L'atmosfera és la capa externa i gasosa de la terra.

Está en contacte amb els altres

sistemes terrestres (hidrosfera, geosfera i biosfera) amb els quals interactua
activament.

L'atmosfera és un sistema obert, tot i que manté una estructura i composició molt
estable. Intercanvia matèria i energia amb els altres sistemes, per exemple el vapor
d'aigua que procedeix de l'evaporació de l'aigua de la hidrosfera.

L' energia solar arriba a l' atmósfera en forma de llum i calor, i s' emet en forma de
calor. Aquesta energia rebuda, posa en moviment les masses d' aire, produint la
circulació atmosfèrica. L' interacció entre atmosfera i hidrosfera determina l' humitat
o quantitat de vapor d' aigua en l' atmosfera. Aquesta humitat influeix en les
precipitacions i en les característiques climàtiques.

● Nitrògen (78,1%), es troba en forma de nitrògen molecular (N2 ) i s' incorpora

als éssers vius en forma de nitrats i nitrits.
● Oxigen (20,9%), es troba en forma d'oxigen molecular (O2 ), l' utilizan els
éssers vius en la respiració cel·lular.
● Argó (0,93%), no intervé en les reaccions químiques de la vida.
● Diòxid de carboni (CO2 ) (0,03%) és un gas d'efecte hivernacle que intervé en
el manteniment de la temperatura òptima per a la vida. És fonamental en la
fotosíntesi per a formar molèculas orgàniques.
● Metà (gas amb efecte d'hivernacle amb un potencial d'escalfament global
més alt que el CO2 ), Heli, hidrògen, neó, criptó (0,01%)

4500 MA:

- Formació del planeta Terra

Els cossos que formen el planeta xocaven i tenien gasos i aigua en forma de gel.
Molts d’aquests gasos es van perdre pe l’espai.

última fase → els volcans expulsaven molts gasos.

+ densos → part inferior

- densos → part superior

4000 MA:

- Es forma l’atmosfera

La terra tenia una alta temperatura degut als impactes de meteorits → gasos
i a la radiació natural → no hi havia atmosfera que protegís la terra.

L’atmosfera primitiva era molt densa perquè els gasos es desprenien pel
refredament de la terra → l’H es va començar a barrejar amb altres components

3900 MA:

Refredament de la terra → el vapor d’aigua a l’atmosfera es va començar a

condensar. (aparició d’aigua líquida) → oceans primitius.

Les roques calcàries dels oceans absorbien el CO2 i els bacteris quimioautotrofs
alliberaven N2

3800 MA:

Els raigs UV arribaven de manera intensa de la superfície del planeta i van aparèixer
els primers éssers vius → quimioheteròtrofs, anaerobis, fermentadors (xO2)

3000 MA:

Fotoautòtrofs → fotosíntesi → produïen O2. (aerobis)

1000 MA:

Atmòsfera com l’actual

400 MA:

La radiació ultraviolada arribava facilment a la sup. terrestre. Les molècules d’O2 es

trencaven en àtoms que s’unien amb altre molècules i formaven l’ozó.

*Es va començar a formar la capa d’ozó.

+ O2 → respiració éssers vius

CIANOBACTERIS : productors d’O2

Produeixen O2 com a resultat de la acció fotosintètica.

Estromatòlits → roques calcàries de cianobacteris.

COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DE L’ATMOSFERA:

Homosfera i Heterosfera

1. Troposfera: 8-18 km
Fenòmens atmosfèrics
99% vapor d’H2O → regula la Tª

2. Estratosfera: 10-50 km
Gasos en estrats. Capa d’ozó

3. Mesosfera:
50-80 km
Molt fred -90º (no hi ha vapor ni ozó, no absorció de Tª)

4. Termosfera: 80-500 km
Molta atitud → molta temperatura
El N i el O s’ionitzen a causa de les partícules carregades elèctricament procedents
del sol → aurora borals.

