* ™ we STELA PUBLICACIO QUINZENAL 20 CENTIMS REDACCIO' 1 ADMINISTRACIO + Sant Gregori, 8, baixos Vilanova i Geleri, 5 doctnbre de 1920 : Re 25 sin babaigo el Ramin earn SOE ete dea. paradoxa, de Tesperanca musase trascenus ca pecble” Ucrolacéa pomtediarierane Binion silencio, dee exe” TRG = re Sona yaaa Puclocpaole propio eave ig era poo Linconepuds solve Este detalle indica una acen- _a los apasionamientos stibitos, eine ere Ne ase damn cc coceas: UAL SCO Un eet eee oe paren ecueh CU mipcal oa per damunt cjencia\Wessi mismogEs’como nuestra, falta de conciencia. sd el as_parqosdl pe certo wh ba que ocupen ya gues eranqlagpmsenn demas poe qe eee pe on enn olimpicas las naves dela opre- Nos acomodamos al earrous— ose a chee ri Seer ; ee de condi- sign. Alguna ver sin huracin sel ee Ja indiferencia hasta que - ts ders suficients cualquiera ha, rem@yidew ese unt fuerte excitante ios saca un pe iene rebotan gh gue, pone genoe je See anette peur ai ay, gran chatéo silente, Phubiese “poto ele) matasmo desolador i : jolts quelers, romancnindi- },sta40 un leve es{uerzo del pata velvet a acomodames re Ther ntsc: deae mar hceamen: Pores mo ede sg aenets lies YE (ot dn ga ms ora i ® es ‘en ruestr9 pais esps estardos de Aiferencia del curs normal de les eofts. Ager Iaérspero, ecu) de espa. Qué. celosa guactadorg dels dere~ Me rses vc es nin lneaucidin Soop ye, leh ce ae os Screamo Spm a ita cscs sally.,_vastm stomp en's eterno “Enos poston elon, coma a ee a, a ee tim dbtar dol tno dle seni quan vencent a volts” mesa vil Peres, wr ene imposible el Sserenie eee rane ab Taber Comstaten ee pueblo un ejemplo de sus posi- diera a abolir las libertades po- passe pow dre deme Teaperanga de stm Ia nig ie ae pasate oe ia, soma protectors de lo Be en sat aqueita cperanga que e producix Pstanca- po Se eee snes guano po deapaiacr tm inecions optimise "uo chmactos moves Inter [a hrencia eva estar per casa, darrera el qual s'hi amaga la desorientacié i la Polska Meededor Al 7 rie apeenet desea gencalj ue tele 29 fn ce asta mia or ehineneblin aa pseen giefadnl deen general nae tos pleat 06 om YS nave pes mn orn aver eae gue A Aaa crate Tame de Tenens ns Yet gallon yaa, yagi ano fata macula ca ea es ret ome cmon in} z aka vee Sec ae gunon anc thn una yep abigail ie ae Teno Foie. unasdesolsparapodi-_ mie series Sa ‘movilitl. Com tam sermbla que cls més interessats cn qué ln “ue, Sands met lea 3 Sa et movi pt Sole, Sgn com seers mane fala wth car ama com Sin homes, sadam fesieambeetaives(perancadempenice dl camiben viet, ema 2 ¢l puchlo. La vide educa, no puede haber pas a ea enianca es caption at. ee cada cy cad insane, ie Sol pce haber eet a tan name dacia ils Ten oraoni onlcacone’ y nce: ma aap den oe fa culeia.Siés el primer, ealeconéixes Ia perspiciciai Fenginy. SN eneiacivanporetu pen, Gonte hee Oo nae Be eps tneatce Ia peichisievwioy. Syuclqectaviensooneupat- yon de frame ‘inconscients, afinen tant Vintel'lecte, qe si bé a voltes ens me- et Babies Reflexionando Seen, se ato ae, ee eee tepiees tant Svcs ga rc‘ a ah cosa intrapersonal, la esencia te de ayer, dominades por el ide Jas ideologias y hacer una extasismmo mistico-de un ideal: cosa colectiva, mancomunada, No, la vida se renueva; Ia ar ‘desde Ia aspiracién minima ala ere ‘maxima de libertad, tela congregacidn de las fuerza‘yos, adecuailos a las realidades del momento. Debemos ser realistas i no ilusfonistas. En un pais que [a ausencia devalores multitadinarins, des: fgraciadamente,es completa, so- {dos los hombres inquietos, va lores efectivos, dehen marchar ainidos persiguiendo wn fin in- ‘medliato, RawON MAGRE, NO TMLee Ss. PLS SOVIETS 1 LA RELIGIO Amb fot i que els estats Capt Histes no volen reconeixer a 'ac- tual govern de Rissia, aquest va fent via envers tes realitzacions calturals segellades. pe|_comu 1a Huts conte Toe rel cada vegada més aferissada Re Ceniment han estat tancades 359 ‘esglsies, que han estat convert es en 95 escoles, 91 clit centres d'educacié, 23 centres de lectura, 22 centres obrers, 21 ca 08 del pole 12 refectoris, 2 dis- pensar, 8 museus, ett MUSOLINE L.A LIFERATURA Sembla que el-dictador aati {6 una veritable f0bia’ conta Ta literatura esdovinguda universal. Per aixd res te destrany que des- pres de probibirla lecture {dias de les obres els grans mestres ‘Tolstoi, Dostoieweski, Turguenet 1Gorki, ara sels emprong ea tra (obra de Remarque, A Paes! res de now. AccIO POLITICA DEL. SLABOUR PARTY? Lex-ministre conservador Bal- ‘dwin, en nes declaracions fetes Preston, protesta enérgicament de Ta competencia que els drigents dll part laborist i fan. ‘Baldwin declard: «Si a causa ie certa politica se ma fet caure s\elpoble opina que cal fer altra ‘mena de politica, erec que fin el det de pwotesiar en. creure que {tes les mesures adoptades pel govern laborista no som alta cosa fe areata de la mova po- Eh fete. La potica de Mac Ree ae ean Reggae amps aia re won : arg teri pe Fle, ae Ti peovsional et EE ig ESTELA LEIBRES | AUTOR Sis dni ents | Oe Jonquin Dicenta ha sida un sent, itor excesivamente ponderado. Para nosotros, dejando aparte por unos despreciado por otros, Ia carifosa admiracin que. nos, Enestas clases de critica ha fal- merece la obra-de Dieenta, este tado casi siempre la analitica se- aspecto de su literatura es pro renidad lteraria-y fa sobrado la fundamente malo, Lit humanidad influencia dogmatia, debe ser conducida por derroteros En cfertos aspectos, Joaquia de eomprensién. La idea deci Diventa fué un hombre lire Por men ya nace espondneamente en {eso fué tombatido por muchos, el individuo. En a Tmpresién que En elfondo, empeto, el autor de nos causa 1a traiciOu de la mujer Juart José estaba poseido de: mar que amamos,interylenen itinitos ‘hos de tos prejucios que la'tra- factors. El primero, el mas arrai- icin he incrustadovtan barbara~ gado por una herencla de tradi- mente en elespirtu humano._clonalismo, el honor. Desvirfuar Fué tal vezelliombre mis pfeo- este ractor seria dar un gran paso ccupada, por el convencionalismo hacia fa education social. La «de! hori, sin del terato Bebe ser otra que ‘Su prejuiclo cumibre fue tetra expresar la