lesembre en uns terrenys pantanosos i humits ‘havin perdut. Els primers flocs d'una Js arbustos. Em mirava ra una tarda freda de d del nord d’Anglarerra tempesta de neu descendicn suaument sobre ¢! No podia fer res, ta blancor jom’ nervids la foscor cada cop més incensa. slespesseta jel fred es feia més present. Vaig recordar histdries de vistgers que caminayen per la neu fins que al final, cansats, s'estiraven i cs moricn, Llavors va arribar una Humeta que pam} slacostava més i més. Em vaig alegrar molt de trobar-me dayane d'un home palluguejava en la foscor i que duia un fanalet. —Gricies a Déu! —vaig exclamas. —Per qué? —va grunyir ell. (He de dir que ell no s'alegeava pas cant de veure'm a mi com jo a ell.) —On queda el poble més proper? —vaig demanar—. I on viu, vosté? —El poble més proper és Wyke, a unes dotze miles, petd jo vise cap alla —va respondre, fent un gest vague amb el fanalet. —Dones vindré amb vosté —vaig afirmar. No li servird de res, l'amo no el deixard entrar —va dir. —Aixd ja ho veurem —vaig respondre bruscament—. Vosté ensenyi'm el camf i jo li demanaré que em doni aixopluc i menjar aquesta nit. —Ho pot intentar —va mormolar, i fent que no amb el cap va comengar a ranquejar, com un gnom, a través de la neu que anava caient. Aviat vam arribar a la casa. La porta era coberta de claus de ferro, com Ventrada d'una presé. Un gos enorme va venir corrent, bordant enfurismat. —Tranquil, home —va grunyir el meu company, furgant-se la burxaca per trobarchi la clau,trobar en un gran rebedor, amb sostre de Un cop a dins, em vaig bi jem van fer passar per Un porta baixa que donava a una altra sala, pigues, i em Va s Un ancia de cabells blanes es v4 aixecar de davant una taula coberta de libres i papers. ni és vost? —va comengar a dir. Com ha arribat aqui? Qué vol? i només busco un Iloc on des ansar —Em dic James Murray, senyor i alguna cosa de menjar perqué m’ ajudi a seguir el meu Ilarg cami, M'he perdut en la neu que s’espesscia j no he tingut més remei que demanar ajuda. Va enretirar una cortina negra i gruixuda i va mirar fora. —Es pot quedar, si ho vol, fins dema al mati, tret que pari de nevar abans. Jacob, serveixi-li cl sopar Tem va fer un gest perqué sezués i vam menjar en un silenct absolur Després vaig acostar la eadira a fa Ilar de foe per descansar una estona. Més tard, el meu amfitrié es va aixecar de la cadira i va anar fins ala finestra a anunciar que la neu havia parat. —La diligéncia del correu de nit canyia de cavalls a Dwolding. Ha d'arribar a l'encreuament daqui a una hora, Si Jacob 'acompanya pels terrenys pantanosos podria deixar-to en la ruta de l'antiga diligencia. Des d'alla trobaria el cami —wa proposar. Al cap de pocs minuts en Jacob taneava la porta i sortiem de nou cap al fangar. Feia un fred que pelava. La neu cruixia sota cls nostres peus. Jo vaig cérrer sense deixar la petja del meu guia, fins que es va aturar de sobte, —Aquesta és la carretera —va dir, assenyalant-la—, Vagi ambmocturn. Va saltar volant a la vall de sora, Més Es van trobar quatre Petsones mortes i dues van motir avis, en Jacob es va girat i va marcar, tornant pel camt it. Vaig veure com desapareixia la [lum del fanalet jem cop. Em vaig posar a caminar, em vaig alegrar de veure acostar-se una altra lum. Era la e la diligéncia. Es feia cada cop més intensa i veia la forma wa molt de pressa, sense fer soroll, La neu tapaya trenta la roda. salt endavant, movent el barret i cridant. Al principi em na olor desagradable omplien l'aire, Vaig mirar-me els meus el seu racé del vehicle. —Aquesta nit fa un fred cerrible —vaig dit. El vet del meu dayant va algar el cap. Em va mirarro no Va respondre Fes, Em vaig estremir de cap a 1 fixament en Ia foscor P irable que valg demanar a I'home que uella olor era tan irresp! que obris Ja finestra, abaixar la finestra de cop. a No va dir res, ni i oy ni es va tenia a l'esquerra si li feia res dent la paciéncia, vaig moure, aixf que, per iS a. Vaig mirar la resta de la diligéncia. a trencar el mance a lam: Se'm vi Els acabats de pell estaven ben florits. El terra es trencava sota cls meus ¢ era humit i pudent. Vaig mi al estat —em vaig queixar. ‘Tot el vehicl irar-me el tercer passatger, peus. —Aquesta diligencia esta en molt mi A poe a poe va moure el cap iem va mirar a la cara sense dir res. Mai oblidaré la manera com em mirava. j brillaven els ulls isqui Ils se m'havie: mentre visqui no Els ulls se ien acostumat a la fosea i de cop el veia forga bé. 1 intensament al rostre esquelétic. Vaig caure pres del terror. Em vaig girar cap als meus companys de viatge. ‘Tots em miraven amb la mateixa brillantor fantasmal als ulls. Gap d’ells no era viv. Els il-luminava la cara morta una lum pal-lida i fosforescent, Tenien els cabells humits i plens de fang de la tomba. La roba estava bruta de terra i esparracada. Només cls scus ulls, els seus ulls terribles, tenien vida, i em miraven tots. Em va sortir dels Iavis un erit de terror i em vaig Hangar a la porta per obrir-la. En aquell moment vaig veure la barana trencada, els cavalls que en i la vall a sota nostre. La diligéncia baixaya com un vaixell al mar, quei girant i girant; després hi va haver un cop terrible, i una sensacié de dolor yy #£ ” “ * € + 84