Equivalen 168 de les equivalencies més utiitzades, orva la figura. ls triangles que tenen la base a i el tercer vertex sobre una Paral-lela a aquesta base son ients. En efocte, es pot afir~ gue els tres triangles de la figu- equivalents, ja que tenen la base i la matelxa altura |, i, la matelxa area, S figures planes sn equivalonts si tenen la mateixa area. Vegem Pip. 5. Lequivatencia és una transtormacié oomsiries anamortiea, ja que ms. Siien tn forma les euros melas Consinucci oun tangle equivalont a wn poligan dora Polgon ADCDE - Trane FD Eh polgon donat ABODE ca deinen ls ie aoa 5A BB, Pon cen cso ee Noon patie ee TPE ae tate is pretongac vel eee sree punts Unim Fi G amb el vertex Dj obtonim el triangle FED que és equivalent al poligon donat. mee Aauona acute coranguoicd de tthe cia quo.ni na org els angle DEL ABE ona le trangles bi oes Quart procedliment: per copia dango o encerclament 2 go Es traga una recta ri, demunt d'aquesta recta, s'hi traga el segment AB, igual al costat original AB. Des de A’ B’ 0s traslladon, successiva- ment, els costats i els angles de la figura original, de manera que es determinen els punts C’, D'iE". S'uneixen els punts A’, B’, C’, D'i Ei s‘obt6 una figura igual que loriginal ‘de dos segments de longituds ai b, en gro i essent bo nul, 65 el quociont de a e ‘entre dues raons s'anomena propor- ant, quatre sogments de longituds a,b, ¢ rcionals quan, presos de dos en dos, és la matoixa: ale bod rmacions geometriques que conserven Jes dimensions de la figura original re- ‘de moviments. dobles o invariants en una trans- geometrica sén els elements que en ‘ala transformacié geométrica es trans- ells mateixos. + Les transformacions geométriques elementals es poden classiticar segons les caracteristiques mé- ‘tiques de la figura transformada respecte de lori inal. Abxi dones, tenim: Isometriques. La figura transformada conserva les magnituds i els angles de la figura original. ‘També se solen anomenar moviments del pla: iguattat,translacié, simetria i gi. Isomérfiques. La figura transformada només ‘conserva la forma de la figura original. Eis angles s6n iguals { les magnituds sén proporcionals. Destaquem com a exemples 'homotécia i la sem- blanca. Anamarfiques. La figura transformada no manté la forma de la figura original. Una transformacio aquest tipus és I'equivalencia.1. Identitat Dues figures planes s6n iguals si ols sous costats i ols sous angles ‘s6n iguals i estan disposats en el mateix ordre. Si, a més, en sobrepo- La transformacié geométrica que translorma una figura en ella matei- xa s'anomena identitat. sar les dues figures, coincideixen exactament i es confonen en una de sola, direm que s6n idéntiques. \Vegem, a continuaci6, alguns dels procediments que s'empren per obtenir una figura idéntica a una figura original donada. Primer procediment: per triangulacié. ‘Segon procediment per perpendiculars De a8 El procediment es fonamenta en el fet que dos triangles, 6n iguals si els seus costats s6n iguals. Sigui, per exemple, el poligon ABCDE, que volem re- produit aS s.descompon el poligon en tres triangles ABC, ACD i ADE prenent com a origen el vertex A. Sobre una recta res traca un segment A’B’igual al do- nat AB, que servira de base comnuna per a construir els triangles AB’C, A'B'D' | ABE’, de manera que obte- nim els nous vertexs C’, D’ y €, que, en unirlos amb A’ B’ configuren una figura idenica a original Volem reproduir la figura FGHW. Es traga una recta F Paral-ela al costat GH i es baixen perpendiculars des de cadascun dels vertexs de la figura ar de manera ue obtenim els punts A, B,C, Di E. Prolonguem la recta s, reproduim els segments AB, BC, CD i DE, i cbtenim els punts 4’, B’, C’, D’i E’ Des de cadascun d’aquests punts es pugen perpendi- culars a la recta r, sobre les quals es traslladen, res- pectivament, els segments AF, BG, CJ, DH i El, i ob: tenim els punts F’, G’, H’, 1'i J’. Si unim aquests punts, determinem una figura identica a I original ‘Terear procediment: per radiacié. Sigui la figura ABCDEI un punt O del seu interior. Es tracon tots ols segments que uneixen cadascun dels vertexs amb el centre comti O. ‘Amb centre en Oi un radi qualsevol, es traga una cir- cumferéncia que tala aquests segments en els punts GH lid Considerem un punt O' tracem una crcumferéncia del mateix radi que I'anteror. Es traga a partir de O’ una recta rparalela a qualsevol segment, per exemple OA, que talla la circumferéncia enF. Des de F’i sobre la recta res traslladen tots els angles: centrals de la figura original i es prolonguen. Amb centre en 0" i obertures OA, OB, OC, OD i OE es tracen arcs que tallen les prolongacions dels angles an- teriors en els punts A’, B’, C’, D’i E’, que, en unir-los, formen una figura idéntica a original.