impulsividad el autor. ién dela mejer. Eso implica, para Ha de predominar en 6 el carina 1, un serio. deshonor para ef a la educacién moral hombre. En esto se repte casien — Confieso que el hombre qe se todas iS obras, Es la fuente de estime mis neto de prejucios— su literatura, Nosotros no com> fal vee yo mismo, al encontrar: prendemoseste prejuicio en un seen ede caso puede cometer un lemperamento tan rebelde como crinen. Es por eso que no.dehe el suyo, lindividuo no tiene nada _exalarse esa tendehcia, ‘que ver con Masattiones del otro. Infltca la convicetén de aban: No:nos pademos sentir deshonra-donara ta mujer que dejé de amar dos porgue la mujer que amamosy ngs es mds raetonal, ms human por ejemplo, se entregue a olro. y mal, Porque ademas que nos Podemos sestenas. lumilados, ~exita eometer ut ffmen, a veces vyencidos, indignados. La honra, dable, ios da Ia satisfacciin de ‘muestra honea, esta en nosotros que nuestro honor esta intact, va tmismios, como nuestra dignidad, que lo llevamos dentro de nos nuestro cardcter: fuera de nos: ots mismos. ftrosestélodelos dems, nuestro El verdadero deshonor, para el honor consiste en la rectitid de hombre reflexivo, est en privar festras acciones, en el csimpli de vida a otro mento de nuestro deber, on im ROM, RIERA ponemos la obligacion de supe Famnos, deser ails y decentes fio puede depender nunca de la ‘maniobra sexual de una mujer: ‘Un autor no debe hacer sobre Noruega ha tingut sempre. una circanstancia de su vida todo gras escriptors i té en Tac ‘ledificio de su obra. De no exis tualitat amb Knut Hamsum un tiresta abetracin en ella la obra dels °primers novellistes con~ de JoagtnDicenta gantia rt emporani, Lr obs Beri no sassembln a la dels sis aan os BE ser ety Sebrevose, El oho, tas tas ss nen rang sees, de una agudeza psc fogs, _ANIVERSARI DE Kyur Haws ‘europea ha publicat articles biogrfics. ReNgiia, wer meng ‘esdeveniment, ens limitem a ddir que ealdria incorporar a 4a literatura catalana et nom aquest autor. Oferim a Fex- cetlent Joan. Puig) i Ferreter aiden detraduir Pan, digne de figorar entre Ja selecte cottec~ 6i6-A tot cent, EL cercte meigic & el now tivol de ta novela de Joan Puig t Fetpeter que acaba de sortir, anunciada, anteriorment amb el de Lied de cose A [est res de now, de Erich Marie Remarque, traduccié de Valemany per Joan Alevedre, i Tolstoi, per Stefan Zweig, tra ducci6 de Valemany per Alfred Gallarde son obres de publica- RETALLS ium article ttulét cata, Et que passa & que mentre aquest seri hoste nostre? Deixarem despailles al poble. Sols una petita minoria, iencara molt ti- lisme de les joventuts! que marxi com una viatgera midayintenta apropar-sthi per tal de treure'n T'esséncia humana Si voleu una mostra del ser- que s'ha allogjat una nit a casa Vitalitzadora de obra flur. Pero manca "home just; "home que vilisme espititual de les joven’ nostra i amb la qual res ens Spiga copsarles inquietuds i els ankels, cls sofriments ila joia tuts, només cal fixar-vos en uneix? En som tan sols cls aquest poble productin, sofer Ilatador, quedesitja una nova Mur boxeria pels esports. Elles amos? cera de feictat i justic no senten altres inquictads es- Niel poble de Franca, ni cap pirituals que les derivades de poble d’Europa é Y'amo de la Un any ja fa que mori Ignasi Iglésics. Tota Ia premsa, sense Tesport, que t€ menys d'esport Pau ni de In Guerra, a hores Wistinci6 de matisos, ha dedicat a Vaniversari de la seva mort que de partidisme per uns ho- «ara, Sofveix Ia Pau com soft sengles anicles necrologics. Aitals manifestacions de simpatia ines o per un color la Guerra; passivament la reb sdemostren que la seva obra sha imposat i que és eneara ben Mireu per tot, i veureu que de mans dels governants; po- vac Ten, pero, el recede queen algun sector es cova Topi-esjoventutsfan de ramat, que dria dic com el Cristit« per tothom. En particular les re-peteixen la frase de Goethe: qui tinguin entre mans la Pa Caen eet Me peloton vlippeclao vl oa Fat 3 bell present de reflectida, jotoferiene vetlin perella! Jo val una Paw el futur eo Jun bon alc d'aquesta tum que amb els ulls oberts. Cal no dor- ddemanca les joventats noves. mire. Nosh val iararTave-nira un grapat d'intendents 4 rom si els eiutadans no han aaprés el saber guardarta amb ulls vigilants, Encaranogsiin fet Fedieacis civiea, Tot just ara comenca. Qoi yulgut fa Pau del Mon té dos deresa complir: en primer Moc, cal ésser Vamvo de la casa, Mari de si mateix, dels que la governen, i no permetre que quests, en algunes gestions contreguin, compromisos que pet endavant no hagin estat examinats | reconeguts de jus tic. segon Moe, eal condixe! ‘elmiig circundant;eixir fora de ‘asa, apendre la parla dels po- bles veins, i canviar amb ells nosttes productesi pensaments. Una nova era és comencada Cal que la joventut d'ava dongal la volta a la patti * Europa, 1 que les ane- mmistat i de parentiv dels pobles d’Europa seallacin, per-a ferne un sol cos gegan: ti, amb comunitat d'interessos, idees, energies i voluntats, Deixem de banda per sempre les qlestions de supremacia, els Uber-Alles, els Ma Patria per damynt de tt, Fora imp | Criminal oposar Vana patria a Valera per establir Hur superio- ritat: Cadascuna té Huns vietats iMlurs riqueses del terreny i de Pesperit Que Sigul aixi dema, yeni potent associador de la Beane, aAlemanya, d'Anglaterra i de Jes altres nacions filles fserven tes de Ia mare Europa! I que ema passat aixi esdevingui amb Europa, América, Assia i Africa, totes al servei de. Hus manitat ‘Organitzem la Paw del Mon ‘pel matual respecte de les grans Families, dels pobles, de les na const Tots mans a obra ‘Mai setem prow per a Tinica guerra que pot ésser sant Liassalt ala ignorkncia, al so- fiiment, a la miséria, per a In conquesta de la, Nataralesa.» ESTELA pteeprte gan He DOPERETA ER ETA Siecle Inox sass XV, Los cne ge eee nM finesteas entra ta ition pee En les poblacions de Meldola que deixa ovirar el perfil inn davant del ‘arias tl Ta sftuclo do amb indolenea, risévia, que han estat assallats Un dia d'octubre, a fes cine de Ia tarda, que equival en dir 8s forms de pa pet ale do- “Yhora de