L’experigncia de la pell en les relacions d objecte primerenques’ ‘evista Catlana da Psicoandlis Vol X/Ndm. 1-2 Esther Bick (Londres) El tema central d'aguesta breu comunicaci6 té a veure amb Ia funci6 primaria de fa pell del bebé i dels seus objectes primerencs en relacié amb el relligament més primitiu de parts de la personalitat entre si, quan aquestes encara no estan diferenciades de parts del cos. En la psicoandlisi es pot estudiar aquest relig ment en la transferéncia, en relaci6 amb certs problemes de dependéncia i de separacié. La meva tesi és que, en In seva forma més primitiva, s’experimenta les parts de Ia personalitat com si aquestes estiguessin privades de fora per relligar-se entre elles; i que de resultes d'aixd és la pell el que, foncionant com un limit, les ha de mantenir unides, d'vna forma que aquestes parts senten com passiva, Perd que, inicialment, aquesta funcié interna de contenir le pants del seif depén de la introjeccié d'un objecte extern, que es pugui experimentar com capag per acomplir-la, Posteriorment, la identificacid amb aquesta funci6 de l'objecte reemplaga estat de no-integraci6 i déna Hoo a la fantasia d'un espai intern i un dexter. Només aleshores queda I'escena preparada per a I'actuacié del clivellament i le idealitaaci6 primitives del self ide Mobjecte, tal i com els descrigné Melanie Klein, Mentre no s'hagin introjectat les funcions continents no pot néixer el concepte d'un espai dins el self; ila introjecci6, és a dir, la construccié d’un objecte en un espai intern, se'n trobara de resultes d'aixb perjudicada, J en la seva abséncia, Ja identifi. 1 Preseniat al XXV Congrés Internacional de Psicoanlisi de Copenhaguen, el juliot del 1967. Poblicat a" Ine. J, PsychorAna, (1968), 49: 484-68 Revisto Cotolana de Pricoanalisi Vol X/1-2 ccacié projectiva seguira en tota la intensitat, totes les confusions de la identitat que l'acompanyen es posaran de manifest. Pot veure's ara que l'estadi det clivellament i ideatitzacié primitius det self i de Hobjecte recolza en aquest procés, més primitiu, de conteniment de selfi objecte per part de les seves respectives “pells” I.lustraré Jes fuctuacions en aquest estat primitiy amb material d'un cas @observacié de bebis, per tal de mostrar la diferencia existent entre la no-in sracié —una experigncia passiva de desemparament total—, i Ia desintegraci6 Provocada pels processos de clivellament, una operacid defensiva activa al set= vei del desenvolupament. Ester doncs tractant, des del punt de vista econdmic, amb situacions que en l'estat de no-integracié desemboquen en ansietats cates. trofiques, per contrast amb les ansietats més especificament persecutbries i de~ pressives, En estat infantil do no-integracié, la necessitat d'un objecte continent sem= blatia conduir « una busca frenttica d'un objecte, una lium, una veu, una olor o bbé qualsevol altre objecce sensual, que pugui atreure Matoncid i per aixd mateix faci sentir que podra mantenir relligades les parts de la personalitat, eneara que signi només per un moment. L'objecte optim és el mugrd a la boca, juntament am la mare que sosté, que parle, i que desprén una olor familiar. E] material mostrarh que aquest objecte contenidor se |'experimenta, concre- ‘ament, com una pell. Bs pot aprecier que el desenvolupament defectuds d'a- questa pell primaria és conseqiltncia, o bé de certes falles en Tadequacié de Pobjecte real, 0 bé d’atacs fantasiejats contra sen, que afecten negativament la introjecci6. La pertorbacié de la funci6 primaria de la pell pot conduir « desen- volupar la formacié d'una “segona pell": a través daquesta es reemplaga la dependéncis de Podjecte per una pseudoindependéncin, mivjangant Mis ingpro- piat de certes funcions mentals o tal vegada de certs talents innats, per creat un substiut de Ja fonci6 contenidota de la pell. E] material que hi ha 4 continuacié Gonara alguns exemples de formacié duna “segona pell" En aguesta breu comunicscié només puc indicar els tipus de material clinic sobre cls quals es basen aguestes trobelles. 