Tecnologia Industrial II - U01.

Principis de màquines (Curs 2022-23) VSC

U01A PRINCIPIS DE MÀQUINES (MECÀNICA)

Cossos en translació: W [J] = F · s · cos α

2
Energia mecànica: Em [J] = Ec + Ep = ½ m v + m g h
Potència: P [W] = W / t = F · v
Rendiment:  = P u / Pc ; Pc = P u + P p
Forces de fricció: Ff = μ · N → Wp = - Ff · s < 0 perquè s’oposa al moviment

Fm = k · x → Wm = - ½ · k · (x1 - x2 )
2 2
Forces de molles:

Moment d’inèrcia: I [kg·m2] = Σ mi ri2

Treball en rotació: W [J] = F · s = F · r ·  = M ·  = (Γ - ΓFricció )· 

Eia. cinètica en rotació:
Potència en rotació:
M.R.U.A.:
2 2
W = ΔEC  W1-2 = Ec2 - Ec1 = ½ · I · (ω2 - ω1 )
Eci = Σ ½ mi vi2 = Σ ½ mi ωi2 ri2 = ½ ωi2 Σ mi ri2 = ½ ωi2 · I
P = F · v = F · ω · r = M· ω = Γ · ω  = 2·π·n
2
x [m] = x0 + v0·t + ½ a t ; v = v0 + a·t ; a = Δv / Δt

M.C.U.A.:  [rad] = 0 + ω0·t + ½ α t2 ; ω = ω0 + α·t ; α = Δω / Δt

ω [rad/s] =  / Δt ;  [rad]= x / r ; v [rad/s] = ω · r

-1-
Tecnologia Industrial II - U01. Principis de màquines (Curs 2022-23) VSC

1. EXEMPLES (LLIBRE PDF)

1. En una mina, una vagoneta de massa m = 3000 kg, que es mou a una velocitat
v = 3 m/s, és aturada pels frens. Quina serà l’energia dissipada Ef pels frens durant la
frenada?
L’energia dissipada pels frens en la frenada és igual al treball negatiu que fan els frens, i
és contraria al sentit del moviment → < 0. Equival a la variació d’energia cinètica del cos:
Wfrens = Ec = Ef
2 2 2 2
Ec = Ec2 - Ec1 = ½ m (v2 - v1 ) = ½ 3000 · (0 – 3 ) = - 13500 J = - 13,5 kJ

2. En una planta de fabricació un cilindre pneumàtic desplaça a velocitat constant caixes de

massa m = 45 kg cadascuna, sobre una superfície amb un coeficient de fricció μ = 0,15 i
amb un recorregut de s = 0,30 m. Si el cilindre efectua nm = 10 maniobres per minut
(min−1), determina l’energia elèctrica consumida, Eelèc, pel grup pneumàtic durant un
temps t = 8 h, suposant que té un rendiment η = 0,75.
Ec = Wcilindre - Wfricció = 0, ja que v2 = v1 = constant, per tant:
Ecil = Wcil = W fricció = Ffricció · s =  · N · s = 0,15· 45 kg · 9,81 m/s2 · 0,30 m = 19,87 J
Eelèc = Econsumida = Ecil /  · nmaniobres_per_minut · tminuts =
= 19,87 J / 0,75 · 10 man/min · 8·60 min = 127168 J = 127,1 kJ

3. Determina l’energia potencial elàstica Ep acumulada en una molla que s’ha estirat 5 cm
des de la seva posició inicial, si la constant de la molla és k = 10000 N/m.
Com que s’ha estirat la molla, el treball de la molla es realitzarà en el sentit del
moviment, per tant, l’energia potencial serà aquest treball canviat de signe:
Ep = - Wmolla = - W 1-2 = - ½ k (x22 - x12) = - ½ · 10000 · (02 - 0,052) = + 12,5 J

4. En una cadena d’embalatge uns paquets de massa m = 40 kg són llançats a una

velocitat inicial de v = 4 m/s sobre una superfície de longitud l = 1,5 m, amb un coeficient
de fricció μ = 0,1, fins que són aturats per una molla amb k = 20 kN/m. Determina la
deformació x de la molla causada per l’impacte d’un paquet.
W = WFricció + Wmolla = Ec 
FFricció = μ·N = μ·m·g = 0,1·40·9,81 = 39,24 N
WFricció = - Ff · x = - Ff · (x + l) = - 39,24 · (x + 1,5)
W Molla = - ½ k · x2 = - 10000 x2
Ec = ½·m·(v22-v12) = ½·40·(02 - 42) = - 320 J

 - 39,24 · (x + 1,5) - 10000 x2 = - 320 → La molla es comprimeix x = 0,159 m

-2-
Tecnologia Industrial II - U01. Principis de màquines (Curs 2022-23) VSC

5. La resistència aerodinàmica que ofereix l’aire quan un cos es desplaça en el seu interior
s’avalua segons l’expressió: F = ½ · A · Cx · ρ · v2 [N] , on A [m2] és la superfície frontal
del cos, Cx és el coeficient aerodinàmic que depèn de la forma del cos, ρ [kg/m3] és la
densitat de l’aire en i v [m/s] és la velocitat del cos respecte de l’aire.
Llavors si en un automòbil només actua la força que ofereix l’aire:
a) Dibuixa la gràfica F(v) per a 0 ≤ v ≤ 100 km/h , i indica les escales per a A = 1,5 m 2,
Cx = 0,28 i ρ = 1,225 kg/m3.
b) Determina la potència desenvolupada pel motor per a una velocitat constant de
120 km/h.
a) F = ½ · A · Cx · ρ · v2 · x /  = ½ · 1,5 · 0,28 · 1,225 · v2 = 0,2573 · v2 [N]
Per dibuixar la gràfica agafarem els dos punts extrems i el punt mig: v = 50 km/h