Famor. Amor fet amb mdsiea | literatura amor de veer el fexiane age A te cammbra hi cntraun fowe; Panrberat de dona que tow mente a mestra que es coneixen cl piano, Rita li pregunta Ciscecndols tastes decomp} Mesto, eneara prods ales cass ebaneh Tes —Pyrds alma epevay 4g Isitactons pies esperes que deisi Westimar-te? no! Déu meu, No és aix6 el que volia dist LES CONDICIONS DE TRERALL, A NORD-AMIERICA, an ate pe de resigmaci6, ti mira els ull rans fnegres aque contrasten bellament amb ta sea petita bora, El alls ly © tot son sous elevals autor boca d'aquesta dona de vegades juguen amb volubilitat molt es: nobis de propetat entre lactase eajent, En parlarshi eal tente @ura per tal de no Feri lasene otgeranord-amerieana, a sata Viaton Salem N; Ce sabe, el jove, Haglan de la cls mips protlemes. vitals ‘un formidable prejudici que retrassa l'evolucié progressiva del pensament. A aital prejudici cal oposar-hi el sentit re- Prat alguna vexada en les nos- borar amb nozalres ef mixin formador i renovador conscients, sense témer que les pro- 16s cous: Peidcom siga que de tibetat possible, Eotenerh « vvatures realitzades vers aquesta finaltat, puguin on exercie taf joa ett 'ac eer caene Wallen, Stl fortes que teball poblicament Yexposen opinioos, _plitud de ete, de libertat, de ase gone dey 2. Aspire sensilla ul que, com plas molt més el comentari tiée, que no el sienct eixarcemi- donant a quants vulguin cots iS delaceilca que ds aquest ‘goimtca, en la enginyeria, en 1a medicina idemés dicipli-- ca! ue el rite concedeixitae- cap manera una Forma de vani- nes cientifiques, tenien de considerar ridiculs tots els intents als alles ef dret d's cr tar 1 pedanteria, Com tampoc iassaigs que els fracassen, i per tal d'evitar el ridicul, s'a- iat wanes despeterear burgesos contenlessin amb les experiéncies demoatrades, la cizncia, a _Nosaltrsbautiem preterit ave . fGaca diate, romandiia ca Vestat qua ex irobava a Yedat Antoni Exolet,en lee de fer De les comsideacoas que 10 de pedra. Sortosament, els homes de citncia han vengut wnes consideracions entorn de bre les nostees publications fa ‘aquest prejudicl, i en conseqiiéncia, ens trobem bon xic cerfes publicacions noves — ter~ Antoni Escofety per Bé que die vengats en el concixement de fes leis de Ja naturalesay me co extrem vanve, am ‘Se'ns podra dir, perd, que fa pruija d’éssers reforma- aval no sfalludeixa ningat al sthan de sentie inclosos en els dors | renewadors pot conatitie també un alive prejudicl La tudeix a tthom — hagués par petoeatan que puruin tobar dita popular de que totes fes massas fan mal, la trobem en- lat ras i net 4 ESTELA®. Lla- hiv iquenosén adregades contra certada en aquest afer. Perd no es tracta precisament d’aixd, vors hom sabria a qué aten- nosaltres, ens ha desplagut ef to El que cal ex aber on comencen jon acabenls preiudicis, dcx 1 podria eamenar cl de decor Shame aegat gue co Potser si que furgant molt arribariem a la conclusié de qué fectes que el evitic hagués asse- nek les tares de Ja premsa, ied Thome no pot fer altra cosa en deixar uns prejudicis que _ nyalat. gest olimpic amb que adeesa Ia agafar-ne d'altres. I que fins i tot, deixant-nos endur per Pr recepta pera fer bones. publics {fa corrent paradoxal, pot resultar un prejudici el no voler —Lrexperiéncia ens ha demos: ciontyi a més a més el fons iro tenir prejudicis. I be: suposant que sigui vetitat que en el trat que allilon no hi ha tlita mis que serven altals considers fons no podem despendre’ns dels prejudicis, no val més _d'idees i xoc d'opinions tot ses clons- ‘aceptar aquells que creiem no seran una dificultat per la devé grisenc 4 mondton, ia la Al fectoratent oo se lh cans reforma i ef renovament? fargayanbvevé Fatoiment {la lajoniaamangs que rasp et Els qui donem vida a aveile vol que tinged oa vida larga f feconda que arbi a situar ’ cEsicl> en ef primer rengle de la premsn comarcal cats. lana. ‘Refurada 12 sepascio de gue at penstment irae sigat ade feat a nonaltes, ent eal, erdy spear que ha rigut CESTELA® dl revatsis que Pha deliorat ons eeguraindinestisitelec- tual, jdicar per abundoss I teestora que fa abocat dament les planes de eDemoctacian. 1 fxd és lt snité pee expert as preocups, perby ef fons indie Sequel trball, més que per nosaltes pel veu autor. Per aixd, hautiem preterit que les onsderacions que venim comen- taal loe amp aguctat{uaspune teoniay bac ruemin eta fetes amb est! de ergot fa vaguetat i a fo- lay moles vogades, son simpto~ mes de iosegeetat de pensa- iment i poca independéncia de J. SERRA DEMESTRE “La moral de la cultura“ De nostre excellent amic Ji Aiguadee i Miré hem re- but un exemplar de la seva obra «La lkiaat a T'tpo- ca», de fa qual en farem ef degut comeatari el ndmero vinent: Avaiy per eau, de nostres lectors, reproduim ‘sn fragment de T'esmentada obra “Lfaay per cultura & un sste de fidlat de Thome 3 ta teya Sea. Cada tpcen gota alle quel cspropia {cree ib del peasamest cates. ‘Aix del pensanent eatiestia 3p oldie unanimitat coe ap perqud ea ef mn excita sods queen ca alte, mai so ha itt wna wiforat, Sigal canomélpedomioi una ma- aera de pensie dament fs al- teen Peb ni andy tampos, & fen cert. Cap des ideas ea pos- 28 no hadoaat a eslant dun moment hist ise pot ati tia patent de ota Pobra std, Ente tts Phan proea- ay & preceament de la ceva lata que a sot el penstment ue ha poet ver a post ta. 1s principal vino una idea Gta eer om dl Pacis se diamoreniome és Ia sera actuar decap manera Ia pau és ta nege {ot ideaei no sabem que é més fort, si Pactes'amor al pebsion 0 acte dPooetiltt al contr. Nitampoc sabem quia & el néscfieag iconseuatio. Lesidees diate el cece de devet sip difiquen per un esforg de pores, leshores paste pel sed rigic Gescapae 3 fa resltat, ences ‘ue entesbolirze delements se. cundarsé aneedotis i arteconar 4 tota actvitat. Eo, { obidar Is categoria. Sense Mui- ta les idees moren més avint, pergud egoten el medi sem blants cle microbis en tubs de culty és el coatrar qui les afer sma, El contrast ataca el cap, el priocipt 1 Penforteix: ataca ele lanes, Wanted ‘Ait les ermmolla 4 les poriica ‘lee apropa més ala vealitat ta