Marca opcié més adequada per a un registre formal. Després, indica per qué no sin adequades les altres. 1. He agafat _Ja no em queda res aci. a.lo meu b. ho meu c. les meues coses Beebe aPltim rumor de la premsa, Pactriu ha dit que no pensa desmen- tir res. a. Pel que fa b.En lo referent ¢. Tanmateix 3. No ha sigut un gran viatge, per —. no hem tingut problemes amb els avions. a.per lo menys b.almenys c. pel cap alt XE, 0 MSC 48a es 2 . No esperem molt de public, 100 0 150 persones. 4 cor vt a.a totestirar vous! b. pel cap baix c. tot lo més 5. Van descobrir el mafids perqué gastava diners a manta: ViVH@ Parla pels descosits! Mota mot . AVAL, QUE FA BALXADA, Lautor d'un diccionari ha tingut un problema informatic: les paraules definid, svhan mesclat ise lihan esborrat els exemples. Intenta resoldre la barreja i posav exemple en cada definicis, ventall, adob, cordas, encartonat,aliatge, enllumenat, arrossegar, borsa, bony, celler Série, gamma. Substincia orginica o mineral que conté un o diversos elements quimics indispensables per al creixement dels vegetals i que s'afig a Ja terra per a compensar-la de les deficiencies que puga tindre d’aquests elements, "_: Tancar Fobertura (d’una pesa de vestir) fent passar els botons pels traus, cls gafets per les bagues, etc ‘Que té (una cosa flexible) un cert grau de rigidesa or Mereat organitzat i abstracte en el qual es reuneixen professionals una manera periddica per a efectuar compres i vendes de valors (publics © privats) 0 de productes. Local on s6n elaborades i sotmeses a envelliment o a maduracié les begudes alcohdliques fermentades. Substincia composta de dos o més metals. : Conjunt de llums que ituminen un loc. : Moure, desplagar (alguna persona o alguna cosa), estirant-la sense algar-la de terra _: Protuberancia, especialment la produida en alguna part del cos per una contusi6. Ja saps que els parlants usem molt les interjeccions en les converses. Algunes interjeccion én modismes més elaborats. Ja no és una sola paraula, sind que sdn sintagmes |, fins | to frases. En parella, creeu una situacié en qué es puguen usar aquestes interjeccions i di gueu pera qué es fan servir, Consulteu el diccionari per a resoldre dubtes. A bodes em convides! Tun collé de mico! Bon vent i barca nova! Avall, que fa baixadal ‘Tira-li, que encara vola! ‘Mira per on! Tururutl Mut i callosa! Siha acabat el cafeti! Romangos! Bona nit, cresol! 1 ON COLO DE MICO!erfetelons ms -. Parla pels descosits! Llegiu les frases de Yesquerra per parelle: esbrineu quin sentit tenen les expressions marcades. Després, completeu les frases de la dreta amb les ex- pressions treballades. El cotxe mba fet figa i he hagut de telefonar a V'asse~ guradora M’he comprat un teléfon nou i miAa eixit carabassa: no em funcionen la meitat de les utilitats. Mira, deixem-ho estar, per- qué acada bugada perdem un Tengol: has comprat accions i ha baisat la borsa; les has vyenudes i ha pujat; inver- teixes en un pla de pensions i fa fallida, Millor alcem els diners davall d'una rajola. No és que siga molt discret amb els seus negocis: que trafica amb droga ho saben sats i goss. Elmeuveies guanya les gar- rofes com pot: ara fa dobrer, ara de faster. No afagrada quedar amb ells: estan mata'm i et mata~ 7é, tot cl dia insultant-se i escridassant-se. Sempre els veig juntets: o7 va la corda, oa el poal Aquells dos s6n insepara~ bles de veres: sn carm i un- gla Mon germa ha estudiat durant dos anys 'Estatut @’Autonomia. Sell sap fl per randa, “Tio, has vist la pinta que portes? ~Mira lespavilat. Diu ef mort al degollat: qui t'ha fet eixe forat? Eren amies, perd -—. No es poden ni veure Per a anar a comprar roba, Lau- ra i jo anem cadasct al seu aire. Ara bé, per a anar a passejar, no cal dir-ho, La moto ja era tan vella que quan anava cap a ta casa i mhe quedat tirat. No saps amb qui esti aquell famés ara? Ha, ha, ha, ha! Si sone . Ha eixit fins i tot en els telenoticies! He tret un quatre i em diu Pau: «Fas suspés, has suspés!». Sera pi- Si téun 1! volies canviar de pis perque fantic tenia dos goteres i ara el nou en té cine. Xe,el vam contractar pensant que seria un tio la mas deficient a ere :no en fa brot. Per a presentar-te a les oposicions de notari, els temes te'ls has de saber eee Les dos s6n amigues des de xico- tetes i no se separen m: Amb la crisi molta gent no téma~ nera de e Comenga a haver-hi gent que no pot pagar ni la hipo- teca. Mot a mot STAN MATA | ET MMATARE! MYA EXIT ARABASSAE 53Ablérgies en Ia faena [fq & 300 substincies poden causar