ÍNDEX

1. Introducció ...................................................................................................................................... 1

2. Societat egípcia ............................................................................................................................ 3

3. Característiques principals de l’escultura egípcia .......................................................... 10

4. Anàlisi de 10 diferents escultures ......................................................................................... 12

4.1 El bust de Nefertiti ....................................................................................... 12

4.2 Micerí amb Hathor i la deessa del Nomes 17 (Menkaure) ............................. 14

4.3 La Gran Esfinx de Gizeh .............................................................................. 17

4.4 Gat................................................................................................................ 19

4.5 L’Alcalde del Poble ....................................................................................... 21

4.6 L’Escriba Assegut ......................................................................................... 23

4.7 Estatuetes del servents del faraó ………………….……………...…………… 28

5. Conclusió ...................................................................................................................................... 29

6. Bibliografia i enllaços ......................................................... ¡Error! Marcador no definido.

1. INTRODUCCIÓ

La civilització egípcia va ser una de les que més van perdurar al llarg de la història, ja
que es va prolongar durant almenys quatre mil·lennis. Malgrat la seva llarga durada
els canvis socials van ser mínims i la jerarquia social pràcticament no va canviar. El
faraó, considerat com un Déu, la seva família i la cort van ocupar els alts càrrecs de
l’Estat. Posseïen les terres i abundants esclaus per treballar-les. La classe alta egípcia
estava constituïda per la noblesa i el clergat que sovint estaven emparentades amb la
família del faraó. La resta de la població se’ls consideraven treballadors d’aquests alts
càrrecs.

A més, podem dir que la societat egípcia era politeista, ja que adoraven a infinitats de
déus, des de déus nacionals a déus domèstics. El faraó era el mateix Déu vivent a qui
no se li podia mirar a la cara.
Tant arquitectura, escultura com pintura jugaven un paper molt important en la societat
egípcia i estaven molt vinculats amb les creences i pràctiques religioses que es se-
guien a l’Antic Egipte.

L’art egipci es va considerar exclusiu per l’Església i l’Estat. Per això, ells eren els
únics clients i els que marcaven tot l’estil general. L’artista era un executor, un artesà
que complia unes normes establertes pels que manaven. A l’art egipci no miraven
l’originalitat sinó la precisió amb la qual l’artista realitzava les comandes.

Per altra banda, l’art va ser considerat el suport de tota una iconografia religiosa i de
poder. Els artistes creaven les seves obres amb una finalitat i per transmetre un
missatge, missatge que havia de ser el més clar possible i, per això, van deixar de
banda la bellesa.

He escollit fer el meu projecte sobre l’escultura perquè m’interessava saber si aquest
art estava relacionat amb la societat i també ser capaç d’identificar els conceptes
socials que es poden extreure a partir de determinades estàtues.

El treball està dividit en quatre apartats. En primer lloc, s’explicarà com era la societat
egípcia des del punt de vista jeràrquic. A més, inclouré al final d’aquest apartat unes
quantes creences que tenien tant els privilegiats com els no privilegiats.

1
A continuació, desenvoluparé les característiques principals de l’escultura per poder
relacionar-la amb la societat.

La tercera part del meu projecte consisteix en l’estudi de 10 diferents escultures,

quatre que tenen un caire reial i sis més que podem classificar com a estàtues
cortesanes.

Per tal d’explicar la relació que hi ha entre les escultures descrites i la societat, s’ha
d’analitzar primerament l’obra, és a dir, s’ha de fer una descripció, un anàlisi i una
recerca del significat i funció de l’obra.

Finalment, faré una petita conclusió, incloent un resum del que he estat comentant,
així com també d’una breu reflexió del tema que vaig escollir.

2
 2. SOCIETAT
OCIETAT EGÍPCIA

Per poder analitzar les diferents escultures que he escollit, primerament hauria de
veure com estava estructurada la societat egípcia a l’Antic Egipte. Vull comprovar si la
divisió en dos grups, privilegiats i no privilegiats, va influir e
enn certa manera en la
realització de les escultures. A més, inclouré dins aquest apartat uns costums que
tenia aquesta societat, independentment del seu estatus social.

La societat egípcia era una societat molt jerarquitzada i desigual.

sigual. Estava dividida en
dos grups socials amb condi
condicions de vida i ocupacions molt diferents. Els dos grups
socials dels quals parlo són els privilegiats i els no privilegiats. Al grup de privilegiats
pertanyien per una banda els faraons, els nobles i els sacerdots i per l’altra els
soldats, els escribes i els funcionaris. Juntament amb aquest vivien els no privilegiats
al qual corresponien els pagesos, els artesans, els comerciants,, els camperols i per
últim els esclaus.
PRIVILEGIATS

Faraó
Nobles, sacerdots, alts
càrrecs i funcionaris

Soldats

Escribes

Comerciants
i mercaders
NO PRIVILEGIATS

Artesans

Camperols

Esclaus

Imatge 1: Piràmide de la societat a l’Antic Egipte

3
 Podem observar que en la p
piràmide a la part més alta
a estava el rei o faraó que era el
que simbolitzava la unitat del país i gaudia d'un poder absolut al ser l'amo i senyor de
les terres i de les persones. També
s'ha de dir que se’l considerava un
déu vivent, fill de Ra,, déu del so
sol.
Quan un faraó es moria el succeïa
el seu fill, és a dir, es van formar
autèntiques dinasties. Al llarg de la
història Egipte va tenir 31
dinasties. Les dinasties antigues
més destacades van ser la dels Imatge 2: El faraó és considerat com un déu

faraons Kheops, Kefren i Micerí, que van const

construir les
es piràmides de Gizeh.
Gize Entre les
dinasties més modernes hem de destacar la de Tuthmosis I i Ramsès II, faraons
considerats uns grans guerrers. Com que els egipcis creien que els faraons eren déus,
s'agenollaven quan passaven i ningú podia mirar-los ni tocar-los.
los. També pensaven
que tenien poders màgics, com ara fer que les aigües del Nil creixessin. Els reis
egipcis vivien envoltats de riqueses, en grans palaus amb centenars de servents i
esclaus.

