_Vilanova | Geli, 4 de gener de 1950 Breus comentaris sobre la novella russa No volem pas ésser profetes; no pretenem esbrinar tot elimisteri que enclou Ia xifra representativa de I’ any que ‘hem encetat. Les divagacions i conjectures que podriem fer, IL | eccleadesenelfslang des anys anteviors, ens menarien @ Docent én ingtn- lupament ea mala. treare’a deduccions pessimistes. cia més formidable que a part Vege sn, Verso gue ‘Constatem, perd, que aquest 1930 ve precedit d'unsan- Réssia; fa por apropar-s'hi imatge perlecta de Ia incon- ‘tecessors que hhan deixat en el cor dels homes I’'amargor i aa : : aa ee ate Fane Tenginia — que han enverisat Ia nostra sing —per Qual teats ein Sugert ig toate ‘otis havem esdevingut indilerents, apitics i neutres. La geaial—empract Ia frase de Ages gran fut 20 pot coat ‘vida gris i mondtona—tancats en un cercle de proporcions Piss Baroja—. La novella en dinar ben S¢ la seva pregona Practica coe haath ens ba aisle lana derrortnonee 3% Dotiewti Stasi Helgi: Rina Baroy fot elpesd'una atinosiera viciada que cox olegs, ens deiza yin" Suarsotabive iui da st ame lassos i esmortuits. eu una humanitat desconegu- campada per Europa». Ell 20 ‘No és possible, doncs, als qui amb aquest bagatge de 32 auelluitaperimpcsarse ales perd Pesperanga de vere com ee ceraniatee captardem cl min, poguer treure’n _(manitets rele. Dosiskewsed__Resngs Cais ee ‘per 2 Wesdevenidor una conclussi’ jovial, optimista, serena, teajectria dels cus bercis Sols Aguest sant deli, aquest huma- = crates de Sida ur i sera oa pia de a lescosesquecal agrair 16, la qual é una ascensié vers es Hn an So peso Haren aa Hav eae Vida ort on pan oa TE eee dijon Bes aoe que ropes fe Toa la cua Pie OF “Tenim el deure, en comencar T'any, de pos ‘condicions per realitzar una tasca nova. Ens © Gortament en front de Pheréncia esteril, fosca i negativa. "Ens eal friccionar nostres muscles i ae a aces cen ens em coMMlectivitats, adhuc d’engendrar-nos: la nosaltres mateixos, Cal que any 1930 sia una fitaia Ia vegada un punt de partenca. La fita d'un passat decadent iniciat fa molt de pues caps acct degra dea gran gute El nt depen OS at, pees mee tenga d'un ressorgiment normal, escalonat, vertader. Se eed ae Lassa Tala eealitzacié d'aqestatasca, cal posar-hide bell an- Que semble teir un lleugerbar- Segue a Pastor de «Gee 3 teva wlan, Vole acon ja coment apa a ems 4 etary Genus Awe fa Stgacuccs vl éde junta, aitllgecia zamena suo ut deca nen | ide Sense now volt, daca wets Is or Ter aca Ca penne ee tencies de Vésser, magnificament disciplinades, secundaran pero, fer una salvetst- — ane eae Ja crida del pensament. fe hi ha moments que ee lay dor. aa No bitha rex qoe oo pora és. Alloa tins ava 0 SETS OST, tt fl -sigut dementrat, no val dis pas que en el futur 2025 708-2 a ceca ex seveten en aoe of lector gue Hasal ‘Cal tenis en compte que tot judici a priori resulta, 2 conwra seu i» engolien pee saietela 6 are (de comptes, una taula de comparacions segons Ia lei varsnye Mies se ts da aoe saan 4 gue agueta lel mente vegas lal Si dot TR dined takem Sel el tl fun alcoholitzat i Valtre tuberculés, cae Me erthocee ne erin, Aen, Taser possible dominis histarics de trencar seu en veure les Chamelev: i en ¥ i Sta Ras ator sind epee adeos8 un atin Votes ja madu- vera mens. Mol en cat Votes cimal de “fa redlitat ens emmetzina, ens aclapara, ens colreizior- & opvebnta en cea lt sever nisi sentiment. sagudted A)‘eels amb ot pe Pi vu a “fluéncia, Deixem per o® alte dia [a tasca dPagucsts tions fa impor: ‘hncia social dele quale versalment demosteada. EDUARD PAPIOL, Monument a Santiago Rusifiol ‘Sota aquest matex ttol hem legit un manifest publicat en diversos pedis segons el qual shan constitut dos Comité Mun honor {Pali execstiu, en es que i figuren, entre alte, les sigoatares deRamie de Macst, G.Martioes Sierra, E. Borris, Masuel de Falla, P. Casals E, ‘Morera, P. Fabra; Pere Coromi- nes i Marius Aguilar, per tal de formar opinia i rezolir cabals Res un monument al veterd de les Metres catalanes, Santiago comentaei per Ia nostra part Verament, si Sitges avo és sna vila dimportincia, es dew eo pat a Rusifol. BI muscu patticelar cE Cau Ferrat» & ‘0najoia artista admirada ies pectada per tothom. Ea altee temps fou Ia Mesa del moder rieme aquell poblet Blau de pes cadors adoemit en {a platjay 00 bi prengueren past alguns mes. tres de nosta literatura, com sn Maragall, Narcie Oller Pia i Soler. Cal, doncs, que xa Sitges ‘Qui le fact ef monuments seed ‘una bella manera dthonorar al gue es pot die que é el seu pare. Trober molt bE que 2 San- tago Rusifol se li faci el monu- eine viladeSi- Se nn pyieis e —— _ INDISCRECIONS Literatura d’adolescent Sihom observa als jovenets que comencen a escriute per a publicar, tot seguit es déna compte de la tendéncla ue els mena a traslladar af paper petits confictes amato- tis, la majoria dels quals sin escrits en vers o de fais6 pot- tica, i Ja resta en prosa, Atals segregacions lterari-sentimentals poden clasti- ‘ar se en dos gran nuclis, En un bi pertanyen tots aquells treballsa través dels quals s’hi albira a 'autor gaudint ine- fable benauranga; donen la impress dua extasi en totare- sla, En Valtre grup, per contra, autor gemega, plora, so- freix, i el relat sempre fineix amb un desengany afrés, ‘Atenent-nos ala hipotesi dels moderns puicdlegs, segors Ja quallles accions humanes sén regides pel «principi del plaer>,interpretarem aquesta literatura com una mena de satisfacié alfucinadora de desitios que en la vida real-els seus autors no han pogut ‘satister. Aital satisfacetS resulta directa pels «extasiats» o indirecta pels «desenganyats», Puix els darrers resulten ésser individus de natura masso- quista, o sigui que tan sols gaudefxen a través del sofriment. Tnterpretant fa literatura dels adolescents, un bon psice- leg pot descobrir els amagatalls més rezdndits de Panima dels autors i precisar Ja inclinacté que preindran Thurs senil- ments, Etfet de que fa majoria d'adolescents, en esc gai- rebé sempre descapdellin temes d’amor, palesa la impor! tncia que Pér aquesta edat téla vida sexual, De moment sembla que entre aquesta literatura ila sexwalitat no hi hagi relacié de-cap mena, a judicar per Videalisme amb qué va cuirassada — idealisme platonic, romantic, mistic, ete—, Peto el cert és que fa idealitat és tan sols a facana darrera {fa qual s’hi amaga Pinstint vital de la sexualitat, Adhue en aquellscassos de fervor mistic que trascendetx al sobrena- tural, PALET DE RIERA PAISATGE Fa un vent rifol Les fulles dels arbres xiuleigen ies branques remoreigen un no-se-qué de cancons... Un Hamp. Un tro, Tempesta al cor iaThoritz6. NOTA Bee ee cir art algu- 1 pes del periddic, qu dades — desorentaese ESTUDIAR MUJER = sa. cificio. teraura ++ amor — inspeacién. ESTUDIAR NATURA site sstemstico + eeencia zuma MUJER — tampa, sue oy getminaciss — frat HOMBRE = volustad-+ins. Pieaciéa +"Atomor vibratorioe = fecundaciéo. NINO Iastiato inconscen tia, desarrollo = vida, 5. MACHO su medio pla- cen su fins hembra. HEMBRA: su medio macho, sa fins procrear, (Continear) Reflexions Els més ceidanees sn els que sms es preocupen de petites. Lihome que volguila pas: Itibertat cal que a cergui ea si mateix, en el fons intern de Ps- Per eaevenie poplars cal fi care en ptitesesLa incognita del present “La joventut é tema de con- fecturesjpreguntes de vital in- ents en ls cereles.intel"lee- ‘uals { polities areeus especial- ‘ment d'Buropa, on Ia major part de es institucions es reolzen en Cases. antiaiadess innombrates ‘enquestes s6n fetes en els rans sotatiusperanalite urs eespostes Ia sitat del moviment ideolonie de Ia joventet. ‘Avuiy ple exfondrament de pet no dir tots—la imperacis sn positvisme materalinextre= isla propera actuacis desperta smolts receleé grans anhelsy amb creixent inguietut es cerca sera expag de crear un nou estat de - coses, insieat en idoolosies les eis de Ies quals dongein una orientacié méselica {més viable 4 la Homanitat enversilur ev0- ois. Ee mereizedora Ia joventut Be es experances en lla posades? ‘Nosaltres cciem que si, amb tot a tasca embratidora que se It “ha fet en nom d’una flea cult 1 fisiayincoleantloe hi el sen “it dela superioritat de la forga brute i viure en un ambient de isipaciéy el nord del qual ec re sumeix ea ona sola paral plaet obtingut enijansant el di- “ners i exsent tos els medis lis © per obtenitlo. Sole wna petita “gsigoria fa restat sumida en la ‘completa inhibiclé) malgastant © ga forga vital en Jes manifesta- ions del poca-soltisme. ‘Al costat aquest bi ba wna altraminoria conssienty amb — ieespropies, que a sigut reac ia a toes les tendéacies que, Ia falida epirteal, Poa serenament totes les ace inteectualsjclennfigues TEATRE OBRER Un dels fets que demostren més palpablement la migra desa del teatre catala és la manca de teatre obrer, Podriem, dir que no tenim tampos la novella obrera, perb és que la, nostra novela, desgraciadament, no esta pas a altura q caldia, per BE que sigui molt superior a teatre, Ef teatre cafala no ha afrontat mai de ple els grans con- flictes sind en casos isolats. Ara, a més, sembla que la ‘moda és el triomf de la banalita {el bandejament dels pro- ‘emes