allérgia en el loc de ALY SL. treva, nerd aquestes patologi es continuen infradiagnosticades. Lalléngia a la faena és una idea més 0 menys graciosa, perd 'allérgia en la fae- na és un problema real que s'agudivza, a més, pel fet que molts dels qui la pateixen Yocuiten per por de perdre el treball. Les malalties ocupacionals drigen alixgic o inritatiu afecten diversos sectors professi- onals, des de treballadors de la construc- cid, pintors, forners, fusters, perruquers, personal de neteja o sanitaris fins a inves- tigadors. De quina manera podem prevenir aquestes aliergies? OBLIGACIONS DE LEMPRESA empresa ha d'etiquetar correctament tots els productes que comporten un risc. En Yetiquetatge és obligatori indicar quins sén els components toxics, caustics 0 explosius que contenen, aixf com adjuntar instruc- ions que detallen de manera exhaustiva com s‘han de manipular i conservar. Cal proporcionar al treballador mesu Tes preventives, com afa cascos, guants, uniformes (fins i tot ignifugs, si son ne- cessaris) i botes, depenent del tipus de treball i el sector i d/acord amb les nor- matives vigents segons els organismes nacionals i internacionals de seguretat en la faena. El departament de salut de empresa ha d'inspeccionar { esmener, si és possi- ble, les causes de Vallérgia ocupacional d'un treballador, mitjangant la cerca dal- tres casos semblants relacionats amb el mateix producte i posar fi 2 con- taminacions, fuites, mala neteja 0 a una extraccié deficient que hagen pogut propiciar-la. a RECOMANACIONS PER AL % \ ‘TREBALLADOR ALLERGIC a +Davant d'una sospita dasma, \ rinitis o dermatitis per con- tacte en la faena, cal acudir a Yallergoleg o al pneuméleg per a diag- nosticar la malaltia i tractar-la. Una volta estabilitzada Yallargia, si es comprova que l'allergogen causant del problema es troba en el medi laboral, caldra sollicitar un canvi de lloe, dins de la mateixa empresa, on no hi haja expo- sicié a la substancia identificada. +Shan dacomplir les mesures de protec- cié que Yempresa establisca per a evitar el problema, com ara Tits de guants, masca- res, casc o determinats habits dhigiene. +Cal llegir Vetiquetatge dels productes que shan de manipular, com ara els de neteja i altres compostos irritants, i prendre les precaucions adequades. +Sisomal-lergics al latex, convé portar da- munt una polsera o medalla que indique aquesta condicié, a més de comunicar-ho davant de qualsevol exploracié médica 0 cirurgia, i evitar manipular objectes de latex i tots els de goma elastica +Si totes aquestes mesures preventives no esolen el problema i es demostra que la malaltia és professional, cal abandonar aquesta faena, intentar canviar de sector i, quan no hi haja una altra solucié i, de- penent del cas, tramitar una incapacitat { Ja indemnitzacié corresponent. revista.consumer.es/web/ca/20080701/ salud/72999.php (adaptacié)Has entés el text? Per que les allérgies en la faena no es diagnostiquen adequadament? Quin vincle d'unié tenen les professions propenses a patir al-lérgies ocupacionals? Quines dos obligacions preventives té lempresa? Quins sén els especialistes que millor poden detectar Yallergia? Quines responsabilitats té el malalt en la prevencié? Quina és I'étima opcié quan fallen totes les mesures preventives? Reflexioneu en grup sobre el text El text que heu llegit és un text instructiu. Quines caracteristiques té? Quines perifrasis verbals s'utilitzen fonamentalment en el text per a donar instruccions i recomanacions? Quina disposicié adopten les recomanacions? Quins avantatges té disposar el text daquesta forma? Fes memoria Recordes quin és M'dltim text instructiu que has llegit? Sabries dir textos instructius que podem trobar en la vida quotidiana?66 S'escriuen amb d final les paraules femenines formades amb les terminacions cultes -etud i -itud: quietud, multitud. Hiha molts anglicismes adaptats al valencia que acaben en -ing cémping, casting, ‘miarqueting Les consonants oclusives formen tres subgrups: p/b, t/d i c/g, | alternen en les variacions morfologiques: p/b: lop, lloba; rep, rebem; t/c: nebot, neboda, i c/g: amic, amiga. Quan apareixen al final de paraula o al final de siMlaba, representen el mateix so. Bee i a En final de paraula cap, tub institut, solitud crane, sang En final de sflaba _optar, obtindre atleta, admetre anecdota, agndstic Per a saber quina consonant cal escriure en cada cas, en final de paraula, fixa’t en les regles: + Darrere de vocal tinica o diftong ténic, escrivim p, tc, sense tindre en compte la grafia