He Coeitset Bs am Ten ronaoh > lemma, ae ¢ 1, EL PROBLEMA DEL CONELXEMENT & g ‘Sentén com a dpoca moderna el periode de temps que transcorre des del Rencixement fins al final del segle XVITE. Durant aquests segles es troben des correntsfiloséfcs cabdals: el racionalisme continental i Tempirisme britinic. Cel cbservar, per, que els corrents de pensament no sorgeixen per geraracié espontania, sind que en le majeria dels casos tenen uns clas precedents en els pensadors anterior jen les solucions per els aportades als problemes constants que planteja la filosofa. En aquest cas en concret, no podem oblidar que ens ‘trobem en ura épeca de plena eferveccéncla cientfica i en un moment histéric en que, per primera vegada dex de favint segles, sembla que els pensadors comencen a dir, de debé,el ue persen, el que creuen I sien aquest moment les explicocion cientifiques eston comengant a substitur en alts espectes les velles explcacions re- ligioses, no ens ha de sorprendre que en el tema del coneixement hi hagi el convenciment que home, amb Is nic exclusu de a seve roé pot trobor tord o dhera totes les respostes als melts interrogants que hiha plantejets en oquest tema del coneixement. Cai feaee ae eye as oe teccare nest nn reed tl rene ape Ua nf chines onan dancl td ordasren eat ‘ sosdet eS eyuard o galteractae leur CE ciate MHS oa ein Gu ar prar a eaeteenorem a Se ease ad cae ee caaes fa Uma tun tsa a Bite aad ince mea eso eleva coat eh ici ween pasta iment humana des del principii el subjecte només sha de limitar a extreure-les, onalitzant la seva prépia ment: Beart nner nace bs een cutee tot ee re ee Fn ae eames each ommend pis osUae peepee dels rosressentits Lo pregunta er tot, continusessent a metexa que aes feien temps dePormindesi Herds ena Iessinca dun cose? quin é else éser? Quan j die "ora la plssrra del case” equé je conec: eros de fstaverdaoel concept, aides depzzore? En tres praules qué és més importnt el gue jo percebo amb es sentits old quela meve ment cops, opr? el que realmentom ja saben, les possiblesrespestes que ol larg dela histiria shan donat al tema dele font del coneixement han estat mot variades, en lguns cases tanbé melt complexes, per agranstrets ls pdriem ‘agrupar en tres grans grups, bastant coneguts, que serien els segients: - Empirisme: € terme “empirisne”prové del rec empein, que vel dir “experiéncia”,o més exoctament “coreixement obtingut apart de lexperidnce’. Ele filbsofs enpiristes sin els quisostenenque els sentts sin la principal via dinformacis i de coneixement; "si no hi ha experiénca, no hi ha coneixement”, diuen tots, iamés afrmen rotundement que no terim cap mene de coneixement irat. Agu cl fer mencid, coma enpiristes més destacat's daquest periode, de Roger Bacon, Thomas Hobbes, JohnLecke, George Berkeley {i David Hume, que és fautorempirista que estudiarem en detall al tema 4 Dit amb altres porals, per poder dir que coneixem ura cose terim prow arb captarlaanb els nostressentit: com més cops la copsen, més nitid ser el record que en tindrem Per exemple, sinoselires term ol cap el concepte de «tau, és perqut ol larg de la mostra vida hem vist moltes taules, i per oxd ens hem pogut fer una imatge gerérica qu les resumeix: dag que quen penser en la «taule> no rs vénen ol op totes les toules que hem vist ae rostra vida, sin noméslaimatge gertrica,obtngud per la iuxtoposci de totes eles, ‘A continuaeié podem llgir un text melt iMustratu dun dels pores intellectuals de lempirisme britanic, ‘Tohn Locke (1632 - 1704) ‘Suposem, doncs, que la ment sigui com se soldi, un paper en lore, net de totainstrucié, sense cap idea. £Com arribe,denes, a passeir-la? éDion treu la ment equesta prelgiosaquantitat didees| que le imaginacé limita activa de Nhome ha grovet en ello, amb una vrietat garebé infnita? (.) ‘A aquestes preguntes jo respone ant una Gica pareula: de Vexperinci: vet aqui el fonament de tot el astre saber, i del qul, en darrerainstancia, seh deriva, - Racionalisme: la octreroé és considered la fort fenamental de tot conexement; tot el que pertary «0 Texperéncia dels sentts ques en un segon pla. Satribueix un gran pede al receraltethunana, ies considera que aquest pot orribaroreslire qualsevo esti, per complexe ue sig. Nei ha dubte que nasltres obtenim mola infermeci través dels sentits, per cixd no és signfcato, {que tmbé he fon la reste einal,no per ad sénintligents. A importot és el qu fem desprét, cb oquesta infermacis, La zegon fase, ede lenteriment, é a important, equ propercienaFeutntie