V0 = 0 km/h = 0 m/s → F0 = 0,2573 · 02 = 0 N

v50 km/h = 13,89 m/s → F50 = 0,2573 · 13,892 = 49,64 N
v100 km/h = 27,78 m/s → F100 = 0,2573 · 27,782 = 198,56 N

b) P120 = F120 · v120 = 0,2573 · v3 = 0.2573 · (120/3,6)3 = 9529,6 W = 9,53 kW

6. Calcula la potència útil Pútil i l’energia consumida Econs per a un motor d’un automòbil de
m = 1200 kg quan l’accelera de v1 = 0 a v2 = 100 km/h en un temps t = 8 s. El rendiment
del motor η = 0,6.
Wu Wu
Pu = ; Econs = Pcons · t =
t 
2 2 2 2
W12 = ½ m (v2 - v1 ) = ½ · 1200 · (27,78 - 0 ) = 463037 = 463 kJ
Wu 463 kJ
Pu = = 8s = 57,88 kJ
t
Wu 463 kJ
Econs =  = 0,6 = 771,67 kJ

7. Determina el valor del parell Γf generat per les forces de fricció en una mola amb un
moment d’inèrcia de I = 0,6 kg·m2 que gira a n = 3000 min−1 i s’atura en t = 2 minuts en
desconnectar-la.

W1-2 [J] = - ΓFricció ·  (la màquina frena)

W1-2 [J] = ½ · I · (ω22 - ω12) = - ½ · I · ω12
→ - ½ · I · ω12 = - ΓFricció ·  
I = 0,6 kg·m2 ; ω = 2 π 3000 / 60 = 314,16 rad/s
Tenim 2 incògnites: Γ i  ;  l’obtenim a partir del m.c.u.a.:
ω = ω0 + α·t → α = Δω / Δt = (0 - 314,16) / 120 = - 2,62 rad/s2

-3-
Tecnologia Industrial II - U01. Principis de màquines (Curs 2022-23) VSC

 = 0 + ω0·t + ½ α t2 = 0 + 314,16·120 + ½ · (- 2,62 ) · 1202 = 18835 rad

 ΓFricció = ½ · I · ω12 /  = ½ · 0,6 · 314,162 / 18835 = 1,572 N·m

8. Determina la potència P desenvolupada per un motor que gira a n = 1450 min−1 i que
acciona directament un tambor de 300 mm de diàmetre sobre el qual s’enrotlla un cable
del qual hi ha suspesa una càrrega amb un pes d’1,5 kN.

ω = 2 π 1450 / 60 = 151,78 rad/s

M = F · r = 1500 N · 0,15 m = 225 N·m
P = M · ω = 225 N·m · 151,78 rad/s = 34,16 kW

9. Calcula el moment o parell motor Γ d’un motor que subministra una potència de
P = 5 CV quan gira a n = 1450 min−1, i el treball o energia consumida Ec durant t = 8
hores amb un rendiment η = 75 %.
P [W] = 5 CV · 736 W/CV = 3680 W
ω [rad/s] = 2 π n / 60 = 151,84 rad/s
P = Γ· ω → Γ = P / ω = 24,24 N·m
 = Pu / Pc → Pcons = Pu /  = 4906,6 W
Econs = Pcons · t = 4,9 kW · 8 h = 39,2 kW·h

10. Un motor subministra un parell Γmot = 360 Nm pràcticament constant entre 1200 i 3600
min−1 de freqüències de rotació.
a) Determina les potències màxima i mínima subministrades pel motor.
b) Dibuixa la corba de potència-freqüència de rotació, tot indicant l’escala entre les
freqüències indicades.
c) Si s’acobla el motor a una màquina el parell resistent de la qual és determinat per
l’expressió Γmàq = 100 + 0,1 · n, determina el règim de velocitat estacionari del conjunt
màquina motor.
a) ωmín [rad/s] = 2·π·nmín / 60 = 125,66 rad/s→ Pmín = Γ·ωmín = 360·125,66= 45,23 kW
ωmàx [rad/s] = 2·π·nmàx / 60 = 376,99 rad/s→ Pmàx = Γ· ωmàx = 360·376,99= 135,72 kW
b)

c) En règim estacionari Γmot = Γmàq, llavors: 360 = 100 + 0,1 · n → n = 2600 min−1
-4-
Tecnologia Industrial II - U01. Principis de màquines (Curs 2022-23) VSC