amb qué stescriuen els derivats: P drap lop xarop rep Perd: club, pub, mag, fred T banyat — prohibit paret_ crit ‘adob, aljub, cub, sud. © gemec — amic toc suec + Darrere de vocal atona 0 consonant, escrivim p, tc 0 b, dg, segons la grafia amb qué sescriuen els derivats: P serp~ serpenti B verb > verbal Perd:espairec, nec, manec. T sort sorteig D_ sord + sordesa carrec, fastic. © medic > médica G bidleg ~ bidloga 2 Completa els buits amb la grafia corresponent. a) Sino sa__s quins monosilla__s saccentuen, consulta la lista iho sabris amb exacti- tu. b) Sense ser endle._, perce.... si un vi é bo oloran_. el ta__ i fen__-ne un glo. Urn c) El seu ga és pelu... i esquer...: sempre que hi jugue en re. algun ara. ) Ha pinta._ la pare... de ver...,amb matisos de color gro. ) Ahir plogué tan. mentre tornava a casa que acabi xo, humi_ i ple de fan. Encara et trobes insegur? Aci tens unes quantes frases més. ‘ a) Li agrada el iogur... gre...j diu que qualsevol altre el troba insipi. * b) Lequi... de futbol de Pinstitu__no dece.... mai; encara no ha perdu..ca...parti_.. ©) Es un técni__. excellen...; a més, té la virtu... de no causar destor..quan no en a 4) El pessi... que va rebre al pi... dre... el va deixar ben amar. ¢) Jo tampoc no conce.... que et consideres un covar...j cre... que és absur_. © , Escolta les paraules de la gravacié i escriu-les correctament. Vés alerta perqué sn excepcions a les regles enunciades. 4 Observa Ia grafia diferent de les paraules segitents i busca'n el significat en el diccionari. boliv/balid cup/eub groc/ grog, red/reg‘NO VENEN ROBOTS ENS ST A Lestacié d’esqui on vas tots cls anys han collocat una guia per a evitarla mort pe allau. T’hi acostes i comproves que és un text simpatici molt interessant, perd que hia faltat un detallet: una revisié lingiiistica. Mare de Déu! Esta ple de paraule: terrorifiques! Tens un pinzell i pintura a ma: és la teua oportunitat. Les paraule: que t’oferim t’ajudaran. allau, fer Tase, vessant, fl @’aram, ull viul, estar al ca, surant, bambolla, escopinyada, pic, tremolor, sai estavi, estona, glacera, vor, allorjar, mal pas, encallar, de passada Instruccions per ano moriren una allau No faces el indio. Un poquet de previsié et salvara la vida: 1. Després d'una nevada, evita les laderes amb una inclinacié de 20° a 60°, especialment entre 30° i 45°. Les aluds es formen alli durant les 24 hores posteriors 2 la nevada 2. Estigues al tant! Fuig dels vessants convexos, que es mantenen en tensié, Allunyatt també dels vessants contra els quals bufa el vent. La neu s’hi acumnula ies fa inestable. 3. Si vols sol, vés a Ia platja. Aci, evita les laderes de new exposades al soli cls bordes del glaciar. 4. Agb no és un camp de futbol. No erides. Un crit pot desencadenar un alud 5. Ojo avizor! No t'acostes a les irees delimitades amb un alambre. 6. Si notes un temblor, Ilanga’t en terra, Limpacte de la neu de Palud sera menor. 7. Els cims sempre estaran alla. Si hi ha recomanacié de no eixir a la muntanya, que- ditt a Photel on t'alojes, Si, a pesar de ser previsor, et trobes amb el marré 1. Quan #'arrossegue la ncu, nada per mantindre'’t a flote. Agrairas els cursets de na~ tacié que feres de menut. 2. Tapa el nas ila boca perqué no se tobstruisquen les vies espiratdries amb la neu. 3. Si quedes atascat en la neu, mou-te amb forga fins que crees una burbuyja en qué s‘acumule Foxigen, 4. Si passa un rato sense rebre ajuda, ix a la superficie. Si has rodat per la neu pots haver perdut a referéncia dalt/baix. Assegurat de saber on queda la superficie lan- ‘gant un escupitajo. Mira cap a on cau. Lhas encertada: has d’anar en direccis con- triria. Si no tens un pico, cava amb les mans. 5. Reducix els moviments al minim, Estalvia energies. Si has seguit totes aquestes instruccions, segurament estaras sa i salvo i haufas evitat un mal trago. I de pas, hauras estalviat faena als equips de salvaci6. Tho araim. Relacionalles diferents tasques casolanes (en roig) amb els objectes que hi interve nen (en blau). Després, conta al company una situacié en qué hages d’usar el verb i el substantiu de cada parell. Exemple: Laltre dia waig obrir Varmari de la cuina i em va caure un got. Vaig bover agranar els vidres gue bi havia en terra i després unig haver de revisar que no se nhaguer quedat cap en la granera, agranar* + agulla netejar* + post arreplegar* + arreplegador planxar + tisores cosis* + paella + detergent eixugar + fregall + pal de fregar eseurar* * granera torear + graella fregir® + dap fregar* + plomall