Artista

Cada diumenge a la tarda, quan el pare no treballava es quedava amb mi a fer-me

companyia, ja que en tota la setmana no em podia veure molt, pel fet que els adults
han de treballar.
Recordo veure'l entrar per la porta amb un petit set de pintures d’aquarel·les que ell
aconseguia comprar-me el dia abans i jo amb un full en blanc, el meu pinzell i la
imaginació d'una nena feia cas a la veu del pare dient-me "pinta petita artista".
Jo feia que el pinzell dansi la millor coreografia sobre aquell foli amb una gran
explosió de colors i figures, a la vegada cada cop que les meves obres estaven
acabades passaven per els millors crítics que pot tenir una nena il·lusionada, els papes,
els meus dibuixos eren aplaudits i exposats, però no en un museu, ni una exposició i
molt menys en una revista d'art sinó que eren penjats a la nevera blanca de la cuina i
així cada cop jo seguia emplenant aquella porta del frigorífic.
Així mateix, mentre jo creixia els meus quadres també es feien grans amb mi i aquella
petita artista ja no emplenava aquell electrodomèstic, sinó que ara es col·locaven en
les parets blanques d'algunes habitacions i així va ser com la nena de dues cues que
pintava al costat del seu pare es va allunyar al seu caos d'artista (la seva habitació).
Les coses van canviar, el pare ja no comprava les pintures, ara era jo la que ho anava a
buscar i ja no era un foli el que utilitzava, tot era més clàssic, sobre un llenç, els
pinzells i els meus ulls que observaven els millors paisatges i si calia els inventava.
De manera que així va ser com vaig descobrir la meva gran inspiració, el cel, per mi
observar a camp obert ha estat la millor forma d'evadir la meva realitat i apreciar les
coses més senzilles que et pot brindar la naturalesa. Doncs vaig decidir representar
aquesta pau mental en un quadre, i quedar-me'l per mi, en un racó de la paret, penjat,
així cada cop que el cel estigui trist jo només podria observar el cel de la meva
habitació, evadint totes les accions que succeïen a través de la meva finestra amb
aquells colors ataronjats i vermellosos que provoquen en mi aquell gran estat de
serenitat, el mateix que em causava quan pintava al costat del meu pare, que ara ell ja
no hi és per poder al·ludir l'art que ell mateix va crear.