concent Dera bondo,Phome possecix cneixenents nats, ja gu per hover wscut una vide anterer (Pt), ja sui pe hover estat «poset» ola nosto ima per Déa(Deseartes). Si ro 105 ani no postion explicarfets com les ereencesen el més end, es preceptes moras, a capacitat de polar, etc, Aquest coneiementirrat es va fentpalés amb lexpericiasersitiva didi, Els fildsofs racionalistes més representatius daquesta época sin: René Descertes el flbsof que rasaliresestudarem tot segut), Spinoz, Pascal Leibniz~ Griticisme: oquste controvérsia intelectual vo tenr ura eeplndida coends ena fgura dTmmancel Kant, un flisof alemary del seole XVIZT que va fer ura ans ertiea dambdés corrents, per acabar 19- bant una interessant slucé més 0 mens intermédia, enomeneda eriticisme. Segors aquest punt de vist, tnoltsemblant en alguns trets ol que je hava planteat Aristatil tot la informacié passa per dues fases igualmentimportonts, la dels sentits ia de a rad, No tenim coneixements inna, per® suns mecarsmes brevis, les categories, queens ajuden eleborr el material enbrat queens crriboo través dels sents, Foxemnes en aquest conegut text del propi Kent: [No hha dubte que el nastreconeixement comarca anb fexperiéncia En efecte,écom podria exereitar- e lanestracopactat de condxer sino fos pels objectes que, exciton els nastres sentits, dna banda produeixen per si sls representacons, de Felra fan que la nostra facultat mental compar, unixi o separ oquestesrepresentacons que cx treball le materia informe de les impressions sensibles per obtenir un coneixenent dels objectes que anomenem experiancio? CCrorelgicoment, doves, cap coneixement precedex a fexperiéncia, i tots hi comencen.Perd, si éS veritat que tots els nestres coneixements comencen amb lexperiénie, no tots provenen de expe arta frunert le consi ut Texpetncia & fords per f confutca decodes senses de concepts a pri Per tert Fexpe- nce és qceon més que simples ersaconpstves de xr recep sel conten, orstrament én carcter ati, onb rth pra sevesta Es a ides foranentl cil, per eterdre tte a flesoa porter omer re és rans receptivg, ir que activ, enel seri fur eport des el procé cone, el qu am eames ge Terlement "lg cpernic de los de Kort En porcules del propi Kant, “le sersibilitar sense lenteniment és cega: Fenteniment sence sensibiltat és bu. Lainterdependéncia entre amb dues é5 la clou devote de total flosofia de Kant. Aquest rou punt de vista va sapser ura gran revoluciéen el mén del flosofe.2. CONTEXT HISTORIC antigues, com el geocentrisme 0 En el segle XVIT, les eseguretot» SEE Foristotelsme, sexposaven encore a les unversitats, perd aquestes ja ro constitien Fvanguard del corecement, sin un muse dels vel UY ciestoncts sbers. Es intllectunlsnquits wien ane experidna de {confuse molestr\ fine itt de facts, ja que ft ald que rant ‘molts segles shavia tingut per seguridefiitiu, es comencava ara. posar [3 en dist, fins i tot amb arguments i sproves»clores i que Setrevien a Gh controdi i més i menys que foveritat de lo Bibl, de Tsai de totale traded ecient Vegem ara quinesforenles causes que provecaren aquest situaié de malesterculturel durant la primera meitat del segle XVIT: = La Revolucié Clentfica. Aqesta revelucé havi colptentresambits diferent Forgulintetiectuclhumd. En fimbit de astronomia,Copérric i Galileu negaven {que lo Terra fos el centre de [Universi Kepler refusavafentiga soviesasegons la quel tots els moviments celestos eren circulars: la Terra és un planeta més, {que giracl voltont del So, immabilol centre de TUnivers,Entambit de afisca, | es dscutia tot el que defensaven el sentt com la fisicamilendria Arist | comencen osorgirférmules i princpis que regulen el moviment dels cossos_ i dels plretes. En Fambit dela metadologia, es consideravenineicazs per @ cssoli coneixements vertaders els métodes medieves, que no es besaven en Tobservacié directa dels fendmens de a nature sind en Favtorita del mestre o de 1Església, Els expents ‘més lisres vlienaprendre daquests errors prenent mesures estrictes dels fendmens,fent experiments prenent nota dels resultatsi defugint ax’ el degmatisme iles ereences injutificades. + Destrceé de la uritat religosa, Le crisi tenia eels més enll de mén de la eitncia, La pérdua de volors ‘eligiosos durant el Renaiementi la pocaatencié donada eles exigdncles de renovacié espirtul (es de- ‘manave una Eslésia més pebre | propere a poble, entre maltesatrescoses)condurena la gran dvisis de Europe eristona occidental en tres Espésis (i per ton, en tres veritatsreligioze): catdlic,protes