La filosofia i el món del saber

1.3

Comentari resolt
Fa temps, en el col·loqui després de la xerrada que acabava de pronunciar una molt intel·ligent
antropòloga argentina amiga meva, un oient juvenil va exclamar estrepitosament: “Però no em
negarà vostè que aquesta vida és un fàstic!” I la meva amiga va reposar sense immutar-se:
“Comparada amb què?” Aquesta pregunta, utilitzada com a resposta, em sembla un fantàstic
exemple de manifestació filosòfica. Per començar, té un benèfic efecte curatiu: serveix per salvar-
nos d'un tòpic fantasmal, d'un fals dogma angoixant, d'un brindis a l'ombra depressiu i potser
demà repressiu. Però, a més, planteja una inquietud molt legítima, un problema que no sembla
que té cap utilitat immediata, però que, no obstant això està ple de sentit; un interrogant que no
es resol amb una simple resposta, sinó que ens remet a altres moltes qüestions: Podem jutjar si
la vida val o no la pena? Té la vida teva i meva un valor determinat, o tots els valors els
determina la vida? Hi Ha formes de viure millors i pitjors? Per Què? Ens preocupa el que la vida
és, el que podria ser o el que hauria de ser? Què podria ser la vida i encara no és o ja no és?
Què significa dir que la viscuda no és el que hauria de ser? [...] Al conjunt de preguntes com
aquestes o, encara millor, a l'afany de preguntar coses així és al que anomenem filosofia. Són
preguntes enormes, radicals, absolutes, com les que plantegen els nens abans que els
domestiquin al col·legi o les dels borratxos a les quatre de la matinada. Són preguntes
impossibles, com les que es fa un en l'enterrament d'un ser estimat o les que murmuren els
enamorats, mirant-se als ulls: “Em vols?”. Les grans preguntes de la vida i de la mort, els
interrogants de la violència i de l'amor. Al llarg dels segles, els filòsofs han tornat a plantejar-les
una i una altra vegada, oferint cadascun els seus respostes peculiars i contradient-se uns a
altres, davant el desgavell de tanta diversitat, alguns poden pensar que la filosofia és un
galimaties del qual no hi ha forma de treure res en net. Es treu alguna cosa en net de la filosofia?
Doncs sí, almenys alguna cosa molt important: les preguntes mateixes (...) Són les preguntes de
la nostra vida, el catàleg essencial de nostres “per què?”. Al centre, la que les condensa totes, la
que ningú humà –és a dir, conscient i racional- pot deixar de fer-se: “què significa tot això (la vida,
la mort, el que ens passa, els altres, les coses, el temps, la por, el goig, la pena...)?
SAVATER, F., “Urgència i presència de la Filosofia”. En revista Vela Més gran, pp. 21-22
Vocabulari
Antropòloga: Científica que estudia a l'ésser humà i la diversitat cultural humana.
Galimaties: Embolic, confusió, embolic en el qual no hi ha qui s'aclareixi.

Qüestions d'anàlisis
1. Llegeix amb atenció el text i determina si en aquest text hi ha altres subjectes de l'enunciació a
part de l'autor; si és així, subratlla les paraules que els delaten i construeix un quadre en el qual
recullis les seves opinions.
Preparació de la resposta
Hem de començar requadrant en el text les paraules que delaten la presència dels diferents
subjectes de l'enunciació. Per ajudar-nos en això, cal rellegir l'apartat “Identificar els subjectes de
l'enunciació” contingut en aquest CD. Nosaltres hem marcat en gris les paraules que indiquen el
subjecte de l'enunciació: “una molt intel·ligent antropòloga amiga meva”, “un oient juvenil”, “la
meva amiga“ i “alguns” són paraules que indiquen la presència d'un subjecte de l'enunciació
diferent de l'autor; en canvi, “em sembla” indica que l'autor és ara el que presa la paraula,
exposant el seu propi punt de vista.
Resposta
En la major part del text l'autor del mateix, això és, Fernando Savater, és el subjecte de
l'enunciació i a ell hem d'atribuir la majoria de les opinions i punts de vista que es recullen en el
text.
Primer paràgraf