teatre de passar Mestona. No volem pat un teatre pretenciés { inflat, no. Volem un teatre que ens digu, sim- plement, cose interessants, Per aixd és més de lloar Vora — per citar només autors vius — de J, Puig i Ferreter, Ramon Vinyes, Millas-Rauell, Ambrost Carrion i algun altre, pocs més per dissort El teatre que afronta a vida, que ens presenta els pro- blemes que ens fan palpitar, els fets punyents, és un teatre que arviba al cor ienctn les nostres sangs. El teatre veri- table de tot el mén, a Catalunya només es presenta timida- ment j, encara, troba closes les pores de Tes empreses. Menire Catalunya no doni un altre teatre que el ara, un teatre gue present conflictes, no tindra teatre, No dema- ‘nem un teatre només de tragtdies i drames; Ia farsa ad fue a comedia sn tambe teatre profund. entre aquest teatre, que arriba a totes les persones in- telligents, siguin quines siguin les seves cultura i ambient s/bi troba el tatre obrer, Mats del teare de problemes, no pot presentar-se sind quan aquest té,almenys en inci, el seu esplendor, Hem de fer, aqui, una salvetat honrosa : Ignasi Iplsies. Ell ha estat I'énic que ens ha donat obres que poden dirse de teatre obser. La vida de obser és la més intensa de totes per tal com és [a que esta sotmesa a més injsticies {la que es veu aiés privada del qué és necessari a tots els homes. Des del conflict def la fins a fa lita quotiiana amb ef capta- lisme, la vida obrera presenta una gama enorme de proble- mes verita, que els nostres autors dramatics deixen per dre, ‘Una tasca a emprendee per part del socialisme — tasca reconeguda per tothom — és la compenciracié dels obrers amb efs artistes, Es indublable que la inluéncia de fa lite- ratura i de {'ast en general determina moltes vegades els sentiments. La vida de Vobrer portada a escena guanya~ tia fidels a fa causa obrevista {en darrer terme al socia- — J, ROURE I TORRENT (Servei de prensa «Uni Soctllsta de Catalunya) Aquest niimero ha sigut revisat per la censura governative », uritat pee a manifetarse tax erat, EE trobarnos en una época de ‘wannicié i Tguidadora de tot e! passat, fa que totes les darreres experitnces, del camp social 1 ciently sguin recolldes + ana litzades pee extreure'a tot lo fac. ible aprofitable, Observant aquesta minora de Ia joventut en ef seu pensar, en les coves que Than colpit més fortarenty com sn les darseres teories | hipbtess cientifigues, i Paltin ass social, vera com de Ia revolucié russ, en ‘we una impress acollidora de part dl sistema reformist, foe- molant Ja hipdtes humanista bes Sita Societat, tal com ext coosttuida avi a vida & en dere crsel& pende—per a molte fmposible deed, {un confort sedentai pera pocs — 20 & po- dria transforma donant-lt una base més equitativabs Una altea teforma & crew ne- esha, és en of camp sexualt ‘ung ates vineles més bertaris eoran unie els des sexes; nes Ii encaea que potser pense, conttolaran aquest camp: on smalthusianisme 0 potser uaa eugenesa amb totes ses formes? Una cosa és concetat Ia joven tut, Pimpuls de sa forga vital vol enderrocar 50 estatuit per a crear un now ambient. El rele el temps anenyala More dae rrerad’un mén ronec i vell que ha edevingut un estre podtids sols espera la petita forga gue an sl cop la edith pole Unes nove: generations més fortes i més belles sezuiran fa ruta envers Ia. perlecisy una ova fita restarh en el cami evo Tutiu ecorregsts Cal que els joves realitsin fa tasca que ele pray el det ls bi ha donat na asi cal conte prendee la vids com wn deuret tena lta, tal com & en seal tate J. MASFERRER ‘els articles poblicats en snes: ponsables els seus autor [No e setornen es originalsDe la juventud debe esperarse todo 1a vida sin Ta fuentes cela spa cosa triste, montona, abu ids sera elie y weaie del aire rutinario y ef quictcimo algo tdtrco semeiante al andae del umiantey_y como fas eazas amordazadas queson el signo de Ta eauerte que les illye Ia to tela. No quiero atacar a todas fe calvas y a todas faz canas, por que lar hay de muy venerable: las hay que ton siempre jriales ‘yrontieater, lteuistas y gene- rosay inventivas y optimists, y tas son siempre jSvenes, por ‘qe 0 conoeen el egosm. Ia veje ex el odio cell conten cl arte y Ia hermarora contra (a fortaleza y el optinismo.Ee una ‘erpeie de pasado que quiere p2- rat ef porvenit, domiaando el presente, es ef que hace segar fa ‘vida en plena javentud por fa snetralla y Ia asfixia moral y materiale la que oda todo ad perfecein ey en fin que de- teria ccupar el pucso de. van szoardia en fa prdsima lucha en vez demandar a [a juventad. Porque de Ia juventud puede ‘eaperarsetodo y dela veer nada, Hay que averie ef concepto de los valores actuales, ‘MAXIMO GONZALEZ CRONICA Ill EXPOSICIO D’ART DEL PENEDES A prec def pbc, aguesta Ex. poselS podri vaitarse demi Aiamnenge, dia 5, 4 et proper &- ‘hans ia 6 mijangant entrada ‘midis. La clawsora sesh definitiva Veamentat dia 6. CONFERENCIES Una de les conferences que tinguéem ocasis doin, orzazit- zada pel Comité Directs de la TU Baponics WtAct Jel Penedes que tingué tlc en ef Salé de Pintora Moderna, 2 cirsec del onegut publiista Ea J. M. Cap- evilss ens plague moltisim, tan % er ser dedicada a la meméria el malsguanyat poeta vilanovi Manuel de Cabanyes. EISr. Capdevia diceti a en torn de la vida t obra de Ca- Sanyes.La vida del poeta podia hhaver sigat molt feconda, puix posseia qualita sobecres per en- Ialearse a fes cies de fa ion ‘mortalitat. Durant el cure de la peeora id ens martrA tore es qualitals gue adnan i pita gan Indiferent, perby a go que en ‘yoltava, poet el eu temps el see amor. Lluts poemes estan urulls de peaaltat. El gow ee: pesit opvimit per Pangoixa i ef preseatiment de quelsom fatal traspua ea mols dels seus poe- ses expres amb tal precisis claretat que cavejaien aguas mestres: Fou un malencdlic ena- morat de Vary de les formes ho- racianes { somantic fine a Pex- trem que tot ho sublima i lori fica. El Se. Capdevia excl alguns fragments de cevtal per a lls fa forma i I est i sobretot, quell sistema de descriuee de faiad tan plistica ea on maxim, de paravtes. En acatar, fou ovacionat. Cal remarcar Ia tarsa el posta Se. Séncher-Juan, que See- prés de a conferéncia recta vi es poesies de Cabanyes, lint cualtats de eapsoda, EF, tt El diumenge, dia 22 del passat esembre,tingué loc Panuncia- «da conlerncia a cietez dl poeta & Soc a ime “Modern de VExposii egoiamo etl decrepited 7 bell aspecte pera nombrosacon- rita eld pa ts duped ioe ls tls ayn a irs" teed cela ce ate fare Bird pees cae Payee a Weasincip is Fa a fee ta dee Fs ava, Ge a sg arade «dese ge sic eccteaschreds See és el prinipt que eis ol pes. Bl considerem una St¥elx de base pera descapdellar extravagancia fallida. tun prostspasional, amb rite Cal deouncar una part del le8t QUE permet coptae ele més piblic que durant Ia dleracié Pett deals el conte en x del conferenctantadopti aan az. 8€ Poa duraday de nit nity ses vides fuen del curs noe- raf fa casuaitatafés el resort. titud incorecta en extiem. No és de persones cuftes el rivee i mofarae d'all6 que noes com- Joe May ealitza una obra de pn Imenys Veplaudiedenqee Vt e018 que sap copa el hereon valor del moment que passa a S. Vensems que realitea una ‘vid de la ciutat moderoa. El interprets, Betty Amana i Gus ne Stay Froelich, encarnen lors pac an afloat Pence a apd ome ier ach nisibieinael 2) ania ie ee ea Ocupi fa teibuoa Cambé, aArran d’un homenatge Diumenge passat, al Restorant del Parc de Barcelona, tingué lloc el banguet en honor i homenatge del popular excriptor catala Joan Puig i Ferreter, oganitzat amb mo- ‘tu Sthaver-se-lladjudicat aquest any ef premi Joan Cret ‘xells, La premsa d’aquests dies ha ressenyat J’acte i n’ha parlat abastament, fo qual ens excusa de fer-ho nosaltres amb Vextensié deguda. Volem, perd, dedicar-hi un comen- tari ja que simpatitzem amb I’homenatjat, amb tot i que per diicultats ordre material nostra publicacié no estigué representada en ef susdit homenatge, Considerem a Puig i Ferreter com un dels valors més positius de Ja literatura catalana, Home de foc, de tremp i de passié que ha viscut intensament la seva vida, posseeix luna preparacié en profunditat, elevacié 1 agudesa perqut Tes seves obres tinguin la forca, I'escalf huma i la flama ar- bborada caracteristica dels grans mestres, No cal citar tal 0 ‘qual novella o drama d’aquest autor, car en totes hi és pre sent, en totes hi trobareu carn i sang i esperit, amb els ne- | guits Ilurs, gosadies i temences, Gosem a dir que ell ha si- ‘gut Timpulsor de actual florida novellistica a casa nostra, > A Puigi Ferreter podra oposar-se-li la generaciéavant- guardista de post-guerra que preconitza noves formes i pro- cediments de produccié literaria de les quals és prematur ferne judici definitiv; perd cal tenir en compte que Cata- Junya, en matéria noveltlistica, porta un retris de més de mig segle; el cas de Puig i Ferreter, a Catalunya, té molts punts de contacte amb els de Dickens, Balzac i Dostoiews- ki en els respectius paissos, Suara uns amics de Watitor de Servitud han aixecat la ‘yeu per tributar-Liun homenatge, copsant Fopinié de la Ca- falunya que llegetx, estudia i pensa, Per aquest motu Sfaplegaren dismenge