L'Àgata és una jove que porta ja uns anys estudiant disseny, en concret disseny de calçat.

Té un objectiu molt clar en la seva vida: treballar amb en Pep Didal, el més gran
dissenyador de moda, i està disposada a tot per tal d'aconseguir-lo. Tot comença quan la
noia es troba amb un anunci que la portarà a deixar tot el conegut i viatjar fins al
desconegut. Manhattan, la gran firma de moda internacional, estava buscant modistes a
temps parcial per treballar en la nova col·lecció primavera-estiu. Per aquell anunci l'Àgata
havia fet un llarg viatge, s'havia enfrontat amb els seus pares i havia fet un llarg recorregut
amb una pesada maleta per una ciutat que ella desconeixia. Per sort de l'atzar, l'Àgata va
poder tenir l'oportunitat de ser acceptada i elegida per la Bibiana Raquet, la relacions
públiques de la firma. Una situació desesperada la va fer compartir habitació amb una noia
que igual que ella, havia estat contractada per la Bibiana. L'Àgata va posar moltes
expectatives en el pis, expectatives que després es van trencar en mil pedaços tot just,
seguit de veure l'apartament de la seva companya. Així i tot, era l'únic que en aquell
moment es podia permetre, per tant, la idea no estava tan malament.

El primer dia de feina va ser esgotador, però a mesura que passaven els dies l'Àgata es va
començar a acostumar a aquella feina frenètica i tan costosa, però que la portaria a
aconseguir el seu somni. Tot i que de moment l'únic que havia obtingut era fer-se malbé els
dits.

Mentrestant la Sira, la companya de l'apartament, li va presentar a l'Àgata la seva parella,

l'Adrià, i al seu amic, l'Àlex. La noia es va enamorar perdudament de l'últim i per sort l'amor
va ser recíproc. Els quatre amics van formar un grup que els portaria moments i vivències
extraordinàries.

Van passar els dies, les setmanes i els mesos i sol quedava una única setmana per
presentar la nova col·lecció de la temporada, i la visita del cervell creador, del mag del
disseny, s'anunciava com a imminent.

Per a l'Àgata, el que abans era una decepció va agafar un nou aire, un aire més fresc, més
alegre, més diferent. Se sentia una noia nova.

Gràcies al talent de l'Àgata i la Sira, el Pep Didal els hi va atorgar l'encàrrec més important
de la col·lecció, el vestit de núvia. I va ser quan la noia va adquirir la més gran de les
oportunitats. L'oportunitat de presentar el seu disseny de calçat, el complement perfecte per
aquell vestit de somni.

Amb l'ajuda de l'Adrià i l'empresa del seu oncle, van poder confeccionar els botins i els van
convertir en una realitat. L'endemà era l'últim dia de feina a Manhattan, el que volia dir que
només disposava de 24 hores per poder realitzar el seu somni. Però no ho va aconseguir, el
Pep Didal no li va prestar ni la mínima atenció. L'Àgata havia fracassat i havia decebut als
seus amics que havien posat tota la fe en ella. La jove va córrer i va córrer, sense rumb fix,
amb les llàgrimes en la seva cara i el cor desbocat.

Però un altre cop, l'univers estava del seu costat, aquella nit, tindria lloc una festa faria la
presentació de la model triada com a imatge de la nova col·lecció del famós creador, Pep
Didal. No podia malgastar aquella oportunitat, així que va tornar al taller on havia estat
aquell de matí i va desenfundar un dels vestits que ella mateixa havia realitzat amb la Sira.
Se'l va emprovar, el vestit li esqueia bé, se li ajustava al cos com un guant. Tot i que li
quedava llarg, després va fer els arrengaments oportuns. Es va recollir el cabell amb gràcia,
i hi va posar un adorn de plomes. Es va posar les botines i es va pintar, cosa que mai feia,
però aquella ocasió ho requeria. Es va mirar al mirall i no s'ho creia. Era una Àgata diferent,
no semblava ella. No era l'Àgata tímida i insignificant, sinó una dona de cap a peus.
Decidida i sense perdre més temps, l'Àgata va sortir del pis en cerca de transport. Va pujar
en un dels taxis que hi havien aparcats i es va dirigir a la festa.

La noia es va presentar davant del gran dissenyador i amb aquesta vestimenta no hi havia
dubte que en Didal si va fixar. Però no solament ell sinó tota la sala amb multitud de gent.

En Pep Didal, meravellat, va trobar a la seva model, l'Àgata, la dona en qui ell pensava quan
dissenyava la seva col·lecció. Així que la noia japonesa ja contractada va ser acomiadada i
substituïda per l'Àgata. La noia havia captat l'atenció de l'amfitrió així que li va ensenyar
amb orgull les seves botines. En Pep va quedar impressionat per aquella obra d'art, el
complement ideal per al seu vestit de núvia. Però l'Àgata es va desorientar, atordida pel que
estava fent i sense saber què hi feia allí, va emprendre la fugida de la gran festa.

Per al cèlebre modista s'inicià una època fosca, no tenia model i estava obsessionat amb
aquella cara tan segura, la cara de l'Àgata. En Pep no volia ni sentir parlar de la presentació
de les col·leccions si no li trobaven aquella noia esplèndida que, a més, dissenyava obres
d'art com li havia ensenyat anteriorment.

En Didal havia convocat a la gent per trobar a aquella noia, i l'Àgata sense dubte si va
presentar. El gran dissenyador li va oferir una estreta col·laboració amb el creador,
l'exclusiva en el disseny de totes les sabates de les properes col·leccions. La jove va firmar
orgullosa del que havia aconseguit, ni ella mateixa s'ho creia.

Quan va tornar a l'apartament, l'Àlex l'estava esperant per emprendre un viatge amb ella.
Tot li havia sortit realment bé, no ho podia negar. Tots els seus somnis s'havien convertit en
una realitat.