Filosofia 1r 1-5
 La filosofia i el món del saber

1.3
En el primer paràgraf, no obstant això, al fil de l'anècdota que relata, distingim tres subjectes de
l'enunciació: una antropòloga argentina (a qui es nomena directament amb l'expressió “una molt
intel·ligent antropòloga argentina amiga meva”), un jove present en la conferència (“un oient
juvenil”) i el propi autor, que després de relatar l'anècdota inicial intervé en primera persona (“em
sembla”) aplaudint la resposta de la seva amiga, per després ocultar la seva persona després de
l'absència de signes del subjecte de l'enunciació, com si la veu de la veritat parlés per si mateixa i
objectivament. Vet aquí les opinions que cal atribuir a cada subjecte de l'enunciació i la posició
que l'autor adopta respecte de cadascuna d'elles:

OPINIÓ DEL JOVE OIENT OPINIÓ DE LA CONFERENCIANT L'AUTOR

“Aquesta vida és un fàstic” No respon sí o no, sinó que La resposta de la conferenciant és
pregunta: “Comparada amb què?” un excel·lent exemple de
manifestació filosòfica

Posicionament
L'autor rebutja el L'autor aplaudeix la resposta de la
pessimisme que tanca conferenciant de l'autor
aquesta opinió

Segundo paràgraf
En el segon paràgraf apareixen dos subjectes de l'enunciació: novament l'autor, al qual cal
atribuir tots aquells enunciats en els quals no apareixen marques clares del subjecte de
l'enunciació (i que normalment es formulen en tercera persona del singular); i en segon lloc, un
grup de persones més o menys ampli al qual nomena amb l'indefinit “alguns”.
OPINIÓ D'ALGUNES PERSONES OPINIÓ DE L'AUTOR
(“alguns”)

La filosofia és un “galimaties” inútil de respostes De la filosofia es treu alguna cosa molt important: les
contradictòries preguntes mateixes

Posicionament
L'autor rebutja aquesta opinió.
de l'autor

2. Escriu una síntesi del text en la qual es faci patent el tema, la tesi i el problema del mateix.
Preparació de la resposta
És essencial que en la teva resposta hagi coherència entre el tema, la tesi i el problema. Per a
això, en la formulació de la tesi i del problema ha d'aparèixer el tema; en aquest cas, fixa't com,
sent el tema la filosofia, tant la tesi com el problema del text es refereixen a ell. Consulta les
indicacions contingudes en l'apartat “Síntesis d'un text” contingut en aquest CD per ajudar-te a
resoldre aquest tipus de qüestions)
Resposta
Tema (assumpte del qual tracta el text): La filosofia
Tesis (la idea principal que l'autor defensa en relació amb el tema): La filosofia és el conjunt de
preguntes essencials i radicals sobre vida, així com la inquietud per plantejar-les; la filosofia és
més un preguntar i una inquietud, que un respondre.

Filosofia 1r 2-5
 La filosofia i el món del saber

1.3
Problema del text (Un o diversos interrogants encadenats sobre el tema i al qual el text intenta
donar resposta): En què consisteix la filosofia?Serveix realment per a alguna cosa? Quin és la
seva utilitat o la seva raó de ser? Què és una pregunta filosòfica?
Observacions sobre la resposta
Hem destacat en majúscules la paraula “filosofia”; en ser el tema del text, ha d'aparèixer també
en la formulació de la tesi i del problema, perquè hi hagi coherència en la nostra resposta.
3. Anàlisi conceptual: Analitza en el text el significat i l'ús de l'expressió “pregunta” filosòfica.
Preparació de la resposta
a) En primer lloc, és convenient identificar la presència dels diferents subjectes de l'enunciació
que apareixen en el text, subratllant en vermell les paraules que evidencien l'esmentada
presència. En aquest text, no obstant això, la presència d'altres subjectes de l'enunciació a part
de l'autor, és pràcticament irrellevant per a l'anàlisi de l'expressió “pregunta” filosòfica
b) En segon lloc, subrallem en el text en color verd l'expressió a analitzar i els seus sinònims;
també subrallem en verd aquelles paraules (verbs, adjectius, noms) o expressions
(comparacions, etc...) que convenen al terme a analitzar i llancen llum sobre el seu significat.
c) En tercer lloc, subratllaríem també aquelles paraules del text que no convenen al terme a
analitzar, sinó que més aviat s'oposen, però que podrien ajudar-nos a explicar, per contraposició,
l'expressió “pregunta” filosòfica. En aquest text, l'autor no utilitza a penes l'estratègia de la
contraposició per aclarir un concepte, per la qual cosa tan sols trobem una expressió que no
convé a preguntes filosòfiques, i que hem subratllat en un color diferent: “amb una senzilla
resposta”.
d) En quart lloc, en brut, construïm “una columna d'afinitats” en la que anem anotant les
expressions que convenen a a l'expressió “pregunta” filosòfica.
PREGUNTA FILOSÒFICA
 Inquietud legítima
 sense utilitat immediata
 remet a altres
 enormes, radicals, absolutes, impossibles
 com les dels nens i els borratxos
 com les dels enterraments
 com les dels enamorats
 sobre la vida, la mort, l'amor, el temps
 els filòsofs
 sobre el sentit de tot
 respostes diverses i contradictòries
 nostres “per què”
 inevitables, si ets humà