passat al Restorant del Parc un nom- bbe crescudissim de literats artistes, inteMectwals ¢ admira- dors que no sn ni una ni sltra cosa, per tal de coronar un hhome dels més representativs de la inte-fectualitat catalana, ‘Lrapat comenal és fa forma tradicional de commemo- "rar un esdevenimenti de tributar un homenatge. Ens sem Bla, perd, que moltes vegades aitals actes, en Hoc de resul- far cna manifestacié de sincera simpatia, esdevenen una falsa confraternitzacié { una hipbcrita convivencia que en- “‘erboleix Vatmostera i otega Vesperit. Quan homenatjat _ 5 posscidor def sdlid prestigi que aureola la seva figura Yencegadora luissor, els adversaris pobres d’esperit, im- 4 mediocres, adopten una actitud de conveniencia, se a opinié de la majoria, te celebrat el diumenge proppassat no és Ihome- i sincer que Catalunya dew a Puig i Ferre- ‘yulgui fex-se aquest homenatge cal abans Redacci6 { Administraci6 : Sant Gregori, 8, baixos tarbellar {es opinions, sien pabliques o privades, de tots els ‘que vulguin adherir-a’hi, Cal que fa lista de noms adi. radorsofcrida a aquest catala itluste, sia aplegament ge- nerés { espontani d’una col*lectivitat que opina sense ptejudics, car la millor ofrena que a un home pot fer- sel cl aillor homenatge que pot tributarse-h, és el de lisear-lt quelcom que represen nosta lealtat nostra sin- ceritat JS. més contribucixen a Paugment ela mistsia dele male socale # aquess ideals pe les raons més amunt esmentades no han po- gut feacassary a no éser que vos ase el fracds an deal am ef fet de qed alguns eepeesentante de fa socitat caezent le tatxi ‘Ptopies com ele eepresentants de generacions pasades ho feren a daltes que han fracassat, sp etd després de llarge anys de vida i dexperiéacia, Despeés del frachs dels ideals humanistes, sembla que poses Pesperanga amb 1” experiencia essa, fa. qual cora, al meu en tendee, és conteadictria, ja que Vassaig rus vol ése fa ealitea “La incdgnita del present“ A En J. Masterrer, cordialment Enel admeto oaseat Paavesta cctimads publics vaig llexie ton article sgnat servos tencap- calat_ amb aquest mateix ttl, ‘que va omplinme de confusis, fins a Vexteem que, detitjant hhem sien aclaits cers dubtes, fhe atrevit a agatae [a ploma pet exposar-ves la meva opinis 4 fe-vos algunes preguntes No se ken bé gue enteneu pee ideals humanistes ni en qué es bases pee pala de son esfondea- 5. Precizament jo. em cree amb ideals daquests i he quedat 8 dans ideals humanists con- siderats utbpics a. peincips da quest mateix segle. ieee ie eater ene dee. Potset jo no tine prow inte ligtacia per capie vostre tekal, perd sigui com vulgui, de Taree forprés en srtir vor declarant fos en falda, quan que jo sipiza pricticament encats no faa ex tat provats, Gaica maneta de de Si em di guesiu que han fracasat els ta del vortre article en dedueixo ue hi ha una generacis de jo- ves plent d'idealmes(cupoco hu: macistes) que volen donae Ie penta en squest mén cxboee i Yell pergud sesclali per 30 week xie més I aixd si que no bo teeminae Hur track ideals que esperea 0 confien de Estat Fobtinde fa flicitat hu mana, us dria que podea ésce ‘que tinguesis #26 si éeque dela ddarcera prova marzista a Resa és prudent, ab els relaivament poss anys pastats, pogver deter- foinae son tracks ja que of les Monarguies ai es Repabliques, amb tls Hus diverss aspctes i ‘mits, han aconseguit elioinar les causes de Ia misria, del pau- perlame que fa extralle pee arrew, Pero amis, sense les solucions ‘tatistes, sense els que ho espe- ren tot de Estat, bi ha qui n0 ‘expera rey ans per contra, acusa Estat com un dels factors que fentene, donee no sé com pot é- sex que depeés del feacis de fea fees bumanistes, [a generacis jove del preseat, insprada en uns eae, Yolgut enderrocar gost com de eyell i xonec» per cont {roi un sou mén. Soll ess dna a vette late ot ets liga a dteminada concerts. del mn ni dels sexs ins politica, TE de representar the ta om ér¥ no tl com olden que el represents le eal eveerdeette “Agvet adele deena ingitantde art tant ences {at com de Paine rva dee coobicr on determin ett Rage neh eegeree re gute de tots de formes fe Ponisalieereiteniaatie! decap ccc patetal dl tuinle de Weeaidfard sls i, El penis tot el gue eho pat eet de dete teat avant lex cues ati cus 0 anteiigues ence ted aa ea calc pr et inom pelle meses de Thor actal tee tee ote ant a eptra dei dition 4's parity af davant Tes te ences da grup. Tarnpoe pot deturarce davant les paravles Pordee dana teoria de Ia Socie- ‘tat cosa queens demanen elere- volucionars ofiials Liat té anplement, de epreseatar el gue és sense miraments ale fins, Pace titut o fer simpaties dels porta- yews dele autor, ‘La primera de le leis babs Ia signatura de les quals Part pot ‘viore él lute eepreentacts, Fer el contrast & eedste-o a fa condicié de simple categoria Aquest niimero ha passat per la censura governativa u Gente de mar braura y brewedad 6 Elmar ese! movimiento coatiquo de mis vswalidad dela Natoralert. ‘Un signoy woa bandera, oo toque, pueden cambia fata Je ‘una’ nacign y hasta de una 323tes aconazadon,ete=PEE Embarcacion des matyiula CION. de Villaovevainsrtaen elfolio 9. Pesca deca ‘adimero dossientos cincventa y RAPIDEZ. ueve — SIMPLIFICAGION, 10. Explorar por ensioa 7 Remosy relay vapiny ve= por debnjo — ATREVINNENT ‘roleoyelecricidad— MAXIMA TOS. VELOCIDAD. (Continars) INDISCRECIONS EGOCENTRISME Legocentrisme & una enfermetat ue tant pot éser in dividual com colectiva i que tant d'un aspecte com de Pal- tre n'hi ha de moles maneres, Es un cas d’egocentrisme collect el d’aquelles nacions i pobles que es pensen ésser el far que iMumina el mén, Hi ha també el de pobles, provincies f regions, que tenen Ja pretensié d’alimentar amb ef sew alé a nacions, regions i provincies, Hi ha, encara, el d’una i altra secta, elite i ce- nacle, amb el convenciment de que llurs cabales i decisions tenen la forga suicient per a giravoltar univers, En Paspecte individual hi ha I egocentrisme maxim ‘que consisteix en pensar-se que tot quant en el mén s’es- devé és degut a I'accid d’hom, D’altres més modestos que’ es creuen ésser I'eix d’una nacid, I d’altres encara més modestos que estan convencuts de que sin el vertix d’una petita vila Meentres aquests malalts d'egocentrisme serven fa ilu. ‘86 de que sén cls els radiadors, impulsors i propulsors del Progrés, del benestar ila cultura, tot va com una seda, Aferrats a la seva utopia, viuen cofois fent-se la il'lu- si6 diésser el centee de I'univers, 0 B¢ d’una part encara ‘que petita de I’univers, Senten tal satisfaccié per ésser qui ‘s6n, que en veure'ls a hom I’hi sembla trobar-se davant de divinitats antropomorfiques. Perd ai del dia que per una circumstancia incidental te- nen Ia sospita o bé es donen compte quella realitat és altra- ‘ment que com se Phavien imaginat; ai del dia que s'adonen ‘que el tron en el qual romanen acomiadats es recolza en fantasiosa nuvolada; aquell dia, talment com si totes fes fd- ties s'haguessin posat d’acord, espeternegant a tort ia dret, faran trencadissa de tot quant els vingui davant, I ‘és que en iniciar-se fa seva devallada, pel fracas moral que aixd suposa, reaccionen talment com els infants quan els ‘hem promés wna lleminedura ino hem acomplert nostra paraula, Per a no trobar-se amb desfetes de la natura daques- ta cal procurar no emmalaltir d’egocentrisme, Avul que s’ha fet de moda aixo dels meridians. intellectuals, cal dir gue aquesta és wna altra forma d'egocentrisme que, potser incontcientment, conrean uns quants que es creuen tocar elcel amb els dts, i que es pensen ésser Veix de fa cultura un poble, vila, rg, nacié, continent, ete, PALET DE RIERA , a dos dis dels aquell home noble, oferint fa tentacié de besalos Impresionant també ef paseie maritin, en despollase ella per tere el bany davant del doctor, sense la menor idea de gue en alttes patos é immoral a ave- sa, noesset-ho, per Penganyo. Emosionant Mescena de Pinfant ofezaty les tentatives per ctor: srfo en mig d'una assoviacls e dolor genera, aspecteincone- zt entre nosaltees, malgeat fa sostea cullura Sembacniseada, i laf Walegeia en veure'l re. Atormar a te vida, gricies al e forsos del doctor, Es un docu ‘ment gue captiva Pinimas Pe ciist paradisiaca see perver sats, anctnies nt conendiona rds Aquelles en ney even laf ta mal de les combres blangues tot just Baribada, en matar al po: ‘re Mathew Lloyd que vol im pedie que ex repeteizin les exe- es Sexpoliacé i dfenganys pase sen després 2 der insteumente Srlls + perden persempte més Vaimada lvertatsbatzen al fone el mae a ccrcar pees per les elle alee eazcar — que por- tea al damunt canitate fabulo- ses pasant per davant dls po- bres que ele hi flts el ps tense preocupar.se, — ells arisquen La Ha per au objecte tan pecectae rent instil com estima. Ales: ‘nes ecenes ens motren les belle ses esplendents Gaguela terra, Armor i de Bondat bas ie pula dels arbres pujen cercant ‘regions més puresencarayesguat- ant Matin. Sole resta, en acabar, ua sen ‘iment, i: no poguer conixer aquest psi i unes fortes genes de tornar a veure aguert fil sea- ces; sent es vestizorades? gue cx notens En quan a Ia mésica sem que & bastant adezuads, eneara que la sonoritat