Peticacia. ‘Nescantella EL pensament, com totes les coins somiés pt vtoctr eo la tht a rega de deament ot dona vieona: Pera acon seguicaqueta vitva cl orea- ritear ele noses eitjans i di findos ver exit sed eal alee lar ele mitians de fenemie pea sar en a ceva pies, Lenemi penetra dine del ooste pensa- spent amb ot else extec ito ter es eves banderes {am ota {a seva asta, també, Com més Estela ‘mena més els noses acts ave ‘oocaltrer matetxos, Tanmateix, dela vitbria que Tha desgave- Ilat nb pertoca un tant percent fen erescat. “La llita 16 la vetat de fete po foene de, peta) erring ‘Terra eo letra maiscula, 10 {fang ple de podeidura | forlr— Les ees woflen com a mont goles i fugen de Pabast bilo sic. El dramatiome de es ies que molterno poden transfor- imirse en sang humana. Un. pensador artenca d'un fet una resliat i ams ella expliea un fe- omens del Inboratort ho porta siseu despats 4 ho medita ia 0c a pocVeizampla: Porta per Ia ra6 ila lope, fa entear dine tue In eva Sea alles fendmens. Primer amb fata, despeés di ficultorament, ele burxay els esti- 1, els tortura pergue hicaiguin, Sino satura a temps tot el mén doaaci voltesentora dela seva veritat. Que aleshoresesdevindes ‘wax meatida. En tert exemple qualevol doatsina que ha elaborate pen sament hum en eltranscurs dle temps i que avut esta arecona~ day serpre hi tobarem on petit ils de vertat que Vaguanta. ‘Actualeneat esguarden els cope de cap def Keudiame conten Ia realtat eada din més grows t és fridoes. {Com ho colpela tot per eneabicho dine del sew cost Libostilitatenemiga és gu en- mootglfirs amb aie improper Ia vse ‘Lora tna epoca re sulat aquest ita eal Tote ian cont a lasers mae era aporta leu eb Les fog mes wr és a ealitat oe tan stbot basin Ia quantitat Seneepiesauehanesmersatam’ clea creado Hevs aci una llei det pensa- nent tear energies, Boogie meat ao ahi ba prow amb tenir "ten argoment ca grid fatal Soe ect -ginica que sige font Lasevertat, a eveltat, 7 ew, de 1a Natralesa, ha tingut Ie ae ee oe pi Tauern cy dae ae {tues cp aru gee Se a ee aaateaisk festa pope Mirren aes ieitcacareeiie condones soa Helogh Gacan ues faraliteaes to al oe Ses de cea of devas Ente home ideal aver wien acinar Vales Hele ss cbr fe Mics aie es 6 Desi ae fea Seat pola arate eal Pssy ferrin ri ool ob ee sic? Me age i anh cae es Sense el qual & instil que et presentin a concursar per a la iecc6 dele destins humans. Si 0 poven bate’s pels seu ideals, ‘i podean véneer ai tampoc tin- Gran e:ma per emmotlla fa ge- neraci6 contemporinia ni crear ‘obra eficag a Madeneacis de le sreneracions que els segocixin.» Retalls a una eiloral decLa Naw> dis Rovira Viet: Sela una Istima que a dee visi exortiva sbi Pele. eat ett de les Keres pet wn dlement de baix materiale cxoreat en les bats de gua ayacoperieiperles mendes) ‘vernon:CAPITOL DE NOVEL:LA Damunt del verd vernissat de Ta taula, les blangues {quaricles es destacaven donant un to alegrivol a la mise: ra cambra. Unes flors mistigues dintre un gerro amb 'ansa tren- cada, semblaven fer joc amb els pensaments ombrivols que, a fuiar per Texpressié del rostre, devien solear fa ment inguieta de "Enric, ‘Aguest, amb el front ple de prematures arrugues, que contribuien en donar al seu rostre un aire diausteritat de sofciment, estava deet darrera els vidres del baled, abstret, ‘amb fa mirada indefinida, perduda, com si volgués abastar quelcom dimmaterial que surés en ef llumya horite6, En ef marc de entrada, talment com una aparii6, es estaca un gracids rostre de nies suaus {dull plens d'in- definida tristesa, Sotja. amb esguard trst i amords a fa vegada a Enric, i veient que ell semblava no notar Ia seva prestnca, el seu rostre s'empallidi { els seus ulls s'humitejaren. — Enric! — digué amb veu condolida, ‘Aguest, com si el sostreguessin dels seus pensaments, es gira mig irritat, En veure a T'Elena, digué, amb freda indiferencia : — Ahi Ets ti? Pero en donar-se compte de que una furtiva llagrima Sfescortia, com cristallina perla, cara avall della, s'esforsa en somriure, Perd ef somriure es queda glagat en sos Mavis, i un sentiment de fastic i de cansanci es dibuixa en ef ros- tre llur. Elena, amb fa mirada ansiosa, seguia amb fixesa hip. nbtica, els olls clavats en el rostre dell, en endevinar les wariacions d'idees i pensaments contradictories que ¢s di- ‘buixaven en fes arrugues del rostre estimat, cs gira pausa- ddament i sorti del quarto, L’Enric senti com la conscitncia sei sublevava i com la sang li martellejava fortament en els poses. Tnicia un moviment d’anar vers la pobra, d'aturar-se; senti, per un moment, la necessitat de tirarse-Ii als peus i de besar-los, perd un altre pensament répid com el lamp lfeu canviar d'idees i rest drt, immobil com una esta ‘ua, clavat al bell mig de la cambra amb les mans allarga- des vers Ia porta per on havia eixit "Elena. Uns plors ofegats, que denotaven leslorg dolords per aplacar-los, s'oien des de la ciina, Enric senti a seva anima commosa; 'emoci el pes- sigollava; senti que una gran dosi de tendresa li amarava Paninta; eu un pas endavant com si anés a llencar-se vers fa desgraciada que plorava, perd queda altra vegada clavat. En el seu rostre hi torna a dibuixar-se un gest de fastic i de cansanct. ‘Una terrible luita es liurava en ef seu cervell, entre ta seva conscitncia sublevada i el seu avorriment per aquella dona, Es deia que cra un criminal, consentint que un ser ‘que tant Festimava es debatis en el dolor aprop seu, sense ‘que ell fes res per mitigar-lo; es digué que ell era el culpa "Ble d'aquell dolor. Vegé amb sofriment, perd, que no el commovia, {es confesa, pe tant, impotent per apaivagar-fo, Liuita breus moments entre go que ell réiaelseu deu- re i els seus sentiments, perd un darter pensament li digué aque ell, amb les seves frases fredes i forsades no faria més ue augmentar el seu dolor, Es deixa caure vengut, aclofat damunt d’una cadiea, ‘Amb el cap entre les mans, rest immobil llarg temps, A. poc a poc, la cambra sfenfosqui, omplint-se dombres. Fix plore de I'Blena, encara que afegats, flotaven dae rmunt el silenci del pis. Al cap d'una llarga estona, I'Enric alga el cap, Les Iagrimes