NOM: Idoia Lopez 4t ESO

LECTURA METAMORFOSIS II - OVIDI

11. FAETONT I EL CARRO DEL SOL

a. Quina missió acompleix Febos cada dia? 

Durant tot el dia, travessa el cel en direcció a l’oest,
tot il·luminant pobles i ciutats.

b. Qui és el fill de Febos?  

El seu fill és Faetont.

c. Què és el que més desitjava per sobre de tot? 

El que més desitjava era guiar el carro d’or del seu pare.

d. Què en pensa el seu pare? 

El seu pare pensa que seria una bogeria deixar-li conduir el carro i que posaria la vida
del seu fill i la de l’humanitat en perill.

e. Ho aconsegueix? 
Si que ho aconsegueix perquè Febos estava disposat a qualsevol cosa per no decebre
el seu fill.

f. Què passa quan els cavalls s'acosten massa a la Terra?

Si els cavalls s’acosten molt a la Terra, la cremarien.

g. Qui són les germanes de Faetont? 

Les germanes de Faetont són les cinc Helíades.

h. En què es converteixen? Per què?

Es converteixen en abres, ja que, les cinc germanes van estar plorant durant quatre
mesos seguits i la mateixa naturaleza es va commoure per la seva pena, per tant,
perquè sofrissin menys.

i. Qui plorava també la mort de Faetont? 

També plorava per la seva mort el jove Cigne.
 NOM: Idoia Lopez 4t ESO
LECTURA METAMORFOSIS II - OVIDI

j. En què es converteix?
Es converteix de sobte en una au de plomes blanques i coll corbat, (el que, avui en dia,
diguem Cigne).

k. Per què vola baix aquesta au?

Vola baix per no cometre el mateix error que Faetont (si pugés molt amunt potser
abrusaria els estels).

l. Per què de vegades brilla el sol intensament i de vegades el sol s’amaga rere els
núvols?
De vegades el sol brilla intensament perquè és quan el record de Faetont és més intens
i de vegades el sol s’amaga rere els núvols per plorar, ja que, el dolor que sent a
l’anima és insuportable.

12. L’ÓSSA MAJOR

a. De qui s’enamora Zeus?  

Zeus s’enamora de Cal·listo.

b. De quin seguici formava part aquesta nimfa?  

Formava part del seguici de Diana.

c. Com la sedueix Zeus?

Zeus s’havia fet passar per Diana per acostar-se a ella.

d. Se n’adona ella? Per què?

Se n’adona perquè no podia entendre que Diana, tan partidària de la castedat, actués
d’aquella manera.

e. Quina condició han de complir les donzelles que formen part del seguici de Diana?
La condició que han de complir les donzelles és practicar la castedat.
 NOM: Idoia Lopez 4t ESO
LECTURA METAMORFOSIS II - OVIDI

d. Per què s’avergonyeix Cal·listo?

Cal·listo s’avergonyeix perquè ella ja no era verge.

e. Quin càstig rebrà i de part de qui?

La deessa Juno, castigà Cal·listo per impedir que tornés a disputar-li l’amor del seu
marit i la transformà en óssa.

f. Quina és la metamorfosi?
Va transformar Arcas en un cadell d’ós perquè l’amor fluís amb naturalitat entre mare i
fill, i a continuació va elevar les dues bèsties fins a la part més alta del cel. Un cop allà,
les va convertir en un parell de constel·lacions per salvar-les definitivament de totes les
tristeses del món.

g. A qui representen les dues constel·lacions del firmament anomenades óssa major i
óssa menor? 
L’óssa major representa a Cal·listo i l’óssa menor al seu fill
Arcas.

13. LA TRAÏCIÓ DE BATOS

Quina falta comet el protagonista i quin càstig rep?

Mercuri per posar a prova a Bastos per assegurar-se que pot confiar en la seva paraula,
fa passar-se per un home ric que li promet regalar-li una vaca i un toro. Aleshores,
Bastos canta a l’home ric que Mercuri havia robat les cinquanta vaques. Mercuri
enfadat per la traïció, clavà els seus ulls furiosos a Bastos. Finalment, Mercuri
converteix a Bastos en una pedra.
 NOM: Idoia Lopez 4t ESO
LECTURA METAMORFOSIS II - OVIDI

14. ACTEÓ I ELS GOSSOS SENSE AMO

a.  Qui i per què castiga Acteó? 

La deessa Diana castiga a Acteó per observar el seu cos un, cap
home la podia veure despullada.

b. Et sembla just el tracte que rep el jove? Per què?