‘La mediatriu dun segment 6 la recta perpendicular a aquest seg ‘ment pel seu punt mit ‘La biseotriu dun angle 6s la vecta ‘que passa pol sou vertex el ivi- {oix on dues parts quals. “= Una recta i una circumeréncia eén ‘socants ci tenen dos punte /7~ ats ‘Una recta i una cheumerencia sén ‘exteriors si no tenen cag punt 6. Llocs geométrics Observa la figura. Els punts de la recta /, mediatriu del sogment AB, : tenen la propietat de ser equidis- tants dels extrems del segment. Direm que la mediatriu d'un seg- | 4 ment és el lloc geometric dels punts del pla que equidisten dels extrems del segment. Fixa’t ara en aquesta figura. Els punts de les rectes b; | bs, bisec- trius dels angles determinats per ris, tenen la propietat de ser equidistants de ri s. Direm que la bisectriu d'un angle és el lloc geometric dels punts del pla que equidisten dels costats de l'an- ale. Aixi, donos, anomenem Iloc geometric el conjunt de punts que com: pleixen una propietat determinada. Tal com veurem al llarg do os unitats segients, hi ha molts més llocs geomatrics, entre els quals podem esmentar la circumferéncia, el-lip- Se, la parabola 6.1, Cireumferéncia La circumferéncia és el loc geométric dels punts del pla que equidisten Tun punt fix anomenat cantre. La distancia entre un punt qualsevol de la circumferéncia | el centre és el radi de la circumferéncia 6.1.1. Punts i rectes de la circumferéncia ‘Observa en la figura els elements que descrivim a continuaci = Centre (0). Punt del qual equidisten els punts do a cir- cumferéncia, ‘+ Radi (1). Segment que uneix el centre O amb un punt qualsevol P de la circum- ferencia, + Diametre (d). Segment que uneix dos punts de la cir- cumferéncia, P, i P>, passant pel centre 0. Mesura el doble que el radi. * Corda. Segment que uneix dos punts de la circumferénoia, Ps i Ps, sense passar pel centre. Fixa't que el diametre és la més gran de les cordes possibles c'una circumferéncia. » Arc. Una porcié qualsevol de la circumferéncia, PsP.2. Translacié Traslladar una figura sobre un pla és aplicar-li un moviment rectilini se- gons una direccié establerta, Una translaci6 esta definida per dos punts homdlegs A i A’ donats en un ordre determinat, 0 el que és el ma- teix, pel vector AZ’. En tota translacié es compleix que: + Els segments A’B’, B’C'i C’A’ que es traslladen romanen parallels als homdlegs originals AB, BO i CA. * Les rectes que uneixen punts homdlegs, Ai A’, BiB’, i Ci C’ son paralleles al vector de translacié o direccié de translaci6. * Qualsevol figura es transforma en una altra d'idénticament igual La translacié és un moviment directe del pla perqué manté el sentit de les figures. Moviments del pla Quan en geometria parlem de movi- ments del pla, ens reforim a la transfor. maclé 0 corresponaéncia que resulta entre els punts del pla en les saves dues posicions, inca final, sense con- siderar les posicions inlermécies, | te- hint en compte que cap moviment no pot transformar un sogment o angle en tuna part d'aquest pla. Sentit del pla En anomenar consecutivament els vie- texs d'una figura, per exemple A, 8, C... 1 proporcionem une ordenadié, és adit, un sentit Direm que un moviment és: + Directe, si manié ol sentit de la figu- ‘origina, * Invers, si invartelx ol sentit de la figu- ra original pel seu oposat. Transiacié d'una figura plana Considerem la figura plana ABCDE | el vector de trans- laci6 AA’. Tracem, per cadascun dels vértexs, una recta paral-iela ala direccié del vector de translacié AZ’, ‘Amb centre en cadascun dels vartexs i rad) igual a la longitud del vector de