Com es pot observar a la piràmide a la part alt també estaven

en la noblesa, els sacerdots
i els alts càrrecs,, com ara els governadors i alts comandaments militars i els
funcionaris.. Aquestes persones integraven el cos d’assessors del faraó, eren membres
de la seva cort i tenien privilegis envers a la resta com ara ttenir
enir propietats concedides
pel faraó. Els nobles eren els membres de la família del rei i altres famílies que el faraó
havia recompensat amb extenses terres i grans tresors. Vivien en grans vil·les
envoltades de jardins. Aquests nobles eren recolzats en les
le
seves tasques pels funcionaris i escribes, els quals, donant
que estaven en contacte estret amb el poble, aconseguien que
l’administració fos més eficient. Aquestes persones es
caracteritzaven per saber llegir, escriure i ser grans calculistes.

Els sacerdots eren els que dirigien els ritus religiosos, tenien
cura del culte als temples, administraven les propietats i
monopolitzaven el coneixement científic: l'astronomia i les
matemàtiques. En alguns moments de la història d'Egipte, els

Imatge 3: Sacerdot egipci

dirigint un ritus religiós
4
sacerdots dels déus més importants van arribar fins i tot a tenir gairebé el mateix poder
que el faraó. Els sacerdots tenien al seu servei milers de persones,, que treballaven per
a ells o que els havien de donar part de les collites. Aquest classe social no
acostumaven a viure
ure en un sol lloc. Durant un mes ocupaven els temple i després
tornaven amb les seves famílies fins que els hi tocava treballar un altre cop en el
temple.

També dins la classe social dels privilegiats

estaven els soldats i els escribes. Els
soldats eren
n els responsables de lluitar a
les guerres i sufocar els aixecaments de la
població. Durant llargs períodes de pau,
aquestes persones també van ajudar en les
obres públiques i van supervisar als
camperols, grangers i esclaus que eren els
Imatge 4: Guerrers
rs en plena guerra
encarregats de la
a construcció de piràmides
i palaus.

Els escribes gaudien d'un gran prestigi i tenien una bona posició econòmica.
econòmica Per a ser
escriba s’havia d’estudiar en una escola a la qual també
hi anaven els fills dels nobles. Eren les persones que
tenien la funció de
e redactar, classificar i copiar els
documents i portar els comptes dels impostos reials i de
les mercaderies que entraven i sortien dels magatzems
del palau del faraó. Els faraons i altres alts càrrecs
també
ambé feien servir als escribes per registrar tot, de
des de
els aliments per als treballadors, els procediments en els
tribunals, els encanteris màgics, testaments i altres
Imatge 5: L’escriba era l’encarregat
l’enca de
contractes legals i procediments mèdics. redactor I portar la documentació

El nivell inferior de les classes socials a Egipte eren els no privilegiats. Dins aquest
grup estaven
staven els comerciants, els artesans, els camperols i, finalment, els esclaus.

5
Els comerciants egipcis eren els encarregats de portar a altres països productes com
ara l’or, el papir, fets en paper d’escriure o retorçats en cordes, llenços i joies. A ccanvi,
van portar fusta de cedre i
banús, ullals d’elefant, pells de
pantera, cues de girafa per a
batre mosques i animals com
per exemple els babuins i els
lleons per als temples i palaus.

Imatge 6: Comerciants realitzant negocis Els artesans treballaven per al

faraó o per als grans temples, en amplis tallers sota la supervisió d’un funcionari.
Acostumava a ser un càrrec hereditari. Hi havia fusters, escultors, vidriers, teixidors,
pintors, paletes,, els quals treballaven unes vuit a deu hores cada dia, i vuit dies seguits
de cada deu. Guanyaven e
ell suficient per mantenir a la família però estaven obligats a
pagar impostos que acostumaven a ser en espècie o amb objectes que produïen.
Podien ser cridats a treballar en la construcció d’obres públiques sense rebre cap
salari. Molts dels obrers eren pro
propietaris
pietaris d’una casa. Els artesans que treballaven per
al faraó tenia unes condicions de vida millors que la resta d’obrers.

Els camperols van constituir fins al 80% de la població egípcia. Eren lliures estaven
lligats a la terra, la qual pertanyia
al faraó,
aó, als nobles o al temple.
Devien entregar part dels
productes obtinguts
nguts als funcio
funcio-
naris del faraó i pagar nombrosos
tributs a l'estat, als nobles i als
sacerdots. A més havien de tre
tre-
ballar gratuïtament i obligatòria
obligatòria-
Imatge 7: Molts egipcis es dedicaven al camp
ment en la construcció de pirà
pirà-
mides,, temples, dics i altres construccions. Els camperols treballaven durant tot l’any.
Entre juliol i octubre es produïa la inundació del Nil, per la qual cosa devien dedicar
dedicar-se
a construir tombes i altres obres públiques. Els camperols vivien en petits poblats
pobla en
cases molt senzilles ubicats a prop de la vora del riu Nil.

6
 Els últims en aquesta piràmide social eren els esclaus. Una idea equivocada sobre
Egipte es que es creia que hi havia molts esclaus i que aquestes persones havien fet
les piràmides, però en realitat
mai van ser molts. La majoria
eren presoners de guerra i
també havien arribat a la
condició d’esclau per algun
delicte comès per un ciutadà. La
majoria eren homes, però també

Imatge 8: Els esclaus eren els únics que no tenien cap mena de hi havia dones i nens. Tenien
llibertat diferents tasques entre les quals
destaquen
quen l’extracció de pedra o metall de les canteres i mines, la construcció de dics i
la neteja de canals, tasques domèstiques o agrícoles, servei com a donzelles, cuiners
o jardiners. L’esclavitud era hereditària, per la qual cosa era comú que els nens fos
fossin
abandonats.

Independentment de la seva classe social tots els egipcis tenien unes creences i
costums comuns.. A continuació exposaré sis curiositats que penso que poden haver
influenciat l’art egipci:

1. Les dones tenien alguns drets i llibertats que no tenien altres dones de
l'antiguitat. La dona egípcia tenia el dret de poder
poder-se
se divorciar i treballar.
treba Les
dones que treballaven fora de casa obtenien el mateix salari que els homes. Tot i
que va haver molt poques dones que van arribar a ocupar càrrecs en
l’administració
’administració o tenir poder, hi va haver algunes, com ara Cleopatra, que va
aconseguir arribar a governar com un faraó amb el mateix poder.

2. La dieta alimentària del

egipcis era relativament
variada. Els aliments bàsics
eren el pa, la ceba, la
cervesa i era possible que
la completessin amb fru
fruites
(raïm, dàtils, figues), horta-
lisses i llegums, peix ii, en
Imatge 9: La dieta dels egipcis era molt variada
menys quantitat carn d’au
(oques, ànecs, coloms), de porc, de xai i de cabra. Les classes socials amb millor

7
 estatus
tus tenien accés a altres menjars molt més rics, com ara la carn de vaca. El
vi era una beguda exclusiu per als faraons, els nobles i els alts càrrecs.

