Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Article Mark Dangerfield

    Uploaded by

    Laura Hda
    20 views30 pages

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    20 views30 pages

    Article Mark Dangerfield

    Uploaded by

    Laura Hda

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 30
    “Sense un Iloc a la teva ment, sense un loc al mén.” Aspectes técnics del treball amb adolescents negligits Mark Dangerfield a Introduccié Hi ha una sdlida evidéncia que demostra els trastorns en el desenvolupament psiquic que causa patir negligencies emocionals durant la infancia. A Hospital de Dia d’Adolescents de Badalona, de la Fundacié Vidal i Barraquer, treballem amb adolescents que presenten quadres, compatibles amb trastorns mentals greus. A la vegada, es posen de manifest dinamiques familiars disfuncionals en un percentatge molt elevat dels casos. Les dades que hem recollit en als darrers anys, que detallaré breument en aquest treball, recolzen Yevidéncia ja existent que demostrala relacié entre el fet de patir adverstats a la infantesa {un major rise psicopatoldgte, alxi com la relacié entre les adversitats sofertes a la infantesa dels adolescents atesos amb el fet que els seus progenitors també patissin adversitats a la seva propia infantesa. Aquest fet ens ajuda a entendre la transmissié transgeneracional del trauma relacional i les seves repercussions a nivell conductual, psicosocial i psicoldgic-relacional. is Joves que atenem han patit en molts casos negligncies durant la infantesa que, en termes molt generals { independentment de les manifestacions a nivell clfnic-fenomenolgic, les podem entendre com experiéncies traumatiques-sovint preconceptuals (Grimalt, 2012; ‘Lépez-Corvo, 2014)- que han causat importants danys en Vorganitzacié de Vesfera emocional, afectant a seva capacitat de modular les emocions, la seva capacitat de donar sentit ala propia experiéncia emocional i movent-los a organitzar mecanismes de supervivencia (Mitrani, 1992) Per tal de manegar les intenses ansietats que els desborden: tot alld impensable que pobla el seu mén intern, Hl treball terapéutic a aquest nivell és una tasca dura i complexa, sobretot pel que implica d'haver de fer-nos carrec de les massives projeccions d’ansietats no mentalitzades, aixi com el predomini dels buits emocionals iforats al self al m6n intern dels javes, és a dir, un mén inter ple de dolor sense paraules. Necessiten un continent extern, perd és freqlient veure que cl contacte amb les seves necessitats emocionals és quelom molt amenacador, per com *Paichleg linc jpsleoterapeuta a I Hospltal de Dia Adolescents de Badalona (Fundacié Vidal i Barraquer), Pelcoanalita (SEP-IPA), Profesor de Mhnsttut Universitari de Salut Mental (Universitat Ramon Lin) Supervisor MBT'-A acreditat per YAnna Froud Centre de Londres. AMBIT Assistant ‘Trainer a VAnna Freud Centre de Londres, Email: marklangerfield@hotmaiLcom desestabilitza el seu fragil sistema de supervivéncia, Tolerar la dependéncia i la necessitat @afecte és quelcom viscut sovint com a catastréfic per 1a manca de confianga en un objecte suficientment disponible { fiable, veient com el contacte amb Valtre implica la por d’una repeticié traumatica de la vivéncia d'abandé, de rebuig i de menyspreu, Una vivencia de no cexistir pels altres que els ha acompanyat quasi sempre i que, a la vegada, els fa viure molta rabia cap al mén, cosa que comprensiblement també els causa terror. Per tot 'esmentat, en la relacié terapéutica cal ser forsa actius de cara a tractar de construir un vincle, El restar en una osicié més neutral o distant té importants contraindicacions, ja que molt probablement ho viuran com a forca persecutori o quelcom que confirma la vivéncia de menyspreu i manca interes, Fonagy, en una entrevista que vam publicar a la revista Temas de Psicoandlisis l'any 2013 -vaig tenir la sort de poder formar part del consell editorial de la revista al llarg dels sis primers némeros- explica com va arribar a entendre la necessitat de repensar el model terapeutic per treballar amb pacients tan danyats: “Jo treballava en aquest moment amb pacients greus (.) Els oferia interpretacions i esperava que els meus insights d’alguna