1 meu propdsit és només el d’ence- tar aquest tema, i fer-ne la discussi6 més detallada en un atticle posterior, Observaci6 de beb’s; Alice Un any d'abservacié d'vna mare jove i immadura amb el seu primer bebé van ‘mostrar que, al larg de les primeres datze setmanes, la funcié del “contenidor. pell” anava millorant. A mesure que la mare anava tolerant més bé la intimitat amb la critura, cisminuia la necessiat que tenia d’estimular-la perque manite X65 la seva vitalta. De resultes d°aixd es va poder observar una disminucié dels stats de no-integracié en el bebe, Aquests estate s'havien caracieritzat pels tremolo, els esternus i els moviments incoordinats, Fou aleshores que, per acabar-ho de complicar, va sobrevenir Ja mudanga a una nova casa, El eanvi va Pertorbar seriosament la capacita contenidora de la mare | la va portar a distan- Ciar-se del beb#: va comengar a donar-li el pit mentce contemplava ia televisi6, ©, de nit, a donar-'hi ales fosques i sense posar-se la criatura als bragos. Tot Plegat va desembocar en un seguit de problemes somitics del bebé, } en unincrement dels seus estots de no-integraci6. Les coses encara van empitjorar quan llavors el pare va estar ralalt: In mare va baver de preparar-se per tomar a treballa, i va comengar & empenyer Ia criatura cap a una pseudoindependéncia, forgant-la a fer servic la bacineta, introduint el caminador durant el dia i negant- se amb duresa, durant aquesta época, a respondre als plors de Ja nena darant les nits, També aleshores va retorar a una seva tendéncia anterior d’estimolar res- postes agressives en la criatura, respostes que ella provoceva i admirava. A sis mesos i mig ef resultet era una nena hiperactva i agressiva, que Ia mare anome- nava “on boxejador” de resultes del seu coswim de picar amb els punys x la cera de Ie gent, Veiem aguf le formacié d'un tipus muscular dauto- contenci6: ta “segona pel", en Ilo d’un contenidor pell epropia. Anilisi @'una nena esquizofténica: Mary ‘Uns quants anys d’andlisi 'aguesta pacient, des de I'edat de tres anys i mig, ens ban permes de reconstruir els estats mentals reflects en le histdria de la seva mmalalta infantil. Es fts sn els seguents: un naixement diffe] va anar seguit ded fet d'acrapar-se precogment al pit, perd’ mamant amb poca empenta, Se li va afegir un suplement de biberé a Ia tereera setmana, perd va seguir el pit fins als onze mesos. Va patit un eczema infantil als quatre mesos; es gratava fins a sagnar, S’arrapava amb totes les forees a Ia mare i tolereva extremadament rmalament haver d'esperar-se entre les mamades. Va tenir un desenvolupament endarreritjatfpic en totes les tees. La seva intolerincia extrema a la separaci6 es veié reflectida des d'aviat en Panlsi, en Ia forma com, després de la primera intesrupeié de vacances, estr- pava i trencava sistematicament tots els materials que se li oferien, mentre apre- tava fermament les barres. Es va poder veure i estudiar Ia seva total dependncia del contacte més immediat, a través dels estats de no-integracié de la postura i de la mobiltet, per una bande; i per Valira banda, a través del pensament i la comunicacié, Eren manifestacions que existien al comengament de cada sessi6, rmilloraven a mesura que la sessié avancava, i reapaseixien amb I'acomiadament. Entrava inclinada endavant, geperuda, rfgida d'articulacions i moviments, gro- tesca; com un ‘sac de patates”, que és el que ella va dir de si mateixa més endavant; j emetent un “SSBICK” explosiv a manera de “Bon dia, Sra, Bick" Aguest ‘sac de patates” semblava estar en un constant perill de vessar j escem- par el sev contingut, en part a causa del constant burxar-se els orficis de la pel. Aquesta representava la pell “sac” de l'objecte que contenia les part d'etla rmateixa, les “patates” (identifiaci6 projectiva). El fet que millorés de l'actitud cencongida i goperuda i n'adoptés una alira més recta, sixi com que disminufs la seva total dependéncia habitual, es va aconseguir més per la formacié d’una segona pell basada en la seva muscularita, que no pas per la identificaci6 arab un objecte continent, Andlisi dun pacient adult neurdcie Es va poder estudiar en aquest cas Jaltermanca de dos tipus d'experiéncia del self en relacié amb Ia qualitat del contacte en la trensferéncia i l'experiéncia deJa separaci6. S6n I'anomenada “sae de pomes" i !'anomenada “hipopdtam", Els dos estats tenien a veure amb vn periode de trastoms en la lactam, En estat “sac de pomes”, el pacient ex mosttava susceptible, vanités, necessitava una atencid i afalac constants, es feria facilment, i esperava tot el temps una catast fe, com per exemple un desmai en aixecar-se del divan, En l'estat “hipopatarn el pacient era agressiu,tiinio, feridor, i inflexible quanta fer les coses a la seva ‘manera. Tots dos estats estaven relacionats amb una organiteacié del tipus “se- gona pell", dominada per la identificacié projectiva, Tant la pell “hipopdtam”™ com la de tipus “sae” eren una imatge de le pell de F'objecte a dins el qual el pacient exista, mentre que