3. Els egipcis cuidaven molt el

seu aspecte físic. Era habitual
a l’Antic
tic Egipte que tant homes
com dones es maquillessin, ja
que aquesta pràct
pràctica els
donava la protecció d’Horus i
Ra.
Imatge 10:: Tant home com dones eren molt presumits

4. Els egipcis eren grans amants

dels animals. L’adoració cap als
animals va ser tan gran que es
creu que Egipte va ser una de
les primeres cultures en tenir
animals de companyia. Els gos
gos-
sos, els micos i, especial
especialment,
els gats eren les seves mas
mas-
cotes favorites, formaven part
de la família i quan morien els
egipcis vivien un autèntic dol per
ells. Imatge 11: Es creu que els egipcis eren les primeres persones
en tenir animals de companyia

5. La posició del peu esquerra i l’orientació de la barba en les escultures eren de

gran importància. Observant qualsevo
qualsevoll estàtua, podem veure que una barba
recta cap a baix i el peu esquerra avançat simbolitzava que la persona encara
estava viva. Això va ocórrer perquè la cultura egípcia considerava que el costat
esquerra era el costat de la vida, donat que allí era on est
estava
ava el cor. De fet,
durant els atacs als temples, els enemics acostumaven a destruir les cames i els
peus esquerres de les estàtues. Així, simbòlicament, destruïen la “vida” del faraó.
En canvi, quan els peus d’una estàtua estaven alienats o la barba apunt
apuntava cap
a fora significava que la persona representada ja havia mort.

8
6. A l’Antic Egipte els colors es consideraven
molt importants i tenien una gran càrrega
simbòlica que anava més enllà de la seva
funció ornamental... És curiós que el negre,
per exemple, no es considerés el color de la
mort o del
el dol, sinó que estigués més aviat
relacionat amb la sort. Això s’entén si tenim
en compte que quan el riu Nil baixava amb
aquest color fosc, significava que venia
cobert de llim després d’una crescuda i, per
tant, deixava la terra fèrtil.

Imatge 12: Els colors tenien una simbologia

pels antics egipcis

9
3. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE L’ESCULTURA EGÍPCIA

Les característiques principals de l’escultura que es mantenen sense canvis importants

al llarg de tota l’època de l’Antic Egipte van ser les següents:

1. Mantenen un caràcter de rigidesa i hieratisme. Són molt estàtiques. Aquest tret

es va utilitzar perquè era una manera de transmetre la permanència, és da dir,
volen mantenir o fixar la vida.

2. En l’escultura a l’exempta s’eviten tot tipus de sortints per evitar el risc de

trencament.

3. Totes obeeixen al principi o la llei de la frontalitat. Són estructures molt frontals i

simètriques. Aquesta característica es mantindrà en tota l’època antiga fins a
Grècia.

4. Hi existeix una gran geometrització en les figures. L’estàtua s’articula amb

plànols horitzontals i verticals de manera octogonal.

5. Els materials més normals són el granit, el basalt i la calcària. També s’utilitza
la fusta o altres materials nobles, com ara el marfil. Aquests materials nobles
acostumaven a fer-se servir per als faraons.

6. Especialment les obres de fusta i de calcària solien policromar-se i podien

portar materials incrustats, sobre tot en els ulls per donar major sensació de
vida a l’escultura.

7. La mida de les estàtues era variable. Hi havia algunes grans, altres de mida
natural i unes altres petites però es busca una certa proporció. Mai hi ha
membres que desentonin, fins i tot en les estàtues colossals.

8. Les obres són realistes, tot que van més encaminades cap a l’idealisme en
moltes ocasions. Aquest tret es pot comprovar en les figures de caire cortesà
que són més aviat realistes que no pas idealistes com és el cas de les gairebé
totes les escultures reials. D’aquesta manera s’aconseguia no plasmar en les
estàtues la imperfecció.

10
9. Les escultures mantenen una actitud de calma i equilibri. Aquesta característica
està relacionada amb l’hieratisme.

10. Poden estar decorats amb jeroglífics, sobre tot en les vestimentes o en la base
sobre la qual es recolzava, fet que en moltes ocasions permetis identificar a la
figura.

11. Els relleus acostumen a ser de baix relleus policromats. Tindran una major
mobilitat que les estàtues. Aquests relleus es regeixen per la llei de la màxima
claredat. Podem veure la figura en relleu com si la veiéssim des de diferents
punts de vista.

12. L’escultura d’exempta es divideix en tres grups: escultura del faraó, escultura
cortesana i escultura popular. Entre les dues primeres les diferències són
mínimes, però la popular és molt diferent.

11
4. ANÀLISI DE DE
EU DIFERENTS ESCULTURES

Societat i escultura estaven molt relacionades. Podem veure que tant la religió com la
política, la cultura i l’economia van influir a l’hora de reali
realitzar
zar qualsevol representació
egípcia. A continuació, anali
analitzaré diferents escultures i intentaré
ntaré veure si les obres
tenen alguna relació amb la societat o explicar algun tret que m’ha
ha sorprès
sorprè molt de
l’escultura analitzada. Però abans de relacionar les escultures seleccionades amb la
societat, identificaré l’obra, la descriuré, faré un anàlisi m
més
és formal de la peça
escultòrica,
rica, mencionaré la seva funció i el significat i finalment la comentaré.

4.1 EL BUST DE NEFERTITI

Una de les escultures reials més importants és el bust de Nefertiti. És un referent de

l’art egipci i sovint se l’ha consider
considerat
at l’ideal de bellesa femenina a l’Antic Egipte. Per la
societat egípcia i principalment per al faraó, la seva família i la cort era bàsic semblar
una persona bella. Per això, no és molt estrany poder veure que tenien cura de la seva
aparença també a l’escultura.
ultura.

Imatge 13: El 6 de desembre de 1912 va ser trobat el Bust de Nefertiti a l’antiga ciutat de
Amarna (Neues Museum de Berlin)

El bust de Nefertiti és una escultura d’exempta rodona. No se sap amb certesa qui va
ser l’autor de l’obra però es pensa que pot haver sigut de Tutmés. Segurament va ser

12
una comanda que Akhenaton, marit de Nefertiti, va realitzar al segle XIV a.C.
Actualment es troba al Neues Museum de Berlin.