ao s2- bem pergué é desgable, tal volta pereuilpa dels aparli, Els interpret, adecuadlasims snolt bella i gentl Raguel To- ses; contest {admirable Monte Blue, en aquesta bella obra d'art de Van Dicke, que ba sapigut armonitzae [a grandesa amb fo senell sense petulaaces. EDUARD EGEA. Perexcésdoriginal ens veiem cobligas a ajornar per al proxi Gero, fa puBliaRi6 de fa cel tica de 1a magnifica pelicula (El Patriota»,projetada el dia smenge stim af Teatre Actesie ‘Dele articles publicatsen sin res ‘ponsables els seus ators. ———$—— “pure DiantevaEAWOYAr @RIRO; Any! Vilanova t Gelfra, 1 de febres de 1930 Mam, 10 Redacclé i Administracié : Sant Gregori, 8, baixos » CRIS] DE TREBALL » La manca de treball fa més ombrivola fa ja de si gri- senca i mondtona vida del proletari. L'obrer sense feina es eve pass, tacturn, rancuniés, L’esperit ex deprimetx i fs pensaments tenebrosos nien en la ments del proletari, L’home que en arribar ef dissabic no pot livrar a fa mare ofa muller el producte de llur esfors, porta a Y'anima fa- imargor del facts {Ia impotencia davant Iespectre paords de la miséria, En fa Ular de Vobrer sense feina, per be que Tfamor més pur assaoni {ambient { presdeix! tots els ac tes de la comunitat, no per aixd té la forga per esvair tot hora el fantasma de Vesclavatge economic als quals estan sotmesos tots els que depenen del salari, El treballador en atur, porta un pensament sinistre dibuixat al rostre que en éster a la Hlar encomana a tota la familia. El sufriment moral que suposa pér a tot home cons- cient no poguer per manca de mitjans econbmics satister © Hennecessitats dels familiars—obrint per tal moti Tes por- {es a totes les enfermetats—crea en la ments del proletart ‘un estat passional, reaccionant amb violencia, ara contra fa societat que Waniguila, ara contra la propia persona, Molts actes dlexpropiacié 1 molls suicidis sn el fruit d’una situa- cié econbmica preciria inherent al sistema del salari. Mot tes baixeses, també, propies d'esperits febles 1 malaltssos, s6n conseqQencia de la mistria que matalentament. Adhuc Tenfonsament en el vil d*homes la vida dels quals fou sem- ‘pre sbbria, té moltes vegades la rel en la manca de treball Fins avui la legislacié encaminada a resoldre aquest problema és completament nula, L’haver-se establert en diferents paissos el aubsidi de Vatur forzés, amb ef qual es preten aminorar la situacié angoixosa dels sense feina, no és pasa soluciS. El nombre d’obrers parats augmenta cada dia, Un dels factors que més contribueix a accentuar Ia cri- si €s, sens dubte, ef maquinisme. Amb aveng de Ia ma- quiniria, la produccié augmenta extraordinariament, 50 que determina la reduccié de bragos en algunes indvstries, a evist 'agudlitza repercudint en tots els es aments del comers, cat la classe obrera, en mancar la setmanada d'un ode varis components de la familia, amb prow feines li és possible procurar-sc lo indispensable per a satiser les ne- cessitats més peremtories, De moment sembla que Minica soluclé veritable fora fa reduccié de la jornada de treball; suara a Gincbra es plantesi per a resoldre I'afer dels minaires anglesos. Amb fot i que fracassi, pel sol fet dhaver-se discutt, ens de- "mostra que no ha caigut en el buit fa campanya que arrow fent-se en pro de Ia jornada de sis horess — J. Se CONTESTA A En Ricard Mestee, cordialment, En el nimero passat STESTE- LA be Hlegit un article que em ediquews ocasionat per un de seus antetioeyde gal dieu aha ‘yew tetyen Ja primera mitads ‘una imprest fosea\eosems con. teadietoviay hi perdeu despeés elinisivannent en facontuss del reste lo qual fa que us molesteu en apatae {a plona/ Sr quilguer preguntes exporant votes opi id, jy Kinaloent, demanae Par clariment del suit teball Jos condolit bayer fet us ar- ticle tao conlés 4 Shaver ozaso nat tan forta replica, sls pac cular ala meva poca habitad A*exposar ef meu pensament er exci que ha impeit que n0 mfbagi expresat amb fa clave tat necesira, Ara permeteu el mest modest assaig {ta contesta a les preguntes 1 opinié de la replica En primer lle dee dir que teoe per ideals humanictes ota mena dideals que tenen per fh naltate} millorament de tbs mavitat, portantla a un los perlecte on pugui gaudie de be naurangas Deslaro en fallida els ideals humanister pergut- cree ‘ave un ideal, quan no ha pogut compli fa major part del sma entenc que ba feacatal, per haves ity per ua causa 0 al- tay impotent a per realitzarloy recone: que a les Monarguiest Reepbliques en tos les diver- os aspestes i mits 360 als qu ment Vania de Vexcurtioni- sme cole ha restat ell wna ex smortuida lumenetay perecte flexe de {a perennitat de tot fo select, que de tant en tant lea a resplendorsteoues sense ma- pifestacié uninime. fs singolar 1a sha vingut feat de ‘principe de seple enga de tote exports violents que «t faemen i exalten a les ulti- Sespectacles tyes 1 1 Ia anulacé de propacioas esportis- L’EXCURSIONISME es que tothom contra amb fa colletivitat, elements valuoeos {que podtien contibuiren res Gee el problema de la perfects comet La comparanga del ecenaris 100 et desearrtlla export actual amb ele de Pexcursionisme, &en exteem dina divergencia ben accentuada. Eldfaquestésben es: Ia sol fti- alent per ce sma de les mostanyes grooxades fen un resol blavenc ila peresa pregona dels bostosimpregnats deseoter de piamb garlandesde sol. Voleu més bell espectace, nds airds camp de tornig que el aque ens ofereix constantment a Natura? Bs que els agradosos dies transcorregutssota les voltes Yue espurneig, matiasat de eolo- ity maragday lav sol sire ia, no tmpresioncn de fais fnobidable? Lrexcursoniame té Ia sen sillesa de quant pot ofeie de aids divers; de més plaeatr 50 ree sich) 5 Plenitut { Pexhuberingia de to- tes es oes reals palpable po- tives. Els bueroers eports de moda de les nover promocions Aisgregsen astimosanent les ee- Iacions i Ia concbedia entre ho- ‘mes { pobles germans. L’ex- cursionieme te cambsta, impressions, atanga cls homes i crea llagos darmistat que tard 0 s'hora an de Hloir Bs com la las consteulda pla publes on el sua esall aspleacions justes revifa tot lo smarcit. Representa Mesalé gus- ryat en el deanivel que conducix 4 Ia germanor. La finalitat de tot esport tindea déter Ia de rear homes belle, fa perfecis, exhuberineia de vida i optimismeyatletes de cost fiona aptes per les mée nobles raciont de Vesper i ho mes Stempemta propia. No éx dias, per Esguardem levolocis 4e Ia cultura fii i veusem que aguesta ateavesea oa fasse des censoral,consegitnca de lade- cadens iniciada a causa dees hibit. Diattal degencraié de Mespot se otha calpatinfinitat de vega- esa ‘valor doter- fapropament ‘actual generac jovenivo ay ta cual creiem & tvesponea Be dalguns dels seus vida externa, Ee Vinstint ¢ fa cobdicia que Magullona i apa fiona el que li fa cometeeastes inellenios, Aital desviacis & producte d’uoa mala orentacié tacis de Pesp conseqiéneiaestableix svaltats alli on Bi bausia ime rnés franca companyonia. b que en Cal explorae amb Pezcalpel de anilisi La feds purvlenta ave ocasiona la gangeenacis, en part, de Pespiitalitat ea la ee. presentacié més geouina # més viva del peevindee a joventuts Es entre els promotors i pesep- tors de Ia tasca espotivay sobre ls que secaw Ia eesponsatilita el pervindre. Als que acon- businco ct Jovent de a qui ca ‘xinie comptes del comporta. ‘ment Hlue i de ambient terbl fe talena pee arse A Mho- sue com a ta Naturale se i fa necessari Marat de conteu per a convert en frstiler Mheemot ‘on herbel es ortizues neixen abundosament fecundats. pel vent. Thome no és més que Ta frupta tera en que cal sem: Liexercici indscpioat de Pareienteete eer peotos a rear un fanstisme ab- surd, Rad pel gual, home ede cat en una escola deficient, amb wun contrapés superi a totes les forces. racional, ex desvia constantment del cams trasat per a Naturalesa, amb la infludncia sempre activa dels Seocdenadors iteresats Cal reivindicar Pexcursonis- sme en go més noble que repre- seata:llgar els pobles en um flag aque estrenyt les elacionsy tins et uot de considerarse fille Sun sol pobe. ‘uite que de Mexcurionis me e reclleo —fruite morale incalculable valor — son més saborosos que els materials que assaboreizen uns guants privile- lat a despeses dees cformida- ee» actuacions, ". FIGUEROLA BIBLIOGRAPIA LA MATERNIDAD CONSCIENTE (Papel de 1a mujer en ef smejoramiento de la raza) por MANUEL DEVALDES EL mundo centitico dediea cada dis mayor ateacia for problemas de orden sexual yBio- [opieo. Protlemas altamente in- teresatismos,teascendentales, ‘que pana fa sinpatia de ofa persona coltay pues que en ellos events Ia Superacion mentalCRONICA Pte Mle et ay ‘Se. Director d'4ESTELAS. Vilanova. Apeciat company + ‘Em vale del sent ieralisin cen que ests dat aquest simpi- tie quinzenari, per jostlicar ef cas ccorregst eo Ia Casa del Po ble de Sitges el diemenge, dia 19 del que cursem, en Ta confe- séncia donada ger Ea Ventosa t ‘Roig i organitzada per la, Coo- perativa Obrera daquesta. ‘Segurament I produfmalefec. te al Se. Ventors que en abxe~ arse ef Se, Duran per ferll fa presentacis, [a major part dels companys obrers aststents a IMacte es retitesie, feat constar al Se. Ventosa que elles