tant i arlicore, Mituesacusacins i opassionats confictesdefrien les relacions entre les Exgléses: un oquests conflctes fou la guerra dels Trenta Arys (1618-1648) entre catlce i protestants Per tant, és lagica la confusé dels props crients, de la gent de carrer, en vere que firs ot lo prpia Església, que ral dpositrie de le veritats més claves irrefutobles, es dviiai provacova conflicts impossibles de resoldre entre els seus props fills, ‘Aquesta ersi mostrava que la savese humana era molt fill asso que le possblitat derror ere inherent loctivitet humana. Sertesonent, la Revelucé Cientifia constitu uallum, un xi. Tenia melts ope tors hava rebut dverses condemns «Idi, perd alguns brillant pensaders, com el prop Descartes, intiren le seva forgo i quedaren foscinats per le sevacapacitat demestratva ivi doves, « Franga, Helarda Anglaterr, diverss intelectual amb interesses centifics vn rican tune Nova Filesofia que tenia en compte el métode els descobriments dela Neva Cinci3. VIDA DE DESCARTES René Descertes va néixer Tory 1596 ola cutat francesa de Le Hoye, petite ciu~ tot dela reqié de Tours (iutat que, per cert, avi es div La Haye-Descartes), £R Proveria Sua ania benestantSadvocas, qu cosa lvapermetr gai Hea een educeci Al 10 am vo ingress en le prestiions escola de La Fleche,« prop de Tours, una escola regentada pels jesuitesi que era con sideroda ura de les millars de Hace, Al, per rad de la seva delicada salut, audi dun régim de vida melt tolerant; per exemple, es llevava tard, castum ‘que mantirgué total seva vida (semble que fousl it on produ les seves obres més importants). Hi va estuckor ‘des de 1606 fins 0 1614, De tate manera, sembla queen va srtir bastant decebut. 11617, « Holanda, gllista com a voluntri amb les tropes de Maurici de Nasu, princep Orange, i inés endovant, el 1619, ho fa anb les topes de Maxinil de Boviera, Amb oquest ve prendre part enle Guerre dels Trenta Anys, Peré degut al fet que la seve salut no estava per a gaire campanyes,decde'x de renuncion a le vide militar‘ torra a Franca: amb la verda de les propietats que teria es fa una petitarenda,i instal ols Paises Boixos, oleshores paradigm de la libertat ila Yolerincieflasbfcaireligiaso. £11637, ja eamglerses 40 ans es dei a publcar tres assig ntfs preceis pe fms Discours de le Méthode Pera fexpressé més ocurada del Filosofia cartesiana es treba enles Meditacions Metofisiques, pubicoda e641 €llibre, fin ote tolerant Holand, sf tars malt lens tent de le berdecatdice tom de la protestant: segs els professors de lo wiversitat Utrecht les seves ides, Yan apartades de Tescolistic, eren perilloses i conduiena Fateisme. Sino haguessn ntercedit fambixador frances ie princep Orange, Descartes hauria estat perseput pescartes mei noes va cosor, per tngué una fila que mori Fedat de cine ays: equesta mort —deio— tevieestot la pena més ran dela eva vide Potser prefera jugar an le nena que legir bres: de fet, sbem que, un cop ocabats els estuds, legie malt escassament Len 1649 Descartes ve accepar la initcié de lareira Cistin de Sui, per anr ale seve crt dena. clases de flosofsPerboconzeqreie de es males oblgecions dele sbirana, hore de a clasze de flora era ales cin el mot El lcof, home dedelicada salut, ro pogu supertar el fred habtul de Sua les matirades dels mesos dhivern: a comencoments de febver de 1650 emmalalt! de pulmoria el dia 11 del mateix mes vo morn, Tenia 58 anys. Les seves obres principals,com jehemmencionat, foren: Discours de fa méthode (Discus del Matode, 1637) - Meditetiones de prima philsophia (Meditacions rmerafisiques, 164)VW, we : Sh oi “eo 4, EL METODE carTESIA 2° 9 wot” biscurs del Matede fany 1637. Es una Com ja hem vista la seva biografo, Descartes va publicar el : er de PAD cexpesici labal sobre un métede que ens hauré de permetre saber quin ds hem de fer de a nastra Aap possibilitat ue cercar el rier de vertat. Es tract, doncs, de respordre la tradicéesedptice que negava la hi hogi una metodolegia, 4) Perd qué és Fescepticisme? ‘To eaurs qunts ays que sharia pss molt de made especiairent a Francs, fescepteisme Filsofs com Michel Montaigne (1533 - 1592) hvienredescobert els flisofs escpties dépoca grega i romana, grcies sobretot ala ‘traduce6 al francés de les obres del metge: flésof Sext Empire (SITT dC). Recordem que & Tesceptcisme ofa la impossbilitat dadguirie cop mene de coreixementséldi vertcble: pedem conkner el que ura cos sper ami perdi el que oquel caso 65 ens a seve cutdnticaesincia, el seu éser. Es més, sil vritat és impasse