1 EI sector assegurances | En el cas de les assegurances de danys, la Llei de Contracte d’Asseguranga prohibeix que asseguranga pugui ser objecte d'enriquiment injust per a l'assegurat. Aquesta prohibicié suposa que el dany s‘haura d’estimar d'acord amb el valor real que allo assegurat tingul al moment immediatament anterior al sinistre. Valor de interés La Marta és propietaria d'un cotxe a qué van robar les rodes ‘quan estava aparcat. Va pagar per la reparacié 500 €. La Marta tenia una polissa a tot risc que cobria el 40 % del valor venal dels pneumatics. Que li va pagar 'asseguracora com a indemnit zaci6 si el valor venal dels pneumatics era de 125 € cadascun? Ja que el valor venal de cada roda era de 125 € al moment del robatori i, segons la polissa, el seu compromis indemnitzador que- ddava limitat al 40 % del valor venal (aixd é5, el 40 % de 500 €). Aquest cas demostra que, en virtut de la Liei de Contracte a'Asseguranca, l'assegurat no pot ser objecte denriquiment injust. Per tan, rep una indemnitzaci6 pel valor del bé assegurat al Solucié: La companyia li va pagar 450 € com a indemnitzacié pel sinistre, BD sie Valor venal: import monetari ‘que obtindria el propietari o'un bé materiel utlitzat, sien un moment coneret decidis vendre’ Normalment aquest valor és determinat per un taxador 0 un part, després de ferne lestudi corresponent. Sovint els béns s6n assegurats per xifres inferiors al veritable valor de Finterés que l'assegurat en té, per economitzar el paga- ment de les primes. També pot passar el contrarl, a fi ’augmen- tarne el valor davant una possi- ble venda. ‘moment del sinistre, ino pel valor de reposicié del bé, ja que en aquest cas no hi havia cap clausula de la qual es deduis que el valor de I'interés coincidia amb el de reposici6. 0 ‘Suma assegurada, asseguranca plena, sobreasseguranca { infraasseguranga Establir per mitjé de criteris objectius el valor de V'interés de lassegurat no implica que la indemnitzacié s'hagi de fer forgosament per aquesta xifra. Pot ser inferior, ja que depen de la suma assegurada. La Llei de Contracte d’Asseguranca considera que la suma assegurada representa el limit maxim de la indemnitzacié que ha de pagar 'assegurador en cas de sinistre. La suma as- segurada també es conelx com a capital assegurat. Les primes que paga el prenedor com ‘a preu d'asseguranca depenen de limport d’aquesta quantitat, i son més grans si import 6s més elevat. El prenedor de l'asseguranca té completa libertat per fixar import de la suma assegurada. La relacié entre el valor de I'interes I la suma assegurada déna lloc @ aquestes situacions: asseguranca plena, infraasseguranga i sobreasseguranca: Les situacions de sobreasseguranga | Infraasseguranga es poden produir per una mala va- loracié de I'interés assegurat o perqué el valor dels béns protegits canvia i no s‘actualitza la suma assegurada. Per exemple, imaginem que se subscriu una asseguranga d'incendis de 100,000 € per a un habitatge, perqué es considera que aquest és el seu valor en la data de subscripci6 de la pdlissa. En aquest moment som davant una asseguranca plena, perd si no es pacta que la suma assegurada i les primes s’adaptin a les osci-lacions del valor d'interés, després d'uns quants anys podrem estar en la situacié que aquesta quantitat sigui inferior al valor del bé assegurat |, per tant, serfem davant un cas d'infraasseguranga. En aquest supésit, com a regia general, la companyla asseguradora abonaria indemnitzacions inferiors al dany que s’ha taxat encara que la suma assegutada fos superior a aquest dany, Les situacions de sobreasseguranca, inverses a la que acabem de deseriure, sén perilloses per a les empreses asseguradores, ja que poden portar els assegurats @ provocar sinistres amb la intenci6 d’intentar obtenir, de manera fraudulenta, indemnitzacions superiors al ve- ritable valor del seu interés, encara que la indemnitzacié no hagi de ser superior. D'altra banda, la sobreasseguranca és excessivament onerosa per al prenedor, perqué paga primes ‘superiors a les que corresponen per protegir interés de l'assegurat,