noticia en to i 10 @ L’accent en les paraules esdrdixoles {© 2005 EdiconsVoramay,S.LSantilana Edveacién,le Education §. {© 2005 Edicion Vora, 8. LSe Fitxa Reforc Nom Data Les paraules que expressen accions s’anomenen verbs. Un mateix verb té moltes formes. La forma que déna nom al verb és l'infinitiu. El conjunt de totes les formes d’un mateix verb és la seua conjugacié En valencia hi ha tres conjugacions. 1. Encercla els verbs d’aquestes oracions i copia al costat l’infinitiu corresponent. © Lligen un conte molt interessant. > * Menjaré pa amb oli i sal. > © Corre cada mati durant una hora. > © Dema dormiré tot el dia. > © Robert estudiava ales vesprades. > © Batérem sis ous per a la truita. > | Classifica els infinitius anteriors segons com acaben. Infinitius en -ero ve tnisen ir 2. Escriu el nom de les accions representades en infinitiu. OR yy @ . >| : © > El verbFitea 10 Reforg Nom Data * Els articles el i la s'apostrofen (I") davant d’una paraula que comenga en vocaloh © Larticle la no s'apostrofa davant d’algunes paraules com /a universitat, /a investigaci6, la historia.. 1. Escriu el nom d’aquests dibuixos amb article i, després, classifica’ls. I [) GC CY 2. Busca cinc paraules en la sopa de Iletres i escriu-les amb l'article corresponent. SUL LER AR | OM - NGWAXODGN RPUNGLATOD ° CFVXQTQZ1 7 AGILLAEVA ITBERYOJG e INFERMERA . 12 m L’apostrof {© 2005 EdiconsVoramay,S.LSantilana Edveacién,{© 2008 Econ Vorama, SL Santana Edveseién SL. Fitra 11 Reforc Nom Data 1. Observa. MIA qui creus que ha d'avisar la dependenta per a demanar ajuda? Tria les respostes correctes 1) ever. (CJ Un conductor. ~] Lambulancia. {| La policia. J lagrua. La mare del lladre. @ Escriu per qué ha d’avisar aquests serveis. 1 Exposar causes 13Fitxa 12 Refor¢ Nom Data Les formes verbals poden estar en singular o en plural, i fer referencia a la persona que parla (primera), a la que escolta (segona) oa una altra (tercera). Per aixd diem que els verbs tenen nombre i persona. 1. Subratila i classifica les formes verbals de les bafarades. Vosaltres toqueu Jo lig una novella elvioll s Nosaltres mirem la televisid. Tu pintes un quadre. f Formes en singular > Formesen plural > 2. Completa cada oracié amb una de les dues opcions. + Je ————— ah i juguem/jugue fae SJ + Nosalines —————— a, fa, petamca. + Vosatines ———— fen felicitacions Ts, $$ att, Gay @ Ara escriu una oracié amb cada forma. SSE! 14m El verb: nombre i persona {© 2005 EdiconsVoramay,S.LSantilana Edveacién,le Education §. {© 2005 Edicion Vora, 8. LSe 13 Refor¢ Nom Data Quan les paraules a, de, per es troben amb els articles el, els, s'uneixen a aquests | formen una sola paraula: al, als, del, dels, pel, pels. 1. Encercla les contraccions que trobes en aquest text. (AD meu poble viu Marti, un vellet molt amic dels meus pares. Passa el dia passejant amunt i avall pels carrers del poble. I sempre va acompanyat del seu gosset Tobi. Als xiquets, sempre ens déna alguna llepolia i ens deixa jugar amb el seu gos. I és que el senyor Marti és molt simpatic. oa > ae . > + Vine ™ La contraccié 1514 Reforg Nom Data Les formes verbals expressen accions que han succeit en el passat, en el present o en el futur. Passat, present i futur s6n els tres temps verbals. 