de conixer, tbe és mal probble quer ton sos existe: per tot no sent seguir el fl ean dl coe venent Dovantdaind Descartes es ve fer le pregunta evden: éeom pu jo tenia seguetat que na cose és ebslutanent vertadera?ceom pu aranorenb seguretat en el ani del coneixement? H ha dhaver lamaneradedemastrar-ho per com? Reconeixiels mols erorsquellerg del segles haven estat presents i defensats com avertatsiniestonabes, Arab, com que laroéhunere é re en voles fe (el eam de- mstroven els avengos cents de pace), leshores, qui havi estat el matiy dls errors flosifisonterors? Sila ra hurana é la mateia sempre en tos els eases, per qué pt fer pregressor la cna a flsofa? hele ) Cel un métode clar i rigerés, com el de les motematiques. La resposto se li presenta omb meltacloredat: a cidncia +é un métode lori rigorés, ja des de temps Euclides, a filesofa rool flosofali mance un métode adequet. Per tl damplirouesta mencorco, Descartes preposo un métode eficas i que el jaha comprovet, el métode enpret pele matemstics, en concret en ambit de la geometria, Aisi, Descartes introdueix un mitede matematic en la sofa, per tal de doar la ré hua un criter de veritat clo dfinitiu, cl qt té despecl el métode matemétic? El métade matematic é rigors, clr i permet donarafmecions| defintves, Noi ha cop ofrmcci, cp férmula, que surt del no-es: ot esti perfectamert demostrt ino admet el més minim dubte: ri fesceptic més rdical pot dubtar que, rer exemple el angles dun triangle sumen sempre 180°. 4 nnésa le geametria sempre escomenga per les afrmaciors més elomertalsiseniles els axomes, els postubts—i de ‘nica en mica es van ereant i deservlypantefrmacins i frmules més comglexes. Zia com si fos un ec, ale part rnésinferorhihaalld mésbésc (el foremerts) | sebreaqustsferaments e bastex a resta de edific: noi ha cop poretqueraesrecoli terra o cop sostre sense urs lars que el sastngin, Dela matsiaa manera, les mtemtiques comencensempre pel mésbiscivan punt fis ales afrmacons més complexes lesquals sempre es boseneneltresdanterions més snails, beseartes est8convergut que, ta cm els gedmetres relitzen les| inés senile opereeiens o es més complexes demustrecions sense caper or, iguelment es pot compertar theme en quslsevol rea del coneixerent| sempre que empei el mateix métade. Aquesta confance de Descartes en} el bon resultat del matode es bosa no ton sols en le perfeccié deques, in tombé ena seve absolute conviceié que eres humana pot cbastr les] ‘questions més complexes i donar-hirespestes cares defintves,©) Quatre regles basiques i elementals, Enel Discurs del Métode, Descartes estableix les quatre regles fonamentols del seu métede: la de ‘evidéneia, lade Fonsi, lade la sintsi ila de fenumeracié, Vegem a contiuacié el fragment en qué Descartes exposa les famoses quatre regles Perd, com un home que comina soi @lesfosques, vai resoldre danar tan lentoment ide procedir ‘anb tant cicumspecci en totes les coses que, per bé que no avancés oie, almenys em guardés de caure (.) T com qu la multtud dele les propocion sovint excuses a Wiis, de tel manera que Estat est milr ret quan en té ben poqus per hi sn esrictssimoment observades: ax, en comptes daquest gran nombre de preceptes, vig pensar queen tindraprovonb els quatre seguents, sempre que prengués ls ferma ionstent resolucé de no deber dobserarles i ura sla vegode Erael primer ne acceptor mai cop cosa com a vertadera que no laconegués evidentment com ta, Esa dir, evitar onb molt de compte la precipitecé ile prevencé, ino admetre en els meus judicis res més que alld que es presentés al meu esperit ton clarament i distinta que no tingués cap ocasié de posor-ho en dubte. lsegen, divdir codascuna de les difeultets que examinés en tantes ports com fos possible i calgués per allur miler resolu El tercer, conduit erdenodament els meus pensoments, tot comencant pels objectes més simples | facls de conéixer, a f danar pujant de mica en mice, com per graus, firs cl caneixement dels més complexos, supasont fins tat un ordre entre els qui noes prezedeixen raturaiment. Tel darrer, fer per tot arreu enumeraclons fan completes irevisons tan generals que estigués ben -egur de no oblidor-me'n res. 4) Expliquem-les una per une Le prinere reg, ede eviéncia, vol dir que hi he coses que less, sinplement perqu sn events senziles, que es perceben gairebé per inticié,Tntuir és la comprensié directa i mmediata dna vert, Aint per exemple, jo sé que fafemacié “per un punt de Fespoipassen infiitesrectes"€s certo, perque és evident: to ennecessite