2. ACTIVITATS

1. Una vagoneta de massa m = 20000 kg surt del repòs i baixa per un pendent de l’1 % i de
longitud L = 25 m, al fi nal del qual hi ha una molla amb k = 2000 kN/m. Determina:
a) La velocitat de la vagoneta al final del pendent.
b) La deformació de la molla com a conseqüència del xoc.
a) Al final del pendent tenim que tota l’energia potencial de la vagoneta s’ha convertit en
energia cinètica: Em2 = Em1 → Ep2 + Ec2 = Ep1 + Ec1 → Ec2 = Ep1
Ep1 = m·g·h1 = 20000 kg · 9,81 m/s2 · 1/100 · 25 m = 49050 J
2
Ec2 = ½ m v2 = Ep1 → v2 = 2·Ec2 / m = 2· Ep1 / m = 2·g·h = 2·9,81·0,25 = 2,21 m/s

b) La deformació de la molla com a conseqüència del xoc s’obté a partir de l’energia que
li aporta la vagoneta:
Wm = + Ec = + (Ec2 – Ec1) = + Ec2 ; W m = - ½ · k · (x12 - x22) = + ½ · k · x22
Wm = - Ep = - (Ep2 – Ep1) = + Ep1 ; Wm = - ½ · k · (x1 - x2 ) = + ½ · k · x2
2 2 2

→ + Ep1 = + ½ · k · x22 → x2 = 2· Ep1 / k =

3
2·49050 / 2000·10 = 0,221 m

2. Un automòbil té un coeficient aerodinàmic Cx = 0,25 i una superfície frontal A = 1,6 m 2.

Dibuixa la gràfica de l’energia consumida i indica les escales en un recorregut de
100 km per a 0 ≤ v ≤ 100 km/h si el motor té un rendiment η = 0,6 i si només es té en
compte la resistència aerodinàmica. Densitat de l’aire a 15 ºC, ρ = 1,225 kg/m3.
Recorda que la força que oposa l’aire és: F = ½ · A · Cx · ρ · v2 [N]
Per dibuixar la gràfica agafarem els dos punts extrems i el punt mig: v = 50 km/h
V0 = 0 km/h = 0 m/s ; v50 = 50 km/h = 13,89 m/s ; v100 = 100 km/h = 27,78 m/s
2 2
F50 = ½ · A · Cx · ρ · v = 0,5 · 1,6 · 0,25 · 1,225 · 13,89 = 47,3 N →
→ Econs,50 = Wcons,50 = F50 · x /  = 47,3 N · 100·103 m / 0,6 = 7,9·106 J = 7,9 MJ
F100 = ½ · A · Cx · ρ · v2 = 0,5 · 1,6 · 0,25 · 1,225 · 27,782 = 189,1 N →
→ Econs,100 = Wcons,100 = F100 · x /  = 189,1 N· 100·103 m / 0,6 = 31,5·106 J = 31,5 MJ
Econs = Eu /  = F · x /  = ½ · A · Cx · ρ · v2 · x /  =
= ½ · 1,6 · 0,25 · 1,225 · v2 · 100·103 m / 0,6 = 40833,3 · v2 [J]

-5-
Tecnologia Industrial II - U01. Principis de màquines (Curs 2022-23) VSC

3. Una cinta transportadora és accionada per un grup motriu (motor, reductor i transmissió)
que té un rendiment electromecànic η = 0,68. Quan la cinta es mou de buit (sense
càrrega), es consumeix una potència elèctrica Pbuit = 2,4 kW i, quan treballa en
condicions nominals, es consumeix una potència nominal Pnom = 3,5 kW. La cinta té una
llargada L = 18 m i en condicions nominals es mou a v = 0,5 m/s i la distància entre
paquet i paquet és d = 1,2 m. Determina:

a) El consum elèctric, Eelèc, en kW · h, durant t = 7,5 h de funcionament nominal.

b) El nombre n de paquets simultanis sobre la cinta i el temps, tpaquet, que cada paquet
és sobre la cinta.
c) L’energia mecànica, Epaquet, que requereix la manipulació d’un paquet (associada a
l’augment de consum respecte al de funcionament de buit).
a) Eelèc [kw·h] = Pnom · t / η = 3,5 kW · 7,5 h / 0,68 = 38,6 kW·h

b) Si la cinta té L= 18m i hi ha d= 1,2 m entre cada paquet, el nombre de paquets

simultanis a sobre de la cinta és:

npaquets = L / d = 18 / 1,2 = 15 paquets

Si els paquets van a una velocitat v=0,5 m/s, el temps que triga cada paquet serà:

v = x / t → tpaquet = L / v = 18 / 0,5 = 36 s

c) L’energia mecànica (útil) associada a un paquet, com que simultàniament sempre hi

ha 15 en total:

(Pnom - Pbuit ) · tpaquet (3,5 - 2,4) kW · 36 s

Eútil,paquet =  · Econs,paquet =  · = 0,68 · = 1,795 kJ
npaquets 15

4. Un ascensor ha d’accelerar la seva càrrega des del repòs fins a v = 2 m/s en 1 segon. Si
l’ascensor, juntament amb la càrrega, té una massa de m = 600 kg i les forces de fricció
equivalen al 10 % de la seva càrrega, determina la potència necessària del motor
d’elevació.
La potència l’obtindrem a partir del treball i el temps: P = W / t = F · x / t
2 m/s
a = v / t = = 2 m/s2
1s
x [m] = x0 + v0·t + ½ a t2 = 0 + 0 + ½ · 2 m/s2 · 12 s2 = 1 m
El treball es pot obtenir a partir de l’increment d’energia mecànica i també a del sumatori
de forces i la distància:
W1-2 = Em2 - Em1 = Ep + Ec ; W 1-2 = ( F - Ff ) · y
W1-2 = m g h + ½ · m · (v22 - v12) = 600 · 9,81 · 1m + ½ · 600 · (22 - 02) = 7086 J
-6-
Tecnologia Industrial II - U01. Principis de màquines (Curs 2022-23) VSC