manera ‘ransformessin les seves vides (..) No succela, El tractament classic simplement no tenia ‘aquest efecte. Les meves interpretacions eren irrellevants per a ells (..) no importava el que jo digués. Jo podia sentir en una sessié que havia entas especialment bé i interpretat exitosa i copiosament, perd aixd no era important. Llavors valg comengar a preguntar-me qu® era Timportant. Aixi va ser com les meves ides van cristablitzar al voltant del concepte de ‘mentalitzacié: el pensar sobre els pen: timents era era el contingut de la interpretaci6, sin6 el treball de orientar-se cay iportant; el fonamental no ‘Tal com diu Fonagy, és important implementar mesures terapbutiques adaptades a las ‘aracteristiques d'aquests Joves, amb modificacions tbcniques considerables de la psicoaualist 0 dela psicoterapia psicoanalitica. Penso que molts companys psicoanalistes o psicoterapeutes orientacié dinamica ja introdueixen modificacions técniques si han de treballar amb aquest perfil de joves, tot i que potser sense una sistematitzacié o manualitzacié d’aquesta intervenci6. En aquest sentit, ja fa un temps que vaig trobar molt valuoses les aportacions de la teoria de la mentalitzacié i les seves aplicacions terapéutiques, una de les quals és el Tractament Basat en la Mentalitzacié per Adolescents -MBT-A en les seves sigles en anglés-. En aquest treball presentaré primer un resum d'algunes de les dades que il-lustren la Gramatica realitat de les adversitats sofertes a la infantesa, aix{ com el greu problema de la manca de deteceié de les mateixes per part dels professionals, per després abordar el concepte de mentalitzacié segons el model desenvolupat per Peter Fonagy i altres autors del Centre. Anna Freud de Londres. Seguidament plantejaré algunes caracterfstiques de Yabordatge ‘terapéutic basat en la mentalitzacié, i ho illustraré amb una vinyeta clinica per tal exemplificar alguns dels aspectes técnics descrits. Dades sobre les adversitats a la infantesa VOrganitzacié Mundial de la Salut (OMS) va presentar any 2014 unes dades alarmants sobre ‘es estimacions que fan del maltractament que pateixen els menors a Europa, L'OMS diu que dels 190 milions de menors d'edat censats a Europa Vany 2014, 18 milions patelxen abiis Sexual, 44 milions maltractament fisic i $5 milfons maltractament psicoldgic. Aixd representa ‘que un 30% dels menors a Europa patelx algun tipus de maltractament, sense comptablitzar 42 neglighncia parental que és sempre més elevada (Dangerfield, 2012; Varese et al, 2012) 4 sue també comporta greus conseqiéncies en el desenvolupament emocional dels infants, Sén dades molt preocupants, perd el més alarmant és que la mateixa OMS diu que el 90% dels casos de maltractament mai sén detectats, Sabem que Yabtis semal, el maltractament ila neglighncia soferts durant la infantesa ‘én experiéncies molt comunes entre es persones que desenvolupen greus problemes de salut ‘mental (Goff, Brotman, Kindlon, Waites & Amico, 1991; Mullen, Martin, Anderson, Roamns & Herblson, 1993; Read & Fraser, 1998; Janssen, Krabbendam, Bak, Hanssen, Vollebergh, de Graaf & Van Os, 2004; Read, Van Os, Morrison & Ross, 2005; Bendall, Jackson, Hulbert & McGorry, 2008; Shevitn etal, 2008; Sorensen et al, 2010; Dangerfield, 2012; Varese etal, 2012), Hi ha evidéncia clara que les viewes solen ser reticents a revelar les seves histories abi {els professionals solem ser reticents a explorar-les (Read, Hammersley & Rudegeair, 2007; Dangerfield, 2012). Una historia de trauma o abiis ha estat clarament identificada com tin factor de rise de trastomns mentals greus atxt com un factor de rise de sfc en Fadolescencta (OMS, 2013, 2014) Zsuzsanna akab,directora regional per Europa de '0MS va aftrmar 'any 2013: “Ha arribat el moment que es reconegui el maltractament infantil com un Problema de salut pablica i no només com un problema de justcia Penal 0 social”. Malauradament, tot i que é complex entendre els motius, encara estem Tuny d’aquest ‘moment, “any 2012 es publica un article sobre la primera meta-andlisi duta a terme sobre ‘reballs de recerca realitzats entre 1980 inovembre de 2011, amb la dea d’examinar Ta relacié Sntre la psicosi i les adversitats sofertes en la infancia (Varese, Smeets, Drukker, Lieverese, tataster, Viechtbauer, Read, Van Os & Bentall, 2012). El titol del treball ég concloent: “Les ‘adverstats en la nfancia augmenten el rise de psiost’ Els autors expliquen que es demostra ‘we hi ha una relaci6 estadistcament significativa entre les adversitatssofertes en la infancia 1 ‘un augment del risc de desenvolupar algun trastorn psicdtic. Hi ha molts altres treballs de recerca-que per qlestions d'espai no citaré en aquest treball- que demostren la relacié entre diferents tipus d’adversitats sofertes i el rise augmentat de patir diferents trastorns psicopatoldgics, aix! com un rise augmentat de conductes autodestructives que es manifesten habitualment a partir de Vadolescéncia, També hi ha evidéncia que els esdeveniments adversos en la infincia son insuficientment explorats en l'ambit de la salut mental. Les histéries d’abiis no es tenen en compte 0 moltes vegades ni tan sols s‘exploren (Cavanagh, Read i New, 2004). Estudis realitzats als Estats Units i al Regne Unit han descobert que els professionals de salut mental fdentificada pels clinics varia de 48% a 0% (Jacobson & Richardson, 1987; Craine et al, 1988; Mills, 1993; Muenzenmaier et al, 1993; Read, Hammersley & Rudegeair, 2007). Voldria citar breument algunes dades del projecte de recerca que estem duent a terme al'Hospital de Dia on, havent estudiat els casos atesos entre 2008 i 2015 (N=182), trobem que un 95% compleix criteris d'inclusié en una o diverses categories d’adversitats a la infantesa - abiis sexual, maltractament fisic, maltractament psicoldgic, neglig&ncia parental, mort parental ‘bullying-, amb un 1296 dels menors que han patit abiis sexual, un 13% maltractament fisic, un 449% maltractament psicoldgic, un 28% negligencia parental i un 3% bullying. Aquestes dades es refereixen aVindicador principal detectat, perd entenent que si un menor pateix abis ‘sexual en Yentorn familiar més proper ~que segons tots els estudis s6n la practica totalitat dels casos d'abiis sexual- també esta patint maltractament fisic, psicolégic i negligencia parental, ‘Aixd implica que les xifres absolutes en cada categoria siguin en realitat les segients: un 12% dels pacients ha patit abiis sexual, un 25% maltractament fisic, un 69% maltractament psicoldgic i un 97% dels adolescents neglighncia parental. Una dada molt preocupant en el nostre estudi és la manca de deteccié de les adversitats, trobant per exemple en el cas dels abusos sexuals que només el 22% havien estat Aotectats abans de I'ingrés al nostre centre, mentre que el 78% dels casos va ser.detectat durant l'ingrés. En el 2296 de casos detectats abans de Vngrés no hi havia cap cas d'intent de sulcidi, mentre que en el 78% dels casos on els abusos no havien estat mai detectats malgrat estar sent atesos per diferents serveis de salut mental, ens trobem que un 479% dels joves ens arriben després d’haver fet un intent de suicid. Les dades parlen per s! mateixes, tot i que no sla intenci6 d'aquest treball aprofundir en aquesta qlesti6. Només voldria citar a Read (Read, Hammersley i Rudegeair, 2007) quan ens recorda que els professionals de la salut mental no hem d'estar convenguts de la relacié causal de les adversitats sofertes amb les diferents categories dlagndstiques -relacié causal sobre la que hi ha molta evidéncia cientifica~ per entendre la importancia de preguntar a la gent que estem tractant d’ajudar sobre el que ha succetten les seves vides, Un-altra dada que voldria remarcar és que de la totalitat dels casos (N=182), un 84% dels pares havia patit adversitats a la seva prdpia infantesa, mentre que només en un 11% dels casos no es va poder confirmar que les haguessin patit i en un 5% dels casos no va ser possible recollir les dades. Aquestes dades confirmen la hipdtesi de la transmissié transgeneracional del trauma relacional, que he mencionat en la introduccié i que tampoc tinc intencié de desenvolupar en aquest treball. El que sf que val la pena mencionar és que hi ha estudis que emostren que la capacitat de ci6 no shereta bioldgicament, siné_que_es anew element enc amen te tee (CFonagy, Gergely, Just & Target, 2002) La eapactat de menalitacé es desenvolupa de manera Optima ene! context d'un vincle