Aquesta escultura es va realitzar amb pedra calcària però estava recoberta de guix per
poder modelar millor els detalls. Com es pot veure a la imatge, l’estàtua és poli-
cromada per tal d’obtenir un efecte més realista. La superfície està bastant pol·lïda, fet
que expressa que la van esculpir amb refinament. L’escultura està perfectament
proporcionada. El bust es pot dividir en tres parts: la part superior que ocupa la tiara, la
central que mostra el rostre i l’inferior amb el bust pròpiament dit. La simetria també és
perfecta, tot i que s’ha de dir que el coll és desproporcionalment llarg. Tots aquests
aspectes ens ajuden a veure l’essència de Nefertiti que pels egipcis volia dir “la bellesa
està aquí”. Tot i que segueix alguns del patrons de l’estatuari egipci, com ara
l’hieratisme i la manca de moviment, el bust de Nefertiti va significar un canvi, ja que
es va buscar mostrar les escultures amb més naturalitat. En el cas d’aquest bust
podem veure que la reina està somrient de manera tímida.

Sembla ser que aquest bust va ser una escultura que servia com a model per a altres
escultures o pintures fetes de Nefertiti, per la qual cosa la reina podia no estar present
durant la seva realització. Això sembla ser així perquè ens podem adonar que li manca
el vidre a l’ull esquerra i sembla ser que mai es va posar. Es creu que durant el regnat
del seu marit, Nefertiti va influir en les decisions de govern. D’aquí la importància
d’aquest bust, ja que la reina participava en totes les representacions artístiques reials.
Com ja he esmentat en l’apartat de Societat Egípcia, la dona tenia a l’Antic Egipte
drets i llibertats semblants als de l’home i, en alguna ocasió poders semblants o iguals.
Aquest fet estava exemplificat en la figura de Nefertiti.

Aquest bust respon a un canvi en les manifestacions artístiques que es van donar
durant el regnat d’Akhenaton. Durant més de 3000 anys l’Art Egipci gairebé no va
evolucionar, però quan Akhenaton va accedir al poder es va produir una revolució
cultural i religiosa. La societat egípcia passa de ser politeista a monoteista. Van adorar
al Disc Solar conegut amb el nom d’Antó. Un altre canvi important va ser la
representació de les obres amb més naturalisme. Les escultures perden hieratisme i
comencen a guanyar en naturalisme i moltes també en moviment. Quan Akhenaton va
deixar el tro, l’art egipci va tornar als seus esquemes anteriors de rigidesa.
També cal destacar que en aquesta escultura es pot veure clarament el gust per
maquillar-se que tenia la societat a l’Antic Egipte. El rostre de Nefertiti està maquillat i
els ulls perfilats.

13
4.2 MICERÍ AMB HATHOR I LA DEES
DEESSA DEL NOMES
S 17

Imatge 14: La Triada de Micerí (Museu de Belles Arts de Boston)

Aquesta obra s’anomena Micerí amb Hathor i la deessa del nomess 17 o també dita la
Triada de Micerí. L’autor és anònim, però se sap que data d
dels
els voltants del 2500 a.C. i
que pertanyia a l’Imperi Antic. El descobriment arqueològic correspon a George
Andrew Reisner que va trobar aquesta estàtua juntament amb altres dues triades al
Temple de la Vall de Giza. Avui en dia dues d’aquestes triades es troben al Museu
Egipci de El Cairo i l’altra al Museu de Belles Arts de Boston.

La Triada de Micerí és una escultura de gran mida amb forma d’exempta adossada
que està formada per un conjunt de tres figures de peu. En el centre de la composició
trobem al faraó Micerí, que va regnar durant la IV Dinastia, coronat amb la tiara blanca,
símbol que representa el poder sobre l’Alt i el Baix Egipte. Li acompanya la deessa
Hathor, coronada amb els seus atributs com ara les banyes de vaca i el sol. A l’altre

14
costat hi ha una altra figura femenina que simbolitza un nomes o província d’Egipte
que coneixem a partir del relleu que apareix sobre el seu cap. Les tres figures semblen
dur alguna cosa a les mans i als peus podem llegar unes inscripcions que fan al·lusió
als tres personatges representats.

L’escultura té una alçada de 93 cm, una amplada de 49 cm i una profunditat de 46 cm.

L’estudi anatòmic mostra unes figures ben proporcionades, malgrat que predomina
una parença estilitzada i idealitzada. Podem observar com s’aplica la llei de la
frontalitat i la de la simetria. Podem veure que el faraó està al centre i les figures
femenines a ambdós costats. També queda patent que l’obra segueix la geometria tant
de les figures com de la composició, on cadascuna de les formes del cos s’adapta a
volums purs, així com també un cert grau de convencionalisme que es pot notar en els
braços enganxats al cos. Aquesta geometria també es pot veure en la cama esquerra
avançada del faraó o els punys tancats i en els plecs del faldellí del faraó o les robes
ajustades de les figures femenines. Tota la representació es caracteritza per un gran
hieratisme, on les figures semblen mirar amb rostre solemne cap a un punt en l’infinit i
només s’aprecien trets expressius en el tímid somriure dels personatges.

L’escultura està realitzada sobre un bloc de diorita, roca semblant a la pissarra, fet que
explica el color fosc. Per la seva realització l’escultor, a partir del bloc, dissenyaria la
cara frontal i les dues laterals i, a partir d’allí, va iniciar el procés de la talla. Sembla
que va ser una escultura policromada, tot i que era usual en altres talles egípcies. La
superfície apareix ben acabada i polida, per la qual cosa es devien fer servir materials
abrasius com ara la sorra. El fet que l’estàtua hagi sigut polida ens allunya de veure-la
amb realisme i en apropa a mirar-la amb un caràcter més idealitzat.