No em sembla just perquè si realment no vols que ningú
t’observi sense roba, no et banyis on qualsevol persona pot passar i veure’t, fes-ho en
un lloc que realment saps que ningú et pot veure, a la teva privacitat.

c. En què es transforma?
Es transforma en un Cèrvol.

d. Una vegada metamorfosat, quin error determina la seva mort?

L’error que determina la seva mort va ser apropar-se massa als seus cinquanta gossos.
Quan ja els tenia molt a prop, va comprendre que si els animals l’arribaven a ensumar,
se li llençarien al damunt perquè no reconeixerien rere el seu cos de cérvol, l’amo a qui
devien obediència.

e. Amb quina paradoxa terrible acaba la macabra història d’aquest personatge?

L’història acaba, intentant entendre que, com els gossos que adoraven al seu amo, que
obeïen i portaven esperant-lo tot el dia a que tornes i no tornava, era perquè ells
mateixos l’havien matat i mai sabrien el per què els va abandonar i que la culpa era
seva.

15. LES DUES VIDES DE TIRÈSIAS

 NOM: Idoia Lopez 4t ESO
LECTURA METAMORFOSIS II - OVIDI

a. Quin error comet Tirèsias quan encara és jove?

L’error que comet Tirèsias és separar a dos serpents, colpejant-les amb un bastó. A
partir d’aquí, els déus els hi va molestar la brutalitat de Tirèsias i el van castigar.

b. Quin càstig rep?

El van convertir en dona.

c. Anys més tard, com recupera la seva forma autèntica?

Set anys més tard, torna a ser un home fent el mateix que quan el van convertir en
dona: Separant les dos serpents quan estaven en el seu ritual d’amor.

d. Per què perd Tirèsias la vista?

Per la vista perquè Juno S’enfada, ja que, un mortal deixava al descobert el gran secret
del sexe femení.

e. Com el compensa Júpiter?

Jupiter no podia desfer l’obra divina de Juno, per tant, va voler compensar-lo amb dos
virtuts. La primera era viure sis vegades que qualsevol altre home i la segona, veure el
futur a la perfecció.

16. ECO I NARCÍS

 NOM: Idoia Lopez 4t ESO
LECTURA METAMORFOSIS II - OVIDI

a. Per què Juno s’enfada tant amb Eco?

S’enfada tant perquè Eco distreia a Juno explicant-li històries per entretenir-la perquè
Júpiter podes passar l’estona a l’Arcàdia per filtrejar i si presentava l’ocasió fer-se
algun petó amb alguna nimfa.

b. Quin càstig li imposa?

Com que Eco anava a distreure a Juno xerrant i xerrant, Juno va decidir que a partir
d’aquell moment, sempre xerraria però, només podria repetir les últimes paraules que
les altres persones deien.

c. Què sent la nimfa quan coneix Narcís?

Va reconèixer a l’instant els símptomes de l’amor.

d. Com reacciona el jove quan Eco intenta abraçar-lo?

El jove la tracta amb menyspreu.

e. Com definiries el caràcter de Narcís?

Se’l veu solitari i antisocial, no sap que les altres persones tenen sentiments, només
mira per ell, en conclusió, tenia el cor molt aspre i era molt arrogant.

f. Quines conseqüències té per Eco la impossibilitat de ser corresposta?

Deixa de menjar i de dormir. A partir d’aquí tot el seu ésser es va acabar consumint.

g. Segons el mite, quin fenomen natural es va generar amb la degradació física de la

nimfa?
Les mans, la boca, els ulls i els ossos es van convertir en aire i de tota ella només va
quedar una veu planyívola, que continuava repetint sense sentit paraules que la gent
deia pel bosc.

h. Qui promet castigar Narcís?

Nèmfis, la filla de la nit, promet castigar a Narcís.
 NOM: Idoia Lopez 4t ESO
LECTURA METAMORFOSIS II - OVIDI

i. Com acaba amb ell?

La vida de Narcís ja estava limitada. La mare d’ell ho sabia gràcies a Tirèsias, on va
preveure que si Narcís es veies físicament, seria la seva perdició.

j. Quin personatge que ha aparegut en un altre mite va predir el lamentable final de

Narcís?

El savi Tirèsias.

k. En què s’acaba convertint?

Narcís s’havia transformat en una flor de perfum intens.

l. Què és un narcisista?
És una persona que s’admira a si mateix d’una manera excessiva i exagerada per el seu
físic o per els seus dots o qualitats.

