INTEL: LIGENCIA RACIONAL | EMOCIONAL. LA MOTIVAcIO UNITAT Definicié d'intelligéncia TE AQUEST ACTOR ‘EeStaowissinee we oe Els tests d'intelligencia pitas Aled Binet (1857-1911) primer gue wear => earn ats ncellecuials objet de Binet, del seu cotiaborador Simon, ear ct Tedat mental dls ners i nenes er ak van jventar un tet A> ita sehents:capacitat verbal stucstaSnaitat. Aquests tests mesuren es habil aaeesenent nutri raonaiment abstract visual, Tl pnbleg Wiliam Stern va formar un cea ma 7 Eocient intelectual (QI) Consists vidi Test mont te parson pe la seva el cronoegia | miler els per cet Wear una persona dedsset anys que tf une eat mental de disst tn dra un quocient de 160, perd s € una eat fie aleshores el seu Q ser de 141 (eu: 20 too), El cieal de edat mental sefeetan mites otis aquest model eno esr pga 6 a poe ret ols problemes sracattent ol teat entelligici mle titrate cone com & LWAIS (ecaer Adults Intelligence Scale) Foucreat pl picleg De WA echaler | consta onze subtests diferent que permeten anait pcb va crear un tes emit que econelx om ‘mental de vint-quaie 7 i matiplicat per tan test intel Jar habitats verbs operatives, Bt mntex Ferinfns covet com a WIS Ls preguntes sn de coneixrment seltura general de obi de aonament matric deer ela ‘corse dmpaten operat, om aa cota eb ore ane Winyees Ue ens hr opie agen un ii sare Stan een care peligenia que ta so tesuren vaaen capa insets aoa tapes gies nner i verbal, sense relectr a crea, haginsi ohabitat en es relacions socials Les intel-ligencies miltiples de Howard Gardner tps Howard Garr (198) defies In nein com un potencat ‘evan mare cl ‘cgi paleo per proessarinformacié que es pot actvar aren resore problemen 0 crear produces que tenen alr pers una cit eee rems capacitats que desenselopen 2 partir dela cultura ou Ix me fo dimensions del inteligincia he ‘al vs Findividu Distingeix waitapactias 1 Inceltigincia logicomatemitia: bs sneer plc i flex lagi i també els processos de casi fal demostracé ipbeesis i srs a. Intelligencia lingistica: habitat per entendrei wilitzar 1s rin del Henguntg oral esr 5. ntebigineia visuoespacia: capactat de reconeixemer fEnmes georattiques1rienac et espa: 4 tnettieencia interpersonal: habitat per comprendre els vats dn srrreree tone que ens enole incapacitate moddar-om Escape bat yr tare voame |e paraues ido rt | reproduces de vocal ‘reatiginci ntrapersooa: bias pr conser ete ls prone 6 rang ociona er uiitaar-os coma guia dd postr comportement INTEL-UIGENGIA RAGIONAL | FMOGIONAL. LA METIVAEIS: 6, Intetligdnci fisicocinestésiea: habitat per executar moviments prop eos amb gricin i presi. 2 Inttgeca moa ails pr sont moi sompnde me isis amb 4 Inellgeneta natures: capaci ober, ans disingt wie dare laments bjecer dela natura sigs mineral plate o imal {iat com pr troar patronai model entre ella Gardner atin qu ca person M na té es wit nteligecies De tots maners, ta majo de porns bn ms Competent tn te o ate deren intel ligencies funcionen habitus a tig ant ine de mneracmplen, js qe spe sonia nin ats ac me ie sn mr cro hme ml ga eer compre crs ot ervibrar el pili ata agilitat als seus moviments, ‘ “ meee La intelligéncia emocional Lattice enoinal cose rom de manera aon rexpon- ‘Semarang ee a ign Foc a ge ‘ceil rt pines en ds a nt racona El cones dtl ini osnal npc ue ura cfc que cea eden cana dsemoloas Dilitats intellectuals, " ora, com lo altres ha Es considera que It ine ign 4 tei ional comp competing pers nals i competéncies socials. ” * ‘an eompertnis personals equivalent igi in Gardner, i sén les segllents: ‘ions rapewonal oe CConeixement d'un mateix:recntixer es estts emocionals props els die lage interns els pensaments no raionals 1 Capacitae de gestionar i regular les emocions:relaxar-se en estats de ton st asecar els senate sioldgies amb les emocions Vseude posts emocionaladequada al context es donar Ia res Motivator qe i buscar la satisfaccié a Vhora d’sconseguir-los. * * ‘Antovonsitoca a cyt per exten le notes cin, nose potter labora auton freivta uacions am I mim ob- Ls ‘ompetncies soca, que equivalen# In intelligincia interpersonal Gardner, xn les eget " a 1. Rimpatin i coneineient de les emocions dels altres i de les seves respostes ‘motional per pod ° per poder atuse de manera adequsds Resolucis de conti elacions amb ele altro Aixd implica eas ‘tat de regula les emrcons dele ates enccionae-hi una manera que 4 resold el confit ™“ Heabilgnts socials cn es relacions amb els altres And implica ajdar els ales are me a regula lex geves emocions Fempatia, a comunicat mee p 618 exible esos DHAVER ANALITZAT /AQAESTA STTUACTO DES OBL PUNT DE VESTA EMOCIONAL, HE aRRUBAT A UNA CONGLUSIO,INTEL:UGENGIA RAGIONAL | EMOCIONAL. LA MOTIVAEIS. incncn dveson recursos que ens pon proporstonar intligbeia auaknacecn eee saseunor + Helo conseginces Tobia a com tneahaearp jy com inion persons eee eae nso omengbrees mes hn de sear compere aa Foon jess Exo sree ol ev st eb Fa er alin tee hres Sars eae ous Due ta manera tne temps per extant ana al cinema relacionar-me amb afa- niin ely amis. Eun objet ecoldgic amb mi i amb el mew entorny. Exernple Jncorrete El meu objcta & treballarj estudiar alhora. Trdballo en un bar de {de ln tarda «12 del nit, de dilans a ditabtes.Lobjectiu no é enolic per- ‘afin impede dedivar-e x extdiar adoqeadament, en relarons socials i practicar les sevesaficions i provoca un gran eansament i molt estrés} La motvac6 en elas amb els objection tambo pot donar desde ds pert pestves oposades: spot estar motivat per acanaeguir Fobjectin o be per evitar- To. Es podria dir que et dirgeines cap a un loco Dé que et dirigeixesjustament cap al contrari com un tpas Gobjectin devitaié. ‘Tu pots fer els deuresperque ‘et motiva ferloso bé per evitarsuspendre un estigo Ia eeprensié de la profes- ‘sora, En tots dos casos dirigi-se cap aun object» evita) Ia motivaié pot ser igual de potent i ‘Teoria de les motivacions segons Maslow Elpsicbleg humanista Maslow vaelaborar una tori molt completa sobre es mo- tivtcions de les persones. firma que ten dues casts de nocesias: les neces stats deities i lesnecesitats de ereinement. Les necesstatsdefleltaries si * necessitats sioldgiques: menjar,beure, dort tenirrelacions sexual ets * necessitate de protec: seguretats 1 necossiats afew accepts, + necesita de valoraci6 Les necesstats de creixement sn les propes de Tautorealtzacié. Maslow firma que aquestes necessitate estan ordenades de manera erarquics, 6 dt, les primeres shan de stserabans que les restants. Lesglaonament de les neces {ats implies une teri dinanies de les motivacions de les persone Les necensitatsfiioldgiques sn necesitits que compart amb els animals adn clarament imprescindbles per ala supervivinca. Son necssitats purament Asque,rense elements de tps psiqaie. Les necessitats de protecci i seguretat fan refrtncia al protec avant Ae perils tant fies eam psouies Sén necessitatsfonamentals durant la infneia durant tot el procs deerinement, Maslow destaca I gran importincia de dora seguretat al nen o ena les consoqutncies que snd tindrd en I seve autoestia ene fur Les necessitate dafeete i acceptacié fan roferncia a In pertnenga a un ‘grup: laff, es shies, a lasse, un equip esportiu, una entiat cular ‘Aquestesnecesstatsjustiiquen les conductes socials dels persones. “Les necessitate de valoraié sles que fan teferbncia al crea de autos tia per tant, al eoncepte postu dun mateix. autoetitna comport umes re lacons més stsfictris amb els altos x una mena de fonament bisie per ala ‘npervivindia plguicn Les necessitats d'autoralitzacié es poen define com Ia raitaci de os Pssbiitats, les eapacitass il talent props ambé com el conexernent i Faceep- ‘acs plena del propa naturales. Maslow exposa aquestsexemples de motiva- tions eautoreliteacé er mis creat, conéiner els altres cada cop més, er mix "or faster, simplemene ser un bon ser huma, INTEL:LIGENGIA RAGIONAL | EMOGIONAL. La MaTIVAGIEerties La intel-igéncia és cosa de gens o és cosa del carrer? POSICIOA {aiinteligincia esta determinada per factors hereditaris i dent angles Francis Galt, un poner en Yes- 1 da ite -iginia, java propos, e892, que 90 tera vertat que tots els ens mene tnguessia a me {etc inte igeci, queen una ates fea eo ‘len consatar nivel sinulars inteligincia. Per tant, pe Galton la inte gba esta també determi nada pr fctrshereditaris ‘Quan sheet nivel Tin igen entrees sone que sin gedtcamet uals, sha comprovat qo és ‘nol semblant Ea can, ses trata de besions que 10 igual genticaent, es suds 6 ners. Agnes es tendsien a damostrar que, dela mati~ ‘amanera que el gon tansmeten uns tres sos d- termi, ane trenaietn on wet sobre lvl i tell iar quel inten erets ‘Ange Seecsuae ails amb nen bessons, sha et ‘at acon del is adoptts. La cond & aoe ‘de nen | enes adopts tenen puntacions diate trian