Professional Documents
Culture Documents
Unitat 4 Electropneumatica
Unitat 4 Electropneumatica
(APLICACIONS PRÀCTIQUES)
L1
L2
L3
N
1 3 5
RT1
2 4 6
1 3 5
A1
KM1
A2
2 4 6
U V W
Comandaments bàsics
M
3
(+)
a0 a1 b0 b1 c0 c1 M
UNITAT 4:
PNEUMÀTICS
ALIMENTACIÓ
MT L N
(-)
4 5 6 7
8 9 10 11 8 9 10 11 12 13 14 15
FA 12 13 14 15
0 0
1 1
2 2
3 3
4 4
5 5
6 6
L N 7 7
8 8
9 9
10 10
11 11
12 12
13 13
14 14
RS-232 15 15
COM COM
COM COM
(-) (+)
Y1 Y2 Y3 Y4 Y5 Y6 KM1
(-)
ÍNDEX:
PRESA DE PRESSIÓ
AIRE DIRECTE DE LA UNITAT DE MANTENIMENT
ESCAPAMENT (SILENCIADOR)
ACCIÓ
ACCIÓ
POTÈNCIA
VARIACIÓ VELOCITAT I
CAPTACIÓ PRESSIÓ
COMANDAMENT
CONTROL DE POSICIÓ
Generalment, els elements que composen un circuit pneumàtic es col·loquen de forma esquematitzada,
de tal manera que ajudin a confeccionar-lo d’una forma més senzilla i, a més sigui de més fàcil
comprensió.
x En la part superior es situen els actuadors, els quals disposaran de la vàlvula de potència
corresponent.
x Entre el cilindre i la vàlvula estaran situades les vàlvules per tal de realitzar la variació de
velocitat (variació de cabal), i també pot haver ubicats els elements captadors o limitadors de
pressió.
x En la part inferior de l’esquema estaran situats tots els elements de comandament i control:
polsadors, finals de cursa i altres vàlvules auxiliars de comandament.
Les línies que formen el circuit de potència són contínues i les del circuit de comandament
haurien de ser discontínues, però, en la pràctica, les línies de comandament es dibuixen
també de forma contínua, sempre que els esquemes estiguin ben estructurats i siguin de fàcil
comprensió. Pensem que, per regla general, les línies de comandament representen la majoria
de traces i no és gaire pràctic traçar-les.
b) Representació de moviments.
El diagrama de fases és un mètode de representació gràfic, que ens indica en cada moment o
fase la posició o el moviment que realitza el cilindre. També es poden incloure els elements de
comandament (marxa o parada) o de control de la posició (fi de curses).
Els diagrames de fases també reben el nom de diagrames espai-fase o espai-temps quan és
representatiu el temps en què s’ha de realitzar cada fase: augment o disminució de la velocitat.
T0 T1 T2 T3 T4=T0
1
M 0
A -
Podem observar que per a indicar el canvi de fase d’un element de comandament, es realitza
de forma instantània “0” a “1” o de “1” a “0”.
En canvi, per a indicar el moviment del cilindre es realitza d’una forma progressiva de “-“ a “+”
o de “+” a “-“, ja que el canvi de fase es realitza d’una forma progressiva (no instantània).
En un diagrama de fases també s’hi poden representar els estats dels fi de cursa, de forma
que es pugui apreciar la fi de cursa que s’acciona segons la posició del cilindre.
1
M 0
1
a0 0
1
a1 0
+
A -
També podem realitzar un altre tipus de diagrama de fases on podem incloure més informació,
relativa a la combinatòria dels accionaments, és a dir, representar la combinació lògica d’una
forma gràfica.
1
MS1 0
1
MS2 0
AND 1
ME1 0
1
ME2 0
OR
1
a0 0
1
a1 0
+
A+ = MS1 . MS2 . a0
A -
A- = (ME1 + ME2) . a1
a) Comandament directe:
S’entén com a comandament directe, quan la vàlvula que dóna pressió al cilindre és el propi
polsador (vàlvula de comandament). Aquest control s’utilitza generalment quan el cilindre és
petit i no té massa consum (cabal); en conseqüència, no és necessari la utilització de vàlvula
de potència.
El cilindre surt (A+) quan es polsa (M) i entra (A-) quan el deixem de polsar.
M
0
A
-
A A
M M
b) Comandament indirecte:
El comandament indirecte és quan utilitzem una vàlvula de potència, pilotada (accionada) per
aire, que dóna pressió al cilindre; la vàlvula de comandament donarà el senyal sobre la vàlvula
de potència i aquesta donarà l’aire necessari per a que surti o entri el cilindre. Quan els
cilindres són grans, sempre s’utilitza una vàlvula de potència, ja que aquesta subministrarà el
cabal necessari per a que el cilindre surti o entri a velocitat adequada.
El cilindre surt (A+) quan es polsa (M) i entra (A-) quan el deixem de polsar.
1
M
0
VM
0
A
-
A A
VM VM
M M
c) Comandament simultani:
S’utilitza quan volem comandar un cilindre des de dos llocs (o més) de forma simultània, és a
dir, polsant els comandaments alhora (al mateix temps) sortirà el cilindre, i en deixar de polsar
qualsevol d’ells, el cilindre entrarà.
(A+) = “Polsant un ( i ) l’altre” = “Polsant M1 ( i ) M2”.
(A-) = Deixant de polsar M1 o M2 o cap dels dos.
d) Comandament indistint:
Aquest circuit és imprescindible quan volem comandar un cilindre des de dos llocs (o més) de
forma indistinta o independent, és a dir, polsant els comandaments per separat o també els
dos alhora, de forma que el cilindre (A) sortirà polsant un qualsevol, i entrarà deixar de polsar
els dos necessàriament.
