Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget

Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i

forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos
territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe. El territori continental
limita al sud amb Alemanya, i amb el Mar del Nord a l'oest i el Mar Bàltic a l'est. L'estret de
l'Skagerrak, al nord, separa Jutlàndia de Noruega, mentre que, a l'est, el Kattegat, l'Øresund i l'estret
de Bornholm separen Dinamarca de Suècia.
Dinamarca és una monarquia constitucional amb un sistema parlamentari de govern. A més del
govern federal hi ha governs locals en 98 municipis. Dinamarca és membre de la Unió Europea des
de 1973, però no forma part de l'Eurozona, la unió monetària dels estats membres de la Unió que
han adoptat l'euro com llur moneda oficial. Dinamarca és membre fundador de l'OTAN.
Dinamarca té una economia capitalista de mercat amb un estat de benestar extens,[1] i ocupa,
segons algunes publicacions, el nivell més elevat d'igualtat de la renda del món. Dinamarca és un
país ric i modern, amb un dels estàndards de vida més elevats d'Europa.[2] La llengua nacional, el
danès, està molt relacionada amb el suec i el noruec, llengües pròpies dels altres països escandinaus
amb els quals Dinamarca té enllaços culturals i històrics molt importants. El 82% de la població de
Dinamarca, i el 90,3% dels danesos són membres de l'Església luterana. El 9% de la població és
estrangera, la gran majoria provinents d'altres països escandinaus.