enblant aes dels seus paresis que ‘tes dls eas pes adopt, amb la qual cost an- ‘rma test que aint gba es pot here. Beevideat que iba uninftacadeambientide aprenntatge eo ln sonduta intelligent, perd aquest fefadela depends rdicalment del gens del pers utube de a eva nel ignca Per molt que propor ‘onem esinuls amblntals una persona amb un Qt ti des dl nanement, 6 de, gendi, aquesta ero ‘an sel Tget. En ean, una persona queba he eat un grat de Qo necesita foci de am- int per ser ntl get reolreprblemes, ja que it Iveta gests capac eensicament ‘nave fenomen que es produc en la determi cd gente en Terénca fs qu els nstes ets titics ons ipalsenaactuar usa manera determina Ga Por exemple, una persona que (6 une apttud rata a di, gente) pr al enguatge, possible tent es dear aa iteatura oa actitats com ara frat en pible, tuna persona amb na intelligtnca entice pera iba o escltra sed artista. PosiciO B La inteltigeneta esti determinada per factors ambientals Par bé quc és cert que ee pare ransmeten el gna te ca gone definetaen els seus fils, edueci,Pen- torn els etimals que reben aqusts determin molt tnd inteligbcia queno pas es gens. Ep experién- ‘Ge qu than dut a terme amb nens i nenes en or- fate sha eomprovat com infants desatsos tenien ens deities intelectual fins tot sigue, com. tn felts per caminar ope sure. Bn cai quan ‘en esnulats reblenatendi i edueass ngmenta (to rapidament les sever capactts intellectuals, { També Tesseves habitats motores, Pee ata bands. shh clablert ana relac6 decta entre el rendiment ‘a el nivel atl etual del infants, el een fer cultural socal En contestos de pobres,nvell {atelectal bu un entor destavori a ntl igh dda dels nens{nenes es desenvolupa més malament {qe en contexts opens amb un ambient estimslan fares responsables tum nivel cultural sci mii ‘i Aquestainfuéncis amblntal en es periods d' enetatge | madurs dls nens{penes determina ten gran manera eset nivel nteligncia quan sé ‘dais, A més també ha demostrat que una persona in a cera predisposcépentia pr auna hab {at ntetletual no Pariba a desenvolupar si Tentors hole imps a fer-boo fares habitat. Axi doncs, th eleas que wna persona ing una predisposici ge Sivica per al llenguatge o el raonament, no serd inebligent en aqustes dues habitats si aguestes 10 1 promouen | desenvolapenriangant una infin Fae eto; esol, fami, amis, socetat en gene Fal Vexpertnla qo et pot ampli mllorar Ia in- fellgbace mijangant Fapreneaatge, 1 viva ¢ Tentrenament, oofirma també que els factors an- ‘ietas sn ela determinants en el nivel Tnteligt- cin de les persone. as argumentacions sobre es 1e- futats sila en bessons stexpiquen prelsament per factors ambiental, qu el Bssons abn trata fe manera molt yeblan i reben inftncies educat- ‘esi ambietals mot mas InTELAIGENGIA RABIONAL | EMOEIONAL. LA MOTIVAGIO ACTIVITATS: 1. le Dessons son una font de coonicte quan @s tracta soo la genta la inishigdncia. En grps, enseu arguments @ favor i en contra dela idea (ue ols bessons tenon un nivel dinstiginca semblant fn preneu part compareu la vos tra decis amb a dels ats grup de la cass. 2. le porsonatges histrics consttusiten una font per Investigar ai la inttigancia eet relacionadas {mb Farbient ono vestgueu la inno prime ra overt dale personetges soplnts par desco- Drea eva na. igncia ora doguca a herbcia (0 ambient: Ludwig van Boethoven, Pablo Ruz Picasso, Albert Einstein, Anton Txkhow, Federico ‘MOLT 6, ETS UN GRAN GENT, PERO DE QUE ET SERVEDX. ARA QUE ETS UN NAUFRAG EN AQUESTA TLLA PeRDUDA? Garcia Lorca. Charles Chapin, Thomas Alva Ed ‘on, Aleandre-Gustave Ef, Charles Darin, Ar ‘on Gaus, Martin Luthor King, 8. Comentl rase sogoent En ralat,mvinteossen menys 6 pes | 16s i= ‘cumvol:ion del cervel éEnstln quel ies quo persone: igual tnt han visti mortals camps ‘0 cot6| as tals on oxpoten i gon.» (Stephen J. Gou.s) En grups, dlesenyou una campanya a favor del desenvotpament dela iteigenca en 2s cits- dane patint do ats! que ambient social infu ‘en aint igéncia. em seRVETX PER PRENDRE & ‘SOL TEURE SUC DE COCO MENTRE ARRIBA ELRESCAT (QUE VATG DEMANAR PER ‘AQUEST MOBIL AM 625, (uieres Geeta, Mz Mirs0z, "Detect tu mar programs @alibttead emeconal Harcsens: J ions #2, 1908 (Con activitas i oluciona ‘ACTIVITATS Ente ols deu tomes ave propose al bre, tra els que més interes, Lege la part d=- ‘doa 'aumne i realtza le activtats del cpio. Trobars les reaostes al nal de ca- a apart.