(A+) = “Polsant un ( o ) l’altre” = “Polsant M1 ( o ) M2”.
(A-) = Deixant de polsar M1 i M2 (els dos).
e) Funció memòria:
Aquest circuit manté la posició estable del cilindre, aconseguint que la funció del
comandament quedi memoritzada. No cal mantenir apretat el polsador, si volem que el cilindre
resti en la posició (A+), és a dir, només cal un impuls del polsador corresponent per tal de fer
sortir o entrar el cilindre.
Amb aquest circuit no hi ha la possibilitat de donar prioritat a cap posició del cilindre; si es
polsen alhora els dos polsadors el cilindre restarà en la última posició.
Si es vol aconseguir una priorització en el comandament, es pot realitzar una funció memòria
utilitzant una vàlvula monoestable en lloc de biestable. Per tal de mantenir el cilindre en la
posició (A+), caldrà realitzar la funció de realimentació, és a dir, fer recircular l’aire de sortida
(aplicació a través d’una vàlvula OR cap el comandament).
g) Comandament temporitzat:
Una de les aplicacions més usuals és la de controlar la posició de forma temporitzada, és a dir,
temporitzar el senyal que emet el final de cursa a1, quan el cilindre assoleix la posició (A+), per
tal de que tardi un temps determinat en què el cilindre torni automàticament a la posició inicial
(A-) després d’haver arribat a fora.
TEMPS
El comandaments emeten senyal mentre els tenim accionats, però moltes vegades és
necessari, encara que el comandament es tingui polsat o accionat, que aquest senyal no sigui
permanent, per tal d’evitar moviments continus.
En l’exemple que segueix es vol realitzar un comandament limitat a una sola acció per pols, és
a dir, només es realitzarà l’acció de sortir o d’entrar del cilindre, quan es premi el polsador de
comandament M, i encara que es mantingui polsat, el cilindre s’aturi en la posició assolida
esperant un nou impuls.
Quan el detector reflex capta la presència d’un objecte, emet un senyal de comandament X,
que és amplificat. L’amplificador pilota la vàlvula monoestable de potència i fa que surti el
cilindre (A).
Moltes vegades el manipuladors pneumàtics porten incorporats en l’extrem, a més del cilindres
que realitzen els moviments, un element de subjecció per a desplaçar peces de poc pes.
Aquest element sol ser una ventosa adossada a una tovera d’aspiració, la qual es controla per
una vàlvula de vies que pot ser 2/2 o també 2/3. El control d’aquesta vàlvula estarà sotmès a
l’aplicació o funcionament del manipulador.
En l’exemple que s’exposa a continuació, el control es realitza juntament amb un cilindre, de
forma que quan el cilindre arriba a la posició final (A+), la ventosa aspira i deixa d’aspirar quan
torna a la posició inicial (A-). El cilindre està controlat mitjançant dos polsadors, un per a que
surti (MS) i un altra per a que entri (ME). El cilindre també dependrà dels finals de cursa
corresponent d’(a0) per a que surti i d’(a1) per entrar.
Per a variar la velocitat de sortida o d’entrada dels cilindres s’hauran d’utilitzar vàlvules que
puguin variar el cabal de pas de l’aire comprimit. Si es disminueix el cabal, també o fa
proporcionalment la velocitat del cilindre en entrar o en sortir.
x Si disminuïm el cabal d’entrada al cilindre, l’aire va omplint la cambra d’avanç (p.ex.)
del cilindre, però en el moment que el cilindre avança, el volum augmenta sobtadament
i, en conseqüència, la pressió cau. Aquest efecte es repeteix successivament fins que
el cilindre assoleix la posició final. Quan el cilindre ha de moure una càrrega, es pot
apreciar que el cilindre avança a impulsos; en canvi, si no ha d’impulsar cap càrrega,
pot semblar que l’efecte de disminució de la velocitat és d’avanç constant.
V
P CÀRREGA
6var
P
0
+ A-
A
-
m/s
V
0
V
P CÀRREGA
6var
P
0
+ A-
A
-
m/s
V
0
x Per augmentar la velocitat d’un cilindre s’utilitza una vàlvula d’escapament ràpid
situada sempre en el conducte d’escapament del cilindre, fent que l’aire expulsat
d’escapament tingui la mínima resistència d’evacuació.
+
A
-
A A
M1 M1
1
M1
0
+
A
-
A A
M1 M1
De la mateixa manera que per a controlar (disminuir) la velocitat d’un cilindre, tant d’entrada
com de sortida, s’han de controlar els escapaments, per augmentar la velocitat també s’haurà
de actuar sobre l’escapament, col·locant una vàlvula d’escapament ràpid. En aquest exemple
es vol augmentar la velocitat de sortida (A+) del cilindre, per tant la vàlvula d’escapament ràpid
s’instal·larà en l’escapament de l’avanç del cilindre.
A
1
M1
0
+
A
M1 -
En condicions normals (sense accionar MR) el cilindre sortirà a velocitat controlada, és a dir,
l‘aire d’escapament del cilindre, en l’avanç, ha de passar a través del regulador de cabal. Quan
s’acciona la vàlvula (MR), també s’acciona la vàlvula monoestable 3/2 N.T. i l’aire
d’escapament sortirà lliurement, sense passar pel regulador de cabal.
MR
1
M1
0
M1
1
MR
0
+
A
-