17. BACUS I ELS DOFINS

a. De què es lamentava sempre el pare d’Acetes?

El pare d’Acetes sempre s’havia lamentat de la seva
pobresa. De néixer i morir pobre i sobretot de no poder
deixar-li més herència al seu fill de la que voldria donar-li.

b. Què es va proposar el seu fill? Bacus converteix els pirates en dofins.

El seu fill es va proposar en honrar el seu pare deixant Museu del Bardo. Tunis
la pobresa enrere

c. Què aconseguirà?
 NOM: Idoia Lopez 4t ESO
LECTURA METAMORFOSIS II - OVIDI

El jove va aconseguir comprar una barca que li va permetre sortir a pescar a alta mar i
en poc temps va poder canviar la barca per un vaixell. Després va arribar a tenir la seva
pròpia tripulació.

d. A l’illa de Quios, quants homes marxen?

Van marxar quatre homes.

e. Quants tornen?
En tornen cinc.

f. Què pensen fer els mariners amb el nouvingut?

El volen vendre com d’esclau perquè saben que guanyaran una fortuna, ja que, l’home
semblava molt superior als homes que l’havien capturat. Posseïa la distinció d’un
príncep o, potser, d’un déu.

g. Qui era en realitat? 

Era el déu Bacus.

h. Quin aspecte tenia?

Tenia aspecte d’home madur, de cabellera fluvial i barba selvàtica, mirada agressiva i
celles gruixudes. Als braços estaven coberts de un espès embolic de sarments de vinya
i en el seus peus hi havien diversos tigres i lleopards.

i. Quina advertència els fa Acetes?

Acetes els hi diu que deixin aquell jove perquè no creia que sigues prudent endur-se’l
com a esclau, ja que, no era normal.

j. Què demana el nouvingut als mariners del vaixell?

Els hi diu que viu a l’illa de Naxos i que si el portaven, els compensaria.

k. I Acetes?  Què fa quan és al vaixell?

 NOM: Idoia Lopez 4t ESO
LECTURA METAMORFOSIS II - OVIDI

Es nega en col·laborar en les tasques de navegació.

l. El tracten bé?
Com que es nega a col·laborar, el lliguen a popa com si fos un presoner de guerra.

m. A quina illa es dirigeixen?

Es dirigeixen a la illa de Naxos.

n. S’hi aturen?
No s’aturen.

o. En què transforma Bacus, els mariners?

Els transforma amb dofins.

p. Per què? 
Perquè ballen entre les onades cada vegada que veuen passar una embarcació, com si
volguessin apaivagar amb els seus jocs la culpa dels seus avantpassats.

18. EL RAPTE DE PROSÈRPINA

 NOM: Idoia Lopez 4t ESO
LECTURA METAMORFOSIS II - OVIDI

a. Per què és tan bonica l’illa de Sicília?

Perquè és l’illa dels cels intensos, els turons altius, de les vinyes perfumades i les
nimfes somiadores.

b. Per què tremola i escup foc ?

En tota la illa descansa sobre el cos del gegant Tifeu, a qui Júpiter va enterrar sota
Sicília. Tifeu s’agita per mirar d’alliberar-se i, per això, Sicília tremola. La terra
s’esquerda, els arbres cauen i algunes cases queden en una simple muntanya de
ruïnes. Tifeu sempre s’acaba rendint, ja que, l’illa pesa massa. El gegant sent un furor
tan gran que comença a escopir foc i el seu vòmit de lava, negre i calent, emergeix a
borbolls pel cim nevat del mont Etna.

c. Per què Plutó surt a examinar les terres de Sicília de tant en tant?
Plutó surt per assegurar que tot segueix en ordre perquè si no fos
així, ell, déu dels inferns es preocupa per si s’obra una escletxa
profunda de la Terra, la llum del sol arribaria fins a l’infern i les
ànimes dels morts embogirien de terror.

d. Qui va trobar un dia Plutó?

Va veure a una noia, Prosèrpina.
Proserpina –  Rossetti

e. On se l’emporta?
Se l’emporta a l’infern.

d. Quan descobreix Ceres que la seva filla ha sofert un contratemps greu?

Ho descobreix quan veu que no havia tornat a casa d’hora i quan la busca i busca i no
hi ha rastre d’ella. Aleshores quan veu el seu cinturó d’or a un llac, allà s’adona que el
que li ha passat és greu.

e. Quin és l’origen de la salamandra?