li vessaban rostre avall. Ell també plorava i pa~ tia, Lisembla que molt, que molt més que Elena. Durant un temps el seu pensament, emportat per la desesperacié, vola lluny d’aquella cambra, lluny ¢’a- quell poble maleit; més Iluny encara d'aquelles cares cone- sgudes que en el seu pensament es transformaven en feres malignes, El tornaren aa realitat els sospirs continguts del'Elena. La conscténcia el remordia, Tingué por. Li sembla que Jes ombres s’animaven, que s'estrenyien entorn seu; que ‘uns bragos estranys s'estenien per damunt el seu cap com volguent abastar-lo. Una suor freda, dangénia mortal, I traspua per tola la pell. Volpué cridar i no pogué; la llen- gua, paralitzada pel terror, no Vobeiay ‘Ara les ombres prenien formes més definides, encara que estranyes: Xtuxejaven una paraula : — Miserable, miserable, miserable. p seati una gran punxada al cervell, Es leva les { senti que se It engrandia, Se Taprela amb ves forces, volguent contrarrestar aquella forca 2 que feia dilatar com un globus el seu cap, i no lt s. Senti com les seves mans també s'engran dien propotcionalment amb el seu cap. Perdé Ia. nocié del temps. Confusament vegé com lea ombrea stanaven apartant fent-li ganyotes, Tot d'un plegat, tingué la sensacid de que ja no fi era possible aguantar lequilibri, Li sembla que poc a poc el seu ap anava inclinant-se endavant, malgrat els seus esforgos pet mantenir-fo dre, i el seu cos era arrastratjunt amb ell Tingué la sensacié de que anava a caure; es senti en el s dibuixa en son cervell. Llenga buity una darrera imatg ‘un rit anguniés {estiden — jBlenal No pogué més, Perdé ef coneixement i caigué pesada- ment a terra El trespol vibr’s al xoe del cos de "Envi, retrunyint per tota fa casa L'Blena aparegué a fa porta dela cambra, i en veure' fa terra lenga un gran crit que espaordt als veins, que de tots els pisos anaren venint, mentres ella sense sen- tits, caigué damunt oll ‘Slencengué wna flam, Els veins, pietosor, posaren a PEnele damunt del Titi retornaren a I'Elena, ANTONI GARRIGANOTULES LA SETMANA RUSSA membre del partit comunista, alien pat, cls elements ha sigutcomentadisim ef pla de ¢ amb monjoia el tlle de Bete nant arin on a anaes ee sn consti de cine des quatre Se 2° de treball i un de decanssDu- “you han dit que Panait sha rant Fany bi hawed guatre Fe esata govern romants pet tes de carhcter nacional. dcpretgfa Ronda Tel ares His cape del govern sovitlio 7 conataatVeolucis versal Sta aquest litador pee 8 Mier a vestaty pers 0 oun a Valtrs.PanaitIeteatié& lmateix d'abans, Sten alles viaiges a Resin hava vist co- ses benefactors per causa de EL CAS DE Instat li plata decom PANAITISTRATI — '-Staguasta vegads ba peen- Jat fjuntices fa be de denen Lapremsa comunistadeFran- Gares ails drgaos del govern rus” Presntar al ult del mén les han atacat durameat a Panait aveatatges { els defectes d'un Trai al fa Tarte ccveista, pat sobre ea ported (a crt Bedtime otis Pi gerpu cx. St squeak partes somanen Wicat un follet exposant Ia ia tancader es rarifica Waite i 30- justia comesa a un obrer ru brevé fa podridura,adhuc de les peneyvintlo per haver tiogst coves més pus Saquestasetmanastiotcosificach considerablemeat 12. produccis. ‘Adbue pense estalie en deter tminades indies Ia fornada de sis hores. deiccerllaans (coe dana Pu, CRONICA UN FESTIVAL Els elements de P'«Orfeo Vi- Inoovistaneaten ansclecta ve Fcc tecel Gale eetct en cs is oe lal dela IL Expoctis Act gudn trues «El Sato dela GetPenede auicem alfecival Isdea. Hl conjnt fou frsa Gecaeacle Wagveu tinge acetate ben acura, diin- fe lia 29 dl mec past al ate a seoyorta Clodita "Teatee Apt Ferolades ce seayoes Bead, Te weiss val adie quetfou Vallverdi, Cadet Ponst epee ear ecspceat de Serta qe er fiahaaomte- Inlet ee ores Barc Pascual suit que cl poble tees pera Maser Monterey iterpecta- UN Exposiis Art Sel Peedi Be ic | coin cx oils dejo cue Bee Rice Cesatats | mila una fervent demosterlé Feder ae ais cite dc co trode clturn vlanovina, Sonce que ene peitongada UN CONCERT vac croak tan magnifies Conesponat a Vasradon i te. vial que ene fla sJorentat "ot wut el fore Jouo An- del Foment del Tretal, ani oct llsiccyrcics News Mac eral concet dona! en el seu tine Taxa Mizéselasea vic eatge pl «Quintet Costa, de taxa actor pencdescace Badslon, Ia vale dl 30 Se. (ls sigens part, que snare thee a cirrec d’una nombrosa orques- En trobar-nos en el magnif th de 20 peokcsonybas Vexpersal6 de Fetiat eamentada | co {Ubatote dmcatteMootserat, mig dun ple pe Be que 3 ‘ens delectirem amb excollides lecte poc nombros, fou per nos- Farttres dl malagvanyat con alles ona ingrid deagada- fattor vlagov! Antoni Urge- He era plea a idilerencta Iles, sobressortint dielles Laura» del gran pablic davant les ma- Gioia), nifestacions de art ical. El programs que ens oferi el “Quintet Conta» el componaven won Quartet_de Beethoven, ws Quartet de Haydn i nes compo slcoasde Bach, Geanadoni Grieg, HL Quartet de Hayda fou in texpeeat mestivolamentjen pa ticular el tegon temps oa an- antinoy en el qual frie bes excelsituds del gran mestre. No podem dir el matelx de les a trex parts del programa, Creiem, perb, que et joves elements que omposen el «Quintet Costa» te- ‘en condicions pee seein El pblic aplaudi molt el vew tuobal, veient.ze obligate a exe- cutae dues composicions fora de Ens plaw defelicitae tant bé al Quintet» com a Pentitat orga nitzadora del concert. Als mets, per Pest aconsepuit {als segont, per Vinteres que demos- teen en donar a conéixer les va~ ors musicale de nortra terra, car Vorganitsar concerts de misica selecta representa un eforg bea semarcable. “Aen ainss acnent # corates, = SAMONT. «EL COR DEL POBLE> “Aguest bell drama del mala eanyat IgpasiIplésas, fou po- sat en escena el dia J del present cn elteatre del «Foment del Ball Popular». La interpretacio fou cexcelfent. El millorelogi que po dem fer als acurat intexpets & fue en certs moments varen fer fot oblidar de sostsa condlcis Sespectadors una obra teatralt, setirem el deamatisme de fobra comm si ens trobéssim davant de fets reals De Fobra no cal que en pat~ lem. EL judi ja fet en altees temps per