me. ein tt el rezpecte, nerd ave bo podiem assstir a una conte- encia que fos presidida per on home que no li teaim cap coo- fiansa. Tnduttablemeat no signora a Vilanova quina classe home és Ep Dura als cal die que el ef delegat per Catalunya i Balears de Is U. G. de Tectalladors, tingué el cinime danas al Co- ‘ite Pavtact a defeosar el sew pated Jaume Montiereat contra tuna demands que feren des obrete de dita casa per haver quedat selleeionats. Vist ef mal comportament en aquest cat daltes anterior, en seus general de totes les socie- tats obreres que composen la (Casa del Poble de Sitges, sfaor- 3 per unanimitat la seva ex: ulsi, HL que davant de totes les els Jontes 8aquetesentitat Federacé Catalana de [a U. G. eT. del Comité Sociaita de Barcelona digué que deixaria tots els cress conferits pee Vor- sanitzacis, ema que avulencaea 0 ba fet & que continua osten- tant ellsap ergo’ als obrers 20 ens representa. ‘Amb fa seva habitat, porque en 12 (oaturalment, Pexpesien- ia) ha fet que avs sigui Pre- ‘ident dela Cooperativayisegsi- dament organitsi aquest acte ‘buscant La dicdedia en la classe lobretay dones sense aquest or lsme cooperatiu de Ia Casa del Poble no se fi podia aegar el ret. Semblard que Passer tan poet cle assstents a aquestaconferén- cia sigut un despresi pel confe- reaciant, quan é ben al contea- i, Be el cas que els obrersn0 va ten concer, com a0 podem conesteee en cap acte que bi fi ue aguell home que, diguent- se trialista, no tingué cap va ciltlacis en defensr els interessos Pein patisy en evident perjudich Tons companys obrers Serveixin aquertesratlles com a desagravi al Se. Ventosa aue ignorava afer Duran, de lo arate areca PERE CURTIADA sites, Je gener de 090 CINEMA EL PATRIOTA. — Colos rm de sbi tama psicologica, eseneotllat en 17 epoca) tabue fenta del regoat del Zar Pau I. ins la magnifictoia del Krem lin — ol vetust eifct contageat ale eve e [a Blanca Resia— bi tell uaa tagesia interior d'un reallsme obessonant. Elcol de la cinematogealia contempori- ia, Emil Jannings, Mhome que adapta a totes les formes dels eames humans, teencatna amb perfecié La monstewora figura del Zae Pau I, bareja de fol t Stinzonsidacia cruel, votes amb elas infantile queemosio= ELPatiotas, és que wa file superticial de formes externes i pueril € dana poténcia pico logic corprenedorsy on let of- bres etallades dels petonatges ces repelen en una dolorosa i ve- nica trasmudanga a impuls de les pasions ide les temences, ‘Es una brillantssima reper. cusr6 d'un moment historic que atravess la iagulela ¥ elayite sada Risa. [Les cicenes escceinen amb ‘arietat mltformey amb on se- ale de rezcions on la malig ilat fa iogenvitar dancen Teatora aque anima tan complera. Bs una pelicla gue suggestions tant a Fespectador, ue bom se ent tala com Putz a ecenarfagulles ides paiot i fun de fs an- ots I alegses dele persnat- ree Una dees excenes finale, quan 1! Zac acotalat arecera al sie tial de Hare avantpamats i so- tev aquellinpetu dorgull de imal considerate invulne- rable jrespectat,& un encaat inderptibe El reall Sil Jantngs insuperable en tots conceptes Bl secundatenadmirblement ep tats artites deta pantalla f ‘més important Lows Stone En conju en een. RR a: NOTES Il EXPOSICIO DYART DEL PENEDES: Dinar dhomenalge als seas organtaadors| Diamenge passat tingue loc cn Pestatge on esceebri el mag sfc Certamen d’Act comarcal el dinar dthomenatge als ut oe anitzadors que fou olerit per in entuslasta grup Partistes { admiradors. Hi assitieen uns orantacomensals enteattites Ierats 4 perodites, veieatse representada, ademés, la premsa vilatana, comarcal i part de la de Barcelona, Cal anctar, tam- bi, repreventacions de diveres centitats cultural vilanovines i forancs. SESTELA», pee 0 poguee assis a aquest acte,envia Pad- hesié als homenatiats. . SALUTACIO DeD. Miguel Agelet i Gose tem rebut wa tata de salut 136 amb motiu Shaverse poses: sionat del cree. de Cap, dela ‘Bibliteca-Museu Balaguer. CCoreesponem cordisiment = itasalatacié dsitjant al zenyor “Agelet molt enceeten Pexercict el seu civeee excori,collectiva i Orbea (que pot dir que és Vénica agrupa 6 que existe ala vila nostra 4a).Litinerari molt ataientsfow guest: Plamoizons, Alcovery Eemita de Grica, Tod de Puig de March, Vall de Kis Bevpent a Riba, dinaat a Ia Foat del Sot o de Gricis, on neix un sbundés i free cabal Saigua. NAgrupacis Excursions nesta, de Tarragona, i xem la ruta junts pels Molins de Can Jan, caseré de Pinstell i Vall de Riu Besgent, sepvint el seucurs fins a La Riba, on agatinem el tuen a es cin, separant-ooe dels companys de Tarragona. Recomanem aquesta excorsis per der realtzable en un diay molt agradable pels llocr pinto- fexos que ovien 1 al mateix temps a Vabast de totes le but- aque, ‘MIQUEL FORTUNY Ea terra hay velocidad como en el mar. 51 Teas, aceite, petdleo, ae electricidad quien sabe ~ ACELERACION. 52 Pesado, medio, conta do —CALCULADORAS. 53. Lo meine esth adn por historiae,alabar, deiey acuesu- lag electeificar, iris piatar, esculturar, musicar, poet prosaliza,sintetizaysirplificar, acelerae, vislumbeae, escuchar, tocar, gustan recorret,compren der, medic, educir, ampli zar, tampa, litogealiae, gueree, pensar, es dese, por io- ventar, porque no eonocemes fo Sptimo en las ideas y en la co sas, La Hamanidad es proci- Plante + inoceate. $4 Peatones, tartana, co roplano yuu fuerzas =DINAMISMO, 15. Lavida no se mide por araciény sino poe _impesin. ‘MOMENTO ETERNIDAD + ENERGIA. (Contnaaré)Any Redacci6 i Adm iracio : Sant Gregori, 8, baixos + CRISI DE TREBALL - Ta manca de treball fa més ombrivola fa ja de si gr- senca i monttona vida del prolctari. L'obrer sense feina es- devé pass, tacturn, rancuniés. L’esperit es deprimetx t tls pensaments teniebrosos nen en la ments del profetari, L’home que en arrbar el dissabie no pot lutar a la mate 6 la moller el producte de lluresfors, porta a Minima 'a- smargor del fracis {Ta impotencla davant Tespecire paorés de la miséela, En Ja lar de Vobrer sense feina, per bE que amor més pur assaoni Tambient { presidein tots els ac- tes de la comumtat, no per aixd té Ia forza per esvair tot hhora el fantasma de esclavatge econdmic als quals estan sotmesos tots els que depenen del salari. Bl teballador en atur, porta un pensament sinistre dibutxat al rostre que en ésser a a lar encomana a tota Ia familia El sufriment moral que suposa per a tot home cons- ent no poguer per manca de mitjans econémics satsfer {es necessitats dels Samsiliars—obrint per tal motu les por- {es a totes les enfermetats —crea en la ments def profetar dun estat passional, reaccionant amb violencia, ara contra la sosietat que aniquila, ara contra fa propia persona, Molts actes é'expropiaci6 t molt suicidis sn el fruit d’una situa ria inherent af sistema del salar, Mol- ci econbmica pre tes batzeses, també, propies d’esperitsfebles i malaltssos, abn conseqitncia de Ia mistria que matalentament, Adbuc fenfonsament en el vic d’homes la vida dels quals fou sem- pre sdbria, té moltes vegades la rel en la manca de treba. Fins avui fa legislacié encaminada a resoldee aquest problema'és completament ula, L'haver-se establert en diferents paissos el subsidi de Iatur forgés, amb el qual es pretén aminorar fa situaci6 angoixosa dels sense feinay no és pas la solucié. El nombre d’obrers parats augments cada dia, Un dels factors que més contribueix a accentuar la eri- si €, sens dubte, el maquinisme, Amb Taveng. de la ma- uiniia, Ia produccié augmenta extraordinariament, so ‘que determina Ia reduceié de bragos en algunes inddstries, ‘La cris sfaguaitza repercudint en tots els es aments del ‘comers, car la classe obrera, en mancar Ia setmanada d'un fo de varis components de fa familia, amb prou feines li és possible procurar-se fo indispensable per a satisfer les ne- cessitats més peremtories. De moment sembla que I'dnica soluctd veritable fora {a reduceié de la jornada de trebal; suara a Ginebra et planteia pet a resoldre I'afer dels minaires anglesos. Amb tot que fracassa, pel sol fet d’haver-se. discutit, ens de- ‘mostra que no ha caigut en el buitla eampanya que artes ve fent-se en pro de la jornada de sis hores. — J. S- CONTESTA A En Ricard Mestre, cordialment. Ea el ncmero passat ESTE LA he legit un article que em dediquev, ocasionat per un de ‘mes anterior de qual dew o"ba- veu teetyen la primera mitade ‘una Impress ote i enseans cb veadietbriay whi perdeu derpeds Aeliitvarment en La confusié del reste lo qual fa que ws molesteu en agafae la ploma ter qualques preguntes exposant vest opi nis, finalment, demanae Pa claviesent del sit tebll Joy condalit have fet un are tice tao contin a’haver ocason nat tan fora replica, sole por culpar a la meva poca babitud A exposar ef mes peasament per ext, que a impedit que no invhagi exprenat amb fa clave Aen perieles el seu modest asa sactariment ta conteita a lex prexantes | ‘ins dela eplica En primer loc dec de queen tene per ideale bumanistes ota mena ideals que tenen per falitat el millorament de thu: maoitaty portaatla a un te pesfecte on popu gausic de be snaveangas Deslago en falda els deals humaniates pergue cree {que un ideal, quan no ha pogut compli la major past del progea sna entenc gue Ba fracasat