5. EXOSFERA: 500 i fins més de 1000 km

O,He, H

BALANÇ ENERGÈITC

Tota l’energia incident sobre l’atmosfera procedeix del Sol (100%)

El 72% és absorbida → 26% per la atmosfera i el 46% per la terra

El 28% és reflectida (efecte ALBEDO) l’energia incideix és reflectida sobre

superfícies blanquinoses i es reflecteix de nou a l’espai.

FUNCIONS DE L’ATMOSFERA:

1. Filtrar radiacions solars → capa d’ozó

2. Evita els contrastos tèrmics
 3. Impideix la caiguda de material còsmic (gravitatori de la Terra)
4. CO2 → plantes → fotosíntesi
5. O2 → respirar
6. Cicle de l’H2O → aigua evaporada torna al seu lloc

L’ozó és una molècula triatòmica, és gasosa i es troba a l’estratosfera

La concentració d’ozó depèn de l’estació, de l’època de l’any, la latitud i la

meteorologia (UD)

100 UD (molts raigs UV que afecten a la capa d’ozó) equador

500 UD (poca incidència de raigs UV)

FOTODISSOCIACIÓ → Cicle de formació i destrucció de l’ozó

L’equador és una zona de poca concentració’ de O3 degut a la major incidència dels

raigs solars.
TEMA 2:

Reaccions termonuclears:

Són reaccions que es produeixen a l’interior del Sol. Diversos àtoms d’un element
fusionen els seus nuclis i originen àtoms d’un segon element.

L’energia alliberada es transmet a l’espai i s’anomena radiació solar.

Per tant, la radiació solar és l’energia transmesa a l’espai que prové de les reaccions
termonuclears.

Constant solar: quantitat mitjana d’energia radiant emesa pel Sol que arriba a
l’extrem superior de la superfície terrestre, s’expressa en segons per metre quadrat.

CS: QMDEREPESQAAESDLST.

La sup. terrestre no sempre rep la mateixa quantitat de radiació solar. Depèn de:

1. La distància del Sol a la Terra:

● A prop del Sol → hivern al hemisferi Nord.

No rep la mateixa radiació solar que l’hemisferi Sud, on es estiu, a causa de
l’inclinació de la Terra. (23,5º)

● Distanciat del Sol → estiu al hemisferi Sud.

Rep molta radiació solar perquè està inclinat de manera que els raigs solars arriben
directament en aquest hemisferi.

També té a veure la latitud, si és Hemisferi Sud o Nord.

2. Durada del dia:

La durada del dia és equivalent amb les hores de Sol.

(la durada del dia depèn de l’eix d’inclinació de la Terra)

dia > nit → radiació solar

Les hores de dia depenen de l’estació de l’any. Als pols hi han més o menys hores
de dia que de nit (va variant), mentres que a l’equador, el dia i la nit sempre duren el
mateix, 12 hores.

3. Activitat solar:
La radiació que emet el Sol depèn dels seus cicles d’activitats.

4. Transparència de l’atmosfera:

Els núvols i la pols que hi ha en l’atmosfera interfereixen en l’arribada de la radiació

solar a la superfície terrestre.

+ díes sense núvols → + radiació arriba a la sup. terrestre

DISTRIBUCIÓ DE LES TEMPERATURES:

La Tª depèn de l’insolació, la continentalitat, l’altitud i el grau d’humitat de l’aire.

1. Insolació: quantitat de radiació solar que rep una zona determinada.

● Latitud → quanta més latitud → menys temperatura
Per què els raigs solars tenen una distància molt curta fins a l’equador, quanta més
latitud, quant més ens anem distanciant de l’equador, la distància dels raigs es va
fent més llarga, per tant. és molt probable que es vaigi perdent l’energia de la
radiació. Si es perd energia, la Tª disminueix.

2. Continentalitat: en zones continentals, el sòl absorbeix molta més radiació

solar i la Tª augmenta.

3. Altitud: les zones més elevades reben més insolació, però la calor es perd per
la menor densitat d’aire, i per això, disminueix la Tª amb l’alçada.

+ Insolació → - densitat d’aire → - Tª

4. Grau d’humitat de l’aire: com més humitat → - refredament → + Tª