W1-2 = ( F - Ff ) · x = ( F - 10% m·g·h ) · x = ( F - 0,1 · 600kg · 9,81m/s2 · 1 m ) · 1m

→ F = W 1-2 / x + Ff = 7086 J / 1m + 0,1 · 600 · 9,81 · 1 = 7086 + 588,6 J = 7674,6 N
→ P = W / t = F · x / t = 7674,6 N · 1m / 1s = 7674,6 W

5. Un tren de m = 15000 kg es desplaça a una velocitat v = 90 km/h. Determina la força de

frenada Ffrenada necessària perquè s’aturi en un espai de x = 150 m, si tenim en compte
unes forces de fricció de Ff = 1500 N.
W1-2 = Em2 - Em1 = Ep + Ec = ½ · m · (v2 - v1 ) = - ½ m v1 , ja que h1=h2 i v2 = 0.
2 2 2

La força de frenada, a l’igual que la força de fricció, s’oposen al sentit d’avanç del tren,
per tant, tenen signe negatiu:
W1-2 = ( - Ffrenada - Ffricció ) · x
Per tant:
2
- ½ m v1 = ( - FFrenada - Ffricció ) · x →
1/2· 15000 kg ·252 m/s2
→ FFrenada = +½ m v12 / x - Ffricció = - 1500 N = 29750 N = 29,75 kN
150 m

6. En una màquina hi ha un volant amb una massa de m = 250 kg i 50 cm de ∅, muntat

sobre un eix amb un moment de fricció de 15 Nm. Determina la potència P que cal per
accelerar-lo des del repòs fins a n1 = 250 min−1 en un temps màxim de t = 3 segons.
Quina serà l’energia E que acumularà quan giri a n2 = 100 min−1 ?
El volant d’inèrcia d’un volant és: I = ½ · m · R2 (del Powerpoint; ho donaré com a dada)
La força de frenada, a l’igual que la força de fricció, s’oposen al sentit d’avanç del tren,
per tant, tenen signe negatiu:
I = ½ · m · R2 = ½ · 250 · 0,252 = 7,81 kg·m2
Quan gira a: n=250 min-1 → ω [rad/s] = 2 π n / 60 = 26,18 rad/s
Treball en rotació:
W1-2 [J] = F · s = F · r ·  = M ·  = ( Γ - ΓFricció ) · 
2 2
W1-2 [J] = Ec2 - Ec1 = ½ · I · (ω2 - ω1 ) , ω1 = 0 ja que parteix del repòs.
Igualant: ( Γ - ΓFricció ) ·  = ½ · I · ω22 , tenim 2 incògnites: Γ i  , però  la podem
treure a partir de les equacions del m.c.u.a.:

ω = ω0 + α·t → α = Δω / Δt = (26,18 - 0) / 3 = 8,73 rad/s2

 = 0 + ω0·t + ½ α t2 = 0 + 0·t + ½ · 8,73 · 32 = 39,28 rad
→Γ= ½ · I · ω22 /  + ΓFricció = ½ · 7,81 kg·m2 · 26,182 (rad/s)2 / 39,28 rad + 15 Nm
= 68,13 N·m + 15 N·m = 83,14 N·m
Quan gira a n = 100 min-1 , l’energia acumulada es pot obtenir a partir de l’energia
cinètica:
ω [rad/s] = 2 π n / 60 = 10,47 rad/s
Ec = ½ ω2 · I = ½ · 10,472 · 7,81 = 428,07 J

-7-
Tecnologia Industrial II - U01. Principis de màquines (Curs 2022-23) VSC

7. El motor d’un automòbil té una potència útil de Pu = 58,88 kW quan gira a n = 4500
min−1. Determina’n el parell motor Γ.
ω [rad/s] = 2 π n / 60 = 471,24 rad/s

P = F · v = F · ω · r = M· ω = Γ · ω → Γ = P / ω = 58800 W / 471,24 rad/s = 124,78 N·m

8. Es vol acoblar un motor elèctric que consumeix Pcons = 2944 W a 1450 min−1 a plena
càrrega, amb un rendiment del η = 85 %, a una màquina. Si el moment d’inèrcia total
aplicat a l’eix del motor és de I = 10 kg·m2, calcula el temps t que el motor trigarà a
assolir la velocitat de càrrega des del repòs, si considerem que el moment que genera és
constant des de l’arrencada.
El motor parteix del repòs (ω=0) fins a la velocitat de càrrega ω=2π n /60 = 151,84 rad/s
Pu  · Pcons 0,85 · 2944
En càrrega, el parell serà: Γ = = = = 16,48 N·m
ω ω 151,84
Per tal d’obtenir el temps, caldrà plantejar les equacions del m.c.u.a.:
 = 0 + ω0·t + ½ α t2 ; ω = ω0 + α·t → α = (ω - ω0) / t
I les equacions del parell i la inèrcia en rotació:
W1-2 [J] = Ec2 - Ec1 = ½ · I · (ω22 - ω12) ; W 1-2 [J] = ( Γ - ΓFricció ) ·  (no hi ha fricció)
Igualant: W 1-2 [J] = Γ ·  = ½ · I · ω22 →
½ · I · ω22 ½ · 10 kg·m2 · 151,842 rad/s2
→ = = = 6995 rad
Γ 16,48 N·m

 = 0 + ω0·t + ½ α t2 →
ω - ω0
→ 6995 rad = 0 + 0·t + ½ · · t2 = ½ ·ω · t = 0,5 · 151,84 · t → t = 92,14 s
t

9. Determina la força que ha d’actuar sobre un pes de 5 kN per desplaçar-lo sobre un

pendent del 5 % de 10 m de longitud amb un coeficient de fricció del 0,3 si, partint del
repòs, ha d’assolir una velocitat de 5 m/s al final del pendent.