per hhaver sity per ona causa 0 ab tray impotent a pe reali recones que 4 les Monaraul Repabliqus, en tts urs diver- ses aspectes i mits s6n als gut ué ajuntar In veu de treballa- dors procedents de tots ls amps polities digregats, que van can- —— imereix Ihave contemplat ef notes referents af banquet, En un dels setmanaris propietat En Lépes vell, shi diu que si a «La Publictat» tornen a admetre colfaboracié d’En Puig i Ferreter, hi ha redactors {ue se'n escaparien. Perd, é que no shan donat compte a La Publicitats que els que usem gec blaw som els princi- pals compradors d’aquest diari{ que bona part dels articles 'aquests redactors no ens interessen i en canvi esperem amb daler els articles d'En Puig i Perreter? Es que no han. pensat mai que nosaltres també podriem deixar de colla- borar? Com gallegsn de democricia aquests redactors, sempre procedint sense contar per rvs als fel ‘Sige, 2044 1s gloss det treat amt ot rit de oLa campana al treba . eras le Hinbres més Konrosos sm els timbres del trebally En banquet de a wide Pobrer tame BERLE dren Bin f cantsen fa mésleayen el {oll el tibet el perible, Po- ter de Vilanowa participa dela ava que ent ha de porta Ia = sovacié. Nor Vilanova no. que- dash enrera quan seth Phora da cit al banguet de les ides. Nreaticconvengut. Hi vele vida ‘enplritualiteada en Ta inte cf ita ‘Trobo un company i em fa ofrena d'un ndnero SESTELA. Ralleeixo tos els exerts, un pee tiny ies veg plens de voluntat vibaclons Humanizme! No est mal Ens dis on savir «L’Huma fies ebro Bifr pobles ante eren.humanistes ime ‘home, 99 en "Hamanitat. La ida persual e:fonaamenta en Pegotime. ‘Altrament,"humaniticme est fondat en Humanitaty é la moral que ba @intiltrar ea la vida prdcica Ia verdadera soll davitat bumana LHumaniame os basa en Ia wven ola La seva moral en vida personal, i {"Humanitiome on Ua ida wcll alte JOSEP RICART Mianoea Gat, Ty weer de 1090 NOTES Dees articles poblieats en 260 responsables els seus autor No es retornen els originals. : L’EXCURSIONISME te; malgrat a neglizencia ave el ‘manté en stim terme, un dels exports de més teascendéncia gue euneixy innexablement, maior quantitat daveotatges morale per oferisfes a Vintebecte, La ‘. peta del suit export és dele tant {nodriora, a ensems ave profits ftéinnumerables ati sor per etiae qe el ales Forts teen — Le prose li de Hesport com a divertiment ‘eectacular a olegat pa meat Minima de Vexcurtonix mej sole ha restat ell una et: ‘mortuii tlamenet, perlectexe- flexe deta perenitat de tot fo lect, que de tant en tant ile a replendors ténves wn¥e ma nifestacié wodnime. fis alogular fa propanacié ‘que s?ha vingot lent de incips de segle enga de tos tir e4p0rIA viofemts que em: ‘ussmen | alten fs tl tuts vides dtespectaces bes hi In anulacié de cs... b res que totbom contra amb fa colletivitaty elements valuasos ‘ue podsien contribute en sesol- re ef problema de In pertecsis fbumana, Tea comparanga dels escenaris fon et desenerotlla export actual amb els de exsvesioniame & en extrem dyna divergdncia ben accentuada, Edaquet de ben alent per cert tla soit nti sma de Toe mantanyes wronzades ca uo bressol Blavenc i In peresa pregona dels boscos impregnats de sentor de piamb garlandesde ol, Volew més bell expecacle, ‘és ards camp de torn que el qe ens ere constantinent la Natura? Bs que els axradosos dies transeonregats ota es votes ‘tao expurnelg matisat de colo. ity maragday Blau, 10h, aie, Viday 0 impresionea de fais Inobidabler Lienevisiontime td ta sen aillea de quant pot oferir de ands diversy de més plaents 50 ee Eat —— 5 oe cn permet wasabi be plenitut | exhuberines de to- tes fe cone realy palpable po sitives, Ely barrens esprts de rmeda de ler poves promoeions ‘isgreguen atimosaenentleste- lacions (ta eoncedia entre bo ses | pobles germans. 1? ex- curronisme te Ia valor inter- Senpesions, aanga cls homes i rea llagos amitat ave tard 0 dthora han de tor ‘Be com la lar consti pel pobles on ef suaw exzalf unes 1 juss revila tot fo saci: Representa Pescald gua yat en eldesnivell que conduelx 4 la germanoe. La finalitat de tot esprt tindela d'éser Ia de creat homes belly Papropament ‘Ja perlecis, exhuberincia de vida i optimitme atletes de cost Anima aptes per ler és nobler elucubracione de Vespeit ho- ties dempemta propia. No é aly pers Esguarder Mevolucé 4 a cultura fisia i veurem que questa atravesss una fase der censoral conseqiencia dea de cadenciafniciada a causa delexe hil Diaital degenesacé de Pesport te otha culpa infintat de vewa> esa Pactual generac jovenivo Jayla cual crelem & ieesponsn be dalguos dels seus aces co ta vida externa, Bs Woatint 4 ta obdicin que Pagullona i apase soos el que Ui fa cometre acts fereflexions Aital dereacié. & producte dana mala orentaci Interpeetacié de Vesports que en cooiegiéneiaextableix rivalitats ion bi auria dt iperar (a snd franga companyontas Cal explorar amb Fesalpel de Pandlisi {a ferida purutenta ‘que ocasiona la gangrenacéy€ part de espiitvaitat eo 18 preventacid més genvina 4 més tiva del pervindre La joventuts Es entre els promotor precer- fovea a tascaeportiva sobre cs que seca 1a responsabilitat del pervindre, Als que acon soetzen et jovet dea gut cl exits conpes dl. comporta ‘ment oe de Vambiat tebe we saleoa per arew. A Pho- sme com a la Naturales sei fa necesael at de conten pee a converte en feuctifer Pheemot on I hebet es ontiguesneixen home no é més que Ma brupta terea en que eal sem brat, Lexerciel indscipioat de Verport-mena a vaeanys pro- ‘entos a creat ua fanatiame ab- rd, Rad pel qual, Phome edu- cat en una exola deticent, amb un conteapés superior 4 totes forces racials, es desv coostantment del cal raga per Ia Natueaesa, amt la inflata sempre activa dels desordenadors Aoteressate. Cal teivindicar excursions: me en 50 més noble que sepre- seotas gar els poles en wn tag ‘ue estreny es eelacions fine et punt de considerarse Hl ue, sol pote. Ble fruits que e excurionic ne ex recullen — fruits morals incalculable valor — 200, més saborouor que els materials gue stsaboreizen uns quant prvile: slats a despees de les cformia- bles» aetuacions, F. FIGUEROLA BIBLIOGRAFIA LA MATERNIDAD. ‘CONSCIENTE (Papel de 1a mujer en el imejoramiento de fa raza) por MANUEL DEVALDES TEL yndo sientifico deca cada dia mayor stencisn a ou problemas de orden sexval y No- Uigico, Prlema altamente te teesntamosy taza we ganan la sapatia de toda Seda uty pes gue en els sent apr ta Hike de fa apece humana, Formed dela maternad coos. Baa tina ede nl Deval consageadn a tan ioportante flor ecnieay merece ee y Aivatgada. por toon Served 2 ptascemplary cn tos ioe ¥ Bast i Binet ios: Apartado 158, Valencla,SE ctl. ee CRONICA REMITIT ‘Se. Director d'sESTELA®. Vilanova. “Apreciat company + ‘Bm valedelsentitIiberalisien len gor ert gulat aguet snp ‘le quinzenar, per jostificar ef “cat ocorregut en a Casa del Po- le de Sitges ef diemenge, dia 39 del que curs, en la confe- -tacia donada ger Ea Ventoss i Roig i organitada per a: Coot perativa Obra dlaquesta. Sequramseat fi prosuimaleec teal Se. Ventosa que en aixe- arse el Se. Duran pe fer fa prcseatacls, [a major part dele companys obrers aststents 3 Iactecns retires ent constar al Se. Ventoes que ell ene me seizia tot el respecte, perd que po pediem asst 2 una confe- réacia que fos presidida per un home que no lt tenim cap con- fiaoga. : Indubtablement no ignore 3 = Vilasovs quina clan Shome és r ‘Ey Derao; sole cal dir que ell -delegat per Cataleays i Baleses de la U. G. de Tretalladors, Wingué el caisme danse al Co- smite Partari a defensar ef seu patré Jaume Monteerat coatra na demacda que feren dew beers de dita casa per haver goedat scleccionats Vit el mal commportament en geet cas i ftres anterior, ea eunié general de toes lex scie- tats obreres que composen fa Casa del Potte e Sitges, acor- 43 per onanietat poles. . El que davant de totes es Juntes d'aquestes entitats i dela Federacé Catalans dela U.G. 42 Tidal Comite Sst de Barcelona digué gue deizaria (ou eee contents pe oe saniteaciy cna gue svi ecata no a bli que conta oer ‘tant, ell sap pergué als obrers 00 cs repre. ‘Amb a sea habitat, pergut f esrine, teazite assent ovganitas aquest sete ‘oust fx dacdrdéa en Ia classe ‘obteray doves ence aquest rga- dela Casa del podia negar el Semblard que Mésee tan poss ls asstente a aquest conferéa- ia sigut un despre pel conte- guna é ben al contra- tic Be el eae que els obers 20 va- sen coneérer) com 90 podem concéres en eap ate que hi fi uri aguell home que, diguent- sesciaita, 20 tingud cap ya. ‘ilaci en defeosar ele fnteretoe Sun pate en evident pejudied as companys bers. Seeveixia aqueste eailes com 1 desagravi al Se: Ventora si és ‘que ignoravs Pater Duran, dele contrast ao voldrem fer males PERE CURTIADA CINEMA EL PATRIOTA. — Colosal flea de eobtil tama psicologics, dezenetllat ex 1" gpoca turbue fenta del regoat del Zar Pau L Dine la magnificeata del Keen lin — el vetast efit consageat ale ees de la blanca Rewia— bi (él una tagesia interoe d'un tealieme obsesionant. Blcolée de la cinematogeatia coatempori- ia; Bal Jannings, Vhome que adapta a totes les formes dele eames humans, eencasna amb perlecié fa monstrions figuea del Zar Pau I, bareeja