translacié AA’, es tracen arcs ue ‘allen cadascuna de les rectes en els punts A’, 8’, CDE. Aquests punts representen les noves posicions de ‘cada vertex i, en unir-los, siobté una figura igual a Vori- ginal.Simetria, identitat | igualtat ues figuies, FF’, sén iguale sii ha lun moviment que transforma F en F Duas figures idSntiques son Iguals, ja ue la identitat 63 un moviment que transforma una figure en ella maieixe, El rociproc no sempre 8s cert, ja que duos figures igusls no necassérlament han de sar iSéntiques Tal com passa en e! cas do la simetiia axial la figura que obienim t8 els ma- ‘civos angles, ois mateixos cosits ion ol mateix orice que la figura Inicialtan maleic, no es poden sobrepesar. Axi, ‘ones, sén dues figures iuals, pero no leboriques. Pr tant, la igualtat geomdirica és un Cconcepte dierent de la iuattat algebr 2. Quan diom que des nombres s6n ‘gual estem afirant quo s6n un Unie mateix nombro; no obstant alxd, qu dues figures siguin iguals no implica ‘que es puguin confoncre en una unica figura La identtat ontre cues figures FF” fs denota com a F = F', {la igualtat tentre dues fgures G1 Ges denota pec G=G" La goometria projectiva, que des rvoluparem el proper curs, amp | goomotria ouclciana amb ia incor Draco dels anomenats punts i rec- tes impropis, tambe anomenats ‘tements en Tinfnt, |e lloe on es ‘oben, que és el pla impropi o on Pinfnt. De manera que tot el quo 9s refarelx ala geomotria euciciana consttusix un apartat de la geometra project- Alsi, per exemple, la simetia cent ‘que acabem do desenvolupar en el {ext constitueix una transiormacié projectiva de centre prop i ex im- Dropl, ola transiacié que nem des- envoiupat en apartat anterior €5 Una transformaci projeciva de con tes i eix mpropis. 3. Simetria La simetria és un moviment que manté invariable un punt o una recta. Les figures transformades s'anomenen simétriques i, tal com s’explica en el marge, poden sor idéntiques o iguals a original Distingim, dones, dos tipus de simetria « Simetria central es figures s6n simatriques respecte d'un punt que rep el nom de centre de simetria, « Simetria axial: les figures s6n simétriques respecte d’una recta que rep el nom deix de simetr 3.1. Simetria central Dos punts Ai A’ sén simétrios en una simetria central de centre O, si A,A’LOes troben sobre la matei- | 8 xa recta i, a més, es verifica que A A’ equidisten del centre de sime- sa dir: OA= 0A" En tota simetria central es compleix: tia, * Qualsevol recta que passi pel centre de simetria es transforma en. ella mateixa, per la qual cosa rep el nom de recta doble. * Un angle amb un vertex que sigui el centre de simetria es transfor- ma en el seu angle oposat pel vertex. * Los figures que obtenim mitjangant una simetria central sén idént- cament iguals. La simetria central 6s un moviment directe del pla que manté el sentit de les figures 8 \ s ee \ 8 rolacié OB = OB El segment A’B’ és el simétric de AB. Observa que en una simetria central els segments simattics sén paratlels. Aleshores, les rectes homdlogues que no passen pel centre sén paral-leles. BA. Simetria central dun segment Tenim el segment AB i el centre de simetria O. Por a trobar ol segment simatric do! segment donat, determinem prime- rament els punts sim@trics dels seus extrems. Aixi, doncs, el simétric de A és el A’ en considerar, sobre Ia recta r que uneix A amb O, que es compleix la relacié OA = OA’. D'una manera analoga, el simatric de B és el B’ en considerar, sobre la recta s que uneix B amb Q. que es compleix la |1.2. Simetria central d’una figura 5, igui la figura ABCD el centre de simettia SSirepetim el procés c'una manera analoga i cuccessi- amb la resta de verlexs 8, Ci D, en determi traga el segment que unelx, per exemple, el vortex A Valent at ae eat amb el centre O ies prolonga, nem ela negeeas Cale) ‘Stuneixen tats els punts que hem trobat i obtenim la fi- ‘rasllada la longitud del segment AO des de O sobre ments) ine prolongacis i es determina el punt A’simetric del var. 9U"@ A’B’C’D’, simdtrica de original. A .2. Simetria axial jos punts Ai A’ s6n simatrics en a simetria axial d'eix e si estan ituats sobre la mateixa recta per- dicular a eix de simetria i, a 65, €s verifica que aquests punts uidisten de Veix de simetria: FA,= AK tota simetra axial es compleix que: Les rectes simdtriques es tallen en un punt de Feix de simetria. Lelx és la mediatriu dels segments que uneixen punts simatrics i la bisectriu de I'angle que formen dues rectes simétriques. Les figures que obtonim mitjancant una simetria axial sén iguals, perd no identiques. simetria axial és un moviment invers del pla, és a dir, que inverteix ssentit de les figures. 