α = arc tg (5/100) = 2,862º

h1 = x · sin α = 0,5 m

W1-2 = Em2 - Em1 = Ep + Ec ; W 1-2 = ( F - Ff ) · x

W1-2 = m·g·h + ½·m·(v22-v12) 2 2
= 5000N · 0,5m + ½ · 5000N / 9,81 · (5 - 0 ) = 8871 J
W1-2 = ( F - Ff - Px) · x = ( F - μ·N·cos α – m·g·sin α) · x
→ F = W 1-2 / x + Ff + Px = 8871 J / 10 m + 0,3 · 5000 · cos 2,862º + 5000 · sin 2,862º =
= 2385,23 N + 249,65 N = 2634,88 N

-8-
Tecnologia Industrial II - U01. Principis de màquines (Curs 2022-23) VSC

10. Un volant amb un moment d’inèrcia al voltant del seu eix I = 0,9 kg·m2 gira a
n0 = 5000 min–1 gràcies a l’acció d’un motor. Es desconnecta el motor i s’observa que el
volant triga t = 1 min a quedar-se en repòs a causa d’un parell de fricció que se suposa
constant. Determina:
a) L’acceleració angular del volant α.
b) El nombre de voltes n que farà el volant abans d’aturar-se.
c) L’energia mecànica dissipada en aquest procés Ediss.
a) ω = ω0 + α·t → α = (ωf - ω0) / t = - 523,6 rad/s / 60 s = - 8,73 rad/s2
ω0=2π n0 /60 = 523,6 rad/s ; ωf = 0 rad/s (repòs)

b) El nombre de voltes es pot obtenir a partir de l’angle que gira fins aturar-se:  = 2π n
 = 0 + ω0·t + ½ α t2 = 0 + 523,6 · 60 - ½ · 8,73 · 602 = 15.702 rad
nvoltes =  / 2π = 15.702 / 2π = 2499,06 voltes

c) W 1-2 [J] = Ec2 - Ec1 = ½ · I · (ω22 - ω12) = ½ · 0,9 kg·m2 · (523,62 - 02) = 123,37 kJ

-9-
Tecnologia Industrial II - U01. Principis de màquines (Curs 2022-23) VSC

U01B PRINCIPIS DE MÀQUINES (TERMODINÀMICA)

Escales de Tª: TK = TC + 273,15º ; TF = 5/9 · TC + 32

Pressió: p [Pa] = p [N/m2] = F [N] / A [m2] ; Pc = Pu + Pp
prelativa = pmanométrica = pabsoluta - patmosfèrica ; patm = 1 atm
Quantitat de calor: Q [J] = C · (T2 - T1 ) = m · ce · (T2 - T1 )
Calor canvi fases: QVapor [J] = m [kg] · LV [J/kg] ; QFusió [J] = m [kg] · LF [J/kg]
p [Pa] 273
Poder calorífic (p, T) PC [kJ/m3] = PC (CN) · ·
101300 [Pa] 273 + T [ºC]
CN = 1 atm = 101300 Pa, T=0ºC
Llei de Boyle: p · V = ct.
Llei de Gay-Lussac: V / T = ct. ; p / T = ct. ; p · V / T = ct.
Gasos ideals: p [Pa] · V [m3] = n [mols] · R [J/(ºK·mol)] · T [ºK] ,
R.- Ct. Universal dels gasos = 8,313 J/(ºK·mol)
1r Principi de la Termodinàmica: Q = U + W ; Q > 0 entra al sistema ; Q < 0 surt
Treball processos isobàrics (p=ct.): W12 [J] = F · x = p · A · x = p · V = p · (V2 - V1)
Treball processos isocors (V=ct.): W12 [J] = p · (V2 - V1) = 0 ja que V2 = V1
V2
Treball processos isotèrmics (T=ct.): W12 [J] = n · R · T · Ln T = ct. → p·V = ct.
V1

p2 V2 - p1 V1
Treball processos adiabàtics (Q=ct.): W12 [J] = Complint-se: p·V  = ct. ;
1 - 
T·V  -1 = ct. ; p 1- ·T  = ct.
m [gr]
Nombre de mols d’una substància donades la massa i el pes molecular: nmols =
pMolec [gr/mol]