de folia{ Snconscitacia cruel, a yoltes amb exlats infantile que emocio- EtPatvotan mésgue un fin seperical de formes extersest oc és una pottacia ic lags conprenedor oles om tees reallades dls personages teen en una dolorem ve nica tasodanga a impulse es pains id es erences, Es una billantisims sper a6 d'un momeat i atravesa la ingiels ( eclayit « sada Risin, Les exenes es sueceeizen amb ‘aretat multiforme, amb wn se- ‘uit de veaccions on la malig sitat ia ingeneitat dancen a entorn d'aquella Anima tan complexa. Bs wna pellicola que suggestions tant 2 Vespectadory gue hom se sent tealladst com utainel a Vescenari d’aguelles ‘ides, patiot fruit de les an- soles i alegres dels personat- gee Una deleseccenes finale, quan ecera a tial de Hrs avantpascats ji s0- 1 Zar acorealat brevé aquellimpete Sorgulli de teiom al considerarze inyulae- sable respectaty és d'un encaat indesriptble. El retall $enil Jennings & ineoperableen tots concent: El secunéasen adotiablément reps fate anstes de [a pantallay el és important, Lewis Stone. conjunty ben excenifica. RE as NOTES Ill EXPOSICIO DART DEL ‘PENEDES Dinar @homensige als se08 organiteadors Diumenge passat tingue tloe en Pestatge on escelebed el mag- ailc Certamen d'Art comarcaly dinar Shomenatge als wus or aniteadorn ue tow oferit per tun entusasta grop dartistes i admiradore. Hi asistcen uae ‘orantacomensals,entrearttes, literate i perioditte, veientze representada, ademés, [a prensa silatans, comarcal 1 past de la 4e Barcelona. Cal anotary tam- bey zepresentacions de diverees entitle calturals vilanovioes forsnes. CESTELA», per no pogver astra aquest act envia ad hesié als homenatjats. . SALUTACIO De D. Miguel Agelet i Gosé hem rebut una tara de saluta- ié amb oti Shaverce poses sionat del cirres de Cap. dela Biblioteca Museu Balaguer Conespocem cordialment a ditasalutacis desitjant al seayor molt encert en Nexercici eu cheres ey UNA EXCURSO “Elpaatdanenne 34394 cxcindcallectiva_ rata Ra 5 qe existele ala vila nostra 42). Litinerati its de Gries, Teed de Poig de March, Vall de Ris Bewgent i La Riba dinaat «Ia Font del Sot o de Grieéa, on aeix us abendés 7 fees cabdal Pale. Alli robieem aquateecompangs de UeAgrupacié Excursonista Ginestay, de Tarragona, i érem . la ruta jonts pele Moline deCin Jas, caseré de Pinatell {Vall de Riu Beugest, guint eseucors fins a La Riba, on agafirem el teen a les cing separant-nos dels companys de Tarcagons: ‘Recomanem aqueita excurié per écer realizable en un diay soll ageadable pol lee pintor exo: que soviten {al mateix temps, a Vabast de totes les But- zagues MIQUEL FORTONY como en ef mar. as clecticidad y.~ quien sabe ‘ACELERACION. 12 Peradoy medido conta CALCULADORAS. 13 Lo mej ext a poe striae, alaba, dei, acum lay elects epnils ata, sintetzanspliiae, Aeclerat, vislumbas, exschan, locas, usta, revere, compren™ der, medi seduce, ampli al stars, Hgiala, eat) queer, pena, e dein pe ‘entar, porque 20 canoes Io Spm eo las ieas en lat co se. — Ls Homanidad e prac Piaate + ioceate 38. Pestones,tartanay co che, tor, atoyHrocariy replace y fucras laps SDINAMISMO. 15 La vida no se mide por uraciény sino por_ienpresida. INTO—ETERNIDAD tcoitectayCee Ee Anyi Vilanova i Geltrii, 15 de febrer de 1950 Redaccié i Administracié : Sant Gregori, AMNISTIA foi ide avin sola depen Dives ata que sun ere pacificacié dels esperits. Amb aquest intent han estat tots ay ea i en progress ascendent. els decrets publica fins ara, iitimament, ef dia 5 del pre- Et deure den joveatat és la Let soils no ecapen fe scat, el d’amnistia, ef qual fou rebut amb Walegria que és de seetda, Nes biolbpiques que regexen a suposar per quasi tot el pais. (Com podem éser rebels sie vida dels organic, per tant, Ara be: delictes politic i socials no han sigut fruit ex- matetxos que de aostra virliat aa verada arribades al teu mi. lussiu de la Dictadura que representava Primo de Rivera, espeea a salvaci de "Huma. xin desenrotlament, «iia doncs abans d'aquesia, potser a causa de dictadures enco- nitat ens han entenrat que To. "una manera més o menys of bertes, abundaren els que perderen la liberiat pel ma- bediéncia ésla suprema visit, ‘4 la seva decadence gue acaba ave Ia dsiplina és una neceni- em feix, i si els que per una ansia generosa caigueren empres sonats durant aquests sis anys mereizen la libertat, també ‘3 soil pltica, que ortogs- _Ainilascetat capital, ex xis, tant del carp religiée com gotades les teves posiilitats cf politic, é"énic cami aceguis? contempla com werfondeen els en son mereixedors els que pel mateix anhelja fa més anys que viuen entre reixes. Per aquesta ra6 nosaltres trobem Y " i Siens han tallat es ales com sees vals, imagioatsiocommo- que acte de generositat i de justicia del nou govern fora sodencxigico demanarde nol. vibes per day seae que ee re- oc ampli si s'oblidés dels que anteriorment caigueren tees que deicem el fang del llc mcs herbics ale quale ecorte po pel mateix. ‘cos emontem ales atures? gin atnae Ia devallads envers Greiem que si verament es va a una obra pacificadora Se'ns acusa de matevalistes, el case socal dewesmenar-se aquest oblid, que deixa infinitat de lars en de calculadorsdegciteon'6o Team que Ia aeceitat cea nou desconsol i amb noves penes pel desengany sofert, els exerpfes a seguieque ens do- orgue, {a nova socetat que ne nen ee nostesseusador? 31 daquest ctos Porganiteari Si finventaré de fa genesis —segons les seves futures ete LA CENSURA actual és desonsolador, el dela tat impress encracié que ens precedelz 20 I ata cal pepuntars Bs per ‘Quast tota la premsa espanyola ha demanatla supres- és gaie falayuer. apentalar poquerendertoca gue sié de Ia provia censura, i nosaltres, que com tots, sabem ac cx etn at Fro es molésties i els prejudicis que, pl fet de portar-hilesga- 1, sentuy dasa contempla 1 foventet dua mode to ferades, ens reporta, creiem que Ia supressié della & in- jnpauite com els valor poten cONSIERt Ra adoptat fa potis dispensable pel reforn a la normalitat, 7 ovals fs fem trontola, 606 teeta, er tant, ens adherim al prec fet per tots els nostres cayen, venfonsn a nose i & oer, a0 confrares, convenguts de que la libertat de premsa, al re- Quina forga els anorrea els Conse. Hee'saci el nostrecit WVEL del que pensen quatre experts porucs, contibuirlafor- camila, els dope? See (¢a al desenvolupament de la nova era de progrés tot just Cap ni una; caven pel seu pro- ae ae rear ai iniciada, many tay ha de despectar el nostreea- Les societats e& desearotlen perce Aixi del caos social neix una La nostra missié no és pas LA TASCA IMMEDIATA iene tieasinciecontpentlnioy sid aida ste ital pe ; stem cpl eid de deca toca, | pat al eo dl que youn ated Phra de ida dele pile teers ferauies n0 € pou te ata a deals. abuaca dlajovent per ves vest ab lc concur oa ‘Tot sin ecriure articles imés més 0 menys envergadura, io- nada per les condicions geogri attcles parlant de la joventut, tentant esbrinar ef pensament flques les quals quasi sempre de- ela eva minis de les seveses- diretriw S'aquesta tan cantada terminen les condmiques—gue perancesidel seu poder impul- joventut, que quasi sempre es de mica en mica es pertecions, “ths que pet art dlencantament mostra ali al sedo 0 ideartpoli- crea institucions fundamentals erearh wna nova era, una nova tic social del diarique a fa. —religices politiques teocats— “mentaltat, una nova estructora rs hem de dirs Prou! les quals soa Vindex de tle des politica i social de Humanitat. Que fine aquesta comédia en enrollament fins que arriba a ‘Aigunsdiaris fan enquesterde Ia qual se'os presenta com un Ia sea plenitutWe apuntal perb per fortuna, agucsta est masta desorentada i massa die- tucta ger entendee el llengwatge ue li palen, La tases include {immedia- per tots esjoves que senten la trsscendéncia de actual mo- ‘ment bisbre, & ageupar-se en van Hoe compacte i slidar, 1 50 que wenderroca, jorarse a una iotensa tarca de prosltisme. Tearia propaga Cap en concret en el sid’ questa wid sncabai. Lesencal é tenie una forsa prow poteata per tal de que (quan fa nocteahoea sia areibada poguem desplegar nostra senye- a al vent {lures de totatute- fay marxas cap ala nostra total liberais. FLAMA SITUEM-NOS Sembla aribat ef moment de tetomnar 2 la sormalitat palit ca despésde prop de set anys de 0 poguer pat sole el incidents de ta politica ja que ac is ells partite es reorganit- en pee anar ala past patlidais Papresen a iocorpo- arse a Hlor pacit 4 allees 20 seatenel fervor d'abans, gui per migradesa del programa 0 per ‘eolucié de le pensa, Es parla e partite nous algun dele quale lindea per leader) a ua que ho fou alive parti, idees quasi oposadesn i qu sap el que veu- "Mots joves es trbaran ea tuacis de votar sense haver pase sat (Com cap de nostra edat) pel peviode que en podriem dic di- nica i mols, seas saber que representa ai quina valor té Pacte de donae ile vot a un que sepreseota una idea o partit. La politica ha estat sempre una arma poderora per certa clase Srindividus astute ide talent gue in sapigutfer-ne de les masses ‘enllucenades pot llr very ese fala pera portar a terme tor carrera, obidant mantes ve- wads les promeses fetes davas fs interesios personals 4 can- viant de partit quan Vocasis