cap denostracié per adonar-me dela Seva certeso. En cans, ffirmacié “Thome va arriter a ls Luna Fry 1969 no és del mateb«tipus,j que no es percep per intcié directa, snd que jo sé que és certa erg hohe legit, mo han dit ihe he menoritaa; simplemente refie del que mihan dito he legit Le sega regla, ede fonlis,és lld del "die y vencerés: é dir, que si ura afrmacié és massa com plexo, cl mir és eraropoc apc, prt per part, del per detall jo que de ben segur &s més senzillentendre diverses petites ofrmecionseenalles que ura sola de malt complex. Le tercera regl, ede l sites, fe referencia all qe dtiem bos sobre les matematiques col nar per ordre, comencer pelmés senior pujant de vel de mica en mica. En Fenuncet del eglcpareix ues Tegodes el mot “ordre, ja queen Deseertesfordreva ligt cla deducci6: a partir de veritat intuides, inci un procés ordenat de deducis, que Thaurd de portr a es vertats més complexes, La quorteregl, la de erumeracis, impose fer recomptes, és o dir, comprovar lads, i fer revisions, és. di, comprover la sitesi, Aquest pracés signficerecérrer totes les vertats individuals i ebastor-les en una sla mirade, per tal de tenia seguretot que res no hi ha quedatdesliget ni abit.5. EL DUBTE METODIC i LA PRIMERA VERITAT Com jaken di, Descartes est’ convencut qu, sens pasem manse ebro, podem econsegir reorgritaar ot es ostresconeixentssequit el medel dels maten ‘igus, i assole ox coreiements lis \ndubebles, Le manera daconsegui-o jo fe conexen:oplcer de manera sistematica es quate peceptes del metode, En concret cl tercer precept pra dorderar es rostresconeixenets com fnlesmatenatiues, ‘comencnt pels més serilsiirdubtobles, Ar bé, de tots es coneixements qu osalires ‘erimelap.cquinsensinels més series mésbises cles? Seranlégcamentoquells que es percebin lars indubtobles, on senzls que sii a noste pric inti a queers digu quell és veritat ra bé, dentre tots es noses coreivements, cen dem trbar algun que complex’ aquest requitincispenable? Vegem-ho ot en dubte, Enoques pint &son Descartes pra del bre, cura maneresistendtice, Due tot shihade stnetre, fins tot les cases que senblen més cartes, per ese si fnlnert hi qued ale cose dabble segue = La incertea de es dads cansrole tet hem tngut lgnavegada experince dhover isto sent ma- loment ura eu unietge. Es per ax que, poser, els enti no sin maze bls, re pucecceprar com sirdsbtebl verter res qu hag perebut pel seni, leareinement més eal doves, "primer de Joist, no sere pos un gu hag aribat a rove cls enti jngue cp dls oe evident clr seguir «) Cal poser- cereant, ~ Ez evors de caonamentsovintdonem com aldsreenoments que sin aparentmentcorectes, peré que nel fons no ho snp. Triem consions ue ens semblen corrects, opertc de premises pc cares ¢ sinplenent el plantejades einconpletes, Tanéé fins tt errem a thors de fer operecons metemati- ques, tot que estem convents que ho hem fet bé,Aleshores alin cop ens em eqivocatenroorer, dubtor de tts els renamerts que isos shan ingut coma denastratius, jo que potser la meva capacitat de raanar ra ha funcinat bé Le difcutat per a cistigic el somni dele vga: els meus pensaments pdrien teni e mate categoria gue els meus sonns és cr elses pensametsperien er ricament asin Es quan em desperto aque recor el se coma som ro mere Sonia, er tnt, cam pester segur que are etic resnent cau ala cls, ger eatie cosadernint | somant questi aqu? Per quest nt, segens Descartes, hha la possi qu tot ls peaonerts de estt de vil, dele qual extem cbselitomert ser, siguinenrealitat sorris que no reconeisen com a tls ‘Axi, com que els sentte ent engonyen de vegades, vig veer supesar que a hi hares que sig al ‘com ens ho fan imeginar | pix que bi he homes ques enuivoquen en roorar isi tot de es matéries més simples dela eametrio, hi fan paraegiomes, vag pensar que Jo estav tan expasat a equve- car-me com qualeeva alte, | vaigrebutjor cam flees totes les reens que havi ing abons per demestrotves, Ten fi, considerant que Tors els pensanents que terim estont desperts, ens peden venir tanbé quan dermim, sense que nh ho aleshores cap de veritebe, vig resolve de fgir que totes les cases que fns a aquell moment hovien entrat en el meu esperi, ro eren més veritables que les iblusions dls meus somni.es exagers el dubte fins al punt de pensar que Deu pot enganyar- get eavevlgut que noi bag toa, cel nics eens [1 gue, Franmatei, tingui el sentient de totes aquestes cose, ique ot aixo no en {semble de diferent manera dea que jo ho vege, Bsa ds, que lor {sipotencia divina podria