segur (Allen, 2013; Allen & Fonagy, 2008; Bleiberg, Rossouw, & Fonagy, 2012) i de la mateixa manera Yexperiéncia clinica ens mostra que les pitjors capacitats de mentalitzacié es donen en les relacions on ha predominat un vincle desorganitzat. Aixd es veu en les persones que presenten trastorns greus de personalitat, on també s’ha demostrat que han crescut en entorns relacionals on ha’ predominatl'estil d’aferrament desorganitzat. Aquest és el drama de la transmissié ‘ransgeneracional del trauma relacional, ja que si una persona ha patit adversitats severes en la seva infancia sense haver rebut ajuda adequada {suficient, molt probablement no tindra els recursos interns necessaris com per poder 4una relac6 emocional mfnimament segura als seus fils, amb el conseqient impacte sabre cl” desenvolupament de les capacitats de mentalitzacié en els fills. | Per ser caj de protegir i cuidar cal tenir objectes interns fiables, cal ser ‘esperanga en les relacions humanes com ‘eleom fable, la possibltat de confiar en algs que ens pugutajudan Sino és alg la historia @s repeteist per a un adult que no hagi conegut una altra opcié en aquesta vida, el m6n no és fiable i es converteix en un lloc. inhdspit, un loc en el qual es sobreviu organitzant un “fals self" que el sostingui, perd que amaga una enorme fragilitat i déficits a nivell emocional. Els dficits en Jes capacitats de mentalitzacié dels progenitors fan que es mostrin maldestres en les relacions afectives profundes, amb importants dificultats en Ja capacitat de gestionar la seva propia vida emocional i, en ‘conseqiiéncia, la relacié amb els altres. ferir Ala vegada, des d'estudis eminentment clinics, hi ha diversos autors entre els que destacaria @ Tiz6n (2018) que plantegen la hipdtesi sobre la transmissi6 transgeneractonal dels patrons de relacté predominants en les dindmiques familiar. Des de la concepcié de la Psicopatologia entesa com Vorganitzacié de conductes i representacions mentals engendrades en relations, que afecten substancialment el desenvolupament individual \/o social (Tizén, 2015), hi ha molts elements que recolzen la hipdtesi que el fet de eréixer en un entorn relacional negligent, amb importants caréncies afectives { patiment emoclonal intens, té relacié amb un major rise de desenvolupar patrons de relacié que reprodueixen aquests estils de relaci6 danyats, amb un augment significati dl rise psicopatoldgic, social i tot sovi vital. Aquests ‘casos, per desgricia massa freqGents, en els quals ens trobem amb histories dadversitats que es repeteixen transgeneracionalment. Abans d’entrar en aspectes de Yabordatge terapéutic des del tractament basat en la mentalitzacié ~MBT-A-, que considero molt indicat per adolescents que han patit negligéncies severes durant la seva infantesa, voldria aturar-me breument per exposar algunes idees que ajudin a aclarir de qué estem parlant quan parlem de mentalitzaci6. (Qué és 1a mentalitzaci6? Combinant el marc de la teoria psicoanalitica, la teoria de Vaferrament i aspectes de la jnvestigacié sobre el desenvolupament social-cognitiu, un grup de professionals de salut ‘mental liderats per Peter Fonagy han proposat un mare de refer8ncia per ala psicopatologia i 1a psicoterapia. EI mateix Fonagy diu que en realitat és un model poc innovador, ja que més aviat es tracta d'un intent conscient d'agrupar coneixements de diferents disciplines com a realitat externa, Sense possibilitat de prendre una perspectiva diferent. fs el que sort xX S‘aizomena un pensament molt concret en els joves que atenem (Bateman & Fonagy, 2016). pe En el mode de simulaci, s‘observa una tendéncia a omplir el discurs de paraules feories que estan molt desconnectades de Yemocié i de la realitat que estem vivint. El discurs del‘pacient sona buit, sense sentt, inconseqient i circular. Séu estats on predomina la dissoctaclé 1 en casos extrems a la desrealitzacié. En aquest estat el pacient pot hipermentalitzar o pseudomentalitzar, que s6n estats en els que hi ha molt discurs sobre suposats estats mentals perd amb molt poca connexié amb la realitat (Bateman & Fonagy, 2016). Aquest estat és també observable en certs moments de reunions d’equips o sessions dliniques on sentra en grans discussions