vba rest conteadice6 (@ ve oopeeantt) volte dictant tes en amb el programa que preienta- ren per guaayar-se la confianga el poble. Per alta banda, com tots satem, bi han hagut poll ties honrats gue han complit fo promés, sent fidels a tideari aue es ports deer legis peed sempre foren els menys. Després de temps de silenci i apartament al oate pas de les lites que en sla politica por- tay ara comenga a seatirse’n parla i proneaciae nome de par tits entaulant-se_polemigues, fentse rare profeces.. Fs nots, erty enteenosaltee a poca con. fiaoga ofe en cls pacts sia- tultsdesquerra perconsiderar alguns del massa anti so reuniat les aspiacionsde Pac- ‘wal generac, ja que cada tp 4 ls seus anhele i diferente ecesitatstenint, per tant, pro- arama diferent, Votrer, per jue ta conseaudncia, & apoitis pix awe lor problems no é esque Hes ai dretes sind dexplotats | explotadors, {sempre apartat des politica, no volguent-nesa- piguer res ha etat a ms ju tin fet pesjudicial, ja que han deixat elcamp lliare ale demés Swe ban pogut fer else capris Perqut no acceptar Ia politi- ‘1 no com a finalitat siné com a medi? Cree que no perdtiem res amb un nou part shomes nous ules (euix en aquests anys tot ha estat Hibees, cultura con. festocies fins a a sacietat), in- ‘orporantaos a Veyousisascea- ent de a esta d’Euopa i asso- fir millores que ens anivelletin amb es paisos de partits joves | forts iniciats, aixd sly amb aguesesqiestions, i deixant de fer Sespectadorsstuantno en Estera cl terreny dé protagonistes ja ‘ave 6 més fal erica i censo- tar que no pa fer quelcom po- sities EDUARD EGEA La cultura de la dona ‘Analitsant amberguard pene- leant ef mig ambient social dela donay ens donatem compte de ‘que no pot der més lamentable a suggestié dela cara omplena dls Hoes que deurien éser reser. vats a les exquisitots deur ele vacis sos Aquest retris que ports [a dona prneipalment a Espanya, deg al concepte gue serva de llr condi gons el qual [a seva missid no consisteix en altea cota que ea Get Ia femella i exlava detho- sme. Nosalles ef homes en te- ima bona part de ealpa, car a0 em volgut seconéixer es deets is en Ia vida, e Ja dona en fa vide mor deroa, a cultora de Ix dona en guest pais et poe menys que abanvdonads. Priva, encaray ef concepte de que per la dona fa cultura & cosa superllas, un luxe, oa vasitat. Pogues sén les dones que sipigven una con posiié gramatical, nf una Wigs de neogralis. Molt brodats, mol- tes punter i une iligons de doc- trina cristina a6n lex armes que se'le dia pera lluitar en la vida. Despeés serra nosalees els bo mes, ee queens cuidatern de cei ticares ger a manca de prepa- ‘2ci6 1 que tinguin compte de no rellcae i caure en la pendent de Iida, eae llavors ene creiem cen el dret de judicarles en Hloe Sesdevenie els seus mest. Per ala dona, el matelx que per a home, ja desde fa infan- tesa hauries de tenie molt Sine terds en procurar-fi una instruc 6, posant-hi el mixin de aoe ‘re esors. Una cultura com cal cvitariamoltes coves de fatal consegiéncia gue ara. per culpa Dela fons inteltigencia Suna manera depto en tona putt La capacitat de lu fil 0 abi ha rou amb Vesforg material el ates al fil i al Pertorg expe tal de fa mare. N'bi ha prow cn cellegit historia per veure que gairebé tots ele éasers ue bban reeisit en el pensament oud bam tlogt ta totivencia cultoral de fa mare ode flue com pany, A nosaltzes ens cal cridar: rmenys vanitat i més cultura, La ona coqueta é antigiada i ical; Ia supeticialtat ba paz satalhitaria. Per a la dona centeada intelligent fest ce servat un gran pervinde en tots ls rams del saber. A diaries regstren sereu ma 6 desdeveniments que palesen de fais inconfusible que Peman- ipais de la dona ha detzat eer un portlatideslogicutd- pi producte imaginations fe roses feminisme és Jones a fac. tor indispeacable am el que cal sontar-hi pel desenvolupament de tes doctrines igual ‘eacarnen les conquests de a so- ies Que Propaguew are RSTELA Pablicacié quinzenal De redaccié eeguem als cotlaboradorses- pontanis que els treballs que ent trametia siguin escrts en ona sola cara del paper, amb letra ample, fill de lepiy ¢ amb fe ‘les i margesexpaiate Deemés cal que els treball se ‘in conctorjsnteiesEst LA CULTURA MUSICAL OBRERA A VIENA Els CONCERTS SIMFONICS OBRERS VIENENCS, haan celebrat fa algunes setmanes el 25 aniversari dela seva fundacié, Avui que les grans audicions reservades exclus- sivament als obrers tenen Hoc com la cosa més natural del ‘mn en una de les sales més grans de concerts de Viena, no és possible parlar de fa vida musical vienesa tense fer~ ne esment, Milers d’obrers han tingut, gracies a ells, la re~ velacié d'un _mén nou, reservat fins avut solsament als rics. La municipalitat socialista de Viena, entre les nom- broses obres civiitzadsres que ha realitzat, els Concerts Simfonics Obrers és una de les més belles i de més impor- tancia, En principi aquests concerts foren una cosa incipient i timida, Imbusts els obrers per la mésica Hleugera de les coperetes {de tofa mena de misica mancada de sentit que fens servetx el comerg artistic burgés gés podia cérrer el risc de presentar a aquests obrers les obres de. Beethoven, de Mabier, de Bruckner, de Mozart, etc? El Dr. D. J. Bach emprengué, fa vinticine anys, la tasca d'educar al proletariat vienenc i ha sorlitvictorids en tur coms. No s’ha acontentat solsament en fer comprendre als obrers les simfonies de Beethoven, Per mitja d’un treball d’educacié sistemitic dintre el domini de la cultura musical, ha acon- seuitfer-los comprendre les relacions que existeixen entre arti el poble, entre les tendéncies musicals modernes i el proletariat revolucionart, Ial propi temps que ha sapigut ecdifcar-es, les ha consolidat. Els concerts simfonics obrers han realitzat, demés, la doble tasca de conquerir una classe social privada fins avui de totes les satistaccions artistiques de les obres de 1a mé- sica clastca d’ésser a fa vegada, entre aquesta novella clas- se, el porta-estandart de la miésica nova. S'han revelat va- ris compositors i directors d‘orquestra nous, obrinta aquests joves artistes els camins del piblic, mentres en fa celebra- cié dels concerts burgesos 1a dnica preocupacié eren els negocis i posar obstacles al cami dels joves de talent. El ‘gran director d’orquestra alemany Furtrosengler debuta en ‘un dels concerts simfonies vienencs; bon nombre d'o- bres d’Amold Schonbera foren igualment executades, per primera vegada, en dits concerts; { un dels joves directors orquestra de més prestigi de Viena, Anton Webern, es dona a conéixer gricies als concerts simfonics obrers, El concert donat amb moti d’aquest aniversari ha si- gut un axit sense precedents, tant pels artistes que hi han pres part com pels seus fundadors, Els obrers hi han par ticipat en calitat @artistes executants, tant en els chors com en les orquestres, Llobter no és solsament receptiu; ha esdevingut un ar- tista, un collaborador, El 25 aniversari dels concerts sim— fonics pot dir-se que fou una solemnial festa pels mdsics viewencs, Després de llarg temps, la direcci6, Ia iniciativa, Vexecucié en totes les arts, ha passat de mans dels indus- trials artistics burgesos a les masses proletaries que no cerquen en l'art una possibilitat de fucre, siné un esdeve~ iment t un arma en la seva fluita Iliberadora. FRITZ ROSENFELD “Traduit expressiment per a ESTRELA Prpieeeafia | ey isost CUADERNOs DE CULTURA ‘Hernoe rib el primer cus eroo de ext nueva publicaién auincen Hiseo» (primero de Ia Seeds Politica), de Maria Civera. El ‘autor hace una sintess aabada ea teoria socialists, enfordn- tle de Gonzalo Jlidcy 19, Va- ola desde un punto de vetaim- ten parcial y sereno y expresado de . sun moda hel claro. Maravic -ESTUDIOS: {la tambo Ia magniica prese- tacié yfa bonita portadayy mic én el precio pues parece Ble que por 060 ptas pueda vir con desinterés a la cultura el pueblo, Por esto Io resomen damos elicazmente a nueseor Iectores, 7 a 1a ves, les advert ‘moe que si se swscriben legaeé 4 coletionar en sus bibliotecas toda la cultors humana en sue mks variadas reprecentacones Redacciéa y Adeninistacion de «Cuadernos de Culturait Ca. ‘que se titula «Socia- Se ha publicsdo el némero de febrero de esta importante Re- ‘vista cultural de cuya excelente DS de la Morals, De. Ch. Fontaine: sContinuldad evoluttvar, Lele Ferrites «Didlogoe filossficor», Anatole Fracce; «Decilogos de for sabios», Od6n de Buén; «Bi- iograflan. Tabor educativa dx idea ef st La plaga socal de fa Te sora eoee «Origenes « ienportan eas creeniats, De. Nieto Gé- mess cAnte [a Ley, V. Obacy eDe fas Lgeimasy, Amiel «AL rededor del Amors, H. Noja Reiss «Ante {a cunas, Anto- ‘ia Maymnény «Gacetilla, Julio Barco; es ensefanza de la Geo- aaa, Elico Reclie; «Mico», Dionysioss Historia de la Evo. esibiy Charles Smithy «Voltai re ¥ | filorofia de Spinoza», Carlos Brandts eJuvented y ve ez» F. Barthes «La Evolucién ‘Una magnifica portada a te rom, de asuato altamente si pitico. Precio, 0 céatimos. dace en todos lox kiosos, 0 4 su Adainistracia : Apartado, 158, Valencia. Nores le articlespublicate en win ‘respoosabls els seus autors, No es retornen els originals Aquest mimero ha passat per la previa censura