fer que ens enganyésim sempre que assentim a allo que ens sembla evident, podria sueeir que alld que es manifesta ala £1a6 com evident no tingués realtat objective. sino accepéssim aquesta | imatge de «Deu enganyadore 0 no portéssim Lomnipotenca divna fins | aquest punt, sempre es podtia pensar en Texistincia el poder-faiment {negables~ dun dimoni, un geni maligne, nomen atu | enganyador [que poderés, que a utlizat total sevaindistia per enganyar-mes i fer ine creure que el men és tal com el percebo © Laprimera veritatrel cogito | Tanmateix, Descartes troba aqui eamig del dubte universal~ una vert cevdent que escapa al dubte Ie vera necessria de la propia exstncia cama subjecte que dubtai que é vlctima de engany Desares arab ala | conclsio que tots fl, ped en aquest moment el raonament taba ura | testa indublable, una cosa dela qual no pot dubtsr: el pensament no pot | eliminar el dubte ni acre de dubtar. Diag eonelou Descartes la seva fx | rmos afirmacio: «pens, per tant eistexon (ogo, ego su. (Quan pensem Tevidéncia de Veistnea personal sla primera vera {el model de certesa per alima es ventas que, consegueniment, poden pre- sentavse de manera dari dina. 5 una intte6 evident, clara dis- = tite que comple les engencies del primer pas del métode. A pats del «perso, pertantexsteizoy entés no comun si ogsme o raonament, sno ‘com una capaci iat immedina dune verat, Descartes procedi 4 consrur la seva flocoia (era) com una sequen intucions evi- des Fairs ens gery Seder disirge villaceleor rt avoque ene aonameis matematice Eliencla d'un Du engaryador que em fa creure que edt al que percebo. ol seupoder pet engaTyare sas pero eng eves fs seatieusesi pre pea pera, pertketcaa. ae eats ciel Ge Sg tap cal ov meson acco esa Se ee ape oe aa cecal Eee vaee eae eet eee li sige eoncela pated Dyce climes abe Ba yest acs (ins ene ae pe ek te cons utes coma oP ne Diane que dferenci ence substinia infinite (Dea) i substand @ pensamentiTexenso) nso per tant, exsteixo aig advert gue, mente desta peter daquesta manera que tt ert fas em abelueamen: neces que 5, que bo pes, fos alguna cos. 1 ‘donaneam qo gues erat pn {pe tant exes ean Ferma ‘nga que tots es Supeiions més ‘ntravapants dle excepts no een space de era rom, ger ‘he poda adieu a sense ap es ‘rol com el primer principe a ‘loa que joing DESCARTES, Deas dl mee 7, era patFES, é vv Ur enn’ Si Umtieeseieieer in bawsed al! el men sae er tnt es no Seseapo ol dubte metic de Descartes, Prd el seu dbte ro és pas com el dbte dels cecepies,sré que é un dubteprovisoral, n pas que es da anb Tesperange de trobordesprés una veritat indubtable, I efectivament, evict arriba ala conelusis que hi ha qulcom de qué no dubta: que penso. El dubte, «leap ia la fro és sind un procés de pensoment; és a dr, si dubte és perque penso, isi penso vol dir que ‘xitexo. Fins Yot en el moment en qué este insegur, qu dito de tt, que no hi hares que em seni ven table, fn tot en aquests moments mado que hi he ne easa gue na pucdubtor: que esticpenzant. T gn ‘pense l primer cosa qu confirma i don pr cert indubtable és que exist. Peréimmediotanent vig advert que, entre vopesar ax que tot rfl, caarecessrianent qe ‘queho pensove, fsclyna ces: icbserat qu aquestaventt ao pense, done jo se» era ton ferme i sepur, qu les supsicions més extravegants dels escéptis no erencopces de feratrntolr, ‘aig pensar que la podia admetre sense escrdpel com el primer princip dela flesofia que cercava. Ja terim, dones,laprimere veritat que estavem cercant:copit ergo sum. De totes les costs que Je sé, oquesta és sens dubte la més clara, la més indubtble, la més segura: no necessite fer cap reorament Per ceriber al eonclsé que pense. no eal meditare fons per adorar-me dela seguretat de meu pensment, iné ‘que es percep omb la pure intl Js evident que penso. Aquesta és, denes, la primera veritot ) Per tant, Thome && une res cogitans Dio edenostrerLexistnca de Fnimeramés hi ha un petit pas 5i jo penso, vel dr que enh ha uelcom qt es dedien a penser quest "quelemt,amésomés, no pot ser de tp ise jo que el eos és pura ratéris le matéria come tle pet penser. Es cir. enmihihaguelcam immaterial, {ue en diem ime, i que sencerrega de pensar. Per tont, quede oxi demostreda Tcaucs oui on Siete renee jp pensant, és cir, dune substnce que peso, el ut ell eromena ure rd ceptors, ln dina, Descartes canelu que pucdubtar de Texistencia del meu cos | de! mén aque menclta, perqué en tine una infrmacé qu he rebut a través dels seni ‘quests nos febles, com jahem it: peré ro