1. Simetria axial d’una figura ‘Sigui la figura ABCD i elk de simetria e, Des de cadas- un dels vertexs es tracen perpendiculars a Teix de si- ‘metria i es prolonguen. Es trasliada, per exemple, la longitud del segment AA,| des de A, sobre la prolongacié i 8s determina el punt a A’ simatric del vertex A ‘Si repetim ol procés d'una manera aniloga i success! vament amb la resta de vartexs B,C D, en dotormi- nom els homdlegs B’, Ci” ‘Suneixon tots ols punts que hem trob (guia A’B'C’D,, simétrica de Foriginal. ten laf4. Gir La identtat ita simetria central sé 6280s particulars de ai, en els quals cl valor de Tangle de gir 6s 0° 180°, respectivament, Un gir de centre O i angle de gir « és un moviment que transforma punt 4 en.un altre punt A’, equidistants tots dos del centre O i tals a) Tangle AOA’ és igual a o. Observa la figura. Determinacié del centre de git Es comprova que els parells punts homdlegs en girar el tri gle ABC compleixen les propiet del OA = Of’, OB = OB', OC = OC AOA’= BOB'= COD’ El centre de gir O pertany a la mecia- ‘ilu dun segment que uneix qualsevel paarell de punts homdloge. Axi, dones, per 2 trobar, per exemple, el centre 48 gir_de dos segments homélegs AB i 478” n’hi ha prow de ‘ragar la mediatriu dole sogments AA" BBB’ irobar-ne la interseces. Per a definir un gir necessitem conaixer el centre de gir i 'angle de gir El gir és un moviment directe del pla que manté el sentit de les figur 4.1. Gir d’un punt P donats el centre de gir O i l’angk de gir 0. —Unim el punt Pamb el centre O. Gir d'una circumferencia °, PPer tal de girar una cicumierénea de- — Sobre ol segment OP construing terminem el ansformat det conte | tra- angle o. Com acreumierencia rersogs amb Ami carive Gn Ot radi ol tix radi que ‘orginal descriu un arc que talla el costat de langle que hem construit en el punt P’, | que correspon a la nova posicid de! punt P un cop girat. 4.2. Gir d’un triangle ABC donats el centre de gir Oi angle de gir Unim els vértexs A, Bi C del triangle amb el cenire de Construim "angle a sobre el segment OA la prolonga- giro Ci de Fattre costat de angle tala Tare de rach OA en ‘Amb centre en Oi radis OA, OB! OC, successivament, 4” €s tracen tres arcs concéntrics. Procedim d'una manera analoga amb els segments OB 1 OC, i obtenim ols punts 8’ C’,. Homotécia ipa homotécia de centre O iraé k, k 0, és una transformacié geome- ica del pla que fa que a un punt A li correspongui un altre punt A’, ali- itamb Oi A, de manera que es verifica la relaci6 segient (fig. 1) ixi, doncs, dues figures planes sén homotetiques si els seus punts corresponen en una homotécia. 1. Raé d’homotécia raé entre dos segments homdlegs en una homotacia és constant | ‘gual a la ra6 d'homotacia 0 coeficient dihomotecia, AB OA ‘Observa que, segons el valor de k, los dimensions de la figura trans- Jormada son més grans 0 més petites que original, i la seva posicié 25 la mateixa que la inicial o queda invertida. ket O com es pugui questa manera hem constrult Fescala grafica 1 : 20.continuacié veurem, per mitia de dos exemples, la manera de mesu- ‘amb una escala gratica jan s‘ha de prendre una mesura, per exemple 73 mm, es fa coinci- ‘7 de Fescala i el 3 de la constraescala il M COULTER 1 la figura s'ha dibuixat una escala grafica d'ampliacié de 2 : 1. Ob- Iva que cada divisi6 de l'escala d'ampliacié equival a dues divisions ‘de rescala natural ‘8.2.2. Escala transversal o de décims ‘Lescala transversal, 0 de décims, és una escala grafica que s‘utlitza ‘quan cal que precisem dacims en 'escala habitual. Per aixo rop “aquest nom. La taula segiient mostra el procés que hem de seguir per a construir “una escala transversal