- 10 -
Tecnologia Industrial II - U01. Principis de màquines (Curs 2022-23) VSC

3. EXEMPLES (LLIBRE PDF)

11. Determina la quantitat de carbó (pc,carbó= 36780 kJ/kg) que cal per vaporitzar
completament 50 kg d’aigua que es troba a una temperatura de -20 ºC perquè sempre
assoleixi els 100 ºC a una pressió p= 1 atm.
Segons la taula 1.1 (llibre en pdf): Lfusió,aigua = 333,5 kJ/kg ; Lvaporització,aigua = 2257 kJ/kg.
Segons la taula 1.2 (llibre en pdf): ce,gel = 2,05 kJ/(kg ºC); ce,aigua = 4,18 kJ/(kg ºC).
QGel QAigua (QGas) De -20ºC a 0 ºC l’aigua està congelada:
kJ
QGel = m ce (T2 - T1) = 50 kg ·2,05 ·20ºC = 2050 kJ
kgºC
QF QV
A la temperatura de 0ºC el gel es fon en aigua,
desprenent calor de fusió (Lf,aigua = 333,5 kJ/kg):
-20 0 0 100 100ºC QF = m · Lf = 50 kg · 333,5 kJ/kg = 16 675 kJ

De 0ºC fins a 100ºC l’aigua està líquida:

QAigua = m ce (T2 − T1) = 50 kg · 4,18 kJ/(kg ºC) · 100 ºC = 20 900 kJ
A la temperatura de 100ºC l’aigua s’evapora, desprenent calor d’evaporació:
QV = m · Lv = 50 kg · 2 257 kJ/kg = 112 850 kJ

La calor total necessària serà: QTotal = QGel + QF + QAigua + QV = 152 475 kJ

I la quantitat de carbó que farà falta:
Q Total 152.475 kJ
QTotal = pc,carbó · mcarbó → mcarbó = = = 4,14 kg
pc,carbó 36.780 KJ/kg

12. Dins d’un cilindre com el de la figura, hi ha aire a 18 ºC amb un volum inicial d’1 L a
1 atmosfera de pressió. Si desplacem l’èmbol de manera que el volum es redueixi a 1/8
part del volum inicial i la temperatura s’incrementi, aleshores, en 5 ºC, determina la
pressió final. Considerem l’aire un gas ideal o perfecte.
p 1 · V1 p 2 · V2
Aplicant la llei de Charles: =
T1 T2

1 [atm] · V1 p2 [atm] · V1 /8
= → p2 = 8,14 atm
18 + 273,15 [ºC] 23 + 273,15 [ºC]
101.300 Pa
p2 =8,14 atm · = 824.582 Pa
1 atm

13. Determina la pressió p a la qual es trobarà una massa m = 1 kg d’oxigen (O 2) a

T = 40 ºC si és dins d’un recipient de V = 25 L (1 mol d’oxigen té una massa de 32 g).
m O2 1000 g O2
nmols,O2 = = = 31,25 mols d’oxigen
pMolec,O2 32 g/mol

Aplicant l’equació d’estat dels gasos perfectes: p V = n R T →

n [mols] · R [J/molºK] · T [ºK] 31,25 mols · 8,314 J/molºK · 313 ºK
→ p [Pa] = = = 3,25 MPa
V [m3 ] 25 · 10-3 m3
- 11 -
Tecnologia Industrial II - U01. Principis de màquines (Curs 2022-23) VSC

14. Un recipient aïllat del seu entorn amb un volum V = 3 L d’aigua cau des de h = 100 m
d’alçada i xoca inelàsticament amb el terra. Si la temperatura inicial de l’aigua era de
T1 = 15 ºC, quina serà la variació de la seva energia interna ΔU? I la seva temperatura
T2 després del xoc?
Com que el recipient està aïllat, tenim que Q = 0.
L’energia potencial del recipient a 100 m es transforma en energia cinètica a 0 m (xoc):
Ec2 = Ep1 = m g h = 3 kg · 9,81 m/s2 · 100 m = 2.943 J

Aplicant el 1r principi de la termodinàmica, quan el recipient aïllat cau i xoca

inelàsticament amb el terra, absorbeix aquesta energia ( W cos = - Ec2 ), augmentant la
seva energia interna (ΔU):
Q = ΔU + W → ΔU = Q – W = Q - (-Ec2) = 0 + 2.943 J = 2.943 J
Per determinar la temperatura després del xoc hem de considerar que tota l’energia
passa a augmentar l’energia interna o tèrmica. Aleshores tenim que:
ΔU 2.943 J
ΔU = m ce ΔT = m ce (T2 - T1)→ T2 = + T1 = + 15 = 0,23 + 15 = 15,23ºC
m · ce 3 kg · 4180 J/kgºC

15. Un cilindre amb un èmbol conté un volum V = 10 L d’aigua i es col·loca el conjunt sobre
una estufa. Durant el procés es transfereixen Q1 = 100 kJ a l’aigua, mentre que a través
de les parets es produeixen unes pèrdues equivalents a Q2 = 25 kJ. L’èmbol puja com a
conseqüència de la dilatació de l’aigua i fa un treball equivalent a W = 15 kJ.
Determina la variació de l’energia ΔU de l’aigua en el procés i la temperatura final T 2 de
l’aigua si la temperatura inicial era de T1 = 18 ºC. (ce,aigua = 4,18 kJ/kg ºC)