critics competents de totes les abres de mestee Iglesias, ns inposibilita de die 4és més (que reconeixem 4 admirers son fnnegable merit. ‘Mes, no podrien els exceents icionats del teate selete amb Hleagea verndcula del. (The River) “Agues fil, uo dele més ree sitede fa present temporada fou projctat a fa pantalla del Tea te Bos: el dia 27 del pssst. Al ostee entendee, presenta una ova modalitat del cinemas e Informacié. damatgespicaloni- ques a Vabast de totbor, sence perdee, perdy el cate antatic, "Teama, sense cap mena decom plicacions, podtiem dir inex tent. Une momenten. encontee, incomprensby passé, ideaiiea- “Torrentes humanos> fuig forga des films vulgats avai existent com s6n lex comedies 4 eames els pesonatgesdels quale cols sin crests amb fagana exte- i cls ambients son imat- et falses del mén real. Ea quest ex realitsa go que nosl- tues entenem que ba 4 éser ‘oa veritable film, 0 sia que aguctt reflexi les inauietuds, neguits 1 afanys del momeat fn que fou creat. Avui om sap que exsteix una vi flor que segueix amb <1 dalit et deenertllament cent fie iosafic Saquesta. En aquest figs es preseata un ii ple de vida interior, és a dis fm gran quantitat de psicolo- tia, fon totes le aesions i eae fons pationals edn intense i devenerotllades de fais eles. ida, La interpeetacté, acuradas (Charles Facrell i Mary Dencan cocarnen bé els pecsonatges fea al nostreentendeey [a illoe i terpretacié de lor careea atx tic. ‘En quant leat Borzage’s, déna prover déser ‘un gran este del cinema, amb Ta preeatacié sTaquesta moda- oe Frante litatcinemsitica ‘Ara, quecreiem que Torrentes fhumanose prompte sera superat amb aliees ils del mateix ci ep del que aquest 2'éelprincip ‘Listina,perdy el mal treba Se Vepigrafista, qui deslol v3- es cee es —$>{ | Preguem a tot els scriptors que observin alguna. deficénsia nel repartiment del periodicy ‘que passin avis al domicit socials Dar Dinas awoyAH@RIaNE| Geltri, 23 de novembre Administracié : Sant Gregori, 8, baixos geet da aiekesk ALR ene eee ls fatalistes {pessimists a ultranga pronoaticaren que nos- cdots de fe {aici eae ‘ra publicacié tindra la vida d'un llumi, Cal die que nosal- is 2rlerades en asus Sioa: Odes ae Here eeMiisee dl pesimisen,eoeangaemnalammara £0, ,6¢ 4 mane eda ala Chee Halla See end alice mlloa'de defensa que Veslorg per - Kc ciccr ck ccacnsortatte ieeeauen lveltee eis ge er, enemas ee RAMA Nee id sleet dire, chia cha (ecade. ‘eo qoatonenin fecal ea Rte ca ence cevgtia | Pecmere oe elncne cl oell cpt Col rere tho aint peilsen la vido del pore. Finn ‘sau Sage tie & el Snlestad seas ee He eee Lcoricn qa Para ca em, om ehmuniatgeetaipnse st co fem e ce davant el cami se'ns presentara molt més planer. oe nation See es nc al tom om fen quant al tamany, podem dir que prompte tindra fa vida guts wn home Se cna ai eee Giseputada, Paci poc va engrutzint-sela lista de subscrip- _#nt Us angotees | negule det eae {tors i colTaboradors; els que d antuvi es manifestaren in- POS Tixb lasers pie ora home el pestamest. a “decissos — indecissions fins a cert punt justificades — els aula /é wos fovea enagaoe shoase sxgpitis cevcera ctl | Bae aidinenve cont Staigun gue xem aie Vion iets oes de_ wine la pare a Pete araietobrs dicen, perb, ona mentda. No, 50” Vhome de ae een fsfesiem de saisfets i probablement no nestarem mai, per ee ME a, eoe a gio seperenle i es ue Hate x eee ea ee ‘Uns bons amics nostres ens han dit que, d’ésser possi- pore ast ete Se Sone is ageell tants el saber la cultura, és més font dtaudicia # de valor huma ie, calicia que «ESTELA» augmentés cl nombre de pi- 5 ines, Ens plas la inciativa i desitgem de tot cor veute-la Wenig rmerraal ene Me Picapment del nombre de pices on plntja, ceva cons lx guies abe ona de més woe Son Valve lor ban gst le desde aig sale Taga eda TAs ils Go per, dos problemes: un de carter economi ee eer vugmeta leon sai ean x GesAmaae Pata ae ees mo iceeran eae amb extensa i variada colaborais Sindy a eld et ieee ee ae Mee antes 'AESTELAs porn resold ef primer, es sre ban crest aves oer aioe eee campant i difonent el periddic, fent que el ‘nombre de suibs- tats de produccié en abaratir els _adalerat- Grptors, sugmenti, Queda pernosalires, els que cstem al produce, pont los, per tant, Una gata queTatleta mal po- Front del periddic, cercar la solucié del segon. F fabast de (thom. Srcicdiseseaeeda a icin ry eine a ee eee eee es cert oe ee eas da capa. Pita esa lal ssi ctiticaires empedernits, que eS COM- sme, que fa de Ia miquina un dor del pensament. Hi ha, per plauen en volguer destruir tot, quan én impotents per a é individual, augmentant en tantly un sentit ‘sporti de la crear. — LA REDACCIO. ‘conseqiiéncia el jou de Vobrer, i cultura aaron inde es eateallsGordre Liat dei del mia ula ee 3 constgldnta del magel= peasament. Lindivis dént Yaixeca cada dia piame, com son algunes neurosiz toa méo.¢ La Ietaltat a l’epocat! ti wnrne {Soars epetanga Ble dv 4 “L’home, petd, no es deixara el porta Those fol) pend Me per J, Aiguader i Miré veneer per les miquines, Les pro- tea a 1a collects ve serqucecala seas facies fetes per alguns asagistes que slanteja Pactual forma de segons es quals en o! fotur& sessecis, ta de, anaitzar, auth dues menes homes 1 Petalltar ivalortzae Vaceié del casta inferior tcballadora i la ‘maginisme, i assenyalar_ els crctliia 1 dneetora eth eolt prope a Vlaorat: aa ty cola reson no enocrds amb, lo) condess TBA UE experiencia del pen dels treballadorss humana. ‘sament. En els segies que els ho- olten. Liadivide és tot xr pergué é peasament. TH pensament sense ol saber Dluns anys enga ave ve par- ‘In premsa obrera i fases marsen per Ia tera, les trfulgues has etat innoribea- ‘les cada verads, entorn dels seus dolors han brodat wna lle ideal que han deixat exits ex fl record en el paper. No hi ka espontanctat en el sda cobleti. Tot pensament, tot decobriment, ve senplat pet ‘una neceitat, i é Panenc dels suceesias, Quin els descobri- meats veoea abans de temps, no troben eal. Tis Gatun. la contents del mio. Cada tpoca Baseix a seva catedral de cultura. L'bome cerca la seva grandesa en el seu Pensament jen la seva obra. ls