1. Busca en la sopa de Iletres dos verbs en present, dos en passat i dos en futur. AVSTCOTADM DLYWPBOAP SALTARANU GEAQLSODRA cGacuKIMA XCANTEZBU 2. Transforma les oracions segiients segons com s’indique. * Fa dos dies compra aci. Present> Hui Hui estrenem camiseta. Passat > Ahir Fa anys vivien a Pego Futur > Dact a uno amy Agranaras el terrat dema. @ Escriu dues oracions amb dues de les formes verbals anteriors. Present >_< _ oa mateicc. 16m El verb: temps verbals {© 2005 EdiconsVoramay,S.LSantilana Edveacién,3 i a © 2008 Eatcone 15 Refor¢ Nom Data * S‘escriu b davant de rilidarrere de m. © S'escriu v darrere de n. 1. Resol els mots encreuats i troba la paraula oculta. Totes les paraules tenen b. 1. Pega de roba que s’utilitza a I'hivern. 1p) 2. Aparell que serveix per a orientar-nos. 2 3. Treballa apagant incendis. 4. Varmari i la taula ho son 5, Es el color del cel. la panarta 2. Encercla les paraules que estiguen mal escrites i escriu-les davall correctament. Blanca és una amiga vrasilera a qui encanta parlar de les coses que fard quan sera gran, Un dia et dit que vol conduit amvulancies ial moment et conbeng que vol ser marinera i emvarear-se en un vaixell © bé tocar el tamvor en una banda. Per’ hui m’ha dit la bestiesa més gran: que vol fer-se vruixal 3. Escriu dues paraules per a cada cas. M Lis de biv 17Fitea 16 Reforg Nom Data Els verbs que tenen I'infinitiu acabat en -ar pertanyen a la primera conjugacié. La major part dels verbs de la primera conjugacié es conjuguen com parlar. 1, Pinta les etiquetes que continguen verbs de la primera conjugacié. 2. Classifica cada forma verbal on corresponga. 3. Endevina el verb representat en cada dibuix i escriu-lo en la forma que s’indica. No t'oblides de posar també el pronom personal. 3a persona del singular del present: la persona del plural del futur: 2a persona del singular del pretérit perfet: 3a persona del plural del pretérit imperfet: 18° m La primera conjugacio {© 2005 EdiconsVoramay,S.LSantilana Edveacién,{© 2008 Econ Vorama, SL Santana Edveseién SL. Fitxa 17 Reforc El so de la s sonora es pot escriure amb s o amb z © Srescriu s entre vocals. © Stescriu za principi de paraula i darrere de consonant. 1. Ordena les Iletres i forma paraules que tenen s sonora. 2. Copia substituint els dibuixos per paraules. DESENORE ~Noicoona eb dia 4 de Feel . + Compr una, (PY per AD Us. 3. Ompli els buits amb s 0 z segons corresponga. La, =ebna Sacanies ha comidat els seus ammico deb —oo, oy ximpanés Ho prepanat una fota amb metia Utuxid + fino t tet ha rveewat una —ona de fa cara perque hi puquen jugar toto. i La ssonora18 Reforg Nom Data Els verbs que tenen |'infinitiu acabat en -er o -re pertanyen a la segona conjugacié. La major part dels verbs de la segona conjugacié es conjuguen com témer. 1. Busca quatre formes verbals de la segona conjuga scriu en quin temps estan. PREMEXM . > EXSRIWT RLANMLG . » DCBPORR . > Rv fESAO ETEMYIL _————p UAMIJIZODA 2. Ratlla la forma verbal que no pertany al temps que s’indica. tem temem _ temi temeu PRESENT temia__temien temiem — temé PRETERIT IMPERFET temi temé temeré temérem PRETERIT PERFET temera temeran tem temeras FUTUR 3. Escriu al costat de cada infinitiu la forma adequada en el temps que s'indica. » Pauw i Enric (CORRER, pretarit imperfet) em fa cunsa. . Miquel, seme (TRAURE, present) ——— ab ge a parsejar. + Doma jo (SABER, futur) ————— el» reat. « Effes (ESPREMER, pretérit perfet) ———— fen tanonges per ab we. 20 La segona conjugacié {© 2005 EdiconsVoramay, SL Santilana Educcién,§.L{© 2005 Edicons Vora, S. LSantilana Edvccion SL. 19 Refor¢ Nom Data El so de la s sorda es pot escriure amb s, ss, co ¢. © Seescriu sal principi i al final de paraula i al costat de consonant. * Slescriu ss entre vocals. * Slescriu ¢ davant dee, i. © Slescriu ¢ davant de a, 0, ui a final de paraula. 