tedriques sobre un cas, perd allunyant-nos del ‘ontacte amb la realitat de estat emocional i patiment del pacient. En el mode teleoldgic, o pensament tipus “quick fix thinking", de solucions concretes VR ‘ivell mental, buscant Valleugeriment rapid del malestar a través d’accions sense pensament, En aquest mode de funcionament hi ha molta actuacié { els estats mentals sén reconeguts només si els seus resultats sn fisicament observables (Bateman & Fonagy, 2016). També Sobserven amb certa freqiléncia en equips quan l'ansietat d'un determinat cas que ens ocupa ens mou a una actuacié precipitada. Desenvolupament de la capacitat de mentalitzacis tconcepte de “alien self" En el moment de néixer, el nad6 és incapag de regular les seves emocions. Per aconseguit-} necesita un vincle segur amb alg que entengui{ respongui als canvis, rnonencernonere et l seu estat emocional. La mentalitzacié es déna pel retorn al nad6 de la seva experiancia emocional de manera marcada ~"marked mirroring’-, cosa que etiqueta Yemoci6 i comunica 3 que és controlable. Aixd va formant el que es coneix com a “representacié secundaria” de Fexperiéncia de Vinfant en la seva ment (Bateman & Fonagy, 2004). Aquesta experidncia repetida gradualment formara el self nuclear del nen (Fonagy, 2000), que és una representacié basada en la comprensié dels sentiments de Infant per part del cuidador en el context d'un vinele segur, aix{ com la percepcié del nen per part de V'adult com un ésser intencional. Aixd Porta @ una representacié interna de si matelx com a ésser intencional-agentiv, que es Seneralitza a la representacié dels altres donant loc al desenvolupament d'un model de ‘mentalitzacié del mén (Fonagy, 2000). Aquest model ajuda al nen a percebre el mén relacional amb sentit jen certa manera predictible, ati com a respondre a les complexitats de larealitat, social amb resiliéncia (Fonagy, 2000). En el cas en que aquest procés no es desenvolupi de forma minimament adequada, cosa que sobre tot succeeix en les relacions on predomina un tipus de vincle desorganitzat, pot donar Iloc a la constitucié del que Fonagy ha anomenat “alien self" (Fonagy, 2000). Per definir ‘auest concept, proposaria fer un exercici Zimaginacié de posar-nos en el Ice d'un nen molt Petit, posant unes paraules -que aquest infant encara no té- a com ens explicaria el que ‘epresenta aquest procés desajustat ! de manca de contingincia de Yadult des de la seva perspectiva. Ens podriem imaginar que podria dir-nos quelcom del tipus: "si qui em cuida Pereep malament el meu estat intern, sis‘espanta o s’enfada pel meu malestar, el que jo veuré i experimentaré és la por o rabia en V'altre, Llavors, lexperiéncia que introjecto és Vexperiéncia incorporant aquesta experiéncia negligent com a un aspecte nuclear del seu self, quan en realitat és un estat de ‘qui el cuida ‘que es converteix en un “estat alien” de l'infant, mentre que el seu estat real és. que esta sol i molt espantat per ansietats ‘que el desborden. Aqvest concepte de “alien self es referex al procés en el que les representacions de! ‘ulador sobre el nen estan basades en atrbucions errénies, casa que Promoura que el nen Internalitzi representacions desajustades de ‘matelx. La representacié secundaria en la ment del nen serd aliena, estranya a Yestat mental i intencionaltat auténtica del nen. Aquesta Sepresentaci6 estranya es convertelx en part del concepte intern del self “alien self" (Fonagy, 2000), Si la relacié amb els cuidadors esti predominantment marcada er experigncies epetides d'aquest tipus, es donara una situaci6 on la me it del nen estigui dominada per un “alien self". re Vexperiéncia interna del“ lien self és similar a Yexperiancia d'un turmentador intern: c Senstant autoerftica, oda sf matets absdnci de vlidacé interna | expectativa de frac. El A {sas odiatisa través de les lente Drojectades del “alin self, el mén extern pot ser percobut 8 fom potencialment hostil, humiliant { persecutori. A la vegada, les representacions internes ant I persector. s6n incongruents amb les proples experiéncies i les representacions dels altres seran també desajustades i duran a l'experitncia que el mén relacional no té sentit ni és predictible o manejable, De tot