Una de les principals funcions d’aquesta escultura es la funció funerària. Aquesta obra
li va servir al faraó per a donar pas al més enllà. En aquest cas va estar acompanyat
de la deessa Hathor i un representant d’un nomes que simbolitzava el provisió de
presents i tributs.Per altra banda s’ha de dir que aquesta escultura també tenia altres
dues funcions: la religiosa i la política. Es diu que també té una funció religiosa perquè
Micerí estava casat amb una deessa, en concret la deessa Hathor. Aquest fet va fer
que el faraó tingués un paper mediador entre els homes i les deïtat. En una societat
profundament teocràtica com era la egípcia, el faraó representa el màxim poder i el
seu culte i lleialtat eren bàsics per aconseguir pluges i bones collites. Pel que fa a la
seva funció política hem de dir que es pensa que aquest conjunt formava part d’un
total de 8 triades més, de les quals només es conserven 4. A cadascuna de les

15
representacions, a més d’aparèixer el faraó i la seva dona, es mostra una figura
representant els 8 majors nomes o províncies d’Egipte. Així les diferents escultures
tracten d’alabar el paper del faraó com a senyor i protector de tots els nomes de l’Alt i
el Baix Egipte, paper que també queda simbolitzat per la tiara blanca que porta.
A partir d’aquesta obra, podem veure que la concepció teocràtica i la importància de la
creença en una vida després de la mort estan reflectides en l’art. Tota l’escultura
egípcia segueix una sèrie de convencionalismes com ara la llei de la frontalitat, la
simetria i el hieratisme que és una absència d’expressió en la cara principalment.
Aquesta concepció artística respon a la necessitat de crear un art que expressi
l’eternitat i la vida després de la mort. En l’escultura egípcia hi ha tres grans grups: una
estatuària reial, una de privada o cortesana i una altra de popular. La Triada de Micerí
es troba dins d’estatuària reial que es caracteritza per representar al faraó com a rei i
com a déu. Per això, la figura està representada de manera idealitzada, atemporal i
gairebé sense cap mena d’expressió. Crec que és imprescindible també esmentar dos
trets importants de l’art egipci en general i que caracteritza a la posició de la cama i la
barba. Per la societat egípcia el costat esquerra del cos representava el cor, la vida.
Per als antics egipcis això era de molta importància. Per això, podem veure en moltes
escultures reials que el peu esquerra està avançat. També hem de comentar per què
hi havia estàtues amb la barba recta i d’altres corba. Si la barba estava recta volia dir
que el faraó estava viu; en canvi, si la barba va ser esculpida amb corba, volia dir que
el faraó ja estava mort. Un dels exemples per a veure aquestes dues característiques
és l’escultura que he comentat, és a dir, la Triada de Micerí. Al llarg de 3000 anys
d’història de l’Antic Egipte, aquesta forma de representar al faraó es va mantenir
inalterable a excepció del període que va governar Akhenaton.

16
4.3 LA GRAN ESFINX DE GI
GIZEH

Imatge 15: La Gran Esfinx de Gizeh es considerada una de les meravelles escultòriques més
importants de l’art egipci

La Gran Esfinx de Gizeh va ser esculpida en l’època de la Dinastia IIV a l’altiplà de

Gizeh. Aquesta monumental escultura s’atribueix al rei Kefrén, tot i que hi ha alguns
autors que creuen que és obra de Keops, artífex de la Gran Piràmide. Avui en dia
encara es troba al mateix lloc de Gizeh.

L’Esfinx
sfinx és una estàtua que representa
presenta un lleó amb cap d’home. Aquesta
representació és bastant clàssica, ja que es troba en gairebé totes les civilitzacions de
l’època antiga i clàssica. Per als egipcis totes les esfinxs representaven la força, el
poder i la saviesa del rei. A més, a Egipte la figura del lleó s’associava als monarques
masculins. I era ell el responsable de vigilar i protegir al seu poble. Els antics egipcis
van anomenar a la Gran Esfinx Shesep
Shesep-ankh
ankh que volia dir “imatge vivent que vigila”.
Està, per tant, concebuda com a vigilant de tota la necròpoli de Gizeh.

La Gran Esfinx és una escultura monumental que mesura 73 m 50 cm de llargada, 14

m d’amplada i una alçada de 20 m 22 cm. És, per tant, una de les estàtues més altes
del món. Només el seu cap té una mida de 5 m 20 cm, és gairebé de la mateixa mida
que l’Estàtua de la Llibertat a Nova York. Si observem l’estàtua, podem veure que el
cap és més petit del que hauria de ser en relació amb el cos, però en realitat és la
desitjada. Les proporcions de l’estàtua són les ve
veritables
ritables proporcions d’un cos de lleó i

17
un cap humà. Per això, podem dir que l’escultor es va preocupar per plasmar la realitat
quan va esculpir l’estàtua.

L’Esfinx costa de diferents elements. El cos i el cap estan tallats d’un bloc de pedra
calcària, mentre que les potes davanteres són de maçoneria. Es creu que en el època
antiga tant el cap com el cos van estar coberts d’una espècie de guix pintat de color
vermell, mentre que el tocat faraònic que cobria el cap tenia unes ratlles grogues i
blaves.

Es creu que la funció d’aquesta escultura era principalment funerària. L’Ensfix havia
estat construïda per protegir les piràmides del voltant, però especialment la del faraó
Kefrén; per això, la gran figura es troba davant de la piràmide on estava el cos
d’aquest monarca.

Com ja he comentat abans, el cos i la cara de la Gran Esfinx de Gizeh era de color
vermell, fet que reforça més la teoria que es tractava d’una escultura funerària que
tenia la funció de vigilar el cos d’un mort. Entre altres significats, el vermell
simbolitzava entrega i dedicació per aconseguir els objectius. Aquest era el cas de
l’esfinx. Va ser esculpida per vigilar la tomba del faraó.

18
4.4 GAT

Imatge 16: Els gats eren animals sagrats pels egipcis. Podem trobar moltes escultures d’aquest
animal en tot el món

Aquesta obra s’anomena Gat. L’autor d’aquesta escultura és anònim però se sap que
va ser esculpida entre el 664 i el 30 a.C. i pertanyia a una deessa del Baix Egipte
anomenada Bastet. Actualment la figureta es tro
troba
ba al Museu Metropolità de Nova
York.

Aquesta estatueta que va ser realitzada en bronze té una alçada de 27,9 cm. Es creu
que l’estàtua va contenir un gat momificat
momificat,, ja que la figura està formada per dues
meitats unides per una junta que gairebé no es veu
veu.

En molts museus d’arreu del món es guarden una quantitat d’escultures d’animals
sagrats. Els gats se’ls considerava sagrats en l’època dels egipcis. Matar a un gat es
castigava amb la pena de mort. Es pensa que el culte al gat va començar cap al 2900
a.C.
.C. En rituals realitzats en el seu honor, els gats momificats s’enterraven dins dels
seus temples. El Gat no és una figura ordinària. La seva orella dreta va tenir en el seu

19
temps una arracada d’or. L’estàtua manté una postura alçada i l’expressió alerta dels
seus ulls creen una impressió de majestat i solemnitat. Els muscles i les potes llargues
i elegants transmeten sentit de poder.