1. Pinta de blau les etiquetes que tenen s sonora i de roig les que tenen s sorda. onze nas zona pissarra alzina dansa rabosa felig posar maga 2. Completa amb s, ss, co ¢ el ban que ha de Ilegir el pregoner. Menaie! Aten=ié | E= fa —aber que daxt a de= die= comenmand, fa. pumas de patla—or que =e =elebrana a fa pharma Redena, E= demana que no —inculen vebiickes ode cay clea —e ren fe =ena pov 3. Aquestes paraules estan mal escrites. Escriu-les correctament. ‘jo on — + bea >—— + satel — M La ssorda al \ 0 ‘, \Fitea 20 Reforg Nom Data Els verbs que tenen I'infinitiu acabat en ir pertanyen a la tercera conjugacié. Molts verbs de la tercera conjugacié es conjuguen com sentir. 1. Encercla i copia sols els verbs del sac que pertanyen a la tercera conjugacié. dormir. desitjar cantar obrir viure haver correr vestir entrar aplaudir 2. Analitza aquestes formes verbals com en I’exemple. . vveve ° » 3. De quina forma verbal es tracta? Escriu-la. ———— © Es la primera persona del plural © Linfinitiu és vestir. * Es la segona persona del singular. © Linfinitiu és dormir. © Es futur. La foume, verbal 6 ——— 22 Wt La tercera conjugacié * Es pretérit perfet. {© 2005 EdiconsVoramay,S.LSantilana Edveacién,21 Refor¢ Nom Data Per representar el so de la x de xarcia: * Srescriu xa principi de paraula * Slescriu ix entre vocals i a final de paraula. 1, Marc ha fet unes fotografies per a un concurs. Escriu el nom del que representen. le Education §. {© 2005 Edicion Vora, 8. LSe | Respon. En quines de les paraules anteriors la x sona com en xiquet? M Laxilaix 23Fitea 22 Reforg Nom Data 1. Observa el paisatge i respon les preguntes que es proposen. @ Com és el poble? @® com és el riu? @ Com sén les muntanyes? @ com és Ia vail? g a (© 2005 EdiconsVoramay, 8. Lie El pole és E> treba, en una voll vusdejada per umes muntanvyes A prop Pa Ra um via, 24° m Descriure un tloc{© 2005 Edicons Vora, S. LSantilana Edvccion SL. 23 Refor¢ Nom Data Les formes verbals poden ser simples 0 compostes. * Les formes verbals simples consten només d’una paraula i pertanyen a temps simples. * Les formes verbals compostes consten de dues paraules i pertanyen a temps compostos. 1. Copia les formes verbals compostes de les bafarades. M'ha semblat preciés ihe pensat- comprar-te'l Qué m'has portat? 2. Fixa’t en els dibuixos i escriu oracions amb la forma verbal indicada. Llegir 4 FUTUR PERFET El dema eer et of ———— Obrir PRETERIT INDEFINIT {hy lu —— -f,, —————— Menjar < PRETERIT PLUSQUAMPERFET a © Veale urn, * Quan ells anniben, jo ja, ——————— ely ————— El verb: formes simples i compostes 25Fitxa 24 Reforg Nom Data S'escriuen amb h: © Totes les formes del verb haver. * Moltes paraules com home, habitant, hora, hivern, ahir, hui. 1. Escriu el nom dels dibuixos on corresponga. eS _Paraules amb fy Paraules sense h_| 2. Inventa oracions amb formes verbals compostes d’aquests verbs. Posa atencié en I’lis de la fen el verb haver. sana > * comprar > ¢ plantar > * telefonar > 3. Ratlla l’opcié incorrecta. ¢ Hi havia uns Omens-homens tirant coets-cohets|. © He-E\venut tota la caixa d’ous-hous|. # Al meu hort-ort creix mottaerba-herba * Héctor-Ector|esta molt malumorat-malhumorat| amb tu. 26 mlah ii {© 2005 EdiconsVoramay,S.LSantilana Edveacién,a Reforc Les paraules que expressen circumstancies de temps, lloc, manera o quantitat s'anomenen adverbis. 