El recipient absorbeix una calor: Q = Q1 - Q2 = 100 - 25 = 75 kJ

Aplicant el 1r principi:
Q = ΔU + W → ΔU = Q - W = 75 kJ - 15 kJ = 60 kJ

L’aigua canviarà de temperatura segons l’equació: ΔU = m c ΔT = m ce (T2 - T1) →

ΔU 60 kJ
→ T2 = + T1 = + 18 = 1,43 + 18 = 19,43ºC
m · ce 10 kg · 4,18 kJ/kgºC

16. Determina la força F i el treball W que realitzarà un cilindre pneumàtic de Ø = 16 cm de

diàmetre que es desplaça Δx = 150 mm. La pressió del sistema és de p = 6 bar i roman
constant durant tot el procés.
F [N] = p [N/m2] · A[m2] = 6·105 Pa · 0,02 m2 = 12.000 N
W = F · Δx = 12.000 N · 0,15 m = 1.800 J
W = p · A · Δx = 6·105 Pa · 0,02 m2 · 0,15 m = 1.800 J

- 12 -
Tecnologia Industrial II - U01. Principis de màquines (Curs 2022-23) VSC

17. Un volum V1 = 1 L d’un gas a T = 20 ºC s’expandeix des d’una pressió inicial de

p1 = 12 atmosferes fins a assolir un volum de V2 = 10 L. Determina el treball W realitzat
durant l’expansió:
a) Quan l’expansió és isotèrmica.
b) Quan l’expansió és adiabàtica amb  = 1,4.
c) Dibuixa en un diagrama pV els dos processos.
V2
a) ΔT = 0 → W 12 = n·R·T· ln ;
V1

i, com n, R i T són constants: n·R·T = p1 · V1 = p2 · V2

V2 10
→ W12 [J] = p1 · V1 · ln = 12 atm · 101.300 Pa/atm · 10-3 m3 · ln = 2799 J
V1 1

p1 · V1 = p2 · V2 → p2 = p1 · V1 / V2 = 12 atm · 1/10 = 1,2 atm · 101.300 Pa/atm = 121.560 Pa

b) Q = 0 →  = 1,4 ;
p1 · V 1  V1  1 1,4
p1·V1  = p2·V2  → p2 = = p1· = 12 atm · = 0,48 atm = 48.624 Pa
V2 V2 10

p2 V2 - p1 V1 48.624 Pa · 0,01 m3 -12·101.300 Pa · 0,001 m3

→ W12 [J] = = = 1823,4 J
1 -  1 - 1,4

c)

- 13 -
Tecnologia Industrial II - U01. Principis de màquines (Curs 2022-23) VSC

4. ACTIVITATS DE TERMODINÀMICA

1. Es volen fondre 300 kg de plom, que es troben inicialment a 15 ºC, amb un forn de gas
propà (Pc (CN) = 97.394 kJ/m3) que té un rendiment del 90 %. Determina la quantitat de
gas a 15 ºC i 10 atm necessari per dur a terme la fusió. Dades del plom:
ce,Pb = 0,128 kJ/kgºC, PFPb = 600ºK, PEPb = 2023ºK, LF,Pb = 24,7 kJ/kg , LV,Pb = 858 kJ/kg

Plom sòlid QPb = m·ce,Pb·(T2 -T1) Plom sòlid QF,Pb = m·LF,Pb Plom fos
a 288 ºK a 600ºK a 600ºK

QPb = QTPb + QF,Pb = m·ce,Pb·(T2 -T1) + m·LF,Pb 

QTPb = m · ce,Pb · (T2 -T1) = 300kg · 0,128 kJ/kg ºC · (327ºC - 15ºC) = 11.980 kJ
QF,Pb = m · LF,Pb = 300 kg · 24,7 kJ/kg = 7.410 kJ

 QPb = QPb + QF,Pb = = 11.980 kJ + 7.410 kJ = 19.390 kJ · 1 cal/4,18J = 6.639 cal

El consum de gas propà s’obté a partir de:

Q Cons,gas Q Pb,útil/ 21.544,4 kJ
Qcons,gas = pc,gas(15ºC,10atm)·mgas → mgas = = = = 0,233 kg
pc,gas,p-T pc,gas,p-T 923.214 KJ/kg

Havent calculat:
Qcons,gas = QPb / forn = 19.390 kJ / 0,90 = 21.544,4 kJ
p [atm] 273 10 atm 273
pc,gas(15ºC,10atm) = pc,gas(CN) · · = 97394 kJ/m3 · · = 923214 kJ/m3
1 [atm] 273+T [ºC] 1 atm 273+15

2. Si tenim un gas en un recipient de 8 L, a una temperatura de 20 ºC i a una pressió de 9

atm:
a) Determina el nombre de mols del gas.
b) Quantes molècules (N) hi ha en el dipòsit?
a) Per calcular el nombre de mols utilitzem l’equació d’estat dels gasos perfectes:
p·V 9·101.300 Pa · 0,008 m3
p [Pa] · V [m3] = n [mols] · R [J/molºK] · T [ºK] → n = = = 3 mols
R·T 8,314 J/molºK · 293ºK
b) Com que un mol de gas conté el número de Avogadro (6,02·1023 mol-1) de molècules,
i com que tenim n = 3 mols:
N = 3 mols · 6,02·1023 molècules / mol = 1,8·1024 molècules