Segons la mitologia egípcia, Ra, el déu del Sol, estava enfadat amb els homes i va
enviar a la seva filla, encarnada en Sekmet, una lleona per tal de castigarlos. La lleona
va provocar una massacra i va matar a molts egipcis. Ra va haver d’enviar a Onuris, el
seu guerrer. La lleona es va convertir en un dòcil animal davant de Onuris i es va
transformar en la deessa Bastet. Això és el que explica la llegenda, que el gat era
l’animal sagrat de la deessa Bastet. Els gats tenien un estatus social molt important,
per la qual cosa la seva mort es considerava una tragèdia a la família, fins el punt que
havien de guardar dol. Després havia que embalsamar-los i enterrar-los en grans
panteons.

Podem afirmar llavors que per la societat egípcia els animals de companyia i en
especial els gats havien de ser tinguts en consideració i respectats com si fossin
faraons.

20
Juntament amb l’estatuari reial de caràcter sobrenatural, es va donar un altre tipus
d’escultura molt més “vulgar”. Aquestes estàtues representaven a alts dignataris de la
cort reial, alts funcionaris, escribes o administradors. En totes les escultures
cortesanes, el personatge té més realisme. Es tracta d’éssers humans que volen ser
reconeguts per la seva aparença. La major part d’aquestes estàtues tenien un propòsit
funerari i, segons la tradició egípcia, el Ka del difunt devia de ser capaç de reconèixer-
se en les seves pròpies estàtues. Per això, s’esculpien amb realisme. Dos exemples
d’aquesta mena d’estatuari són l’Alcalde del Poble i l’Escriba Assegut que comentaré a
continuació.

4.5 L’ALCALDE DEL POBLE

Imatge 17: Representació d’un funcionari

21
Ens trobem davant d’una imatge del conegut com a l’Alcalde del Poble, trobada per
l’egiptòleg francès Auguste Mariette a una mastaba a prop de Memfisal segle XIX. La
talla en fusta data del 2400 a. C. i pertany a la Dinastia V. L’autor és anònim i avui en
dia es troba al Museu Arqueològic de El Cairo.

Es tracta d’una talla exempta en fusta de sicòmor que està de peu i té una alçada de
112 cm. A més, inclou incrustacions de vidre i obsidiana. L’estàtua és gran tot i tractar-
se d’una talla de fusta. Els braços van ser col·locats més tard. Els treballadors que la
van trobar van anomenar aquesta estàtua “Cheid – El Beled” o “L’Alcalde del Poble. La
representació mostra un home amb una de les cames avançada, vestit amb un faldellí
amb plec ampli. És possible que en el braç esquerra portés algun tipus d’estendard o
una vara com símbol de la seva posició social. Avui en dia no s’ha conservat i ha estat
substituïda per una altra vara.

Aquesta escultura forma part del grup iconogràfic d’estatuari cortesà, que tot i que té
algunes característiques del grup d’estatuari reial, s’allunya perquè el personatge té
més realisme. Segurament és així perquè aquests personatges no estaven
emparentats amb els déus i, per tant, no requereixen del mateix grau d’idealització.
Podem observar certs convencionalismes comuns a tota l’escultura de l’Antic Egipte
com ara l’aplicació de la llei de la frontalitat, la llei de la simetria i cert hieratisme en la
cara. No obstant, ens trobem amb figura més amable i amb més naturalisme que les
que representen als faraons. Es pot observar que la persona estava grassa, fet que
reflecteix que era un home ben alimentat com correspon a la seva posició social. A
més, podem observar un escorç en el braç esquerra que trenca amb la concepció de
bloc i li dóna a la figura més dinamisme i més naturalitat. No obstant això, hem de dir
que té algunes característiques que s’apropen a les escultures que es feien pels
faraons. Estem parlant de la cama esquerra avançada, característica que també
podem trobar en Triada del faraó o Triada de Micerí.

22
4.6 L’ESCRIBA ASSEGUT

Imatge 18: L’Escriba Assegut (Museu del Louvre de París)

Ens trobem davant d’una escultura coneguda am

ambb el com de l’Escriba Assegut. Es
tracta d’una obra d’autor desconegut i tallada cap al 2360 a. C. sobre pedra calcària i
amb forma d’exempta. Va ser descoberta a la Necròpoli de Saqqara i avui en dia es
troba al Museu del Louvre a París.

Es creu que perr la seva realització segurament es va escollir un bloc de calcària que
després va ser tallada fins arribar a l’aspecte d’una escultura bloc. La figura es va
recobrir d’estuc i es va policromar, però se sap que també es van fer servir altres
materials com ara el vidre. Aquest material es va fer utilitzar per realitzar els ulls, fet
que li va donar de més naturalisme. L’escultura representa a un escriba. Els escribes
eren alts funcionaris a l’Antic Egipte i tenien una gran consideració social. L’escriba
apareix
eix assentat al terra amb les cames creuades, sobre el seu faldellí sosté un papìr
per a escriure, manté l’esquena alçada i sembla que estigui mirant a una altra persona.

Com a l’estàtua l’Alcalde del Poble, l’Escriba Assegut segueix els mateixos patrons, és a
dir, pertany a l’escultura cortesana i té molta més naturalitat que les estàtues reials. Tot i

23
això, es pot observar que manté certs convencionalismes de l’època, com ara la llei de la
frontalitat. També podem veure que el cos segueix la simetria i la geometria que
caracteritzen a totes les escultures egípcies. Pel que fa a la cara, es pot observar que
mostra el hieratisme típic de l’estatuari egipci, però podem captar en el seu rostre l’estat
psicològic del personatge. L’Escriba Assegut sembla estar molt concentrat en les paraules
d’una altra persona.

La funció d’aquesta escultura està relacionada amb el culte religiós funerari, Com també va
ser el cas de l’escultura l’Alcalde del Poble, aquesta estàtua representa el Ka al qual es va
unir el Ba. A més, representa cert estatus social i té una importància dins la societat
egípcia.