o de decims de 50 mm x 1m, ‘Constuccié una escala vansversl grafca 1=20 woeeresesr re nz eeTeseeed osimates| am im Es traga una recta horitzontal ri, a sobre, shi represen- ten scala Ila contraescala. “els punts 10,0 m, 1 m, 2m... es tracen perpendiculars “ala recta r Sobre la perpendicular que passa pel punt 10 hi asse- " hyalem deu divisions iguals i hi tracer paralleles a " Toscala reprosontada en lz base, assem les divisions de la contraesoala 10, 9, 8... ala part superior i obtenim els punts 10’, 9, 8. Unim el punt 10° amb el 8, el 9” amb ol 8, | aix! sueces- sivament, fins a completar Tescala transversal, Els segments indicats amb color en la figura represen- ten, @ escala 1 : 20, les mesures segients: 0,78 m, 2,57 m, 1,84 m, 11,91 m.8.2.3. Triangle universal d’escales Es una construccié geométrica que ens permet d'obtenir escales reducci6 i d’ampliacid. Vegem el procés que hem de seguir per construir un triangle universal d'escales. 1. Construim el triangle rectangle ABC on cl qual la longitud dels catets sigui de 10m. 2. Prolonguem el catet AG | le hipotenusa 3B. 3. Dvidim els catets AC i BC en dou parts iguats 4.Tracem paralieles pels punts de divsis dol catet AC ea0= 5. Unim els punts de dlisié det catet BC amb el vertex A, | com a conseqdencia divigim en deu parts iguals les parale- les. Aixi, obtenim diverses escales de reducci6: esoala 1:10, escala 1:5, escala 1:2... Sipro- longuem les rectes que concorren en Ai ‘tracem més paralieles al costat BC, que re- presenta lescala natural, i a igual distancia ‘que les anteriars, cbterim diversas escales lampliacié: esoala 11:10, escala 6:5. Conversi6 d’escales entre el denominador. Aixi, dones: En Fapartat instruments de mesure 4 e Ia unitat 1 hem desert Peaeal ‘metre com una variant del regle gra- 5 Es un regle an forma de prisma triangular sobre 6! qual 6s graven sis a fraccié trencada. Per tant: 1 por aresta, . Eleccié de Veseala © De fraccié ordinaria a fraccié decimal. Es dividi Escala4:5- 4-08 = Escala08 ual, que serveix per a transportar | 4 De fraccié decimal a fraccié ordinaria. Reduim la fraccié decimal scales diferent dus corrent, una Hr 71:8 > Escala t:5 Sempre que sigui possible stha d’adoptar l'escala 1 : 1, tot | que, pel ‘que faa la claredat c'alguns detalls, se n’han dutiltzar daltres. S'ha d'esoollir lescala més adequada segons les dimensions de la pega I del format utlitzat, de manera que s‘obtingui un cibuix agrada- bie i en el qual es puguin apreciar clarament els detalls,—Veger un procediment per a tragar una recta que sigui convergent ‘a.Unes alttes dues que es talon fora dels imits del cibuix per un punt conat, i 1, Donades ls rectes ris iol punt ® 2. Es traga una paraliela ala acta 3, Es tacen peral-eles als segments | esconsideren dos punts qualssevol —t, aunadistanclaarbitrivia, ique tall AP | BBpeis punts A’ i’. respec: | Ai B, rospectivament. Urim iB risen’ 1B, respectivament. ‘vament, | sobt6 PY j ‘ente els iam P Larecta que passa per PIP" ésla q recta que busquem. 53.2. Bisectriu d'un angle mixtitint Un angle mbdtilini 6s rengle que determinen Una recta i un are que sn ‘concurrent. \ | KS. *s a ‘Siuin a recta ri un are de centre 2. ) que tala la recta ren el punt A saga una perpendicular, ¢, ar un punt xaiseval aruesta roo Es traslada sobre s una mateixa mesure diverses vegades, per exemple 4. Pels punts 1,2, 31 408 tracen paraiieles ar Es traga una semirocta qualsavel (O-tque tala fare en 8 8. Des de es trastladen las mateixes dvisions que en la recta s. Per 1, 2,91 4 es tracen ares concéntries, i les seves intersec- cions amb les parelsles determi- nen als punts do la bisecti, 5.3.3. Bisectriu d'un angle curvilint jourrents en un punt sxemple 4. 0 centre en O, i O, irectes. Un angle curvilini és angle que determinen cos ares que sén ats dos arcs de radi arbitrari amb oantres en O, iO, Tracom dues semiractes els extrems de les quals siguin O, 10, ‘els divicim en el mateix nombre de parts iguals, per , respectivamant, es tracen arcs ntrics que passin per les divisions 1, 2, 31 4 de les Les interseocions de dos arcs corresponents a fa mateixa isio ceterminan els punts de la bisectriu cunvlinia,