pobles wells posareo ef ses ‘orgullen el seu Déu, i avui ele pobles tenorgulleizen de les se. ae seva intelligencia. ‘que aumentar, aén ligeramente, 0 puede ser obtenida mis que BI betes tecars despa Te Sev8 iy seoduccting san! puede conse por un acrecentamiento de es ana SOG i als ge cits hy SE Tooele ge ae ‘Esser devots del pensament, £4) — no lo realizard porque no cat, Para esto ha imaginado pa- ace fidels a In cultray é 14 vale Ia pena. El trabajo a desta- gar al obrero mix que propor- Ueialtat de Pépoca, fo ordinario obliga, pues, a un cionalmente af admero de pie- BS ‘exluerzo maximo, pero a un es- sas eecutadast ef que hated he- A llepcccapuntequeem foto mbsino normal pode: cho 11U plead coknek at ees apop,Cagosn hry can sordid ssn all decals dl 10 pod SOU lage dover comste sue eulen ol ach sari ene lids 0 hem subst cope cath ya fuera de proporién con que 40D, Neaacia del oll ees aoe eo sernento de pada. Cox ete a, un gra aémexo Teo ee ee ee NOt Pur tens ote tacoma desoreceea aeae sao tee ea gs geri bi pet, sho noemal el gud eltayiocE= cadenblicea os ae a folalafona vluatat, mo inteate rbeepasan és eta blestoe. J. SERRA (Cotinaaré) ff acrecentamienta de fa fatiga agudl LA RACIONALIZACION Asvest nsmero ha passat per la censura governative (Continancin) EL TAYLORISMO Por tayloriemo hay que en tender el desrrllo y la genera Fisacién defo que ya habia siso fntentado wa poco en. Francia, antes de la guera, bajo ef nom bre destema Taylor. Ea Que consite el sistema Taylor y todoe eos desivadoe? Por toda clase de consideracio- snes mis 0 meno: centfica, se querea desigurarcl sistema Ta for y sus drivados, que en rea- Fidad no consiste mis que en bs fer trabajae al obrero lo més Bidamente posible, es decizy en obtener del obrero,en una hor Ta mayor cantidsd posite de trata Ea realidad, eso 20 e una ‘ovedad. El pattéa siempre ha bescado fa forma de consepui la ‘mixin ligereza de trabajo, ba ‘iendo sido Taylor y sus suceso- sealos que han perfectionado fos es siga feconda en iciatives; per tal d'edevenie noves valor: d'una immustiza- Elshomesjovestenen ef deure Sectvilitasis. Setxamplar is horitzonsea as JAUME ARAGO peste fundamental de la vida <= fatigase trabajando a destajo> sm el fin de aumentar en lo po- sible su joraal: Pues bieny el tay- forismo es simplemente el perfec- cionamiento del trabajo al des {ajoy Gal trabajo al detafo tan DEURES ete clive sae FR es vcenar {urgent ave ce PUbHOACLONS ONES heros atganes tofavia joves exalcin lure tells sent a ee ee em sete rier amare rents i que flor vole usa pablleaclé quinsenal de VOSMETODOS DE frit stun purilict ets. Cal dealgacé caeal que st SALARIOS. feeun treba de cltuea erat tttada Inge Re- Elprimeroconssteen modo {constuctiva, colin a salutacé que adeeya ‘de fijar los salarios. La classe obrera téel deurede ta premsa i ft desitgem forca en: Gon et teabajo a detajoordi-capaitarse, per tal de cert gut on ta tana ate ogee arb io taylorzado, al obrero wolicios at poblemes gee estas Seat tele pare propocionamente al ra a la seve Juric — eg . niimero de pias que produce; inexorale — nun fvturimme: Ha sorts Baxelona el pe sibace $00 piesa prcbir cie. lat. Cal examinar ots lr mo- ier méimero de Ident, recta tosafario si hace $10 cobra un dalitats de act social int. quienal de tendénca egue- 40 poe $00 soperor.De ato xe lat es queitions relatives « ln svanas deprende que cada ie: produc 1 consum, a diya zada min nole procera mésque economia, jun aumento de salariorelativa- Que siguin elsjoves ele mo- Novetats literaries imentemiaimo,yporetoclobre- tor dela nova diosa social rorcalizard unserio esfuerzo.con Que Iexisténcia llur no desapa- ACARBONS ‘in de tener un nGmero sufl- rest dare Vavene deloigaee, fet Upton Sinclair lente de czas en su jornada sense deixar sea llminica que Eo ilengua catiellana hi ha sone produssnu wu reyulats4- trad potent daemon evepeie Paquet Ino pre pura legar'4 pos ot endomiets Qa tee sence ane ces ance esis wo 3.0 4 por 100 mk por poténciacreadora sgn la dini- famoan Perla deste, Boston, siemplo, que no aumentard de Vamor uoiversal, salario mis que en un 3.0 4 © Que el verb dels jovesEstela L’YADOLESCENT MALALT Panteijant encara i amb els ullslluents de febre, es de- xondi, Recorregué Ia cambra amb mirada superficial, ‘vaga e indecisa, sense fons, i acluca els ulls tot seguit, aver- gonyits per [a claror diurna, En fa semi-penombra grisa del mati que introduia lars raigs melanctlics, tristos, de tardor, obirava, pels efectes def recent somni pesat, imatges torturadores. Els objectes que llur retina resseguia, se li apareizien. escompostos en forma dantesca i ultra-terrenal, ‘Unes mans volgudes — les de la seva mare —acabaren @obrir els finestrons. Aguell lengotcix de claror que se fbutjava la penombra, es fixi, definitivament, en totes les coses familiars, ‘A fora, els rumors matinals de cada dia es comencaren, ‘a oir, Un carro desajustat avanca fatigosament amb tlur sotragueix cadenciés imondton; elning-ning indofent 'uns cascabells esquincen el mandeés silenci del carrer. Estintolat en fa flonja catifa del coixi, es Miura a sub- fils divagacions, Recomencava per ell un de tants dies esmercats en un uit dlesperances,tenint per mén Ta cambra redutda det Iberculés, iper ambient, 'atmosfera sadollada d’emanaciont vues despreses de fes botelles medicinals, En co més intim comencaven a empifotar-se les ide les seves lusions, En la ment exacerbada per les visions tspecirals de la nit passada, se li reproduien com en un Dprocts totsels aspectes incoherents que li havien esdevingut fen aguella tongada febrosa, En fa confusi6 i desligament de les idees presents, s'- raginava viatjar com massa ingravida per fa immensitat de Vinfinit. Recordava Tabsurdidesa del sei somni, ple, no obs- tant, d/alguns trets reals. Els dies de vida i eren complats avariciosament; no era és que ona despulla d’home destinada a sobreportar la (Girega luna malas inacahahle, veient escorre’s les ho- es ona rera fale, mentres ell romania posta, pesant-i ja llue existencia, Fin reproduir amb fidelitat el sew somni, no feia sin} ‘que furgar la ferida que fi sagnava fia temps. Recordava