1. Pinta les etiquetes que continguen adverbis. 2. Encercla els adverbis d’aquestes oracions. Després, classifica’ls. 8 = * Prompte sera el meu aniversari. * Es trobava malament. * Magrada més la bicicleta roja. * Hem aparcat prop. * Deixa les maletes act. # Trobe que he menjat massa i * Abans tenia els cabells curs * Hauras de fer-ho rapidament z i ° Manera 3. Descriu el que veus en la imatge utilitzant els adverbis que s’indiquen. prop molt lluny poc ara després & Ladverbi a7Fitea 26 Reforg Nom Data A final de paraula, el so p es pot representar amb po amb b. * Generalment, darrere de vocal tonica s'escriu p. * Darrere de vocal atona o consonant, s’escriu p o b segons s’escriguen les paraules de la mateixa familia. 1. Busca quatre coses que s'escriuen amb p o amb b final i escriu els noms on corresponga. e ss Amb p final Amb b final > 2. Completa les paraules amb po b i relaciona-les amb una altra paraula de la mateixa familia. ® — miopia ® — camperol o calbesa oO — arrapar 3. Escriu dues paraules de cada cas. Vocal tonica + Vocal atona + Consonant + P final po b final po bfinal 28 om Pi ba final de paraula {© 2005 EdiconsVoramay,S.LSantilana Edveacién,{© 2008 Econ Vorama, SL Santana Edveseién SL. Fitra 27 Reforc Nom Data Els enllagos s6n les paraules que serveixen per a unir paraules o grups de paraules entre si 1. Relaciona i escriu els grups resultants. Cam) 5 peal) , eI Ey - Genel) Gap) Fey 2. Completa amb els enllacos pertinents aquest text. Tin en compte que alguns es repeteixen. i ni amb sense de SI 2s Eb thes vot corn substanciora. EDR wane: ba apne atl, ——— dubian the dina. Ne vel mai ——— fa, vida filets ROALD DAHL, Bestioles fastigoses i Els enllacos 29Fitea 28 Reforg Nom Data A final de paraula, el so t es pot representar amb to amb d. © Generalment, darrere de vocal tnica sescriu t. © Darrere de vocal atona o consonant, s’escriu t o d segons s’escriguen les paraules de la mateixa familia. 1, Busca el nom dels dibuixos en la sopa de lletres i classifica’ls. __Acabenent | PETARD Acaben en d ETS !I1BO RDWPCN AAEQMY GROMLE OO OoODCDRT HRTNHL JSFONT g 2. Ompli els buits amb to d segons corresponga. + Cenan= no té vacances fimo a ages oNe han aniba= a un acove «Ham cefelra= um concev= en recerv— de Rebera= Es um pou mol prefum=. Fa por acestan-s ti, 3. Escriu una paraula més de cada familia. ee rapid rapida. ———— | VATA sort sorteig Sw record recordator|, ——————— TIAA Vi 30 m Ti da final de paraula {© 2005 EdiconsVoramay,S.LSantilana Edveacién,29 Refor¢ Nom Data Uoracié és un conjunt de paraules ordenades que expressa un pensament complet i que conté, almenys, un verb. Les oracions es divideixen en dues parts: * El subjecte, que és qui realitza I'acci6 del verb © El predicat, que és alla que es diu del subjecte. 1. Ordena les paraules i escriu oracions. No t’oblides de posar el punt final. a / \ \ > reparava ¢! cotxe } Alex ail _@ @- planxa —__atlles de la le Education §. é camiseta i 4 Albert i 2. Subratlla el subjecte i encercla el predicat dels enunciats que siguen oracions. * El cuiner fa uns menjars deliciosos. * Lhome agrana la brossa. © Que divertit! * Carles viu a Benidorm. 