les pores dins el sac, de pell fina i facils de danyar, representaven T'estat de les parts del self que eren a Minterior daquest objects i (an mancat de sensibilitat Analisi d’una nena: Jill En Vandlisi d'una nena de cinc anys d'edat, que havia estat anoréxica en els primers perfodes de Je lactancia, es van presentar aviat problemes entorn del contenidor-pell, per exemple en el fet de demanar constantment a la mare, do- rant la primera intertupeis per vacances de I'anilisi, que li tibés ben fort Ia roba enntorn del cos ji ligués ben fort les sabates. Ms tard, el material va fer palesa Ja seva intensa ansietat ila seva necessitat de diferenciar-se dels joguels i de les nines, dels quals deis: “Les joguines no sén com jo, perqué es fan a trossos i ja no es curen, No tenen pell. Nosaltres ten pell!" ll i (Prac Pere Bay | RESUM i En tots els pacients amb trstors en la formacié d'una primera pell, la reconstruccié ‘analitca mosire que hi hs hagut un sever tastorn del perfode de lactncia, fins jot encara que els pares no Ihagin observat en (ots els casos, Aquesta formacis. pell defectuose produtix una fragilta general de les integracions i organiteacions posteiors. Es manifes ‘a en forme d’estats de no-integracié que s6n diferens dels estatsregressius, i que afecten ls tipus més basies de no-integracié parcial o total: no-integracié de cos, posture, motil- sles funcions mentals eoresponeats, particularment la comunicacié, 2 fenomen de la segona pell” que reemplaga la primera integracé de lapel] es manifesta j sigui com un ‘ipus de cvirassa muscular paral o total, o bé com una forma rolacionada de musclaritat verbal La investigacié analtcs del fenomen de la segona pell tendeix a produir estatstransi- toris de no-integracis. Només una andlisi perseverant en T'elaboracié aprofundida de la Gependencia primiria respecte de U'objecte matem pot reforgar aquesia fragilta subj cent. Cal subratliar que Maspecte continent de la situacié resideix especialmen setting, i que per tan és una area on Ja fermesa de ia weniea és ecsenctal RESUMEN En todos Jos pacientes con astornos en le formacidn de una primera piel, le reconstruc ida anaiftice nuestra que 5a habido un severo wastomo en el periodo de la lnctancia, incluso en aquelios casos en que los padres no hayan observado tal trastorno, Esta forma: iGn-piel defeetoosa produce tne fregildad general de las integraciones y arganizacionesA ojecte primerengues 8 sperinco de lapel ne rel posterioes, Se manifest en forma de estados de no-integracién que son diferentes de fos tatados regresivos que afectan ls tipos més bfsicos de no-integracin pasialo total: no inegeacion del cuerpo, postra, motilidad y las corespondientes funciones mentales, en particular la comunicaeién, El fenémeno de In “segunda piel", que reemplaza la primera integracién de In piel, ee manifesta camo un tipo de corsza muscular parcial e total 0 también como una forma relacionada de muscularidad vest ‘La investigacign analtica del fenémena de la segunda piel tiende a producir estados transitarios de no-integracién. Sdfo un andlisis euldadoso, que permit la profunda elabo- racién de Ia dependencia primaria respefo del abjecto matemo, puede modificar esta fragilidad subyacente, Hay que subrayar que el aspecto continente de la situacién anal cea reside especialmente en el “setting” y que, por lo tanto, se trata de una freaen a que la firmeza de le téenicapsicoanalitca es esencal. SUMMARY In all patients with disturbed frs-skin formation, severe disturbance of the feeding period is indicated by analytic reconstruction, though not always observed by the pareals. This faulty skin-formation preduces a general fragility in later integration and organizations. It manifests itself in sales of unintegetion as distinct (rom regression involving the most ‘basic types of partial or total, unintegration of body, posture, motility, and cozresponding functions of mind, particuladly communication, The “second skin” phenomenon wie replaces first skin integration, manifest itself as either patil or total type of muscular shell ora corresponding verbal muscuarty ‘Analytic investigation of the second skin phenomenon tends to produce transitory states of unintegraton. Only an analysis wich perseveres to thorough workingsthrough of the primal dependence on the maternal object can strengthen this underlying fragility. It mst be stressed thatthe containing aspect of the analytic situation resides especialy in the setting and is therefore en area where Grmness of technique is crucial