que aquella nit havia corregut adalerat per ta pista ettra de espa rera la noia que haviaestimat i es- fimava amb tots la puresa del seu Gnic amor. Diisfant, quan la seva corpora feble es veia colpeiiada pels vents traidors de (enfermetat futura, es mirava la nola oteament amb els lls blaus i auriolats per la negror ma- Ialtissa. “Arb els bracos estesos endavant i contretes fos mans, ‘corti t vortia balancelant les seves cames, mentres Ja si- fucta estimada #allunyava sempre més. “El seu cos decrépit, les faccions patlides i descarnades {Hes nasius dilatades per Vesforg titanic de la cursa, defalia. ‘Amb un suprem esfors—el darrer de la seva vigor jovenivola, — intenta enllagarla fort, ben fort, amb urs texiremitats venoses wr tocnva, percbia Yale calid della ue embalsamava Panibienh, eobolallant to cn na tein cavicia Els scus llargs cabells negres volejaven Iltures al vent, smentres ell jugava i s'exiremia en besar aquella velutada bandera, a = Segrestada la noia, I’ oprimia contra el torax amoro- sament. Era lluny, tan llany, que veia a fa Terra esfrica, os- pesa en lespai. Una angoixa terrible (por de morir), tenint fa pressa cobeiada en les seves mans, el feia mirar avall amb lls lf Stoo, Tne 8 SY Ne ct tao educao) Gia dy catign) fd ms cornea Shonen [a praeh PA slit aan rae Yul cts iv ealdra (nl satel (rina tuning, nacre csp ee ee ee gee hh csi que eho ————————————— ale ‘aaa zs‘ves obress els bomes adoren la eva itelligenca, El notre temps dega fa sera obra. Una febve de exeaciéy ave auia ef pensament i el saber, oe abora a tte. Euer devots del pentament sce fidels a la cuturay 6 Ieialtat de epoca. terray tes Inifulgaes ban estat insomtea- es: eada vegada, entora dels seu dolors han brodat uns let ideal que fan deizat excita en sl record on el paper. No hil espontansitat en smn collective Tot pensament, tot decobriment, ve senglat per ‘una necesita, {és Fanunci dels success: Quan els dexcobti ‘ments venen abans de temps. 00 ‘oben eal La Cultura és Ia consiéneis el én. Cada tpoca base Ia eva catedeal de cultura. bome cerca la eva grandesa en el see pensament en Ia vers obs. Els polls vells posaten el seu ongallenel eeu Dé avai ele pobles enorglleizen de les se- Fn rellegi ele apsnts que bem pret apeop d'aquesta obra, ens ones compte que resuiten pile lids que no hem sabat copsar Pestncia del dol ides queen 2 Neate isn farh cheney car ja sap queen go que fem bi posem tla fa bona voluatat, J. SERRA, Mega siempre un momento en produccién suplementariay que ‘que aumentar, adn igeramente, 90 puede ser obtenida més que a produccién, no puede conse por un acrecentamiento de e3- ‘euirse mis que a cambio de un fuerzo y de fatiga extraordina- aumento considerable de Ja fati- vio, que: Taylor intenta atran- £3) — nolo realirard porque no car. Para esto ha imaginado p- vale la pena. El trabajo a desta- gar al obtero mis que propor- jo ordinario obliga, pues, a un cionalmente al némero de pie- ‘esfuerzo miximo, pero a un es- zas ejecutadass el que habrd he- fuerzo miximo normal, si pode- cho 540 piezas cobrara sn poco. ‘mos decirlo asi, mis alld del cual mas del 10 por $00 de mis que el acrecentamiento-de fa fatiga aguél que no haya becho mas std ya fuera de proporcién con que 100. el aumento de produccién, Con este fin, un gran némero Pues bi de sistemas conducentes todor al -ximo sormal el que el taylori- mismo resultado, han sido esta mo intenta sobrepasar; es esta lecidos. (Continsars) LA RACIONALIZACION (Continaacén) EL TAYLORISMO. fatigase trabajando a destajo» con el fia de aumentar en lo p0- Por taylorsmo hay que eo- tender ef dearrlloy Ia genera lizacin de lo que_ya habia sido fntentado wn poco en Francia, antes de la guera, bajo el nom bre desstema Taylor. En quel conse sistema sla foul Puen foc ersinlemente pec longest del aby a ds tak on fo a eta tan fies combinado que obliga al sero eitigae todavia ants LOS Mi TODOs DE SALARIOS Etprinerocomitcen ei modo oie ial Gin el fabalo s deta ord- ea dno see pars propocionalmeate at fees ee 4 ce $00 pers pete er to lait hace 530 coben tn 50 por 00 superior. De eto de ertedes Gide lees sl ada minsn epoca mis ave Steet mente minis pore el bee eases piscaier: eisai Paid de pois ca aa sealll tele podudina reer latiog pero si para Hegar 4 pro- ‘un 3.04 por 00 mas, por nplo, que" no aumentard su sli mse on 3.04 rr es més © menos ceatficas, se guerra destipurarel sistema Lay for y sus derivados, ue en rea Tidad no consete més que en ha- ce trabajar al obrero lo mas idamente posible, es decir» eo obtener del obrero, en una hora, fa mayor caotidad posible de abajo. En realidad, esto. n0 ez una ‘novedad. El pateén siempre ha bauscado fa forma de conseguir la ‘mdi ligereza de trabajo, a- bieado sido Taylor 7 sue euceso- Aquest mimero ha paseat perla ceneura governativa ‘ncommoviblesi sig feconda en iniciatives, per tal eadevenie oves valors d'una immustiga be civlitsais JAUME ARAGO DEURES Elshhomesjovestenea el deure eixarplar cle horiteone en Vase pecte fundamental de la vida eles cobletivitae ecesari i urgent que ee foves exalein let bells senti- iments i que llur voluntat siga fruit den purifiat extudh. Cal fer un tcbal de cultura intensa Publicacions noves — Hem eebut el primer némero una publiaciS quinsenal de Aivulgacis cultural que aurt ‘Terrassa titlada Tnquitad: Re- colli Ia salutacié que adtega a fa prema il desitgem forsaen cert eo [a tases que es. proposa realizar, ran ala sera jursdiecs — & . 1a clase obrera tel deve de capacitarse, per tal de cercar tolucions ale problemes que ena inexorable — ca a futur imme. fiat, Cal examinar totes les mo- alitats de Vaccé social j extn iae les gestions relatives a ts producclé + consum, és a din a economia, Que siguin ele joves els mo- tors dela nova dinamica social (Que Mexistencia ll no desapa- teint darrera Pavene defo ignot, senie deixar estela lumina gue irradi potent damant els esperte os # emormisetse Que tar oténca ceadorasiga la dind- ee web aleve sea ee PD a Ha sortt « Barcelona ef pi mer niimero de Kear, revista winzenal de tendéncia eque- Novetats literaries «CARBON» per Upton Sinclair Ba lleogua castellana bi ha