3. Escriu oracions a partir d'aquests verbs. Mi Loracié: subjecte i predicatFitxa 30 Nom Data Refor¢ A final de paraula, el so k es pot representar amb ¢ o amb g. © Generalment, darrere de vocal tonica s'escriu ¢ * Darrere de vocal atona o consonant, s’escriu ¢ 0 g segons com s'escriguen les paraules de la mateixa familia. 2. Escriu go c segons corresponga. + astrele—— © an 32 @ Ciga final de paraula {© 2005 EdiconsVoramay,S.LSantilana Edveacién,{© 2008 Econ Vorama, SL Santana Edveseién SL. Fitxa 31 Reforc Nom Data 1. Narra un conte a partir d’aquestes imatges. No t’oblides de posar-li un titol. WE Narrar un conte 33Fitxa Ampliacié Nom Data 1. Busca i escriu el nom de cinc insectes. rPUYNM oAacmacoas OnmNANGaLr Premoea DPOAVOD PYOENEmT 4HoZz-xOo . 2. Pinta del mateix color les etiquetes que anomenen un mateix animal. & 3. Llig i marca el significat correcte de l'expressié destacada. Q — abellot Pau és inofensiu: no fa mal a una mosca. Li agraden els insectes — Es molt be. M’agradaria saber quina mosca t’ha picat. Enfadar-se sobtadament. “| Tindre una picada de mosca. 34 {© 2005 EdiconsVoramay,S.LSantilana Edveacién,{© 2008 Econ Vorama, SL Santana Edveseién SL. Fitxa Ampliacié Nom Data 1. Completa les oracions amb la paraula adequada. aguilé llobaté catxap porcell ° EE ———————— & fa cri deb Hon « E ———— és fa, cna deh conf. -(—————— & fa onia de Faquila Hh ——— & fa cria deb pure: 2. Relaciona cada animal amb el so que emet. oS ge gS 3. Completa cada comparacié amb l'adjectiu adequat. SEFTES TSS LER © dean 69. ———— com una givafa. o No tengamyaria mai: Jean é9 ————cem un geo El barber of va deiccan ——— com um poll. + Ne #8 pov de res! E> ————cern un Has 35Fitxa Ampliacié Nom Data 1. Marca la resposta correcta. En un restaurant... * Quifa el menjar? El cambrer. El cuiner. # Qui se'l menja? El comensal. Uajudant de cuina * Qui serveix el menjar? El cuiner. El cambrer. * Quicobra? El caixer, La cuinera 2. Substitueix les paraules destacades per altres que signifiquen el mateix. * Posa una miqueta de safra a l'arrds perque tinga color. un rajolf * Porta unes quantes ametles per a tastar-les un grapat un polsim * Posa un poe d'oli a la paella i faré la truita 3. Llig i marca el significat correcte de les expressions destacades. ~ > Manel es menja > No parla clarament. les paraules quan parla. Te eaclia tans No et fies de Mar, que > Sempre repeteix quan menja menja en dos plats. S’aprofita de tots. 36 {© 2005 EdiconsVoramay,S.LSantilana Edveacién,{© 2008 Econ Vorama, SL Santana Edveseién SL. Fitxa Ampliacié Nom Data 1. Escriu on corresponga. balanci pitet cotxet parc trona 2. Relaciona les paraules que signifiquen el mateix. adolescent @ ; xiquet =O "Va eixir de mare sense motiu. Se’n va anar a passejar. Es va enfurir. 37Fitxa Ampliacié Nom Data 1. Escriu cada nom on corresponga. detector de fums casc manega pic destral careta antigas extintor 2. Relaciona, Qué signifiquen les expressions destacades. No tingues pressa que a poc a poc s’encén el foc. Ja podries callar: no fas més, que tirar lenya al foc. No sap qué fer: es troba entre dos focs. £m rendisc: tire el barret al foc. 38 Augmentar les discordies. Estar en una situacié dificil. ( Desanimar-se. \ Ferles coses amb paciéncia {© 2005 EdiconsVoramay,S.LSantilana Edveacién,{© 2008 Econ Vorama, SL Santana Edveseién SL. Fitxa Nom Data 1. Escriu cada nom on corresponga. Ampliacié plato || micrafon | | maquilladora camera | monitor presentador 2. Forma paraules contraries afegint el prefix des-. © enfocar =p} ——————— _ e activar p> © sintonitzar } ————————__ « enredar > Ml Escriu oracions amb dues de les paraules anteriors. 