Dins l’art de l’Antic Egipte, l’escultura té un paper fonamental. La podem dividir en dos
grans grups iconogràfics:la estatuaria reial i l’estatuari privat o cortesà. Ambdós grups
segueixen una sèrie de convencionalismes com l’ús de la llei de la frontalitat, la llei de
la simetria, la reducció a formes geomètriques pures i una expressió hieràtica. No
obstant això, podem veure que aquestes dues estàtues tenen diferències amb
l’escultura oficial que estava molt més idealitzada. Tant l’escultura de l’Alcalde del
Poble com la de l’Escriba Assegut són molt més naturalistes. Intenten apropar-se a
allò que és real. A més, podem dir que ambdues estàtues estan molt relacionades amb
la societat si tenim en compte el material amb el qual es van esculpir. La pedra
calcària era un material bastant dur però no arribava a ser de la duresa amb la qual es
feien les figures dels faraons. Això era degut a que el nivell social tant de l’alcalde com
de l’escriba no era tant alt com el del faraó, tot que aquests funcionaris de l’estat
estaven dins de la classe dels privilegiats. Aquestes característiques es van mantenir
al llarg de 3000 anys i van traspassar fronteres, ja que van ser incloses en l’escultura
arcaica grega.

En l’Escriba Assegut també podem veure la importància que tenia per als egipcis estar
físicament bé. Com passava en les estàtues que descrivien a dones, els homes també
cuidaven el seu aspecte físic. Es pot comprovar com els ulls de l’Escriba Assegut
estan perfilats i les celles tenen una forma gairebé perfecta.

24
Les tombes egípcies no es troben només repletes de mobiliari i aliments que els
difunts havien de gaudir en l’altra vida, sinó també d’estàtues de servents i obrers al
servei dels seus propietaris. Si en la realitat quotidiana les famílies més riques
disposaven de treballadors amb competències ben clares i especialitzats en la gestió
de nombroses comandes, en l’àmbit funerari aquests serveis es representaven
mitjançant estatuetes que reproduïen escenes de la vida quotidiana destinats a cobrar
vida màgicament en el més enllà. Es van representar pràcticament totes les activitats:
camperols, grangers, agricultors. Hi havia també pastors que s’ocupaven del ramat,
carnissers i cuiners, pescadors, fusters, teixidors, servei domèstic, ...

L’exigència ritual de satisfer les necessitats de l’ànima en el seu peregrinatge per la

vida d’ultratomba, va afavorir el desenvolupament d’aquest tipus d’escultura a l’Antic
Egipte. No voldria acabar aquest projecte sense mencionar aquestes estatuetes donat
que són de la classe social dels no privilegiats.

4.7 ESTATUETES DE SERVENTS DEL FARAÓ

Aquesta escultura rep el nom de Figureta

d’una serventa. Té una alçada de 38 cm i
està esculpida integrament en fusta.
Aquesta estatueta es va trobar a la tomba
de Gua, a Deir Bersha i actualment es pot
visitar en el Museu Britànic.

La majoria de les figuretes que el

col·locaven en tombes riques de l’Imperi
Medi mostra la producció d’ofrenes
d’aliments per al seu faraó. Això devia
assegurar que les ofertes continuessin per
a l’eternitat.

Les estatuetes van incloure la preparació

de camps per collites, els graners, fabri-
Imatge 19: Serventa portant l’ofrena a la
tomba cació de pa i cervesa. Aquesta figureta

25
mostra l’última etapa del procés de la mort, donat que porta l’ofrena a la tomba.

En la representació de la serventa podem veure una dona amb un vestit ajustat de lli.
Aquesta era el típic vestit que portaven la gran majoria de les dones fins a l’Imperi
Nou. En aquesta època, tant homes com dones van començar a portar peces
voluminoses de roba, finament teixides amb molts plecs.

La serventa porta un cistell al cap, tal com moltes dones ho feien a l’Egipte rural. Això
deixava lliure una o les dies mans per a fer altres coses, com ara portar verdures o una
au. Els estudis en cementiris de gent ordinària han confirmat que les dones portaven
les càrregues pesades d’aquesta manera per el dany que et pot apreciar en les
vèrtebres del coll. Aquest dany no apareix en esquelets masculins, i paral·lelament les
figuretes masculines no portaven càrregues al cap.

Aquest figureta d’uns 33 cm d’alçada repre-

senta a un home amb una aixada a la ma. Es
creu que data dels voltants de 2250 a.C. i es
va trobar a Assiut. Avui en dia es troba al
Museu Britànic.

Les provisions de la tomba per a la vida

després de la mort haurien de durar per tota
l’eternitat, per la qual cosa les tombes eren
equipades amb figuretes que representaven
totes les etapes del procés de produir el gra
per a fer pa, una de les ofrenes principals per
mantenir el difunt en vida després de la seva
mort.

L’ús d’una aixada per trencar els terrosos de

terra que no podia trencar l’arada, podia
constituir la diferència entre una bona collita i Imatge 20: Camperol exercint unes
tasques agrícoles
una altra pobra. Això afectaria la quantitat
d’ofrenes per poder sostenir el difunt.

26
 Aquesta estatueta repre-
senta una dona molent
cafè. Feta amb pedra
calcària, té una alçada de
30,9 cm i pertany a la
Dinastia V (2524-2400
a.C.) Es creu que és una
figureta que procedia d’una
de les tombes que hi ha a
Gizeh però actualment es
Imatge 21: Dona molent cafè troba en el Museu de
Belles Arts de Boston. una
serventa realitzant tasques domèstiques, com ara fer el pa, teixir, etc. Van ser
col·locades en les tombes, pensant que proporcionarien màgicament el necessari per
el Ka i així garantirien el benestar del difunt a l’altra vida.

Aquesta dona agenollada molent gra per fer pa, porta una faldilla lligada a un costat i
un mocador cobrint el seu cabell. Es pensa que la pedra calcària amb la qual està
tallada, va ser recoberta d’una capa fina de guix i després pintada.

La representació ens
mostra un criats que
estan preparant aliments.
Es va descobrir aquesta
figureta de 30,5 cm
d’alçada i tallada en fusta
al voltant del 2200 a. C.
a Sedment. Actualment
ocupa un lloc en el
Museu Britànic.

Aquests criats van repre- Imatge 22: Assistents de casa

sentar els assistents de

casa i altres criats del difunt. Se suposa que van actuar com substituts màgics de les
persones a les quals representaven. La major part d’elles representaven activitats

27
connectades amb la producció d’aliments, begudes i altres coses per a cobrir les
necessitats bàsiques. Amb un grup d’aquest tipus d’objectes en la tomba del faraó, el
mort s’assegurava que disposava de tot allò que podia necessitar durant la vida
després de la mort.