e) Encara que hem dit que a penes apareixen termes oposats a l'expressió a analitzar, pot ser-
nos útil no obstant això, col·locar una columna en blanc al costat de l'anterior, encapçalada per
l'expressió oposada (“preguntes no filosòfiques”), i anar anotant entre parèntesis –per indicar així
que aquestes paraules no estan en el text i no són de l'autor- les oposicions que pensem que ens
poden donar joc per completar i aclarir, per contraposició, el significat del terme a analitzar, més
enllà fins i tot de la lletra del text, intentant captar o completar l'esperit de la mateixa. Si ho hem

Filosofia 1r 3-5
 La filosofia i el món del saber

1.3
fet mitjanament bé, aquesta taula ens dóna informació sobre quines són les característiques i
trets de les preguntes filosòfiques, sobre quins temes versen, amb què se les compara, quina
relació té amb l'ésser humà i la condició humana, i a què s'oposen.
PREGUNTA FILOSÒFICA
EL CONTRARI : PREGUNTA NO FILOSÒFICA

 Inquietud legítima  .......

 sense utilitat immediata  (amb utilitat, la ciència, la tècnica)
 remet a altres  amb una simple resposta
 enormes, radicals, absolutes, impossibles  (preguntes quotidianes, no tan radicals)
 com les dels nens no domesticats  (com les de les persones “domesticades”)
 com les dels borratxos  .....
 com les dels enterraments  .....
 com les dels enamorats  .....
 sobre la vida, la mort, l'amor, el temps  .....
 els filòsofs  .....
 sobre el sentit de tot  .....
 respostes diverses i contradictòries  (respostes unànimes, ciència)
 nostres “per què” essencials  ......
 l'humà (racional i conscient)  (menys humà, menys racional, menys
conscient?)

Resposta possible
En aquest text, l'autor, Fernando Savater, intenta exposar en què consisteix per a ell la filosofia,
que, segons la seva opinió, té a veure més amb preguntes que amb respostes definitives.
Centrant-nos en l'expressió a analitzar, en el primer paràgraf del text l'autor fa ús d'una anècdota
per il·lustrar amb un exemple què és una pregunta filosòfica. Com passa amb la pregunta de
l'exemple, per a l'autor del text una de les característiques per les quals reconeixem quan estem
davant una verdadera pregunta filosòfica és que no admet “una simple resposta”, un sí o no, o
una o dues frases com a resposta, sinó que “remeten a altres”, posant així en marxa el procés del
pensament i la reflexió, la filosofia.
Savater caracteritza les preguntes filosòfiques mitjançant una sèrie de trets que va enumerant al
llarg del text: són preguntes legítimes, però cuya resposta no reporta una “utilitat immediata” ( a
diferència del que, com sabem, ocorre amb les preguntes de la ciència o de la tècnica); són
“preguntes impossibles”, -com diu el text-, potser perquè per a l'autor siguin preguntes sense
resposta o perquè acaben qüestionant fins al mateix llenguatge amb el qual es formulen; són
preguntes “enormes”, “radicals” i “absolutes” , en les que entren en joc grans qüestions, a
diferència de les preguntes quotidianes, molt més intranscendents. Finalment, són preguntes per
a les que no hi ha respostes unànimes, sinó a vegades contradictòries (en contraposició a la
unanimitat que trobem en la ciència).
En el segon paràgraf del text l'autor compara aquest tipus de preguntes amb les preguntes que
realitzen “els nens” encara no “domesticats”, mentrestant, encara estan lliures dels
condicionaments de l'educació i de la societat, potser perquè els adults, massa “domesticats”,
han acabat per acceptar tot com molt normal i molt natural, i es necessita cert inconformisme i
certa capacitat d'admirar-se per formular preguntes filosòfiques. L'autor compara també aquestes