- 14 -
Tecnologia Industrial II - U01. Principis de màquines (Curs 2022-23) VSC

3. Disposem de 8 mols d’un gas que podem considerar ideal i que es troben a p1 = 4 atm i
T1 = 293ºK. Determina les condicions finals de T i V i el treball que fa quan arriba a
p2 = 1,5 atm si considerem el procés isotèrmic.
De l’enunciat: Procés isotèrmic → T1 = T2 = 293ºK; p1 = 4 atm i p2 = 1,5 atm, nideal = 8 mols
n·R·T 8 mols · 8,314 J/molºK · 293ºK
p · V = n · R · T → V1 = = = 0,048 m3
p1 4atm · 101.300 Pa/atm
Procés isotèrmic → p1 · V1 = p2 · V2 → V2 = p1 / p2 · V1 = 4 / 1,5 · 0,048 = 0,128 m3
W12 = n·R·T· ln(V2/V1) = 8 mols · 8,314 J/molºK · 293ºK · ln (0,128/0,048) = 19.114 J

4. En un habitatge es vol obtenir aigua calenta sanitària amb una instal·lació de col·lectors
solars. El consum d’aigua c = 200 L/dia i cal incrementar-ne la temperatura a T = 30 ºC.
La calor específica de l’aigua ce = 4,18 J/g ºC.
a) Quanta energia diària cal per escalfar l’aigua?
Si el flux d’energia radiant diària que arriba als col·lectors (Φr) és de 15 MJ/m2, el
rendiment de la instal·lació és η = 0,5 i cada col·lector té una superfície S = 1 m2.
b) Quants col·lectors s’han d’instal·lar?
a) L’energia tèrmica diària necessària per escalfar l’aigua serà:
Enecessària,dia = mdia · ce · ΔT = 200 kg · 4180 J/kgºC · 30ºC = 25,08·106 J = 25,08 MJ
b) A partir de l’energia tèrmica necessària (Eútil) i del rendiment, calculem l’energia
radiant que caldrà produir (Econs):
Eútil Enecesària,dia Enecesària,dia 25,08 MJ
η= = → Eradiant = Econs = = = 50,16 MJ
Econs Eproduida,radiant  0,5
Eradiant [MJ]
Eradiant [MJ] = ncol·lectors · Scol·lector [m2] · Φr [MJ/m2] → ncol·lectors = 2 2 =
Scol·lector [m ] · Φr [MJ/m ]
Eradiant [MJ] 50,16 MJ
ncol·lectors = 2 2 = = 3,334 col·lectors → N’agafem 4.
Scol·lector [m ] · Φr [MJ/m ] 1 m2 · 15 MJ/m2

5. El dipòsit de la figura està tancat per l’èmbol de massa m = 3 kg i

secció circular S = 50 cm2, que pot lliscar sense frec evitant que
s’escapi l’aire retingut a l’interior del dipòsit. L’aire exterior es troba
en condicions normals de pressió, p0 = 1,013 bar, i temperatura
constant T = 15 ºC. En aquesta situació, el volum d’aire retingut és
V1 = 30 L. Determina:
a) La pressió relativa prel,1 de l’aire retingut dins el dipòsit.
b) La variació d’alçada de l’èmbol, Δh, quan s’hi col·loca a sobre un
pes de massa m2 = 2 kg.
a) La pressió relativa o manomètrica és igual a l’absoluta menys l’atmosfèrica:
prelativa = pmanométrica = pabsoluta - patmosfèrica = p1 - p0
I també: prel,1 = F1 [N] / A [m2] = m1·g / S = 3 · 9,81 / 50·10-4 = 5.886 Pa
b) En la nova situació, la pressió deguda al el pes total és:
prel,2 = p2 - p0 = F2 [N] / A [m2] = (m1+m2)·g / S =(3+2)·9,81 / 50·10-4 = 9.810 Pa
T = constant → p1 · V1 = p2 · V2 ( agafant pressions absolutes !!! )
- 15 -
Tecnologia Industrial II - U01. Principis de màquines (Curs 2022-23) VSC

p1 · V1 pabs,1 · V1 (5.866+101.300) Pa · 30 L
→ V2 = = = = 28,94 L
p2 pabs,2 (9.810+101.300) Pa

V2 - V1 (28,94 - 30)·10-3
h = V / A = = = - 0,212 m = - 21,2 cm
S 50·10-3

6. El tub de la figura s’ajusta a l’èmbol fix de la part inferior, de

manera que pot moure’s mantenint tancat, sense fuites, un gas
perfecte al seu interior. El tub és de diàmetre d = 5 mm i massa
m = 30 g, i en condicions ambientals de temperatura, T = 15 ºC, i
pressió de l’aire exterior, p0 = 1,013 bar, l’alçada del cilindre és
h = 60 mm. Determina:
a) La pressió absoluta p1, del gas tancat dins el tub en les
condicions descrites a l’enunciat.
b) L’increment d’alçada Δh que experimenta el tub si el gas al seu
interior s’escalfa fins a una temperatura T2 = 35 ºC.
2 2 2
a) S = π·d / 4 = π·0,005 / 4 = 19,63 · 10-6 m
prel,1 = F1 [N] / A [m2] = m1·g / S = 0,030 · 9,81 / 19,63·10-6 = 14,99·103 Pa
prel = pman = pabs - patm = p1 - p0 →
→ p1 = prel,1 + p0 = 14.990 + 101.300 = 116290 Pa = 1,163 bar

V1 V2
b) La pressió absoluta dins del tub es manté constant, així què: =
T1 T2
S· h1 S· h2 h1 · T2 60mm · 308,15 ºK
→ = → h2 = = = 64,16 mm
T1 T2 T1 288,15 ºK
→ h = h2 - h1 = 64,16 - 60 = 4,16 mm

- 16 -