Les figures en aquest grup inclouen un home que s’ajup per cuinar la carn sobre un
espet mentre que un altre sembla que estigui fet un ritus amb un pot sobre una taula
petita d’ofrenes.

Totes les estatuetes esmentades en aquest apartat es representen seguint els canons
de l’escultura del Antic Egipte però a diferència de les escultures reials , podem veure
aquestes prescindeixen de l’hieratisme i els autors opten per esculpir els seus
personatges de manera més natural.
.

28
CONCLUSIÓ

Podem afirmar que Egipte és sense cap mena de dubte una gran civilització que val la
pena estudiar amb més profunditat. Se l’ha d’admirar per la seva riquesa i evolució, a
més de la cultura i aportacions que la societat egípcia ha fet al llarg dels anys.

L’art egipci és molt interessant i fascinant, sobre tot, pel que significa, va més enllà
d’aspectes ornamentals. Egipte té una història admirable que s’ha mostrat a través de
les seves obres d’art tan majestuoses com ara la Gran Esfinx de Gizeh, entre altres.

Els egipcis de l’Antic Egipte van crear per l’eternitat i cap de les creacions de l’home ha
durat més que les grans obres de l’art egipci. Van intentar establir una connexió per
amb la mort i tots els misteris que l’envoltaven mitjà de l’art. La seva raó principal de
ser era no només recordar als déus i als faraons sinó també ajudar-los a arribar al
inframón de la millor manera possible.

L’art egipci va seguir els canons de l’època, però es poden observar certs canvis
depenent si es tractava d’una obra reial o cortesana i també de la dinastia durant la
qual es va crear la peça o el monument.

Però Egipte no només van ser piràmides, escultures, pintures o mòmies. Darrera
d’aquests monuments ens trobem amb la mitologia, les creences, les religions, la
societat i moltes altres coses.

A través de l’art hem pogut conèixer millor la seva manera de viure, la seva vida
quotidiana.

Vaig escollir parlar sobre escultura i societat egípcia perquè fa molts anys em van
sorgir unes preguntes al voltant del tema que no havien trobat resposta per a mi, com
ara per què els familiars dels morts no portaven vestits de color negre, quin era el
motiu pel qual també s’han trobat estàtues de gats a les tombes, per què les
escultures eren tan poc naturals o era aquest hieratisme normal en totes les
estàtues.Amb aquest treball he aconseguit saber molt més sobre com iva influir la
societat en les escultures i també contestar a algunes de les qüestions que em vaig
plantejar.

29
BIBLIOGRAFIA I ENLLAÇOS

 Alargos. (2014). Alargos, Arte e Historia. Recuperado el 17 de 05 de 2021, de

http://algargosarte.blogspot.com/2014/09/caracteristicas-de-la-escultura-y-de-la.html

 Almansa, P. (2019). La escultura en el Antiguo Egipto. Recuperado el 17 de 05 de

2021, de http://www.jimena.com/egipto/apartados/escultura.htm

 Boix, A. (2015). Altamira. Blog de Historia del Arte. Recuperado el 20 de 04 de

2021, de https://iessonferrerdghaboix.blogspot.com/2015/04/ha-3-ud-03-arte-
egipcio-escultura.html

 Camps, E. (2014). Pensamiento y religiónen el Antiguo Egipto. Recuperado el 09 de

05 de 2021, de
http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/68580/1/camps%20vives%20eduard.pdf

 Cantos, V. (2021). Aula de Historia. Recuperado el 11 de 04 de 2021, de

https://www.auladehistoria.org/

 Castro, N. (09 de 04 de 2016). Amigos de la Egiptología. Recuperado el 2021, de -

https://egiptologia.com/category/vida-cotidiana-en-el-antiguo-egipto/sociedad-del-
antiguo-egipto/

 Collins, N. (2018). Escultura egipcia: historia, características. Recuperado el 20 de

05 de 2021, de https://es.gallerix.ru/pedia/ancient-art--egyptian-sculpture/

 Cuervo, B. (2017). Historia Digital. Recuperado el 15 de 05 de 2021, de

http://www.Dialnet-LaSociedadEnElEgiptoDeLosFaraones-5771481.pdf

30
 Desroches-Noblecourt. (1967). El arte egipcio. Barcelona: Plaza y Janés.

 Domènech, A. (2003). Història de l'Art. Barcelona: Teide.

 Fassone, A. (2007). Grandes Civilizaciones Egipto. Milán: Dea Picture Library.

 Jawad, N. (2010). Historia. Recuperado el 11 de 05 de 2021, de

https://historiaciclobasicolacoronilla.webnode.es/primero/egipto/s/

 National Geographic. (2016). Historia. National Geographic. Recuperado el 06 de

05 de 2021, de https://historia.nationalgeographic.com.es/a/gran-esfinge-
gizeh_6796

 Pearson, S. (2019). Berlin Poche. Obtenido de https://berlinpoche.de/es/busto-

nefertiti-berlin

 Roca, A. J. (2019). Orígenes. Recuperado el 15 de 05 de 2021, de

http://roble.pntic.mec.es/arot0012/origenes_antonio_roca/egipto_sociedad_econom
a_y_cultura.html

 Valdearcos, E. (2007). El Arte Egipcio. Recuperado el 16 de 05 de 2021, de

http://clio.rediris.es/n33/n33/arte/02Egipcio.pdf

 Varios. (2021). Esculturas.Top. Recuperado el 02 de 05 de 2021, de

https://esculturas.top/esculturas-egipcias/

 Viloria, I. (2016). Líneas sobre Arte. Recuperado el 15 de 04 de 2021, de

https://lineassobrearte.com/2016/10/30/el-escriba-sentado-del-louvre-anonimo-
egipcio-2600-2350-c/

31
 Warleta, I. (2009). Todo Arte: escultura egipcia. Recuperado el 28 de 05 de 2021,
de https://arteinternacional.blogspot.com/2009/04/escultura-egipcia.html

 Wikipedia. (2021). El Escriba Sentado. Recuperado el 14 de 04 de 2021, de

https://es.wikipedia.org/wiki/El_escriba_sentado

 Wikiwand. (2020). Escultura del Antiguo Egipto. Recuperado el 20 de 05 de 2021,

de https://www.wikiwand.com/es/Escultura_del_Antiguo_Egipto

32