 NOM: Idoia Lopez 4t ESO
LECTURA METAMORFOSIS II - OVIDI

Un noi es va riure de la deessa Ceres i ella, encesa d’ira, va llançar sobre el noi el líquid
que quedava a la gerra i, en el mateix moment, el jove es va convertir en una
salamandra.

d. Quina maledicció pronuncia Ceres i quins efectes té sobre el món la ira de la

deessa?
“Maleïda siguis, Terra, per allò que calles! Mai més no seràs fèrtil!” A partir d’aquesta
maldició, les flors es marciten de cop i les collites es faren malbé. Tot el món es
convertí en un erm corromput per la gebrada i el gel. Els arbres no tornaren a donar
fruits, els pagesos abandonaren els camps estèrils i la fam començava a propagar-se
per ciutats i pobles.

e. Qui revela a Ceres on és la seva filla?

La nimfa Aretusa.

f. Quina advertència fa Ceres al déu dels déus?

L’adverteix que si no torna a la seva filla, o la mort s’ensenyorirà de la Terra.

g. Què contesta Plutó quan Júpiter li demana que alliberi Prosèrpina?

Li ho nega. Ell, està cansat d’estar sol i ara que té esposa, no la deixarà anar.

h. Per què menteix la jove en respondre la pregunta que li fa Júpiter?

Menteix perquè si menges una fruita de l’infern, no pots tornar mai més a la vida i ella,
que trobava a faltar la seva antiga vida, sabia que si deia la veritat, seria impossible
tornar-la a tenir.

i. Quin futur li espera al jove Ascàlaf?

Es converteix en una òliba. És un ocell odiat pels pagesos perquè creuen que el seu vol
està carregat de mals presagis i que el seu cant tristíssim atrau la mort.

j. Què pacten finalment Plutó i Júpiter?

 NOM: Idoia Lopez 4t ESO
LECTURA METAMORFOSIS II - OVIDI

Finalment decideixen que Prosèrpina anirà a viure sis mesos amb la seva mare Ceres i
sis mesos amb Plutó.

k. Quin fenomen natural, de tipus cíclic, explicaven els romans amb el mite de
Prosèrpina?
El fenomen natural que explicaven era l’aigua de l’Estix.

19. BAUCIS I FILÈMON

a. Quins dos arbres creixen plegats?

Una alzina i un tell que creixen plegats.

b. Quins déus recorren el regne de Frígia?

Júpiter i el seu fill Mercuri.

c. On es troba exactament Frígia? Busca-ho a la viquipèdia. 

Frígia va ser una antiga regió d'Àsia Menor que ocupava la major part de la península
d'Anatòlia, en el territori que actualment correspon a Turquia. Estava envoltat per les
fonts del riu Sakarya i situada entre les províncies modernes d'Afyon, Eskişehir i
Ankara.

d. Per què truquen els dos déus a les portes de les cases de la gent?
Perquè Júpiter li va preguntar el seu fill que si creia que la gent de Frígia era
hospitalària i, a partir d’aquí, van anar de porta en porta a comprovar-ho.

e. Quin aspecte tenen?

Tenen aspecte de caçadors que anaven per les muntanyes seguint llebres i sotjant
cérvols.
 NOM: Idoia Lopez 4t ESO
LECTURA METAMORFOSIS II - OVIDI

f. Per què és excepcional el tracte que reben de Filèmon i Baucis?

Perquè per molt pobres que siguin els han tractat com a prínceps i han donat tot el
possible que podien.

g. Quin prodigi revela als dos ancians la veritable identitat dels seus hostes?
Quan Júpiter i Mercuri s’acaben tota la beguda i, de cop, quan Filèmon va per
emplenar la gerra, veu que està plena.

h. Per què persegueixen llavors l’oca que els guarda la casa?

La persegueixen perquè pensen que el menjar que els hi havien ofert no era apte per
uns déus, es mereixien quelcom més i, per aquest motiu, anaven a sacrificar l’oca.

i. En què es converteix la petita cabana dels dos ancians?

Es converteix en un temple bellíssim.

j.  Quin premi reben finalment dels déus, què és el que més desitgen els vells?
El premi que reben és ser sacerdots d’aquell temple i morir els dos junts perquè així ni
un ni l’altre sofriran.

k. En què es convertiran finalment?

Finalment, un dia quan ja eren molt vells Baucis va notar que a Filèmon li sortien
branques i, ell va veure com la seva dona es va convertir en arbre. Tots dos es van fer
el seu últim petó i en un instant després ja eren arbres al complert. Es van convertir en
un tell i una alzina.