Filosofia 1r 4-5
 La filosofia i el món del saber

1.3
preguntes amb les quals formulen “els borratxos” quan, lliures d'inhibicions, perden la por al
ridícul i la por de preguntar; igualment les compara amb les quals es formulen “en els
enterraments”, en els que, entre les presses quotidianes, un troba un espai per parar-se a pensar
sobre la vida i la mort i el sentit d'aquestes coses.
Del text deducimos que els temes d'aquestes preguntes són molt diversos: la vida, la mort,
l'amor, el temps, la pena i el sentit de totes aquestes coses. Finalment, per a l'autor del text, són
preguntes que es fa o hagués de fer-se tot ésser humà -i no només els filòsofs-, perquè ésser
humà significa sobretot ser “conscient i racional”. El text no deixa lloc a dubtes que per a l'autor
les preguntes filosòfiques van inevitablement lligades a la nostra condició de humans (d'éssers
amb consciència i raó), i en les últimes línies del text dóna a entendre que un individu expressa i
exerceix més la seva consciència i la seva raó (i per tant es comporta més humanament) si es
planteja preguntes d'aquesta classe.
Observacions sobre la resposta
Fixa't com en la redacció de la resposta hem intentat incloure la major quantitat possible de
paraules subratllades en el text i agrupades en la columna de termes afins (estan marcades en
vermell); les anotacions que hem fet en la columna de contraris (marcades en verd), encara que
la majoria no figuren en el text, ens han servit per aclarir, per contraposició, el sentit de les
expressions que l'autor usa per caracteritzar les preguntes filosòfiques. Amb les expressions
marcades en blau indiquem que estem fent referència puntual al text i a l'autor del mateix, donant
a entendre que el significat de l'expressió “preguntes filosòfiques” s'emmarca en el context
d'aquest text i d'aquest autor concrets.
4. Qüestió argumentativa: Considera l'autor que la filosofia és alguna cosa inútil? Explica les
raons en les quals basa la seva resposta (Atenció als subjectes de l'enunciació! )
Preparació de la resposta
Abans de respondre, hem de tornar sobre la pregunta 1 i recordar que, respecte del tema de la
valoració de la filosofia, en el text apareixen dos subjectes diferents de l'enunciació que defensen
punts de vista contraris: alguna gent, d'una banda, i l'autor del text, per una altra. Al contestar
deixarem constància, en primer lloc d'aquesta contraposició de punts de vista, per a a continuació
centrar-nos en l'explicació de les raons que l'autor exposa en el text per atacar el punt de vista
contrari i defensar el propi.
Resposta
Com hem vist en la pregunta número 1, en el segon paràgraf del text apareixen dos subjectes de
l'enunciació que expressen punts de vista diferents respecte de la utilitat de la filosofia. En primer
lloc, alguna gent (“alguns”), que considera que la filosofia és alguna cosa inútil i que per tant, com
es diu en el text, “no hi ha forma de treure res en net” d'ella; la raó en la qual es recolzen és la
falta d'unanimitat i la gran diversitat de respostes contradictòries que els filòsofs han donat a les
mateixes preguntes al llarg de la història.
Per contra, l'autor rebutja aquesta valoració negativa de la filosofia i li atorga una gran
importància, fins i tot malgrat la diversitat de respostes i falta d'unanimitat. La raó en la qual basa
aquesta valoració és que la importància de la filosofia cal buscar-la, més que en les respostes, en
les preguntes i en els problemes que la filosofia és capaç de descobrir i formular, preguntes que,
encara que de difícil -i a vegades impossible- resposta, són les preguntes essencials la vida (“el
catàleg essencial dels nostres per què”) i, d'alguna manera, la manifestació de la nostra
humanitat, mentre que éssers racionals i conscients.

Filosofia 1r 5-5