3. Observa el dibuix i completa amb un o una segons corresponga.Fitxa Ampliacié Nom Data 1. Localitza en la sopa de Iletres el nom de sis arbres. Després, completa seguint l'exemple. rPmamerrwu>D Pom se oN DmMnORDED TPO Somx maT ~»x-0--x>» om4c@d)oo orozZo0zZZz~< Sots wa i . Vv . wv vvyv a 2. Torna a copiar les oracions segiients substituint la paraula cap per la que corresponga en cada cas. extrem persona seny © Has de tindre més cap i no fer bestieses! © Ledifici el trobareu a l'altre cap del carrer. * Hem quedat de pagar tres euros per cap. 40 {© 2005 EdiconsVoramay,S.LSantilana Edveacién,{© 2008 Econ Vorama, SL Santana Edveseién SL. Fitxa Nom 1. Escriu cada nom on corresponga. Data Ampliacié castell de focs pancarta traca entaulat banda 3. Marca el significat de I'expressié destacada. Quan juguem, és el meu cosi qui porta la batuta. Té lautoritat. Dirigei ix una banda de musica. 41Fitxa Nom Data 1. Escriu cada nom al seu Iloc. llanta || retrovisor |{ maleter pneumatic | matricul | tub d’escapament 42 {© 2005 EdiconsVoramay,S.LSantilana Edveacién,{© 2005 Edicons Vora, S. LSantilana Edvccion SL. ws 10 Ampliacié Nom Data 1. Busca el nom de sis oficis i escriu al costat el lloc on es porten a terme. PASTISSER| °* atime: Pp mz I EQuHACM GFL,» 1DSOMGTODR xURRERSHU| *————)p> AWGCAOFTPII > TORXATERT ELHSQzuPE| *———p RELLOTGER) ,—y 2. Ordena les lletres i obtindras el nom d’algunes eines que utilitza el fuster. ‘He: M "g IElE s me N om. A A a @ Completa amb les paraules anteriors. «Ee + L——————— reweix per a tragan angles rectes. 3. Marca el significat de 'expressié destacada. Aquest home no t ben No fa res pera No té diners. guanyar-se la vida 43Fitza 11 Ampliacié Nom Data 1. a cada nom on oe ES ES Ml Escriu altres objectes que pots trobar a la cambra de bany, 2. Marca el significat de l'expressié destacada. Em fa vindre set. Em fa fer saliva i agafar gana. Em provoca fastic i ois. (7 Aquesta olor tan bona em fa vindre aigua a la boca. 44 {© 2005 EdiconsVoramay,S.LSantilana Edveacién,Fitxa 12 Nom Data 1. Escriu cada nom on corresponga. llom nervis contracoberta coberta solapa 8 = n c & 3 = 8 2 € 3 5 8 a g 3 a 3 z g a 3 a g = g g : e Dona gust sentir-la parla com un libre. |_| Parla molt de pressa. (1) Parla malt bé. Paula és una rata de biblioteca. | Es molt estudiosa | Treballa en una biblioteca. 45Fitza 13 Ampliacié Nom Data 1. Completa el text amb les paraules que corresponga. vigilant escultures | | alarma museu vitrina | | exposici6 Pere va quedar d’una peca. Es va fer una operacié ("| Es va sorprendre maltissim. Ml Escriu una oracié amb l'expressié anterior. 46 {© 2005 EdiconsVoramay,S.LSantilana Edveacién,{© 2008 Econ Vorama, SL Santana Edveseién SL. nes 14 Ampliacié Nom Data 1. Troba les paraules ocultes que corresponen a cada definicié seguint el codi. Totes estan relacionades amb el teatre. salo|> olela virlo z|o|o mic|m cl>|a -|<|o Fl B2 11 D2 11 Al Fl Al Il H2 Persona que acompanya els espectadors fins als seients. Forat de l'escenari on s'amaga l'apuntador. B2 Fl D2 £2 H2 G2 2 |1 Habitacié on els artistes es canvien, es maquillen 0 descansen. C2 Fl A2 G2 Al £2 Planta baixa envoltada de llotges. | Escandalitzar. || Representar una obra de teatre. 47