GEOLOGIA

Paula Martinez Ferrer

2 Batxillerat

TEMA 1
Definició de geologia

La geologia es una ciència natural la qual s’encarrega de estudiar la terra, on s’analitza

la seua composició i estructura, dels fenòmens que ocorren i les seues causes. A més de
estudiar la seva evolució en el temps, per això és una ciència històrica. Ademés la geologia no
es una ciència experimental, per la dificultat de realitzar experiments.

Branques

⬡ Geofísica, geoquímica ⬡ Estudi dels aspectes físics i químics respectivament

relacionats amb la terra.
⬡ Geologia marina, oceanografia ⬡ És dediquen a l’estudi dels fons oceànics i la
dinàmica marina a l’entorn geològic.
⬡ Sismologia ⬡ L’estudi dels terratrèmols i la propagació de les ones sísmiques que es
generen a l’interior i superfície de la Terra.
⬡ Geomorfologia ⬡ S’encarrega d’estudiar els processos petrogenètics i modeladors del
relleu, de la superfície terrestre.
⬡ Geologia econòmica o minera⬡ S’ocupa dels usos i aplicacions de la Geologia, els
minerals, roques i recursos naturals que fem servir en la nostra vida quotidiana.
⬡ Edafologia ⬡ És dedica a l'estudi específic dels sòls, la seva gènesi, evolució,
aprofitaments i conservació.
Principis

⬡ Superposició d’estrats
⬡ Horitzontalitat
⬡ Continuïtat lateral
⬡ Successió faunística

TEMA 2
Definició mineral.

Són substàncies sòlides, homogènies, naturals, d’origen principalment inorgànic, amb

una composició química definida els quals solen presentar una estructura interna ordenada.

Definició de mat. cristal·lina i amorfa.

És quan les partícules integrades (molec. o ions) estan perfectament ordenades en

l’espai, en posicions fixes i distàncies regulars formant xarxes definides. Quan no es dona
aquests ordre de partícules a nivell atòmic parlem de matèria amorfa.
En alguns casos com per exemple en el refredament ràpid del magma, la matèria no
arriba a solidificar en estat cristal·lí, l’anomenem mat. vítria.

Propietats de la matèria cristal·lina.

⬡ Homogeneïtat ⬡ Composició uniforme.

⬡ Periodicitat ⬡ Les posicions de les partícules es repeteixen, normalment, a distàncies
regulars.
⬡ Simetria ⬡ L’ordre de les partícules elementals poden fer aparèixer diferents elements
de simetria com plans de simetria, centres d’inversió i eixos de rotació.
⬡ Anisotropia ⬡ Algunes propietats físiques varien segons la direcció de l’espai que
considere.
Propietats físiques dels minerals

⬡ Dependents de la llum:
Color Resultat de la intersecció de la llum amb el mineral. El color depèn de les
longituds d’ona absorbides, les reflectides i les reflectants.
Brillantor Depèn de la llum reflectida en la superfície, pot ser metàl·lica o no metàl·lica.
⬡ Associades a esforços mecànics:
Duresa- Resistència que ofereix un mineral al ser ratllat. És mesura amb l’escala de
Mohs.
Tal Guix Calci Fluorit Apatit Ortos Quar Topa Corin Diaman
c 2 ta a a a s zi dó t
1 3 4 5 6 7 8 9 10
Color de ratlla Color que presenta després de ser es polvoritzada o ratllada, es sol
utilitzar una plaqueta de porcellana blanca, sempre que la duresa siga menor a 6,5.
Exfoliació Els minerals es trenquen ordenadament seguit sistemes de plans llisos
anomenats plans d’exfoliació. Es pot produir en làmines.
Fractura Forma que presenten les superfícies de trencament. Destaquen la concoïdal
(superfícies suas i llises), fibrosa (trencament e estelles o fibres), irregular (sense forma),
escatosa…
Tenacitat Major o menor grau de resistència que ofereix un mineral al trencament o
deformació: Fràgil (És trenca o polvoritza amb facilitat, quars i talc), Mal·leable ( Pot ser estés
o reduït a làmines o planxes; l’or, l’estany…), Dúctil (És pot reduir a fils o filferros prims; plata,
coure o l’or.), Flexible ( pot ser oblat facilement però no es capaç de recobrar la seva forma
original; guix o talc), Elàstic (Pot ser doblat i recupera la seva forma original, la mica).

Definició dels silicats i tipus.

Els silicats son aquells que estan formats per l’unitat estructural anomenada tetraedre
de sílice ( 4 àtoms de O i un de Si). Trobem 6 formes:

⬡ Nesosilicats ⬡ Són tetraedres aïllats, olivina.

⬡ Sorosilicats ⬡ Tetraedres dobles, epidota.
⬡ Ciclosilicats ⬡ Grups de 3,4 o 6 tetraedres en forma d’anells, turmalina.
⬡ Inosilicats ⬡ Són cadenes de tetraedres tan simples com dobles, augita.
⬡ Fil·losilicats ⬡ Làmines de tetraedres, biotita.
⬡ Tectosilicats ⬡ Tetraedres units en xarxes tridimensionals, quars.
TEMA 3
Mètodes d’estudi de la Terra

⬡ Mètodes Directes ⬡ Sondejos i mines, Erosió, Erupcions volcàniques.

⬡ Mètodes indirectes ⬡
Densitat
Meteorits
Gradient geotèrmic Increment de temperatura conforme s’augmenta la profunditat.
Anomalies gravimètriques Desviacions entre el valor teòric i el mesurat pels
gravímetres i indiquen la presència de materials de diferent densitat.
Anomalies magnètiques La diferència comprivada entre el magnetisme teòric i
l’observat en un punt.
Mètode sísmic Estudi i anàlis de la propagació d'ones sísmiques a l’interior del planeta
les quals es produeixen per l'alliberació de tensions acumulades, el punt on es genera la
tensió s’anomena hipocentre i a partir d’ell és difonen en totes les direccions les ones
sísmiques i en vertical al hipocentre trobem el epicentre des d’on s'alliberen les ones
superficials. Llavors tenim 3 tipus:

○ Les ones P (primàries) les primeres en aplegar a la superfície, la seva

vibració es longitudinal( direcció de vibració coincideix amb la de
propagació) aquestes són capaços de travessar materials rígidas ( quan +
rígids + velocitat) i mitjans fluids.
○ Les ones S (Secundàries) arriben després que les P ja que la velocitat de
propagació es menor, trobem vibració transversal (direcció de vibració es
transversal a la de propagació), aquestes no transmeten per materials
líquids.
○ Ones superficial són les més lentes, es propaguen per la superfície del
terreny, són les que presenten major intensitat de vibració i elles
s’atribueixen als efectes catastròfics dels terratrèmols.)
Estructura interna de la Terra