plegat es desprén que el “alien self” impedeix el desenvolupament de la mentalitzacié (Rossouw, 2012) i és un element important per comprendre aspectes del fancionament dels adolescents negligits. Des de la perspectiva psicoanalitica, Britton (1992) ens parla de que si una mare falla en “absorbir a identifiacié projectiva de infant ies resisteix a tots els intents que fa el nen per conéixer la seva ment, Ii déna una inatge d'un mén que no vol conéixer ni desitja ser conegut’, Britton ens recorda com Bion (1957) ho va tractar des de la seva descripcis de la ‘wiada darrogancia, estupidesa i curiositat que indicava la preséni conseqlncia alld que anomena la catistrofe mental primitiva de pensament psicdtic a La buidor viscuda pels joves en la seva infantesa ha fet que hagin estat poc capacos dintrojectar i integrar una “preséncia de ment” (Mitrani, 2007) capag de rebre, digerir i ‘Wansformar Tes experiéncies emocionals des de les etapes més primerenques de la seva vida. Per aquest motiu, tal com descriu Mitrani, es poden sentir empesos a utiitzar el seu propi cos i les'sensacions del Seu Cos com a continent pels fets no mentalitzats, que des del model de la ‘explica també com una necessitat de recuperar un cert control front les ee Com Ua Hecessitat de recuperar un cert control fr ansietats de fragmentaci6. Unes ansietats que tenen una forta relacié amb la vivencia primitiva de Vabisme catastrafic davant de Yobjecte impermeable o 'objecte absent, que formen part de les seves experiéncies relacionals primerenques. L’adolescent ha quedat sol en el silenci det terror sense nom (Bion, 1962), comunicant-nos tot sovint un estat on no confia en V'objecte Aispontble capas de metabolitzar les seves ansctats. L'experidncia relacional de Vobjecte que ‘no accepta la identificacié projectiva que, seguint a Bion, fa que la por a morir que ha tractat de comunicar Ii retorna com un terror sense nom. Bn aquestes condicions Pobjecte no tan sols no ha rebut les ansietats de mort { les ha fet més tolerables sind que denuda de significat Yexperiéncia (-K) amb la qual cosa pot inclis ig de viure, quelcom que podem veure tot sovint en els impulsos suicides de molts joves, ‘Negligéncies en ta infémncia ifalles en la capacttat de mentaliteacié en Vadolescéncia ‘Tal com hem vist, és en les relacions de vincle primerenc on els nens aprenen a mentalitzar. ‘Tots hem tingut experiéncies de manca de sintonia amb els nostres cuidadors, fins { tot hi ha dades que diuen que la mitjana de vegades en les que la percepcié de la mare esti en sintonia ‘amb lestat mental del seu fill petit és d'un 30% (Fonagy, comunicaci6 personal). Llavors, com Podem entendre el fet que no tots tenim un “allen self” semblant? La resposta és ben senzilla, Ja que té a veure amb la quantitat d'experiancies de manca de sintonia, per la qualitat de la 10 relacié quan hi ha sintonia i per la preséncia de la reparacié que ens valida, Tots els cuidadors Sequivoquen o llegelxen malament els estats mentals dels infants, perd la possibilitat que aquesta manca de sintonia sigui reconeguda i reparada és també una experiéncia valuosa de cara a afavorir la mentalitzaci6. Aquest és un aspecte important a tenir en compte en la relacid tefaputica, com exposaré més en davant. Bl problema aparetx quan la manca de sintonia es converteix en una negligéncia: quan ¢l cuidador 5 consistentment desajustat o absent. El nen no desenvolupara la representacié secundatia del mén intern que ajuda a donar-i seni tindra molta més probabilitate'actuar les experiéncies internes -sobre tot les que impliquen malestar- en Iloc de ser capay de regularles per sf mateiz En aquests cass ens trobem amb infants amb un mén intern dominat per una prevalenca di is s ides, en el context de dinamiques patoldgiques dels objectes primerencs que han estat introjectades. Aixd incidird en —— IS ces Ob ete primerencs que han estat introjectades. / Aiferents esferes fonamentals de Yorganitaacié de la seva vida emocional i relacional, augmentant a la vegada considerablement el risc psicopatoldgic. La capacitat de mentalitzacié queda seriosament danyada, ‘9 Hn Fadolescdncia, aquestes minvades capactats de mentalitzaci6 tenen una incidéncia

    You might also like