pucdubtor de lexistncia dels meus pencaments, de les meves dees de la meve subjectivitat Després wig exonnar ctentaert el que jo ero, velent que pod igr que re Yeni cap cs que ro hi havi cop mén i cop lec on em trobés, peré que no podia fg, per axa, que jo no fos, sind veal contar del fet moteix que jo pensaveadubtar de la vertat de les oltre ceses, se segue, (dure menera molt certa evident, que Jo ere: mentre que si hagués deixat de pensar, encora que tota la reste del que have naginat hagués eat veritat, na feria copraé de ereure que je fos: vig canter, omb axa, que era una substinci ofa Tess pensar ola natrelesa de la gual no és més que4) Lergument dela perfeccis. Un cop descebertaqura és la primer vritat, Descartes es ose mans a Tobre per inentoresbrinar duira ha de ser la "segona del liste és a dir, el proper pas ene rocés de coreixenent metic qu ell estd pliant. La marere com Deseartes dedutix lexstércie de Déu é dald més curse, Portex dun dls postulats del seu métode: les coses que es conceben cares i distintessén vertadees. I com qué teim al cop, entre Galtres, a idea de perfecci, és evident que g ura ide objectiva he de correspondre ura realitat objectiva Es dir, si enim conscinci de la nostra naturaesa imperfecta (i és evident que la tei), és perqué saben ‘en qué consisteix ura naturalesoperfecta ens hi comparem, Ais laiea de perfeccié que enim l cop ha de correspendre necessirioment ounarealite. més, segors Descertes,aquestaidea de perfeccié ro pot provenit de nosoltes, que som éssers inperfectescleshores no term altrereme: que creure que he estat una reaitat divin que tha fet sorgir dns de les nostres ments Déu, donc, ha exist pr forge. Perqué era manifestament impossible que la idea dun ésser més perfecte que el meu precedls del no-res; | de la mateixe manera que no ers entra al cap que alli que é¢ més perfecte sigui una canse- quéncia una dependéncio dal que és merys perfecte, 0 que delno-res precedes’ quelcem, també hha de ser impossible que pugui procedir de mi mateix: de manere que romésrestava que hagués estat ‘pesede en mi per une naturalese veritablement més perfecta que jo, iamés que tinguésen elle tates ls perfec de es quae pgs ter awa ie, Ed per enorme en un mt per ANTS 07 wt Ra Descartes recupere aqui un vell argument sobre lexistincie de Déu. que és conegut amb el om dangu- ‘ment ontoliie | jo shavia fet servie durant Edat Mtjone. Diu ques ens imaginem un ésserperfecte,aix3 vol dir que ho té absclutament tot, que res no li mance. Alesheres, roi pot marcar tampaclexisténcia, ja que 5 és, jaro seria perfecte.Per tant quest ésserperfecte —I donarem el nom de Déu segur guest tret li mangu que existeix ‘Com que Fine per costum, en Tota la resta de coses, dlstingir entre Pexsténcia | Tesséncia, veg facilment que fexisténcia de Déu pot separor-se dela seva essincia, i per tant puc concebre Dé com no existintactualment, Pera, tanmateix, sii penso més atentamert, robe que lexistncia i Tesséneia de Déu sén tan separcbles com lesséncie dun triangle el fet que els angles sumin 160 21a idea de muntanye ide well: per tant és igul de dificil de corcebre un Déu mencat dexetincia com concebre una muntanye sense val (. Pr8 del fet de no peder concebre una muntanya sense tall mo se segueix que hi hal cl ndn cap munterya o cap val, només que le muntanya lava tents) ‘esteinen com sino, no poden separar-se fun de fale: mentre qu, del fet de no pader cancebre éu sense lexisténcia, se segueix que lexistincie és inseparable del, per tant que vertablement existeix ‘Aixi, del conjunt didees que posseeix el Jo pensant, en sobresurt una idea ben privilegiada, ura ides «que permet denar més enlla dela pripa subjectivtat. Un idea que em permet dafirmar, cera cistintoment, ‘que fora de mi mateix, fore de la meva ment, ex'steix una reclta une realtarextramental aquesta idea ton prvilegieda que desccbreino dirs meu, i que alhors em permet dorar més lury de mi matex, és laidea inrate de Déb) Si Déu és perfecte, quna és, dones, la causa dels meus errors? Per tot aixdreconec que nla copacitat de volr, que he rebut de Déu, és per ell mateixa la couso delsmeus errors, car és molt dmplai perfecto enla sev espace: i tampoc nés la causala copecitat entendre 0 de concebre, caren no cancebre res snd mtjongant aquesta capacitet que Dé mo dbonat per concebre, sens dubte to allé que concebo ho concebo com cl, iro és posible que enaixé mequivoqui Arab i Déuno pt ser font dels mes errors, evident que mleauivce soit, fins Yot quan ‘eon de les cosesoprentment més fis per qu mequveca? Descartes hi tobe tes pessbles aus: ~ Lavoluntat és més ampli que Lerterinent 5dr meve volntat ro tegirebé Int (psa avaler,j0 voli saber sha vida exraterrestr. pr exengle, oi Dé existe, o qué hha desrés dela mort gerd és evident qu el meu entesnert rib eon ori, per ml ut vino pucorriberesber re~ alent, onb scat certesa, es dl qu cabedesmentar Icom qe soit lrasravolntt es deixe temportar per la imeginaci, cau en Ferror. ‘Dien einen, doves, ls meus errers? Del al fet que la volntet, com que és més amplia ims extenso ‘ue Fenteriment, no a pue conterir en els mateixos limits siné que example firs cles cases que no entenc Una cltra causa dels nostres errors és a nostra evident imperfecci. Qué hi ferem? Ne podem evitar-he, som criaturesimperfectes pr oixd, de vegades ens equvoauer De manera ques fenim soit dees que cnvenen flsedt,Ezperqus hia enllesqueleon de confs | ebscur. i en aixdpartcipen del no-res: és @ di, que només sén en nosotresaixiconfeses.perqué ro som totalment perfectes. ites més curso, de totes les donades per Descartes per tel dexphcar le font dels qe - Perd sens dubte li rasires errors, 3 la del “geri maligne”, una mena de dinoriet que memgarte i fa tot el possible per tmequivoau Reslment uno sep qué pensar devant Soqvest carésargunent, tt que melt cmerteris de Descartes creuen que cx’ del geri malign és com una mena de brome per port del filéso. ‘ue és molt be 1 que él font suprema de veriet, snd que “int, done, supasaré que, mo pes tn cert. geri maligne, ro menysestt i engaryés que poder, ha uilitaat tot el seu engin of cen- geryersme (.) Pr ix, nie amb molt de compte dere ereure cap flsedt,iprepararé ton bee! neu esprit contra totes les orts daquestgron enganyador que, per paderés i estut que sigu, mai no pede imposar-me res. tn defritiva, de moment terim dues cases cegures existeix quelcom en mi, una dima, que pense: ¢ ‘existenxDéu, que éegorontia de veritt, per’ no pas la cause dels meus errors. De mament, dones,ercera no saben res més ni del min materiel queens ervlte oi del rastre propi cos. Sequrament exstexen, pers cl demostrar-ho, justifiar-ho dalgura marers,‘ «ce atl 7. COM ES JUSTIFICA L'EXISTENCIA DEL MON 7)" uié Ose ) El min material ho existr pr forea. Ta tenim dues de les substancies que apareixen en la doctrina cartesiana. El,Jo pensant, substancia finita, { Déu, substéncia infinite, Perd és evident que, tot els entrebancs que Descartes traba per arribar a la periat la nastra experiéncia sensible (alld que veiem, sentim,olorem, ete) seria decebedora sine correspangués a una realitet, Esc dir, seria molt decebedordescobrie que darrere el conceptes que jo tic de tava caval pedro, lps, riba cap objecte real qu Shi correspong Perqué la rad no ens du pos qu el que veiemo magiem ani gu veritable, perdi queens du ue totes les nostresidees onion han de ten elunfonament de vert: prgué no fora possible que Dé, que és to perfecte veritable, les hagués posdes sense cixé en sare, fer tnt, frgés que existix un mén material que es correspogu amb el conixement qe > tim Tro namés qe existe, sin que « més sigs exactament iu com nosclires el careebem. Le borat de Dé em gorantex que la tenn notral uaa creure en feist de les coses materials del mén 4 enganyadora Dé, dons, é la substincio perfect que em permet de fer Gs dele sent soqess eston bordinats al ros Pergu. primeramert ll matex que obons he pres comunarepla adi, que les coses que corcebem ‘molt clerament i molt distintament sin totes vertoderes, només és segur perqué Déu 650 existetx, pergué és un ésser perfecte i perqué tot el que hi ha en nosaltresprové dell Don se sequelx que, essent les nostres dees 0 nacons coses reals i que provenen de Déu en tot alld en gud sin clres i

You might also like

• U-3 Filosofia

  

  Document18 pages

  U-3 Filosofia

  Martin Georgiev Apostolov

  No ratings yet
• Resum General Geografia

  

  Document48 pages

  Resum General Geografia

  Martin Georgiev Apostolov

  No ratings yet
• Relleu

  

  Document4 pages

  Relleu

  Martin Georgiev Apostolov

  No ratings yet
• • Magazines
  • Podcasts
  • Sheet music
• Criteris Avaluació 2n BAT. Curs 22-23.

  

  Document48 pages

  Criteris Avaluació 2n BAT. Curs 22-23.

  Martin Georgiev Apostolov

  No ratings yet
• Economia de L'empresa

  

  Document284 pages

  Economia de L'empresa

  Martin Georgiev Apostolov

  No ratings yet
• Filosofia Llibre 1

  

  Document12 pages

  Filosofia Llibre 1

  Martin Georgiev Apostolov

  No ratings yet